Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de l illa de Menorca
|
|
- Aarón Naranjo Villalba
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de l illa de Menorca Gestió Forestal per a l adaptació al canvi climàtic: reptes i oportunitats Projecte LIFE+Boscos Es Mercadal, 24 i 25 d Abril de 2015 JOAN ANTONI SANTANA MORRO Enginyer de Forests Tècnic de la Conselleria d Agricultura, Medi Ambient i Territori
2 Abans de començar Quina és la situació actual dels boscos menorquins?
3 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Usos del sòl i superfície Forestal Illes Balears: ha forestals Menorca: ha forestals (52,1 % de l illa) Més de la meitat de l illa de Menorca és terreny forestal
4 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Usos del sòl i superfície Forestal Font: IV IFN (MAGRAMA, 2012) La gran majoria de la superfície forestal de Menorca són boscos! ( ha, el 48% de l illa)
5 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Evolució de la superficie forestal Des de 1960 a 2000 hi ha un 26,6 % més de SUP. FORESTAL Des de l any 2000 al 2010 hi ha un 1,6 % menys de SUP. FORESTAL Expansió màxima del terreny forestal
6 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Evolució de les existències forestals Récord d arbres forestals: 10 milions d arbres a Menorca (1 milió de m 3 de fusta)
7 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Principals riscos del bosc menorquí Pèrdua del paisatge cultural (mosaic agroforestal) Pèrdua d ecotons i de la Biodiversitat
8 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Principals riscos del bosc menorquí Pèrdua del paisatge per canvi climàtic Pèrdua de la qualitat genètica
9 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Principals riscos del bosc menorquí Pèrdua del paisatge i valors ambientals per incendis forestals Pèrdua de la Seguretat Cal gestionar activament els boscos Incrementar la PREVENCIÓ i millorar la RENDIBILITAT
10 S analitzen a continuació les iniciatives privades d aprofitament de biomassa forestal dels boscos menorquins
11 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Resum de les actuacions realitzades per finca: Son Làdico, Sa Roca i Binifabini (Es Mercadal) Aprovació del pla tècnic: juliol de 2012 Inici final dels treballs: setembre 2012 desembre 2013 Empreses: Andalusi Corporation, S.L. - Trafisa
12 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Resum de les actuacions realitzades per finca: Son Làdico, Sa Roca i Binifabini (Es Mercadal) Superficie treballada entre les dues finques (aprox): 45 ha Tones de biomassa extretes (aprox): Tn
13 Son Làdico Extracció tractor forestal peus/ha (33Tn/ha) 1500 Tn
14
15 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Resum de les actuacions realitzades per finca: Coves Noves (Es Mercadal) Aprovació del pla tècnic: febrer de 2013 Inici final dels treballs: febrer - març 2013 Empresa executora: Trafisa S.A.
16 Coves Noves Extracció skidder peus/ha (36Tn/ha) 2360 Tn Maig 2014
17 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Resum de les actuacions realitzades per finca: Alcotx (Es Mercadal) Aprovació del pla tècnic: març de 2013 Inici final dels treballs: març - maig 2013 Empresa executora: Trafisa S.A.
18 Alcotx Extracció amb Skidder peus /ha 63Tn/ha 1670 Tn
19 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Resum de les actuacions realitzades per finca: Son Alzina i Santa Eulària de baix (Es Mercadal) Aprovació del pla tècnic: maig de 2013 Inici final dels treballs: maig - setembre 2013 Empresa executora: Trafisa S.A. Canvi en la metodologia de treball: de eines manuals a retroexcavadora i cisalla
20 Son Alzina i Santa Eularia Cisalla i Autocarregador peus /ha 44Tn/ha 5300 Tn
21 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Resum de les actuacions realitzades per finca: s Albufera (Es Mercadal) Aprovació del pla tècnic: setembre de 2013 Inici final dels treballs: setembre 2013 març 2014 Empresa executora: Trafisa S.A.
22 S Albufera Extracció autocarregador peus/ha 32Tn/ha 8000 Tn
23 Superficie planificada vs superficie executada
24 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Resum de les actuacions realitzades per finca: Ses Rambles i Son Gall (Alaior) Aprovació del pla tècnic: març 2014 Inici final dels treballs: març maig 2014 Empresa executora: Trafisa S.A. Es va treballar únicament a la finca de Ses Rambles. Son Gall es va descartar pel fort pendent i per l elevada presència d alzines
25 Ses Rambles i Son Gall Extracció autocarregador peus/ha 36Tn/ha 1500 Tn
26 Superficie planificada vs superficie executada
27 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Dades PRELIMINARS dels llocs d aprofitament actuals S Heretat des Duc (Es Migjorn) Empresa executora: Binife Logistica Aprovació Pla Tècnic: maig 2014 Superficie Planificada: 603 ha totals (544,81 ha forestals) Superfície executada: 14,5 ha Densitat Final: peus/ha Volum de biomassa extret: 520 Tn (35,8 Tn/ha) Santa Bàrbara, Binixems i Puig Menor (Alaior) Empresa executora: Binife Logistica Aprovació Pla Tècnic: juny 2014 Superficie Planificada: 308,11 ha totals (242 ha forestals) Superfície executada: ha (35% sup total finca) Densitat final: peus/ha Volum de biomassa extret: Tn (46,25 t/ha)
28 Conclusions i lliçons apreses: seguiment per a millorar els processos PLANIFICACIÓ ASPECTES DE MILLORA EXECUCIÓ ANÀLISI I MESURES CORRECTORES SEGUIMENT
29 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Conclusions i lliçons apreses (I) PLANIFICACIÓ Aspectes a posar en valor S han planificat més de ha (prop d un 2,88% del territori de l illa), unes ha forestals (un 3,31% de la superfície total forestal de Menorca) De les més de ha forestals planificades, s han aprofitat per a biomassa forestal pràcticament la meitat, un total de 597,79 ha forestals arbrades (un 1,78% del bosc menorquí) Millora significativa de la qualitat dels plans, incorporant aspectes ambientals. No només s ha centrat en l aspecte productiu! Aprofitament del PINAR. Aclarida selectiva dels pins en boscos mixtes (pi i alzina) amb la finalitat de millorar les condicions ecològiques de l alzinar. Silvicultura de millora de l alzinar. Aspectes a tenir en compte Ha costat ajustar els terminis d execució i retard en trituració.
30 Superfície planificada Menorca Superficie total planificada: 4.306,54 ha ( ) (8% de la superficie arbrada)
31
32 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca EXECUCIÓ Conclusions i lliçons apreses (II) Aspectes a posar en valor Adaptació de la maquinària (de manual i treta amb skidder) a totalment mecanitzat (autocarregadors forestals i retroexcavadora amb cisalla). Menys danys a la vegetació romanent.
33 Tractor forestal per a desembosc
34 Skidder forestal per desembosc
35 Detall pinça Skidder forestal
36 Nova maquinària forestal: retroexcavadora amb capçal de tall de cisalla
37 Autocarregador forestal
38 Trituradora forestal
39 Vies de treta exageradament amples i sense coberta arbustiva Afectació a tota la vegetació de dins de la via
40 Vies de treta d autocarregador Afectació de la vegetació només a l ample de rodada
41 Danys a la massa forestal romanent per desembosc amb Skidder
42 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Reducció dels danys als arbres de les vies de desembosc amb el canvi de maquinària Daños en arbolado dentro de las vías de saca 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Sa Roca Son Ladico Coves Noves Alcotx* Son Alzina- Santa Eulàlia de Baix Muy grave Grave Poco grave Sin daños Presència de danys per desembosc en el 1-2% dels arbres totals deixats
43 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca EXECUCIÓ Conclusions i lliçons apreses (II) Aspectes a posar en valor Adaptació de la maquinària (de manual i treta amb skidder) a totalment mecanitzat (autocarregadors forestals i retroexcavadora amb cisalla). Menys danys a la vegetació romanent. Es conserva la capacitat de resposta del bosc mediterrani (diferències visibles en 1 any)
44 Maig 2013
45 Maig 2014
46 Alcotx Octubre mesos despres
47 Alcotx Octubre mesos despres
48 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca EXECUCIÓ Conclusions i lliçons apreses (II) Aspectes a posar en valor Adaptació de la maquinària (de manual i treta amb skidder) a totalment mecanitzat (autocarregadors forestals i retroexcavadora amb cisalla). Menys danys a la vegetació romanent. Capacitat de resposta del bosc mediterrani (diferències visibles en 1 any) Aspectes a tenir en compte La mecanització dels processos s ha de seguir adaptant a les característiques ecològiques del bosc menorquí. Necessitat d especialització i formació del personal. Reducció de danys i consideració elements ambientals Necessitat d un seguiment tècnic continuat que mantingui la qualitat i seguretat ambiental del desenvolupament de l aprofitament.
49 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Conclusions i lliçons apreses (III) PREVENCIÓ D INCENDIS Aspectes a posar en valor Reducció de la probabilitat de propagació a foc de capçades. Canvi del Model de Combustible Millora de les infraestructures: realització de faixes i millora dels camins (transitabilitat) Connectivitat amb les infraestructures del Pla Insular Contribució al mosaic agroforestal (recuperacions de cultiu inviables econòmicament) Aspectes a tenir en compte Una gran incògnita: com modificarà el model de combustible? Increment del sotabosc?
50 Recuperacions de cultiu a s Albufera Contribució al mosaic agroforestal
51 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Conclusions i lliçons apreses (IV) SEGUIMENT DELS TREBALLS Aspectes a posar en valor Seguiment tècnic i ambiental dels treballs. Replanteig previ de les vies de treta i control d impactes De mitjana s han extret la meitat dels peus existents (620 peus/ha a 330 peus/ha) El volum mig extret és de 40 Tn/ha. FCC<70% Creació de 5-6 llocs de feina locals directes Estudi de seguiment de la resposta del bosc a les actuacions realitzades (creixement del sotabosc, resposta de la posada en llum, regeneració natural, noves germinadores, rebrot del matoll, evolució del paisatge, nidificació rapinyaires,...) Aspectes a tenir en compte Control de plagues i mortalitat arbres. Cal resposta immediata Millora de la capacitació dels executors. Especial atenció a les singularitats ambientals, culturals, patrimonials. Elements etnològics, Camí de Cavalls, Basses Temporals, control processos erosius,
52 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Conclusions i lliçons apreses (V) SOSTENIBILITAT DELS TREBALLS A L ILLA DE MENORCA Aspectes a posar en valor Sembla que els treballs PODEN ser econòmicament RENDIBLES, tècnicament VIABLES i ambientalment SOSTENIBLES (estructura de la propietat, orografia/pendent i característiques silvícoles) S aprofita el creixement del bosc (la renta) no disminueix la superfície forestal ni la dels seus hàbitats. Aspectes a tenir en compte Consum NO local (exportació de l estella) genera rebuig social Aprofitament únicament per estella. No s aprofiten altres productes que poden donar un valor afegit (metro, escorça, etc) Cal conscienciació, sensibilització i acceptació de la societat. La solució al problema energètic passa per un aprofitament integral i local de les renovables.
53 Cadera consum LOCAL Escorxador Maó
54 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Unes darreres reflexions S han exportat unes tn de biomassa forestal menorquina, que han generat més de Gcal (5.000 tn de petroli). Durant el 2013 la biomassa de Menorca ha generat 3 vegades més energia que la generada pel parc eòlic d'es Milà i 2 vegades més que la generada pels parcs solars de l'illa (OBSAM, 2013). Potencial de l illa de Menorca Tn de biomassa (pendent<25%, ENP i altres) amb torns de anys (Life+Boscos). Cal un canvi de mentalitat de la societat en l actual escenari de canvi climàtic: Boscos més resistents i més resilients a l efecte als incendis forestals. Per això, és important una gestió activa eficaç del bosc, generadora de paisatges menys vulnerables i que sigui capaç d'implicar a la població local: el bosc rendible i gestionat es més sostenible, es garanteix la seva conservació dels paisatges rurals de Menorca.
55 Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de Menorca Unes darreres reflexions L aprofitament de la biomassa forestal és una és una de les solucions estratègiques integrals al problema energètic, al desenvolupament rural i al greu problema dels incendis forestals Així i tot, els menorquins i menorquines són els que decidiran el futur dels seus boscos
56 Moltes gràcies!
Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de l illa de Menorca
Una experiència d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic: cas de l illa de Menorca Joan A. SANTANA MORRO Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. Conselleria d'agricultura, Medi Ambient
Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal. Eines i models ORGEST
Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal Eines i models ORGEST Jornada tècnica Ribes de Freser, 30 d abril de 2013 Teresa Cervera Zaragoza ORGEST (Orientacions de gestió
PLA TÈCNIC DE GESTIÓ I MILLORA FORESTAL CONJUNT
PLA TÈCNIC DE GESTIÓ I MILLORA FORESTAL CONJUNT Promou: Subvenciona: Argençola Bellprat Carme La Llacuna La Pobla de Claramunt La Torre de Claramunt Orpí Sta Mª Miralles Sta Margarida de Montbui St. Martí
Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal I Setmana Bosc i Societat
Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal Joan Rovira i Ciuró I Setmana Bosc i Societat SANT CELONI Setembre de 2015 La propietat PRIVADA i la sostenibilitat... Tenen
Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic
en equipaments municipals i Projecte Xarxa de calor de proximitat PO FEDER Eix 4 Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector
FONT D ENERGIA RENOVABLE
. ARGENTONA 12-03-2010 LA PRODUCCIÓ DE BIOMASSA ALS BOSCOS DEL MARESME I VALLÈS ORIENTAL: FONT D ENERGIA RENOVABLE Enginyer Tècnic Forestal. HI HA BIOMASSA? ENS QUEDAREM SENSE BOSCOS? COM ÉS LA NOSTRA
I. El model energètic a Catalunya, paper de la biomassa. II. Situació actual dels boscos a Catalunya. III. Usos de la fusta segons mercat actual
Els boscos com a recurs energètic renovable i de proximitat Oportunitats de l aprofitament de la biomassa forestal a Catalunya. Xavier Solanes Servei de Gestió forestal xsolanes@gencat.cat Castell de Montesquiu,
Biomassa al Ripollès
Biomassa al Ripollès Pla estratègic d aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic a la comarca del Ripollès Esteve Pous Garrido Gerent - Enginyer de forests Consorci d Espais d Interès Natural
Valorització integral de recursos forestals a nivell local: Silvopastura i ús de biomassa forestal a Begues (Baix Llobregat)
Valorització integral de recursos forestals a nivell local: Silvopastura i ús de biomassa forestal a Begues (Baix Llobregat) Liberto Mas, Tècnic de Medi Ambient Aj. de Begues Jornada: Nous reptes en conservació
INDICADORS BÀSICS. IV.a.3.1. Variació de la superfície de sòl urbà i urbanitzable segons la planificació vigent (2015)
IV.a.3.1. Variació de la superfície de sòl urbà i urbanitzable segons la planificació vigent (2015) La variació de sòl urbà i urbanitzable és un indicador que mostra el potencial d ocupació urbana del
Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016
Pla de Recursos Humans per al mandat 2015-2019 22 d abril de 2016 Pla de Recursos Humans per al mandat 2015-2019 El primer pas d una política de Recursos Humans orientada a modernitzar la plantilla municipal,
Agència Menorca Reserva de Biosfera Consell Insular de Menorca. Contracte de serveis per a l estudi de la valoració ambiental dels Boscos de Menorca
Núria Carretero Marí - consultoria Agència Menorca Reserva de Biosfera Consell Insular de Menorca Contracte de serveis per a l estudi de la valoració ambiental dels Boscos de Menorca Ref: LIFE+BOSCOS (LIFE07/ENV/E/000824)
Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables
Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables Balanç a desembre 2016 (tancament) Ministeri de Medi
Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible.
Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible. Àlex Serrahima, advocat i propietari. Juan Porras, advocat i cap de serveis del CPF. Les
Pla General de Política Forestal Direcció General de Medi natural i Biodiversitat
Pla General de Política Forestal 2014 2024 Direcció General de Medi natural i Biodiversitat Diagnosi del sector forestal català El 64% del territori català és forestal (el 40% és arbrat) Són 2.060.173,56
Estudi dels efectes de l extracció de fusta cremada en la recuperació post-incendi de la vegetació d una pineda de Pinus halepensis
Estudi dels efectes de l extracció de fusta cremada en la recuperació post-incendi de la vegetació d una pineda de Pinus halepensis (Vilanova i la Geltrú, Barcelona) Adrià Andújar Sallés Beatriz Duguy
Eduard Trepat, Tècnic FMR Marc Costa, Tècnic FMR 5 de desembre de 2017, Barcelona
Eduard Trepat, Tècnic FMR Marc Costa, Tècnic FMR 5 de desembre de 2017, Barcelona 1. Aspectes metodològics de l Observatori 2. Repàs als principals indicadors 3. Dinamisme socioeconòmic del Món Rural Índex
VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca
VII.b.4.1. primària i final per càpita a Menorca 1990-2016. Aquest indicador recull informació sobre l energia primària i final consumida a Menorca per habitant de dret i de fet. Cal diferenciar l energia
Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet
Montesquiu, 16 d octubre de 2014 Jornada sobre infraestructures verdes Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet Carles Castell Oficina Tècnica
Plans tècnics de gestió i millora forestal conjunts (PTGMFc): definició, funcions i beneficis
Plans tècnics de gestió i millora forestal conjunts (PTGMFc): definició, funcions i beneficis Associació Propietaris Miralles Orpinell 27 i 29 d abril de 2017 Ricard Farriol Almirall. Área de planificación
INFORME DE GESTIÓ Principals activitats realitzades Desembre 2010
INFORME DE GESTIÓ Principals activitats realitzades Desembre 2010 1.- Qüestions estratègiques i de relació Reunions amb la FEEC (escalada) Conveni pendent. Col laboració amb el Zoo de Barcelona vers aclimatació
INDICADOR 4.1: ESPÈCIES AMENAÇADES AMB PLA DE CONSERVACIÓ O RECUPERACIÓ
CONSERVACIÓ O RECUPERACIÓ Definició Objectiu Utilitat Determinació del percentatge d'espècies de fauna i flora en situació de perill d'extinció o vulnerable segons el Catàleg Balear d'espècies Amenaçades
Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya
Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya 2015-2020 Àmbit d aplicació Superfície d espais amb figures de protecció a Catalunya 960.102 ha terrestres protegides, de les quals
Viabilitat tècnica i econòmica de projectes de biomassa amb Empreses de Serveis Energètics.
Viabilitat tècnica i econòmica de projectes de biomassa amb Empreses de Serveis Energètics. Núria Palmada 16 de setembre de 2013 POTENCIAL D INVERSIÓ EN BIOMASSA A LES COMARQUES GIRONINES AL SECTOR PÚBLIC
INDICADORS BÀSICS I.b.1.1. PRECIPITACIÓ
I.b.1.1. PRECIPITACIÓ Tot i que Menorca compta amb un nombre d estacions meteorològiques prou elevat, la seva distribució no és gens homogènia i les sèries que existeixen divergeixen molt entre elles quant
INDICADORS BÀSICS I.C QUALITAT AIGUA DEPURADA (Fòsfor)
I.C.4.3.3. QUALITAT DE L AIGUA DEPURADA. Fòsfor El nitrogen i el fòsfor són nutrients que es troben a l aigua depurada en quantitats a vegades importants. El marc legal limita els abocaments d aquests
REINDUSTRIALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT. HORITZONS PER A UN NOU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Conclusions del cicle
REINDUSTRIALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT. HORITZONS PER A UN NOU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Conclusions del cicle El cicle Taller d experts Reindustrialització i sostenibilitat. Horitzons per a un nou desenvolupament
Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona
Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona Àrea de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació i Cooperació Regidoria de Paisatge i Hàbitat Urbà Què és el PACES? El Pla d Acció per l Energia
Àrea de Territori Serveis Municipals. Memòria 2014 Informe Final
+ Àrea de Territori Serveis Municipals Memòria 2014 Informe Final + Introducció! L objec(u principal del departament de obres i serveis de l Ajuntament de Montornès del Vallès és el manteniment de la via
Parc natural del Montseny Reserva de la Biosfera Diputació de Barcelona Diputació de Girona. Consell Coordinador Aiguafreda, 2 de juliol de 2012
Parc natural del Montseny Consell Coordinador Aiguafreda, 2 de juliol de 2012 Parc natural del Montseny Ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si s escau de l Acta de la reunió anterior. 2. Donar compte
Gestió silvícola del decaïment del pi marítim
Gestió silvícola del decaïment del pi marítim Santa Coloma de Farners, 20 de març de 2017 Marc normatiu LLEI estatal 43/2003, de Montes Artículo 53. Obligaciones de los titulares de los montes En cumplimiento
TARIFES (ANY 2014) TREBALLS
TARIFES (ANY 2014) TREBALLS Arbres rectes, amb una punta prima mínim de 12 cm i punta grossa màxima de entre 20 i 24 cm, sense escorça. Les longituds mínima serà de 8,10 i la màxima serà de 10,10 metres.
L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI
L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI 16/03/2016 Montse Llopis mllopis@acra.cat Situació actual d envelliment de la població La xifra de persones amb 65 anys o més a Catalunya pràcticament es
VII.a.1. Agricultura ecològica ( )
VII.a.1. Agricultura ecològica (1993-216) L agricultura ecològica és un sistema de producció i elaboració de productes agroalimentaris que s obtenen sense utilitzar cap producte químic no permès segons
INDICADORS BÀSICS. VIII.a.5.1. Generació de residus sòlids urbans de rebuig.
VIII.a.5.1. Generació de residus sòlids urbans de rebuig. Aquest indicador recull la quantitat de residus llençats als contenidors de rebuig. En sentit estricte, els residus sòlids urbans serien tant sols
Nota sobre el curs de sanitat forestal
Nota sobre el curs de sanitat forestal El passat mes d octubre de 2013 es va realitzar un curs de formació dirigit als agents de medi ambient sobre les tasques de sanitat forestal que han de desenvolupar
DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI
DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI Resultats i oportunitats de futur Abril de 2017 PALLARS JUSSÀ Superfície: 1.343,1
3 Pressupost. Pla de prevenció d'incendis forestals a les urbanitzacions i nuclis de població. Franja perimetral de baixa combustibilitat Pressupost 1
Pressupost 1 3 Pressupost Pressupost 2 Índex 3.1 Amidaments 3.1.1 Obres de reducció de la densitat d arbrat i estassada del sotabosc 3.1.2 Obres d obertura i arranjament de noves vies de servei i carregadors
El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat
El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat El nou tram de 600 metres porta el tramvia a Sant Feliu amb freqüències de fins a 15 minuts i ha comportat millores urbanístiques en el
Cremes controlades i prescrites de vegetació
Generalitat de Catalunya Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General d Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi Cremes controlades i prescrites de vegetació José A. Terés
Sistema energètic a les Illes Balears Jornades: Energies renovables, territori i paisatge Palma, 26 de maig de 2016
Direcció General d Energia i Canvi Climàtic Sistema energètic a les Illes Balears Jornades: Energies renovables, territori i paisatge Palma, 26 de maig de 2016 Punt de partida Mix energètic a Balears Objectius
Cooperativa Les Atxes I Fundació Pau Costa Cooperació, territori i eficiència energètica
Cooperativa Les Atxes I Fundació Pau Costa Cooperació, territori i eficiència energètica Antecedents Les Atxes són les torxes que el dia de reis s encenen al municipi de Vandellòs per guiar l arribada
La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018
La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018 Educar per una #transicióenergètica 20 de març de 2018, Sala d actes El vagó. Diputació de Barcelona Virgínia Domingo, Ajuntament
Experiencias de la Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona
Gestión de Conservación y Adaptación al Cambio Climático Dílar, 24-26 de octubre de 2012 Gestión para la adaptación al cambio global Experiencias de la Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona
Biomassa. Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines
Biomassa Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines Biomassa Biomassa forestal: Molt més que un biocombustible ENERGIA: Neta i sostenible
Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016
Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016 1992: El Conveni sobre diversitat biològica s obra a signatura a la Cimera de laterraariodejaneiro 1993:
LA QUALITAT DE L AIRE
LA QUALITAT DE L AIRE 31 d octubre de 2013 DAVID CASABONA FINA Cap de l Oficina Tècnica d Avaluació i Gestió Ambiental Àrea de Territori i Sostenibilitat Diputació de Barcelona Nota de premsa de l OMS
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
REDUCCIÓ DE COSTOS Oriol Amat, UPF
REDUCCIÓ DE COSTOS REDUCCIÓ DE COSTOS Oriol Amat, UPF Reducció de costos 1. Introducció 2. Tècniques basades en el disseny organitzatiu 3. Tècniques basades en els pressupostos 4. Tècniques basades en
RESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012
PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA DEL PROCÉS PARTICIPATIU 2012 QUÈ SÓN LES RESERVES DE LA? Son àrees representatives dels territoris i els ecosistemes de la Terra, d'ambients terrestres, costers
ENERGIES RENOVABLES I OCUPACIÓ A CATALUNYA
ENERGIES RENOVABLES I OCUPACIÓ A CATALUNYA 2008 ESTUDI DE CCOO DE CATALUNYA Estem davant d un sector industrial nou i de futur: el de les EERR, i davant d un nou model energètic sostenible que ha de canviar
Ciutadella de Menorca, 10 de maig de 2017
Ciutadella de Menorca, 10 de maig de 2017 TURISME A CIUTADELLA Places turístiques per municipi Total municipi 28.466 TURISME A CIUTADELLA Percentatge de places per municipi TURISME A CIUTADELLA TURISME
GESTIO FORESTAL D ALP I LA BIOMASSA. Ajuntament d Alp, Masella i la Molina
GESTIO FORESTAL D ALP I LA BIOMASSA Ajuntament d Alp, Masella i la Molina L Hospitalet de l Infant, 21-22 d octubre de 2011 PALLARS SOBIRA ALTA RIBAGORÇA PALLARS JUSSA ALT URGELL NOGUERA SEGRIÀ PLA D'URGELL
VAL D ARAN BIOSPHERE DESTINATION
Extensió: 620km 2 El 30% per sobre dels 2000m d altitud La Val d Aran es troba al centre dels Pirineus (Vall atlàntica). La seva localització, topografia i clima afavoreix la existència d una gran biodiversitat
L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS (ECREE)
EDIFICACIÓ I URBANISME SOSTENIBLES L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS (ECREE) Juanjo Escobar Cap de la Divisió de Gestió Energètica. ICAEN 17 / juny / 2017 QUÈ ES L ECREE? El Govern
LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ
UNITAT 8 LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT La direcció de la producció La funció de producció és la funció transformadora o fabricadora de béns, serveis o productes dins de
GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS
GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS En aquest recurs treballaràs la representació i interpretació de gràfiques a partir de les despeses d aigua, llum, gas i telèfon d una família. Resol les activitats que tens
Al Treball en Transport Públic
Al Treball en Transport Públic El Cas de l Aeroport de Barcelona 19 d octubre, 2004 Transport Públic per a tothom 1 . Plantejament L Aeroport del Prat, ha estat, és i serà una de les àrees amb major nombre
La mel com a Producte Forestal No Fuster
La mel com a Producte Forestal No Fuster Pau Vericat Grau Área de Gestió Forestal Sostenible pau.vericat@ctfc.cat Eva Moré Palos Grup de plantes aromàtiques i medicinals Àrea de Productes Forestals no
El desenvolupament rural a Catalunya. Pel desenvolupament urbà de les àrees rurals. Pla de Busa, Solsonès
El desenvolupament rural a Catalunya. Pla de Busa, Solsonès No existeix la Catalunya pobra Renda familiar disponmible per habitant, 2000 i 2002 (elaboració pròpia a partir d Idescat) No tot es queda a
La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals
La nova directiva d emissions industrials El rol dels en relació als límits d emissió Col legi Oficial d Enginyers Industrials Barcelona 25.01.2010 PER QUÈ REVISAR LA DIRECTIVA IPPC? La directiva IPPC
1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?
L eina que presentem a continuació permet avaluar, amb un senzill qüestionari, el nivell d assoliment de la següent competència. Us facilitarà recomanacions per a millorar en el seu desenvolupament. planificació
Integració de Xarxes de Transport Públic
Integració de Xarxes de Transport Públic Conferència tramvia-ciutat Enric Cañas Índex 1. Exemples de Xarxes de transport públic 2. Mobilitat i ciutat 3. Generació de xarxes 4. Operació de xarxes 5. TMB
SITUACIÓ ACTUAL DE L OLIVERA EN ALTA DENSAITAT
SITUACIÓ ACTUAL DE L OLIVERA EN ALTA DENSAITAT Josep Baiges Navarro Reus 20 de novembre 2010 ESTAT ACTUAL DE L OLIVICULTURA TRADICIONAL Producció mitjana : 2-4 tones olives /Ha. Recolecció totalment manual
Ajuntament d Olivella 24 de Maig de Parc del Garraf. Diputació de Barcelona
Ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si s escau, de l acta de la reunió anterior. 2. Donar compte de la Comissió Consultiva del dia 16 d Abril de 2016 al Castell de Castelldefels 3. Aprovació del Pla
L evolució del canvi climàtic i els seus efectes al nostre país
L evolució del canvi climàtic i els seus efectes al nostre país Gabriel Borràs, Oficina Catalana del Canvi Climàtic Navàs, 21 de maig de 2017 El projecte MEDACC neix amb l objectiu de provar solucions
Pesca allargarà el termini de veda del raor a partir de l any 2009
Pesca allargarà el termini de veda del raor a partir de l any 2009 La implantació de la veda del raor ha permès la recuperació de fins a un 16% de la seva talla i un 75% del pes de l espècie Els estudis
La Regla de la despesa. Situació de l ajuntament d Arenys de Mar en sobrepassar la regla de la despesa en la liquidació de l any 2015
La Regla de la despesa Situació de l ajuntament d Arenys de Mar en sobrepassar la regla de la despesa en la liquidació de l any 2015 Què és la regla de la despesa? La regla de la despesaconsisteixen que
Dades de sinistralitat laboral. Resum executiu any 2008.
Dades de sinistralitat laboral. Resum executiu any 2008. Període analitzat: Gener 2008 desembre 2008 Observatori del Treball de les Illes Balears Índex 1. RESUM EXECUTIU 3 p. 2. Taules per a Illes Balears
INDICADORS BÀSICS. Taula 1. Número de treballadors afiliats a la Seguretat Social a 31 de desembre per sectors econòmics
VI.c.1.1. Diversitat sectorial. Aquest indicador determina l'equilibri de l'ocupació laboral, a partir dels treballadors ocupats per sectors d'activitat (estructura laboral). Relaciona el nombre de treballadors
CATÀLEG de PROTECCIÓ de BÉNS i PAISATGES. Sant Vicenç de Montalt
CATÀLEG de PROTECCIÓ de BÉNS i PAISATGES Sant Vicenç de Montalt Text Refòs Llibre 3 de 4 CONTINGUT DELS LLIBRES Llibre 1 1. Memòria i Normativa 2. Plànols d'informació 3. Plànols d'ordenació Llibre 2 4.1
Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS
LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D LES FONTS ENERGÈTIQUES NO RENOVABLES Recursos energètics minerals > MATERIALS COMBUSTIBLES: PETROLI: Element més important en la PRODUCCIÓ ENERGÈTICA Es va GENERALITZAR gràcies
Fundació Privada Foment de l Habitatge Social. Gener 2015
Fundació Privada Foment de l Habitatge Social Gener 2015 Origen de la Fundació La Fundació va ser creada per iniciativa de Càritas l any 1990. L any 2012 es va decidir donar-li un fort impuls financer
Integració d un Business Intelligence en un ERP. Per Diego Galera Sánchez 16/09/2011
Integració d un Business Intelligence en un ERP Per Diego Galera Sánchez 16/09/2011 Esquema de la presentació 1. Objectius del projecte. 2. Pre-tractament de les dades 3. Datawarehouse: Base de dades de
LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA DEL SEGLE XXI. Ramon Sans Rovira Enginyer Industrial
1 2 Eòlica 90 TWa/a Consum mundial acumulat 2015-2050 900 TWa Biomassa 8 TWa/a Hidràulica 13 TWa/a Marina 20 TWa/a Geotèrmia 10 TWa/a Energia/any Renovables TWa/a Solar 23.000 TWany/any Petroli 258 TWa
Quin és el valor dels serveis ambientals de la sureda catalana? Castell de Montesquiu 26 Novembre, 2013
Quin és el valor dels serveis ambientals de la sureda catalana? Castell de Montesquiu 26 Novembre, 2013 CONTEXT INTERNACIONAL Costanza et al (1997): The value of the world s ecosystem services and natural
Campanya de foment de la recollida selectiva d aparells elèctrics i electrònics a Catalunya 2016
Campanya de foment de la recollida selectiva d aparells elèctrics i electrònics a Catalunya 2016 Context El mercat dels aparells elèctrics i electrònics (AEE) està en creixement constant. A Catalunya,
LES AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL
LES AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL Curs bàsic (bloc 1) 1a edició Amb la col laboració: PRESENTACIÓ EL SECRETARIAT LES ADF Objectius del Bloc L objectiu és conèixer què són les Agrupacions de Defensa Forestal
El paper de les EC s en la realització d Inspeccions Ambientals Integrades
El paper de les EC s en la realització d Inspeccions Ambientals Integrades Rodrigo Radovan - Global Business Development Manager Industrial Services TÜV Rheinland International Foment del Treball Nacional
Tècnica Comptable PROGRAMACIÓ D AULA
Programació d aula Tècnica Comptable PROGRAMACIÓ D AULA 1 Programació d aula Unitat 1. El patrimoni empresarial. L inventari OBJECTIUS Conèixer el concepte d empresa i les seves diferents classificacions.
EMPRESA. Creació el 1970: Josep M. Gassó. Any 1996: Excavacions Gassó. Any 2015: Dept. Suelos Estabilizados. Treballs sector agrícola
EMPRESA EMPRESA Creació el 1970: Josep M. Gassó Treballs sector agrícola Any 1996: Excavacions Gassó Treballs sector agrícola Moviments de terres Any 2015: Dept. Suelos Estabilizados Treballs sector agrícola
PRESENTACIÓ SLIPSHEET DATA: 03/03/2017 INSTAL LACIÓ SLIPSHEET
INSTAL LACIÓ SLIPSHEET INDEX 1. Qui som? 2. Que és Slipsheet? 3. Quines avantatges comporta treballar amb Slipsheet? 4. Que oferim? 5. Instal lació tipus by DISCAM 1. Quimsom? DISCAM Automation S, L. neix
BEQUES D ÈXIT DE RETORN A LA FORMACIÓ. Segona oportunitat per a l ESO Competències clau d accés a la FP per a l Ocupació
BEQUES D ÈXIT DE RETORN A LA FORMACIÓ Segona oportunitat per a l ESO Competències clau d accés a la FP per a l Ocupació El nivell de formació d un treballador incideix directament en les seves oportunitat
PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari
PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA CIUTAT DE LLEIDA 3r. Plenari 22 de març de 2010 Generalitat de Catalunya Departament d'acció Social i Ciutadania Procésde disseny del Pla DIAGNOSI procés Aprovació
Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra
23 de febrer de 2012 Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra Adjunt a Director General d Agefred 1. Presentació Agefred Agefred és una
Butlletí informatiu de Prevenció d'incendis Forestals
Espurna nº 66 Butlletí informatiu de Prevenció d'incendis Forestals Novembre 2014 Contingut Claus: per fi pluges generalitzades... 2 Dades estadístiques... 5 Valors acumulats... 5 Comparació amb els valors
APROFITAMENT AIGUES FREÀTIQUES I PLUVIALS A VILANOVA DEL VALLÈS
APROFITAMENT AIGUES FREÀTIQUES I PLUVIALS A VILANOVA DEL VALLÈS Vilanova del Vallès El municipi té una extensió de 15,2 km² dels quals casi el 80% és superfície forestal. La població de 4977 habitants
INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor
VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor Aquest indicador recull el nombre de llicències de pesca recreativa en vigor a Menorca. Segons la llei que regula la pesca marítima, marisqueig i aqüicultura
AVALUACIÓ D AREES FORESTALS RECREATIVES ADEQUACIÓ A LA NORMATIVA DE PREVENCIÓ D INCENDIS FORESTALS
UTILITZACIÓ DEL FOC EN EL MEDI NATURAL AVALUACIÓ D AREES FORESTALS RECREATIVES ADEQUACIÓ A LA NORMATIVA DE PREVENCIÓ D INCENDIS FORESTALS Responsabilitats Els gestors de les Àrees Forestals Recreatives
El POUM EL POUM. -instrument d ordenació integral del municipi. -planificació del desenvolupament del territori
EL POUM -instrument d ordenació integral del municipi -planificació del desenvolupament del territori -definició i ordenació de diferents aspectes de la ciutat (carrers, edificis, parcs i equipaments)
DIAGNOSI PER A L ESTRATÈGIA CATALANA PER A L OCUPACIÓ
DIAGNOSI PER A L ESTRATÈGIA CATALANA PER A L OCUPACIÓ 2012-2020 Informe territorial del mercat de treball, adequació de les polítiques actives d ocupació a Catalunya i definició dels eixos estratègics
CONSELL D ADMINISTRACIÓ - 19 d abril de d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya
- 3.d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya 1. Presentació L evolució de la mobilitat en tots els seus modes està fortament condicionada per l entorn econòmic i social. L objecte del present
Observatori econòmic. Cambra de Comerç de Girona. Garrotxa
Observatori econòmic Cambra de Comerç de Girona Garrotxa juny, 2011 2 Observatori econòmic Cambra de Comerç de Girona Evolució econòmica a la Garrotxa El període 2000-2008 ha estat, en termes generals,
NOVES OPORTUNITATS SOCIALS I ECONÒMIQUES PEL TERRITORI
Les opinions expressades en aquesta presentació són de l exclusiva responsabilitat de l autor Direcció General de Desenvolupament Rural NOVES OPORTUNITATS SOCIALS I ECONÒMIQUES PEL TERRITORI Francesc Reguant
MANTENIMENT I POSADA A PUNT. Sempre tenim solucions!
MANTENIMENT I POSADA A PUNT Sempre tenim solucions! ANÀLISI PRÈVIA Els espais urbans són entorns vius on hi passen moltes coses i els seus equipaments se n ressenten. Instal lar-los avui no significa oblidar-nos-en
PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA FUSIÓ DE LA XCT I LA XVAC: NOM I MISSIÓ
PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA FUSIÓ DE LA XCT I LA XVAC: NOM I MISSIÓ Per a la futura fusió de la XCT i la XVAC s està duent a terme un procés participatiu que recull les opinions dels membres i socis d
Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l administració local. Mataró, 9 de maig de 2014
Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l administració local Mataró, 9 de maig de 2014 Els riscos ambientals al Maresme i els seus efectes sobre el territori Oriol Bassa i Vila
El Banc de Llavors de la Garrotxa
El Banc de Llavors de la Garrotxa Centre de recuperació i conservació de varietats tradicionals Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA) Març de 2010 Antecedents del banc de llavors
Conveni marc de col laboració per planificar les instal lacions de residus al Vallès Oriental-el Maresme. 25 de maig de 2006
Conveni marc de col laboració per planificar les instal lacions de residus al Vallès Oriental-el Maresme 25 de maig de 2006 Pla d acció de residus municipals El Pla d acció per a la gestió dels residus