el nou sistema de serveis socials de Catalunya valoració de CCOO de Catalunya

Transcripción

1

2 el nou sistema de serveis socials de Catalunya valoració de CCOO de Catalunya

3 el nou sistema de serveis socials de Catalunya valoració de CCOO de Catalunya Elaborat: Cristina Faciaben Lacorte 2008 Edita: Comissió Obrera Nacional de Catalunya Finançament: Departament d Acció Social i Ciutadania Generalitat de Catalunya - 2 -

4 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya índex presentació objectiu, accés i finalitat dels serveis socials principis del sistema públic de serveis socials situacions de necessitat d atenció especial el Sistema Català de Serveis Socials estructura dels serveis socials serveis socials bàsics serveis socials especialitzats planificació dels serveis socials acreditació de centres privats a la Xarxa Pública de Serveis Socials Cartera de Serveis prestacions del sistema públic de serveis socials prestacions de serveis prestacions econòmiques prestacions tecnològiques compatibilitat i incompatibilitat prestacions del Sistema Català d Autonomia i Atenció a la Dependència i del Sistema Català de Serveis Socials professionals dels serveis socials qualitat dels serveis socials participació en els serveis socials finançament del sistema de serveis socials copagament de la persona usuària

5 14. règim d infraccions i sancions als serveis socials infraccions i sancions dels prestadors de serveis socials infraccions i sancions de les persones usuàries dels serveis socials...48 Conclusions...51 annex Llei 12/2007, d 11 d octubre, dels serveis socials de Catalunya

6 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya presentació Aquest document pretén informar el conjunt de l organització sobre el nou sistema de serveis socials de Catalunya, fruit de l entrada en vigor, el dia 1 de gener de 2008, de la Llei 12/2007, d 11 d octubre, de serveis socials de Catalunya. Aquesta llei ha estat fruit d un ampli procés de participació amb una intensa implicació de CCOO de Catalunya. La norma que fins aquest moment regulava el sistema de serveis socials era el Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials i el Decret 176/2000, de 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996 i el Decret legislatiu 17/ Aquell sistema de serveis socials es caracteritzava, bàsicament, per ser un sistema que no garantia l accés als serveis a totes les persones amb necessitats socials, sinó que el condicionava a l existència d altres circumstàncies, com podia ser l absència de recursos econòmics o determinades situacions personals o familiars. Així mateix, la major part dels serveis i prestacions eren programes, és a dir, la seva oferta i cobertura depenia de la suficiència pressupostària i no únicament de l existència de la necessitat. Podríem dir que era un sistema basat més en la caritat, la bona voluntat de les administracions públiques i els interessos polítics o electoralistes, que no pas en el reconeixement de drets de ciutadania. La nova realitat de la societat catalana i els canvis continus: mercat de treball precari, creixement demogràfic, envelliment de la població, immigració, diversitat de les famílies i dels nuclis de convivència, noves bosses de pobresa, risc de desigualtat, situacions de dependència... han suposat un gir en la concepció dels serveis socials, que han hagut de garantir la seva universalitat. L entrada en vigor de la Llei 39/2006, de 14 d octubre, de promoció de l autonomia personal i atenció a la dependència, no ha fet més que establir normativament el dret universal i exigible a l atenció davant situacions de dependència. Això vol dir que: tothom a qui se li reconegui un determinat grau i nivell de dependència pot exigir 1 Mentre no es faci el desplegament reglamentari d aquesta llei, s han d aplicar el Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials; el Decret 176/2000, de 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996; el Decret 394/1996, de 12 de setembre, llevat dels preceptes relatius a les obligacions dels parents, i els reglaments de desplegament del text refós de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985, de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d abril, en matèria d assistència i serveis socials, aprovat pel Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre

7 l accés a un servei o una prestació per atendre la seva necessitat d ajut o per mantenir la seva autonomia personal (d acord amb un barem únic i consensuat i d acord amb un calendari progressiu d efectivitat de la norma). Per tant, el sistema de serveis socials de Catalunya (i de la resta de comunitats autònomes) s ha d adaptar a aquest nou reconeixement de dret d accés als recursos socials. L atenció a la dependència és un dels serveis especialitzats d atenció social. Tot i no ser l únic, el perfil de les persones amb dependència (gent gran o persones amb discapacitat) fa que sigui el gruix de l atenció social actual i de futur. Per tant, aquest és un repte pels governs autonòmics, els quals tenen la competència exclusiva en matèria de serveis i assistència social, i també pels governs locals que gestionen alguns dels serveis d atenció a les persones. La universalitat d accés als serveis socials només es pot sustentar amb un finançament suficient i sostingut per oferir les prestacions indispensables que garanteixin a tots els ciutadans amb necessitats socials l accés als recursos. Com veurem, aquesta universalitat es limita a un tipus de prestacions: les prestacions garantides, que han de determinar-se a la Cartera de Serveis. En general, des de CCOO de Catalunya valorem positivament el nou sistema de serveis socials, tot i que no compartim alguns aspectes com la insuficient defensa de la titularitat pública dels serveis, la compatibilitat de serveis i prestacions econòmiques o que no es faci una autèntica aposta per millorar l ocupació i la professionalitat de les treballadores i els treballadors del sector dels serveis socials. Al llarg del document comentarem els principals aspectes de la Llei 12/2007, les novetats més destacades que introdueix i quina és la valoració que fem des de CCOO de Catalunya. Com a annex, us adjuntem el text complet de la norma

8 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya 2. objecte, accés i finalitat dels serveis socials objecte dels serveis socials: Article 1 L objecte d aquesta llei és regular i ordenar el sistema de serveis socials per garantirhi l accés universal. Així mateix, es pretén que els serveis socials es prestin amb els requisits i els estàndards de qualitat que garanteixin la dignitat i la qualitat de vida de les persones. accés als serveis socials: Articles 6 i 9 Són titulars del dret a accedir als serveis socials les ciutadanes i els ciutadans dels estats membres de la Unió Europea empadronats en un municipi de Catalunya. Tot i no trobar-se en aquesta situació, podran accedir als serveis socials si es troben en estat de necessitat personal bàsica, d acord amb la legislació en matèria d estrangeria. Poden establir-se requisits addicionals per accedir a determinades prestacions. Es té dret a accedir a l atenció social i a gaudir-ne, sense discriminació per raó de lloc de naixement, ètnia, sexe, orientació sexual, estat civil, situació familiar, malaltia, religió, ideologia, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social. Els titulars tenen dret a: - pla d atenció social individual, en funció de la valoració de la situació. - rebre serveis de qualitat i conèixer els estàndards aplicables amb aquesta finalitat, i a que se n tingui en compte l opinió en el procés d avaluació mentre estiguin en situació de necessitar el servei. - rebre una atenció urgent o prioritària en les situacions que no puguin esperar el torn ordinari. - tenir assignat un professional o una professional de referència que sigui l interlocutor principal. - renunciar a les prestacions i els serveis concedits, llevat que la renúncia afecti els interessos de menors d edat o de persones incapacitades o presumptament incapaces

9 - decidir si volen rebre un servei social i escollir entre les opcions que els siguin presentades, i participar en la presa de decisions sobre el procés d intervenció acordat. - la confidencialitat de les dades i de les informacions que constin en els seus expedients. finalitat dels serveis socials: Article 3 Els serveis socials pretenen assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de les seves necessitats personals bàsiques (subsistència i qualitat de vida de cada persona) i de les necessitats socials (autonomia personal i el suport a la dependència, millora de la qualitat de vida). També persegueixen preveure les situacions de risc, compensar els dèficits de suport social i econòmic i les situacions de vulnerabilitat i de dependència

10 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya 3. principis del sistema públic de serveis socials Article 5 Universalitat: garantir a tothom el dret d accés als serveis socials i el seu ús efectiu en condicions d igualtat, equitat i justícia redistributiva. No exclou que l accés es condicioni a determinats requisits i que s hagi de pagar una contraprestació econòmica. Igualtat: accés i utilització sense discriminació per raó de les circumstàncies personals, de gènere, socials o territorials. Pot haver-hi discriminació positiva si aquesta cerca la igualtat real i facilita la integració social. Responsabilitat pública: els poders públics han de garantir la disponibilitat dels serveis socials mitjançant els mitjans humans, tècnics i financers i dels equipaments necessaris per garantir els drets reconeguts i la planificació, la coordinació i el control. Solidaritat: les polítiques i les actuacions s han de basar en la solidaritat i la justícia socials. Participació cívica: incorporació de la participació de la ciutadania en la programació, l avaluació i el control del sistema, i de les persones usuàries en el seguiment i en l avaluació de la gestió dels serveis. Globalitat: resposta integral a les necessitats personals, familiars i socials considerant conjuntament els aspectes relatius a la prevenció, l atenció, la promoció i la inserció. Subsidiarietat: principis de proximitat i descentralització. Els serveis socials s han de prestar en l àmbit personal més proper als usuaris. Prevenció i dimensió comunitària: actuar sobre les causes dels problemes socials i han de prioritzar les accions preventives i l enfocament comunitari de les intervencions socials. Foment de la cohesió social: contribuir a la cohesió social incorporant elements que afavoreixin la inclusió i la integració social

11 Normalització: prestació a través dels mitjans habituals, evitant els serveis que separin les persones de la seva unitat de convivència i de la comunitat o que no les hi integrin. Coordinació: actuació coordinada entre els diversos sistemes de benestar social (salut, pensions, treball i habitatge) entre les administracions públiques i entre aquestes i la societat civil organitzada. Atenció personalitzada i integral: atenció personalitzada mitjançant la valoració integral de la situació personal, familiar i comunitària de la persona usuària. Respecte pels drets de la persona: respectar la dignitat de la persona i els seus drets. Foment de l autonomia personal: facilitar que les persones disposin de les condicions adequades per desenvolupar els projectes vitals, dins la unitat de convivència que desitgin, d acord amb la naturalesa dels serveis i les seves condicions d utilització. Economia, eficiència i eficàcia: gestionats amb criteris d economia, eficiència i eficàcia. Qualitat dels serveis: criteris d avaluació de la qualitat dels programes, les actuacions i les prestacions, prenent com a referència el concepte de qualitat de vida i vetllant perquè els serveis i els recursos s adaptin a les necessitats socials. Continuïtat dels serveis: continuïtat en el temps de les prestacions establertes per llei i per reglament. És important diferenciar entre el que s entén per universalitat i per gratuïtat. L accés a les prestacions o serveis socials és de caràcter universal perquè s ha de garantir a tothom qui compleixi les condicions d accés. Pel seu caràcter de dret subjectiu (personal) és exigible davant els tribunals i no es pot condicionar a disponibilitat pressupostària de l administració competent. Universalitat no és sinònim de gratuïtat, és a dir, tot i poder exigir el dret a l atenció social, alguns serveis o prestacions poden estar sotmeses a copagament per part de les persones usuàries, d acord amb la naturalesa del servei, el cost de referència, el mòdul social i la capacitat econòmica de la persona usuària. Cal tenir en compte que, com veurem més endavant, aquesta universalitat no és general, sinó que està limitada a un determinat tipus de prestació que tenen el caràcter de garantides

12 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya 4. situacions de necessitat d atenció especial Article 7 Són destinataris dels serveis socials especialment les persones que es trobin en alguna de les situacions següents: a) Discapacitat física, psíquica o sensorial. b) Malalties mentals i malalties cròniques. c) Necessitat social: manca d habitatge o desestructuració familiar. d) Drogodependències i altres addiccions. e) Violència i delinqüència juvenils. f) Exclusió i aïllament socials. g) Vulnerabilitat, risc o dificultat social per a la gent gran, la infància i l adolescència. h) Violència masclista i les diverses manifestacions de violència familiar. i) Discriminació per raó de sexe, lloc de procedència, discapacitat, malaltia, ètnia, cultura o religió o per qualsevol altra raó. j) Problemes de convivència i de cohesió social. k) El fet d haver estat víctima de delictes violents, un mateix o els familiars. l) Sotmetiment a mesures d execució penal, propi o dels familiars. m) Condicions laborals precàries, desocupació i pobresa. n) Urgències socials. o) Emergències socials per catàstrofes. p) Petició d asil

13 - 12 -

14 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya 5. el Sistema Català de Serveis Socials Article 2 El sistema de serveis socials és el conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i centres de titularitat pública i de titularitat privada acreditats i concertats per l Administració, que presten els serveis socials determinats a la Cartera de Serveis i que configuren la Xarxa de Serveis Socials d Atenció Pública. Els serveis de titularitat pública garanteixen les accions bàsiques i l equitat territorial, mentre que els de titularitat privada realitzen activitats i prestacions de serveis socials, sota la inspecció, el control i el registre de la Generalitat. Des de CCOO considerem que la llei no dóna la prioritat suficient a la titularitat pública dels serveis socials. A causa del model de caràcter mixt que s ha perfilat, s ha de garantir un model de cooperació i de concertació públic i privat que doni estabilitat als proveïdors privats de serveis de responsabilitat i finançament públic. En tot cas, en els sectors amb dèficit de serveis de titularitat pública, s haurien d implementar les mesures correctores necessàries per garantir l equitat territorial i la igualtat de drets al marge de l origen de la necessitat social. Les administracions públiques competents en matèria de serveis socials són l Administració de la Generalitat, els municipis i els altres ens locals de Catalunya. Els governs locals poden exercir competències pròpies de la Generalitat per la via de delegació, d encàrrec de gestió o de fórmules de gestió conjunta. S ha de constituir l Agència de Gestió de les Polítiques Públiques del Sistema Català d Autonomia i Atenció a la Dependència (SCAAD) per gestionar les polítiques públiques d aquest sistema

15 5.1. estructura dels serveis socials Article 15 El sistema públic de serveis socials s organitza com a xarxa i està integrada pels serveis i centres de serveis socials de Catalunya acreditats per la Generalitat serveis socials bàsics Article 16 Primer nivell del sistema públic de serveis socials. Estan organitzats territorialment i tenen un equip multidisciplinari. Inclouen els equips bàsics, els serveis d ajuda a domicili i de teleassistència i els serveis d intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. Tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu per fomentar l autonomia de les persones perquè visquin dignament i han de donar respostes en l àmbit propi de la convivència i la relació dels destinataris dels serveis. S ha de tendir a la gratuïtat i la universalitat dels serveis socials bàsics, però els serveis d atenció domiciliària i el de teleassistència poden estar sotmesos a copagament, tal com veurem més endavant. funcions dels serveis socials basics Article 17 - detecció de situacions de necessitat. - informar, orientar i assessorar en relació amb els drets i els recursos socials i amb les actuacions socials a què poden tenir accés. - valorar i fer els diagnòstics social, socioeducatiu i sociolaboral de les situacions de necessitat social a petició de la persona usuària o d altres serveis de la Xarxa de Serveis Socials d Atenció Pública

16 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya - proposar, establir i revisar el programa individual d atenció (PIA) a la dependència. Si la persona ja està institucionalitzada, els serveis de treball social del centre de la xarxa pública han d elaborar el programa. - intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social, especialment si hi ha menors. - prestar serveis d ajuda a domicili, teleassistència i intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. - promoure mesures d inserció social, laboral i educativa. - gestionar prestacions d urgència social. - aplicar protocols de prevenció i d atenció davant de maltractaments. - gestionar prestacions econòmiques d àmbit municipal i comarcal. - coordinar-se amb els serveis socials especialitzats, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats del món associatiu i amb aquelles que actuen en l àmbit dels serveis socials. àrees bàsiques de serveis socials Article 34 Unitat primària de l atenció social gestionada pel Govern municipal que s organitza sobre una població mínima de habitants, prenent com a base el municipi. Els municipis amb poblacions inferiors a habitants s han d agrupar. En aquest cas, la gestió correspon al Govern comarcal. Els municipis de més de habitants poden tenir més d una àrea bàsica de serveis socials, en funció del nombre d habitants i de les necessitats socials. En el termini de tres anys des de l entrada en vigor de la llei, s ha d establir un pla de relació i suport mutu entre les àrees bàsiques de serveis socials i les àrees bàsiques de salut serveis socials especialitzats Article 18 S organitzen d acord amb la tipologia de les necessitats, per donar resposta a situacions i necessitats que requereixen una especialització tècnica o la disposició de recursos determinats en forma de xarxa sobre el territori, de forma descentralitzada

17 Es presten mitjançant centres, serveis, programes i recursos. Inclouen els equips tècnics de valoració, que valoren i diagnostiquen les situacions de necessitat social que no es poden abordar des d un servei social bàsic, tenint en compte els corresponents informes de derivació dels serveis socials bàsics, i que determinen l accés a altres prestacions del sistema. funcions dels serveis socials especialitzats Article 19 - suport tècnic als serveis socials bàsics. - valorar i diagnosticar les situacions de necessitat social, i fer altres valoracions especialitzades. - donar tractament especialitzat a les persones en situació de necessitat social especialitzada. - actuar preventivament a la situació de risc i necessitat social corresponents. - valorar i determinar l accés a prestacions econòmiques pròpies d aquest nivell. - aplicar mesures d inserció social, laboral, educativa i familiar. - fer el seguiment i l avaluació de les mesures de protecció i l elaboració i el control dels plans de millorament. - gestionar centres, equipaments, programes, projectes i prestacions específiques. - coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les que actuen en l àmbit dels serveis socials especialitzats. àmbit territorial de prestació dels serveis socials especialitzats Article 35 L organització territorial de les prestacions dels serveis socials especialitzats es basa en les demarcacions territorials supramunicipals, llevat dels supòsits especials d acord amb les característiques geogràfiques, demogràfiques i de comunicació d un territori determinat. Els municipis o les comarques de més de habitants poden constituir una demarcació territorial per a la prestació dels serveis socials especialitzats. En aquest

18 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya cas, els ens locals poden gestionar els serveis per delegació de la Generalitat si ho sol liciten. En els altres casos, la gestió dels serveis correspon a la Generalitat, tot i que pot haver delegació en els ens locals o gestió conjunta entre la Generalitat i els ens locals. La gestió de les prestacions econòmiques corresponents als serveis socials especialitzats és competència de la Generalitat

19 - 18 -

20 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya 6. planificació dels serveis socials Article 36 Pla estratègic de serveis socials Article 37 La seva elaboració correspon al departament competent en matèria de serveis socials, i la seva aprovació, al Govern. Ha d haver un procés participatiu reglamentat amb la intervenció del Consell de Coordinació de Benestar Social, del Consell General de Serveis Socials 2 i del Comitè d Avaluació de Necessitats de Serveis Socials. 3 Abans de la seva aprovació, el Parlament s ha de pronunciar al respecte. Té una vigència de quatre anys. Ha d incloure, entre d altres aspectes: - una memòria econòmica que en garanteixi l aplicació per períodes anuals que ha de servir per elaborar la Cartera de Serveis socials. - informació per avaluar la situació de partida de l oferta de serveis socials i la demanda real i potencial estimades. - concreció de l aplicació territorial, d acord amb la proposta elaborada per una taula formada per la Generalitat i els ens locals competents en serveis socials. Com en el cas de la Cartera de Serveis, des de CCOO de Catalunya hem manifestat reiteradament que calia que el Pla estratègic acompanyés el cos de la Llei 12/2007, per poder conèixer les necessitats de cada territori, el grau d intensitat de servei requerits, l oferta actual de servei i la previsió de necessitat futura. A hores d ara, tot i haver-se presentat el projecte de Decret de Cartera de Serveis, encara no s ha elaborat el Pla estratègic. 2 Òrgan encarregat de coordinar les polítiques públiques en matèria de serveis socials, vetllar per l equitat territorial i articular-les amb els sistemes d educació, salut, cultura, ocupació, habitatge i justícia. Té una composició mixta i és integrat per representants dels ens locals i de la Generalitat. 3 Òrgan tècnic encarregat d estudiar les necessitats socials de la població i d avaluar l eficiència i la qualitat del sistema de serveis socials. Composat per experts designats per la Generalitat i per les altres administracions competents en matèria de serveis socials

21 plans sectorials Article 38 El Pla estratègic de serveis socials s ha de desplegar mitjançant plans sectorials. Aquests Plans poden tenir una vigència plurianual, d un màxim de quatre anys. Els ha d elaborar el departament competent en matèria de serveis socials i el Govern els ha d aprovar. Poden tenir caràcter transversal, per garantir la coordinació i la continuïtat necessàries amb altres sectors de l atenció social o que tinguin relació amb les polítiques de serveis socials

22 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya 7. acreditació de centres privats a la Xarxa Pública de Serveis Socials Títol VI Les entitats d iniciativa privada, tant d iniciativa social (fundacions, associacions, cooperatives, organitzacions de voluntariat i les altres entitats sense ànim de lucre) com d iniciativa mercantil (entitats privades amb ànim de lucre amb qualsevol forma societària reconeguda) poden formar part de la Xarxa de Serveis Socials d Atenció Pública. Prèviament, han de sol licitar una autorització 4 per a la instal lació i el funcionament de centres i establiments de serveis socials i l acreditació de l Administració, amb qui hauran d establir un conveni de col laboració. L acreditació suposa el dret de prestar serveis amb finançament públic, d acord amb la normativa de serveis socials i el conveni de col laboració i a passar a tenir la condició d entitats prestadores de serveis socials. Està pendent de l establiment reglamentari de les condicions d acreditació exigibles, però s han de tenir en compte els requisits mínims: - establiment de nivells mínims comuns, tant estructurals i funcionals dels serveis com dels recursos humans, titulació, competències i dimensió de les plantilles, per garantir la qualitat dels serveis. - establiment de condicions laborals homogènies entre el personal i els professionals de les entitats integrades a la Xarxa de Serveis Socials d Atenció Pública. - acompliment de la normativa ambiental. - participació al Sistema d Informació Social, tant pel que fa a la informació que ha d aportar com als informes i a la informació individual a la qual pot tenir accés. - informació economicofinancera i de gestió i la que permeti l avaluació dels centres. - protocols o guies de procediments d atenció. 4 Aquesta autorització està condicionada a que es mantingui el compliment de determinades condicions, en cas d incompliments es podrà revocar en qualsevol moment

23 Les entitats d iniciativa privada que hagin obtingut l autorització corresponent per prestar serveis socials s inscriuran al Registre d entitats, serveis i establiments socials. És imprescindible que s implementi la reglamentació corresponent a l acreditació de centres i entitats prestadors de serveis socials, com a única via per garantir la qualitat dels serveis i prestacions prestada. Les administracions competents han d exercir el control sobre la qualitat dels serveis socials prestats per proveïdors, tant públics com privats, i sobre les condicions dels professionals, tant durant els processos de concurs d adjudicació, com en l avaluació final, per tant, de garantir l equitat de la qualitat dels serveis al marge de la titularitat de qui els presti. El control de l acompliment dels requisits s haurà de prolongar al llarg de tota la vigència de la prestació de serveis socials per part de l entitat o del centre acreditat. Les funcions de control i seguiment, en cap cas, poden ser delegades per part dels poders públics. contractació de serveis socials per l Administració: Es regeix pels principis de publicitat, concurrència, igualtat i no-discriminació, d acord amb la normativa de contractes de les administracions públiques. En els plecs de clàusules es poden donar preferència en l adjudicació de contractes, en condicions anàlogues, a les ofertes presentades per empreses que ocupin persones amb discapacitat reconeguda o amb risc d exclusió social o que inverteixin els beneficis en finalitats d atenció social. També es pot donar preferència a entitats sense ànim de lucre. Desenvolupar el contingut que han de tenir els plecs de condicions (valoració del servei més enllà del preu més baix, compliment de la legislació vigent, en especial aplicació de les normes laborals generals i dels convenis col lectius de referència, exigència de ràtios de professionals), els mecanismes per dotar d estabilitat i la suficiència al sector, la responsabilitat de l Administració de pagar el cost real del servei contractat evitant les subhastes a la baixa, mecanismes d intervenció per controlar situacions de crisi o conflictes a les entitats o empreses a les quals es compra serveis amb diners públics

24 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya 8. Cartera de Serveis Socials Article 24 La Cartera de Serveis Socials és l instrument que determina el conjunt de prestacions de la Xarxa de Serveis Socials d Atenció Pública, i inclou totes les prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques. Defineix cada tipus de prestació, la població a qui va destinada, l establiment o l equip professional que l ha de gestionar, els perfils i les ràtios dels professionals de l equip i els estàndards de qualitat. Inclou els estudis econòmics de costos i forma de finançament de les diferents prestacions. Segons els criteris que fixi la cartera i la normativa d aplicació, la persona usuària pot haver de participar en el pagament del cost de les prestacions que comportin substitució de la llar, alimentació, vestit, neteja de la llar i allotjament. Segons el caràcter de les prestacions, aquestes poden ser: prestacions garantides: són exigibles com a dret subjectiu d acord amb allò que estableixi la cartera. Cal una valoració professional prèvia i una prova objectiva que n acrediti la necessitat. prestacions no garantides: el seu accés es determina d acord amb el que estableix la Cartera de Serveis Socials i amb els crèdits pressupostaris assignats i aplicant-hi els principis objectius de prelació i concurrència. 5 Aquesta distinció és fonamental per a l exigibilitat del dret a l atenció social. Només les prestacions que la Cartera de Serveis determini com a garantides estan considerades de dret subjectiu, universal i exigible, però no així les prestacions no garantides, que continuen depenent dels pressupostos previstos i que se sotmeten a prelació i concurrència. El pretès caràcter de dret universal de la Llei de serveis socials de Catalunya queda limitat amb aquesta distinció entre prestacions. Així, es produeix un avenç 5 Per concurrència s entén la coincidència de sol licituds, i per prelació, la prioritat o preferència en l accès

25 significatiu respecte al sistema anterior, però encara queda lluny que tots els serveis socials tinguin el caràcter de dret de ciutadania que tenen altres sistemes de protecció social com el sistema públic de pensions. procediment d elaboració de la Cartera de Serveis: Article 25 La Cartera de Serveis Socials és aprovada per decret del Govern. En el procés d elaboració i revisió s ha de garantir la participació cívica, justificar qualsevol decreixement amb informes del Consell General de Serveis Socials i del Comitè d Avaluació de Necessitats de Serveis Socials, garantir la codecisió dels ens locals mitjançant el Consell de Coordinació de Benestar Social i tenir en compte les dades del Sistema d Informació Social 6 i la informació procedent d instàncies socials rellevants per als serveis socials. Per elaborar la primera Cartera de Serveis Socials s ha d agafar com a base el catàleg classificat de serveis i prestacions socials del Sistema Català de Serveis Socials. Els programes pressupostaris de les lleis anuals de pressupostos de la Generalitat han d especificar la tipologia i la població destinatàries de les prestacions garantides per la Cartera de Serveis Socials. Té una vigència quadriennal. Però es pot revisar anticipadament si així ho estableixen les lleis de pressupostos; la mateixa llei estableix que els primers sis anys es podrà actualitzar amb una freqüència biennal perquè es pugui adequar amb més rapidesa i flexibilitat a les necessitats d atenció social. Des del principi de l elaboració de la llei, CCOO de Catalunya vam manifestar el nostre rebuig al fet que el cos de la norma no inclogués la Cartera de Serveis, entenent que sense la relació de serveis i prestacions la llei quedava buida de contingut real. El propi preàmbul de la llei diu que la Cartera de Serveis Socials és l instrument per assegurar l accés a les prestacions garantides del sistema de la població que les necessiti. Per tant, mentre la cartera no estigui en vigor no hi haurà accés assegurat a les prestacions garantides. 6 El Sistema d Informació Social ha de garantir la disponibilitat de la informació relativa a les prestacions i a la cartera de serveis socials. Integra les dades relatives a l atenció social del sector públic i del sector privat, per evitar duplicitats i millorar l atenció als destinataris dels serveis socials. Tindran dret a accedir els agents que intervenen i els ciutadans. Sistema d Informació Social comú, compartit i compartible, i també la coordinació d aquest sistema, establint els criteris comuns als quals s han d ajustar el contingut i les condicions d accés (article 42, Llei 12/2007)

26 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya L Administració va al legar que la Cartera de Serveis no podia formar part de la Llei de Serveis Socials perquè, en primer lloc és un desenvolupament de la mateixa, en segon lloc perquè té caràcter temporal (vigència quadriannual o biannual durant els primers sis anys des de l entrada en vigor) i la seva forma jurídica havia de permetre modificacions àgils. Malauradament, la forma jurídica adoptada per regular la Cartera de Serveis (el Decret amb necessitat de ratificació per part del Parlament) tot i suposar una major garantia jurídica que el Decret ordinari o l Ordre, retarda l entrada en vigor de la Cartera de Serveis. Mentre la Cartera no s aprovi, la universalitat dels serveis socials que reconeix la Llei no pot ser exigida. Per altra banda, per a CCOO de Catalunya, les referències als professionals ocupats als serveis previstos a la Cartera de Serveis és una qüestió prioritària. La informació acurada i exhaustiva sobre professionals és clau per a garantir la qualitat del servei ofert i la qualitat de l ocupació de les treballadores i treballadors del sector de l atenció social. Així els perfils professionals s han de definir exactament. En aquest sentit seria bo preveure la col laboració de l Institut Català de Qualificacions Professionals. Pel que fa a les ràtios de professionals, enteses com la relació de cada professional per persones usuàries amb una referència temporal, aquestes han de ser suficients per a garantir la qualitat i la professionalitat de l atenció. S han de fixar tant per l atenció directa com indirecta i la permanència durant les 24 hores els 365 dies de l any. És especialment necessari que s estableixi de forma concreta la ràtio del servei d atenció domiciliària, donat que el fet de ser competència municipal, pot suposar que, no en tots els casos es respecti el principi d equitat territorial i una qualitat i intensitat d atenció mínima exigible al marge del lloc de residència de la persona amb necessitat social. Tot i que la llei estableix que es tingui en compte el Pla estratègic per a l elaboració de la cartera, aquesta planificació no està elaborada. La manca d un mapa de la realitat dels serveis socials a Catalunya 7 i de la programació d oferta en base a la 7 La planificació vigent és el IV Pla d actuació social

27 demanda existent present i prevista de futur dificulta que la Cartera de Serveis s adapti a la necessitat real. Així mateix, la llei també determina que previ a l elaboració de la cartera s havia de presentar el Pla de qualitat, document que tampoc existeix. Nivell d objectius de les prestacions garantides en la Cartera de Serveis Socials : Disposició addicional segona La Cartera de Serveis pels anys 2008 i 2009 haurà d incloure, almenys: - les àrees bàsiques de serveis socials han de comptar amb tres diplomats en treball social i dos diplomats en educació social per cada habitants. - els equips d atenció a la infància i l adolescència i els equips de valoració de les persones amb discapacitat han d incrementar la seva dotació professional el 50%. - els serveis d ajuda a domicili (SAD) han d arribar a atendre el 4% de les persones de 65 anys o més. - el servei de teleassistència ha d atendre persones. - les hores d atenció dels serveis d atenció precoç ha d arribar a una mitjana d 1,2 hores setmanals i a un mínim de usuaris. - el nombre de places en serveis d intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents s ha d incrementar el 50%. - el nombre de places de residències i centres de dia de gent gran, residències, llars residència, centres de dia, centres d atenció especialitzada i centres ocupacionals per a persones amb discapacitat o amb malaltia mental s ha d incrementar el 20%. - dotar les places d acolliment residencial per a infants i adolescents que calguin per atendre les necessitats detectades. Pensem que aquests objectius són poc ambiciosos i a més alguns dels objectius quantitatius poden quedar superats en cas que hi hagi un nombre superior de persones beneficiàries del dret que estableix la Llei 39/2006 per reconeixement de dependència

28 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya 8.1. prestacions del sistema públic de serveis socials Article 20 Les prestacions podran ser de servei, econòmiques o tecnològiques prestacions de servei Article 21 Serveis i intervencions que tenen com a finalitat la prevenció, el diagnòstic, la valoració, la protecció, la promoció, l atenció i la inserció de persones en situació de necessitat social. - informació sobre els recursos socials disponibles i sobre l accés a aquests. - orientació sobre els mitjans més adequats per respondre a les necessitats. - assessorament i suport a les persones i els grups que necessiten l actuació social. - valoració singularitzada i diagnòstic social de les situacions personals, convivencials i familiars i de les demandes socials. - protecció jurídica i social dels menors d edat en situació de desemparament i de les persones amb capacitat limitada. - atenció residencial substitutiva de la llar. - atenció diürna. - atenció domiciliària. - les que s estableixin en la Cartera de Serveis Socials prestacions econòmiques Article 22 Aportacions monetàries per atendre determinades situacions de necessitat en què es troben les persones que no disposen de recursos econòmics suficients per fer-hi front i no estan en condicions d aconseguir-los o rebre ls d altres fonts. Es poden atorgar amb caràcter de dret subjectiu, de dret de concurrència o d urgència social

29 prestacions tecnològiques Article 23 Atenció de les necessitats socials mitjançant un producte. Es poden associar amb altres prestacions. Tipus: - assistència tecnològica i teleassistència domiciliària. - ajudes instrumentals destinades a mantenir o millorar l autonomia personal. Des de CCOO de Catalunya considerem que les necessitats d atenció social haurien de cobrir-se de forma prioritària amb la dotació directa de serveis, mentre que la prestació de caràcter econòmic només s hauria de reservar per aquells casos en els quals el servei estigui garantit i la persona usuària i/o la seva família, de forma lliure, optin per la dotació monetària. El caràcter de substitutius que tenen els serveis i les prestacions econòmiques pot possibilitar a les administracions no complir la seva responsabilitat de dotació de recursos d atenció (de forma directa o mitjançant la compra de serveis de titularitat privada) i que es limitin al pagament de prestacions monetàries perquè la persona usuària compri el servei que necessita. Aquesta pràctica, per una banda, abarateix costos públics (les prestacions són de quantia inferior al cost real del servei), per una altra, suposa que un cost addicional per la persona usuària, a més, no hi ha una garantia de la qualitat ni de la intensitat del servei final prestat, ja que l Administració paga i es desentén, ni tampoc una garantia de les condicions laborals de les persones ocupades als centres prestadors de serveis. Finalment, en cas que s atorguin prestacions econòmiques, aquestes sempre han de ser vinculades a la compra del servei d atenció. D aquesta manera, per una banda es garanteix que la destinació del finançament sigui l atenció i no es pugui desviar per a altres despeses, tal com passava amb la prestació econòmica viure en família, que s atorga sense control de la seva inversió. Per una altra banda, la compra s ha de realitzar en un centre proveïdor acreditat i registrat que formi part de la Xarxa Pública, pel que es pot controlar la qualitat del servei prestat i les condicions laborals dels professionals ocupats

30 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya 8.2. compatibilitat i incompatibilitat de les prestacions del sistema català d autonomia i atenció a la dependència i del Sistema Català de Serveis Socials Ordre ASC/55/2008, de 12 de febrer Una persona pot ser beneficiària, per la mateixa situació de dependència, dels drets reconeguts per la Llei de dependència, però al mateix temps dels drets del Sistema Català de Serveis Socials. El dret reconegut per la Llei de dependència té caràcter subjectiu, mentre que les prestacions de la mateixa naturalesa del sistema de serveis socials són de concurrència, de caràcter anual i limitades a disponibilitat pressupostària sempre que no s hagin reconegut com a serveis socials garantits. Les prestacions de la Llei 39/2006 són incompatibles amb les prestacions del Sistema Català de Serveis Socials que tinguin el mateix objecte i la mateixa finalitat. L òrgan competent per determinar les situacions de compatibilitat i incompatibilitat és el Servei d Atenció a les Persones dels Serveis Territorials del Departament d Acció Social i Ciutadania, que informarà d aquest fet la persona beneficiària durant la tramitació del programa individual d atenció i proposaran convertir la prestació vigent (serveis socials) en prestació de dependència. En tot cas, es respectarà la prestació més favorable. Si la prestació del sistema de serveis socials és superior a la de la Llei 39/2006, es reconeix aquesta darrera complementada amb la quantia en excés de la prestació de serveis socials. equivalències entre prestacions SAAD i prestacions del Sistema Català de Serveis Socials que determinen la seva incompatibilitat quadre 1 Sistema Català de Serveis Socials - ajuts acolliment residencial prestacions SAAD - servei residencial - servei de centre de dia - servei de SAD - prestació econòmica vinculada a servei residencial - prestació econòmica vinculada a centre de dia - prestació econòmica vinculada a SAD - prestació econòmica per vetllador no professional - prestació econòmica per assistent personal

31 Sistema Català de Serveis Socials - ajuts centre de dia - ajuts de suport econòmic a les persones grans amb dependència - estades temporals per a gent gran discapacitada - ajuts a les persones amb situacions de dependència - ajuts de suport a les famílies amb una persona gran discapacitada - ajuts per l accés a habitatges amb serveis comuns per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental - ajuts per assistència personal, suport social i relació amb l entorn (PUA) - ajuts per assistència domiciliària (PUA) - ajuts per serveis de centre de dia d atenció especialitzada per a persones amb discapacitats (PUA) - ajuts per serveis de centres residencials per a persones amb discapacitat prestacions SAAD - servei residencial - servei de centre de dia - prestació econòmica vinculada a servei residencial - prestació econòmica vinculada a centre de dia - servei residencial - prestació econòmica vinculada a servei residencial - prestació econòmica per vetllador no professional - servei per estades temporals - prestació econòmica vinculada a serveis d estades temporals - servei residencial - prestació econòmica vinculada a servei residencial - prestació econòmica per vetllador no professional - prestació econòmica per assistent personal - servei residencial - prestació econòmica vinculada a servei residencial - prestació econòmica per vetllador no professional - servei residencial - prestació econòmica vinculada a servei residencial - prestació econòmica per vetllador no professional - prestació econòmica per assistent personal - servei residencial - prestació econòmica vinculada a servei residencial - prestació econòmica per vetllador no professional - prestació econòmica per assistent personal - servei residencial - SAD - prestació econòmica vinculada a servei residencial - prestació econòmica vinculada a SAD - servei residencial centre de dia - prestació econòmica vinculada a servei residencial - prestació econòmica vinculada a centre de dia - servei residencial centre de dia SAD - prestació econòmica vinculada a servei residencial - prestació econòmica vinculada a centre de dia - prestació econòmica vinculada a SAD - prestació econòmica per vetllador no professional - prestació econòmica per assistent personal

32 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya 9. professionals dels serveis socials Articles 43 a 45 Es considera que el sistema públic de serveis socials ha de tenir el personal suficient amb la formació, la titulació, els coneixements, l estabilitat laboral, la capacitat, el reconeixement social i laboral i les aptituds que calguin per garantir l eficiència i l eficàcia en la prestació dels serveis socials i una atenció social de qualitat segons la població, les característiques geogràfiques del territori i les necessitats específiques que s hagin d atendre, sota el principi de la unitat de la Xarxa de Serveis Socials d Atenció Pública. Cal la interdisciplinaritat dels professionals per oferir una atenció integrada i garantir una professional o un professional de referència. L Administració ha de garantir als professionals la supervisió, el suport tècnic i la formació permanent que els permeti donar una resposta adequada a les necessitats i a les demandes de la població, així com les mesures de prevenció i atenció dels factors de riscos psicosocials que els afectin. Formació Article 80 La formació permanent dels professionals dels serveis socials pretén ampliar els coneixements teòrics i pràctics i millorar i actualitzar les seves competències i habilitats. Les accions formatives estan destinades als professionals dels serveis de titularitat pública i privada. En aquest darrer cas, els convenis de col laboració entre les entitats privades i l Administració han de fixar les condicions d accés als programes i les activitats de formació. Recerca i innovació tecnològica Article 81 Així mateix, s han de fer actuacions en matèria de recerca i innovació tecnològica per detectar necessitats futures d atenció social, sobre les causes i els factors que

33 incideixen en la demanda de serveis i sobre l avaluació dels sistemes organitzatius, de gestió i econòmics del funcionament dels serveis socials existents i dels que es poden implantar en el futur. Per CCOO de Catalunya, com a sindicat, la qüestió dels professionals ocupats en el sector dels serveis socials és prioritària. En aquest sentit, pensem que la llei no fa una aposta suficient per canviar la tendència actual. Pensem que caldria l establiment de clàusules que propiciïn la contractació estable per millorar la qualitat del servei a partir de la millora de les condicions de treball dels professionals. També caldria garantir el pagament directe de les retribucions, per part de l Administració competent, als professionals contractats a centres privats que proveeixin les administracions per contribuir a l equiparació de qualitat del servei públic i privat (de forma anàloga a la retribució dels docents d escoles concertades) i l equiparació i homologació de les condicions laborals dels professionals del sector privat i públic. El sistema de formació hauria d adaptar-se a les qualificacions requerides per als diversos perfils professionals

34 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya 10. qualitat dels serveis socials Títol VIII La qualitat dels serveis socials és un dels principis rectors del sistema i un dret de les persones usuàries. La qualitat de les condicions de treball dels professionals ocupats també contribueix a la qualitat global. La normativa sobre qualitat i els criteris i estàndards mínims de qualitat són comuns pels serveis socials de titularitat pública i privada. Pla de qualitat Article 85 Forma part del Pla estratègic de serveis socials i ha de fomentar la formació continuada, la innovació i la millora continua de les prestacions socials i l estabilitat laboral dels professionals, i ha de promoure la màxima participació de tots els implicats. Conté la definició dels objectius de qualitat, els instruments de millora, els estudis d opinió i els resultats dels procediments de participació, els requisits de qualitat exigibles a la Xarxa de Serveis Socials d Atenció Pública i els sistemes d avaluació de l assoliment dels objectius. Des de CCOO de Catalunya hem denunciat que aquest pla de qualitat s hauria d haver aprovat conjuntament amb la Llei 12/2007. Deontologia professional Article 86 S estableix l exigència que els professionals de serveis socials compleixin els deures relatius a la deontologia professional

35 - 34 -

36 el nou sistema de serveis socials de Catalunya. Valoració de CCOO de Catalunya 11. participació en els serveis socials Títol IV La Llei 12/2007 reitera el caràcter relacional del sistema de serveis socials i la implicació dels sectors socials en aquest sistema. La finalitat de la participació és integrar la deliberació en els processos de presa de decisions i la implicació de tota la societat en els assumptes socials. Els canals de participació externa als centres d atenció social són els òrgans de participació i els processos de participació. Aquests darrers consisteixen en una fase d informació, en la qual es trasllada als ciutadans el contingut del projecte en el qual es vol demanar la participació, una fase de debat ciutadà, mitjançant el qual es promou l intercanvi d idees i opinions entre els ciutadans i se n recullen propostes i, finalment, una fase de retorn, mitjançant el qual es trasllada als participants el resultat del procés de participació. En la composició dels òrgans de participació no poden faltar les administracions competents en el territori, les organitzacions sindicals i patronals, els col legis professionals, els usuaris dels serveis socials i les entitats socials més representatives i les entitats d iniciativa social i mercantil del sector dels serveis socials. Els òrgans de participació ciutadana i associativa són: - el Consell General de Serveis Socials. - els consells territorials de serveis socials. - els consells locals de serveis socials. Consell General de Serveis Socials Article 50 És l òrgan superior de participació en matèria de serveis socials, i les seves principals funcions són: - emetre un informe anual sobre l estat dels serveis socials que serà transmès al Govern perquè en doni compte al Parlament