TEMA 4: COM SÓN LES PLANTES. Les plantes són éssers vius que per créixer necessiten aigua, aire, llum del sol i algunes substàncies del sol.

Transcripción

1 TEMA 4: COM SÓN LES PLANTES Les plantes són éssers vius que per créixer necessiten aigua, aire, llum del sol i algunes substàncies del sol. 1. Les parts de les plantes Les plantes tenen tres parts: arrel, tija i fulles. Algunes plantes tenen flors i fruits. Les flors només surten uns quants dies a l any. Després, es converteixen en fruits. Dins dels fruits hi ha les llavors. fruits flors fulles tija arrel

2 1.1. L'arrel L arrel és la part de la planta que creix sota terra. Subjecten la planta al sòl. Absorbeix l aigua i les substàncies minerals del sòl que li serviran per alimentar-se. Les arrels creixen cap el centre de la terra i poden tenir diverses formes: Arrel principal gruixuda de la qual en surten altres de més fines. Com l olivereta i la rosella. Moltes arrels fines de mida semblant. Com el porro i el blat. Arrels gruixudes que emmagatzemen aliments. Com la pastanaga i la remolatxa La tija Creix sobre el terra i sosté les fulles, les flors i els fruits. Distribueix l aliment per tota la planta. Acostumen a dividir en branques. Hi ha diferents tipus de tiges: les llenyoses i les herbàcies. Tiges llenyoses estan formades per fusta i són dures i rígides. Reben el nom de troncs i es troben en els arbres i els arbusts. o Els arbres tenen una tija llenyosa i gruixuda anomenada tronc. Les branques són dures i neixen a la part alta. Com la perera i l'alzina. o Els arbustos tenen la tija més curta que els arbres. Per això,les seves branques neixen de prop del terra.

3 Tiges herbàcies són flexibles, primes i de color verd. Es troben en les herbes com la rosella, julivert i camamilla. Tija Herbàcia Llenyosa Herbes curta llarga Arbustos Arbres 1.3. Les fulles Les fulles són les parts verdes de la planta que neixen de les branques. Estan formades pel pecíol i el limbe. El pecíol és la part per on la fulla s'uneix a la tija. El limbe és la part més ampla de la fulla i pot tenir formes molt variades. Els nervis són tubs prims per on circula l'aliment. nervis pecíol limbe

4 Hi ha plantes de fulla caduca perquè perden les fulles a la tardor i d'altres són de fulla perenne, perquè conserven les fulles verdes tot l'any. 2. LES PLANTES I LES FUNCIONS VITALS Les plantes de la mateixa manera que els animals i la resta d éssers vius, fan les tres funcions vitals: relació, nutrició i reproducció. 2.1 LA RELACIÓ Les plantes tenen diferents maneres de relacionar-se, noten les condicions del medi on viuen, com ara la llum, la temperatura o la humitat, i s hi adapten. Podem observar que: Les fulles i les tiges s inclinen cap a la llum. Les arrels creixen cap a on hi ha aigua. Algunes plantes tanquen les fulles quan alguna cosa les toca. Hi ha plantes enfiladisses que s enrotllen al voltant d altres plantes per créixer. Algunes plantes obren les seves flors durant el dia i altres durant la nit. Algunes intenten defensar-se dels seus depredadors amb espines. Les plantes carnívores, necessiten cridar l atenció dels insectes 3 perquè s alimenten d ells. Per això, tenen flors vistoses i molt oloroses per atraure ls.

5 2.2 LA NUTRICIÓ Les plantes són capaces de fabricar l aliment que necessiten. Les plantes necessiten aigua, sals minerals, diòxid de carboni i la llum del sol. L aigua i les sals minerals L'aigual es vital per l'existència de les plantes. Les plantes aconsegueixen agua quan plou o les reguen. Aquestes l agafen per l arrel a través d uns pèls absorbents molt fins. Les plantes prenen aigua i sals minerals per l'arrel i formen la saba bruta. La saba bruta puja per l'arrel i per la tija a través d'uns conductes i arriba fins a les fulles. El diòxid de carboni És un gas que forma part de l aire. Els éssers vius l expulsem en respirar i també es produeix sempre que es crema alguna cosa. Les plantes agafen diòxid de carboni per les fulles per elaborar el seu aliment. La fotosíntesi El procés que fan servir les plantes per produir el seu aliment s anomena fotosíntesi i té lloc a les fulles. La saba bruta, puja des de l arrel fins a les fulles per la tija. Allà la saba bruta es combina amb el diòxid de carboni que les fulles han captat de l aire i es transforma en saba elaborada que és l aliment de les plantes. L'energia que necessita la planta per fer aquest procés l'agafa de la llum del sol.

6 6 diòxid de carboni la llum del sol aigua sals minerals 2.3 LA REPRODUCCIÓ Reproducció sexual, quan les flors tenen una part masculina i una de femenina i formen les llavors que quan cau a terra i troba una temperatura i una humitat adequades, germina i dóna lloc a una nova planta. Reproducció no sexual, quan es planta per mitjà d esqueixos, és a dir, branques que formen arrels, creixen i donen lloc a una altra planta. 8 La flor La flor és la part de la planta que conté els òrgans reproductors i es forma de diverses parts: 9 El calze. Està format per unes fulles verdes, anomenades sèpals que protegeixen la flor.

7 La corol la. És la part més vistosa. Està formada per unes fulles de colors anomenades pètals. Els estams. Són els òrgans reproductors masculins de la flor. El pistil. És l òrgan reproductor femení de la flor. corol la pistil pètals estams sèpals La pol linització calze La pol linització és el transport dels grans de pol len des dels estams d una flor fins al pistil d una altra. Aquest procés es fa mitjançant el vent o a través dels insectes. El fruit i la llavor El fruit es forma a partir de la flor i conté les llavors. Els fruits poden ser: carnosos: són sucosos i a l interior contenen aigua. Per exemple: la taronja, el kiwi i l albergínia. secs: tenen poca aigua. Per exemple: les nous, els cacauets i les glans.

8 Quan una llavor cau a terra i troba humitat germina i dóna lloc a una nova planta. 1. En els estams de la flor es formen els grans de pol len. 2. Un gra de pol len arriba al pistil d una altra flor transportat pel vent o per un insecte 3. El pistil madura i es forma el fruit 4. A l interior del fruit es troben les llavors. 5. Una llavor cau a terra, germina i dóna lloc a una nova planta. 3. Què en sabem de les plantes? L hàbitat de les plantes Els boscos, on hi ha diferents tipus de plantes com arbres, arbustos i herbes que hi creixen de manera espontània. 1 Els prats, on predominen les herbes. Els camps de conreu, on els pagesos conreen les plantes. Plantes cultivades en parcs i jardins L hàbitat és el medi on viuen les plantes.

9 La importància de les plantes Les plantes són imprescindible per a la vida. Produeixen l aliment i l oxigen que fan servir la resta dels éssers vius. Tenen altres funcions: Aliments per a les persones i els animals herbívors. Refugi o habitatge per molts animals del bosc. Obtenció de primeres matèries com la fusta, medicaments, teixits, paper, etc. Per guarnir les cases, els carrers... Algunes plantes a Catalunya Segons les condicions del clima, de la terra, etc. hi ha un tipus de plantes o unes altres. L alzina la podem trobar normalment a les planes i a les muntanyes. La farigola es troba a llocs assolellats i secs de les muntanyes. El pi forma grans pinedes i les podem trobar a tot el nostre territori. El narcís és una planta que viu als prats de les muntanyes.

10 LES PLANTES tenen arrels tija fulles flors poden ser segons el tipus les plantes són es clasifiquen per les seves parts són principal secundàries la forma la vora fabriquen herbes arbustos arbres l'aliment de la planta absorbeixen distribueix corol la calze estams pistil aigua i sals minerals del sòl. l'aliment a tota la planta produeixen fruits les llavors dels quals asseguren. la reproducció

11