Medis naturals d Espanya

Transcripción

1 Medis naturals d Espanya QÜESTIONS 1. Descriu què representa aquesta imatge. 2. Com és el relleu? 3. Quina vegetació s hi veu?

2 1 Localització geogràfica Espanya, amb més de mig milió de quilòmetres quadrats de superf ície (55 99 km 2 ), és el quart país més extens d Europa, després de la Federació Russa, Ucraïna i França. El nostre país ocupa la major part de la península ibèrica, situada en l extrem sud-oest del continent europeu. Al seu torn, són també territori espanyol les Illes Balears (a la mar Mediterrània), les Illes Canàries (a l oceà Atlàntic), i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (a la costa nord d Àfrica). El medi físic espanyol està determinat pel caràcter peninsular, la situació entre l oceà Atlàntic i la mar Mediterrània i la proximitat al continent africà, del qual dista només 14 km (a través de l estret de Gibraltar). A més d Espanya, al territori peninsular també hi ha Portugal (a l oest) i el Principat d Andorra (al nord-est). LÍMITS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA Septentrional Punta de La Estaca de Bares ( N) Meridional Illa de Tarifa (36 8 N) Oriental Cap de Creus ( E) Occidental Cap Touriñan ( O) Activitats 1 Amb l ajuda d un regle i l escala del mapa, calcula la distància que hi ha en línia recta entre la Punta de La Estaca de Bares i el cap de Creus. Anota el resultat en el teu quadern. 5º 4º 6º 3º 2º 1º º 1º 2º 3º 4º 5º 6º 7º meridià de Greenwich cercle polar àrtic N 6º 1 km 1 :28 24 OCEÀ Mar del Nord 5º 4º ATLÀNTIC Punta de La Estaca de Bares C. Touriñan 3º PORTUGAL Península ibèrica ANDORRA C. de Creus Mar Negra 4º I. Canàries Illa de Tarifa Ceuta Melilla I. Balears Mar Mediterrània 3º 1º º 1º 2º 3º 4º Medis naturals d Espanya 95

3 2 El relleu i les aigües continentals 1 caldera: gran depressió del terreny originada per una erupció volcànica. En funció del relleu pot diferenciar-se una Espanya interior, tancada a la influència marítima, d una altra d exterior o perifèrica, oberta a la mar. El relleu de la península ibèrica és muntanyós i presenta una altitud mitjana de 66 m sobre el nivell de la mar. Els rius espanyols tenen, majoritàriament, un cabal irregular; a més no són navegables (llevat del tram del riu Guadalquivir comprés entre Sevilla i l oceà Atlàntic). El relleu peninsular El centre de la península ibèrica està ocupat per la Meseta Central, una unitat de relleu dividida pel Sistema Central en dues zones: la Submeseta nord i la Submeseta sud. En aquesta última es localitzen els monts de Toledo. Al voltant de la Meseta Central s eleven cadenes muntanyoses ben importants: la serralada Cantàbrica, al nord; les muntanyes de Lleó, al nordoest; el Sistema Ibèric, al nord-est, i Sierra Morena, al sud. Fora de la Meseta destaquen les valls fluvials de l Ebre (al nord-est) i del Guadalquivir (al sud) i els massissos antics, com el massís Galaic (al nord-oest). Entre les serralades joves sobreïxen els Pirineus, el Sistema Mediterrani Català i els Sistemes Bètics; en aquests últims, hi ha el cim més elevat de la península, el Mulhacén m. El relleu canari Les Illes Canàries són Tenerife, Gran Canària, Lanzarote, Fuerteventura, La Palma, Hierro i La Gomera. Presenten diverses formes de relleu volcànic: calderes 1, com la de Taburiente (La Palma), i volcans com el Teide, a Tenerife, que amb m és el punt més alt d Espanya. 96 UNITAT 6

4 Activitats 2 Observa el mapa i contesta: a) Quines mars i quins oceans banyen les costes espanyoles? b) En quines muntanyes es localitza el pic d Aneto? c) Entre quines serralades està situada la vall del Guadalquivir? d) En quina mar desemboca el riu Nalón? I el Túria? e) Digues el nom de dos accidents costaners que donen a la mar Mediterrània. 1 ria: penetració de la mar en la desembocadura d un riu a causa de l afonament d aqueixa zona de la costa. Les costes Les costes cantàbrica i gallega són altes i rocoses i presenten nombrosos penya-segats i algunes ries 1. Les costes mediterrànies i sud-occidentals són, generalment, baixes i arenoses; encara que hi ha alguns trams rocosos. Les costes de les Illes Balears i de les Canàries tenen penya-segats i platges abundants. El relleu balear Les Balears estan formades per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. En el relleu balear destaca la serra de Tramuntana (Mallorca). Les aigües continentals Els rius peninsulars pertanyen als vessants següents: Cantàbric. Format per rius curts i de cabal regular. Destaquen el Bidasoa, el Nerbion i el Nalón. Atlàntic. Llevat del Miño, són rius llargs i de cabal irregular. Sobreïxen el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir. Mediterrani. Llevat de l Ebre, són rius curts, de cabal escàs i irregular. Juntament amb l Ebre, cal destacar el Ter, el Llobregat, el Túria, el Xúquer i el Segura. A les illes no hi ha rius, sinó cursos d aigua irregulars. A Espanya hi ha nombrosos llacs, generalment menuts. Medis naturals d Espanya 97

5 3 El clima i els medis naturals Santander ºC G F M A M J J A S O N D mm Oceànic. Valladolid El clima La major part del territori espanyol (península ibèrica, Illes Balears, Ceuta i Melilla) està situada dins de la zona de climes temperats del planeta; les Illes Canàries, no obstant això, se situen a la zona càlida. A la península ibèrica el clima està condicionat per dos factors: La localització entre l oceà Atlàntic i la mar Mediterrània. La disposició del relleu, que impedeix que les masses d aire humit que provenen de l oceà Atlàntic arriben a l interior peninsular. A Espanya hi ha diferents tipus de clima: oceànic, mediterrani continental, mediterrani litoral, subtropical i d alta muntanya ºC G F M A M J J A S O N D mm Mediterrani continental. Almassora ºC G F M A M J J A S O N D mm Mediterrani litoral. Santa Cruz de Tenerife ºC G F M A M J J A S O N D mm Subtropical Port de Navacerrada (1 89 m) ºC G F M A M J J A S O N D mm D alta muntanya. FONT: AGÈNCIA ESTATAL DE METEOROLOGIA, 29. Activitats 3 Quin tipus de clima predomina a Espanya? 4 Observa el mapa i els climogrames i respon a les preguntes: a) Quin tipus de climes es donen a la península ibèrica? I a les Balears? b) Com són les temperatures i les precipitacions del clima mediterrani continental? c) En quin lloc d Espanya hi ha el clima subtropical? Com hi són les temperatures i les precipitacions? d) En quina zona de la península es dóna el clima oceànic? Quines característiques presenta? 98 UNITAT 6

6 Els medis naturals A Espanya es desenvolupen els medis naturals següents: El bosc caducifoli està associat al clima oceànic. La vegetació es correspon amb la de l Espanya atlàntica o humida: arbres de fulla caduca (faigs, roures, oms i castanyers), landes i praderies. Entre la fauna destaquen la llebre, el gall salvatge, la llúdria, el llop, l ós, la rabosa i el gat salvatge. El bosc i el matoll mediterranis creixen en àrees de clima mediterrani continental i litoral. Aquest medi és el més estés, es correspon amb l anomenada Espanya seca; la vegetació varia segons les zones. Així, a les àrees amb clima mediterrani creixen arbres capaços de suportar la sequera de l estiu (alzines, sureres i pins), a més d arbustos i plantes aromàtiques (estepa, espígol, timó ). A les zones més seques es desenvolupen margallons, esparts La fauna està composta per conills, linxs, llops, cabirols, cigonyes, àguiles imperials Colom de Bolle i xixella canària Colom de Bolle. A les Illes Canàries, on es localitza el clima subtropical, destaquen dues espècies de coloms (de Bolle i xixella canària) que només habiten al bosc de laurisilva. Matoll mediterrani. El bosc subtropical es desenvolupa en zones de clima subtropical. La vegetació està formada per pins i boscos de laurisilva 1, a més d espècies endèmiques 2 com el drago. Molts dels insectes, dels rèptils, dels amfibis, dels mamífers i dels ocells que en constitueixen la fauna són també espècies endèmiques. El medi d alta muntanya es troba en llocs amb clima d alta muntanya; la vegetació està formada per boscos de pins i avets; a partir de 2 m d altitud hi ha arbustos espinosos i praderies. Aquest medi acull animals com la cabra salvatge, l isard i el trencalòs. Activitats 5 Elabora un quadre en què associes cada medi natural amb el tipus de clima corresponent. 6 En quins medis naturals d Espanya creixen el drago, el timó i el roure? 7 Assenyala un medi natural existent en el planeta que no es desenvolupe a Espanya. 1 laurisilva: bosc humit de plantes de fulla perenne entre les quals abunda el llorer. 2 endèmica: espècie pròpia i exclusiva d un lloc. Medis naturals d Espanya 99

7 4 Riscos naturals i mediambientals QUÈ CAL FER DURANT Una onada de fred Si s esdevé una onada de fred has de prendre les precaucions següents: No isques al carrer si no cal. Si has d eixir de casa, abriga t amb unes quantes peces de roba lleugeres i superposades, millor que amb una sola peça gruixuda. Cobreix-te el cap amb un barret i les mans, amb guants o manyoples. Camina amb precaució per no esvarar-te amb el gel o la neu. És preferible no utilitzar cap vehicle; si fóra necessari, agafa el transport públic. Evita fer exercicis físics intensos com córrer, saltar A casa, vigila que les estufes estiguen lluny de cortines i de teixits i renova l aire de l habitació de tant en tant, obrint la finestra. MINISTERI DE L INTERIOR (ADAPTACIÓ) 4.1. Riscos naturals Els riscos naturals són fenòmens de la natura que amenacen la vida o les propietats (edificis, cultius, bestiar ) de les persones; per tant, poden tenir conseqüències catastròfiques. A Espanya hi ha els riscos naturals següents: Terratrémols. La possibilitat que es produïsquen al nostre país és més baixa que en altres zones del món. No obstant això, s han detectat sismes, sobretot al sud-est de la península. Erupcions volcàniques. Aquest risc afecta sobretot les Illes Canàries de La Palma, Tenerife i Lanzarote. Onades de fred. Tenen lloc generalment durant l hivern (encara que a vegades es produeixen a la primavera), quan penetren a la península ibèrica masses d aire fred procedents del nord i del nord-est d Europa. Les onades de fred ocasionen temperatures molt baixes i gelades que perjudiquen els cultius i dificulten les comunicacions. Onada de fred a Espanya. Activitats 8 Quines zones d Espanya estan afectades per les erupcions volcàniques? 9 Per què es produeixen les inundacions? Quins danys ocasionen? Inundacions. S ocasionen quan el cabal dels rius i dels torrents creix sobtadament i es desborda a causa de les pluges torrencials o al desgel de les muntanyes. Poden causar danys materials importants (destrucció d habitatges, vies de comunicació, collites ) i, algunes vegades, la mort de persones i d animals. Les inundacions es produeixen sobretot a les zones pròximes a les costes mediterrània i cantàbrica. Sequeres. Són un fenomen freqüent i es deuen a l absència prolongada de precipitacions; es produeixen sobretot a la meitat sud de la península ibèrica i a l àrea mediterrània. Ocasionen danys en l agricultura i, per tant, en l economia; també poden afectar la vida diària de les persones, ja que no hi ha prou aigua per al consum. 1 UNITAT 6

8 4.2. Problemes mediambientals Hi ha fenòmens que perjudiquen els medis naturals d Espanya i que tenen l origen en l acció humana. En altres casos, són uns fets o uns processos causats per la natura, però són agreujats per les activitats de les persones. Així, la desforestació es du a terme a fi de construir edificis o infraestructures 1 o per a dedicar el sòl a l agricultura i a pastures per a la ramaderia. Ben sovint, la desforestació es deu als incendis ocasionats per éssers humans: es calcula que a Espanya les flames destrueixen al voltant de 1 hectàrees (ha) de bosc cada any. Per la seua banda, l erosió s incrementa quan les tècniques agrícoles o ramaderes són molt agressives amb el sòl o quan es construeix massivament. El sud-est de la península ibèrica és el més afectat per l erosió. La desertificació o transformació del terreny en un desert es deu a la tala d arbres i a la destrucció de la vegetació, a l ús excessiu del sòl per a la pastura del bestiar, a l ús de productes químics o minerals en agricultura, etcètera. RISC DE DESERTIFICACIÓ A ESPANYA Mar Cantàbrica El canvi climàtic a Espanya Al llarg dels últims quaranta anys, a Espanya han augmentat les temperatures, especialment a la primavera i a l estiu i, sobretot, a l est peninsular. També s observa que han disminuït els dies freds i han augmentat els càlids, alhora que s han reduït lleugerament les precipitacions. Com ocorre en la resta del planeta, el canvi climàtic s accelera per l acció humana. A causa de les transformacions, algunes espècies vegetals i animals del nostre país poden ser amenaçades i, fins i tot, desaparéixer. Així mateix, és probable que es modifiquen els medis naturals, les aigües continentals i les costes i, com a conseqüència, l agricultura, la ramaderia i la pesca. La contaminació associada al canvi climàtic i l augment brusc de la temperatura (onades de calor) perjudiquen igualment la salut de les persones. Mar Mediterrània OCEÀ ATLÀNTIC meridià de Greenwich Activitats OCEÀ ATLÀNTIC N FONT: MINISTERI DE MEDI AMBIENT I MEDI RURAL I MARÍ (ADAPTACIÓ). 1 : km Alt Mitjà Baix Sense risc 1 Quins tipus de contaminació afecten més el medi natural d Espanya? 11 Com pots prevenir un incendi forestal? Posa n un exemple. La contaminació que afecta el medi natural d Espanya és de diversos tipus. Així, l atmosfèrica la provoquen les indústries, les calefaccions i les emissions de gas dels vehicles. La contaminació acústica es deu al trànsit i a l elevat nivell de sorolls en general. Les aigües (tant superficials com subterrànies) es contaminen amb residus urbans i industrials (fems, productes químics ). 1 infraestructura: conjunt de mitjans o d instal lacions necessaris per a crear i fer funcionar una organització, una activitat o un servei. Per exemple, una carretera és una infraestructura necessària per al transport. Medis naturals d Espanya 11

9 Activitats 12 Observa el mapa i tria un parc. Investiga i explica en el teu quadern com són la fauna i la vegetació característiques. 13 Quin d aquests parcs està situat en una zona de clima oceànic: Sier - ra Nevada, Picos de Europa o l Arxipèlag de Cabrera? 4.3. La protecció del medi ambient Per a protegir els medis naturals a Espanya es duen a terme mesures de desenvolupament sostenible, com ara conservar la biodiversitat i intentar frenar el canvi climàtic. Entre les accions encaminades a protegir la biodiversitat hi ha les se güents: Augmentar i conservar el nombre d espais naturals protegits, és a dir, els parcs nacionals i naturals, les reserves, els paisatges protegits. FONT: MINISTERI DE MEDI AMBIENT I MEDI RURAL I MARÍ, autòctona: que ha nascut o s ha originat en el mateix lloc en què viu o en què es troba. 2 renovable: aplicat a l energia, és la que s obté de la natura (vent, Sol ) i pot renovar-se perquè és inesgotable. Incrementar la superfície boscosa. Per a fer-ho, es recuperen zones forestals deteriorades, es replanten arbres i arbustos amb espècies autòctones 1 i s impedeix la desforestació. Gràcies a aquestes accions, el territori espanyol destinat a boscos ha augmentat notablement. Controlar les agressions al medi natural. Es tracta d impedir les construccions en espais naturals protegits, prohibir la tala d uns arbres determinats, controlar els abocaments de residus Per a frenar el canvi climàtic, s ha de reduir l emissió de gasos d efecte d hivernacle, especialment CO 2, procedents del transport, les calefaccions i les indústries. També es fomenten les energies renovables UNITAT 6

10 5 El medi físic de la Comunitat Valenciana La nostra comunitat està situada a l est de la península ibèrica. Es localitza entre els paral lels 4 47 i 37 5 de latitud nord i entre els meridians 31 de longitud est i 1 31 de longitud oest. El meridià travessa la Comunitat per les províncies de Castelló i Alacant. La Comunitat Valenciana limita al nord amb la vall de l Ebre, al sud amb els Sistemes Bètics, a l est amb la mar Mediterrània, i a l oest amb el Sistema Ibèric i la Submeseta sud. La nostra comunitat té una superfície de km 2 i ocupa el huité lloc, pel que fa a l extensió, d Espanya. 1 mola: turó escarpat en la part alta i amb cim pla El relleu i les aigües continentals El territori valencià és una franja estreta i allargada oberta a la mar Mediterrània. S hi distingeixen dos grans unitats de relleu: Els sistemes muntanyosos. Estan en l interior; s hi diferencien, al seu torn, dos conjunts: Les serres del Sistema Ibèric. Estan situades a la província de Castelló i al nord de la província de València. De nord a sud sobreïxen la serra del Maestrat (amb la mola 1 d Ares i el pic Penyagolosa), la serra d Espadà, la serra de la Calderona i el massís de Javalambre. En aquest últim indret es localitza el pic de Calderón, el cim més elevat de la Comunitat. També hi ha altiplans (Utiel-Requena), foies o fondalades naturals (Bunyol) i valls (Cofrents-Aiora). Les serres dels Sistemes Bètics. Ocupen el sud de la província de València i tota la d Alacant. A Alacant estan situades la serra Grossa (al nord) i la d Aitana, la de la Carrasqueta i la de Crevillent (al sud). En aquesta zona es localitzen la foia d Alcoi i la vall del Vinalopó. Les planes. Se situen, sobretot, a la costa. Estan formades per materials que els rius han arrossegat i hi han depositat. Destaquen, entre altres, la plana de Castelló i la depressió de València. Medis naturals d Espanya 13

11 Fes atenció Les illes de la Comunitat Valenciana Entre les illes de la Comunitat Valenciana sobreïx l arxipèlag dels Columbrets, l illa més important dels quals és l illa Grossa. Molt més menut és el conjunt d illes de Tabarca. Es distingeixen tres trams de costa: El primer s estén des del nord de la Comunitat fins al cap de la Nau. En aquesta zona la costa és baixa i arenosa. Destaquen el tómbol 1 de Peníscola, el golf de València i els caps d Orpesa, de Cullera i de Sant Antoni. El segon està comprés entre el cap de la Nau i la ciutat d Alacant. La costa és rocosa. Ací hi ha el penyal d Ifac, el golf d Alacant i el cap de l Horta. El tercer tram de costa se situa al sud de la ciutat d Alacant i presenta un terreny pla i arenós. En aquesta zona es localitzen la badia d Alacant i el cap de Santa Pola. Els rius es caracteritzen pel seu cabal irregular. La xarxa fluvial pertany al vessant mediterrani i està formada per rius i rambles 2. Els rius que corren per terres valencianes són de dos tipus: Curts i de cabal escàs. És el cas dels que naixen a la Comunitat Valenciana (Cervol, Palància, Serpis i Vinalopó). Llargs i cabalosos. Naixen fora del territori valencià (Millars, Túria, Xúquer i Segura). També hi ha aiguamolls (planes entollades de manera permanent o temporal). Poden ser d aigua dolça o salada. A la nostra comunitat n hi ha els tipus següent: Llacunes. Són llacs de dimensió reduïda, com els aiguamolls del Fondo, al sud de la Comunitat. Albuferes. Són llacunes situades al litoral, formades per l entrada d aigua de la mar, com l Albufera de València. L Albufera de València. 1 tómbol: llengua de terra que uneix una illa o un illot antics amb el continent. 2 rambla: llit sec per on l aigua de la pluja corre quan és molt copiosa. Marjals. Són aiguamolls formats en terrenys baixos i pantanosos. Destaca el de Pego-Oliva, al nord de la província d Alacant. Saladars. Són llacunes d aigua salada. S anomenen salines quan se n extrau sal, com ocorre en les de Santa Pola i la Mata-Torrevella. 14 UNITAT 6

12 5.2. El clima i el medi natural El clima Per la situació geogràfica, el territori valencià presenta un clima mediterrani, caracteritzat per hiverns suaus, estius calorosos i precipitacions escasses. Les pluges es concentren principalment en els mesos de tardor (forts aiguats) i primavera i quasi desapareixen durant l estiu. En aquesta última estació a vegades es produeixen tempestes de duració curta. Encara que tota la Comunitat Valenciana té un clima mediterrani, se n hi poden diferenciar quatre varietats, que depenen de factors com la distància a la mar, la latitud i la disposició i l alçària del relleu. Activitats 14 Quin clima té la nostra comunitat? Com hi són les temperatures? I les precipitacions? 15 Observa el mapa d aquesta pàgina i explica en quines zones de la Comunitat són més altes les temperatures. Clima mediterrani humit Temperatures: són les més baixes de la Comunitat; els hiverns són freds, i els estius, frescos. Precipitacions: entre 6 mm i 8 mm anuals, encara que en algunes zones (altiplà d Utiel-Requena, vall de Cofrents-Aiora) a penes superen els 45 mm anuals. Clima mediterrani litoral Temperatures: són suaus tot l any. Precipitacions: entre 4 mm i 8 mm anuals, encara que hi ha contrastos: plou menys a Castelló i al nord de València (entre 4 mm i 5 mm anuals) i més a la zona sud del golf de València (entre 6 mm i 8 mm anuals). Clima mediterrani prelitoral Temperatures: l amplitud tèrmica anual (diferència entre les temperatures mitjanes del mes més fred i les del mes més càlid) és una mica més elevada que a la costa. Precipitacions: al voltant de 5 mm anuals i disminueixen cap al sud (35 mm anuals). Clima mediterrani subdesèrtic Temperatures: són elevades tot l any (mitjana anual al voltant de 18 C). Precipitacions: molt escasses (inferiors a 3 mm), amb períodes prolongats de sequera. Medis naturals d Espanya 15

13 Fes atenció Més de 3 espècies diferents La nostra comunitat és extraordinàriament rica en flora, té més de 3 espècies diferents. A més, hi ha espècies característiques de cada zona: pins negres i rojos a les serres; til lers i faigs als boscos de la Tinença de Benifassà; rebolls i roures a Penyagolosa. Altres varietats de pi (blanc, roig i pinassa) creixen a l alt Millars, mentre que els xops, els salzes, els juncs i els baladres es desenvolupen en l alt Túria. A la serra de la Calderona destaquen els arboços, les mare-selves i les sureres, i als barrancs de les valls de la Marina creixen garroferes i margallons, estepa blanca i valeriana. El medi natural El medi natural característic de la Comunitat és el bosc i el matoll mediterranis. La vegetació. Hi abunden les alzines i les sureres, espècies que s adapten al clima mediterrani. També és freqüent trobar-hi diferents tipus de pins. Així mateix, hi ha àmplies àrees de matoll: la màquia formada per coscolls, llentiscles i espígols, i la garriga integrada per timó, romer i margalló. Zona de matoll mediterrani a la Comunitat Valenciana. Activitats 16 Esbrina quines espècies vegetals predominen a la zona en què vius. Aconsegueix-ne una fotografia o un dibuix de dues i explica n en classe les característiques. 17 Elabora en el teu quadern un quadre que reflectisca els ocells, els mamífers i els peixos de la Comunitat Valenciana. 18 On es desenvolupen els corals? A les zones en què la sequedat és extrema, creixen esparts, pites, figueres de pala, arços negres, i a les àrees més humides i elevades es desenvolupen boscos de roures i de faigs. La fauna. És molt rica i abundant. Les espècies animals varien en funció de les àrees geogràfiques: Zona interior. Hi ha més d un centenar de palometes, nombrosos rèptils i abundants ocells (tórtora, aligot comú, falcia, puput i estornell; a les muntanyes, àguila reial, àguila cuabarrada i voltor comú). Els mamífers que habiten aquesta zona són la rabosa, el cérvol i el porc senglar. A les àrees de muntanya poden trobar-se exemplars de cabra salvatge. Aiguamolls. Constitueixen l hàbitat de nombrosos ocells, com ara l agró blau, el martinet blanc, el martinet ros i el sivert. També hi ha gran varietat de peixos: el samaruc, una espècie endèmica de la Comunitat Valenciana, i el fartet, un peix que es desenvolupa tant en aigües dolces com salades i està en perill d extinció. Zona costanera. A les aigües marines valencianes viuen espècies pròpies de la Mediterrània: la tortuga verda, el peix espasa i el mero. També hi ha corals rojos, que viuen agrupats, formant colònies, en escletxes i coves subterrànies. 16 UNITAT 6

14 La relació entre el clima i la vegetació Varietats climàtiques Mediterrani humit Mediterrani prelitoral Mediterrani litoral Mediterrani subdesèrtic Localització geogràfica Serres del Sistema Ibèric, altiplà d Utiel-Requena i vall de Cofrents-Aiora. Zones de transició entre la costa i els sistemes muntanyosos de València i de Castelló. Façanes occidentals i meridionals dels Sistemes Bètics. Litoral de la província de Castelló i nord de la província de València. Litoral del sud de la província de València i del nord de la d Alacant. Sud de la província d Alacant. Temperatures Precipitacions Vegetació Hiverns freds i estius frescos. L amplitud tèrmica anual és una mica més gran que a la costa. Suaus tot l any. Elevades tot l any (mitjana anual al voltant de 18 ºC). Entre 6 mm i 8 mm anuals. En algunes àrees (altiplà d Utiel-Requena, vall de Cofrents-Aiora) no superen els 45 mm anuals. Al voltant de 5 mm anuals. Més escasses, al voltant de 35 mm anuals. Entre 4 mm i 5 mm anuals. Entre 6 mm i 8 mm anuals. Escasses (inferiors a 3 mm anuals), amb períodes prolongats de sequera. A les zones més humides i elevades hi ha boscos de roures i faigs. A les àrees seques i de menys altitud hi ha alzines i pins blancs. També hi creixen pins negres i sureres. Són característics els boscos d alzines i de pi blanc, així com àmplies zones de matoll (màquia i garriga). Esparts, pites, figueres de pala, arços negres Llig i comenta El penyal d Ifac Els 332 m de roca calcària del penyal d Ifac s alcen sobre la mar, units a terra tan sols per un estret istme. La vegetació característica és la màquia, el margalló i la savina negra. No obstant això, en aquesta enorme roca creixen més de 3 espècies vegetals, entre les quals hi ha flors com els clavells i les orquídies. La fauna és d enorme riquesa, ja que hi ha unes huitanta varietats d ocells, molts dels quals són marins. (Adaptació) Activitats 19 Dibuixa en el teu quadern un mapa de la Comunitat Valenciana i situa-hi les varietats climàtiques, les temperatures, les precipitacions i la vegetació. El penyal d Ifac. 1. Busca informació sobre alguna espècie vegetal o animal que habite el penyal d Ifac i escriu-ne un breu resum en el teu quadern. 2 Elabora en el teu quadern una taula sobre la relació que hi ha entre el clima i la vegetació de la zona en què vius. Pots seguir el model d aquesta pàgina. Medis naturals d Espanya 17

15 INCENDIS FORESTALS: SUPERFÍCIE AFECTADA (ha) Anys Alacant 13,7 739,76 115,15 Castelló 22,65 12,3 317,38 València 778, ,49 297,82 C. Valenciana 1 12, ,55 73,35 FONT: INSTITUT VALENCIÀ D ESTADÍSTICA (IVE), Riscos naturals i problemes mediambientals Els riscos naturals La Comunitat Valenciana està amenaçada per una sèrie de riscos naturals, entre els quals cal destacar els següents: Les inundacions. Solen originar-se pels aiguats forts, en terres planes pròximes a la costa, que a la Comunitat es produeixen sobretot durant els mesos de tardor. Els seus efectes són perjudicials, ja que poden ocasionar pèrdues humanes i danys econòmics (habitatges, collites, indústries ). La sequera. Afecta, sobretot, l extrem sud de la nostra comunitat. L escassetat de pluges provoca danys greus en l agricultura i incrementa el risc d incendis forestals. Els incendis forestals són una amenaça per a la nostra comunitat. Activitats 21 Quins riscos naturals amenacen la Comunitat Valenciana? 22 Per què la sequera afavoreix els incendis forestals? 23 Quina relació hi ha entre la desertificació i les característiques del clima mediterrani? Els problemes mediambientals També el medi natural valencià està afectat per problemes derivats de l acció humana com, per exemple: L increment de l erosió. La destrucció dels boscos comporta la desaparició d arbres i d espècies vegetals; com a conseqüència, la terra queda desprotegida i és més sensible a l erosió. L avanç de la desertificació. Encara que aquest procés es deu a les característiques pròpies del clima mediterrani, la destrucció de vegetació i la transformació de boscos en terres de cultiu i pastures l han accelerat més encara. La zona més afectada és el sud de la província d Alacant. La contaminació. La nostra comunitat ha de fer front a diferents tipus de contaminació: de l aigua, a causa dels abocaments urbans i industrials; atmosfèrica, a causa de les emissions de gas procedents d indústries i de centres urbans; del sòl, provocada pels residus originats a les indústries i a les ciutats, així com per les substàncies químiques emprades en l agricultura. 18 UNITAT 6

16 5.4. La conservació del medi natural Per a prevenir problemes mediambientals la Comunitat Valenciana disposa de diversos espais protegits. Entre aquests destaquen els parcs naturals, que es classifiquen en: Aiguamolls. Illes. Boscos ripícoles 1 mediterranis. Serres litorals. Serres d interior. Fes atenció Les accions protectores del medi ambient Per a prevenir els riscos naturals la nostra comunitat actua de diverses maneres. Així, enfront de la possibilitat d inundacions es construeixen embassaments i murs de contenció dels llits dels rius, es dissenyen plans d emergència per a evacuar la població Els incendis forestals es tracten d evitar amb campanyes informatives, la prohibició d encendre foc o la neteja de boscos i de matolls. Altres mesures estan orientades a disminuir la contaminació: el control de les emissions de gasos industrials, la construcció de depuradores per a l aigua, el reciclatge de residus urbans, etcètera. Activitats 24 Investiga i classifica en el teu quadern els parcs naturals de la Comunitat Valenciana en els grups següents: aiguamolls, illes, boscos ripícoles mediterranis, serres litorals i serres d interior. 25 Tria un dels nostres parcs naturals i fes en el teu quadern un informe en què n indiques el nom, la localització geogràfica, el clima, la vegetació i la fauna. Pots consultar Internet, guies turístiques, enciclopèdies i altres documents. FONT: Generalitat Valenciana, ripícola: pertanyent a les riberes dels rius. Medis naturals d Espanya 19

17 Investiga un espai natural protegit Els espais protegits constitueixen llocs especialment adequats per a conéixer i apreciar el medi natural perquè hi ha paisatges únics i espècies animals i vegetals endèmiques o en perill d extinció. Investigació Per a investigar un espai protegit tria n un de pròxim, informa t en el teu ajuntament o en el govern de la comunitat autònoma en què estiga. Després, pots seguir aquests passos: Esbrina el nom i el tipus d espai protegit. Investiga si es tracta d un parc nacional o natural, un paratge, una reserva natural Arreplega informació. Per a conéixer-ne les característiques, consulta fullets turístics, Internet Visita l espai protegit. Informa t de les recomanacions i les normes que han de seguir els visitants i porta material per a escriure (quadern, bolígraf ) i, si és possible, una màquina de fotos. Anota en el teu quadern el que hi observes. Per exemple, un element característic del relleu, les espècies vegetals més abundants Si les normes ho permeten, fes fotografies. Conclusions Finalment, escriu les conclusions de la teua investigació. Per a fer-ho, pots utilitzar el material que has arreplegat, les teues observacions i fotografies i seguir un guió com aquest: Dades bàsiques: nom, tipus, localització i extensió. Relleu: formes més destacades (planes, muntanyes, costes ), aigües existents (rierols, rius, ullals ). Vegetació: arbres, arbustos. Si formen un bosc o creixen de manera aïllada. Fauna: quines espècies hi són més abundants, si són exclusives d aquest espai protegit, si estan en perill d extinció Activitats I Tria un espai natural protegit pròxim al lloc en el qual resideixes i fes-ne una investigació. Finalment, redacta les conclusions de la investigació en el teu quadern. Parc Nacional de Doñana. 11 UNITAT 6

18 Medis naturals d Espanya Localització geogràfica El relleu i les aigües continentals El clima i els medis naturals Riscos naturals i mediambientals El medi físic de la Comunitat Valenciana Espanya ocupa la major part de la península ibèrica; també són territori espanyol les Illes Balears, les Illes Canàries i les ciutats de Ceuta i Melilla. En el relleu destaca la Meseta Central; s hi troba el Sistema Central envoltat per: la serralada Cantàbrica, les muntanyes de Lleó, el Sistema Ibèric i Sierra Morena. Fora de la Meseta estan el massís Galaic, els Pirineus, el Sistema Mediterrani Català i els Sistemes Bètics. Es localitzen dues valls fluvials: de l Ebre i del Guadalquivir. Els rius pertanyen als vessants cantàbric, atlàntic i mediterrani. Les Illes Canàries presenten diverses formes de relleu volcànic. Les Illes Balears es localitzen a la mar Mediterrània; a Mallorca se situa la serra de Tramuntana. La major part d Espanya es localitza a la zona de climes temperats; les Canàries estan en la zona càlida. Els tipus de clima són: oceànic, mediterrani continental, mediterrani litoral, subtropical i d alta muntanya. Els medis naturals són: bosc caducifoli, bosc i matoll mediterranis, bosc subtropical i medi d alta muntanya. A Espanya es poden produir terratrémols, erupcions volcàniques, onades de fred, inundacions i sequeres. Entre els problemes mediambientals sobreïxen la desforestació, l erosió, la desertificació i la contaminació. A Espanya es duen a terme mesures de desenvolupament sostenible. S hi diferencien dues grans unitats del relleu: els sistemes muntanyosos i les planes. S hi distingeixen tres trams de costa. Els rius valencians pertanyen al vessant mediterrani. El territori valencià presenta un clima mediterrani amb quatre varietats. El medi natural és el bosc i matoll mediterranis. Els riscos naturals són les inundacions i la sequera. Entre els problemes mediambientals destaquen l increment de l erosió, l avanç de la desertificació i la contaminació. La Comunitat Valenciana disposa de diversos espais protegits. Elabora un esquema amb els continguts principals de la unitat. Medis naturals d Espanya 111

19 1 Defineix en el teu quadern els termes següents: Caldera. Espècie autòctona. Sequera. Laurisilva. Sierra Morena. 2 Indica si les afirmacions següents són verdaderes o falses i corregeix aquestes últimes en el teu quadern: Entre els arbres del bosc caducifoli destaquen les alzines i les sureres. El centre de la península ibèrica està ocupat pels Pirineus. El Veleta és el cim més elevat d Espanya. Els principals problemes mediambientals d Espanya són la desforestació, l erosió i la contaminació. L interior de la Comunitat Valenciana té un clima mediterrani subdesèrtic. El clima subtropical es dóna al nord de la península ibèrica. La serra de Segura està situada a la serralada Penibètica. 3 Alguns d aquests accidents geogràfics contenen errades; indica quines són i escriu en el teu quadern el nom correcte: a) Golf de la Nau. g) Massís de Toledo. b) Cap de Palos. h) Estret de Tarifa. c) Vall de Sierra Morena. i) Sistema Central. d) Riu Creus. j) Cap Finisterre. e) Submeseta Central. k) Golf del Duero. f) Cap del Guadalquivir. l) Riu Penibètic. 4 Copia en el teu quadern el mapa físic de la península ibèrica i situa-hi: a) Serralada Cantàbrica. b) Pirineus. c) Sistema Ibèric. d) Submeseta sud. e) Vall del Guadalquivir. f) Riu Ebre. g) Golf de València. h) Riu Tajo. i) Sistemes Bètics. j) Cap de la Nau. 112 UNITAT 6

20 5 Respon a aquestes preguntes: a) Quins medis naturals es desenvolupen al nord d Espanya? Amb quin tipus de clima s associen? Quines són la vegetació i la fauna que predominen en aquests medis? b) Com són les temperatures i les precipitacions en el clima mediterrani continental? Quins trets presenta la vegetació i la fauna del bosc i matoll mediterranis? c) En quines zones d Espanya es dóna el clima mediterrani litoral? d) Com és el clima de les Canàries? Per què és tan diferent del d altres comunitats autònomes? 6 Quina vegetació té el clima mediterrani prelitoral en la nostra comunitat? 1 Quines mesures es prenen a Espanya per a frenar el canvi climàtic? I per a protegir la biodiversitat? 11 Indica quin d aquests parcs nacionals es correspon amb un paisatge volcànic: a) Las Tablas de Daimiel. b) Teide. c) Illes Atlàntiques de Galícia. 12 Observa els climogrames i respon en el teu quadern a les preguntes: Sòria Copia en el teu quadern i relaciona amb fletxes: Teleno Sistema Ibèric Almansor Sistemes Bètics Mulhacén Pirineus Aneto Sistema Central Moncayo Muntanyes de Lleó 1 ºC G F M A M J J A S O N D mm Temperatura mitjana anual: 1,6 ºC Precipitacions (total): 52 mm 2 8 Localitza en aquesta sopa de lletres el nom de quatre espècies vegetals i quatre espècies animals que es desenvolupen a Espanya. Escriu la solució en el teu quadern. 4 3 Castelló 8 6 E S P I G O L W I I M F R O M E R N Y S A D N J R O Z A A A R B P S V G N J N R G V O L T O R J I D A S F G K L Ç T Z O L C O N I L L B L A L B M L I N X E A S O R Q E B E S F G E Z A R C A F D P E U 9 Explica alguna mesura que s haja pres per a conservar el medi natural i protegir-lo de les agressions a la Comunitat Valenciana. 2 1 ºC G F M A M J J A S O N D mm Temperatura mitjana anual: 17 ºC Precipitacions (total): 442 mm FONT: AGÈNCIA ESTATAL DE METEOROLOGIA. a) Quina és la temperatura mitjana anual de cada una d aquestes varietats climàtiques? b) En quin mes es produeixen les temperatures més baixes en cada un? I les més altes? c) Quines precipitacions totals anuals es produeixen en cada cas? Durant quins mesos plou més? Durant quins plou menys? Hi ha estació seca en algun? d) Amb les dades que observes en els climogrames, a quin tipus de clima creus que corresponen? Explica els trets principals d aquests climes. 4 2 Medis naturals d Espanya 113

21 1 Defineix en el teu quadern els termes següents: Translació. Hemisferi. Greenwich. Mapa. 2 Assenyala si les coordenades geogràfiques següents són correctes o no i, en aquest últim cas, indica per què: a) 97 1 S / O. b) 1 3 N / 19 3 E. c) 5 17 N / 13 3 E. 3 Copia aquestes columnes en el teu quadern i relaciona-les amb fletxes: Curs alt Curs mitjà Curs baix Tram en què es formen revoltes o meandres Tram final del riu, que acaba amb la desembocadura Zona amb més pendent del recorregut d un riu 4 Copia aquest mapa en el teu quadern i situa-hi els oceans Atlàntic, Índic i Glacial Àrtic i els continents d Europa, d Àfrica i d Oceania. 5 Respon a aquestes preguntes: a) Quin temps atmosfèric genera una depressió? b) Quan es produeixen les pluges orogràfiques? c) Què és la pressió atmosfèrica? Amb quin instrument es mesura? d) Esmenta alguna precaució que s haja de prendre quan té lloc una nevada. 6 Observa el climograma següent i contesta les preguntes: Sevilla (Espanya) º C G F M A M J J A S O N D mm a) En quin hemisferi es localitza la ciutat a què correspon? b) Quins mesos tenen la temperatura més alta? I quins la més baixa? c) En quins mesos plou més? I en quins menys? d) A quin tipus de clima pertany aquest climograma? cercle polar àrtic tròpic de Càncer equador tròpic de Capricorn cercle polar antàrtic meridià de Greenwich N 5 km 1 :

22 7 Respon a les preguntes següents: a) Què és un medi natural? Què és un medi humanitzat? b) Esmenta tres animals que visquen a la sabana. c) Explica dues mesures concretes per a intentar frenar el canvi climàtic. 8 Localitza en aquesta sopa de lletres el nom de quatre medis naturals i de quatre espècies vegetals característiques del bosc i del matoll mediterranis. D I H T O E S O A E B E V T A R B Z U N D S O U A J I O C O S L E P M E S E L V A M A F S I C U R O M E R T B O E G E Q I V F U E D A L R O T O S O E G S O N E T L I A E T U N D R A R T O M R R I S M E B Q I O E O E A H L I P L A U X M L R Q C D E E W E F E O L U E D A K C A D A B R O S 9 Els noms d aquests continents estan desordenats; ordena ls en el teu quadern i indica quins oceans envolten cada un. AÀIS. IRFÀCA. RÈCAMAI. 1 Indica si les afirmacions següents són verdaderes o falses i corregeix aquestes últimes en el teu quadern: La major part del territori europeu és muntanyós. Al continent africà no hi ha cap llac. A l Amèrica del Nord es localitza la serralada dels Andes. El llac Baikal està situat al continent asiàtic. El medi natural característic del nord d Espanya és el bosc oceànic. 11 Copia aquest joc de mots encreuats en el teu quadern. Resol-lo i descobriràs en la vertical el nom d un riu d Espanya Nom del cim més alt dels Pirineus. 2. Riu de la península ibèrica corresponent al vessant atlàntic. 3. Vall fluvial situada al nord-est de la península ibèrica. 4. Cim més alt d Espanya. 5. Árbre característic del bosc i del matoll mediterranis. 12 Observa les fotografies i indica a quin medi natural pertany cada una. 115

23 Avaluació de compètencies BLOC DE GEOGRAFIA 1 Llig aquest text, observa la foto i respon a les preguntes: La Terra és un planeta del sistema solar. Està situat a una distància del Sol que permet que hi haja aigua líquida. Si la Terra estiguera més a prop del Sol, l aigua s hi evaporaria i, si n estiguera més lluny, sempre hi romandria gelada. La Terra està envoltada per l atmosfera, que conté oxigen i impedeix que arribe a la superfície la totalitat de la radiació solar. L existència d aigua en estat líquid (rius, oceans ) i de l atmosfera han permés que la vida sorgisca a la Terra. M. ALLABY Children s Encyclopedia of Earth Five Mile Press (Adaptació) Imatge de la Terra vista des de l espai. a) Indica quin és l error en les frases següents: La Terra forma part del sistema polar. Si la Terra estiguera més a prop del Sol, l aigua sempre hi estaria gelada. L atmosfera se situa a l interior de la Terra. A la Terra s ha desenvolupat la vida gràcies a l existència de gel i de calor. b) Quins colors predominen en la imatge de la Terra vista des de l espai? 2 Observa les dades d aquest quadre i copia i completa les frases: Oceà Extensió (milionss km 2 ) Profunditat mitjana (m) L oceà més extens és i el més profund, Els oceans tenen una extensió total de milions de km 2. L oceà Glacial Antàrtic és més que el Glacial Àrtic. L oceà que banya més quilòmetres de costa és La longitud total de les costes és de km. Longitud de les costes que banya (en km) Atlàntic 76, Glacial Antàrtic 2, Glacial Àrtic 14, Índic 68, Pacífic 155,

24 3 Observa el mapa d Àsia i respon: UNITATS 1-6 Avaluació de competències a) Quins oceans envolten Àsia? b) A quins oceans pertanyen les mars següents: de Kara, del Japó, de les Filipines, Aràbiga? c) Indica a quins accidents geogràfics d Àsia corresponen les definicions següents: És un accident costaner situat entre les penínsules de l Hindustan i d Indoxina. És una plana situada al nord del peneplà de la Sibèria Central. És una península situada a l oest de l arxipèlag del Japó. És un riu situat entre l altiplà de l Iran i el desert de Thar. d) Copia i completa aquest quadre; classifica-hi els noms que figuren més avall. Muntanyes Altiplans Rius Llacs Balkhaix Ienissei Caspi Himàlaia Urals Eufrates Ganges Huang-Ho Tibet Lena Verkhoiansk Iran 117

25 Avaluació de compètencies BLOC DE GEOGRAFIA 4 Imagina que vols viatjar des del cap d Hornos fins al Kilimanjaro i respon a les preguntes: a) En quin hemisferi està situat el cap d Hornos? I el Kilimanjaro? En quins continents es localitza cada un? b) Quina latitud (est o oest) tenen tots dos llocs? c) En el teu viatge, hauràs de fer avançar o de fer retardar el rellotge? Per què? 5 Explica si aquesta imatge correspon a una serralada o a una plana. Per què has arribat a aqueixa conclusió? 118

26 6 Observa les dades d aquest quadre i respon a les preguntes: a) En el teu quadern, ordena els llacs de més gran a més menut, segons la superfície i la profunditat. b) Quin llac té més superfície? Quin és el més profund? 7 Al món hi ha una gran varietat de climes. Observa aquests climogrames i fes l activitat: Illa Wrangel (F. Russa) Latitud: 7º 58 N Longitud: 178º 33 O Altitud: 3 m LLACS DEL MÓN Llac Continent Superfície (km 2 ) Profunditat màxima (m) Huron Amèrica Mar Càspia Europa/Àsia Michigan Amèrica Superior Amèrica Victòria Àfrica FONT: In-Salah (Algèria) UNITATS 1-6 Latitud: 27º 12 N Longitud: 2º 28 E Altitud: 28 m Avaluació de competències ºC G F M A M J J A S O N D mm Temperatura mitjana anual: 11,5 ºC Precipitacions (total): 12 mm ºC G F M A M J J A S O N D mm Temperatura mitjana anual: 25 ºC Precipitacions (total): 15 mm FONT: A. N. STRAHLER, Geografía física, Omega (Adaptació). a) Copia l esquema en el teu quadern per duplicat (una vegada per a cada climograma) i completa l amb les característiques de les temperatures i de les precipitacions. CLIMOGRAMA DE Temperatures Precipitacions La temperatura anual és L hivern és L estiu és El total anual és Plou més a Plou menys a Segons aquestes característiques, presenta un clima. 119

27 Avaluació de compètencies BLOC DE GEOGRAFIA 12 8 Observa aquestes fotografies i respon: Tundra. Desert càlid. a) Com és la vegetació de la tundra? I la del desert càlid? b) Com és el clima a la tundra? I al desert càlid? c) Consulta el teu llibre i esmenta tres continents en què es desenvolupen aquests medis naturals. 9 Llig aquest text i respon a les preguntes: L abocament tòxic arriba al Danubi La marea tòxica de fang roig provocada per un accident en una empresa d alumini d Hongria ha arribat ja al riu Danubi, el segon més gran d Europa, després de destruir totalment l ecosistema del riu Marcal, el primer contaminat per la fuita. Es confirma que l abocament és una catàstrofe ecològica de grans dimensions; la natura i l agricultura tardaran anys a recuperar-se n. 7 d octubre de 21 (Adaptació) a) Per què s ha produït la «marea tòxica»? b) La contaminació del Danubi, s ha produït de manera natural o per la intervenció humana? c) Per què és una catàstrofe ecològica? d) Feu un debat a l aula sobre: Com es pot prevenir aquest tipus d accidents. 12

28 1 13 Observa el mapa i respon: UNITATS 1-6 Avaluació de competències a) Indica si les frases següents són verdaderes o falses i corregeix aquestes últimes en el teu quadern: La serralada Cantàbrica se situa al sud peninsular i el massís Galaic, a les Balears. El pic d Aneto es localitza als Pirineus. b) Explica quin és el cim més alt d Espanya, quant mesura i on se situa. c) Quins rius són més llargs, els del vessant cantàbric o els del vessant mediterrani? Llig les dades del quadre i completa en el teu quadern les frases amb una de les paraules subratllades. PARC NATURAL DEL CAP DE GATA-NÍJAR (ALMERIA) Clima Vegetació Temperatura mitjana anual: 19,3 C. Precipitacions anuals: 199,9 mm. Estació seca: al voltant de 1 mesos. FONT: Predomini dels matolls espinosos. Espècies: margalló, llentiscle El Parc Natural del Cap de Gata-Níjar es localitza al nord-est/sud-est d Espanya. És un espai protegit/no protegit que presenta un clima amb una temperatura mitjana anual baixa/elevada i unes precipitacions anuals abundants/escasses. A causa del clima, la vegetació predominant són els arbres/matolls adaptats a la humitat/ sequera com ara el margalló/la falaguera. El medi natural del cap de Gata-Níjar és mediterrani/oceànic. 121