INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs ) Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat - 1 -

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs ) Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat - 1 -"

Transcripción

1 INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs ) Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat - 1 -

2 Indicadors de resultats acadèmics de les Illes Balears (curs ) Conselleria d Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears Col lecció: «Estudis i Informes» Informe elaborat per l equip de l IAQSE Pere Moyà Niell, director Antoni Bauzà Sampol Joan F. Borràs Seguí Javier Gámez Bauzá Javier Real Vila Anastasia Isabel Jiménez Cava Edició: Conselleria d Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Novembre de 2016 ISSN: X - 2 -

3 ÍNDEX PRESENTACIÓ... 5 INTRODUCCIÓ... 7 INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE L EDUCACIÓ PRIMÀRIA (RAEP)... 9 RAEP 1. Matrícula escolar a l EP RAEP 1.1. Matrícula escolar a l EP (curs ) RAEP 1.2. Evolució de la matrícula escolar a l EP en el període comprès entre 2010 i RAEP 2. Resultats acadèmics per àrees a l EP RAEP 2.1. Percentatge d alumnat de 6è d EP que aprova les diferents àrees (curs ) RAEP 2.2. Evolució del percentatge d alumnat aprovat a les àrees de llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques i coneixement del medi / ciències de la naturalesa i ciències socials en el període comprès entre 2010 i RAEP 3. Promoció dins l etapa d EP RAEP 3.1. Promoció dins l etapa d EP (curs ) RAEP 3.2. Promoció de l etapa d EP a la d ESO segons el nombre d àrees suspeses (curs ) RAEP 3.3. Evolució de la promoció de l etapa d EP a la d ESO segons el nombre d àrees suspeses en el període comprès entre 2010 i RAEP 3.4. Evolució de la promoció dins l etapa d EP en el període comprès entre 2010 i RAEP 4. Idoneïtat a l EP el curs RAEP 4.1. Idoneïtat de l alumnat dins l etapa d EP (curs ) RAEP 5. Repetició a l EP RAEP 5.1. Repetició dins l etapa d EP (curs ) RAEP 5.2. Evolució de la repetició dins l etapa d EP en el període comprès entre 2010 i INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (RAESO) RAESO 1. Matrícula escolar a l ESO RAESO 1.1. Matrícula escolar a l ESO (curs ) RAESO 1.2. Evolució de la matrícula escolar a l ESO en el període comprès entre 2010 i RAESO 1.3. Evolució de la matrícula als programes de diversificació curricular (PDC) en el període comprès entre 2010 i

4 RAESO 2. Resultats acadèmics per matèries a l ESO RAESO 2.1. Percentatges d aprovats a les diferents matèries dels quatre cursos de l ESO (curs ) RAESO 2.2. Evolució dels percentatges d aprovats a les matèries de llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques, ciències de la naturalesa / BG / FQ i ciències socials, geografia i història / GH en el període comprès entre 2010 i RAESO 3. Promoció i titulació dins l etapa d ESO RAESO 3.1. Promoció i titulació als cursos de l etapa d ESO (curs ) RAESO 3.2. Promoció segons el nombre de matèries suspeses als tres primers cursos de l ESO (curs ) RAESO 3.3. Titulació de l alumnat d ESO segons l edat de finalització de l etapa (curs ) RAESO 3.4. Evolució de la promoció i la titulació a l etapa d ESO en el període comprès entre 2010 i RAESO 3.5. Evolució de la promoció de 2n d ESO segons el nombre de matèries suspeses en el període comprès entre 2011 i RAESO 4. Idoneïtat a l ESO el curs RAESO 4.1. Idoneïtat de l alumnat de les Illes Balears a l etapa d ESO (curs ).. 95 RAESO 5. Repetició a l ESO RAESO 5.1. Repetició dins l etapa d ESO (curs ) RAESO 5.2. Evolució de la repetició dins l etapa d ESO en el període comprès entre 2010 i INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DEL BATXILLERAT (RABATX) RABATX 1. Matrícula escolar al batxillerat RABATX 1.1. Matrícula escolar al batxillerat (curs ) RABATX 1.2. Evolució de la matrícula escolar al batxillerat en el període comprès entre 2010 i RABATX 2. Resultats acadèmics per matèries al batxillerat RABATX 2.1. Percentatges d aprovats a les diferents matèries dels dos cursos de l etapa de batxillerat (curs ) RABATX 3. Promoció i titulació dins l etapa de batxillerat RABATX 3.1. Promoció i titulació als cursos de l etapa de batxillerat. Curs RABATX 3.2. Evolució de la promoció i la titulació a l etapa de batxillerat en el període comprès entre 2010 i CONCLUSIONS

5 PRESENTACIÓ L Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) presenta els resultats acadèmics de l alumnat de les Illes Balears referits a l ensenyament obligatori i al batxillerat corresponents a l any acadèmic Mitjançant aquest informe, que actualitza la situació dels ensenyaments obligatoris i del batxillerat a la nostra comunitat, es pretén, per una part, informar la societat en general sobre la situació del sistema educatiu de les Illes Balears i, per l altra, aportar dades referencials als centres que els facilitin l anàlisi i la reflexió referides als seus resultats acadèmics, però també posar les dades a disposició de la recerca per poder elaborar estudis de prospectiva respecte a l educació a la nostra comunitat. Aquests indicadors són un complement dels indicadors del sistema educatiu que anualment ha anat elaborant l IAQSE i està previst integrar-los en les noves edicions. A l hora d avaluar el sistema educatiu de la nostra comunitat, l anàlisi dels resultats que ens proporciona l avaluació interna de l alumnat duta a terme als centres educatius constitueix un valuós complement de la informació que s obté mitjançant les avaluacions de diagnòstic externes. La informació recollida en el document se centra bàsicament en l alumnat matriculat i avaluat, així com en els seus resultats acadèmics a les diferents àrees i la seva idoneïtat, promoció i titulació. L anàlisi conjunta d aquestes dades amb els resultats dels cinc cursos escolars anteriors ens permet disposar d informació referida a les tendències evolutives en el període comprès entre els anys 2010 i La condició d insularitat obliga a desagregar les dades globals per a cada una de les illes. També es presenten desagregacions segons el gènere de l alumnat, la titularitat dels centres i, en alguns casos, la nacionalitat (alumnat estranger i alumnat de nacionalitat espanyola). Els indicadors confirmen, en general, una millora en els resultats acadèmics dels alumnes, així com en les dades de promoció i titulació al llarg de l ensenyament obligatori, millora que és significativa el curs , i positiva si s analitza la seva evolució al llarg dels darrers sis cursos acadèmics. L objectiu de l IAQSE és anar ampliant, en un futur immediat, els estudis dels resultats que ara es presenten amb la incorporació d indicadors referits als ensenyaments de formació professional, a l educació de persones adultes i als ensenyaments de règim especial. Des de l Institut, també es voldrien fer algunes recomanacions de millora directament relacionades amb les dades que es presenten. La primera és la necessitat que els centres reflexionin sobre els resultats que aconsegueixen: el qüestionament comporta estímuls - 5 -

6 addicionals a l hora d introduir canvis en els processos de millora. La segona, és la necessitat d establir un sistema de detecció primerenca del risc de fracàs escolar basat en la implantació d indicadors d absentisme i de comportament. Finalment, també es fa necessari detectar els centres d alta complexitat a causa de les situacions contextuals o de partida més problemàtiques, amb la finalitat d establir-hi mecanismes específics de suport. Experiències i estudis internacionals com PISA assenyalen que una de les mesures més efectives per millorar els resultats educatius és la detecció, com més aviat millor, dels problemes d aprenentatge i l adopció de mesures per corregir-los

7 INTRODUCCIÓ En aquest informe s incorporen les dades de matrícula, encara que s ha de precisar que, per al càlcul dels percentatges de promoció, idoneïtat i d aprovats per àrees, s ha eliminat de les xifres de matrícula l alumnat que al GESTIB no disposa del registre d avaluació/promoció, que hem anomenat alumnat avaluat i que és lleugerament inferior a la matrícula activa total. D altra banda, s ha de tenir present que la matrícula de l alumnat fluctua durant el curs, ja que es produeixen altes i baixes. Aquet fet provoca que es puguin trobar lleugeres diferències entre el nombre d alumnes matriculats que s aporta i l alumnat avaluat a final de curs, que s utilitzen per calcular els percentatges. Quan es parla de centres privats es fa referència tant a centres concertats sostinguts amb fons públics com a centres privats sense concert amb l Administració educativa. Les dades dels centres privats es presenten conjuntament, sense desagregar segons aquesta doble tipologia. En alguns indicadors també es presenten dades desagregades segons la variable de nacionalitat. S entén per alumnat estranger el que està registrat a l aplicació GESTIB amb una nacionalitat que no és l espanyola. Una altra consideració que s ha de tenir present en analitzar les dades referides a l alumnat d educació primària és que entre els anys 2010 i 2014 les dades apareixen per a cada un dels cicles, mentre que, a partir del curs , apareixen per curs o nivell educatiu. Aquest canvi en la presentació de les dades es justifica per les modificacions en l estructura, l organització i l avaluació introduïdes a l etapa d educació primària per la LOMCE. Així mateix, l àrea de coneixement del medi natural, social i cultural es divideix en dues àrees diferenciades: ciències de la naturalesa i ciències socials. A l educació secundària obligatòria i al batxillerat també s ha de tenir present que el curs s han implantat per primera vegada els currículums de la LOMCE a 1r d ESO, 3r d ESO i 1r de batxillerat, mentre que a 2n d ESO, 4t d ESO i 2n de batxillerat han continuat amb els currículums establerts en la LOE. Això comporta que les comparacions de les dades d anys escolars anteriors al amb aquest curs s han de fer amb una certa cautela i tenint present aquests canvis en l ordenació i l estructuració de l etapa. A més, hem de fer constar que els resultats de l alumnat que va cursar programes de diversificació curricular o de millora de l aprenentatge i el rendiment (PMAR), en els anys que han coexistit, s han integrat en els resultats de l alumnat de 3r d ESO i 4t d ESO

8 - 8 -

9 INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE L EDUCACIÓ PRIMÀRIA (RAEP) - 9 -

10 RAEP 1. Matrícula escolar a l EP Definició Alumnat escolaritzat als diferents nivells de l etapa d educació primària de tots els centres públics i privats registrats a l aplicació informàtica GESTIB. RAEP 1.1. Matrícula escolar a l EP (curs ) Aquest indicador recull informació sobre l alumnat escolaritzat durant el curs en els diferents nivells de l etapa, desagregat segons el seu gènere, la titularitat dels centres on estudia i l illa on resideix. També s informa del nombre d alumnes de nacionalitat estrangera. Anàlisi En el curs , el nombre d alumnat d EP als diferents nivells educatius és molt semblant, exceptuant l escolaritzat a 5è i 6è d EP, on la matrícula és lleugerament inferior. El nivell en què hi ha més alumnat matriculat és 2n d EP. L escolarització a centres públics gairebé duplica la dels privats. Als primers hi estudia un 65,3% del total de l alumnat matriculat a l educació primària, mentre que als segons hi estudia un 34,7%. Per illes, com sembla evident per l extensió territorial i les característiques demogràfiques, on es concentra el major nombre d alumnat matriculat és a Mallorca (79,3%) i on menys, a Menorca (8,2%). Pel que fa a l alumnat estranger, aquest representa un 13,7% de l alumnat de les Illes Balears

11 Illes Eivissanins nines públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera estrangers 1r EP n EP r EP t EP è EP è EP total EP % 100% 53,4% 46,6% 65,3% 34,7% 79,3% 8,2% 12,5% 13,7% Taula RAEP Alumnat matriculat a l EP (curs ), per gènere, titularitat, illa i nacionalitat Illes Balears nins nines r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Alumnat matriculat a l EP (curs ), per gènere Illes Balears públics privats r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Alumnat matriculat a l EP (curs ), per titularitat

12 12000 Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Alumnat matriculat a l EP (curs ), per illes tot l'alumnat alumnat estranger r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Alumnat estranger matriculat a l EP (curs )

13 RAEP 1.2. Evolució de la matrícula escolar a l EP en el període comprès entre 2010 i 2016 Aquest indicador informa de les variacions que s han produït en l escolarització a l etapa d educació primària entre els anys 2010 i Les dades estan referides a la matrícula de tota l etapa i a les desagregacions per illa i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Tot i que el període objecte d anàlisi coincideix amb el moment més àlgid de l anomenada crisi econòmica, les dades globals de matrícula presenten una evolució creixent, amb un increment d un 6,8% de l alumnat d EP entre 2010 i 2016, exceptuant l alumnat estranger, ja que la matrícula d aquest alumnat va disminuint fins al curs L augment de matrícula s ha produït sobretot a partir del curs , coincidint també amb un increment de l alumnat estranger. Si bé és a l illa de Mallorca on el nombre d alumnes ha augmentat més al llarg d aquest període (3.403 alumnes, un 6,9%), Eivissa i Formentera són les illes que presenten, en proporció, un increment major (un 14,2%). A Menorca, l alumnat matriculat pràcticament es manté constant. L alumnat de nacionalitat estrangera s incrementa un 10% en aquest període

14 Illes Eivissa- alumnat Mallorca Menorca Balears Formentera estranger Taula RAEP Evolució de l alumnat matriculat a l EP entre 2010 i 2016, per illa i nacionalitat Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Gràfic RAEP Evolució de l alumnat matriculat a l EP entre 2010 i 2016, per illes tot l'alumnat alumnat estranger 0 Gràfic RAEP Evolució de l alumnat estranger matriculat a l EP entre 2010 i

15 RAEP 2. Resultats acadèmics per àrees a l EP Definició S entén per percentatge d aprovats el percentatge d alumnat avaluat que obté avaluació positiva en cada una de les àrees objecte d estudi. RAEP 2.1. Percentatge d alumnat de 6è d EP que aprova les diferents àrees (curs ) Aquest indicador aporta informació referida a l alumnat de 6è curs d educació primària que ha estat avaluat durant el curs Les dades es presenten com a percentatges d aprovats a les diferents àrees amb desagregacions per gènere, illa, titularitat del centre i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Pel que fa als percentatges globals d alumnes que aproven les diferents àrees de 6è, s observa que els percentatges es troben per damunt del 90% en totes les àrees, manco a l àrea de matemàtiques (86,9%) i a la d anglès (89,8%). A l àrea de llengua castellana aprova un 92% de l alumnat i a la de llengua catalana, només 1,4 punts percentuals menys. Atenent la variable de gènere de l alumnat, les nines obtenen uns percentatges d aprovats més alts en totes les àrees. Destaquen les diferències a les àrees lingüístiques, on les nines superen els nins en més de 5 punts percentuals. Pel que fa a la titularitat dels centres, no s observen diferències significatives en aquesta etapa entre els resultats dels alumnes dels centres públics i els dels centres privats. De l anàlisi dels resultats a les diferents illes, cal destacar-ne que a l illa de Menorca els percentatges d aprovats són clarament superiors als de la resta d illes. Les diferències més remarcables es donen a les àrees lingüístiques i científicomatemàtiques. Segons la nacionalitat de l alumnat, les diferències més grans en els percentatges d aprovats es donen en les àrees de llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques, ciències socials i ciències naturals, mentre que a les àrees de religió / valors socials i cívics, educació física i educació artística els resultats són similars

16 Illes Eivissanins nines públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera ciències de la naturalesa 92,7 90,8 94,9 92,5 92,9 92,3 96,3 92,8 ciències socials 90,2 88,1 92,7 90,1 90,3 89,5 95,1 91,1 educació artística 96,4 94,6 98,5 96,1 96,8 95,9 98,8 98,0 educació física 99,2 99,1 99,2 99,0 99,4 99,1 99,8 99,2 llengua castellana 92,0 89,6 94,9 91,9 92,3 91,6 95,2 92,7 llengua catalana 90,6 87,9 94,0 90,6 90,8 90,3 94,8 90,1 llengua anglesa 89,8 87,0 93,1 89,6 90,1 89,2 95,0 90,2 matemàtiques 86,9 85,0 89,2 86,9 86,9 86,3 90,9 88,3 religió catòlica 98,8 98,4 99,3 99,4 98,3 98,7 99,7 99,6 valors socials i cívics 98,8 98,5 99,2 98,8 98,5 98,7 99,2 98,8 Taula RAEP Percentatges d aprovats a les diferents àrees de 6è d EP (curs ), per gènere, titularitat i illa nins nines Illes Balears 99,2 96,4 92,7 90,2 92,0 90,6 89,8 86,9 98,8 98,8 94,9 90,8 92,7 88,1 98,5 99,2 94,6 99,1 94,9 94,0 93,1 89,6 87,9 87,0 89,2 85,0 98,4 99,3 99,2 98,5 Gràfic RAEP Percentatges d aprovats a les diferents àrees de 6è d EP per gènere (curs ) públics privats Illes Balears 99,2 96,4 92,7 90,2 92,0 90,6 89,8 86,9 98,8 98,8 92,9 90,3 92,5 90,1 96,8 99,4 96,1 99,0 92,3 91,9 90,8 90,1 90,6 89,6 86,9 86,9 98,3 98,5 99,4 98,8 Gràfic RAEP Percentatges d aprovats a les diferents àrees de 6è d EP per titularitat (curs )

17 Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 99,8 99,7 99,2 98,8 99,1 96,3 98,7 98,7 95,1 95,9 98,0 99,2 99,6 98,8 95,2 92,3 92,8 94,8 95,0 91,6 89,5 91,1 99,2 92,7 90,3 90,1 90,9 89,2 90,2 98,8 96,4 88,3 98,8 86,3 92,7 92,0 90,2 90,6 89,8 86,9 Gràfic RAEP Percentatges d aprovats a les diferents àrees de 6è d EP per illes (curs ) tot l alumnat estrangers no estrangers ciències de la naturalesa 92,7 87,7 93,3 ciències socials 90,2 84,8 90,9 educació artística 96,4 93,9 96,7 educació física 99,2 98,9 99,2 llengua castellana 92,0 85,7 92,9 llengua catalana 90,6 84,9 91,4 llengua anglesa 89,8 86,9 90,1 matemàtiques 86,9 82,1 87,6 religió catòlica 98,8 99,0 98,8 valors socials i cívics 98,8 97,7 99,0 Taula RAEP Percentatges d aprovats a les diferents àrees de 6è d EP segons la nacionalitat de l alumnat (curs ) estrangers no estrangers tot l'alumnat 99,2 96,4 92,7 90,2 92,0 90,6 89,8 86,9 98,8 98,8 93,3 87,7 90,9 84,8 96,7 93,9 99,2 98,9 92,9 91,4 90,1 85,7 84,9 86,9 87,6 82,1 98,8 99,0 99,0 97,7 Gràfic RAEP Percentatges d aprovats a les diferents àrees de 6è d EP segons la nacionalitat de l alumnat (curs )

18 RAEP 2.2. Evolució del percentatge d alumnat aprovat a les àrees de llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques i coneixement del medi / ciències de la naturalesa i ciències socials en el període comprès entre 2010 i 2016 Aquest indicador informa sobre l evolució dels resultats acadèmics de l alumnat avaluat a l educació primària a les àrees de llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques i coneixement del medi 1 / ciències de la naturalesa i ciències socials en el període comprès entre els cursos i Anàlisi A partir de l anàlisi dels resultats, en general s observa una evolució positiva de totes les àrees dins aquest període. En el curs escolar cal destacar l increment d aprovats que es produeix a les àrees de llengua anglesa i de llengua catalana. En comparar les àrees lingüístiques, s observa que en el curs el percentatge d aprovats a l àrea de llengua castellana és més de 2 punts percentuals superior al de llengua catalana en tots els cursos, llevat del 6è curs, en el qual la diferència és només d 1,4 punts. També cal remarcar una millora del rendiment dels alumnes a les àrees de ciències de la naturalesa i de ciències socials a partir del curs , coincidint amb la implantació de la LOMCE, en relació amb els resultats a l àrea de coneixement del medi, que fins aquest curs les integrava. A les àrees de llengua anglesa i matemàtiques s observa una disminució important en el percentatge d alumnes aprovats a mesura que el nivell acadèmic és més alt. Durant el curs , a l àrea de llengua anglesa disminueix 5,7 punts percentuals i a la de matemàtiques, 7. 1 L àrea de coneixement del medi, a 2n, 4t i 6è d EP (coincidint amb el final de cicle), integrava fins al curs les àrees de ciències de la naturalesa i les ciències socials

19 1r EP 95,9 95,5 2n EP 95,2 95,0 95,2 94,2 94,4 95,7 3r EP 92,8 92,9 4t EP 89,1 89,2 90,3 90,4 90,8 93,0 5è EP 89,2 89,0 6è EP 83,3 85,2 85,6 85,8 86,9 89,8 Taula RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de llengua anglesa a l etapa d EP 96 % 2n EP 4t EP 6è EP 92 % 88 % 84 % Gràfic RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de llengua anglesa a l etapa d EP 1r EP 94,2 93,7 2n EP 92,7 93,0 92,9 93,2 93,1 94,8 3r EP 93,7 94,5 4t EP 91,1 91,3 91,2 91,7 93,2 95,0 5è EP 92,5 93,2 6è EP 87,7 88,7 89,5 89,7 90,7 92,0 Taula RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de llengua castellana a l etapa d EP 96 % 2n EP 4t EP 6è EP 92 % 88 % 84 % Gràfic RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de llengua castellana a l etapa d EP

20 1r EP 91,7 91,2 2n EP 89,2 89,7 90,0 90,2 90,0 92,4 3r EP 91,1 92,0 4t EP 89,1 88,7 89,7 89,6 90,6 92,8 5è EP 90,4 90,9 6è EP 86,0 86,6 87,4 87,3 87,4 90,6 Taula RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de llengua catalana a l etapa d EP 96 % 2n EP 4t EP 6è EP 92 % 88 % 84 % Gràfic RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de llengua catalana a l etapa d EP 1r EP 94,3 93,9 2n EP 91,7 91,4 92,0 91,9 92,1 93,6 3r EP 89,4 89,9 4t EP 87,7 88,4 87,4 88,6 89,1 90,3 5è EP 85,8 87,3 6è EP 82,5 84,0 83,6 85,2 85,2 86,9 Taula RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de matemàtiques a l etapa d EP 96 % 2n EP 4t EP 6è EP 92 % 88 % 84 % Gràfic RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de matemàtiques a l etapa d EP

21 1r EP c. nat. 97,2 97,6 c. soc. 97,0 97,6 2n EP c. medi 95,5 94,5 94,9 94,9 95,3 c. nat. 96,6 c. soc. 96,4 3r EP c. nat. 92,8 93,4 c. soc. 91,9 91,9 4t EP c. medi 89,3 90,8 90,7 91,3 92,2 c. nat. 94,1 c. soc. 93,5 5è EP c. nat. 91,4 91,9 c. soc. 88,6 89,4 6è EP c. medi 85,5 87,2 88,1 88,1 88,3 c. nat. 92,7 c. soc. 90,2 Taula RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de coneixement del medi, de ciències de la naturalesa i de ciències socials a l etapa d EP 96 % 92 % 88 % 84 % 2n EP c. medi 4t EP c. medi 6è EP c. medi 2n EP c. nat. 4t EP c. nat. 6è EP c. nat. Gràfic RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de coneixement del medi i de ciències de la naturalesa a l etapa d EP 96 % 92 % 88 % 84 % 2n EP c. medi 4t EP c. medi 6è EP c. medi 2n EP c. soc. 4t EP c. soc. 6è EP c. soc. Gràfic RAEP Evolució del percentatge d aprovats a l àrea de coneixement del medi i de ciències socials a l etapa d EP

22 RAEP 3. Promoció dins l etapa d EP Definició S entén per percentatge de promoció el percentatge d alumnat avaluat que passa al nivell educatiu següent. RAEP 3.1. Promoció dins l etapa d EP (curs ) Aquest indicador informa del percentatge d alumnes de les Illes Balears que han estat avaluats en els diferents nivells de l educació primària i que passen al curs següent, amb les desagregacions per illa, titularitat del centre, gènere i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi En general, s observa que els percentatges de promoció dins l etapa fluctuen entre un 95,7% al 1r curs i un 96,9% al 4t. Els dos primers nivells de l etapa són els que presenten percentatges més baixos (per davall d un 96%). Per illes, els percentatges de promoció més alts corresponen a l illa de Menorca per a 2n, 3r i 6è d EP (entre 0,9 i 2 punts percentuals per damunt del global de les Illes Balears) i a Mallorca per a 4t i 5è d EP (0,1 i 0,2 punts per damunt del global de les Illes Balears). A Eivissa i a Formentera es dóna el percentatge més alt de promoció al 1r curs (1,7 punts per damunt del global de les Illes Balears). Llevat dels dos primers nivells, en els quals els centres privats tenen un percentatge de promoció de 2,2 i 2,7 punts percentuals per damunt dels centres de titularitat pública, al darrer curs d aquesta etapa la diferència es redueix a 0,4 punts. Si s analitzen les dades segons la variable de gènere de l alumnat, s observa que, en tots els cursos de l etapa, les nines presenten percentatges de promoció més alts que els nins, amb diferències que varien entre els 0,7 punts al 5è curs i els 2,2 a 1r

23 Illes Balears nins nines públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera 1r EP 95,7 94,7 96,9 95,0 97,2 95,4 96,0 97,4 2n EP 95,9 95,5 96,4 95,0 97,7 95,8 97,1 95,9 3r EP 96,4 96,0 96,8 96,1 96,8 96,3 97,3 96,3 4t EP 96,9 96,5 97,4 96,6 97,6 97,0 96,8 96,9 5è EP 96,7 96,4 97,1 96,5 97,2 96,9 96,7 96,1 6è EP 96,6 95,9 97,4 96,4 96,8 96,4 98,6 96,0 Taula RAEP Percentatges de promoció dins l etapa d EP (curs ), per gènere, titularitat i illa 100% nins nines Illes Balears 95,7 95,9 96,4 96,9 96,7 96,6 90% 80% 70% 96,9 96,4 96,8 94,7 95,5 96,0 96,5 97,4 97,1 97,4 96,4 95,9 60% 50% 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de promoció a l etapa d EP (curs ), per gènere públics privats Illes Balears 95,7 95,9 96,4 96,9 96,7 96,6 97,7 97,2 95,0 95,0 96,1 96,8 97,6 96,6 96,5 97,2 96,4 96,8 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Taula RAEP Percentatges de promoció a l etapa d EP (curs ), per titularitat

24 100% 95% Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 95,7 95,9 96,4 96,9 96,7 96,6 90% 85% 80% 97,4 97,1 97,3 96,0 97,0 98,6 95,4 95,8 95,9 96,3 96,3 96,896,9 96,996,7 96,1 96,4 96,0 75% 70% 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de promoció a l etapa d EP (curs ), per illes tot l alumnat estranger no estranger 1r EP 95,7 91,4 96,6 2n EP 95,9 91,7 96,6 3r EP 96,4 93,6 96,8 4t EP 96,9 95,0 97,2 5è EP 96,7 94,2 97,1 6è EP 96,6 92,1 97,2 Taula RAEP Percentatges de promoció a l etapa d EP (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat estranger no estranger tot l'alumnat 100% 95,7 95,9 96,4 96,9 96,7 96,6 90% 80% 70% 96,6 96,6 96,8 97,2 91,4 91,7 93,6 95,0 94,2 97,1 97,2 92,1 60% 50% 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de promoció a l etapa d EP (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat

25 RAEP 3.2. Promoció de l etapa d EP a la d ESO segons el nombre d àrees suspeses (curs ) Aquest indicador informa de l alumnat que passa de l etapa d educació primària a la d educació secundària obligatòria amb un progrés adequat o amb algunes mancances a l hora d aconseguir els objectius de l etapa. Aquest indicador també es calcula per a l alumnat que passa a l educació secundària obligatòria amb l edat teòrica d acabament de l etapa (12 anys). Anàlisi Del total d alumnes que passen de l etapa d educació primària a la d educació secundària obligatòria, un 75,8% ho fa amb un progrés adequat, atès que aprova totes les àrees; un 14,3% passa a l altra etapa amb una o dues àrees suspeses i un 6,5% d alumnat presenta un alt risc de fracàs escolar a l etapa d educació secundària obligatòria pel fet d accedir-hi amb tres matèries suspeses o més. En desagregar les dades per illes, s observa que l alumnat de l illa de Menorca que passa a l altra etapa adequadament, és a dir, amb cap àrea suspesa, supera en 8,2 punts percentuals la mitjana de les Illes Balears i que solament un 3,3% de l alumnat d aquesta illa suspèn tres àrees o més, percentatge que és del 7% en el cas de Mallorca. Els percentatges de promoció de l alumnat dels centres públics i el dels centres privats són molt similars al final de l etapa. Si s analitzen les dades atenent el gènere de l alumnat, s observen diferències significatives. Els resultats de les nines són superiors als dels nins; concretament, el nombre de nines que progressa adequadament és aproximadament 10 punts percentuals superior al dels nins, tant si es comparen els percentatges de promoció de l alumnat de totes les edats com els de l alumnat idoni (que passa al curs següent l any que compleix 12 anys). Gairebé un 78% de l alumnat que passa a l altra etapa ho fa als 12 anys, és a dir, a l edat teòrica de finalització de l etapa, sense haver repetit cap curs. La majoria d aquests alumnes hi passa sense cap matèria suspesa

26 Illes Eivissanins nines públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera total 96,6 95,9 97,4 96,4 96,8 96,4 98,6 96,0 cap de suspesa 75,8 71,2 81,3 75,7 75,9 74,6 84,0 78,1 una de suspesa 8,9 9,5 8,2 8,8 9,1 9,3 6,6 7,9 dues de suspeses 5,4 6,6 3,8 5,3 5,4 5,5 4,8 4,5 tres o més de suspeses 6,5 8,5 4,1 6,5 6,5 7,0 3,3 5,5 Taula RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO (curs ), per gènere, titularitat i illa total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 96,6 96,4 98,6 96,0 84,0 75,8 74,6 78,1 40 % 20 % 8,9 9,3 5,4 6,5 5,5 7,0 6,6 7,9 4,8 3,3 4,5 5,5 0 % Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Gràfic RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO (curs ), per illes total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 96,6 96,4 96,8 75,8 75,7 75,9 40 % 20 % 0 % 8,9 8,8 9,1 5,4 6,5 5,3 6,5 5,4 6,5 Illes Balears públics privats Gràfic RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO (curs ), per titularitat

27 total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 96,6 95,9 97,4 75,8 71,2 81,3 40 % 20 % 8,9 9,5 5,4 6,5 6,6 8,5 8,2 3,8 4,1 0 % Illes Balears nins nines Gràfic RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO (curs ), per gènere Illes Eivissanins nines públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera total 77,8 74,6 81,8 75,2 82,5 77,3 80,3 79,4 cap de suspesa 68,2 63,8 73,5 66,6 71,1 67,3 73,5 70,5 una de suspesa 5,8 6,1 5,5 5,4 6,6 6,1 4,0 5,5 dues de suspeses 3,1 3,7 2,3 2,7 3,6 3,2 2,4 2,8 tres o més de suspeses 0,8 1,0 0,5 0,5 1,2 0,8 0,5 0,6 Taula RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO als 12 anys (curs ), per gènere, titularitat i illa total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 77,8 77,3 68,2 67,3 80,3 79,4 73,5 70,5 40 % 20 % 0 % 5,8 6,1 4,0 5,5 3,1 3,2 2,4 2,8 0,8 0,8 0,5 0,6 Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Gràfic RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO als 12 anys (curs ), per illes

28 total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 77,8 75,2 68,2 66,6 82,5 71,1 40 % 20 % 0 % 5,8 5,4 6,6 3,1 2,7 3,6 0,8 0,5 1,2 Illes Balears públics privats Gràfic RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO als 12 anys (curs ), per titularitat total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 77,8 68,2 74,6 63,8 81,8 73,5 40 % 20 % 0 % 5,8 6,1 5,5 3,1 3,7 2,3 0,8 1,0 0,5 Illes Balears nins nines Gràfic RAEP Percentatges de promoció de l EP a l ESO als 12 anys (curs ), per gènere

29 RAEP 3.3. Evolució de la promoció de l etapa d EP a la d ESO segons el nombre d àrees suspeses en el període comprès entre 2010 i 2016 Aquest indicador informa de l evolució del percentatge d alumnes que finalitzen l etapa d EP i passen a l etapa d ESO en els anys compresos entre 2010 i Les dades, a més de reflectir els percentatges globals de l alumnat que promociona, també inclouen els percentatges de l alumnat que passa a ESO amb 12 anys i del que ho fa amb més de 12 anys. Anàlisi El percentatge d alumnes que passa de l etapa d EP a la d ESO presenta una evolució positiva dins el període analitzat; concretament, l increment és de 2,5 punts percentuals. Cal destacar que 1,4 punts d aquest increment s han produït el curs Si s analitza el percentatge d alumnes que finalitza l etapa amb totes les àrees aprovades, es constata també una millora de 6,6 punts percentuals en aquest període. A més, es dóna una reducció de 2,1 punts percentuals de l alumnat que suspèn tres àrees o més. Amb relació al percentatge de promoció de l alumnat de 12 anys (edat teòrica en què s ha de finalitzar l etapa), també es dóna un increment en aquest període (5,7 punts). De forma similar, es dóna un augment del percentatge d alumnes que passa a l altra etapa sense cap àrea suspesa (6,7 punts). Pel que fa al percentatge de promoció de l alumnat de més de 12 anys és a dir, dels alumnes que han repetit algun curs al llarg de l etapa, es va reduint progressivament, concretament en 3,3 punts percentuals. Tot i això, al curs hi ha un 8% de l alumnat de més de 12 anys que promociona amb dues àrees suspeses o més

30 total 94,1 94,6 94,5 95,1 95,2 96,6 cap de suspesa 69,2 70,9 71,7 72,7 73,1 75,8 una de suspesa 10,2 9,8 9,7 9,9 9,6 8,9 dues de suspeses 6,2 6,0 5,8 5,5 5,7 5,4 tres o més de suspeses 8,6 7,8 7,3 7,0 6,7 6,5 Taula RAEP Evolució del percentatge de promoció de l EP a l ESO entre 2010 i 2016 de tot l alumnat 80% 70% cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 75,8 69,2 70,9 71,7 72,7 73,1 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 10,2 9,8 9,7 9,9 9,6 8,9 6,2 8,6 6,07,8 5,87,3 5,57,0 5,76,7 5,46,5 Gràfic RAEP Evolució del percentatge de promoció de l EP a l ESO entre 2010 i 2016 de tot l alumnat total 72,1 73,1 74,1 75,5 76,2 77,8 cap de suspesa 61,5 63,0 64,2 65,2 66,0 68,2 una de suspesa 6,6 6,4 6,4 6,4 6,2 5,8 dues de suspeses 3,4 3,0 3,0 3,1 3,2 3,1 tres o més de suspeses 0,6 0,8 0,6 0,7 0,7 0,8 Taula RAEP Evolució del percentatge de promoció de l EP a l ESO entre 2010 i 2016 de l alumnat de 12 anys 80% 70% 60% cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 61,5 63,0 64,2 65,2 66,0 68,2 50% 40% 30% 20% 10% 0% 6,6 6,4 6,4 6,4 6,2 5,8 3,4 3,0 3,0 3,1 3,2 3,1 0,6 0,8 0,6 0,7 0,7 0,8 Gràfic RAEP Evolució del percentatge de promoció de l EP a l ESO entre 2010 i 2016 de l alumnat de 12 anys

31 total 22,0 21,4 20,5 19,6 19,0 18,7 cap de suspesa 7,7 7,9 7,6 7,5 7,1 7,6 una de suspesa 3,6 3,5 3,4 3,4 3,4 3,1 dues de suspeses 2,8 3,0 2,8 2,3 2,5 2,3 tres o més de suspeses 8,0 7,1 6,8 6,3 6,0 5,7 Taula RAEP Evolució del percentatge de promoció de l EP a l ESO entre 2010 i 2016 de l alumnat de més de 12 anys 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 7,7 8,0 7,9 7,1 7,6 6,8 7,5 6,3 7,1 7,6 3,6 3,5 3,4 3,4 6,0 3,4 5,7 3,1 2,8 3,0 2,8 2,3 2,5 2,3 Gràfic RAEP Evolució del percentatge de promoció de l EP a l ESO entre 2010 i 2016 de l alumnat de més de 12 anys

32 RAEP 3.4. Evolució de la promoció dins l etapa d EP en el període comprès entre 2010 i 2016 Aquest indicador informa de l evolució de les dades de promoció global dels alumnes d educació primària en els anys compresos entre 2010 i Les dades es presenten per al conjunt de les Illes Balears i amb les desagregacions per illa, titularitat del centre i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi El percentatge d alumnat que passa al nivell següent ha millorat sobretot al llarg dels darrers tres anys acadèmics, encara que en general s observa que a 2n, 4t i 6è el major increment s ha produït el El fet que els percentatges de promoció siguin lleugerament inferiors en els dos primers nivells pot ser conseqüència de la importància que té la iniciació dels processos lligats a l aprenentatge de la lectura, l escriptura i el càlcul. També s explica pel fet que l alumnat que ja ha repetit durant l etapa ha de promocionar per imperatiu legal, com a conseqüència d haver exhaurit aquesta mesura en cursos anteriors de l etapa. Pel que fa a la promoció per illes, s observa que a Mallorca les dades de promoció dins l etapa són més estables que a Menorca i a Eivissa i a Formentera. Concretament, es pot destacar que a Menorca els percentatges de promoció són més alts al 6è curs (98,6%) i a Eivissa i a Formentera, al 1r curs (97,4%). L anàlisi per titularitat ens indica que els percentatges dels alumnes que passen al nivell següent als centres de titularitat privada és superior als dels alumnes que ho fan als de titularitat pública; concretament, dos punts més als primers nivells educatius, mentre que la diferència es redueix a 0,4 punts al final de l etapa. En el cas de l alumnat estranger, el percentatge de promoció presenta una millora més remarcable als cursos 2n i 4t de l etapa

33 1r EP 95,9 95,7 2n EP 93,6 93,1 93,4 93,7 93,7 95,9 3r EP 96,1 96,4 4t EP 94,5 94,7 94,3 94,5 95,6 96,9 5è EP 97,2 96,7 6è EP 94,1 94,6 94,5 95,1 95,2 96,6 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de les Illes Balears 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de les Illes Balears 1r EP 95,6 95,4 2n EP 93,7 93,0 93,4 93,6 93,5 95,8 3r EP 95,8 96,3 4t EP 94,5 94,9 94,3 94,4 95,4 97,0 5è EP 97,1 96,9 6è EP 93,9 94,4 94,4 94,8 94,9 96,4 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de Mallorca 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de Mallorca

34 1r EP 96,5 96,0 2n EP 92,2 92,7 93,3 93,1 92,9 97,1 3r EP 96,9 97,3 4t EP 94,6 94,2 94,9 93,6 96,0 96,8 5è EP 97,7 96,7 6è EP 95,7 96,5 96,2 96,7 96,9 98,6 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de Menorca 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de Menorca 1r EP 97,9 97,4 2n EP 93,7 94,0 93,2 94,5 95,2 95,9 3r EP 97,0 96,3 4t EP 94,1 94,0 94,1 96,0 96,5 96,9 5è EP 97,5 96,1 6è EP 94,0 94,1 94,6 95,8 95,2 96,0 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP d Eivissa i Formentera 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP d Eivissa i Formentera

35 1r EP 95,4 95,0 2n EP 92,5 91,9 92,4 92,9 93,0 95,0 3r EP 95,6 96,1 4t EP 93,8 94,0 93,6 93,9 95,1 96,6 5è EP 97,0 96,5 6è EP 94,0 94,3 94,3 95,0 95,1 96,4 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP dels centres públics 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP dels centres públics 1r EP 96,9 97,2 2n EP 95,6 95,3 95,2 95,2 95,1 97,7 3r EP 96,9 96,8 4t EP 95,7 96,0 95,6 95,7 96,5 97,6 5è EP 97,5 97,2 6è EP 94,3 95,1 94,9 95,2 95,2 96,8 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP dels centres privats 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP dels centres privats

36 1r EP 90,5 91,4 2n EP 86,0 85,3 86,6 88,8 86,6 91,7 3r EP 91,1 93,6 4t EP 89,7 91,9 91,8 90,5 91,0 95,0 5è EP 95,2 94,2 6è EP 90,7 91,0 92,4 91,2 91,7 92,1 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de l alumnat estranger 97 % 2n EP 4t EP 6è EP 94 % 91 % 88 % 85 % Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de l alumnat estranger 1r EP 96,8 96,6 2n EP 94,6 94,2 94,4 94,4 94,7 96,6 3r EP 96,7 96,8 4t EP 95,2 95,1 94,6 95,0 96,3 97,2 5è EP 97,4 97,1 6è EP 94,7 95,2 94,9 95,6 95,6 97,2 Taula RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de l alumnat no estranger 97 % 94 % 91 % 88 % 85 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució dels percentatges de promoció a l etapa d EP de l alumnat no estranger

37 RAEP 4. Idoneïtat a l EP el curs Definició S entén per idoneïtat el percentatge d alumnat avaluat que està matriculat al curs que li correspon per edat. RAEP 4.1. Idoneïtat de l alumnat dins l etapa d EP (curs ) Aquest indicador ens informa de l ajustament entre l edat dels alumnes i l edat teòrica que correspon al curs en què estan matriculats. És a dir, en quina mesura fan el curs que teòricament els correspon per edat. S aporta informació referida a cada curs de l etapa, amb les corresponents desagregacions per gènere, titularitat del centre, illa i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Una baixa idoneïtat es correspon amb un alt índex de desfasament escolar. Si s analitzen les dades del curs , s observa que a l EP els nivells més baixos d idoneïtat corresponen als dos primers cursos de l etapa. Un 7,5% de l alumnat de les Illes Balears ja presenta retard escolar a 2n d EP (7 anys), que és gairebé la meitat de la idoneïtat al final de l etapa (18,9%). Atenent la desagregació per illes, s observa que a Eivissa i a Formentera es donen els percentatges d idoneïtat més alts: 2 punts percentuals per damunt de les mitjanes globals de les Illes Balears. La idoneïtat de la població estrangera és significativament inferior a la de l alumnat no estranger. El fet que les diferències es vagin accentuant a mesura que s avança dins l etapa pot ser a causa, entre altres motius, que l alumnat d incorporació tardana, en el qual s inclou un alt percentatge d alumnat estranger, pot escolaritzar-se a un nivell més baix que el que li correspon per edat si presenta dificultats d aprenentatge o desconeixement de les llengües oficials

38 Illes Balears nins nines públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera 1r EP 95,0 94,3 95,8 94,4 96,4 94,6 95,5 97,6 2n EP 92,5 91,7 93,5 91,5 94,5 92,2 92,1 94,4 3r EP 88,4 87,2 89,7 87,0 91,1 87,7 89,3 92,1 4t EP 87,7 86,0 89,5 86,0 90,9 87,2 87,9 90,5 5è EP 83,1 80,8 85,6 80,9 87,1 82,3 83,4 87,6 6è EP 81,1 78,6 84,3 78,6 85,6 80,8 81,7 83,4 Taula RAEP Percentatges d alumnat idoni a l etapa d EP (curs ), per gènere, titularitat i illa 95,0 92,5 nins nines Illes Balears 95,8 94,3 93,5 91,7 88,4 87,7 89,7 87,2 89,5 86,0 83,1 81,1 85,6 84,3 80,8 78,6 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges d alumnat idoni a l etapa d EP (curs ), per gènere 95,0 92,5 públics privats Illes Balears 96,4 94,4 94,5 91,5 88,4 87,7 91,1 90,9 87,0 86,0 83,1 81,1 87,1 85,6 80,9 78,6 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges d alumnat idoni a l etapa d EP (curs ), per titularitat

39 100% 90% 80% 70% 60% 95,0 97,6 95,5 94,6 Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 92,5 88,4 87,7 83,1 81,1 94,4 92,1 92,1 90,5 89,3 92,2 87,9 87,6 83,4 87,7 83,4 87,2 81,7 82,3 80,8 50% 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges d alumnat idoni a l etapa d EP (curs ), per illa tot l'alumnat estrangers no estrangers 1r EP 95,0 90,2 96,0 2n EP 92,5 84,9 93,7 3r EP 88,4 78,0 90,0 4t EP 87,7 73,5 89,7 5è EP 83,1 67,9 85,3 6è EP 81,1 66,3 83,2 Taula RAEP Percentatges d alumnat idoni a l etapa d EP (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat 100% 95,0 92,5 estrangers no estrangers tot l'alumnat 90% 88,4 87,7 83,1 81,1 80% 70% 60% 96,0 90,2 84,9 93,7 78,0 90,0 89,7 73,5 85,3 83,2 67,9 66,3 50% 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges d alumnat idoni a l etapa d EP (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat

40 RAEP 5. Repetició a l EP Definició S entén per repetició a l EP la relació percentual entre l alumnat que roman al mateix nivell educatiu que cursava l any escolar anterior i l alumnat avaluat. RAEP 5.1. Repetició dins l etapa d EP (curs ) Aquest indicador ens informa de l alumnat d educació primària que, al llarg del curs , ha repetit el mateix nivell que cursà el L estudi de l alumnat que es troba en aquesta situació s expressa en percentatges del global de les Illes Balears i en desagregacions segons el gènere, la titularitat del centre, l illa i la nacionalitat de l alumnat. Anàlisi En general, s observa que els nivells en els quals hi ha més repetició són 2n, 4t i 6è, possiblement perquè en aquests nivells ho permetia la LOE com a cursos terminals dels cicles en què s estructurava l EP. El fet que el 2n nivell sigui el que presenta uns percentatges de repetició més alts podria justificarse, entre altres causes, pel fet que és el nivell on comencen a consolidar-se els primers aprenentatges de lectoescriptura, lògica i càlcul matemàtic. Si s analitza la variable de gènere, es pot observar que repeteixen més els nins que les nines, amb diferències que oscil len entre 0,6 i 2,1 punts percentuals al llarg de l etapa. Pel que fa a les diferències en percentatges de repetició de centres de titularitat distinta, resulta que aquestes són més grans als primers nivells de l etapa (1,7 i 2,2 punts respectivament a 1r i 2n) i es redueixen al final de l etapa (0,2 i 0,3 punts respectivament a 5è i 6è). Per illes, a Eivissa i a Formentera és on els percentatges de repetició són més baixos en tots els nivells educatius, exceptuant a 6è d EP, on el percentatge és més baix a Menorca. Cal destacar que a 2n d EP el percentatge de repetició a Menorca és del 7%, el més alt de totes les desagregacions i nivells educatius. Atenent la nacionalitat de l alumnat, s observa que l alumnat estranger repeteix curs amb més freqüència que el de nacionalitat espanyola, encara que l efecte sobre la mitjana global no és molt remarcable. Aquestes diferències són més importants en els primers cursos de l etapa

41 Illes Balears nins nines públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera 1r EP 3,8 4,1 3,5 4,4 2,7 4,2 3,3 1,8 2n EP 6,1 6,7 5,3 6,8 4,6 6,2 7,0 4,8 3r EP 3,7 4,4 2,9 4,1 2,9 4,0 2,8 2,4 4t EP 4,3 4,7 3,8 4,6 3,6 4,5 3,8 3,3 5è EP 2,7 3,0 2,4 2,8 2,6 2,8 2,5 2,4 6è EP 4,7 5,7 3,6 4,8 4,5 5,0 3,0 4,5 Taula RAEP Percentatges de repetició a l EP durant el curs % nins nines Illes Balears 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 6,1 4,7 4,3 3,8 3,7 6,7 2,7 5,3 5,7 4,1 4,4 4,7 3,5 3,8 2,9 3,0 3,6 2,4 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de repetició per gènere a l EP (curs ) 10 % públics privats Illes Balears 8 % 6,1 6 % 4 % 3,8 4,7 4,3 3,7 6,8 2,7 4,4 4,6 4,1 4,6 4,8 2 % 4,5 3,6 2,7 2,9 2,8 2,6 0 % 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de repetició per titularitat a l EP (curs ) 10 % Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 8 % 6,1 6 % 4,7 4,3 3,8 3,7 4 % 7,0 2,7 6,2 4,2 4,8 4,0 4,5 5,0 2 % 4,5 3,3 3,8 2,8 3,3 2,4 2,8 2,5 3,0 1,8 2,4 0 % 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de repetició a l EP (curs ), per illa

42 tot l alumnat estrangers no estrangers 1r EP 3,8 8,7 3,0 2n EP 6,1 11,7 5,2 3r EP 3,7 8,1 3,1 4t EP 4,3 8,3 3,7 5è EP 2,7 4,6 2,5 6è EP 4,7 8,0 4,3 Taula RAEP Percentatges de repetició a l EP (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat 15 % estrangers no estrangers tot l'alumnat 12 % 9 % 6 % 3 % 0 % 8,7 3,8 3,0 11,7 6,1 5,2 8,1 8,3 3,7 4,3 3,1 3,7 1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP Gràfic RAEP Percentatges de repetició a l EP (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat 4,6 2,7 2,5 8,0 4,7 4,3-42 -

43 RAEP 5.2. Evolució de la repetició dins l etapa d EP en el període comprès entre 2010 i 2016 Aquest indicador informa de l evolució que al llarg dels darrers sis cursos escolars ha experimentat la repetició de l alumnat d educació primària a les Illes Balears. S analitzen les dades globals i les que fan referència als centres de titularitat pública i privada, així com l evolució que ha experimentat a les diferents illes i com afecta aquesta variable la població estrangera. Anàlisi De l estudi de les dades globals es desprèn que els percentatges de repeticions als nivells de 2n, 4t i 6è de l etapa es mantenen constants al llarg del període comprès entre els anys 2010 i En el curs es produeix una ruptura de la sèrie com a conseqüència de les modificacions en l estructura i l organització de l etapa introduïdes per la LOMCE, que possibilita la repetició a qualsevol nivell. Aquest fet introdueix modificacions significatives als valors al llarg del període , tant en les dades globals com en les desagregacions que s analitzen. Per illes, s observa que és a Mallorca on es troben els percentatges més alts d alumnat repetidor. Fins al 4t nivell de l etapa, els percentatges de repetició són més alts als centres públics que als privats; les diferències es redueixen als dos darrers nivells de l etapa. Si es comparen els percentatges de repetició de l alumnat estranger amb el de la resta d alumnat, s observa que són més alts els de l alumnat estranger i que, a mesura que augmenta el nivell educatiu, les diferències es fan més petites

44 1r EP 3,8 2n EP 6,9 6,3 6,8 6,4 6,2 6,1 3r EP 3,7 4t EP 6,0 5,3 5,1 5,5 5,4 4,3 5è EP 2,7 6è EP 5,9 5,7 5,2 5,2 4,9 4,7 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a les Illes Balears 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a les Illes Balears 1r EP 4,4 2n EP 8,3 7,3 7,9 7,3 6,9 6,8 3r EP 4,1 4t EP 6,8 5,9 5,6 6,0 5,9 4,6 5è EP 2,8 6è EP 6,1 5,7 5,6 5,3 4,9 4,8 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP als centres públics 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP als centres públics

45 1r EP 2,7 2n EP 4,4 4,5 4,6 4,7 4,7 4,6 3r EP 2,9 4t EP 4,3 4,3 4,2 4,5 4,4 3,6 5è EP 2,6 6è EP 5,7 5,5 4,6 4,8 4,8 4,5 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP als centres privats 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP als centres privats 1r EP 4,2 2n EP 6,8 6,3 6,9 6,4 6,3 6,2 3r EP 4,0 4t EP 6,0 5,3 5,0 5,5 5,5 4,5 5è EP 2,8 6è EP 6,2 5,9 5,4 5,4 5,1 5,0 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a Mallorca 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a Mallorca

46 1r EP 3,3 2n EP 9,0 7,2 6,9 6,4 6,5 7,0 3r EP 2,8 4t EP 6,2 5,1 5,7 5,2 6,2 3,8 5è EP 2,5 6è EP 4,8 4,1 3,4 3,6 3,1 3,0 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a Menorca 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a Menorca 1r EP 1,8 2n EP 5,9 6,2 5,7 6,4 5,0 4,8 3r EP 2,4 4t EP 5,6 5,6 5,5 5,4 3,9 3,3 5è EP 2,4 6è EP 5,1 5,3 5,8 5,0 4,2 4,5 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a Eivissa i Formentera 10 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d EP a Eivissa i Formentera

47 1r EP 8,7 2n EP 14,2 13,6 14,1 12,6 10,3 11,7 3r EP 8,1 4t EP 10,9 9,4 7,1 7,3 9,1 8,3 5è EP 4,6 6è EP 10,0 8,5 8,2 6,7 8,3 8,0 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat estranger d EP 15 % 12 % 9 % 6 % 3 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat estranger d EP 1r EP 3,0 2n EP 6,0 5,4 5,7 5,5 5,6 5,2 3r EP 3,1 4t EP 5,2 4,7 4,8 5,3 4,9 3,7 5è EP 2,5 6è EP 5,2 5,1 4,8 4,8 4,4 4,3 Taula RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat no estranger d EP 15 % 12 % 9 % 6 % 3 % 0 % 2n EP 4t EP 6è EP Gràfic RAEP Evolució del percentatge de repetició de l alumnat no estranger d EP

48 - 48 -

49 INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (RAESO)

50 RAESO 1. Matrícula escolar a l ESO Definició Alumnat escolaritzat als diferents nivells de l etapa d educació secundària obligatòria de tots els centres públics i privats registrats a l aplicació informàtica GESTIB. RAESO 1.1. Matrícula escolar a l ESO (curs ) Aquest indicador recull informació sobre l alumnat escolaritzat durant el curs als quatre nivells de l etapa, desagregada segons el seu gènere, la titularitat dels centres on estudia i l illa on resideix. També informa del nombre d alumnes de nacionalitat estrangera. Anàlisi El nombre d alumnes d ESO als diferents nivells de l etapa disminueix en alumnes (un 23,5%) entre el primer nivell de l etapa i el quart. L escolarització als centres públics és superior a la dels privats: hi ha alumnes més als centres públics que als privats, la qual cosa representa un 25,6% de l alumnat de tota l etapa. A Mallorca, hi està escolaritzat el 79,6% de l alumnat d aquesta etapa; a Eivissa i a Formentera, l 11,6%, i la resta (un 8,8%) correspon a l alumnat escolaritzat a Menorca. Per gènere, tot i que al primer nivell de l etapa hi ha 985 al lots més que al lotes (un 8,5% de l alumnat de 1r d ESO), al darrer nivell el nombre d al lots i d al lotes escolaritzats és gairebé el mateix. Pel que fa a l alumnat estranger, aquest representa un 14,2% de la totalitat d alumnes escolaritzats a l ESO

51 Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera estrangers 1r ESO n ESO r ESO t ESO total ESO % 100% 51,9% 48,1% 62,8% 37,2% 79,6% 8,8% 11,6% 14,2% Taula RAESO Alumnat matriculat a l ESO (curs ), per gènere, titularitat, illa i nacionalitat Illes Balears al lots al lotes r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Alumnat matriculat a l ESO (curs ), per gènere Illes Balears públics privats r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Alumnat matriculat a l ESO (curs ), per titularitat

52 12000 Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Alumnat matriculat a l ESO (curs ), per illa tot l'alumnat alumnat estranger r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Alumnat estranger matriculat a l ESO (curs )

53 RAESO 1.2. Evolució de la matrícula escolar a l ESO en el període comprès entre 2010 i 2016 Aquest indicador informa de les variacions que es produeixen en l escolarització a l etapa d educació secundària obligatòria entre els anys 2010 i Les dades es refereixen a la matrícula de tota l etapa i a les desagregacions per illa i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Si s analitzen les dades globals de matrícula, es pot observar que continua la tendència de creixement en nombre de matriculats. Concretament, en el període objecte d anàlisi es dóna un increment d alumnes escolaritzats d un 6,5%. Per illes, Mallorca és l illa que registra més creixement, amb alumnes més el curs que el Pel que fa a l alumnat de nacionalitat estrangera, s observa una lleugera baixada en el nombre de matriculats entre els anys 2010 i 2015, tendència que s inverteix el curs

54 Illes Eivissa- alumnat Mallorca Menorca Balears Formentera estranger Taula RAESO Evolució de l alumnat matriculat a l ESO entre 2010 i 2016, per illa i nacionalitat Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Gràfic RAESO Evolució de l alumnat matriculat a l ESO entre 2010 i 2016, per illa tot l'alumnat alumnat estranger Gràfic RAESO Evolució de l alumnat estranger matriculat a l ESO entre 2010 i

55 RAESO 1.3. Evolució de la matrícula als programes de diversificació curricular (PDC) en el període comprès entre 2010 i 2016 El curs finalitzà l aplicació dels programes de diversificació curricular (PDC), programes introduïts per la LOGSE i als quals la LODE i la LOE donaren continuïtat amb una finalitat clara de flexibilitzar els currículums com a mesura d atenció a la diversitat. Aquests programes, d una durada màxima de dos anys i als quals els alumnes podien accedir a partir del 3r curs d ESO, han estat substituïts amb la LOMCE per uns programes similars anomenats programes de millora de l aprenentatge i el rendiment (PMAR). Aquests també tenen una durada màxima de dos anys, però l accés s ha avançat al 2n nivell de l etapa. Anàlisi L escolarització de l alumnat als PDC s ha mantingut pràcticament constant al llarg dels darrers sis cursos escolars: aproximadament un 10% de l alumnat matriculat a 3r d ESO i aproximadament un 12% del matriculat a 4t d ESO, llevat del curs , que a 3r d ESO no hi ha hagut PDC i a 4t d ESO hi ha participat un 11,1% de l alumnat. El curs , el primer curs d implantació dels PMAR, ha participat en aquests programes un 9,9% de l alumnat matriculat a 3r d ESO. N % N % N % N % N % N % 3r PDC 873 9, , , , ,3 4t PDC , , , , ,1 3r PMAR ,9 Taula RAESO Evolució de l alumnat dels PDC matriculat a l ESO entre 2010 i r diversificació 4t diversificació 3r PMAR Gràfic RAESO Evolució de l alumnat dels PDC matriculat a l ESO entre 2010 i

56 RAESO 2. Resultats acadèmics per matèries a l ESO Definició Els resultats acadèmics es determinen a partir del percentatge d alumnat avaluat que obté qualificacions positives en cada una de les matèries objecte d estudi. RAESO 2.1. Percentatges d aprovats a les diferents matèries dels quatre cursos de l ESO (curs ) Aquest indicador aporta informació referida als resultats obtinguts per l alumnat de 1r, 2n, 3r i 4t d ESO que ha estat avaluat el curs Aquests resultats s expressen en els termes següents: percentatge d alumnat aprovat i desagregacions per gènere, titularitat del centre, illa i nacionalitat. Anàlisi De l anàlisi global dels resultats es desprèn que als dos primers nivells de l etapa els percentatges d alumnes que obtenen avaluació positiva a les matèries lingüístiques i científiques són al voltant del 80%, llevat de les matemàtiques, en què el percentatge a 2n d ESO és del 72,1%. Al final de l etapa (4t d ESO) els resultats milloren significativament amb valors que superen el 85% d aprovats. Els resultats a les matèries lingüístiques són molt similars als quatre nivells. A 4t d ESO més d un 86% de l alumnat aprova les matèries lingüístiques. L alumnat dels programes de diversificació curricular obté bons resultats en finalitzar l etapa. Al voltant del 90% aprova matèries d àmbit de 4t d ESO. Les al lotes obtenen percentatges més alts d aprovats que els al lots, amb diferències que, depenent de la matèria i el nivell, oscil len entre els 5 i els 10 punts percentuals. Per illes, Mallorca i Eivissa i Formentera obtenen uns resultats similars a la mitjana de les Illes Balears. Menorca és l illa on els resultats són més alts: cal destacar-ne els de 1r d ESO. Els resultats de l alumnat estranger se situen, en general, per davall dels globals de les illes. Les diferències més grans es troben a les matèries lingüístiques i a matemàtiques, biologia i geologia, i geografia i història

57 Resultats a 1r d ESO Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera llengua anglesa 78,6 74,1 83,8 76,5 82,2 77,4 88,8 79,0 llengua castellana 80,5 76,2 85,6 77,7 85,4 79,6 88,3 81,0 llengua catalana 80,2 75,3 86,0 77,5 84,7 79,3 89,5 79,1 matemàtiques 76,2 73,0 80,0 73,8 80,3 74,9 87,9 76,7 biologia i geologia 80,8 77,2 85,1 78,5 84,7 79,7 92,9 79,4 geografia i història 80,8 77,4 84,7 78,5 84,8 79,5 93,3 80,8 educació plàstica I 87,7 83,6 92,2 85,9 91,5 86,4 98,0 87,2 música I 86,2 82,6 90,8 82,1 91,5 86,1 94,3 82,5 educació física 90,1 88,8 91,5 87,2 95,0 89,1 98,6 90,6 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 1r d ESO (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 78,6 80,5 80,2 76,2 80,8 80,8 87,7 86,2 90,1 83,8 85,6 86,0 74,1 76,2 75,3 73,0 80,0 85,1 84,7 77,2 77,4 92,2 90,8 83,6 82,6 91,5 88,8 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 1r d ESO (curs ), per gènere públics privats Illes Balears 78,6 80,5 80,2 82,2 85,4 84,7 76,5 77,7 77,5 76,2 73,8 80,3 80,8 80,8 84,7 84,8 78,5 78,5 87,7 86,2 91,5 91,5 85,9 82,1 90,1 87,2 95,0 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 1r d ESO (curs ), per titularitat

58 Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 98,0 98,6 92,9 94,3 93,3 88,8 89,5 87,9 90,6 88,3 89,1 86,4 87,2 86,1 82,5 79,6 81,0 79,3 79,7 79,5 80,8 77,4 79,0 79,1 79,4 87,7 90,1 86,2 74,9 76,7 80,5 78,6 80,2 80,8 80,8 76,2 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 1r d ESO (curs ), per illes Illes Balears estrangers no estrangers llengua anglesa 78,6 73,6 79,3 llengua castellana 80,5 71,2 81,8 llengua catalana 80,2 70,5 81,5 matemàtiques 76,2 66,3 77,6 biologia i geologia 80,8 70,4 82,3 geografia i història 80,8 71,2 82,1 educació plàstica I 87,7 83,4 88,3 música I 86,2 81,9 86,7 educació física 90,1 85,7 90,7 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 1r d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs ) estrangers no estrangers Illes Balears 78,6 80,5 80,2 76,2 80,8 80,8 87,7 86,2 90,1 79,3 81,8 81,5 73,6 71,2 70,5 66,3 77,6 82,3 82,1 70,4 71,2 88,3 83,4 86,7 81,9 90,7 85,7 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 1r d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs )

59 Resultats a 2n d ESO Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera llengua anglesa 76,5 71,8 81,8 73,6 81,7 75,8 82,8 76,7 llengua castellana 78,7 73,7 84,2 75,7 83,9 78,1 83,6 78,8 llengua catalana 80,0 74,9 85,7 77,7 84,2 79,5 84,6 80,1 matemàtiques 72,1 68,6 76,0 69,4 76,8 71,5 78,1 72,3 ciències de la naturalesa 78,9 75,3 82,8 76,3 83,5 78,4 84,7 78,1 ciències socials 79,0 75,2 83,1 76,9 82,6 78,2 84,3 80,2 tecnologies 83,5 79,7 87,7 80,2 89,2 83,2 84,4 84,7 educació física 89,2 87,9 90,7 86,4 94,2 88,7 94,3 89,1 2a llengua estrangera (alemany i francès) 96,3 95,8 96,7 95,9 96,8 96,0 98,6 97,0 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 2n d ESO (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 96,3 76,5 78,7 80,0 81,8 84,2 85,7 71,8 73,7 74,9 72,1 68,6 76,0 78,9 79,0 82,8 83,1 75,3 75,2 83,5 87,7 79,7 89,2 87,990,7 95,8 96,7 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 2n d ESO (curs ), per gènere públics privats Illes Balears 96,3 76,5 81,7 78,7 80,0 83,9 84,2 73,6 75,7 77,7 72,1 69,4 76,8 78,9 79,0 83,5 82,6 76,3 76,9 83,5 80,2 89,2 89,2 94,2 96,8 95,9 86,4 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 2n d ESO (curs ), per titularitat

60 Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 98,6 97,0 94,3 96,0 88,7 89,1 84,7 96,3 84,6 84,7 82,8 83,6 84,3 84,4 83,2 78,1 78,8 79,5 80,1 80,2 89,2 78,1 78,4 78,2 75,8 76,7 78,1 83,5 78,7 80,0 71,5 72,3 78,9 79,0 76,5 72,1 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 2n d ESO (curs ), per illes Illes Balears estrangers no estrangers llengua anglesa 76,5 67,2 77,9 llengua castellana 78,7 64,8 80,7 llengua catalana 80,0 67,6 81,9 matemàtiques 72,1 57,8 74,3 ciències de la naturalesa 78,9 64,6 81,0 ciències socials 79,0 67,2 80,7 tecnologies 83,5 72,3 85,2 educació física 89,2 83,4 90,1 2a llengua estrangera (alemany i francès) 96,3 91,8 96,9 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 2n d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs ) estrangers no estrangers Illes Balears 96,3 76,5 78,7 80,0 77,9 80,7 81,9 67,2 64,8 67,6 57,8 72,1 74,3 78,9 79,0 81,0 80,7 64,6 67,2 72,3 83,5 85,2 89,2 90,1 83,4 96,9 91,8 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 2n d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs )

61 Resultats a 3r d ESO Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera llengua anglesa 81,2 77,8 84,6 80,3 82,7 80,3 85,0 84,4 llengua castellana 79,5 74,3 84,6 76,9 83,7 79,3 83,4 77,6 llengua catalana 80,3 75,2 85,4 78,6 83,3 79,9 86,7 78,8 matemàtiques acadèmiques 79,6 76,5 82,4 75,9 85,9 79,6 85,2 74,7 matemàtiques aplicades 61,0 59,9 62,3 57,2 66,6 60,3 71,4 59,8 biologia i geologia 85,2 82,2 88,3 83,7 87,8 85,1 89,4 83,1 física i química 80,3 77,6 83,1 79,2 82,3 80,0 86,0 78,2 geografia i història 85,8 83,5 88,1 84,6 87,9 85,6 91,7 82,9 tecnologia II 89,7 88,7 91,2 88,1 92,7 89,2 94,0 89,6 2a llengua estrangera (alemany 96,4 96,2 96,6 96,4 96,4 96,1 98,9 97,3 i francès) àmbit científic i tecnològic 79,8 79,4 80,2 79,7 79,9 80,2 82,3 74,6 àmbit social i lingüístic 81,8 79,9 84,0 81,6 82,1 81,4 85,1 81,7 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 3r d ESO (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 81,2 79,5 80,3 79,6 85,2 80,3 85,8 89,7 96,4 79,8 81,8 40 % 84,6 84,6 85,4 82,4 77,8 74,3 75,2 76,5 61,0 62,3 59,9 88,3 82,2 83,1 77,6 88,1 83,5 91,2 88,7 96,6 96,2 80,2 79,4 84,0 79,9 30 % Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 3r d ESO (curs ), per gènere

62 públics privats Illes Balears 81,2 79,5 80,3 79,6 85,2 80,3 85,8 89,7 96,4 79,8 81,8 40 % 82,7 83,7 83,3 85,9 80,3 76,9 78,6 75,9 61,0 66,6 57,2 87,8 83,7 82,3 79,2 87,9 92,7 96,4 96,4 84,6 88,1 79,9 82,1 81,6 79,7 30 % Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 3r d ESO (curs ), per titularitat 40 % 30 % Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 98,9 94,0 96,1 97,3 85,0 89,4 91,7 89,2 89,6 86,7 85,2 85,1 85,6 85,1 80,3 84,4 83,4 86,0 79,3 79,9 79,6 83,1 82,9 96,4 82,3 80,0 81,4 81,7 77,6 78,8 78,2 89,7 80,2 74,6 74,7 85,2 85,8 81,2 79,5 80,3 79,6 71,4 80,3 79,8 81,8 60,3 59,8 61,0 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 3r d ESO (curs ), per illes Illes Balears estrangers no estrangers llengua anglesa 81,2 73,9 82,4 llengua castellana 79,5 64,2 81,9 llengua catalana 80,3 64,2 82,9 matemàtiques acadèmiques 79,6 64,7 81,5 matemàtiques aplicades 61,0 45,8 64,9 biologia i geologia 85,2 70,1 87,6 física i química 80,3 65,3 82,8 geografia i història 85,8 71,7 88,1 tecnologia II 89,7 81,2 91,2 2a llengua estrangera (alemany i francès) 96,4 93,5 96,8 àmbit científic i tecnològic 79,8 76,0 80,8 àmbit social i lingüístic 81,8 76,1 83,3 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 3r d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs )

63 estrangers no estrangers Illes Balears 81,2 79,5 80,3 79,6 85,2 80,3 85,8 89,7 96,4 79,8 81,8 40 % 30 % 61,0 82,4 81,9 82,9 81,5 73,9 64,2 64,2 64,7 64,9 45,8 70,1 87,6 65,3 82,8 96,8 88,1 91,2 93,5 83,3 81,2 80,8 71,7 76,0 76,1 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 3r d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs ) Resultats a 4t d ESO matèries Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca troncals Balears Formentera llengua anglesa 86,4 83,5 89,3 84,6 89,6 85,6 90,7 88,6 llengua castellana 86,1 81,3 90,8 83,7 90,0 85,6 91,5 84,9 llengua catalana 86,6 82,5 90,5 84,4 90,2 86,8 86,9 84,6 matemàtiques A 75,4 70,3 80,6 73,6 78,8 73,7 91,8 73,6 matemàtiques B 85,2 82,4 87,7 82,9 88,7 84,8 87,3 85,7 ciències socials, g. i h. 87,2 85,2 89,2 86,2 89,1 86,4 92,4 88,3 educació eticocívica 94,8 93,0 96,5 94,1 96,0 94,7 94,9 95,5 educació física 95,4 94,8 96,0 94,8 96,3 95,0 97,4 96,3 2a llengua estrangera (alemany i francès) 97,3 96,4 97,9 97,3 97,4 97,7 99,2 94,3 biologia i geologia 91,4 88,7 93,5 90,4 92,7 91,4 93,0 89,4 física i química 86,2 83,7 88,9 85,1 87,7 85,8 92,9 83,8 educació plàstica i visual 92,1 88,3 95,6 90,7 94,6 91,6 97,5 90,9 informàtica 94,3 93,2 95,7 93,8 95,3 93,8 98,4 94,2 llatí 91,9 87,0 94,5 91,0 93,3 91,4 96,4 91,6 música 93,9 91,8 95,7 94,3 93,0 93,0 98,8 96,0 tecnologia 91,6 91,1 92,5 90,6 93,4 90,7 95,7 93,9 àmbit cientificotècnic 89,4 88,9 90,0 92,7 83,0 89,0 90,6 91,9 àmbit lingüístic i social 89,9 88,5 91,5 93,0 83,9 89,2 94,1 91,9 àmbit pràctic 96,1 95,1 97,1 96,1 95,7 96,8 96,2 90,0 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa

64 al lots al lotes Illes Balears 94,8 95,4 86,4 86,1 86,6 85,2 87,2 89,3 90,8 90,5 83,5 81,3 82,5 70,3 75,4 80,6 87,7 89,2 85,2 82,4 96,5 96,0 93,0 94,8 ll. anglesa ll. castellana ll. catalana mat - A mat - B c. socials e. eticocívica e. física Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO (curs ), per gènere (1/2) al lots al lotes Illes Balears 97,3 91,4 86,2 92,1 94,3 91,9 93,9 91,6 89,4 89,9 96,1 97,9 96,4 93,5 88,7 95,6 95,7 94,5 95,7 92,5 93,2 91,8 90,0 91,5 97,1 91,1 95,1 88,9 83,7 88,3 87,0 88,9 88,5 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO (curs ), per gènere (2/2)

65 públics privats Illes Balears 94,8 95,4 86,4 86,1 86,6 85,2 87,2 75,4 89,6 90,0 90,2 84,6 83,7 84,4 73,6 78,8 88,7 82,9 89,1 86,2 96,0 96,3 94,1 94,8 ll. anglesa ll. castellana ll. catalana mat - A mat - B c. socials e. eticocívica e. física Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO (curs ), per titularitat (1/2) 40 % 30 % públics privats Illes Balears 97,3 91,4 92,1 94,3 91,9 93,9 91,6 86,2 97,4 97,3 92,7 87,7 94,6 95,3 93,3 93,0 93,4 90,4 85,1 90,7 93,8 91,0 94,3 90,6 96,1 89,4 89,9 92,7 93,0 96,1 83,0 83,9 95,7 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO (curs ), per titularitat (2/2) Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 90,7 91,5 91,8 88,6 85,6 86,8 86,9 85,6 84,9 84,6 86,4 86,1 86,6 73,7 73,6 75,4 87,3 84,8 85,7 85,2 95,5 97,4 96,3 94,9 95,0 92,4 94,7 86,4 88,3 94,8 95,4 87,2 ll. anglesa ll. castellana ll. catalana mat - A mat - B c. socials e. eticocívica e. física

66 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO (curs ), per illes (1/2) Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 99,2 97,7 97,5 98,4 98,8 96,8 94,3 96,4 93,0 92,9 91,6 93,8 96,0 91,4 91,4 93,0 95,7 96,2 94,2 94,1 91,6 89,4 90,9 90,7 93,9 91,9 90,6 91,9 90,0 97,3 89,0 89,2 85,8 94,3 93,9 96,1 91,4 92,1 83,8 91,9 91,6 89,4 89,9 86,2 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO (curs ), per illes (2/2) Illes Balears estrangers no estrangers llengua anglesa 86,4 75,4 88,0 llengua castellana 86,1 71,5 88,1 llengua catalana 86,6 73,4 88,3 matemàtiques A 75,4 58,6 78,3 matemàtiques B 85,2 73,6 86,5 ciències socials, g. i h. 87,2 73,9 89,1 educació eticocívica 94,8 84,7 96,2 educació física 95,4 87,7 96,5 2a llengua estrangera (alemany i francès) 97,3 95,4 97,6 biologia i geologia 91,4 82,1 92,5 física i química 86,2 73,7 87,7 educació plàstica i visual 92,1 83,8 93,5 informàtica 94,3 83,1 96,0 llatí 91,9 83,6 92,9 música 93,9 87,1 95,0 tecnologia 91,6 82,4 93,1 àmbit cientificotècnic 89,4 84,0 90,5 àmbit lingüístic i social 89,9 82,8 91,4 àmbit pràctic 96,1 90,6 97,4 Taula RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs )

67 estrangers no estrangers Illes Balears 94,8 95,4 86,4 86,1 86,6 85,2 87,2 75,4 ll. anglesa 88,0 88,1 88,3 71,5 73,4 ll. castellana 75,4 58,6 78,3 86,5 73,6 73,9 89,1 ll. catalana mat - A mat - B c. socials e. eticocívica 96,2 96,5 84,7 87,7 e. física Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs ) (1/2) 40 % 30 % estrangers no estrangers Illes Balears 97,3 96,1 91,4 92,1 94,3 91,9 93,9 91,6 89,4 89,9 86,2 95,4 97,6 97,4 92,5 93,5 96,0 92,9 95,0 93,1 87,7 82,1 83,8 83,1 83,6 87,1 90,5 91,4 90,6 82,4 84,0 82,8 73,7 Gràfic RAESO Percentatges d aprovats a les diferents matèries de 4t d ESO segons la nacionalitat de l alumnat (curs ) (2/2)

68 RAESO 2.2. Evolució dels percentatges d aprovats a les matèries de llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques, ciències de la naturalesa / BG / FQ i ciències socials, geografia i història / GH en el període comprès entre 2010 i 2016 Aquest indicador informa sobre l evolució dels resultats acadèmics de l alumnat avaluat a l educació secundària obligatòria a les matèries de llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques, ciències de la naturalesa / BG / FQ i ciències socials, geografia i història / GH en el període comprès entre els cursos i Anàlisi De l anàlisi de l evolució dels percentatges d aprovats de les matèries objecte d estudi, se n desprèn que, en el període comprès entre els cursos i , es produeixen increments dels percentatges d aprovats, amb valors que oscil len, segons la matèria, el nivell i el curs, entre els 3 i els 7 punts percentuals. De tots els resultats, són destacables els increments que es donen a 4t d ESO a les matèries de llengua catalana, llengua castellana, matemàtiques i biologia i geologia, que superen el 5%. La matèria de llengua estrangera és la que presenta un increment menor a 4t d ESO (2,8%). Les matèries de ciències de la naturalesa / biologia i geologia / física i química i ciències socials, geografia i història presenten la mateixa tendència evolutiva que les matèries lingüístiques i les matemàtiques. El mateix succeeix amb les matèries incloses dins els àmbits dels programes de diversificació curricular

69 Llengua anglesa 1r ESO 74,2 74,5 75,7 76,4 77,5 78,6 2n ESO 73,5 73,4 74,0 75,9 77,2 76,5 3r ESO 76,9 76,2 77,2 78,8 80,9 81,2 4t ESO 83,6 82,7 83,5 84,4 85,6 86,4 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de llengua anglesa a l etapa d ESO 92 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 84 % 76 % 68 % Gràfic RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de llengua anglesa a l etapa d ESO 3r ESO PDC 73,6 77,1 74,0 74,1 75,7 3r ESO PMAR 75,6 4t ESO PDC 85,4 83,5 86,3 86,4 86,4 88,9 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats dels PDC i PMAR d ESO a la matèria de llengua anglesa Llengua castellana 1r ESO 76,9 78,6 77,8 78,8 79,7 80,5 2n ESO 75,4 75,8 75,5 78,3 79,0 78,7 3r ESO 75,4 74,2 75,5 77,4 79,6 79,7 4t ESO 80,9 81,7 81,8 83,4 85,2 86,5 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de llengua castellana a l etapa d ESO

70 92 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 84 % 76 % 68 % Gràfic RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de llengua castellana a l etapa d ESO Llengua catalana 1r ESO 76,3 77,4 77,9 77,7 78,6 80,2 2n ESO 76,0 75,3 76,8 78,4 78,7 80,0 3r ESO 76,7 74,9 77,2 77,3 78,7 80,5 4t ESO 81,1 81,9 82,2 84,4 85,4 86,9 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de llengua catalana a l etapa d ESO 92 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 84 % 76 % 68 % Gràfic RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de llengua catalana a l etapa d ESO Ciències socials, geografia i història / geografia i història (GH) 1r ESO 76,9 78,2 78,5 78,6 80,6 80,8 2n ESO 75,5 76,2 77,0 78,7 78,3 79,0 3r ESO 81,1 80,6 81,8 83,3 85,1 85,5 4t ESO 84,7 84,5 84,1 85,7 86,9 87,5 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a les matèries de ciències socials, geografia i història / GH a l etapa d ESO

71 92 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 84 % 76 % 68 % Gràfic RAESO Evolució del percentatge d aprovats a les matèries de ciències socials, geografia i història / GH a l etapa d ESO Àmbit social i lingüístic 3r ESO PDC 77,5 77,3 76,3 76,6 76,3 3r ESO PMAR llengua castellana 81,4 3r ESO PMAR llengua catalana 81,5 3r ESO PMAR geografia i història 82,4 4t ESO PDC 83,0 86,5 88,3 89,6 87,4 89,9 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats de les matèries de l àmbit social i lingüístic a l etapa d ESO Matemàtiques 1r ESO 71,7 71,9 73,2 73,0 74,2 76,2 2n ESO 68,3 67,8 69,4 70,3 71,9 72,1 3r ESO 70,3 68,4 70,1 71,5 72,8 75,7 4t ESO 77,4 77,2 77,6 79,6 81,5 82,6 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de matemàtiques a l etapa d ESO

72 92 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 84 % 76 % 68 % Gràfic RAESO Evolució del percentatge d aprovats a la matèria de matemàtiques a l etapa d ESO 3r ESO MAT acadèmiques 79,6 3r ESO MAT aplicades 61,0 4t ESO MAT A 71,5 69,5 68,9 73,0 75,8 75,4 4t ESO MAT B 80,2 80,4 80,6 81,7 83,6 85,2 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats de les diferents opcions de la matèria de matemàtiques a l etapa d ESO Ciències de la naturalesa / biologia i geologia (BG) / física i química (FQ) 1r ESO 77,4 79,5 80,1 78,7 81,0 80,8 2n ESO 75,3 75,7 76,8 78,1 79,0 78,9 3r ESO 76,1 74,8 76,4 77,9 80,4 82,7 4t ESO BG 86,0 86,4 86,8 89,6 90,0 91,4 4t ESO FQ 83,3 81,4 82,5 84,0 85,6 86,2 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a les matèries de ciències de la naturalesa / BG / FQ a l etapa d ESO 92 % 84 % 76 % 68 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO BG 4t ESO FQ Gràfic RAESO Evolució del percentatge d aprovats a les matèries de ciències de la naturalesa / BG / FQ a l etapa d ESO

73 Àmbit científic i tecnològic 3r ESO PDC 73,1 71,3 72,4 73,3 74,6 3r ESO PMAR matemàtiques 76,5 3r ESO PMAR biologia i geologia / física i química 81,4 4t ESO PDC 80,6 85,3 85,4 87,2 86,9 89,4 Taula RAESO Evolució del percentatge d aprovats a les matèries de l àmbit científic i tecnològic a l etapa d ESO

74 RAESO 3. Promoció i titulació dins l etapa d ESO Definició S entén per percentatge de promoció el percentatge d alumnes que, després de les avaluacions ordinària i extraordinària, passen al nivell educatiu següent. La condició de promoció està determinada, en general, pel nombre de matèries avaluades positivament; és a dir, no passa al nivell educatiu següent l alumnat que té dues matèries suspeses si aquestes són la llengua catalana, la llengua castellana o les matemàtiques, o si té tres matèries suspeses o més del total del nivell. A més, també determina la promoció el fet d haver repetit un any dins l etapa (en aquest cas, la promoció és per imperatiu legal). En finalitzar l etapa, s utilitza el terme titulació, que s entén com el percentatge d alumnat que ha assolit les competències bàsiques i els objectius de l etapa i que, en conseqüència, obté el graduat en educació secundària obligatòria (Llei orgànica 2/2006, d educació). RAESO 3.1. Promoció i titulació als cursos de l etapa d ESO (curs ) Aquest indicador informa dels percentatges de la promoció a 1r, 2n i 3r d ESO i del percentatge d alumnes que obtenen el títol de graduat en educació secundària obligatòria el curs A més de les dades globals de les Illes Balears, es presenten també les desagregacions per gènere de l alumnat, titularitat dels centres, illa de residència i nacionalitat. Anàlisi En el conjunt de les Illes Balears s observa que el percentatge de promoció més alt es dóna a 1r d ESO, amb quasi 5 punts percentuals per damunt dels percentatges de 2n i 3r d ESO. En finalitzar l etapa, un 85,3% de l alumnat avaluat obté la graduació en secundària obligatòria. Per gènere, les al lotes passen al nivell següent i es titulen amb percentatges que superen els dels al lots en tots els nivells. La diferència més gran correspon al percentatge de titulació (7,5 punts percentuals més). Tenint en compte la titularitat dels centres, els percentatges de promoció i titulació dels centres privats són superiors als dels centres públics en tots els nivells. La diferència més gran correspon a la promoció a 2n d ESO (8,1 punts percentuals). Pel que fa a l alumnat segons la nacionalitat, les diferències en percentatges de promoció es van incrementant a mesura que s avança dins l etapa. Així, a 1r d ESO l alumnat de nacionalitat estrangera passa de nivell amb un percentatge 7,3 punts inferior al de l alumnat no estranger, mentre que a final d etapa el percentatge d alumnat estranger que es titula es troba 18,7 punts per davall del de l alumnat no estranger. D altra banda, el percentatge de promoció de l alumnat

75 no estranger només es troba entre 1 i 2 punts per damunt del percentatge global de les Illes Balears Illes Balears al lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera 1r ESO 88,4 86,2 91,0 86,9 90,9 87,8 95,6 87,1 2n ESO 83,6 80,4 87,3 80,7 88,8 83,3 88,1 82,9 3r ESO 83,5 80,5 86,4 81,3 87,1 83,4 87,8 80,6 4t ESO 85,3 81,5 89,0 82,9 89,4 84,6 90,2 85,2 Taula RAESO Percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO (curs ), per gènere, titularitat i illa 100% al lots al lotes Illes Balears 90% 88,4 83,6 83,5 85,3 80% 70% 60% 86,2 91,0 87,3 86,4 89,0 80,4 80,5 81,5 50% 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO (curs ), per gènere públics privats Illes Balears 88,4 83,6 83,5 85,3 88,8 90,9 86,9 80,7 81,3 87,1 82,9 89,4 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO (curs ), per titularitat

76 100% 95% 90% 85% 80% Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 95,6 90,2 87,8 87,1 88,1 87,8 88,4 83,3 82,9 83,4 84,6 83,6 80,6 85,3 83,5 85,2 75% 70% 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO (curs ), per illes Illes Balears estranger no estranger 1r ESO 88,4 82,0 89,3 2n ESO 83,6 73,1 85,2 3r ESO 83,5 72,7 85,3 4t ESO 85,3 68,9 87,6 Taula RAESO Percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat estranger no estranger tot l'alumnat 100% 90% 88,4 83,6 83,5 85,3 80% 70% 60% 82,0 89,3 85,2 85,3 73,1 72,7 68,9 87,6 50% 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat

77 RAESO 3.2. Promoció segons el nombre de matèries suspeses als tres primers cursos de l ESO (curs ) Aquest indicador informa de l alumnat que el curs va passar al nivell superior dins l etapa d ESO. La informació incorpora l alumnat que hi va passar amb un progrés adequat (amb totes les matèries aprovades), amb una matèria suspesa, amb dues de suspeses i amb tres de suspeses o més. Els percentatges globals de cada una de les desagregacions es presenten juntament amb els percentatges de promoció de l apartat RAESO 3.1 d aquest informe per tal de mostrar-ne la posició relativa respecte al conjunt de les illes. Anàlisi De l anàlisi de les dades de promoció corresponents al curs acadèmic , se n desprèn que als tres primers nivells de l etapa d ESO va passar al nivell superior amb un progrés adequat (cap matèria suspesa) entre el 65,9% de l alumnat de 2n d ESO i el 69,4% de 1r d ESO. D altra banda, el percentatge d alumnat que va passar al nivell superior amb tres matèries suspeses o més oscil la entre el 8,6% de 1r d ESO i el 3,7% de 3r d ESO. La majoria d alumnes que passa al nivell superior amb tres assignatures suspeses o més ho fa per imperatiu legal, atès que ja ha repetit algun curs dins l etapa. En tots els nivells, els percentatges d al lotes que passen al nivell superior amb un progrés adequat són superiors als d al lots. Per titularitat, són lleugerament superiors els percentatges d alumnes de centres privats que hi passen amb un progrés adequat. Si s analitzen els resultats per illes, resulta que l alumnat de Menorca obté uns percentatges de promoció sense cap matèria suspesa més alts que els de la resta d illes, mentre que els de Mallorca i Eivissa i Formentera són més similars. On s observen les diferències més significatives és en la comparativa de l alumnat estranger i el no estranger, atès que als nivells analitzats els valors de l alumnat estranger que passa al nivell superior sense cap matèria suspesa es troben entre 18,9 i 24,1 punts percentuals per davall del no estranger. Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera total 88,4 86,2 91,0 86,9 90,9 87,8 95,6 87,1 cap de suspesa 69,4 63,9 75,8 66,0 75,2 68,0 86,7 66,2 una de suspesa 7,2 8,1 6,2 7,4 7,1 7,3 4,0 9,0 dues de suspeses 3,1 3,7 2,5 3,4 2,6 3,3 1,1 3,3 tres o més de suspeses 8,6 10,5 6,5 10,2 6,0 9,2 3,7 8,6 Taula RAESO Percentatges de promoció de 1r a 2n d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per gènere, titularitat i illa

78 cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 69,4 63,9 75,8 40 % 20 % 0 % 7,2 8,6 10,5 8,1 3,1 3,7 6,2 2,5 Illes Balears al lots al lotes 6,5 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 1r a 2n d ESO segons el nombre de matèries suspeses (curs ), per gènere cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 69,4 66,0 75,2 40 % 20 % 0 % 7,2 8,6 10,2 3,1 7,4 3,4 7,1 2,6 Illes Balears públics privats 6,0 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 1r a 2n d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per titularitat cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 86,7 69,4 68,0 66,2 40 % 20 % 0 % 7,2 8,6 9,2 7,3 9,0 8,6 3,1 3,3 4,0 1,1 3,7 3,3 Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 1r a 2n d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per illa

79 tot l alumnat estranger no estranger total 88,4 82,0 89,3 cap de suspesa 69,4 52,9 71,7 una de suspesa 7,2 10,0 6,9 dues de suspeses 3,1 6,1 2,7 tres o més de suspeses 8,6 13,0 8,0 Taula RAESO Percentatges de promoció de 1r a 2n d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per nacionalitat cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 69,4 71,7 52,9 40 % 20 % 0 % 13,0 7,2 8,6 10,0 3,1 6,1 6,9 2,7 Illes Balears estranger no estranger 8,0 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 1r a 2n d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per nacionalitat Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera total 83,6 80,4 87,3 80,7 88,8 83,3 88,1 82,9 cap de suspesa 65,9 60,9 71,5 62,1 72,6 65,2 73,3 65,2 una de suspesa 7,9 8,0 7,7 8,1 7,4 7,8 8,0 8,0 dues de suspeses 2,9 3,0 2,9 3,0 2,7 3,0 1,6 3,2 tres o més de suspeses 6,9 8,5 5,2 7,5 6,1 7,2 5,1 6,5 Taula RAESO Percentatges de promoció de 2n a 3r d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per gènere, titularitat i illa cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 65,9 60,9 71,5 40 % 20 % 0 % 7,9 6,9 8,0 8,5 2,9 3,0 7,7 2,9 Illes Balears al lots al lotes 5,2-79 -

80 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 2n a 3r d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per gènere cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 65,9 62,1 72,6 40 % 20 % 0 % 7,9 6,9 8,1 7,5 2,9 3,0 7,4 6,1 2,7 Illes Balears públics privats Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 2n a 3r d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per titularitat cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 65,9 65,2 73,3 65,2 40 % 20 % 0 % 7,9 6,9 7,8 7,2 8,0 8,0 2,9 3,0 5,1 6,5 1,6 3,2 Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 2n a 3r d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per illa tot l alumnat estranger no estranger total 83,6 73,1 85,2 cap de suspesa 65,9 45,6 68,9 una de suspesa 7,9 10,2 7,5 dues de suspeses 2,9 5,0 2,6 tres o més de suspeses 6,9 12,3 6,2 Taula RAESO Percentatges de promoció de 2n a 3r d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per nacionalitat

81 cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 65,9 68,9 45,6 40 % 20 % 0 % 12,3 7,9 6,9 10,2 2,9 5,0 7,5 2,6 Illes Balears estranger no estranger 6,2 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 2n a 3r d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per nacionalitat Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera total 83,5 80,5 86,4 81,3 87,1 83,4 87,8 80,6 cap de suspesa 67,6 63,1 72,2 65,2 71,7 67,0 75,1 65,8 una de suspesa 9,2 9,7 8,8 9,3 9,1 9,4 8,3 8,6 dues de suspeses 3,0 3,4 2,5 3,1 2,7 3,1 2,3 2,3 tres o més de suspeses 3,7 4,4 3,0 3,7 3,6 3,8 2,1 3,8 Taula RAESO Percentatges de promoció de 3r a 4t d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per gènere, titularitat i illa cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 67,6 63,1 72,2 40 % 20 % 0 % 9,2 9,7 8,8 3,0 3,7 3,4 4,4 2,5 3,0 Illes Balears al lots al lotes Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 3r a 4t d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per gènere

82 cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 67,6 65,2 71,7 40 % 20 % 0 % 9,2 9,3 9,1 3,0 3,7 3,1 3,7 2,7 3,6 Illes Balears públics privats Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 3r a 4t d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per titularitat cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 67,6 67,0 75,1 65,8 40 % 20 % 0 % 9,2 9,4 8,3 8,6 3,0 3,7 3,1 3,8 2,3 2,1 2,3 3,8 Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 3r a 4t d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per illa tot l alumnat estranger no estranger total 83,5 72,7 85,3 cap de suspesa 67,6 47,0 71,1 una de suspesa 9,2 12,4 8,7 dues de suspeses 3,0 4,9 2,6 tres o més de suspeses 3,7 8,3 2,9 Taula RAESO Percentatges de promoció de 3r a 4t d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per nacionalitat

83 cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 67,6 71,1 40 % 47,0 20 % 0 % 12,4 9,2 8,3 8,7 3,0 3,7 4,9 2,6 Illes Balears estranger no estranger 2,9 Gràfic RAESO Percentatges de promoció de 3r a 4t d ESO (curs ) segons el nombre de matèries suspeses, per nacionalitat

84 RAESO 3.3. Titulació de l alumnat d ESO segons l edat de finalització de l etapa (curs ) Aquest indicador informa de l alumnat que es titula a l educació secundària obligatòria, per una part, amb 16 anys (edat teòrica d acabament de l etapa) i, per l altra, amb més de 16 anys. A més dels percentatges globals, hi figuren les desagregacions per illa, titularitat, gènere i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi En el conjunt de les Illes Balears s observa que un 59,7% de l alumnat aconsegueix la titulació l any que compleix els 16 anys (edat teòrica en què s ha de finalitzar l etapa) i que un 25,6% ho fa amb més de 16 anys. Les al lotes tenen percentatges de titulació global i amb 16 anys més alts que els al lots (7,5 i 11,4 punts percentuals més, respectivament). D altra banda, els al lots tenen un percentatge de titulació amb més de 16 anys més alt que les al lotes (3,8 punts percentuals més). Per titularitat, els centres privats tenen percentatges de titulació global (89,4%) i amb 16 anys (65,4%) més alts que els centres públics (82,9% i 56,1%, respectivament). És a l illa de Menorca on els percentatges de titulació global i amb 16 anys són més elevats (amb 4,9 i 9,5 punts percentuals per damunt de la mitjana de les Illes Balears, respectivament). Per nacionalitat de l alumnat, destaca que només un 32,5% de l alumnat estranger amb 16 anys aconsegueix titular-se en finalitzar l escolarització obligatòria, 27,2 punts percentuals per davall del percentatge de titulació amb 16 anys de les Illes Balears. Pel que fa al percentatge de titulació amb més de 16 anys, el de l alumnat estranger se situa per damunt del percentatge de les Illes Balears (10,9 punts percentuals més)

85 Illes Balears al lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Eivissa-F. titulació global 85,3 81,5 89,0 82,9 89,4 84,6 90,2 85,2 titulació amb 16 anys 59,7 53,9 65,3 56,1 65,4 58,5 69,2 59,4 titulació amb més de 16 anys 25,6 27,5 23,7 26,8 23,9 26,2 21,0 25,8 Taula RAESO Percentatges de titulació en finalitzar l ESO (curs ), per gènere, titularitat i illa titulació global titulació amb 16 anys titulació amb més de 16 anys 85,3 81,5 89,0 59,7 65,3 53,9 40 % 20 % 25,6 27,5 23,7 0 % Illes Balears al lots al lotes Gràfic RAESO Percentatges de titulació en finalitzar l ESO (curs ), per gènere titulació global titulació amb 16 anys titulació amb més de 16 anys 85,3 82,9 89,4 59,7 65,4 56,1 40 % 20 % 25,6 26,8 23,9 0 % Illes Balears públics privats Gràfic RAESO Percentatges de titulació en finalitzar l ESO (curs ), per titularitat

86 titulació global titulació amb 16 anys titulació amb més de 16 anys 90,2 85,3 84,6 85,2 69,2 59,7 58,5 59,4 40 % 20 % 25,6 26,2 21,0 25,8 0 % Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-F. Gràfic RAESO Percentatges de titulació en finalitzar l ESO (curs ), per illa Illes Balears estranger no estranger titulació global 85,3 68,9 87,6 titulació amb 16 anys 59,7 32,5 63,5 titulació amb més de 16 anys 25,6 36,5 24,1 Taula RAESO Percentatges de titulació en finalitzar l ESO (curs ), per nacionalitat titulació global titulació amb 16 anys titulació amb més de 16 anys 85,3 87,6 68,9 59,7 63,5 40 % 20 % 25,6 32,5 36,5 24,1 0 % Illes Balears estranger no estranger Gràfic RAESO Percentatges de titulació en finalitzar l ESO (curs ), per nacionalitat

87 RAESO 3.4. Evolució de la promoció i la titulació a l etapa d ESO en el període comprès entre 2010 i 2016 Aquest indicador informa de l evolució dels percentatges de promoció (1r, 2n i 3r d ESO) i de titulació (4t ESO) dels alumnes de l educació secundària obligatòria en el període comprès entre 2010 i Les dades es presenten per al conjunt de les Illes Balears, amb les desagregacions per illa, titularitat i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi De l anàlisi global de l evolució de la promoció i la titulació al llarg d aquest període es desprèn que a 1r i 4t d ESO es donen increments considerables en els percentatges de promoció i titulació (4,1 punts percentuals a 1r i 5,1 a 4t). A 2n i 3r d ESO l increment és només d 1,5 i 1,2 punts, respectivament. Per illes, a Mallorca l evolució de la promoció és molt similar a la del conjunt de les Illes Balears. A Eivissa i Formentera l evolució és també similar, però l increment a 1r i 4t d ESO és lleugerament inferior: 2,5 i 2,6 punts percentuals, respectivament. Cal destacar l evolució de la promoció a l illa de Menorca, amb percentatges per damunt de la mitjana de les Illes Balears. Concretament, a 1r d ESO l increment al llarg del període analitzat és de 6,6 punts, de manera que el curs més d un 95% dels alumnes passa al nivell superior. A 4t d ESO es dóna un increment del percentatge de titulació que supera en 9,9 punts el del curs Si s analitzen els percentatges de promoció i titulació segons la titularitat dels centres, l evolució és positiva tant als centres públics com als centres privats. Tot i això, als centres de titularitat privada l alumnat de 1r, 2n i 3r d ESO passa al nivell superior amb valors entre 4 i 8,1 punts percentuals més que l alumnat dels centres públics i, en finalitzar l etapa, el percentatge de titulació és 6,5 punts més alt als centres privats que als públics. Si es té en compte la nacionalitat, s observa que les tendències indicades anteriorment també es compleixen (evolució de la promoció més manifesta a 1r i a 4t). Tot i que existeixen diferències importants en els percentatges de promoció i titulació entre l alumnat de nacionalitat estrangera i el no estranger, aquestes són més significatives a mesura que s avança dins l etapa. Així, el curs es dóna una promoció de 1r d ESO amb una diferència de 7,3 punts percentuals a favor de l alumnat no estranger i en la titulació a 4t d ESO la diferència s amplia fins a 18,7 punts

88 1r ESO 84,3 85,6 85,1 85,4 86,8 88,4 2n ESO 82,1 81,5 81,8 83,5 84,0 83,6 3r ESO 82,3 81,3 82,8 83,5 84,6 83,5 4t ESO 80,2 80,5 80,2 82,9 84,1 85,3 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a les Illes Balears 95 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 85 % 75 % 65 % Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a les Illes Balears 1r ESO 83,7 85,1 84,3 85,0 86,2 87,8 2n ESO 81,5 81,4 81,7 83,0 83,7 83,3 3r ESO 82,6 81,0 82,8 83,5 84,5 83,4 4t ESO 79,9 80,2 80,0 83,4 84,0 84,6 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a Mallorca 95 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 85 % 75 % 65 % Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a Mallorca

89 1r ESO 89,0 91,0 91,3 89,8 94,1 95,6 2n ESO 87,2 84,2 87,7 87,1 88,8 88,1 3r ESO 84,0 84,5 86,4 86,6 88,1 87,8 4t ESO 80,3 82,3 81,7 81,5 83,7 90,2 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a Menorca 95 % 85 % 75 % 65 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a Menorca 1r ESO 84,6 84,9 85,9 85,1 86,0 87,1 2n ESO 82,1 80,4 78,3 84,0 82,7 82,9 3r ESO 78,7 81,1 80,8 80,8 82,1 80,6 4t ESO 82,6 80,8 80,5 80,6 85,7 85,2 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a Eivissa i Formentera 95 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 85 % 75 % 65 % Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO a Eivissa i Formentera

90 1r ESO 82,5 83,9 83,4 84,0 85,0 86,9 2n ESO 78,1 77,8 78,1 80,9 80,2 80,7 3r ESO 79,2 78,8 79,7 81,2 82,9 81,3 4t ESO 77,3 76,6 76,5 79,6 81,6 82,9 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO als centres públics 95 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 85 % 75 % 65 % Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO als centres públics 1r ESO 87,3 88,7 88,2 88,0 89,9 90,9 2n ESO 89,1 87,8 88,4 88,0 90,9 88,8 3r ESO 87,3 85,5 87,7 87,3 87,3 87,1 4t ESO 85,0 86,5 86,0 87,9 88,1 89,4 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO als centres privats 95 % 85 % 75 % 65 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO als centres privats

91 1r ESO 74,5 76,1 75,5 78,4 80,7 82,0 2n ESO 68,7 70,8 67,2 72,6 75,2 73,1 3r ESO 68,3 66,9 71,4 71,2 72,2 72,7 4t ESO 63,2 61,1 59,9 66,5 70,0 68,9 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO de l alumnat estranger 95 % 85 % 75 % 65 % 55 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO de l alumnat estranger 1r ESO 86,1 87,4 86,9 86,6 87,7 89,3 2n ESO 84,4 83,4 84,4 85,4 85,5 85,2 3r ESO 84,7 83,6 84,6 85,4 86,6 85,3 4t ESO 83,0 83,4 83,0 85,1 86,0 87,6 Taula RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO de l alumnat no estranger 95 % 85 % 75 % 65 % 55 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució dels percentatges de promoció i titulació a l etapa d ESO de l alumnat no estranger

92 RAESO 3.5. Evolució de la promoció de 2n d ESO segons el nombre de matèries suspeses en el període comprès entre 2011 i 2016 Aquest indicador ens aporta informació referida a la superació de matèries de l alumnat que finalitza 2n d ESO i passa a 3r. La informació incorpora dades referides al nombre de matèries suspeses (cap, una, dues, tres o més), a l edat de promoció de l alumnat (14 anys, que és l edat idònia, o més de 14 anys) i a l evolució d aquestes dades entre els cursos i Anàlisi Les dades globals d evolució indiquen una progressió molt lenta del percentatge d alumnat que passa de 2n a 3r d ESO: només un 2,1% al llarg d aquest període. També podem observar un creixement moderat dels alumnes que passen al nivell superior amb un progrés adequat, és a dir, amb cap matèria suspesa (3,8%). Si s analitza la promoció atenent l edat, s observa que el percentatge d alumnes que passen al nivell superior amb matèries suspeses és més elevat en el cas dels alumnes que hi passen havent repetit algun curs (amb més de 14 anys) que en el cas dels alumnes que ho fan a l edat teòrica de promoció (als 14 anys). Aquest fet es va repetint al llarg de tots els cursos objecte d estudi. També es constata que gairebé tots els alumnes que passen al nivell superior amb tres matèries suspeses o més tenen més de 14 anys, la qual cosa fa pensar que al voltant del 7% dels alumnes que hi passen en aquest nivell ho fa per imperatiu legal pel fet d haver exhaurit les possibilitats de repetició dins l etapa

93 G G G G G total promoció 81,5 56,1 25,4 81,8 58,1 23,7 83,5 60,1 23,3 84,0 60,9 23,2 83,6 61,5 22,2 cap de suspesa 62,1 51,4 10,7 63,0 53,4 9,6 64,6 55,0 9,6 66,5 56,1 10,4 65,9 56,6 9,3 una de suspesa 8,6 3,9 4,7 8,3 3,8 4,4 8,7 4,2 4,5 8,3 4,0 4,4 7,9 3,9 3,9 dues de suspeses 3,2 0,8 2,3 3,1 0,8 2,3 3,2 0,9 2,3 3,0 0,8 2,2 2,9 0,9 2,1 tres o més de suspeses 7,7 0,0 7,6 7,4 0,1 7,3 7,0 0,0 7,0 6,3 0,1 6,2 6,9 0,0 6,9 Taula RAESO Evolució del percentatge de promoció de l alumnat de 2n d ESO en conjunt (G), de 14 anys (14) i de més de 14 anys (+14), segons el nombre de matèries suspeses cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 62,1 63,0 64,6 66,5 65,9 40 % 30 % 20 % 10 % 0 % 8,6 7,7 8,3 7,4 8,7 7,0 8,3 6,3 7,9 6,9 3,2 3,1 3,2 3,0 2, Gràfic RAESO Evolució del percentatge de promoció de l alumnat de 2n d ESO segons el nombre de matèries suspeses cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 40 % 30 % 20 % 51,4 53,4 55,0 56,1 56,6 10 % 0 % 3,9 3,8 4,2 4,0 3,9 0,8 0,8 0,9 0,8 0,9 0,0 0,1 0,0 0,1 0, Gràfic RAESO Evolució del percentatge de promoció de l alumnat que acaba 2n d ESO amb 14 anys, segons el nombre de matèries suspeses

94 40 % 30 % 20 % 10 % 0 % cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses 10,7 9,6 9,6 10,4 7,6 9,3 4,7 7,3 4,4 4,5 7,0 4,4 6,2 6,9 3,9 2,3 2,3 2,3 2,2 2, Gràfic RAESO Evolució del percentatge de promoció de l alumnat que acaba 2n d ESO amb més de 14 anys, segons el nombre de matèries suspeses

95 RAESO 4. Idoneïtat a l ESO el curs Definició S entén per idoneïtat el percentatge d alumnat avaluat que està matriculat al curs que li correspon per edat. RAESO 4.1. Idoneïtat de l alumnat de les Illes Balears a l etapa d ESO (curs ) Aquest indicador ens informa de l ajustament entre l edat dels alumnes i l edat teòrica en la qual haurien de progressar adequadament en condicions ordinàries és a dir, si fan el curs que teòricament els correspon per edat. S aporta informació referida a cada curs de l etapa, amb les corresponents desagregacions per gènere, titularitat, illa i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Una baixa idoneïtat es correspon amb un alt índex de desfasament escolar. Des del començament de l educació secundària obligatòria ja s observa un desfasament escolar pròxim al 30%, mentre que a la resta de cursos de l etapa s estabilitza al voltant del 34%. Aquesta estabilització és deguda, en part, al fet que, a mesura que s avança dins l etapa, la matrícula disminueix. Per gènere, els percentatges d idoneïtat de les nines són significativament superiors als dels nins: entre un 8% i un 9,9%. Si s analitzen les dades per titularitat dels centres, es troben valors d idoneïtat superiors als centres privats que als públics, si bé les diferències són més significatives als dos primers nivells de l etapa. Per illes, Menorca és la que presenta unes dades d idoneïtat més altes, seguida d Eivissa i Formentera i de Mallorca. Si tenim en compte la procedència de l alumnat, les diferències són més grans. Més de la meitat de l alumnat estranger no fa el curs que teòricament li correspon per edat. L alumnat no estranger presenta una idoneïtat de prop del 70%

96 nivell Illes Balears al lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera 1r ESO 70,3 65,8 75,7 67,1 75,9 69,3 76,4 73,2 2n ESO 66,8 63,0 71,0 62,7 74,0 66,1 72,0 67,8 3r ESO 66,2 61,9 70,7 64,7 68,7 65,6 69,2 68,3 4t ESO 65,2 60,7 69,7 62,8 69,4 64,2 73,1 65,5 Taula RAESO Percentatges d alumnat idoni a l etapa d ESO (curs ), per gènere, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 70,3 66,8 66,2 65,2 40 % 75,7 65,8 71,0 70,7 69,7 63,0 61,9 60,7 20 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges d alumnat idoni a l etapa d ESO (curs ), per gènere públics privats Illes Balears 70,3 66,8 66,2 65,2 40 % 75,9 74,0 67,1 62,7 64,7 68,7 69,4 62,8 20 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges d alumnat idoni a l etapa d ESO (curs ), per titularitat

97 100% Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 80% 60% 76,4 73,2 69,3 66,1 70,3 72,0 73,1 67,8 69,2 68,3 65,6 65,5 64,2 66,8 66,2 65,2 40% 20% 0% 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges d alumnat idoni a l etapa d ESO (curs ), per illa tot l alumnat estrangers no estrangers 1r ESO 70,3 51,1 73,1 2n ESO 66,8 42,7 70,5 3r ESO 66,2 43,9 70,0 4t ESO 65,2 42,1 68,5 Taula RAESO Percentatges d alumnat idoni a l etapa d ESO (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat estranger no estranger Illes Balears 70,3 66,8 66,2 65,2 40 % 20 % 51,1 73,1 70,5 70,0 68,5 42,7 43,9 42,1 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges d alumnat idoni a l etapa d ESO (curs ), segons la nacionalitat de l alumnat

98 RAESO 5. Repetició a l ESO Definició S entén per repetició a l ESO la relació percentual entre l alumnat que roman al mateix nivell educatiu que cursava l any escolar anterior i l alumnat avaluat. RAESO 5.1. Repetició dins l etapa d ESO (curs ) Aquest indicador ens informa de l alumnat de l educació secundària obligatòria que al llarg del curs ha repetit el mateix nivell cursat el curs L estudi de l alumnat que es troba en aquesta situació s expressa en percentatges del global de les Illes Balears i en desagregacions segons la titularitat i l illa dels centres i el gènere i la nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Les dades globals de repetició al llarg del curs als diferents nivells d ESO presenten valors discontinus, més alts als nivells de 1r i 3r que a 2n i a 4t. Si tenim en compte el gènere de l alumnat, el percentatge d al lots que repeteix és més alt que el d al lotes, amb diferències que oscil len entre els 3,3 punts percentuals a 2n i els 6,3 a 1r. Els alumnes dels centres públics també presenten uns percentatges de repetició més alts que els dels centres privats. Les diferències varien segons el nivell (entre 1,9 punts a 3r i 6,2 a 1r). Per illes, Mallorca i Eivissa i Formentera presenten xifres de repetició molt semblants a la mitjana de les illes, mentre que a Menorca es repeteix menys als tres primes nivells del cicle. Si s analitzen les dades de repetició segons la nacionalitat de l alumnat, s observa que el percentatge d estrangers que repeteixen és més alt que el de no estrangers. Les diferències més significatives es donen al 3r nivell (9,9 punts) i amb menor proporció al 4t (5,8 punts)

99 Illes Balears al lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera 1r ESO 12,5 15,4 9,1 14,3 9,4 13,1 6,0 12,6 2n ESO 8,6 10,2 6,9 9,9 6,3 9,0 5,4 8,6 3r ESO 11,7 13,5 9,9 12,4 10,5 12,0 8,8 12,2 4t ESO 8,2 10,2 6,2 9,5 6,1 8,2 8,3 8,0 Taula RAESO Percentatges de repetició a l educació secundària obligatòria durant el curs % al lots al lotes Illes Balears 16 % 12 % 8 % 4 % 15,4 12,5 9,1 10,2 8,6 6,9 13,5 11,7 9,9 10,2 8,2 6,2 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de repetició a l educació secundària obligatòria durant el curs , per gènere 20 % públics privats Illes Balears 16 % 12 % 8 % 4 % 14,3 12,5 9,4 9,9 8,6 6,3 12,4 11,7 10,5 9,5 8,2 6,1 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de repetició a l educació secundària obligatòria durant el curs , per titularitat

100 20 % Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 16 % 12 % 8 % 4 % 13,1 12,5 8,6 12,6 9,0 6,0 5,4 8,6 12,0 11,7 8,2 12,2 8,8 8,2 8,3 8,0 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de repetició a l educació secundària obligatòria durant el curs , per illa tot l alumnat estranger no estranger 1r ESO 12,5 16,9 11,8 2n ESO 8,6 12,4 8,0 3r ESO 11,7 19,4 10,5 4t ESO 8,2 13,2 7,5 Taula RAESO Percentatges de repetició a l educació secundària obligatòria durant el curs , segons la nacionalitat 40 % estrangers no estrangers tot l'alumnat 32 % 24 % 16 % 8 % 0 % 16,9 12,5 11,8 12,4 8,6 8,0 19,4 11,7 10,5 13,2 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Percentatges de repetició a l educació secundària obligatòria durant el curs , segons la nacionalitat 8,2 7,

101 RAESO 5.2. Evolució de la repetició dins l etapa d ESO en el període comprès entre 2010 i 2016 Aquest indicador informa de l evolució que al llarg dels darrers sis cursos escolars ha experimentat la repetició de l alumnat de l educació secundària obligatòria de les Illes Balears. S analitzen les dades globals i les que fan referència als centres de titularitat pública i privada, així com l evolució que ha experimentat a les diferents illes i com afecta aquesta variable la població estrangera. Anàlisi De l anàlisi de l evolució de les repeticions dins l etapa d ESO al llarg del període comprès entre els anys 2010 i 2016, se n desprèn que el nombre de repetidors ha disminuït moderadament. Les variacions més importants s han produït el curs als quatre nivells. La disminució dels percentatges de repetició als centres públics és més acusada que als centres privats, en part a causa que el nombre d alumnes repetidors dels centres públics és superior al dels privats. Per illes, a Mallorca i a Menorca els percentatges de repetició a 2n d ESO han disminuït significativament, concretament en 3,2 i 4,2 punts percentuals respectivament. En canvi, a Eivissa i Formentera la major reducció percentual és al 1r nivell de l etapa, on el percentatge de repetició ha baixat 4,8 punts. Pel que fa a l alumnat estranger, s observa una baixada significativa de l alumnat repetidor. Concretament, s ha reduït en 7,5 punts percentuals l alumnat de 1r i de 2n que repeteix al llarg d aquest període

102 1r ESO 14,7 15,1 13,6 14,2 13,6 12,5 2n ESO 11,9 12,0 11,2 11,4 10,8 8,6 3r ESO 13,3 13,2 13,7 12,6 12,8 11,7 4t ESO 10,4 11,7 11,0 11,0 9,7 8,2 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a les Illes Balears 20 % 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a les Illes Balears 1r ESO 16,8 16,7 15,2 16,2 14,9 14,3 2n ESO 13,7 13,7 12,4 13,0 11,9 9,9 3r ESO 15,8 15,1 14,9 14,7 14,5 12,4 4t ESO 12,0 13,3 13,1 13,1 11,6 9,5 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO als centres públics 20 % 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO als centres públics

103 1r ESO 11,1 12,1 10,6 10,7 11,3 9,4 2n ESO 8,8 8,9 9,3 8,7 8,7 6,3 3r ESO 9,4 10,1 11,6 9,4 10,0 10,5 4t ESO 7,7 9,1 7,9 7,6 6,8 6,1 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO als centres privats 20 % 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO als centres privats 1r ESO 15,0 15,5 14,1 15,2 14,1 13,1 2n ESO 12,2 12,4 11,5 11,8 11,2 9,0 3r ESO 13,6 12,9 14,0 12,9 13,0 12,0 4t ESO 10,5 12,0 11,2 10,8 9,5 8,2 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a Mallorca 20 % 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a Mallorca

104 1r ESO 8,2 10,0 7,7 7,5 9,7 6,0 2n ESO 9,6 9,2 9,7 6,6 9,0 5,4 3r ESO 10,7 12,9 11,7 9,6 8,7 8,8 4t ESO 10,7 10,2 9,5 11,7 9,2 8,3 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a Menorca 20 % 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a Menorca 1r ESO 17,4 15,3 14,0 13,1 13,1 12,6 2n ESO 11,4 11,4 10,4 12,2 9,5 8,6 3r ESO 13,1 15,1 13,4 12,5 14,7 12,2 4t ESO 9,4 10,9 10,5 11,1 11,0 8,0 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a Eivissa i Formentera 20 % 16 % 12 % 8 % 4 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO a Eivissa i Formentera

105 1r ESO 24,3 23,0 21,1 21,7 18,9 16,9 2n ESO 19,9 20,0 15,9 18,8 16,0 12,4 3r ESO 21,3 20,1 20,8 17,1 19,2 19,4 4t ESO 17,5 17,8 18,5 15,9 15,2 13,2 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO estranger 40 % 30 % 20 % 10 % 0 % 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO estranger 1r ESO 12,9 13,6 12,1 12,8 12,7 11,8 2n ESO 10,5 10,6 10,4 10,1 9,8 8,0 3r ESO 11,9 12,0 12,6 12,0 11,8 10,5 4t ESO 9,2 10,7 9,8 10,3 8,9 7,5 Taula RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO no estranger 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 40 % 30 % 20 % 10 % 0 % Gràfic RAESO Evolució del percentatge de repetició de l alumnat d ESO no estranger

106

107 INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DEL BATXILLERAT (RABATX)

108 RABATX 1. Matrícula escolar al batxillerat Definició Alumnat escolaritzat als diferents nivells de l etapa de batxillerat de tots els centres públics i privats registrats a l aplicació informàtica GESTIB. RABATX 1.1. Matrícula escolar al batxillerat (curs ) Aquest indicador recull informació sobre l alumnat escolaritzat durant el curs a l etapa de batxillerat, amb especificació de la matrícula a cada un dels dos nivells i dels tres règims (ordinari, nocturn i a distància). A més, es recullen les desagregacions segons el gènere de l alumnat, la titularitat dels centres on estudia, l illa on resideix, la seva nacionalitat i la modalitat que cursa. Anàlisi De l anàlisi de les dades globals de matrícula del curs a l etapa de batxillerat es desprèn que la majoria de l alumnat (90,5%) cursa els estudis en el règim ordinari, un 8% ho fa en el règim a distància i un 1,5%, en el nocturn. Per gènere, el percentatge d al lotes matriculades al batxillerat supera en 10,8 punts el d al lots, fet que no es donava en el tram de l ensenyament obligatori, en què el percentatge de nins era superior al de nines. Segons la titularitat dels centres, l alumnat que està matriculat als centres de titularitat pública representa el 73,5% de la matrícula global al batxillerat. L alumnat de nacionalitat estrangera que segueix aquests estudis representa un 9,4% del total de l alumnat d aquesta etapa. Pel que fa a les modalitats de batxillerat, s observa que més de la meitat de l alumnat de l etapa (51,6%) tria la modalitat d humanitats i ciències socials, seguida de la modalitat de ciències, que tria un 40,3% de l alumnat. Només un 8,1% de l alumnat tria la modalitat d arts

109 Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera estranger 1r batx. ordinari r batx. nocturn r batx. a distància global 1r batx n batx. ordinari n batx. nocturn n batx. a distància global 2n batx global batxillerat % 44,6% 55,4% 73,5% 26,5% 80,2% 7,6% 12,2% 9,4% Taula RABATX Alumnat matriculat a batxillerat (curs ), per gènere, titularitat, illa i nacionalitat 6000 Illes Balears al lots al lotes r batx ordinari 1r batx nocturn 1r batx a distància 2n batx ordinari 2n batx nocturn 2n batx a distància Gràfic RABATX Alumnat matriculat a batxillerat (curs ), per gènere 6000 Illes Balears públics privats r batx ordinari 1r batx nocturn 1r batx a distància 2n batx ordinari 2n batx nocturn 2n batx a distància Gràfic RABATX Alumnat matriculat a batxillerat (curs ), per titularitat

110 6000 Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera r batx ordinari 1r batx nocturn 1r batx a distància 2n batx ordinari 2n batx nocturn 2n batx a distància Gràfic RABATX Alumnat matriculat a batxillerat (curs ), per illa Gràfic RABATX Alumnat estranger matriculat a batxillerat (curs ) humanitats i ciències socials ciències arts total 1r batxillerat n batxillerat global % 51,6% 40,3% 8,1% Taula RABATX Alumnat matriculat a batxillerat (curs ), per modalitat

111 r batx arts 1r batx ciències 1r batx humanitats i ciències socials 2n batx arts 2n batx ciències 2n batx humanitats i ciències socials Gràfic RABATX Alumnat matriculat a batxillerat (curs ), per modalitat

112 RABATX 1.2. Evolució de la matrícula escolar al batxillerat en el període comprès entre 2010 i 2016 Aquest indicador informa de l evolució que al llarg dels darrers sis cursos escolars ha experimentat l escolarització a l etapa de batxillerat. Les dades es refereixen a la matrícula global de les Illes Balears i a les desagregacions per illes i procedència de l alumnat. Anàlisi Si s analitza l evolució de la matrícula de batxillerat al llarg d aquest període, s observa una baixada en el nombre d alumnes matriculats en aquests ensenyaments; concretament, el curs hi ha 710 alumnes menys que en el curs , la qual cosa representa un 5,4% menys d alumnat matriculat. Aquesta mateixa tendència es posa de manifest a l hora d analitzar la matrícula per illes. Eivissa i Formentera són les illes que presenten un major disminució percentual, amb un 9,7% de disminució. Tot i això, si es considera la matrícula segons la nacionalitat de l alumnat, es pot observar una inversió de la tendència comentada anteriorment. El curs s ha matriculat al batxillerat un 9,3% més d alumnat estranger que el curs

113 Illes Eivissa- alumnat Mallorca Menorca Balears Formentera estranger Taula RABATX Evolució de l alumnat matriculat al batxillerat entre 2010 i 2016, per illa i nacionalitat Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Gràfic RABATX Evolució de l alumnat matriculat al batxillerat entre 2010 i 2016, per illes tot l'alumnat alumnat estranger Gràfic RABATX Evolució de l alumnat estranger matriculat al batxillerat entre 2010 i

114 RABATX 2. Resultats acadèmics per matèries al batxillerat Definició S entén per percentatge d aprovats el percentatge d alumnat avaluat que obté una avaluació positiva en cada una de les àrees objecte d estudi després de l avaluació extraordinària. RABATX 2.1. Percentatges d aprovats a les diferents matèries dels dos cursos de l etapa de batxillerat (curs ) Aquest indicador ens aporta informació referida als resultats obtinguts per l alumnat de 1r i 2n de batxillerat que ha estat avaluat el curs Les dades es presenten en percentatges d alumnat aprovat, amb desagregacions per illa i titularitat del centre, gènere i nacionalitat de l alumnat. Anàlisi Primer de batxillerat Matèries de modalitat Els percentatges d alumnes que aproven en la modalitat de ciències estan per damunt del 80%, llevat de la matèria de matemàtiques (77,8%) i la de física i química (79,3%). En les modalitats d humanitats i ciències socials i d arts, els percentatges d alumnes aprovats són més baixos. Si s analitzen els resultats a les matèries lingüístiques, es fan paleses les diferències existents entre les tres modalitats. Així, en el cas de la llengua estrangera I (anglès), el percentatge d aprovats en la modalitat de ciències és d un 84,8% dels alumnes, mentre que en la modalitat d humanitats i ciències socials els aprovats representen un 70,8% i en la d arts, un 62,8%. Quelcom similar succeeix a la llengua castellana i literatura I i a la llengua catalana i literatura I. Per gènere, en les tres modalitats els percentatges d alumnes que superen les diferents matèries són superiors en el cas de les al lotes. Atenent la titularitat, s observa que els resultats de l alumnat dels centres de titularitat privada són lleugerament superiors als dels centres de titularitat pública, llevat de la modalitat d arts. Cal indicar que en aquesta modalitat la matrícula d alumnes dels centres privats és molt baixa. Si s analitzen els resultats per illes, els percentatges d aprovats són molt similars, amb petites diferències que depenen de les matèries i de les modalitats. Atenent la nacionalitat de l alumnat, les diferències més grans es troben a l àrea de matemàtiques, en les modalitats de ciències i d humanitats i ciències socials, i a les àrees lingüístiques, en les tres modalitats. El percentatge d alumnat estranger que supera les matèries és menor que el d alumnat no estranger

115 Matèries del bloc d assignatures específiques En general, els resultats globals de les matèries d aquest bloc superen el 90% d aprovats, llevat de les matèries d anàlisi musical I i volum, que presenten percentatges més baixos (cal indicar que són dues matèries en les quals el nombre d alumnes matriculats, i en conseqüència avaluats, és molt baix). Les al lotes obtenen millors resultats que els al lots, amb diferències que varien segons la matèria (tecnologia industrial I, amb 2,1 punts percentuals més, i llenguatge i pràctica musical, amb 10,3 punts més). Si tenim en compte la titularitat dels centres, també es troben diferències en el percentatge d alumnes aprovats. Els percentatges d alumnat aprovat als centres de titularitat privada són superiors als dels centres de titularitat pública. Per illes, no s observen diferències molt significatives en els percentatges d aprovats. Si tenim en compte la nacionalitat de l alumnat, s observen diferències a favor del no estranger, tot i que oscil len molt segons la matèria. A la matèria de llengua estrangera I (anglès) la diferència és de 2,1 punts percentuals, mentre que a la de llenguatge i pràctica musical és de 23 punts. Cal indicar que les matèries d aquest bloc són comunes a totes les modalitats i són de lliure elecció. Per aquest motiu, no totes tenen el mateix nombre d alumnes, la qual cosa condiciona la comparació dels resultats en el sentit que en algunes matèries els resultats poden ser pocs representatius pel baix nombre d alumnes que les cursen. Segon de batxillerat Matèries comunes i optatives Els percentatges d alumnes que aproven les diferents matèries comunes són molt similars, amb valors que varien entre el 85,2% a la matèria d història d Espanya i el 88,4% a la de primera llengua estrangera II (anglès). Els valors de les matèries optatives superen en tots els casos el 93% d aprovats. Segons el gènere, els resultats de les al lotes en totes les matèries són millors que els dels al lots: les diferències es troben entre els 2 i els 4 punts percentuals. Per titularitat, l alumnat dels centres privats obté, en general, millors resultats globals que el dels centres públics, amb diferències al voltant dels 4 punts percentuals. Els resultats de l alumnat de Menorca es troben entre 7 i 10 punts percentuals per damunt de la mitjana dels resultats de les Illes Balears

116 L alumnat estranger obté resultats més baixos en totes les matèries. Les diferències més significatives es donen a les assignatures d història d Espanya i de llengua catalana i literatura (11 i 12 punts, respectivament). Matèries de modalitat A partir de l anàlisi comparada per matèries dels resultats de l alumnat en les diferents modalitats, s observa que en la modalitat de ciències i tecnologia els percentatges d aprovats es troben entre un 87,2% i un 94,8%, superiors als d aprovats de les altres modalitats, que oscil len entre un 66,2% i un 92,9%. En totes les modalitats els percentatges d al lotes que superen les diferents matèries són superiors als d al lots. Per titularitat, són més alts els percentatges d aprovats als centres privats que als centres públics, amb diferències que oscil len, segons la modalitat, entre els 2 i els 6 punts percentuals. Per illes, es manté la mateixa tendència indicada en les matèries comunes; és a dir, els percentatges d aprovats de Menorca són més alts que els percentatges de la mitjana de les Illes Balears. Quant a la nacionalitat de l alumnat, els percentatges d aprovats de l alumnat no estranger són més alts gairebé en totes les matèries específiques de les tres modalitats

117 Primer curs de batxillerat Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera filosofia 89,6 87,6 91,7 87,5 94,8 89,9 86,0 90,4 primera llengua estrangera I (anglès) 84,8 83,0 86,6 82,8 89,6 85,0 81,6 85,3 llengua castellana i literatura I 86,2 81,8 90,9 84,1 91,6 85,9 86,5 88,0 llengua catalana i literatura I 83,5 78,9 88,3 81,4 88,6 82,8 83,5 87,9 matemàtiques I 77,8 74,0 81,9 76,6 80,9 78,1 75,0 78,1 biologia i geologia 88,5 85,5 90,2 87,2 91,8 88,1 87,7 91,4 física i química 79,3 76,4 82,3 79,3 79,2 79,2 82,8 77,4 dibuix tècnic I 86,9 85,2 91,2 84,7 92,1 86,1 90,0 89,5 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències de 1r de batxillerat (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 89,6 84,8 86,2 83,5 77,8 88,5 79,3 86,9 91,7 87,6 90,9 88,3 86,6 83,0 81,8 78,9 81,9 74,0 90,2 85,5 82,3 76,4 91,2 85,2 filosofia anglès castellà català matemàt. I biologia i geo. física i quím. dibuix tècnic I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències de 1r de batxillerat (curs ), per gènere

118 públics privats Illes Balears 89,6 84,8 86,2 83,5 77,8 88,5 79,3 86,9 87,5 94,8 89,6 82,8 84,1 91,6 81,4 88,6 76,6 80,9 91,8 87,2 79,2 79,3 84,7 92,1 filosofia anglès castellà català matemàt. I biologia i geo. física i quím. dibuix tècnic I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències de 1r de batxillerat (curs ), per titularitat Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 89,9 90,4 86,0 85,0 85,3 88,0 86,5 87,9 81,6 85,9 89,6 83,5 82,8 86,2 78,1 78,1 84,8 83,5 75,0 77,8 91,4 87,7 88,1 88,5 82,8 79,2 77,4 79,3 90,0 89,5 86,1 86,9 filosofia anglès castellà català matemàt. I biologia i geo. física i quím. dibuix tècnic I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències de 1r de batxillerat (curs ), per illa Illes Balears estrangers no estrangers filosofia 89,6 78,9 90,6 primera llengua estrangera I (anglès) 84,8 72,4 85,9 llengua castellana i literatura I 86,2 74,4 87,4 llengua catalana i literatura I 83,5 69,2 84,8 matemàtiques I 77,8 61,2 79,4 biologia i geologia 88,5 79,4 89,2 física i química 79,3 64,3 80,7 dibuix tècnic I 86,9 79,4 87,7 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències de 1r de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat

119 estrangers no estrangers Illes Balears 89,6 84,8 86,2 83,5 77,8 88,5 79,3 86,9 78,9 90,6 85,9 87,4 72,4 74,4 69,2 84,8 61,2 79,4 79,4 89,2 filosofia anglès castellà català matemàt. I biologia i geo. 64,3 80,7 física i quím. 87,7 79,4 dibuix tècnic I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències de 1r de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat Illes Balears al lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Eivissa- Formentera filosofia 82,8 76,9 86,7 79,5 91,0 83,2 84,8 77,9 primera llengua estrangera I (anglès) 70,8 67,3 73,2 67,0 80,4 69,9 77,4 73,2 llengua castellana i literatura I 77,1 70,1 81,8 72,8 87,6 77,1 80,7 73,9 llengua catalana i literatura I 74,5 66,7 79,8 71,3 82,6 73,6 78,4 78,5 matemàtiques CS I 68,5 62,1 73,2 64,8 76,3 68,5 72,1 66,1 llatí I 76,1 68,3 79,9 76,3 75,4 73,9 89,0 77,6 grec I 79,8 69,6 84,8 79,0 88,5 79,0 85,2 80,5 economia 82,2 78,9 84,6 79,3 88,4 82,2 85,6 78,0 història del món contemporani 79,0 75,8 81,1 76,5 84,9 79,0 79,6 77,8 literatura universal 84,1 76,4 88,8 82,4 96,4 82,6 90,6 89,1 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 1r de batxillerat (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa

120 al lots al lotes Illes Balears 82,8 76,9 86,7 70,8 73,2 67,3 77,1 74,5 81,8 79,8 70,1 66,7 68,5 62,1 73,2 84,1 82,2 79,8 79,0 76,1 88,8 84,8 84,6 81,1 79,9 78,9 75,8 76,4 68,3 69,6 filosofia anglès castellà català matemàt. CS I llatí I grec I economia hist. món cont. literatura univ. Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 1r de batxillerat (curs ), per gènere públics privats Illes Balears 82,8 79,5 91,0 70,8 67,0 80,4 77,1 74,5 87,6 82,6 72,8 71,3 76,1 68,5 76,3 75,4 76,3 64,8 82,2 79,8 88,5 88,4 79,0 79,3 79,0 76,5 84,9 84,1 82,4 96,4 filosofia anglès castellà català matemàt. CS I llatí I grec I economia hist. món cont. literatura univ. Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 1r de batxillerat (curs ), per titularitat

121 Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 90,6 89,0 89,1 84,8 85,2 85,6 83,2 82,2 82,6 80,7 79,0 80,5 78,0 79,6 77,9 78,5 77,4 77,1 78,4 79,0 73,9 77,6 84,1 82,8 82,2 77,8 73,2 73,6 73,9 79,8 69,9 77,1 72,1 79,0 74,5 76,1 68,5 66,1 70,8 68,5 filosofia anglès castellà català matemàt. CS I llatí I grec I economia hist. món cont. literatura univ. Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 1r de batxillerat (curs ), per illa Illes Balears estrangers no estrangers filosofia 82,8 76,7 83,5 primera llengua estrangera I (anglès) 70,8 63,4 71,7 llengua castellana i literatura I 77,1 63,5 78,7 llengua catalana i literatura I 74,5 58,7 76,4 matemàtiques CS I 68,5 51,2 70,3 llatí I 76,1 68,2 77,3 grec I 79,8 70,9 81,3 economia 82,2 74,8 83,0 història del món contemporani 79,0 69,5 80,1 literatura universal 84,1 77,4 85,1 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 1r de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat estrangers no estrangers Illes Balears 82,8 84,1 82,2 79,8 79,0 77,1 76,1 74,5 70,8 68,5 83,5 76,7 78,7 81,3 83,0 85,1 76,4 77,3 80,1 74,8 77,4 71,7 70,3 68,2 70,9 69,5 63,4 63,5 58,7 51,2 filosofia anglès castellà català matemàt. CS I llatí I grec I economia hist. món cont. literatura univ. Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 1r de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat

122 Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera filosofia 71,8 60,3 77,5 72,0 69,6 71,2 84,8 66,7 primera llengua estrangera I (anglès) 62,8 54,8 66,8 63,4 52,2 60,1 71,7 69,3 llengua castellana i literatura I 67,7 61,4 70,8 67,1 78,3 65,8 73,9 72,0 llengua catalana i literatura I 68,8 59,6 73,4 69,5 56,5 66,1 76,1 76,0 història del món contemporani 71,6 67,3 74,4 70,8 100,0 66,9 79,2 83,9 literatura universal 71,7 70,5 72,1 70,8 81,3 69,0 87,0 73,7 fonaments art I 77,9 70,1 81,9 77,5 87,0 76,8 89,3 74,7 cultura audiovisual I 87,0 82,1 89,9 86,3 94,5 86,9 89,4 83,5 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d arts de 1r de batxillerat (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 60,3 71,8 77,5 54,8 62,8 66,8 61,4 67,7 68,8 70,8 59,6 filosofia anglès castellà català hist. món cont. 71,6 71,7 77,9 73,4 74,4 70,5 72,1 67,3 70,1 literatura univ. 81,9 fonaments art I 87,0 89,9 82,1 c. audiovis. I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d arts de 1r de batxillerat (curs ), per gènere

123 públics privats Illes Balears 87,0 71,8 72,0 69,6 62,8 63,4 52,2 67,7 68,8 78,3 71,6 71,7 100,0 81,3 67,1 69,5 70,8 70,8 56,5 filosofia anglès castellà català hist. món cont. literatura univ. 77,5 77,9 87,0 fonaments art I 86,3 94,5 c. audiovis. I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d arts de 1r de batxillerat (curs ), per titularitat Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 87,0 84,8 83,9 79,2 73,9 76,1 76,0 71,2 71,7 72,0 73,7 66,7 69,3 69,0 71,8 65,8 66,1 66,9 71,6 71,7 68,8 60,1 67,7 62,8 89,4 89,3 86,9 83,5 87,0 76,8 74,7 77,9 filosofia anglès castellà català hist. món cont. literatura univ. fonaments art I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d arts de 1r de batxillerat (curs ), per illa c. audiovis. I Illes Balears estrangers no estrangers filosofia 71,8 61,8 73,3 primera llengua estrangera I (anglès) 62,8 50,9 64,5 llengua castellana i literatura I 67,7 60,0 68,8 llengua catalana i literatura I 68,8 60,0 70,1 història del món contemporani 71,6 55,6 74,2 literatura universal 71,7 63,2 72,7 fonaments de l art I 77,9 69,0 79,2 cultura audiovisual I 87,0 76,9 88,1 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d arts de 1r de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat

124 estrangers no estrangers Illes Balears 87,0 61,8 71,8 73,3 62,8 64,5 50,9 67,7 68,8 68,8 70,1 60,0 60,0 55,6 filosofia anglès castellà català hist. món cont. 71,6 71,7 74,2 72,7 63,2 literatura univ. 69,0 77,9 79,2 fonaments art I 76,9 88,1 c. audiovis. I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d arts de 1r de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera educació física 93,4 91,7 94,7 91,6 98,2 93,3 95,4 92,3 anàlisi musical I 79,9 74,1 83,0 79,9-80,5 88,9 72,7 anatomia aplicada 89,3 89,1 89,4 87,8 96,4 90,2 93,2 80,0 cultura científica 93,0 90,8 94,5 91,7 97,4 93,4 93,8 90,7 dibuix artístic I 89,4 82,5 92,4 86,2 95,9 89,2 86,8 91,8 llenguatge i pràctica musical 89,3 82,4 92,7 89,2 90,3 87,5 88,9 96,6 2a llengua estrangera I (alemany/francès) 94,0 90,6 95,9 93,9 94,3 93,7 93,8 97,2 tecnologia industrial I 89,2 88,7 90,8 88,4 92,8 89,4 85,6 90,8 TIC I 93,5 91,4 95,7 91,9 97,6 93,3 94,7 94,2 volum 85,9 78,5 89,4 85,1 92,9 85,5 90,5 85,5 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries del bloc d assignatures específiques de 1r de batxillerat (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 93,4 89,3 93,0 89,4 89,3 94,0 89,2 93,5 85,9 79,9 94,7 91,7 83,0 74,1 89,4 94,5 89,1 90,8 92,4 92,7 82,5 82,4 95,9 90,8 90,6 88,7 95,7 91,4 78,5 89,4 e. física anàl. anatomia musical I aplic. cultura científ. dibuix artístic I lleng. musical 2a llengua estr. I tec. industrial I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries del bloc d assignatures específiques de 1r de batxillerat (curs ), per gènere TIC volum

125 93,4 públics privats Illes Balears 93,0 89,3 89,4 89,3 94,0 89,2 93,5 85,9 79,9 98,2 96,4 97,4 95,9 91,6 87,8 91,7 90,3 86,2 89,2 79,9 94,3 92,8 93,9 88,4 91,9 97,6 85,1 92,9 e. física anàl. anatomia musical I aplic. cultura científ. dibuix artístic I lleng. musical 2a llengua estr. I tec. industrial I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries del bloc d assignatures específiques de 1r de batxillerat (curs ), per titularitat TIC volum Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 95,4 93,8 93,8 97,2 96,6 94,7 93,3 93,2 92,3 93,4 91,8 93,7 93,3 94,2 90,2 90,7 86,8 88,9 85,6 88,9 89,2 89,4 90,8 90,5 93,4 80,0 93,0 87,5 94,0 93,5 85,5 85,5 80,5 89,3 89,4 89,3 89,2 72,7 85,9 79,9 e. física anàl. anatomia musical I aplic. cultura científ. dibuix artístic I lleng. musical 2a llengua estr. I tec. industrial I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries del bloc d assignatures específiques de 1r de batxillerat (curs ), per illa TIC volum Illes Balears estrangers no estrangers educació física 93,4 87,6 94,0 anàlisi musical I 79,9 69,6 81,6 anatomia aplicada 89,3 75,0 90,6 cultura científica 93,0 86,3 93,7 dibuix artístic I 89,4 80,6 90,7 llenguatge i pràctica musical 89,3 69,2 92,2 2a llengua estrangera I (alemany/francès) 94,0 92,1 94,2 tecnologia industrial I 89,2 82,7 89,9 TIC I 93,5 90,0 93,9 volum 85,9 80,0 86,8 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries del bloc d assignatures específiques de 1r de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat

126 estrangers no estrangers Illes Balears 93,4 89,3 93,0 89,4 89,3 94,0 89,2 93,5 85,9 79,9 94,0 87,6 69,6 81,6 75,0 90,6 93,7 86,3 90,7 92,2 92,194,2 80,6 69,2 89,9 82,7 93,9 90,0 86,8 80,0 e. física anàl. anatomia musical I aplic. cultura científ. dibuix artístic I lleng. musical 2a llengua estr. I tec. industrial I Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries del bloc d assignatures específiques de 1r de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat TIC volum

127 Segon curs de batxillerat Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera història d Espanya 85,2 83,5 86,5 84,1 87,7 84,4 94,3 85,2 història de la filosofia 86,8 84,6 88,5 85,2 90,3 86,8 93,8 82,5 primera llengua estrangera II (anglès) 88,4 87,0 89,4 86,8 91,9 87,7 95,4 88,4 llengua castellana i literatura II 87,6 85,0 89,6 85,7 91,9 86,9 95,9 86,5 llengua catalana i literatura II 86,5 83,6 88,7 85,2 89,1 85,4 94,9 88,7 projectes d investigació 93,7 93,0 94,2 91,3 96,5 94,3 94,4 81,8 2a llengua estrangera II 97,5 96,7 97,9 97,4 97,8 97,0 100,0 100,0 (alemany/francès) psicologia 95,1 92,6 96,5 94,2 97,6 94,5 98,4 96,0 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries comunes i optatives de totes les modalitats de 2n de batxillerat (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 93,7 97,5 95,1 85,2 86,8 88,4 87,6 86,5 83,5 86,5 88,5 84,6 87,0 89,4 89,6 88,7 85,0 83,6 93,0 94,2 96,7 97,9 96,5 92,6 h. Espanya h. filosofia anglès castellà català proj. investig. 2a llengua estr. II psicologia Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries comunes i optatives de totes les modalitats de 2n de batxillerat (curs ), per gènere

128 públics privats Illes Balears 93,7 97,5 95,1 85,2 86,8 88,4 87,6 86,5 90,3 91,9 91,9 87,7 89,1 84,1 85,2 86,8 85,7 85,2 96,5 97,8 97,6 97,4 91,3 94,2 h. Espanya h. filosofia anglès castellà català proj. investig. 2a llengua estr. II psicologia Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries comunes i optatives de totes les modalitats de 2n de batxillerat (curs ), per titularitat Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 100,0 100,0 98,4 94,3 95,4 95,9 94,9 94,4 97,0 93,8 94,3 94,5 96,0 97,5 86,8 87,7 88,4 86,9 88,7 93,7 95,1 84,4 85,2 86,5 85,4 82,5 88,4 81,8 86,8 87,6 85,2 86,5 h. Espanya h. filosofia anglès castellà català proj. investig. 2a llengua estr. II psicologia Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries comunes i optatives de totes les modalitats de 2n de batxillerat (curs ), per illa Illes Balears estrangers no estrangers història d Espanya 85,2 74,2 86,1 història de la filosofia 86,8 77,3 87,6 primera llengua estrangera II (anglès) 88,4 81,0 89,0 llengua castellana i literatura II 87,6 78,9 88,3 llengua catalana i literatura II 86,5 74,5 87,3 projectes d investigació 93,7 85,7 94,2 2a llengua estrangera II (alemany/francès) 97,5 97,7 97,5 psicologia 95,1 91,0 95,4 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries comunes i optatives de totes les modalitats de 2n de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat

129 estrangers no estrangers Illes Balears 93,7 97,5 95,1 85,2 86,8 88,4 87,6 86,5 86,1 87,6 89,0 88,3 87,3 81,0 74,2 77,3 78,9 74,5 94,2 85,7 97,7 97,5 95,4 91,0 h. Espanya h. filosofia anglès castellà català proj. investig. 2a llengua estr. II psicologia Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries comunes i optatives de totes les modalitats de 2n de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera biologia 92,9 90,9 93,9 91,9 94,8 92,4 97,2 92,8 ciències de la Terra i mediambientals 94,8 93,6 95,5 94,0 96,7 94,6 95,8 100,0 electrotècnia 89,2 89,2 89,5 92,1 84,8 87,9 95,8 100,0 física 87,2 85,3 91,7 86,6 88,3 86,7 91,4 87,7 matemàtiques II 87,7 84,8 91,5 87,6 87,8 87,5 94,8 85,4 química 87,9 85,2 89,9 86,7 90,7 87,6 91,7 87,8 tecnologia 94,1 93,8 95,9 94,2 93,8 92,4 96,4 98,6 industrial II dibuix tècnic II 92,9 91,8 96,3 91,0 95,2 92,8 95,1 92,0 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències i tecnologia de 2n de batxillerat (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 92,9 94,8 89,2 87,2 87,7 87,9 94,1 92,9 93,9 90,9 93,6 95,5 89,2 89,5 91,7 91,5 89,9 85,3 84,8 85,2 93,8 95,9 96,3 91,8 biologia cièn. de la Terra electrotècnia física matemàt. II química tec. dibuix tècnic industrial II II Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències i tecnologia de 2n de batxillerat (curs ), per gènere

130 públics privats Illes Balears 92,9 94,8 89,2 87,2 87,7 87,9 94,1 92,9 94,8 91,9 96,7 94,0 92,1 84,8 88,3 87,8 90,7 86,6 87,6 86,7 93,8 95,2 94,2 91,0 biologia cièn. de la Terra electrotècnia física matemàt. II química tec. dibuix tècnic industrial II II Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències i tecnologia de 2n de batxillerat (curs ), per titularitat Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 100,0 100,0 98,6 97,2 95,8 95,8 92,4 94,6 94,8 96,4 95,1 92,8 92,8 91,4 91,7 92,4 92,0 94,8 87,9 86,7 87,7 87,5 87,6 87,8 94,1 92,9 92,9 85,4 89,2 87,2 87,7 87,9 biologia cièn. de la Terra electrotècnia física matemàt. II química tec. dibuix tècnic industrial II II Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències i tecnologia de 2n de batxillerat (curs ), per illa Illes Balears estrangers no estrangers biologia 92,9 90,9 93,9 ciències de la Terra i mediambientals 94,8 93,6 95,5 electrotècnia 89,2 89,2 89,5 física 87,2 85,3 91,7 matemàtiques II 87,7 84,8 91,5 química 87,9 85,2 89,9 tecnologia industrial II 94,1 93,8 95,9 dibuix tècnic II 92,9 86,3 93,7 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències i tecnologia de 2n de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat

131 estrangers no estrangers Illes Balears 92,9 94,8 89,2 87,2 87,7 87,9 94,1 92,9 93,4 95,1 89,3 82,6 90,0 87,4 88,4 88,5 82,4 83,9 78,9 78,3 94,5 93,7 89,3 86,3 biologia cièn. de la Terra electrotècnia física matemàt. II química tec. dibuix tècnic industrial II II Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat de ciències i tecnologia de 2n BATX (curs ), segons la nacionalitat Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera economia d empresa 84,4 81,3 86,9 83,3 86,5 83,6 97,5 83,0 geografia 87,7 85,3 89,3 86,6 89,6 87,0 95,8 88,7 grec II 89,5 79,8 92,7 89,4 89,8 88,9 96,3 88,5 llatí II 87,3 79,6 89,9 87,2 87,6 86,5 100,0 86,4 matemàtiques CS II 84,1 81,0 86,3 83,7 84,7 83,5 96,0 82,0 història de l art 86,1 78,6 89,9 85,6 87,2 85,0 97,7 88,9 literatura universal 92,9 91,0 94,0 91,5 96,6 92,7 94,4 93,2 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 2n de batxillerat (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 84,4 87,7 89,5 87,3 84,1 86,1 92,9 81,3 86,9 89,3 85,3 92,7 89,9 79,8 79,6 86,3 81,0 78,6 89,9 91,0 94,0 eco. empresa geografia grec II llatí II matemàt. CS II història de l'art lit. universal Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 2n de batxillerat (curs ), per gènere

132 públics privats Illes Balears 84,4 87,7 89,5 87,3 84,1 86,1 92,9 86,5 83,3 89,6 89,8 89,4 86,6 87,6 87,2 84,7 87,2 83,7 85,6 91,5 96,6 eco. empresa geografia grec II llatí II matemàt. CS II història de l'art lit. universal Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 2n de batxillerat (curs ), per titularitat Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears 100,0 97,5 96,3 95,8 96,0 97,7 88,7 88,9 88,9 87,0 88,5 86,5 86,4 83,6 83,0 89,5 83,5 85,0 87,7 87,3 82,0 86,1 84,4 84,1 94,4 93,2 92,7 92,9 eco. empresa geografia grec II llatí II matemàt. CS II història de l'art lit. universal Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 2n de batxillerat (curs ), per illa Illes Balears estrangers no estrangers economia d empresa 84,4 76,7 85,1 geografia 87,7 76,7 88,6 grec II 89,5 87,9 89,6 llatí II 87,3 83,1 87,8 matemàtiques CS II 84,1 69,9 85,1 història de l art 86,1 80,0 86,7 literatura universal 92,9 90,7 93,1 Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 2n de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat

133 estrangers no estrangers Illes Balears 84,4 87,7 89,5 87,3 84,1 86,1 92,9 85,1 76,7 76,7 88,6 87,9 89,6 87,8 83,1 69,9 85,1 86,7 80,0 90,7 93,1 eco. empresa geografia grec II llatí II matemàt. CS II història de l'art lit. universal Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d humanitats i ciències socials de 2n de batxillerat (curs ), segons la nacionalitat Illes Eivissaal lots al lotes públics privats Mallorca Menorca Balears Formentera dibuix artístic II 88,2 86,9 88,7 87,3 91,3 87,6 88,5 90,7 disseny 85,7 86,3 85,5 85,0 100,0 86,2 78,6 86,5 tècniques d expressió graficoplàstica 88,1 86,0 88,8 87,9 88,9 86,4 100,0 89,2 anàlisi musical II 88,2 83,9 91,1 88,2-87,5 100,0 81,8 arts escèniques 91,1 86,5 94,4 89,6 100,0 91,0 100,0 81,8 història de la música i de la dansa 82,4 73,0 87,7 83,0 78,6 79,2 100,0 81,8 dibuix tècnic II 87,5 100,0 85,0 87,5-100,0-72,7 història de l art 66,2 61,8 68,2 65,2 76,2 65,4 74,2 58,3 literatura universal 76,5 63,0 85,4 76,5-74,6 100,0 - Taula RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d arts de 2n de batxillerat (curs ), per gènere de l alumnat, titularitat i illa al lots al lotes Illes Balears 88,2 85,7 86,988,7 86,385,5 86,0 88,8 dibuix artístic II disseny 88,1 88,2 tèc. expr. graf. 91,1 91,1 94,4 83,9 86,5 anàl. musical II 82,4 73,0 87,7 arts hist. escèniques música i d. 87,5 100,0 85,0 dibuix tècnic II 66,2 76,5 68,2 61,8 63,0 història de l'art 85,4 lit. universal Gràfic RABATX Percentatges d aprovats a les matèries de la modalitat d arts de 2n de batxillerat (curs ), per gènere

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB

Más detalles

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO 2016-2017 Març de 2016 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per

Más detalles

Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya

Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya Ferran Ferrer 9 gener 2008 IV edició de Tribuna edu21 Esquema Consideracions prèvies Reflexions sobre l educacil educació a Catalunya Propostes

Más detalles

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i

Más detalles

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES Camí DE SON CLADERA, 20-07009 Palma Tel. 971470774 Fax 971706062 e-mail: iesjuniperserra@educacio.caib.es Pàgina Web: http://www.iesjuniperserra.net/ ORIENTACIÓ

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS Acord de la Comissió d Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009, modificat per acord de la Comissió d Ordenació

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

Estadística de la Població de Barcelona

Estadística de la Població de Barcelona Estadística de la Població de Barcelona Lectura del Padró Municipal d Habitants 01/01/2016 Resum de resultats » 01. PRESENTACIÓ El de l Ajuntament de Barcelona presenta les dades oficials i l anàlisi estadística

Más detalles

PARLA3 El teu futur parla idiomes

PARLA3 El teu futur parla idiomes PARLA3 El teu futur parla idiomes RODA DE PREMSA DE PRESENTACIÓ DEL NOU PROGRAMA DE TERCERES LLENGÜES Dimecres, 18 de febrer de 2015 MOTIVACIÓ En l enquesta que l AQU fa el 2014 als graduats universitaris

Más detalles

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 28 de novembre del 2012 La nupcialitat a Catalunya l any 2011 Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 L edat mitjana al primer matrimoni se

Más detalles

Índex de figures i taules

Índex de figures i taules Índex de figures i taules Capítol 1. Introducció... 13 Capítol 2. Vint-i-cinc anys de polítiques d integració de les TIC als centres docents de Catalunya... 27 Taules Taula 1. Formació del professorat

Más detalles

Tipus de Currículum Vitae

Tipus de Currículum Vitae El Currículum Vitae El currículum és un document que conté informació personal i professional necessària i rellevant per trobar feina en el món laboral. L objectiu del currículum és obtenir una entrevista

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

El transport públic guanya quota al cotxe privat

El transport públic guanya quota al cotxe privat Nota de premsa Presentació dels resultats de l Enquesta de Mobilitat en dia feiner, EMEF 2008 El transport públic guanya quota al cotxe privat Cada dia es realitzen 22,2 milions de desplaçaments a Catalunya,

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles

TAULA D EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ DE LA UNIVERSITAT D ALACANT (Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2010)

TAULA D EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ DE LA UNIVERSITAT D ALACANT (Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2010) TAULA D EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ DE LA UNIVERSITAT D ALACANT (Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2010) ÍNDEX DE CONTINGUTS Índex 1. Certificats de llengua

Más detalles

Jornada de portes obertes del Batxillerat. Institut Celestí Bellera

Jornada de portes obertes del Batxillerat. Institut Celestí Bellera Jornada de portes obertes del Batxillerat Institut Celestí Bellera maig de 2016 Estructura del sistema educatiu PRIMÀRIA (de 3 a 12 anys) E S O 1r, 2n, 3r, 4t curs (de 12 a 16 anys) BATXILLERAT LOMCE 1r

Más detalles

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012 Incidència del càncer a Catalunya 1993 2020 3 de desembre del 2012 Incidència del Càncer El càncer a Catalunya 1993-2007 3 de desembre del 2012 Nombre de casos incidents anuals dels 10 tumors més freqüents.

Más detalles

DOSSIER DE PRESENTACIÓ DE L ESPAI DE DEURES, UN PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR A SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA

DOSSIER DE PRESENTACIÓ DE L ESPAI DE DEURES, UN PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR A SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA DOSSIER DE PRESENTACIÓ DE L ESPAI DE DEURES, UN PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR A SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA Què és? L Espai de deures és un projecte que vol contribuir a reduir l elevat índex de fracàs

Más detalles

NIVELLS D ASSOLIMENT I CERTIFICACIÓ D IDIOMES A CATALUNYA. Marc Europeu Comú de Referència i Escoles Oficials d Idiomes.

NIVELLS D ASSOLIMENT I CERTIFICACIÓ D IDIOMES A CATALUNYA. Marc Europeu Comú de Referència i Escoles Oficials d Idiomes. NIVELLS D ASSOLIMENT I CERTIFICACIÓ D IDIOMES A CATALUNYA Marc Europeu Comú de Referència i Escoles Oficials d Idiomes Curs 2012-13 L objectiu del present document és presentar gràficament i de forma conjunta

Más detalles

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3- Empresa Iniciativa Empresarial (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3- 1. La imatge corporativa La cultura corporativa-formada per la missió, la visió i els valors- representen l essència de l

Más detalles

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] 2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les

Más detalles

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A... Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme Servei d Immersió i Acolliment Lingüístics Programa biblioteca escolar

Más detalles

CRISI INTERNA EN EL PP Isern rebaixa a Cort les exigències de Rodríguez per revisar l'etapa de Calvo El ple aprova per unanimitat donar suport a la denúncia d'emaya i revisar la gestió feta al 2009, però

Más detalles

Seguretat informàtica

Seguretat informàtica Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

NORMATIVA DE PERMANÈNCIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PER A ESTUDIANTS QUE CURSEN GRAUS I MÀSTERS UNIVERSITARIS

NORMATIVA DE PERMANÈNCIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PER A ESTUDIANTS QUE CURSEN GRAUS I MÀSTERS UNIVERSITARIS Aprovada per: Comissió Acadèmica de Consell de Govern de 2 de març de 2012 Consell de Govern de 8 de maig de 2012 Consell Social de 26 de juliol de 2012 Informada per: Claustre de la Universitat de Barcelona

Más detalles

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

,!7I 4D9-dgcecf! LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MÓN DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA E E S T U D I S DONA I SOCIETAT I LA TECNOLOGIA

,!7I 4D9-dgcecf! LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MÓN DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA E E S T U D I S DONA I SOCIETAT I LA TECNOLOGIA ISBN 84-393-6242-0,!7I 4D9-dgcecf! INSTITUT CATALÀ DE LA DONA LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MÓN DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA E E S T U D I S DONA I SOCIETAT 14 Altres títols publicats dins

Más detalles

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

Informe de població al Vallès Occidental. 2015

Informe de població al Vallès Occidental. 2015 Data d edició: Abril 2016 Informe de població al Vallès Occidental. L informe presenta les dades de la població resident a la comarca i els seus municipis a 1 de gener de. Aquestes dades provenen del padró

Más detalles

- 2014 Informe Novembre, 2014 Presentat a: 1 Raval de Jesús, 36. 1ª planta 43201 Reus T. 977 773 615 F. 977 342 405 www.gabinetceres.com INTRODUCCIÓ I ASPECTES METODOLÒGICS 3 CARACTERÍSTIQUES DEL PARTICIPANT

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Más detalles

1 Com es representa el territori?

1 Com es representa el territori? Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents

Más detalles

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar. Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat

Más detalles

ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28)

ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28) ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28) Des de Centre Llistats Estadístiques i Gràfics podrà obtindre informació estadística sobre distints aspectes acadèmics del seu

Más detalles

TAULA D'EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE VALENCIÀ UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

TAULA D'EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE VALENCIÀ UNIVERSITAT DE VALÈNCIA TAULA D'EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE VALENCIÀ UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Es convaliden a tots els efectes amb els certificats oficials expedits per l'òrgan competent de la Universitat de València (el

Más detalles

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES. Les funcions i tasques a desenvolupar s articulen dintre de les pròpies atribuïdes a l EAIA en el seu Decret de creació 338/1986 de 18 de novembre (DOGC

Más detalles

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Contingut 1.- Introducció 2.- Radiografia de la dona TIC A càrrec d Elisabet Golobardes, Directora d ETSEEI La Salle (Universitat Ramon Llull)

Más detalles

CONSIDERACIONS RESPECTE CERTS ASPECTES DE LA NORMATIVA VIGENT A CATALUNYA EN MATÈRIA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA.

CONSIDERACIONS RESPECTE CERTS ASPECTES DE LA NORMATIVA VIGENT A CATALUNYA EN MATÈRIA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA. CONSIDERACIONS RESPECTE CERTS ASPECTES DE LA NORMATIVA VIGENT A CATALUNYA EN MATÈRIA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA. 1. Les fases de en l avaluació de les activitats i les infraestructures D acord amb les instruccions

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

Xupa-xup, sucre, respiració i velocitat de reacció

Xupa-xup, sucre, respiració i velocitat de reacció Xupa-xup, sucre, respiració i velocitat de reacció BASILI MARTÍNEZ ESPINET INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter) RESUM Es presenta una experiència que estudia els factors que influeixen en la reacció d

Más detalles

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari 3. PROCÉS DE TREBALL 3.1. D on partim? De l anàlisi de l experiència feta durant el curs 97/98 i del com es van passar les proves als alumnes, així com de la recollida d opinió dels mestres, vàrem arribar

Más detalles

Registre del consum d alcohol a l e-cap

Registre del consum d alcohol a l e-cap Registre del consum d alcohol a l e-cap Rosa Freixedas, Estela Díaz i Lídia Segura Subdirecció General de Drogodependències ASSOCIACIÓ D INFERMERI A FAMILIAR I COMUNITÀRI A DE CATALUN YA Índex Introducció

Más detalles

Especialista en Intervenció estratègica breu en context educatiu, sanitari i social

Especialista en Intervenció estratègica breu en context educatiu, sanitari i social 2016-17 Especialista en Intervenció estratègica breu en context educatiu, sanitari i social 1a edició Curs semipresencial a Barcelona. 65 hores. Diploma de la Fundació Universitat de Girona www.iesp.cat

Más detalles

L Obra Social "la Caixa" treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant ajuts a més de infants

L Obra Social la Caixa treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant ajuts a més de infants Nota de premsa El programa CaixaProinfància s adreça a llars amb menors de 16 anys, en risc d exclusió social L Obra Social "la Caixa" treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant

Más detalles

CENTRO DE SECUNDARIA Y FORMACIÓN PROFESIONAL EL CAMPICO PROGRAMACIÓN GENERAL DE LA ASIGNATURA. CURSO ACADÉMICO 2016/2017 TEMARIO

CENTRO DE SECUNDARIA Y FORMACIÓN PROFESIONAL EL CAMPICO PROGRAMACIÓN GENERAL DE LA ASIGNATURA. CURSO ACADÉMICO 2016/2017 TEMARIO CENTRO DE SECUNDARIA Y FORMACIÓN PROFESIONAL EL CAMPICO CURSO: 3º E.S.O. ASIGNATURA: MÚSICA PROGRAMACIÓN GENERAL DE LA ASIGNATURA. CURSO ACADÉMICO 2016/2017 TEMARIO Unidad 1. Unidad 2. Unidad 3. Unidad

Más detalles

TEMA 4: Equacions de primer grau

TEMA 4: Equacions de primer grau TEMA 4: Equacions de primer grau Full de preparació Aquest full s ha de lliurar el dia de la prova Nom:... Curs:... 1. Expressa algèbricament les operacions següents: a) Nombre de rodes necessàries per

Más detalles

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS? I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé

Más detalles

Protocol sindical davant la grip A. Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1

Protocol sindical davant la grip A.  Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 Protocol sindical davant la grip A www.ugt.cat Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 La Grip A La grip A (H1N1) és una malaltia causada per un subtipus del virus de la grip. Actualment,

Más detalles

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2

Más detalles

Missió de Biblioteques de Barcelona

Missió de Biblioteques de Barcelona Missió de Biblioteques de Barcelona Facilitar a tota la ciutadania -mitjançant els recursos materials, la col lecció i la programació de les biblioteques- l accés lliure a la informació, al coneixement

Más detalles

L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales

L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales Fermín Ciaurriz Frederic Guerrero-Solé Mercè Oliva Reinald Besalú Observatori de la Producció Audiovisual INTRODUCCIÓ El 2007 va ser un any

Más detalles

Taxes de reincidència 2010 de justícia juvenil

Taxes de reincidència 2010 de justícia juvenil D O C U M E N T S D E T R E B A L L INVESTIGACIÓ (Producció pròpia, 2011) Taxes de reincidència 2010 de justícia juvenil Actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat

Más detalles

Primero. Primer Reconéixer les accions formatives proposades en les modificacions

Primero. Primer Reconéixer les accions formatives proposades en les modificacions Conselleria d Educació, Cultura i Esport RESOLUCIÓ de 23 d abril de 2015, de la Direcció General d Innovació, Ordenació i Política Lingüística, per la qual es fan públiques les modificacions dels plans

Más detalles

Tutorial amplificador classe A

Tutorial amplificador classe A CFGM d Instal lacions elèctriques i automàtiques M9 Electrònica UF2: Electrònica analògica Tutorial amplificador classe A Autor: Jesús Martin (Curs 2012-13 / S1) Introducció Un amplificador és un aparell

Más detalles

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -

Más detalles

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Districte de Sant Martí Juliol de 2013 BIM/SA Barcelona d Infraestructures Municipals La

Más detalles

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL El present informe té com a finalitat la identificació i l anàlisi dels diferents agents de l Economia Social que realitzen la seva activitat al Vallès Occidental.

Más detalles

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT PLA DE MILLORA URBANA PMU 13 : Carrer Barcelona Novembre 2010, Aprovació inicial Girona EQUIP REDACTOR: TALLER D ARQUITECTURA I TERRITORI José González Baschwitz, arquitecte

Más detalles

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys

Más detalles

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto) e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes

Más detalles

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació

Más detalles

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R) 1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k

Más detalles

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Conselleria de Educación, Cultura y Deporte

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Conselleria de Educación, Cultura y Deporte Conselleria d Educació, Cultura i Esport ORDE 17/2013, de 15 d abril, de la Conselleria d Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les titulacions administratives que faculten per a l ensenyament

Más detalles

Qüestionari d avaluació

Qüestionari d avaluació Qüestionari d avaluació 2010 Guia d instruccions per complimentar el model de qüestionari d avaluació. març 2010 GS012010QP10001 I RESOLUCIÓ 2010 La Resolució TRE/3767/2009, de 30 de novembre (DOGC. Núm.5545,

Más detalles

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Col legi de Fisioterapeutes de Catalunya RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Setembre 2004 Els fisioterapeutes critiquen el sistema de regularització de la Generalitat de les teràpies naturals

Más detalles

El certificat. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Títol del certificat (opcional)

El certificat. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Títol del certificat (opcional) El certificat És el document per mitjà del qual l Administració dóna fe d un fet o garanteix l exactitud de les dades que conté un arxiu, un llibre d actes, un registre, etcètera. Mida del full: ISO A4

Más detalles

La marca de la Diputació de Barcelona

La marca de la Diputació de Barcelona La marca de la Diputació de Barcelona La nostra marca evoluciona amb nosaltres La Diputació de Barcelona ha revisat la seva marca, d una banda per aconseguir una imatge unificada que ens identifiqui com

Más detalles

Núm. 53. Secció I. Disposicions generals CONSELL DE GOVERN

Núm. 53. Secció I. Disposicions generals CONSELL DE GOVERN Fascicle 87 - Sec. I. - Pàg. 17259 Secció I. Disposicions generals CONSELL DE GOVERN 7432 Decret 15/2013, de 19 d abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no

Más detalles

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015 Dades d identificació de la persona sol licitant / Datos de identificación de la persona solicitante Nom / Nombre Primer cognom / Primer apellido Segon cognom / Segundo apellido Tipus identificador / Tipo

Más detalles

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport ORDRE 16/2016, de 20 de maig, de la Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les proves d accés a cicles formatius

Más detalles

INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra

INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra 1 Índex FITXA DE LA TITULACIÓ...3 1. VALORACIÓ GENERAL DEL DESPLEGAMENT DEL TÍTOL...4 2.

Más detalles

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport ORDRE 18/2016, d 1 de juny, de la Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen l accés, l admissió i la matrícula

Más detalles

Els arxius que crea Ms Excel reben el nom de LibroN, per aquest motiu cada vegada que creem un arxiu inicialment es diu Libro1, Libro2, Libro3,...

Els arxius que crea Ms Excel reben el nom de LibroN, per aquest motiu cada vegada que creem un arxiu inicialment es diu Libro1, Libro2, Libro3,... Què és Excel? Ms Excel és una aplicació informàtica que ens proporciona una forma molt còmoda i eficaç de treballar amb dades. Entre altres possibilitats, permet realitzar anàlisis, càlculs matemàtics,

Más detalles

1 Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma Tel. 971 17 75 05 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

1 Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma Tel. 971 17 75 05 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s estableix l ordenació general dels ensenyaments de l educació infantil, l educació primària i l educació secundària obligatòria a les Illes Balears La Llei

Más detalles

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies: POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos

Más detalles