BENVINGUTS A LA FACULTAT DE FÍSICA. Acollida estudiants EET curs Facultat de Física 16 de juliol de 2018

Transcripción

1 BENVINGUTS A LA FACULTAT DE FÍSICA

2 Benvinguda Programa Dr. Atilà Herms (Degà de la Facultat de Física) Informació sobre el procés de matrícula Sra. Núria Massons (cap de Secretaria) Presentació del Pla d'estudis Dr. Óscar Ruiz (Cap d'estudis d Enginyeria Electrònica de Telecomunicació) Pla d Acció Tutorial (PAT) Dra. Anna Vilà (Coordinadora del Pla d Acció tutorial d Enginyeria Electrònica de Telecomunicació) Recollida del material de matrícula (si encara no el teniu)

3 On som ara? Heu superat les proves d accés i podeu matricular-vos a l Ensenyament d Enginyeria Electrònica de Telecomunicació. Felicitats! Esteu a punt de rebre les primeres informacions que han de tenir els alumnes de la Facultat de Física de la UB.

4 On estareu?

5

6 FACULTAT DE FÍSICA 1192 alumnes de Física i Enginyeria nombres 234 alumnes de màsters 214 alumnes de doctorat 250 professors Departaments Enginyeria Electrònica i Biomèdica (EEB) Física Aplicada (FA) Física de la Matèria Condensada (FMC) Física Quàntica i Astrofísica (FQA)

7 ENSENYAMENTS DE GRAU Enginyeria Electrònica de Telecomunicació (240 crèdits) Física (240 crèdits) Menció: Física fonamental Menció: Física aplicada (possibilitat de fer un Minor en Matemàtiques) Física + Matemàtiques (318 crèdits) Enginyeria Biomèdica (240 crèdits)

8 MÀSTERS Astrofísica, física de partícules i cosmologia Energies renovables i sostenibilitat energètica Enginyeria biomèdica Física avançada Física nuclear Formació del professorat de secundària Fotònica Innovació i emprenedoria en enginyeria biomèdica Meteorologia Modelització computacional en física, química i bioquímica Nanociència i nanotecnologia DOCTORAT

9 RECERCA A LA FACULTAT DE FÍSICA Grups de Recerca Consolidats: Bioelectrònica i Nanobioenginyeria (SIC-BIO) Grup de Radio Freqüència (GRAF) Materials electrònics i energia (M2E) Micro-nanotecnologies i nanoscòpies per dispositius electrònics i fotònics (MIND) Processat de senyal intel ligent per sistemes sensors en bioenginyeria Sistemes d instrumentació i comunicacions (SIC)...

10 Grups de Recerca Consolidats (...): Astronomia i astrofísica Biofotònica Capes fines i enginyeria de superfícies Dosimetria i radiofísica mèdica Energia solar Enginyeria de fronts d ona Física de biomolècules i sistemes petits Física estadística Física experimental d altes energies Física i computació en sistemes complexos Física i enginyeria de materials amorfs i nanoestructures Física matemàtica Física no lineal Física nuclear teòrica i de moltes partícules en interacció Física teòrica d altes energies Gravitació, partícules i cordes Informació quàntica Magnetisme Materials: transicions de fase estructurals i magnètiques Meteorologia Nanomaterials magnètics Òptica física Processos de separació, membranes i polímers

11 Instituts de Recerca INSTITUT DE CIÈNCIES DEL COSMOS (ICCUB) INSTITUT DE NANOCIÈNCIA I NANOTECNOLOGIA (IN2UB) INSTITUT DE RECERCA DE SISTEMES COMPLEXOS (UBICS) INSTITUT DE BIOENGINYERIA DE CATALUNYA (IBEC) INSTITUT DE RECERCA EN ENERGIA DE CATALUNYA (IREC)

12 Facultat de Física (organització) Equip Deganal Degà, 3 vice-degans; 1 secretari Junta de Facultat Consells d Estudis Física Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

13 GRAU D ENGINYERIA ELECTRÒNICA DE TELECOMUNICACIÓ Presentació del pla d estudis Dr. Óscar Ruiz (cap d'estudis ) (capestudis-engelectronica@ub.edu) oruiz@el.ub.edu

14 Perfil alumne 2018 Juliol 2018: assignats 11 alumnes en primera opció 5 PAAU 1 Llicenciat 2 CFGS 2 PAAU amb carrera començada 1 CFGS amb carrera començada 44 més en altres opcions Total 55 Nota de tall: 6.704

15 ENGINYERIA ELECTRÒNICA DE TELECOMUNICACIÓ Objectius Donar una formació científica, tecnològica i socioeconòmica per preparar professionals polivalents, flexibles, creatius i competitius amb capacitat per: Concebre, dissenyar i produir equips i sistemes electrònics, especialment dedicats a les tecnologies de la informació i les comunicacions en l àmbit de l electrònica. Col laborar amb professionals de tecnologies afins i ser capaços de prendre decisions tecnològiques d acord amb criteris de cost, qualitat, seguretat, sostenibilitat, temps i respecte als principis ètics de la professió.

16 Perfil d accés Interès per les ciències i noves tecnologies. Capacitat de raonament lògic. Facilitat per a les matemàtiques, la física i la informàtica. Interès pel funcionament i l estructura dels dispositius tecnològics. Capacitat d inventiva. Es recomana haver cursat el batxillerat de la modalitat Ciències i Tecnologia, concretament les matèries de física i matemàtiques, o estudiants d altres procedències amb coneixements equivalents. Així mateix, és recomanable haver cursat altres matèries com electrotècnia, química, tecnologia industrial, biologia i dibuix tècnic.

17 Què fa l Enginyer Electrònic de Telecomunicació a la societat?

18 Potencialitat / Diversitat de feines/camps de treball Disseny de productes-dispositius-sistemes molts d ells concebuts per millorar el món, o per millorar la qualitat de vida; per permetre avançar la ciència i la tecnologia en altres camps; per permetre mesurar/controlar paràmetres mediambientals; per incidir en la sostenibilitat. Electrònica i Comunicacions presents en gairebé tots els camps de treball

19 Un EEdeT generalment inicia un projecte establint el propòsit i objectius del producte, dissenya la circuiteria i cablejat; les comunicacions amb l entorn; construeix un prototipus; realitza tests; refà el disseny per evitar els malfuncionaments En un grup multidisciplinari un EEdeT utilitza eines soft o instrumental de laboratori, per dissenyar o analitzar sistemes-dispositius Un EEdeT ha d incidir en el desenvolupament tecnològic

20 Sortides professionals (I) Enginyer Electrònic i Enginyer de Telecomunicació (professió regulada) Col legi d Enginyers Tècnics de Telecomunicació

21 Sortides professionals (II) Càrrecs tècnics i directius en empreses de l àmbit de l electrònica i les telecomunicacions. Els sectors empresarials en què sol trobar feina són molt diversos i variats: Electrònica Telecomunicació Electrònica de Consum Micro i Nanotecnologia Automoció Centres de R+D+I Sector sanitari i Biomedicina Seguretat Robòtica Energia i Sostenibilitat Multimèdia, Imatge, So i TIC Sector Aeronàutic i Aeroespacial Sector dels serveis, Sector públic En general qualsevol sector d'activitat econòmica que necessiti la utilització de l'electrònica i les comunicacions en la millora de la seva productivitat i competitivitat. L electrònica i les telecomunicacions estan presents en gairebé tots els sectors productius.

22 El Pla d estudis Títol adaptat a l Espai Europeu d Educació Superior (EEES). 240 crèdits ECTS. 8 semestres acadèmics (quatre anys). Docència en els dos semestres per 3 de les 5 assignatures del primer semestre. Reavaluació Sistema de crèdits ECTS, basat en la feina feta per l estudiant ( 1 crèdit - 25 hores de feina)

23 Reavaluació

24 El Pla d estudis Distribució dels crèdits Tipus de matèria Crèdits ECTS Formació Bàsica (FB) 60 Obligatòria (OB) 144 Optativa (OT) 24 Pràctiques externes (Optatives) 6 Treball fi de grau 12 Crèdits Totals 240

25 ENGINYERIA ELECTRÒNICA DE TELECOMUNICACIÓ Distribució d assignatures crèdits Crèdits 1er Semestre 2on Semestre Disseny digital bàsic 6 Components i circuits electrònics 6 Fonaments d ones, fluids i termodinàmica 6 Fonaments d electromagnetisme i òptica 6 Àlgebra lineal i geometria 6 Fonaments de laboratori 6 Càlcul d una variable 6 Càlcul de diverses variables 6 Informàtica 6 Equacions diferencials i càlcul vectorial 6 3er Semestre 4rt Semestre Sistemes digitals i estructura de processadors 6 Eines de disseny 6 Anàlisi de circuits electrònics 6 Electrònica física 6 Economia i empresa 6 Electromagnetisme 9 Eines matemàtiques per a l enginyeria 6 Processament del senyal i de la informació 9 Física quàntica 6 5é Semestre 6é Semestre Instrumentació electrònica 6 Disseny i síntesi de sistemes digitals 6 Disseny microelectrònic 6 Microcontroladors i sistemes empotrats 6 Sistemes basats en processadors 6 Electrònica de potència i control 6 Fonaments de comunicacions 6 Dispositius optoelectrònics 6 Electrònica d alta freqüència 6 Laboratori de sistemes electrònics 1 6 7é semestre 8é semestre Xarxes de comunicacions 6 Optatives 18 Sistemes de comunicacions 6 TREBALL FÍ DE GRAU 12 Laboratori de sistemes electrònics 2 6 Projectes 6 Optatives 6

26 Assignatures de primer curs Semestre 1 ECTS Semestre 2 ECTS Càlcul d una variable 6 Càlcul de diverses variables 6 Àlgebra lineal i geometria 6 Equacions diferencials i càlcul vectorial Fonaments d ones, fluids i termodinàmica 6 Fonaments d electromagnetisme i òptica Informàtica 6 Fonaments de laboratori Disseny digital bàsic 6 Components i circuits electrònics 6

27 Organització docent (I) Primera matrícula de Grau: El primer any que l estudiant ingressa a un grau de la UB ha de matricular: o bé 60 crèdits en els dos semestres (modalitat de temps complet) o bé 30 crèdits en els dos semestres (modalitat de temps parcial) Els alumnes provinents de CFGS actualment són un cas especial. Parleu amb el Cap d estudis abans de la matrícula. Crèdits a superar el primer any: Si ha matriculat 60 crèdits, al final del primer any n ha d haver aprovat com a mínim 18 per romandre al grau. Si ha matriculat 30 crèdits, al final del primer any n ha d haver aprovat com a mínim 6 per romandre al grau.

28 Organització docent (II) Condicions de matrícula i permanència a partir del segon any d ingrés: L estudiant pot matricular entre un mínim de 18 crèdits i un màxim de 60. Si l estudiant vol matricular crèdits obligatoris d un curs superior, també ha de matricular tots els crèdits obligatoris pendents dels cursos inferiors. El segon any consecutiu de matrícula efectiva en què un estudiant no aprovi com a mínim el 50 % dels crèdits matriculats no pot romandre en el grau.

29 Organització docent (III) En els casos de matrícula semestral (com el nostre), el còmput de crèdits superats i de crèdits per matricular es calcula anualment. Dos períodes de matrícula: - Tardor (octubre) - Primavera (febrer) Prèvia a cadascuna de les matrícules es fa una preinscripció als grups de teoria (12/9 i 7/2) Inscripció als grups de pràctiques (14/9 i 11/2)

30 Organització docent (IV) Dos períodes docents de 15 setmanes: Semestre de tardor (setembre - desembre) Semestre de primavera (febrer - maig). Dos períodes d avaluació: gener i juny. Avaluació única. Tancament dels processos d avaluació continuada. Dos períodes de reavaluació: juny/juliol i setembre.

31 Organització docent (V) Assignatures del semestre Tardor Primavera Matí Tarda Matí Tarda 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è

32 Organització docent (VI) Les repeticions en semestre no-natural es fan en grups del Grau de Física; a la tarda per les assignatures del 2n semestre. Les places per EET són limitades (20-25). La resta d assignatures de 1r, 2n i 3r curs es fan només al matí. Les assignatures de 4t curs es fan preferentment a la tarda.

33 Punts importants Heu de demanar la beca general del Ministerio i la beca Equitat de la Generalitat. Heu de fer matrícula al febrer. Tercera llengua (anglès, francès, alemany o italià).

34 CAMPUS VIRTUAL Complement de l'ensenyament presencial. El Campus Virtual permet l accés als materials docents publicats pel professorat, enviar treballs, completar exercicis d autoavaluació, el treball col laboratiu amb la resta d alumnes i el professorat, la comunicació a través de llistes de distribució, fòrums, xats, missatgeria interna, etc. Es pot accedir al Campus Virtual les 24 hores del dia: des del portal Món UB des del web del campus

35 Programes d'intercanvi Els estudiants d EET poden participar en programes d'intercanvi: SICUE: programa de mobilitat acadèmica entre universitats espanyoles. ERASMUS: programes de mobilitat internacional

36 On trobar més informació? Web de l ensenyament Guia de l ensenyament ( Sortides professionals