Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau Filologia Catalana Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació

Transcripción

1 FITXA IDENTIFICATIVA Dades de l'assignatura Codi Nom Anàlisi i crítica de la poesia catalana Cicle Grau Crèdits ECTS 6.0 Curs acadèmic Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau Filologia Catalana Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació 2 Segon quadrimestre Matèries Titulació Matèria Caràcter Grau Filologia Catalana 7 - Análisis y crítica de textos en lengua catalana Obligatòria Coordinació Nom BERNAL GIMENEZ, MARIA ASSUMPCIO CARBO AGUILAR, FERRAN Departament FILOLOGIA CATALANA FILOLOGIA CATALANA RESUM L assignatura es troba situada a segon curs del grau. L assignatura pertany al mòdul Anàlisi i crítica de textos en llengua catalana. Es tracta d una assignatura obligatòria de caràcter metodològic, perquè habilita l aprenentatge de mètodes i tècniques d anàlisi de textos. L assignatura presenta un conjunt de continguts de caracterització de textos del gènere literari considerat poesia, d anàlisi i de comentari de poemes, de problemes d interpretació, i de revisió de crítica literària aplicada a aquest tipus de documents. Quant al comentari pràctic el corpus sempre és de textos poètics, és a dir, d un dels principals gèneres literaris existents en la història literària. Aquesta assignatura aprofundeix en la capacitat crítica dels estudiants d anàlisi de textos literaris escrits i literaris, i connecta amb d altres semblants de metodologia, però aplicades a altres tipus de corpus com ara Anàlisi i crítica del teatre català, Anàlisi i crítica de la narrativa catalana o Comentari lingüísticodiscursiu de textos en llengua catalana. La primera d aquestes ja l han cursada en el curs anterior, en primer. Pel que fa a Literatura catalana contemporània, que proveeix de més informació contextual i històrica, l han cursada també en primer curs. 1

2 Els objectius bàsics de l assignatura són: Proveir l alumne de coneixements teòrics de metodologia d anàlisi Desenvolupar la competència literària dels aprenents i la seua capacitat d analitzar i interpretar textos literaris escrits, i de manera especial poemes Conscienciar els estudiants de la importància de la llengua literària i de la varietat de textos singulars que aquesta comporta Desenvolupar les estratègies dels aprenents per a observar i analitzar aspectes estètics dels textos artístics Educar en el gust pel llenguatge acurat amb voluntat artística CONEIXEMENTS PREVIS Relació amb altres assignatures de la mateixa titulació No heu especificat les restriccions de matrícula amb altres assignatures del pla d'estudis. Altres tipus de requisits Cal tenir els coneixements bàsics de comprensió i dexpressió correcta en llengua catalana; i també els de la formació bàsica en literatura catalana. Per a superar aquesta assignatura es pressuposa un domini suficient de la normativa de la llengua catalana. COMPETÈNCIES Grau Filologia Catalana - Competències comunicatives avançades en llengua catalana. - Coneixer els mètodes i de les tècniques d'anàlisi de textos literaris en llengua catalana i la seua aplicació a l'àmbit acadèmic i a la crítica literària. - Que els estudiants tinguen la capacitat d'aplegar i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seua àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguen una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. - Aplicar criteris de qualitat en el treball filológico. - Conèixer l'entorn professional i els recursos d'inserció laboral. 2

3 RESULTATS DE L'APRENENTATGE A la fi d'aquesta assignatura s'espera que l'estudiant siga capaç de: - Exposar una metodologia d anàlisi de textos poètics. - Descriure els recursos que caracteritzen els textos poètics. - Analitzar poemes escrits en llengua catalana, tant de manera individual com en grup. - Interpretar textos literaris i artístics. - Argumentar adequadament sobre aspectes relacionats amb els textos analitzats. - Preparar activitats i materials adreçats a l ensenyament. DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS 1. Lestructura del poema 1.1. Els marcs del poema: Títols, subtítols i epígrafs Larticulació del contingut: Tema i motius temàtics. Models estructurals textuals. 2. La mètrica i la versificació catalanes 2.1. Versos, estrofes i composicions Rima. Models accentuals. Pauses i encavalcaments. Ritme Tipografia i visualitat. Altres aspectes fònics, tònics i gràfics. 3. Els nivells lingüístics del text 3.1. Formes gramaticals i figures morfosintàctiques. Morfosintaxi i ritme Distribucions i recurrències El lèxic. Tipologia i variació Cohesió i coherència. 4. La retòrica i lestilística catalanes 4.1. Figures semàntiques Metàfora: tipologia i estructura. 5. Estratègies i tipologies discursives del poema 5.1. Enunciació: Díctics. Persones i veus Perspectives, actituds líriques i funcions. 6. Aplicacions a la crítica literària i a lensenyament secundari 3

4 VOLUM DE TREBALL ACTIVITAT Hores % Presencial Classes de teoria Pràctiques en aula Estudi i treball autònom Preparació d'activitats d'avaluació Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics Resolució de qüestionaris on-line TOTAL METODOLOGIA DOCENT Els continguts de l assignatura s aconsegueixen amb la implicació de l aprenent, el qual haurà de participar de forma activa en el desenvolupament del procés de l aprenentatge. Pel que fa a les hores presencials, el desenvolupament de l assignatura s estructura en 2 sessions (de 2 hores) setmanals en l aula, distribuïdes en dos dies, per a les quals els professors posaran a disposició dels estudiants un dossier de textos de comentari i treball i materials complementaris. Classes teòriques: En les sessions teòriques el professor impartirà la metodologia d anàlisi aplicable al corpus de les sessions pràctiques, continguts complementats, si escau, amb el dossier afegit. Classes pràctiques: En les sessions de pràctica el professor comentarà i analitzarà cada text escrit lliurat a l estudiant per a la preparació i el comentari posterior. El professor també informarà en les sessions de pràctica sobre criteris d avaluació i sobre el calendari per a la realització de la prova final. Altres activitats: El professor i els estudiants faran servir l Aula Virtual i el correu electrònic com a mitjà per comunicar canvis, detalls sobres les pràctiques, etc. No obstant això, es recomana l assistència a les tutories presencials per tractar qüestions o dubtes de caràcter individual o específic. 4

5 AVALUACIÓ L avaluació de l aprenentatge de l estudiant es durà a terme tenint present la participació activa a classe durant el curs amb, per una banda, la preparació prèvia dels textos analitzats i comentats col lectivament; d altra banda, amb l elaboració d un comentari individual acordat amb el professor, i si escau, amb la lectura d una monografia sobre poesia; i finalment mitjançant una prova escrita que avalue els coneixements teòrics i sobretot l anàlisi pràctica, així com l adquisició de les competències generals i les específiques. Prova final Aquesta tindrà una pregunta teòrica i sobretot consistirà en una part d aplicació pràctica d aspectes d anàlisi i comentari a partir d un text proposat. Valdrà el 60 % de la nota final. Treballs pràctics Amb un 40% de repercussió sobre la nota final, aquests exercicis pràctics seran: - lectura d un llibre teòric de la bibliografia de l'assignatura amb control mitjançant exposició oral al professor en horari d'atenció al despatx o bé realització d una ressenya escrita. - comentari d'un text literari, crític o bé d'aplicació didàctica d'un poema al batxillerat. Aquests comentaris són acordats amb el professor i guiats per aquest. Per aprovar el conjunt de l assignatura cal haver tret en la prova final almenys un 50% de la nota possible. D'acord amb els criteris acordats pel Consell del Departament de Filologia Catalana, el fet de cometre faltes de normativa comportarà la qualificació de no apte, independentment de la nota del contingut. Resum de l avaluació: Proves de l avaluació 100 % sobre final a) Activitats pràctiques (40%) 40% - lectura llibre (10%) - comentari text literari o crític (20%) - participació activa a les classes pràctiques (10%) b) Prova final: 60% 5

6 REFERÈNCIES Bàsiques - BARGALLÓ, J. (2007): Manual de mètrica i versificació catalanes, Barcelona, Empúries. Primera edició GAROLERA, N. (a cura) (1995): Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions, vols. I i II, Barcelona, Columna GAROLERA N. (a cura) ( ): Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans. Vols.1-4, Barcelona. Curial. LUJAN ATIENZA, A. L. (2000): Cómo se comenta el poema. Madrid. Síntesis. OLIVA, S.( 1988) Introducció a la mètrica, Barcelona, Quaderns Crema. - No hi ha cap llibre de creació poètica de lectura obligatòria sinó un conjunt de textos literaris que el professor repartirà a classe (es treballa amb diferents poemes dèpoques i autors diferents). El professor, a més, podrà recomanar a lalumne la lectura de textos de suport que complementen la bibliografia. Complementàries - MAINGUENEAU, D/ SALVADOR, V. (1995): Elements de lingüística per al discurs literari, València, Tàndem. MARCHESE,A./ FORRADELLAS, J. (1986): Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria. Barcelona. Ariel. MAYORAL, J.A. (1994): Figuras retóricas, Barcelona, Síntesis. ORIOL DAUDER, J.A./ ORIOL I GIRALT, J. (1995): Diccionari de figures retòriques. Barcelona. Els llibres de líndex. 6