Els mapes meteorològics i la previsió del temps

Transcripción

1 Els mapes meteorològics i la previsió del temps Saber el temps que ens farà (vents, boires, pluges, etc.) és una qüestió que des de sempre ha interessat a Ia humanitat. Les persones que treballen en contacte directe amb la natura, com ara els pagesos i els pescadors, són grans coneixedors del temps, que han adquirit els coneixements a base d'acumular experiència i observacions durant anys. Actualment, per moltes raons volem saber quin temps ens farà. Els mitjans de comunicació (ràdio, televisió i diaris) ens informen diàriament sobre el mapa del temps. La meteorologia és una ciència que es basa en la combinació de moltes variables: La direcció del vent, la velocitat, la pressió atmosfèrica, la temperatura, I'altitud, etc. És per això que les prediccions del temps solament són correctes en un 85% dels casos. Mapes del temps Els mapes del temps són Ies guies per a Ia predicció meteorològica i es fan per un període de temps determinat (3, 6, 12 i 24 hores). Els mapes del temps que estem acostumats a veure a la televisió o als diaris són els mapes de superfície. Actualment, s'elaboren a partir de les imatges enviades pels satèl lits meteorològics; el que avui dóna Ia informació a Europa és el satèl lit Meteosat. EI Meteosat és un satèl lit que està fix amb relació a la Terra, ja que gira a la mateixa velocitat que ella. Està situat a una altitud de km i cada mitja hora capta una imatge. En els mapes podem trobar dos tipus de línies principals: Isòbares i Fronts. La pressió atmosfèrica és la pressió que fa l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l aire sobre la superfície. Es mesura en mil libars o hectopascals.

2 Isòbares Les isòbares són línies que uneixen punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa pressió atmosfèrica. EI vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, i com més juntes estiguin les línies, el vent serà més fort. Segons la direcció que tenen les isòbares, ens indicaran si es tracta d'un anticicló o d'una borrasca. Anticicló o altes pressions En els anticiclons, la pressió oscil la entre els i els mil libars (mb). Actualment, la unitat que mesura la pressió atmosfèrica es diu hectopascal. Els anticiclons propicien bon temps, però a vegades porten vents forts i freds. Borrasques o depressions Les borrasques i els fronts són pertorbacions atmosfèriques (tempestes i pluges). Fronts Els fronts són línies que separen masses d'aire diferents. Això vol dir que, d'una banda, I'aire pot ser més calent i, de I'altra, més fred, i a la vegada més humit o sec. Front càlid: Porta masses d'aire més càlides amb relació a les que ens envolten. Quan està sobre nosaltres, la pressió atmosfèrica baixa i els núvols es fan més espessos i donen precipitacions. Front fred: Darrera del front càlid, sol venir el front fred. Quan s'acosta el front, es veuen núvols verticals que porten fortes pluges i tempestes.

3 Interpretació dels mapes del temps Les situacions descrites a continuació et poden ajudar a interpretar un mapa del temps: a) Si tenim un anticicló a I'oest de Ia Península i una borrasca cap a Escandinàvia, bufaran vents del nord-oest (mestral), que són freds i forts, netegen I'aire i no porten precipitacions. b) Quan I'anticicló se situa més al nord i les borrasques tendeixen a baixar de latitud, s'instaura el vent del nord (tramuntana). És fort i fred, i no porta precipitacions. c) Quan I'anticicló se situa entre les illes Britàniques, el vent agafa la direcció de nordest (gregal). Com que passa per damunt del continent, arriba fred i pot originar nevades al Pirineu, precipitacions dèbils a les zones costaneres i fortes gelades. d) Si la Península es troba entre un I'anticicló (illes Britàniques) i una borrasca (al nord d Àfrica), es donen les condicions per al vent de I'est (llevant). El llevant aixeca la mar i pot produir pluges.

4 e) Quan s'estableix una borrasca cap al sud de Ia Península i al nord d Àfrica, bufa el vent del sud-est (xaloc). És un vent calent i fa pujar les temperatures. Pot produir pluges de fang, ja que ve directament d Àfrica i transporta molta pols. f) Si una borrasca se situa a I'oest de Ia Península, propicia el vent del sud (migjorn). Aquest vent és càlid, fa pujar Ies temperatures. g) Quan tenim una borrasca que arrossega un front i es mou des de Portugal cap a França, provoca I'entrada del vent de sudoest (Llebeig o Garbí). A la costa de Catalunya no és gaire fort. h) Quan hi ha borrasques amb fronts que circulen per damunt de la Península, s'originen els vents de I'oest (ponent).

5 Amb la informació que has llegit i tenint en compte què vol dir borrasca, anticicló, front fred, front càlid... Intenta interpretar el següent mapa del temps d Europa: Contesta observant el teu mapa: - Hi ha alguna borrasca? Cap a quina zona? - Hi ha algun anticicló? Cap a quina zona? - Veus algun front? És càlid o fred? - T atreviries a dir el tipus de vent que bufaria a la Península Ibèrica? - I el temps que fa? Pluja? Sol? - Pots veure quina és la pressió atmosfèrica? Està mesurada en mil libars o en hectopascals?