Clica els tres termes corresponents a les funcions vitals dels éssers vius:

Transcripción

1 SESSIÓ 1 1 Clica els tres termes corresponents a les funcions vitals dels éssers vius: cèl lula germinació relació biosfera fotosíntesi excreció cefalització segmentació reproducció nutrició respiració circulació SESSIÓ 1 1 Defineix breument les funcions vitals dels éssers vius: nutrició relació reproducció SESSIÓ 1 2 Arrossega les etiquetes fins a la part inferior del dibuix segons correspongui. Després, compara la morfologia d una cèl lula animal i una cèl lula vegetal típiques: cèl lula vegetal cèl lula animal cloroplast mitocondri paret de cel lulosa membrana plasmàtica gran vacúol nucli nucli membrana plasmàtica vacúol citoplasma reticle endoplasmàtic aparell de Golgi reticle endoplasmàtic mitocondri aparell de Golgi

2 SESSIÓ 1 2 Ara, marca les respostes correctes: Les plantes són organismes autòtrofs, és a dir, que......produeixen el seu propi aliment....no poden fabricar el seu propi aliment i l han d obtenir del medi. L orgànul o orgànuls de la cèl lula vegetal que ens indiquen que les plantes són autòtrofs......són els cloroplasts....és la paret de cel lulosa. Els animals, en canvi, són organismes heteròtrofs, és a dir, que......fan el seu propi aliment....no poden fabricar el seu propi aliment i l han d obtenir del medi. Els animals no poden ser autòtrofs perquè......no tenen cloroplasts....no tenen paret de cel lulosa. SESSIÓ 1 3 Relaciona cada regne amb les seves característiques: moneres (bacteris) Són formats per cèl lules eucariotes. Són unicel lulars (autòtrofs o heteròtrofs) o pluricel lulars sense teixits veritables. protoctists (algues i protozous) fongs (llevats, bolets i altres fongs) plantes animals Són formats per cèl lules eucariotes. Són heteròtrofs. Poden ser unicel lulars o pluricel lulars sense teixits veritables. Són formades per cèl lules procariotes. Són unicel lulars. Poden ser autòtrofes o heteròtrofes. Són formats per cèl lules eucariotes. Són pluricel lulars amb teixits veritables. Són heteròtrofs. Són formades per cèl lules eucariotes. Són pluricel lulars amb teixits veritables. Són autòtrofes. SESSIÓ 2 4 Observa el dibuix d una planta amb flor típica i, amb l ajut d un diccionari, defineix els termes següents (pots trobar més informació en la pàgina web de la xarxa xtec.es): Estigma Estil Ovari Estam

3 Pètal Pistil Sèpal Poncella Fulla Pecíol Limbe Nervi Gemma Tija Arrel

4 SESSIÓ 2 5 Relaciona cada definició d un tipus d arrels amb el dibuix corresponent: Fasciculades: són formades per una cabellera d arrels iguals. En són exemple les del blat. Axonomorfes: són formades per una arrel principal ramificada de la qual surten altres arrels més fines. En són exemple les de la mongetera. Tuberoses: es tracta d arrels molt grosses que serveixen de magatzem de substàncies nutritives. En són exemple les de la pastanaga, el rave i la remolatxa. SESSIÓ 2 6 Completa l esquema següent, relatiu a la fotosíntesi, arrossegant les etiquetes fins al contenidor corresponent del dibuix: llum solar aigua glúcids (sucres) + CO 2 + O 2 SESSIÓ 2 6 Ara, contesta: Les plantes, poden dur a terme la fotosíntesi a la nit? Per què? Què li passaria a una planta si la tanquéssim en un lloc fosc durant molt temps? Per què? Què li passaria a l atmosfera si s extingissin totes les plantes, les algues i els bacteris fotosintètics? Per què?

5 SESSIÓ 2 7 Relaciona cada tropisme amb la seva definició: Fototropisme Moviment de les arrels i la tija a conseqüència de la força de la gravetat. Higrotropisme Moviment de les arrels en funció de la humitat del sòl. Geotropisme Quimiotropisme Moviment de les arrels en funció de la concentració de sals minerals. Moviment de la planta o alguna de les seves parts en resposta a la llum. SESSIÓ 2 8 Relaciona els moviments de les plantes amb el tipus de tropisme corresponent (hi pot haver més d una relació): Les arrels s endinsen dins el sòl. geotropisme positiu La tija s enlaira i s allunya del sòl. geotropisme negatiu Les arrels creixen cap a zones del sòl on hi ha menys concentració de sals minerals. Les fulles creixen cap a zones assolellades. Les arrels creixen cap a zones humides. Les arrels creixen cap a zones del sòl riques en sals minerals. higrotropisme positiu fototropisme positiu fototropisme negatiu quimiotropisme positiu quimiotropisme negatiu SESSIÓ 2 9 Observa aquestes dues fotografies i contesta: Quina diferència hi ha entre un tropisme i una nàstia? Pots trobar més informació en l espai web botanical.

6 SESSIÓ 2 10 Arrossega les etiquetes amb el nom dels diversos tipus de fulles segons la forma del limbe fins al dibuix corresponent. Si cal, busca informació en aquesta pàgina web de la xarxa xtec: ovada espatulada cordiforme lanceolada orbicular acicular linear hastada SESSIÓ 2 11 Arrossega les etiquetes amb el nom dels diversos tipus de fulles segons el seu marge fins al dibuix corresponent. Si cal, busca informació en aquesta pàgina web de la xarxa xtec: fesa dentada entera seccionada serrada partida SESSIÓ 2 12 Llegeix el text següent i, després, contesta les preguntes: Jan Baptista Helmont, un metge flamenc del segle XVII, va fer un estudi per conèixer de què s alimentaven les plantes. Aquest estudi va consistir a plantar un petit salze en un test gros. El salze pesava 2,5 kg i al test hi havia exactament 100 kg de terra. Després de cinc anys, durant els quals va mantenir la terra sempre humida amb aigua de pluja i va evitar que arribés pols al test, va tornar a pesar el salze i la terra: el salze pesava 82 kg, però la terra del test només havia perdut 0,5 kg del seu pes inicial. Helmont va concloure que les substàncies que havia fet servir l arbre per a créixer procedien de l aigua que havia utilitzat per a humitejar la terra.

7 Quin va ser l increment de pes del salze? N hi ha prou amb la disminució del pes de la terra del test per a explicar aquest increment de la massa del salze? Quines altres molècules van contribuir a l increment de pes del salze? D on va obtenir l arbre aquestes molècules? Quina seria la interpretació de l experiment de Helmont segons els coneixements actuals de la fotosíntesi? SESSIÓ 2 13 Relaciona els processos vegetals de la respiració i la fotosíntesi (columna del mig) amb els gasos que es produeixen (columna de la dreta) i el període en què es duen a terme (columna de l esquerra): durant les hores diürnes (amb llum solar) fotosíntesi producció de CO 2 (diòxid de carboni) a totes hores del dia i de la nit respiració producció de O 2 (oxigen)

8 SESSIÓ 3 SESSIÓ Ara, observa el gràfic següent, que fa referència a la producció d oxigen i de diòxid de carboni d un gerani mantingut a l hivernacle d un camp de recerca experimental, i contesta les preguntes següents: producció de O2 i de CO hores del dia Quina línia del gràfic indica la producció d oxigen? Raona la resposta. Quina línia del gràfic indica la producció de diòxid de carboni? Raona la resposta. Explica breument en què es diferencien les plantes llenyoses de les plantes herbàcies:

9 SESSIÓ 3 15 Arrossega el nom de les diferents parts d una flor hermafrodita fins al contenidor corresponent: pètal sèpal androceu gineceu òvul antera estam estigma tub pol línic SESSIÓ 3 16 Relaciona cada concepte referent al cicle vital de les plantes amb la definició corresponent: planta vivaç o perenne Planta vivaç que manté les fulles durant tot l any. planta de fulles perennes planta de fulles caduques germinació plàntula pol linització directa pol linització encreuada planta hermafrodita planta unisexual Procés pel qual s origina una nova planta a partir de la llavor. Planta vivaç que només té fulles en determinades èpoques. Planta en estat immadur, que en créixer passarà a ser una planta adulta. Planta que viu diversos anys. Procés mitjançant el qual el pol len va de les anteres a l estigma de la mateixa flor. Planta que té els òrgans reproductius masculins i femenins en la mateixa flor. Procés mitjançant el qual el pol len va de les anteres d una flor a l estigma d una altra flor. Planta que té els òrgans reproductors masculins i femenins en diverses flors. SESSIÓ 3 17 Contesta: Totes les flors són hermafrodites? Com es diuen les flors que no ho són?

10 Busca en el diccionari de l Enciclopèdia Catalana el significat dels termes monoic i dioic, referents a les plantes unisexuals. Com es diuen les plantes unisexuals que tenen flors masculines i femenines en plantes diferents? Com es diuen les plantes que tenen flors masculines i femenines en una mateixa planta? SESSIÓ 3 18 Explica la reproducció i el cicle vital d una planta amb llavors fent servir les paraules següents. A continuació, i en un full a part, fes un dibuix que representi el procés que has explicat: flor estam antera pistil ovari estil estigma òvul cèl lula reproductora masculina plàntula llavor fruit SESSIÓ 4 19 Completa l esquema següent, referent al cicle biològic i la reproducció de les molses. Escriu cada lletra en el requadre corresponent: A esporòfit B esporangi C fecundació D espores E gametòfit F anteridi G arquegoni

11 SESSIÓ 4 SESSIÓ Ara, descriu breument la reproducció i el cicle vital de les molses: ESPORÒFIT GAMETÒFIT ESPORANGI ARQUEGONI FECUNDACIÓ ESPORES ANTERIDI ESPORANGI GAMETÒFIT Completa l esquema següent, referent al cicle biològic i la reproducció de les falgueres Escriu cada lletra en el requadre corresponent: A frondes B sorus C esporangi D espores E gametòfit F arquegoni G anteridi H fecundació I petit esporòfit J esporòfit

12 SESSIÓ 4 20 Ara, descriu breument la reproducció i el cicle vital de les falgueres: FRONDES SORUS ESPORANGI ESPORÒFIT PETIT ESPORÒFIT GAMETÒFIT GAMETÒFIT FECUNDACIÓ ANTERIDI ARQUEGONI SESSIÓ 4 21 Contesta les preguntes següents sobre els cicles vitals de les molses i les falgueres: FRONDES ESPORANGI SORUS ESPORANGI ESPORANGI ESPORES ESPORÒFIT ESPORÒFIT FECUNDACIÓ PETIT ESPORÒFIT GAMETÒFIT GAMETÒFIT FECUNDACIÓ GAMETÒFIT ANTERIDI ARQUEGONI ARQUEGONI ANTERIDI GAMETÒFIT

13 SESSIÓ 5 26 En què s assemblen els cicles vitals de les falgueres i les molses? En què es diferencien? En què es diferencia el cicle vital de les plantes amb llavors del cicle vital de les plantes sense llavors? SESSIÓ 5 22 Observa aquestes fotografies d animals i escriu els seus noms en la casella corresponent: cranc cuc de terra esponja de mar estrella de mar gavina granota llop medusa orangutan peix pop saltamartí

14 SESSIÓ 5 22 Ara, arrossega les etiquetes amb el nom d aquests éssers vius fins al contenidor corresponent: cranc cuc de terra esponja de mar estrella de mar gavina granota llop medusa orangutan peix pop saltamartí Animals completament segmentats Animals amb estructures internes segmentades Animals sense segmentació SESSIÓ 5 22 Ara, arrossega les etiquetes amb el nom d aquests éssers vius fins al contenidor corresponent: cranc cuc de terra esponja de mar estrella de mar gavina granota llop medusa orangutan peix pop saltamartí Animals amb eix anteroposterior Animals sense eix anteroposterior

15 SESSIÓ 5 22 Ara, arrossega les etiquetes amb el nom d aquests éssers vius fins al contenidor corresponent: cranc cuc de terra esponja de mar estrella de mar gavina granota llop medusa orangutan peix pop saltamartí Animals cefalitzats Animals sense cefalització SESSIÓ 5 22 Ara, arrossega les etiquetes amb el nom d aquests éssers vius fins al contenidor corresponent: cranc cuc de terra esponja de mar estrella de mar gavina granota llop medusa orangutan peix pop saltamartí Animals amb extremitats Animals sense extremitats SESSIÓ 5 22 Ara, arrossega les etiquetes amb el nom d aquests éssers vius fins al contenidor corresponent: cranc cuc de terra esponja de mar estrella de mar gavina granota llop medusa orangutan peix pop saltamartí Animals amb òrgans dels sentits Animals sense òrgans dels sentits

16 SESSIÓ 5 22 Ara, arrossega les etiquetes amb el nom d aquests éssers vius fins al contenidor corresponent: cranc cuc de terra esponja de mar estrella de mar gavina granota llop medusa orangutan peix pop saltamartí Animals amb sistema nerviós organitzat Animals que només tenen cèl lules nervioses soltes SESSIÓ 6 23 Escriu els tres sistemes que poden utilitzar els animals per a capturar i ingerir l aliment i posa algun exemple de cada: SESSIÓ 6 23 Relaciona cada un d aquests grups d animals amb el tipus de digestió que tenen (recorda que algun grup pot tenir diferents tipus de digestió): Porífers Cucs Mol luscs Intracel lular Celenterats Artròpodes Extracel lular Equinoderms Vertebrats

17 SESSIÓ 6 25 Defineix els termes següents, referents als mecanismes pels quals es distribueixen les substàncies alimentàries i l oxigen per totes les cèl lules del cos i es recullen els productes de rebuig: Circulació oberta Circulació tancada Difusió SESSIÓ 7 26 Relaciona els elements de les tres columnes (tipus de respiració, definició i exemples), referents a la respiració en els animals: Per difusió Cutània Branquial Traqueal Pulmonar Els gasos són intercanviats per uns òrgans especials, uns replecs de la pell en forma de fi laments o làmines que tenen una gran quantitat de vasos sanguinis. Els gasos són intercanviats per uns tubs ramifi cats que van des de l interior de l animal fins a la seva superfície. Els gasos passen directament del medi a les cèl lules i viceversa. L intercanvi de gasos es fa en unes bosses especialitzades. Els gasos passen a través de la pell. Porífers i celenterats Amfibis adults, rèptils, ocells i mamífers Artròpodes Cucs, mol luscs i amfibis Peixos, mol luscs, crustacis i amfi bis juvenils SESSIÓ 7 27 Relaciona els elements de les tres columnes (tipus d excreció, definició i exemples), referents a l excreció en els animals: Per difusió Conductes especialitzats formats per cèl lules excretores. Porífers i celenterats Per conductes excretors Per l aparell excretor Per glàndules sudorípares Format per ronyons que filtren la sang i formen l orina i per conductes excretors. Els productes de rebuig travessen les parets del cos. Part de les substàncies de rebuig s elimina amb la suor. Vertebrats Determinats vertebrats terrestres Cucs, mol luscs, equinoderms I artròpodes

18 SESSIÓ 8 28 Completa el quadre de característiques dels diferents grups d éssers vius. Tingues en compte que alguns d aquests grups poden presentar més d un tipus de circulació, respiració o desenvolupament: material tipus de digestió tipus de respiració tipus de circulació tipus d excreció tipus de reproducció tipus de desenvolupament porífers celenterats cucs mol luscs artròpodes equinoderms vertebrats SESSIÓ 8 29 Observa les fotografies següents i resol: Què indiquen les fletxes de les fotografies? Les persones, d on obtenim el nostre aliment?

19 Fes una llista d aliments que tinguin el seu origen en: els fruits i/o les llavors de les plantes els músculs dels animals i els peixos altres productes d origen animal les fulles de les plantes les tiges de les plantes Explica quina funció tenen aquests aliments en les plantes o els animals dels quals s han obtingut.