COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE

Transcripción

1 COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE PROCÉS PER FER UN COMENTARI: 1.- IDENTIFICA I SITUA ELS ELEMENTS VISIBLES DEL MAPA 2.- ANALITZA LES DADES QUE ENS APORTA LA DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS EN EL MAPA 3.- REALITZA UNA PREVISIÓ DEL TEMPS 1.- IDENTIFICA I SITUA ELS ELEMENTS VISIBLES DEL MAPA: ISÒBARES: - Localitza el valor de cada isòbara - Indica la direcció del vent - Assenyala on trobem més isòbares i on es troben més juntes ISÒBARES INDICA LA DIRECCIÓ DEL VENT

2 1.2.- CENTRES D ACCIÓ - Localitza els centres d altes (més de 113 mb) i baixes pressions (menys de 1013 mb) - Assenyala la pressió del centre CENTRES D ACCIÓ A: ALTA PRESSIÓ (ANTICICLÓ) INDICADOR NUMÈRIC DE LA PRESSIÓ B: BAIXA PRESSIÓ (BORRASCA)

3 1.3.- FRONTS - Localitza els fronts en el mapa - Indica el tipus de fronts: fred, càlid, oclòs o estacionari - Indica la direcció del front FRONTS: FRED, CÀLID, OCLÒS, ESTACIONARI

4 2.- ANALISI DE LES DADES QUE ENS APORTA LA DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS EN EL MAPA ISÒBARES: - Són les línies que uneixen sobre el mapa punts amb igual pressió atmosfèrica. - Direcció del vent: Les isòbares ens són útils per deduir la direcció i intensitat del vent. El vent segueix la direcció de les isòbares des de les zones d alta pressió (anticicló) fins les zones de baixa pressió (borrasques). En l hemisferi nord el vent circula en els anticiclons seguint el sentit de les agulles del rellotge i en les borrasques en sentit contrari (efecte Coriolis).

5 En alguns mapes la direcció del vent a més a més s indica amb una fletxa. Quantes més isòbares hi hagi en una zona i quan més juntes estiguin aquestes voldrà dir que la diferència de pressió serà major i per tant el vent més fort. ZONES AMB FORTS VENTS ZONES AMB VENTS EN CALMA Analitzant la direcció del vent podem obtenir informació sobre las característiques de les masses d aire que afecten a un lloc: - Si el vent ve del nord: aire fred - Si el vent ve del sud: aire càlid - Si el vent ve del mar: aire humit - Si el vent ve del continent: aire sec.

6 A Espanya entra aire procedent de l oest, és a dir de l oceà, per tat aire humit CENTRES D ACCIÓ: La mitjana de pressió a nivell del mar és de 1013 mb. - Si la mesura és major de 1013 mb estaríem davant d un centre d alta pressió o Anticicló, representat amb una A en els mapes del temps. - - Si la mesura és menor de 1013 mb estaríem davant d un centre de baixa pressió o Borrasca, representada amb una B en els mapes del temps. Els anticiclons ens indiquen estabilitat, i, a més a més, allunyen els fronts. Les baixes pressions indiquen inestabilitat, pluja o neu, i son acompanyades de fonts. 1024

7 Centres de pressió que afecten a Espanya Borrasques d Islàndia Frente Polar Anticicló Siberià Depresió de Liguria Anticicló de les Açores Anticicló/Borrasca Térmica Borrasca Subsaharian a FRONTS Els fronts són zones on s uneixen dues masses d aire de diferents característiques tèrmiques, de tal manera que la massa d aire càlid (més lleugera) acaba elevant-se sobre la massa d aire fred. Aquesta elevació produeix condensació de vapor d aigua i precipitacions. FRONT FRED FRONT OCLÒS FRONT CÀLID

8 TIPUS DE FRONTS: - Existeixen quatre tipus de fronts, el front fred (una massa d aire fred avança sobre una d aire càlid), el front càlid (una massa d aire càlid avança sobre una d aire fred), el front oclòs (un front fred agafa a un de càlid) i l estacionari (dues masses d aire estan en contacte però no avança una per sobre de l altra). - En els mapes es representen amb els següents símbols, indicant la direcció del símbol, la direcció del front: FRONT FRED FRENTE CÁLID FRENTE OCLÒS FRENTE ESTACIONARI FRONTS: Comparació amb imatge de satèl lit Comparació entre el mapa isobàric i la imatge satèl lit. Observa com els fronts del mapa es corresponen amb masses de núvols. Aquests núvols nubes indiquen el lloc on la massa d aire càlid ascendeix i el vapor d aigua es condensa formant núvols i produint les precipitacions. FRONT POLAR Successió de fronts en latituds mitjes-altes, separant l aire polar, relativament fred, del subtropical, relativament càlid. Juntament amb ell, sempre en direcció cap a l est, venen associades borrasques que deixen grans precipitacions. La longitud del front polar varía al llarg de l any, localitzant-se més al nord a l estiu (afecta només al terç nord peninsular) i més al sud a l hivern (afecta més a tota la península)

9 3.- PREVISÓ DEL TEMPS A quina estació de l any ens trobem,? Abans d iniciar la previsió meteorològica d un mapa del temps és important que busquis la data del mateix, ja que acostuma a trobar-se escrita en el mateix mapa. Conèixer la data et pot donar moltes pistes sobre com serà el temps representat en el mapa. D altra banda, cal tenir en compte: PRECIPITACIONS HUMITAT NOVOLOSITAT I INSOLACIÓ On hi haurà precipitacions? Aire sec o humit? Tipus de núvols? Seran intenses? Pluja, neu, calamarsa,...? TEMPERATURES VENT ETC Altes o baixes? On? Direcció? Intensitat?

10 SITUACIONS METEOROLÒGIQUE TÍPIQUES A ESPANYA SITUACIÓ D ESTIU Dominen els tipus anticiclònics secs i calorosos, causats principalment per l anticicló de les Açores, que ascendeix en latitud en aquesta època de l any, i secundàriament per l anticicló continental del nord d Àfrica. Ocasionalment poden produir-se tormentes per l escalfament del sòl, o per la irrupció de masses d aire fredes en alçada, que desencadenen gran inestabilitat. SITUACIÓ D HIVERN El descens en la latitud dels fronts polars i de l anticicló de les Açores permet una major incidència del front polar i de les borrasques atlàntiques. No obstant, predomina el temps anticiclònic causat pels anticiclons tèrmics de l interior peninsular i de CentreEuropa i pels anticiclons polars atlàntics. Poden arribar masses d aire seques i molt fredes. SITUACIONS DE TARDOR I DE PRIMAVERA Són estacions de trànsit entre l estiu i l hivern el que produeix certa inestabilitat i alternança entre situacions similars a les de l hivern i a les de l estiu, amb precipitacions derivades del pas de borrasques atlàntiques i produïdes per la gota freda en el mediterrani. Traducció del document del professor Issac Buzo Sánchez