Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau de Filologia Clàssica Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació

Transcripción

1 FITXA IDENTIFICATIVA Dades de l'assignatura Codi Nom Religió i mitologia grecoromana. Cicle Grau Crèdits ECTS 6.0 Curs acadèmic Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau de Filologia Clàssica Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació 1 Segon quadrimestre Matèries Titulació Matèria Caràcter Grau de Filologia Clàssica 9 - Origen, formación y pervivencia de las lenguas y culturas clásicas Obligatòria Coordinació Nom REDONDO SANCHEZ, JORDI TEODORO PERIS, JOSÉ LUIS Departament FILOLOGIA CLÀSSICA FILOLOGIA CLÀSSICA RESUM Estudi de la religió i la mitologia gregues i romanes i de llur presència a la literatura i la cultura clàssiques i posteriors. CONEIXEMENTS PREVIS Relació amb altres assignatures de la mateixa titulació No heu especificat les restriccions de matrícula amb altres assignatures del pla d'estudis. Altres tipus de requisits Un coneixement bàsic de la literatura i la cultura gregues i romanes clàssiques serà molt recomanable per tal que l'alumna/e estiga en condicions de seguir les classes teòriques amb el màxim profit. 1

2 COMPETÈNCIES Grau de Filologia Clàssica - Posseir capacitat de comunicació oral i escrita en les llengües pròpies. - Que els estudiants tinguen la capacitat d'aplegar i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seua àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguen una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. - Que els estudiants puguen transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. - Treballar i aprendre de manera autònoma i de planificar i gestionar el temps de treball. RESULTATS DE L'APRENENTATGE El mòdul Origen, formació i pervivència de les llengües clàssiques prepara l estudiant per a l adquisició d una aproximació metodològica i diacrònica als elements lingüístics, filològics, literaris i històrics constitutius de la cultura i pensament greco-llatins, tot tenint en compten el seu origen, formació, desenvolupamenti posterior pervivència i recepció a les cultures hereves del món clàssic. En acabar el curs, l alumnat ha de ser capaç de reconèixer, valorar i comentar els elements religiosos més importants presents en textos literaris d autors clàssics i postclàssics i identificar les adaptacions posteriors més habituals en la literatura i les belles arts. DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS 1. Religió i mitologia a Grècia Característiques generals de la religió grega. Les fonts per al seu coneixement. La tradició del seu estudi als segles XIX i XX. La religió a les èpoques paleolítica, neolítica i micènica. La religió homèrica. Lèpoca arcaica. La religió de la polis democràtica. La religió a lèpoca hel lenística. Característiques generals de la mitologia grega. La tradició del seu estudi als segles XIX i XX. Mitologia i cosmogonia a Homer, Hesíode i als presocràtics. Mitologia i literatura a l'època clàssica: historiografia, lírica i drama. La tradició mitogràfica a l'època postclàssica. 2. Religió i mitologia a Roma 2

3 Unitat I. Problemes de definició 1. El fenomen religiós. 2. Funcions de la religió. 3. Classificacions de les religions. 4. Màgia, superstició i religió. 5. Mite i religió. 6. Filosofia i religió. 7. Societat, política i religió. Unitat II. Funcions de la religió en el món romà 1. Conceptes fonamentals 2. Característiques dominants de la religió romana 3. Actuació cultual i religiosa Unitat III. Religió privada 1. Els déus de la llar i de la família 2. Déus dels morts 3. Els rituals de pas o de canvi destat Unitat IV. Religió pública 1. Rituals de lesfera pública 2. Lorganització pública de la religió Unitat V. Religions mistèriques i canvi social 1. Transformacions de la religió romana. Cultes de salvació. Déus de resurrecció. 2. Elements generals devolució cap el monoteisme. 3. Moviments religiosos de tendència filosòfica. Unitat VI. Materialisme i ateisme en lantiguitat. Resistència dels cultes tradicionals. 1. Materialisme i ateisme en la antiguitat. 2. Resistència de los cultes grecorromans després del triomf del cristianisme. 3. Moviments neopagans i cultes amb base grecorromana. VOLUM DE TREBALL ACTIVITAT Hores % Presencial Classes de teoria Assistència a esdeveniments i activitats externes Estudi i treball autònom Lectures de material complementari Preparació d'activitats d'avaluació TOTAL METODOLOGIA DOCENT En la part corresponent al profesor Redondo, a l inici del curs, l alumne/-a rebrà un dossier amb una antologia de textos. Cada sessió consistirà a desenvolupar l'exposició teòrica, acompanyada del comentari relatiu als textos de referència. Una part substancial de l'activitat a classe es centrarà en la discussió de tot d'aspectes sobre la interpretació i recepció de la religió i la mitologia gregues. 3

4 En la part corresponent al professor Teodoro, l alumnat rebrà la informació a partir de les presentacions i textos que es publicaran a l aula virtual. Les sessions consistiran en l explicació, comentari i valoració del material exposat a classe. Classes teòriques: Les classes teòriques miraran de familiaritzar l'alumna/e amb les principals teories interpretatives i amb els conceptes i termes que els hi són propis. L'aplicació de la mateixa metodologia deductiva ajudarà l'alumna/e a avançar en la comprensió dels continguts. Classes pràctiques: Les classes pràctiques tindran com a objectiu el comentari de textos rellevants, bé de la literatura o l'epigrafia gregues, bé de l'anàlisi moderna del fet religiós, especialment d'aquell que té com a escenari l'antiguitat. Altres activitats: L assistència a jornades científiques, conferències, representacions, exposicions, etc., que versin sobre la religió i la mitologia grecoromanes serà recomanada pel docent i contemplada com una activitat sotmesa a avaluació. AVALUACIÓ L avaluació tindrà en compte els coneixements assimilats, els treballs de recerca i ampliació o bé les activitats complementàries segons el següent percentatge: El 80% dependrà de la realització d una prova escrita. El 20% restant s obtindrà a partir dels treballs d ampliació i recerca o de la participació en les activitats complementàries recomanades. La divisió entre les dues parts de l assignatura es realitzarà segons el següent esquema: Part del Professor Redondo (fins a cinc punts): Fins 4 punts de la nota final provindran de la realització d un examen escrit individual. L examen tindrà un caràcter teoricopràctic sobre la teoria explicada a classe i els textos comentats. Fins 1 punt de la nota final es podrà obtenir de l assistència a d altres activitats. Part del Professor Teodoro (fins a cinc punts): Fins 4 punts de la nota final prové de la realització d un examen escrit individual. L examen tindrà un caràcter teoricopràctic sobre la teoria explicada a classe i els textos comentats. 4

5 Fins 1 punt de la nota es podrà obtenir de l assistència a d altres activitats o la presentació d un treball escrit d aprofundiment o de recerca sobre un aspecte del temari. REFERÈNCIES Bàsiques - GREC: BERMEJO BARRERA, J.C., GONZÁLEZ GARCÍA, F.J. & REBOREDA, S., Los orígenes de la mitología griega, Madrid BREMMER, J., Greek Religion, Oxford BRUIT ZAIDMAN, L. & SCHMITT PANTEL, P., La religión griega en la polis de la época clásica, Madrid (= La religion grecque dans la cité grecque à l'époque classique, Paris 1991). BURKERT, W., Religión griega, Madrid 2007 (= Greek Religion, Harvard 1985; Griechische Religion der archaischen und klassischen Epoche, Stuttgart 1977). CHIRASSI COLOMBO, I., La religione in Grecia, Bari PRICE, S., Religions of the Ancient Greeks, Cambridge REDONDO, J., Introducció a la religió i la mitologia gregues, València LLATÍ: ALVAR, J. et alii, Cristianismo primitivo y religiones mistéricas, Madrid, ARDÈVOL, E. (coord.) Antropologia de la religió. UOC, Barcelona, BAYET, J., La religion romaine. Histoire politique et psychologique, Paris 1956 (trad. esp., Cristiandad, Madrid, 1984). BLOCH, R., "La religión romana", en Historia de las religiones 2. Las religiones antiguas, S. XXI, Madrid, BURKERT, W., Les cultes à mystères dans l'antiquité, Paris, CUMONT, F., Las religiones orientales y el paganismo romano, Akal, Madrid, ESPLUGA, X. i MIRÓ, M. Vida religiosa en lantiga Roma. UOC, Barcelona, LE GLAY. M., La religion romaine, París, RÜPKE, J. La religione dei Romani, Einaudi, Torino, SCHEID, J., La religion des Romains, Paris, Complementàries - La bibliografia específica es facilitarà a l'alumna/e al llarg del curs, juntament amb d'altres materials, bé fotocopiats, bé mitjançant l'aula virtual. 5