1. Digues quins són els quatre òrgans que normalment presenten els vegetals:
|
|
- José Manuel José Miguel Córdoba Arroyo
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 IES GAUDÍ CIÈNCIES NATURALESA 1er ESO 8.1. Característiques generals (pàgina 221) 1. Digues quins són els quatre òrgans que normalment presenten els vegetals: 2. Relaciona amb fletxes segons convingui: Arrels Òrgans d enlairament per buscar la llum i de conducció d aigua i nutrients Tiges Òrgans reproductors Fulles Òrgans de fixació i d absorció d aigua i nutrients Flors Òrgans especialitzats a captar l energia de la llum per realitzar la fotosíntesi 8.2. Els òrgans de les plantes: L arrel (pàgines 223 i 224) 3. Completa el següent paràgraf, amb les següents paraules: ramificada, pilífera, arrel, subterrani, minerals, pèls, herba, aigua, arbre, terminal, creixement, còfia, planta, sòl. L és l òrgan de la, generalment, que serveix per fixar-la al i absorbir l i les sals. D arrels n hi ha de molts tipus, i aparentment poc tenen a veure les d un amb les d una, però de fet, tenen unes parts comunes: la zona (amb la o extrem final), una zona de, la zona formada per absorbents i finalment una zona. 4. Digues les dues funcions que realitzen les arrels en les plantes. 5. Classifica les següents arrels en: axonomorfes, napiformes i fasciculades:
2 IES GAUDÍ CIÈNCIES NATURALESA 1er ESO 8.2.Els òrgans de les plantes: La tija (pàgines 224 i 225) 1. Digues les dos funcions que realitzen les tiges en les plantes. 2. Completa el següent paràgraf, amb les següents paraules: ramificacions(2), tiges, subterrànies, herbàcies(2), arbòries, aèries, llenyoses(2), aquàtiques, arbustives. Les acostumen a ser, però també n hi ha d i de. Hi ha tiges, normalment verdes i toves, i, més dures, que acumulen cèl lules mortes. Les tiges poden ser anuals o bianuals, en funció del temps que durin. Les acostumen a durar més temps i poden ser, fins a una alçària de cinc metres i des de la base, o, amb alçàries superiors als cinc metres i al llarg del tronc central. 3. Relaciona amb fletxes segons convingui: Tiges aèries Rizoma, tubercle i bulb Tiges subterrànies Canya i suculenta Estípit Rèptil Enfiladissa 4. Posa els noms on calgui en el següent dibuix: rèptil, rizoma, tiges subterrànies, estípit, suculenta, tija aquàtica, bulb, canya, tubercle, enfiladissa, tiges aèries.
3 2. ÒRGANS DE LES PLANTES: LES FULLES Les fulles són òrgans aeris que tenen les següents funcions: Realitzar la fotosíntesi, per obtenir sucres. Realitzar la respiració, per obtenir oxigen i eliminar diòxid de carboni. Parts de la fulla (pàgina 225) Limbe: Làmina plana de la fulla. Anvers: Làmina de la fulla cara al sol. Revers: Làmina de la fulla oposada al sol. Pecíol: Punt de la fulla per on s'enganxa a la tija. Nervis: Conductes per on circula la saba. Sol haver-hi un nervi principal i altres secundaris. Tipus de fulles: Veure pàgina 226 EXERCICI: Mirant la pàgina 226, completa el següent quadre: Segons la forma del limbe Segons el tipus de nervis Segons la forma de la vora PALMERA PI HEURA OLM MORERA LLORER OLIVERA Observacions: Escriu el que consideris curiós de les fulles que has observat.
4 8.2. Els òrgans de les plantes (pàgines 225 i 226) 1. Digues les dos funcions que realitzen les fulles en les plantes. 2. Completa el següent paràgraf amb les següents paraules: limbe(4), nervis, pecíol, saba, fulla(2), anvers, estomes, revers. Per poder fer els intercanvis de gasos, la disposa d'unes obertures anomenades. En general, la està formada per una làmina anomenada, que sol ser plana i ampla. El s'uneix a la tija pel. La cara superior del, és a dir, l'encarada a la llum del sol, és l', i la inferior, el. En el solen haver-hi, que són conductes per on circula la. 3. Relaciona amb fletxes segons convingui: Segons la divisió del limbe Segons la forma del limbe Segons els tipus de nervis Segons la forma de la vora Segons la manera d'inserir-se Entera, serrada, dentada i lobulada Verticil lades, oposades i alternes Unninèrvia, penninèrvia, paral lelinèrvia i palmatinèrvia Cordiforme, trifoliada, sagitada, oval, lanceolada i acicular Simple i composta 4. Posa els noms on calgui en el següent dibuix:
5 8.3. Les funcions vitals en les plantes (La nutrició, pàgines ) 1. Digues per a quines dos coses serveix la nutrició. 2. Completa el següent paràgraf amb les següents paraules: arrels, química(3), oxigen, llum, elaborada, sucres(4), respirar(2), respiració, fotosíntesi(4), vius(2), interna, pèls, diòxid, minerals, bruta(2). L'aigua i les sals són absorbides pels absorbents de les i són transportades arreu de la planta en un dissolució que coneixem amb el nom de saba. Un cop arriba a les fulles es produeix una reacció química, la, que transforma la saba en saba, que està constituïda per aigua i matèria orgànica (bàsicament ). Per tant, el que s'ha produït en la és matèria orgànica, i aquesta síntesi és possible gràcies a la, al de carboni i a l'aigua. Com a residu de la apareix l'. La planta utilitza els bàsicament per respirar i obtenir energia (també anomenada energia ), de la mateixa manera que ho fan els animals i la majoria d'éssers. L'avantatge de les plantes és que poden fabricar-se els que necessiten per, en canvi, els animals han d'ingerir els a través de la dieta. Les plantes, igual que els animals, han de sempre, tant de nit com de dia, ja que les cèl lules de tots els éssers necessiten constantment energia per funcionar. Es pot considerar que la és una reacció inversa a la. 3. Relaciona amb fletxes segons convingui: Nutrició Funcions vitals de les plantes Saba bruta Saba elaborada Fotosíntesi Respiració Formada per aigua i sals minerals Obtenció de nutrients i energia Obtenció d'energia química, diòxid de carboni i aigua a partir de matèria orgànica (sucres) i oxigen Nutrició, relació i reproducció Formada per aigua, sals minerals i matèria orgànica (sucres) Obtenció de matèria orgànica (sucres) i oxigen a partir d'aigua, sals minerals i llum
6 8.3. Les funcions vitals en les plantes (La relació i reproducció, pàgines ) 1. Digues què vol dir que les plantes es relacionen. 2. Digues de quines dos maneres es poden reproduir les plantes i quina és la principal. 3. Completa el següent paràgraf amb les següents paraules: aigua, relació, llum, negativament(2), femenins, arrels, gàmetes, esporòfit(3), amunt, individu, fotosíntesi, gametòfit(3), vital, positivament, estímul, medi. Efectivament, les plantes també fan la funció de : reaccionen positivament o davant d'un. Per exemple, les tiges reaccionen a la gravetat i positivament a la llum perquè han de facilitar que es pugui fer la a les fulles, i per això creixen cap. En canvi, les reaccionen a la gravetat i no són atretes per la perquè han de buscar l' que es filtra al sòl. Les plantes presenten durant la seva vida o cicle dues generacions: i. L' genera espores que s'escampen en el i produeixen un altre o generació anomenat. El és l'encarregat de generar els masculins i, que, un cop fecundats, donaran lloc a un nou. 4. Relaciona amb fletxes segons convingui: Relació Estímul positiu Les tiges de la planta, quan s'allunyen del terra Reacció positiva o negativa de la planta davant d'un estímul Estímul negatiu Les tiges de la planta, quan s'acosten a la llum Reproducció asexual Reproducció sexual Esporòfit Gametòfit Reproducció on fan falta dos individus Genera espores que s'escampen en el medi Genera gàmetes masculins i femenins Reproducció a partir d'un únic individu
7 TIPUS SEGONS ELS ÒRGANS SEGONS LA PRESÈNCIA O NO DE LLAVOR CARACTERÍSTIQUES BRIÒFITS (Molses) NO CORMÒFITS (no presenten òrgans desenvolupats, ni arrels ni tija ni fulles veritables) PTERIDÒFITS (Falgueres) CORMÒFITS (sí presenten òrgans desenvolupats: arrels, tija i fulles veritables) Sense llavor Plantes petites, viuen en llocs humits, a prop de fonts i rius. (Pàgina 231) Els gàmetes masculins es desplacen nedant cap als femenins per fecundar-los, per la qual cosa necessiten aigua en estat líquid. Com a resultat es formen espores que originaran noves molses. Sense llavor Plantes que poden arribar a uns quants metres d'alçada, amb fulles molt dividides, i que viuen en zones humides. (Pàgina 233) Darrera les fulles, a l'època de la reproducció, veiem unes estructures fosques, els sorus, que contenen espores que originaran noves falgueres. Els gàmetes masculins es desplacen nedant cap als femenins per fecundar-los, per la qual cosa necessiten aigua en estat líquid. ESPERMATÒFITS (Plantes amb flors) CORMÒFITS (sí presenten òrgans desenvolupats: arrels tija i fulles veritables) Amb llavor (conjunt format per un embrió d'una planta i les estructures que el protegeixen. Aquest embrió donarà lloc a una planta adulta quan la llavor germini). Es divideixen en dos grans grups: 1. Gimnospermes: tenen llavors no protegides o sense fruit, com en el pi o l'avet, i les flors són sempre unisexuals i poc vistoses o atraients. 2. Angiospermes: tenen llavors protegides dins d'un fruit, com en els arbres fruiters (cirerer, castanyer...), i les flors acostumen a ser hermafrodites i molt vistoses i atraients. Per tal que es formin les llavors, el pol len que fabriquen els estams d'una flor ha d'arribar a l'estigma d'una altra flor (pol linització), mitjançant insectes o el vent. (Pàgina 235) Un cop s'han format les llavors, són disseminades mitjançant el vent, animals o l'aigua que se les enduu. Després, quan les llavors cauen per fi en un lloc adequat, amb aigua i temperatura adients, comencen a germinar DIVERSITAT I CLASSIFICACIÓ DELS VEGETALS (Pàgines )
8 8.4. Diversitat i classificació dels vegetals (pàgines ) 1. Digues quins són els tres tipus de vegetals que existeixen. 2. Relaciona segons convingui: Briòfits Pteridòfits Són cormòfits (presenten òrgans desenvolupats) Plantes amb flor Espermatòfits No es reprodueixen mitjançant llavors Molses No són cormòfits (no presenten òrgans desenvolupats) Falgueres Es reprodueixen mitjançant llavors Hi ha de dos tipus: gimnospermes i angiospermes 3. Completa el següent paràgraf amb les següents paraules: flors, reproductora, vasculars, briòfits, conductors(2), cormòfits, llavors, espermatòfits(3), corm(3), pteridòfits, superiors, llavors(2), flor, molses. Els són plantes d'estructura senzilla, sense ni vasos. Les en són un exemple. Els són vegetals (amb vasos ) i. Els són plantes amb, que es reprodueixen a través de. Els s'anomenen també plantes, ja que presenten estructures molt desenvolupades, com les i les. La és l'estructura dels vegetals. 4. Classifica les següents plantes en: espermatòfit angiosperma, espermatòfit gimnosperma, briòfit i pteridòfit:
9 8.4.3 ELS ESPERMATÒFITS: LA FLOR (pàgina 235) Els espermatòfits són plantes vasculars amb corm, que es reprodueixen a través de llavors i mitjançant flors. La flor és l'estructura reproductora dels vegetals espermatòfits. Parts: Estams: Fulles fèrtils masculines que contenen els grans de pol len o espores masculines. Estan formats per antera i filament. Pistil: Fulla fèrtil femenina, formada per ovari, estil i estigma. A l'ovari hi ha els òvuls que seran fecundats pel pol len. Pètals: Fulles no fèrtils que protegeixen el pistil i els estams. Poden ser grans i de colors vistosos per tal de atraure els insectes. El conjunt de pètals s'anomena corol la. Sèpals: Fulles no fèrtils que protegeixen les altres parts de la flor. El conjunt de sèpals l'anomenem calze. Pol linització d'una flor mitjançant la papallona: Aquesta xucla amb la trompa el nèctar de la flor mentre que els estams, moguts pel batec de els ales de la papallona, deixen anar el pol len, que cau sobre la papallona. Pol linització d'una flor per part d'una abella: Per poder arribar al nectari i xuclar el suc ensucrat, l'abella ha de passar entre els estams i el pistil. Recull el pol len i deixa el que porta d'una altra flor, sobre l'estigma.
Tema 3: Les plantes i els fongs
En aquest tema aprendràs que de plantes n hi ha de molts tipus. Les plantes fabriquen el seu propi aliment i els fongs s alimenten de substàncies que fabriquen altres éssers vius, pero també aprendràs
Más detallesLES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL
LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:
Más detallesEL REGNE DE LES PLANTES. INTRODUCCIÓ
EL REGNE DE LES PLANTES. INTRODUCCIÓ El regne de les plantes és l únic regne que es pot veure des de la Lluna. Les grans extensions de boscos i selves donen el color verd a determinades regions de la Terra.
Más detallesTEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS
TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per
Más detallesEls vegetals. 1. La colonització del medi terrestre. 2. La fotosíntesi i la respiració dels vegetals. 3. Els vegetals inferiors: plantes sense llavors
11 Els vegetals 1. La colonització del medi terrestre 2. La fotosíntesi i la respiració dels vegetals 3. Els vegetals inferiors: plantes sense llavors 4. Els vegetals superiors: plantes amb flors i llavors
Más detallesConjunt d!òrgans que realitzen una mateixa funció. Conjunt de cèl lules que realitzen una mateixa funció.
7.1. Concepte d animal (pàgina 189) 1. Digues què estudia la zoologia. 2. Completa el següent paràgraf, amb les següents paraules: animal, cel lular, òrgans, relació, reproducció, eucariotes, nutrició,
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesFitxes de repàs UNITAT 4
CEIP Lucentum Curs 2013-2014 Fitxes de repàs UNITAT 4 Nom Data: 1) Roques, rierol, pluja, arena, núvols, aire 2) Roure, aranyes, herba, esquirols, mosques, ocell, raboses, ratolins, bolets, bacteris Perque
Más detallesoperacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:
Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesLa Lluna, el nostre satèl lit
F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detalles2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre
D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força
Más detallesLes plantes UNITAT. SABRÀS: Per què les plantes són éssers vius. Quines són les seves parts. Com s alimenten les plantes. Què en saps?
UNITAT 2 Les plantes SABRÀS: Per què les plantes són éssers vius. Quines són les seves parts. Com s alimenten les plantes. Què en saps? Per què són imprescindibles les plantes al nostre planeta? Quines
Más detallesL EDAT DELS ARBRES LA EDAD DE LOS ÁRBOLES. Les plantes tenen tres parts que són les arrels, la tija i les fulles.
LA EDAD DE LOS ÁRBOLES L EDAT DELS ÀRBRES Gabinet de Didàctica Jardí Botànic Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1 LA EDAD DE LOS ÁRBOLES L EDAT DELS ARBRES Las plantas tienen tres partes que son las raíces,
Más detallesEL PARC GÜELL Història del Parc Güell
EL PARC GÜELL Història del Parc Güell Antoni Gaudí va construir el Parc Güell a la Muntanya Pelada cap a l any 1900 (principis del segle XX). La Muntanya Pelada és al nord del barri de Gràcia. A l any
Más detallesTREBALL DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS. 1a. AVALUACIÓ 1. Què és un mineral. 2. Què és la duresa? Digues què és l escala de Mohs
TREBALL DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS 1a. AVALUACIÓ 1. Què és un mineral. 2. Què és la duresa? Digues què és l escala de Mohs 3. Què és la exfoliació i la fractura? Posa exemples 4. Digues quins
Más detallesTema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )
Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només
Más detallesTema 5: Els ecosistemes
En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests
Más detalles8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?
ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,
Más detallesTEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES
TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES
Más detallesI APAREGUÉ EL COLOR CROMOPLASTS EL COLOR CROMOPLASTOS Y APARECIÓ
Y APARECIÓ EL COLOR CROMOPLASTOS I APAREGUÉ EL COLOR CROMOPLASTS Gabinet de Didàctica Jardí Botànic Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1 Y APARECIÓ EL COLOR CROMOPLASTOS El objetivo de este taller es introducir
Más detallesLa Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat
La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim
Más detallesCom funcionen les bicicletes?
Com funcionen les bicicletes? Nom: Data: Dibuixa una bicicleta el més detalladament possible: 1/20 Nom: Data: Després d anar a buscar informació a la biblioteca i a internet, escriu les parts de la bicicleta
Más detallesBiologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016
Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2016 Biologia Sèrie 3 Fase específica Qualificació a Exercici 1 b c a Exercici 2 b c Exercici 3 a b Suma de notes parcials Qualificació
Más detallesUNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents
Más detallesLOS COMPONENTES QUÍMICOS DE LA CÉLULA ELS COMPONENTS QUÍMICS DE LA CÈL LULA
LOS COMPONENTES QUÍMICOS DE LA CÉLULA ELS COMPONENTS QUÍMICS DE LA CÈL LULA JUNIO 2002 a) Estructura general de un aminoácido. Concepto de péptido Estructura general d'un aminoàci. Concepte de pèptid b)
Más detallesÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL
Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT
Más detallesGuia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detalles22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs
22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 2011-2012 Fitxes per als alumnes PROGRAMA 2 SOMIADORS I VISIONARIS Cicle inicial d educació primària 1. UN DIA FANTÀSTIC La noia protagonista compra
Más detallesDossier de reforç. Visitem la cotxera de metro
Dossier de reforç Visitem la cotxera de metro Reforç 1 El continu anar i venir dels trens Cada dia, uns 120 trens, compostos per cinc cotxes cadascun, transporten més d un milió de persones pels més de
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesDE QUÈ ESTÀ FET EL NOSTRE COS?
DE QUÈ ESTÀ FET EL NOSTRE COS? Activitat.- Poseu un exemple de cada nivell d organització prenent com a model el vostre cos. Consulteu aquestes webs: - http://svt.ac-creteil.fr/archives/media/meds/zoomflash/zoom6c.html
Más detallesACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Más detalles1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53
INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col
Más detallesL APARELL CIRCULATORI
L APARELL CIRCULATORI NOM... CURS... L'aparell circulatori està format pel cor i els vasos sanguinis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que recorren tot el cos. La funció principal de la circulació
Más detallesHi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:
2 PROGRESSIONS 9.1 Progressions aritmètiques Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: La successió
Más detallesFÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS
FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS 1.* Indiqueu quants electrons tenen a l última capa cada un d aquests elements. a) C f) O k) K b) F g) P l) S c) Ne h) H m) He d) Br i) I n) Cl
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 2 Format de paràgraf Per defecte, quan es crea un document a Ms Word el text apareix alineat a l esquerra, amb un interlineat senzill i sense cap tipus de sagnat o entrada
Más detallesL HORA DE LA GRAMÀTICA
L HORA DE LA GRAMÀTICA ELS VERBS COPULATIUS Ens toca estudiar una mena de verbs molt especials. Pel funcionament que tenen, pel complement que porten, pel tipus d oracions que formen... són els verbs copulatius!
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
Más detallesFEM UN PROGRAMA DE TELEVISIÓ:
FEM UN PROGRAMA DE TELEVISIÓ: El pas del medi aquàtic al medi terrestre dels organismes fotosintètics La vida va començar al medi aquàtic, però alguns organismes van anar adquirint algunes modificacions
Más detallesQuè és regne? Així per la seua complexitat i evolució tenim els cinc regnes: Moneres. Protists. Animal. Vegetal. Fongs
ELS ESSERS VIUS Què és regne? Per a poder definir un esser viu des del més senzill fins als més complexos cal entendre què els esses vius presenten una gran diversitat de formes i grandàries, i la taxonomia
Más detallesEL SISTEMA NERVIÓS EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
EL SISTEMA NERVIÓS EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL CENTRES ÒRGANS CARACTERÍSTIQUES 1.150 gr. Escorça: Substància grisa (cos i ramificacions curtes). CERVELL Dins: Substància blanca (ramificacions llargues).
Más detalles3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Más detalles1,94% de sucre 0,97% de glucosa
EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%
Más detallesTaller de Pins i Pinyes
Imatge: Casals i Jurado Guia didàctica 01a Nivells: alumnes d infantil (P4 i P5) i Cicle Inicial Objectius: Aquesta activitat incideix en el desenvolupament de les habilitats següents: Identificar els
Más detallesTEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom:
TEMA 5 L'ATMOSFERA Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 1.- L ATMOSFERA, UNA ESFERA D AIRE L atmosfera: composició Les capes de l atmosfera 2.- LA DINÀMICA DE L ATMOSFERA La circulació
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detallesIntroducció als elements químics. Sessió 1
Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000
Más detalles1 Com es representa el territori?
Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents
Más detallesIncendi! Aviseu ràpidament! El fum i el foc són molt perillosos!
CODI: IE 005 DATA: FEB 2016 REVISIÓ: 00 Pàg. 1! Aviseu ràpidament! El fum i el foc són molt perillosos! CODI: IE 005 DATA: FEB 2016 REVISIÓ: 00 Pàg. 2 Foc, fum, calor i foscor! Els incendis progressen
Más detallesPOLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,
POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,
Más detallesCàlcul de tants efectius
Càlcul de tants efectius Utilització de la funció TIR en el càlcul 1de 39 Exercici 1 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000 X 0 1 2 3 4 5 i=0,05 i=0,035 En primer lloc, es calcula el capital X igualant els
Más detallesDossier de recuperació
Dossier de recuperació Tecnologia 3r ESO A 2n trimestre Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 Tema 3: Màquines simples 1. Què és una màquina? 2. Què és una màquina eina? 3. Quines parts es distingeixen
Más detallesavaluació educació primària
avaluació educació primària ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI curs 2015-2016 competència matemàtica instruccions Per fer la prova utilitza un bolígraf. Aquesta prova té diferents tipus
Más detallesUn sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:
Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:
Más detallesACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:
INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament
Más detallesGràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)
x = x 0 + v (t-t 0 ) si t 0 = 0 s x = x 0 + vt D4 Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) Gràfica posició-temps Indica la posició del cos respecte el sistema de referència a mesura que passa el
Más detalles1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?
ESPORTS DE RAQUETA: EL BÀDMINTON Apunts Nivell 4t ESO 1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? El bàdminton és un esport d adversari que es juga en una pista separada per una xarxa. Es pot jugar individualment o per parelles,
Más detallesActivitats de repàs DIVISIBILITAT
Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves
Más detallesDossier de recuperació Ciències Socials
Dossier de recuperació Ciències Socials 1er ESO Curs: 2011-2012 El dossier s ha d entregar en un quadern ben presentat escrit a ordinador o a mà el dia de l examen de recuperació de Setembre. El dossier
Más detallesACTIVITAT 1: Observació de radiacions IR
Alumne/a: QUÍMICA BATXILLERAT PRÀCTIQUES DE LABORATORI - GUIÓ Experiències amb radiacions electromagnètiques Grup: Data: ACTIVITAT 1: Observació de radiacions IR Observar les radiacions IR produïdes per
Más detallesCALC 1... Introducció als fulls de càlcul
CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -
Más detallesEUROPA (2ª part) a) On es produeix oli d oliva? Es produeix oli d oliva a Espanya, Itàlia i Grècia.
EUROPA (2ª part) Realitza les següents activitats, per ordre, cercant la informació a les pàgines webs recomanades o al llibre de Coneixement del medi. 1. A classe, vam llegir les principals activitats
Más detallesLA GIRAFA. Projecte realitzat pels alumnes de cicle mitjà de l aula d acollida del CEIP MONTSENY de Barcelona
LA GIRAFA Projecte realitzat pels alumnes de cicle mitjà de l aula d acollida del CEIP MONTSENY de Barcelona 1. Com és? La girafa pertany a la família dels giràfids. Els avantpassats de les girafes eren
Más detallesMETABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat
METABOLISME 2n Batxillerat Concepte de metabolisme El metabolisme és el conjunt de totes les reaccions químiques i per tant transformacions d energia que succeeixen en l'interior de les cèl lules. L esquema
Más detallesInstitut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l aprenentatge, amb
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesAnnex I Material. Material per l activitat de treball cooperatiu MÀSTER UNIVERSITARI EN FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Annex I Material Material per l activitat de treball cooperatiu LES MÀQUINES MOTRIUS Les màquines motrius transformen una energia primària, com la del vent, la de l'aigua o la del foc, en energia mecànica
Más detallesMICROORGANISMES II. Biologia 2n batxillerat M A R I A L L U Ï S A G E N É. P R O F E S S O R A D E B I O L O G I A I G E O L O G I A.
MICROORGANISMES II Biologia 2n batxillerat M A R I A L L U Ï S A G E N É. P R O F E S S O R A D E B I O L O G I A I G E O L O G I A. Com tots els éssers vius els bacteris fan totes les funcions vitals.
Más detallesavaluació diagnòstica educació secundària obligatòria
curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla
Más detallesCharles Darwin ( )
Charles Darwin (1809-1882) Charles Darwin Estudià teologia, història natural, botànica i geologia a Cambridge. Acabats els estudis, es va embarcar com naturalista al Beagle, que va fer la volta al món
Más detallesFem un correu electrónic!! ( )
Fem un correu electrónic!! (E-mail) El correu electrònic es un dels serveis de Internet més antic i al mateix temps es un dels més populars i estesos perquè s utilitza en els àmbits d'oci i treball. Es
Más detallesPOLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.
POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. Recordeu: n Un monomi en x és una expressió algebraica de la forma a x on a és un nombre real i n és un nombre natural. A s anomena coeficient i n s anomena grau del
Más detallesFUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1
FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.
Más detallesGuia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres
Guia docent 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres 1 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables
Más detallesÍndex de diapositives
Índex de diapositives Què en saps? Energia solar fotovoltaica La central elèctrica I Centrals fotovoltaiques La central elèctrica II Centrals eòliques I La turbina Centrals eòliques II Turbines hidràuliques
Más detallesOració subordinada adjectiva: funció en l oració
Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat
Más detallesTema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES
Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES 6.1. El mol 6.1.1. Mols i nombre de partícules: el nombre d Avogadro 6.1.2. Mols i massa: massa molar 6.2. Càlculs amb mols 6.3. Canvis físics i canvis químics 6.4. Reaccions
Más detallesCONEGUEM EL MOSQUIT TIGRE Taller per al control del mosquit tigre Fitxa 1
Fitxa 1 COM ÉS? El mosquit tigre (Aedes albopictus) és petit, negre i té unes ratlles blanques al seu cos i a les potes. QUÈ FA? Pica tant a les persones com als animals. Un sol mosquit fa moltes picades,
Más detallesEls sistema solar 1r d ESO Fina Vert
EL SISTEMA SOLAR Què recordes? Origen i components Els rodamons Planetes? Quins? Altres viatgers Què recordes? Activitat 1.- Què recordes? a) Dibuixa el Sistema Solar amb tots els seus components que recordis
Más detallesMar Tapia Institut Geològic de Catalunya. Salvador J. Ribas Dept.. d Astronomia Univ. Barcelona
La Terra es mou? Mar Tapia Institut Geològic de Catalunya Salvador J. Ribas Dept.. d Astronomia Univ. Barcelona De què parlarem? La Terra es belluga. Rotació: : El dia i la nit. Els estels es mouen! Translació:
Más detallesEL PORTAL DE CONCILIACIONS
EL PORTAL DE CONCILIACIONS http://conciliacions.gencat.cat El Departament de Treball ha posat en funcionament el portal de conciliacions per fer efectiu el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l Administració
Más detallesTEMA 2: FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ
TEMA 2: FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ 1- INTRODUCCIÓ 1.1 Funció de reproducció 1.2 Diferència entre reproducció i sexualitat 1.3 Tipus de reproducció 1.4 Dimorfisme sexual 6 1.4.1 Caràcters sexuals 1.4.1.1 Caràcters
Más detallesEscherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome.
2.2 Teixits Els organismes més simples que existeixen són aquells que estan formats per una única cèl lula. Aquest tipus d organismes s anomenen unicel lulars. Aquesta cèl lula és capaç de fer totes les
Más detallesACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA
ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t
Más detallesCàlcul d'àrees i volums.
Càlcul d'àrees i volums. Exemple 1. Donada la figura següent: Calcula'n: superfície volum Resolució: Fixem-nos que la superfície està formada per tres objectes.: 1. la base del cilindre 2. la paret del
Más detallesFISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA
FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA 1. Fes els següents canvis d'unitats amb factors de conversió (a) 40 km a m (b) 2500 cm a hm (c) 7,85 dam a cm (d) 8,5 h a segons (e) 7900 s a h (f) 35 min
Más detallesLA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA?
QUÈ ÉS LA TERRA? És el nostre planeta. És un dels planetes més petits del Sistema Solar i el tercer més proper al Sol, a una distància de 150.000.000 de quilòmetres. La temperatura mitjana del planeta
Más detallesLA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA
1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA DEFINICIÓ: La capacitat física que coneixem com a força permet a la persona crear una tensió muscular a fi de vèncer una oposició o una sobrecàrrega (aixecar objectes, empènyer,
Más detallesEDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.
Más detallesInstruccions per generar el NIU i la paraula de pas
Si ja tens un NIU, no has de tornar-te a registrar. Pots accedir a la inscripció directament. Només has de validar el teu NIU i la teva paraula de pas al requadre que hi ha a la dreta de la pantalla: Si
Más detallesLes espècies invasores
Les espècies invasores El cas dels ailants a Collserola Cargol Poma Un drama per al Delta i els agricultors Silur Un predador que amenaça la fauna dels rius Ailants Arreu una invasió Espècies exòtiques
Más detallesTema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli
Classe 8 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli L oligopoli Característiques: - Pocs venedors oferint productes similars o idèntics (menys de 10 empreses) - Empreses independents. Les estratègies
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detalles