Els Angels musics. dels respatllers de. del segle XIV. de la Seu de Girona

Transcripción

1 1 Els Angels musics dels respatllers de líantic cadirat gotic del segle XIV de la Seu de Girona Francesc Rius maig 2003

2 2 Estructura d aquesta investigació S ha construït en dues parts: la primera, on es dónen les característiques generals d un Cadirat de Cor i la seva història a Espanya fins als inicis del segle XVI, i la segona, que tracta del Cadirat de la Seu de Girona i l estudi musical de les restes conservades fins avui. El Cor El cor és el lloc de l església destinat als cantors on es resa i es canten els cants litúrgics. Com a espai arquitectònic ha tingut diferents ubicacions en les diferents èpoques. Està documentat com a espai separat des de l època visigòtica, quan els cantors es situaven darrere i als costats de l altar. A partir dels segles XIV i XV, en col locar els grans retaules gòtics darrere l altar, el cor es va traslladar a la nau, ocupant un espai central des del transepte cap a l entrada, normalment tancat amb parets o reixes, i amb una reixa a la banda de l altar, on hi tenien accés només els músics i els clergues i canonges, que participaven als cants interpretant les melodies gregorianes en alternància amb el cor polifònic de músics professionals. El Cor de la Catedral de Barcelona Per a completar la descripció, direm que des del barroc el cor també podia tenir una altra situació: elevat, i situat al costat o davant de la consola de l orgue.

3 3 El Cadirat Els canonges que ocupaven la zona del cor alternaven estones que estaven drets amb altres que estaven asseguts, moments en els quals s asseien en uns bancs o sillons disposats per aquest fi. Des de finals del segle XI i principis del XII van començar a aparèixer a diversos paísos europeus aquest tipus de seients, que en esglésies petites serien de poques places i en esglésies més grans o en catedrals on el nombre de canonges seria molt més gran, estarien disposats en dos rengles paral lels de sillons units, fabricats en fusta, molt treballats, amb un respatller i un dosser, anomenats cadirats. A Espanya hem d entrar ja al segle XIII, quan la fabricació i l ús de cadirats està prou estesa i es construeixen de forma prou sòlida, com perquè se n hagi conservat algún fins avui. Cadirat de la Catedral de Barcelona. Cadirats romànics a Espanya A Catalunya, del segle XIII es conserva només un banc de tres seients, procedent de Sant Climent de Taüll i ara dipositat al MNAC. Els tres seients estàn separats per columnetes, i està molt treballat, tant en talla, com en tornejat, com en calat. S ha perdut quasi tota la policromia, que devia completar l efecte decoratiu de la talla, però encara és possible observar algunes restes de color a la part superior del banc, en concret a la cresteria. S inclou una vista del banc en esbiaix, on és possible veure els motius calats, que es localitzen sobretot als plafons laterals i estan organitzats en registres horitzontals. Hi ha una gran varietat de motius decoratius, d on cal destacar la rossasa central, que també es repeteix al frontis.

4 4 Banc romànic de tres seients del segle XIII, procedent de Sant Climent de Taüll Procedent de León, trobem ja al mateix segle XIII un cadirat en el sentit de fila de cadires unides, però només se n conserven tres seients, anomenats estalos. Concretament procedeixen de de l antic monestir de benedictines de Gradefes (León), i ara es troben al Museo Arqueológico Nacional, de Madrid. Hi podem observar una influència mudéjar. Cadirat de Gradefes (León)

5 5 Cadirats gòtics a Espanya Tenim notícies dels següents cadirats en estil gòtic, que es van construir a Espanya durant els segles XIV i XV. Durant el segle XVI, l estil ja canvia a Renaixentista. Senyalem que aquesta llista és molt parcial. Monestir de Astudillo (Palencia) mitjans del s. XIV Catedral de Girona Convent de monjes franciscanes de Moguer (Huelva) Catedral de Barcelona Huesca Pamplona Durant la primera meitat del XV no es fan gaires cadirats a Espanya, probablement degut a guerres i pestes. Com a exemple donem el cas de Palencia, on consta que s havia encarregat un cadirat el 1410, però no es va fer fins 100 anys més tard Catedral de Tarragona León,Oviedo,Zamora, Astorga, Sevilla, Plasencia, Ciudad Rodrigo,Toledo,Yuste, Belmonte, Nájera Tercer quart del segle XIV Periode , amb diversos afegits fins al 1497 Primers anys del segle XV Primers anys del segle XV Primers anys del segle XVI Cadirats fets durant la segona meitat del s. XV i principis del XVI Conservats fins al 1931, però venuts a un antiquari, excepte quatre seients al Museo Arq. Nac. Desapareix després que el s. XVI o el XVIII, sigui substituit per un altre. Es conserva al lloc original De gran importància, es conserva al lloc original Destruit i reconstruit el XVI Va desaparèixer el s. XVI cadirat de roure, realitzat per l aragonès Francisco Gomar, la talla conté molt poques figures, només motius geomètrics i florals

6 6 A continuació donem il lustracions d alguns d aquests cadirats: , Cadirat de la Cartuja de Miraflores (Burgos) , Cadirat de la Catedral de León

7 , Cadirat del Cor de la Catedral de Plasencia 7

8 , Cadirat del Cor de la Catedral de Sevilla 8

9 9 Dos comentaris generals sobre els Cadirats gòtics En cada cadira, la part del seient és abatible, i es podia posar vertical quan el canonge havia d estar dret. Però com que els oficis duraven llargues hores, la cadira tenia una altra posibilitat, que és la d arrepenjar el cul en una petita plataforma situada a sota el seient i que queda en posició horitzontal quan s aixeca el seient, permetent al canonge estar en una posició quasi dreta, però amb el cos arrepenjat. D aquesta part del seient se n diu misericòrdia, i acostumaven a contenir escultures en fusta molt treballades. Veiem-ne un exemple a la fotografia del Cadirat de Sevilla: a la fila inferior situats a banda i banda dels 3 esglaons que pujen a la fila superior, podem veure dues cadires, la de l esquerra amb el seient abaixat i la de la dreta amb el seient alçat, mostrant la misericòrdia. Tots els Cadirats gòtics contenen relleus i escultures de fusta tallada, a les misericòrdies, als braços, als dossers, que són ornaments col locats formant sostre sobre el Cadirat, i als respatllers. En aquest cas hem de distingir entre els respatllers de la cadira de la fila inferior que són curts, i els de la fila superior, que es prolonguen una bona distància fins que enllacen amb els dossers, i que per tant permeten unes grans decoracions. Temes de les talles En el llibre de D i H Kraus, que van estudiar i fan menció potser d una vintena de cadirats gòtics a Espanya, s hi troba una taula amb els percentatges de temes il-lustrats a les seves talles, que incloem a continuació, i del que destaquem el baix nombre de temes musicals, només un 2,3%. Naturalment això no indica aquest porcentatge en cada cadirat, sinó que vol dir que només un nombre petit de cadirats toquen el tema musical. En qualsevol cas, sorprèn l elevat nombre de temes profans

10 10 Taula de D i H Kraus: percentatges de temes tractats als cadirats gòtics espanyols A continuació es dónen uns quants exemples de temes diversos de les talles dels cadirats: Barcelona, misericòrdia d un seient del cadirat amb estibadors del port

11 11 Oviedo: dos senglars copulant i un tercer tocant la cornamusa Yuste: corrida de toros Zamora: dona rentant-se el cabell: és possible que aquestapostura volgués indicar més luxúria que higiene

12 12 Oviedo: el pecat de la masturbació Ciudad Rodrigo: bisbe o monstre?

13 13 El Cadirat de la Seu de Girona El cor de la Seu sembla que es va desmuntar després de la guerra civil espanyola, cap els anys Però de fet, el cadirat gòtic original del segle XIV havia desaparegut molt abans (tot excepte la cadira del bisbe de la qual parlarem més avall), perquè va ser substituit per un de nou, col locat el segle XVI segons Oliver, o el segle XVIII segons Palol, tal com queda citat a l article de Fonoyet. A l arxiu capitular de la catedral també em van mencionar els segles XVII o XVIII com a data probable de la construcció del nou cadirat, que per tant ja no era gòtic ni tenia talles de fusta, amb la qual cosa el seu interès artístic és menor. En qualsevol cas, la catedral en conserva una petita part, juntament amb la cadira del bisbe, però tancats a la capella del Santíssim, que no es visita i només s obre quan s utilitza pel culte. A part doncs de la cadira del bisbe, l única cosa del XIV que es conserva són els respatllers de la fila de dalt del cadirat, que conténen talles de fusta, algunes amb àngels músics i que són l objecte principal d aquest treball. Aquests obviament no havien estat substituits quan es va canviar el cadirat el segle XVIII, i quan després de la guerra civil es va desmontar el cor, els respatllers es van guardar en un lloc indeterminat fins que a principis dels anys 60 els va recollir un historiador i notari de La Garriga, el Sr Maurí ( ), que va crear una Fundació perquè després de la seva mort s utilitzés la seva casa particular com a museu per exposar-hi aquestes i altres peces d art i un important fons documental. No totes les dades històriques estàn clares, però el cadirat de la catedral de Girona va ser començat a fer entre 1351 i 1353, i sembla que hi va intervenir l artista Aloi de Montbrai, que des de 1345 vivia a Girona on s hi va estar fins al També se li ha atribuït el cadirat, però la comparació estílistica de la cadira del bisbe amb els respatllers descarta aquesta possibilitat. Recentement s ha optat doncs per plantejar la figura del Mestre Aloi com la d un escultor, però també, o sobretot, com la d un empresari i contractista d obres, de les quals només n hauria dut a terme personalment una part, i que explicaria no només aquest desacord sinó molts altres entre les nombroses obres atribuides a Aloi. A més hi ha un document del 1352, citat per Fonoyet, en el qual un fuster anomenat Ferrer de Groins pacta amb el

14 14 prevere del capítol, i es compromet a acabar el cor de la catedral i a no realitzar cap altre treball abans de finalitzar-lo, mentre que l altra part es compromet a subministrar-li tota la fusta necessària i a pagar-li tres sous i quatre diners per cada dia de treball. Artísticament, les talles ténen influència francesa, cosa que és habitual a la Corona d Aragó durant el segle XIV. El lloc d origen del Mestre Aloi, és Montbrai, a la Normandia, i en el cas de Ferrer de Groins, no he localitzat cap poble anomenat Groins però podria ser també francès. D altra banda, hi ha punts que queden foscos, com la possibilitat que el Cor no hagi estat al mateix lloc des del XIV que va ser construït fins al XX que va ser enderrocat, i és que encara que la construcció de la catedral gòtica va començar al XIV com a ampliació de la romànica, a finals del XIV només hi havia construïda la part davantera amb les tres naus, i tot just s havia començat la primera fase de la volta de d una sola nau (just al damunt d on hi havia el Cor al segle XX), una construcció tan atrevida prop de 23 metres d ample que havia paralitzat les obres fins a una reunió d arquitectes el 1417, a partir del qual es va decidir tirar endavant i van començar les obres de la segona fase. Al segle XVI es va construir la tercera fase i al XVII la quarta i última fase de la nau i el campanar, acabant-se la façana el segle XVIII, i per tant no està clar que durant tot aquest periode hi pogués haver el Cor al mig d una nau en construcció. Les vistes complementàries de les quatre fotografies del Cor de que disposem, ens permeten algunes precisions i conjectures respecte al Cadirat: - Podem confirmar que als laterals, hi havia 2 files de cadires i respatllers alts a la fila superior, i respatllers també a la paret posterior (la de l orgue, on a més i en posició central, podem veure-hi la cadira del bisbe). - El nombre de respatllers de la paret posterior és de 12 - El nombre de respatllers de cada paret lateral no es pot determinar amb exactitut, però en la foto d esquena a l altar i mirant l orgue, en contem 8 fins a la porta que a dalt segueix amb la mateixa decoració agafant l amplada de 2 respatllers, i com a mínim 6 respatllers més, la qual cosa donaria un total de 16 unitats de decoració de respatller. Però si agafem l altra foto que mira cap a l altar, de la porta en endavant només hi ha 4

15 15 respatllers, que és una incongruència, i que fa suposar, o que hi havia dues portes a cada paret lateral (amb la qual cosa el nombre de respatllers s incrementaria notablement), o bé que les fotos estàn preses en anys diferents i que entretant havia variat la disposició. - Prenent l estimació més curta, serien 16 a cada paret lateral més 12 a la paret de l orgue, fan un total de 44. En qualsevol cas, com veurem després al descriure el museu Maurí, no se n conserva la totalitat sinó només 34. Quatre fotografies de la Seu de Girona de la primera meitat del segle XX, mostrant el cadirat en el seu emplaçament original en el Cor

16 16 La cadira del bisbe Per il lustrar aquesta divergència estílistica entre els respatllers i la cadira del bisbe (seria entre el mestre Ferrer i el mestre Aloi, com hem dit més amunt?), i abans d estudiar els respatllers, ens mirarem més d aprop aquesta última. Com es pot veure en les il lustracions, tota la cadira és molt recarregada, i se n poden destacar el relleu amb l escena de l Epifania que decora un dels costats, i la misericòrdia, on s ha dit que la cara de la figura que sosté el seient amb la mà, podria ser la del creador del cadirat. La cadira del bisbe és l única cadira supervivent del Cadirat gòtic de la Seu de Girona de mitjans del segle XIV Relleu lateral de la cadira del bisbe

17 17 Detall de l escultura de la Misericòrdia, que trobem a la Cadira del bisbe Els respatllers gòtics conservats al Museu-Fundació Maurí El fet de que, com hem dit abans, es desmuntés el Cor i els respatllers quedéssin dipositats uns anys a la catedral, i després els 34 respatllers recollits a Girona es trasl ladéssin a casa el senyor Maurí, on van quedar guardats uns anys més abans de que finalment es muntéssin en forma d exposició, fa que no poguem saber de cap manera quin era l ordre i la distribució originals d aquests respatllers. Tal com estàn posats ara, els àngels amb instruments estàn agrupats en dues cantonades oposades, i les parelles d àngels músics que es formen en el mateix respatller, tant són de la mateixa classe, com barrejen percussió i vent, o percussió i corda, o vent i corda, sense cap ordre aparent. Algunes de les talles d aquests respatllers estàn en un estat bastant precari, i en alguns casos en manquen fragments (trencats o caiguts) A més, els respatllers estàn col locats en una habitació en la qual només n hi caben 28, i els altres 6 estàn penjats en dues parets de l escala d accés a l habitació dels respatllers. Tal com s ha descrit a la fitxa RidIM adjunta a aquest treball, cadascún dels respatllers té en la seva part superior un pinacle, sota del qual hi ha una rosassa amb elements geomètrics i florals, quedant a ambdós costats uns espais triangulars dintre dels quals hi ha una talla amb una sola figura, que pot ser humana, d animal, de dimoni o d àngel. Entre aquests últims hi ha 21

18 18 àngels músics, cadascún amb un instrument diferent, que formen un excel lent catàleg dels instruments musicals més comuns al segle XIV. Esquema i dimensions de un respatller: Un àngel músic, talla de fusta Un àngel músic, talla de fusta 64 cm capitell 176 cm 70 cm

19 19 Els àngels músics dels respatllers de l antic cadirat gòtic de la Seu de Girona: Catàleg d instruments Instruments de percussió Pandero Pandereta Tambor de front Tambor de costat Cròtals Triangle Instruments de vent Flauta recta de cantell Flauta de pan (la toca un dimoni) Xirimia curta Trompeta recta Cornamusa Orgue portatiu Instruments de corda polsada Llaüt Guitarra medieval Saltiri d ala sencera Saltiri trapezoidal (de mig canó) Saltiri allargat (en forma d arpa) Arpa

20 20 Instruments de corda fregada Rebec (mànec amunt), amb arc Viola d arc (mànec avall) Viola de roda Comentaris organològics als instruments de percussió En general es veuen amb prou claretat, però el pandero també podria ser un petit tambor. Comentaris organològics als instruments de vent A l orgue portatiu hi comptem 9 tubs; sembla doncs que tindria una extensió d una octava diatònica amb el setè grau doble (si és en tò de Do, amb el Si bemoll i Si natural). La xirimia curta té clarament marcats sis forats (5 i el que tapa un dit), l executant infla les galtes per tocar, aguanta l instrument horitzontal i per les dimensions de la seva cara, l instrument tindrà uns 30 cm de llargada (origen de la gralla?). El que en principi havíem près per una xirimia llarga, representat per un instrument de uns 60 cm i amb el pavelló cap a baix, arribem a la conclusió de que és en realitat una trompeta recta, ja que no té cap forat de digitació esculpit a la talla (tota la fusta està però, plena de petits forats de corcs). La flauta de pan podria simbolitzar les bacanals, i per això la toca un dimoni. La flauta recta sembla bufada des del cantell de dalt, a l estil d una quena, fins i tot s aguanta una mica de costat com elles. Es veuen clarament 8 forats. En la cornamusa, es veu clarament el bordó damunt de l espatlla, el bufador, i la nou d on surt el grall, mentre que l avantbraç dret presiona el dipòsit d aire o sac.

21 21 Comentaris organològics als instruments de corda polsada En el saltiri d ala sencera, semblen haver-hi 8 ordres dobles, mentre que en el de mig canó sembla que hi ha 9 o 10 ordres dobles, i fins i tot s hi veu el forat a la tapa de ressonància. En tots dos casos, a la banda dreta es veuen les claus d afinació, i sembla que entre el polze i l index es sosté alguna cosa (el plectre). En canvi en aquest instrument allargat i amb disposició de cordes horitzontal, una mena d híbrid saltiri-arpa, hi ha un nombre molt gran de cordes però disposades en ordre senzill, no es veuen les claus d afinació, i el dit index es veu separat del polze, estirat i polsant directament una corda. Del llaüt es veuen molt poc els detalls, no estàn marcats els forats de ressonància, la mà no sembla que toqui amb plectre sinó amb els dits, d altra banda fent un esforç d endevinació en quant al nombre de cordes diriem que té 3 ordres dobles, i segurament el mànec deu tombar cap endarrera, però tampoc es veu bé. La guitarra medieval sembla que tingui 4 ordres dobles, es reconeix el claviller en forma de falç, i la mà no es veu gaire bé però sembla que polsi amb l index i no amb un plectre. De l arpa s ha de remarcar sobretot, l efecte de moviment que transmeten els dits de les dues mans, però en canvi la caixa de ressonància no té el gruix suficient. Comentaris organològics als instruments de corda fregada A la viola d arc hi comptem 4 cordes, i està col locada amb el mànec cap avall, mentre que el rebec, que també sembla tenir 4 cordes, té el mànec cap amunt. En tots dos casos, l arc s agafa amb el palmell de la mà cap avall. La viola de roda mostra clarament la manivela per fer girar la roda, el claviller és pla i de forma romboidal, i les tecles que accionen les varilles que regulen la llargada de la corda, surten del costat del mànec (per les tecles que es veuen, suposem que n hi hauria 8).

22 22 instruments de percussió Cròtals Pandereta Pandero Tambor Triangle

23 23 instruments de vent Cornamusa Flauta de Pan Flauta recta de cantell Orgue Xirimia curta Trompeta recta

24 24 corda polsada Guitarra medieval Llaüt Saltiri d ala sencera Saltiri de mig canó Saltiri - arpa Arpa

25 25 corda fregada Rebec Viola d arc Viola de roda

26 26

27 27 Principals fonts d informació - Visita a la Catedral de Girona. - Conversa amb un matrimoni, cuidadors del museu de la Catedral de Girona, que em van facilitar diversa informació i una foto del Cor de la Catedral, tal com era antigament. - Conversa amb el Sr. Josep Villar, responsable de l Arxiu Capitular del museu de la Catedral de Girona, i consulta d alguns llibres del dit arxiu. - Visita al Museu-Fundació Maurí, de La Garriga (carrer Cardedeu nº 17), on es conserven els (o la major part dels) respatllers del Cadirat. - Conversa amb el Sr. Joan Hernàndez, que té cura del Museu-Fundació Maurí, qui a més, em va permetre fer un reportatge fotogràfic dels citats respatllers. - Algunes fotografies de l antic Cor de Girona es troben a l Institut d Art hispànic, Arxiu Mas, de Barcelona, i apareixen reproduïdes a l article de Fonoyet. Bibliografia - A.A.V.V. Història de la cultura catalana. Volum 1: l esplendor medieval, segle XIV-XV, Edicions 62, Barcelona, BARRAL, X, Art de Catalunya. Volum 6, Escultura antiga i medieval, Edicions L Isard, Barcelona, CALZADA, Josep: Catedral de Girona, Ed Escudo de Oro, Barcelona, FONOYET, Lourdes: El Cadirat del Cor de la Catedral de Girona, a Lauro, revista del Museu de Granollers, nº 20, Juny KRAUS, Dorothy & Henry, Las sillerías góticas españolas, Alianza Editorial, Madrid, 1984.