En servei, el primer tram, de 3,9 km i 5 estacions Cada dia, uns viatgers disposaran de trens cada 6 minuts

Transcripción

1 L L9 s estrena a Santa Coloma de Gramenet En servei, el primer tram, de 3,9 km i 5 estacions Cada dia, uns viatgers disposaran de trens cada 6 minuts

2 El Govern posa en marxa el primer tram de l L9, a Santa Coloma de Gramenet El president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, l alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón, i l alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha posat avui en funcionament el primer tram de l L9 de Metro, un cop superades totes les proves de seguretat. El tram, de 3,9 km, inclou 5 noves estacions, entre Can Zam i Can Peixauet, que apropen el metro als barris de Singuerlín, les Oliveres, Riu Nord, Riu Sud, Safareigs i Fondo Facilita la connexió amb el centre de Barcelona a partir de l estació de Fondo amb correspondència amb l L1 Circularan trens cada 6 minuts, entre les 6 i les 22 hores inicialment, per tal de permetre la circulació en proves dels propers trams de Badalona i de La Sagrera Donarà servei a prop de persones al dia a finals del 2010, que arribaran a més de quan es completi la línia. Es tracta de la primera experiència de tota Espanya d implantació de metro amb sistema de conducció automàtica, sense conductor, que aporta eficiència, puntualitat i seguretat al servei És la primera línia amb ascensors intel ligents, coordinats amb les sortides i arribades dels trens, i disposa d informació als viatgers a temps real El proper tram en entrar en servei serà el de Badalona, entre Gorg i Bon Pastor la primavera de 2010, i, abans de l estiu, arribarà a l intercanviador de La Sagrera Els treballs continuen a la resta de trams de l L9, que s aniran obrint de manera progressiva, amb la previsió que funcioni completament el 2014

3 El primer tram de l L9, en servei L L9, la línia automàtica de metro sense conductor més llarga d Europa, ja és una realitat. Avui, ha entrat en funcionament el seu primer tram, corresponent al ramal que discorre pel municipi de Santa Coloma de Gramenet, que abasta 3,9 quilòmetres de longitud i inclou 5 estacions, entre Can Zam i Can Peixauet. En aquest sentit, s han completat amb èxit totes les proves de seguretat que s han dut a terme en aquest tram durant aquest any, per a comprovar el bon funcionament del servei, que funcionarà de manera automàtica des del principi, sense necessitat de conductor. El tram obert avui aproparà el metro als barris de Santa Coloma de Gramenet de Singuerlin, de les Oliveres, Riu Nord, Riu Sud, Safareigs, i Fondo, on hi haurà correspondència amb l L1, facilitant a la ciutadania la possibilitat de comunicar aquest municipi amb el centre de Barcelona. Fins avui, Santa Coloma comptava amb dues estacions de metro, Fondo i Santa Coloma. S espera que el nou tram doni servei inicialment a prop de viatgers inicialment, i viatgers el 2010, quan connecti amb les línies 1 i 5 de metro a l intercanviador de La Sagrera, amb possibilitat d arribar als quan es completi la línia, i a uns en l horitzó de l any 2020.

4 Cinc noves estacions a Santa Coloma Pel que fa a les estacions, Santa Coloma de Gramenet estrena avui 5 noves estacions, de les 6 que comprèn el nou tram, per connectar els diferents barris de la ciutat entre ells, i també amb Barcelona, mitjançant la correspondència amb l L1 a Fondo. Així, continuaran les obres a l estació de Santa Rosa que entrarà en funcionament més endavant. Les noves estacions són: Can Zam Disposa d un únic accés a l avinguda de Francesc Macià, amb escales mecàniques i ascensor per a persones amb mobilitat reduïda, i donarà servei a la part baixa del barri de Singuerlin, així com als barris de les Oliveres i Riu Nord, apropant la Biblioteca Singuerlin, l escola Lluís Millet, i l institut Puig Castellar. Es troba a 18 metres de profunditat. El vestíbul enllaça amb les andanes mitjançant escales mecàniques i un altre ascensor. Es preveu que donarà servei a més de persones l any que ve. Singuerlin Disposa d un accés al passatge de Salvatella, i donarà servei al barri de Singuerlin, apropant el metro al mercat de Singuerlin, l escola Sagrada Família, l institut Les Vinyes, i l escola Jaume Salvatella. Es tracta d una estació cilíndrica, de 26 metres de diàmetre i 62 metres de profunditat. El vestíbul connecta amb les andanes, mitjançant 6 ascensors de gran capacitat i 2 més per a persones amb mobilitat reduïda. Es preveu una demanda de més de viatgers al dia el Església Major Disposa de dos accessos, un situat al carrer de Mossèn Camil Rosell i un altre, a la plaça dels Enamorats, i aproparà el metro al conservatori de música Can Roig i Torres, a l escola Les Palmeres i a l escola Serra de Marina. Aquesta estació s estructura també a partir d un cilindre de 26 metres de diàmetre i 69 metres de profunditat. Per a accedir al vestíbul i les andanes, s han instal lat 4 ascensors de gran capacitat, i 2 més per a persones amb mobilitat reduïda. S espera que la facin servir prop de viatgers cada dia el 2010.

5 Fondo L accés a l estació es farà a través del vestíbul de l L1 i l andana de via 2 de l L1, de manera que funcionarà com a intercanviador amb l L1. Servirà per apropar el centre de Barcelona al municipi, així com per a comunicar el barri de Fondo, la biblioteca Valls i Taberner, al CF Gramenet, el mercat de Fondo, l escola Rosselló Pòrcel, l escola Beethoven, i l escola Wagner. L estació de l L9 és presenta com un gran cilindre de 26 metres de diàmetre i 52 metres de profunditat, amb 6 ascensors de gran capacitat i 2 per a persones amb mobilitat reduïda per a comunicar el vestíbul i les andanes. Es calcula una demanda diària de més de persones en aquesta estació. Can Peixauet Disposa de dos accessos a l avinguda de Santa Coloma i donarà servei als barris de Safareigs, Santa Rosa i Riu Sud, així com a l institut Can Peixauet, a l escola Fray Luís de León, a l escola Ferran de Segarra, a l escola Sant Just, a la biblioteca Can Peixauet, i al CAP Doctor Vilaseca. S ha construït amb una gran estructura cilíndrica de 26 metres de diàmetre i 40 metres de profunditat. Per a enllaçar els diferents nivells de l estació, s han col locat 6 ascensors de gran capacitat i 2 més per a persones amb mobilitat reduïda. S espera una demanda diària de més de viatgers l any que ve. Pel que fa a l estació de Santa Rosa, que se situa entre Can Peixauet i Fondo, continuen els treballs per a la seva construcció, i es preveu que entri en servei durant el L estació servirà per apropar el barri de Santa Rosa, l escola Banús, l escola Tanit, l escola Sant Just, i l escola el Fondo. Es troba a la confluència del carrer de Magallanes i l avinguda de Banús Alta.

6 Arquitectura i art a les estacions: més enllà de l estètica L arquitectura interior de les 5 estacions que s han posat en servei ha anat a càrrec dels arquitectes Manel Sanchez i Dolors Piulachs que l han dissenyat tenint en compte les particularitats estructurals d aquesta línia, que discorre a més profunditat que la resta de la xarxa. Intervenció artística a l estació de Can Zam Així, la il luminació és intensa, per a aportar amplitud a les estàncies, sobretot al nivell d andanes, on també hi ha mampares d obertura i tancament automàtic. Pel que fa als colors, s ha apostat pel taronja i el gris clar per al revestiment de parets i el paviment, que aporta una estètica moderna i renovada a les noves instal lacions. A més, les estacions incorporen intervencions artístiques permanents als espais interiors, a càrrec de l artista Montserrat Soto. Es tracta de fotografies de l interior del suburbà que volen recordar el viatger que es troba sota terra, com si es tractés d una finestra artificial. Intervenció artística a l estació de Fondo D aquesta manera, el Govern continua el programa que té en marxa per a impregnar de personalitat les noves infraestructures, donar singularitat i qualitat a les estacions a través de la seva arquitectura, i transmetre el llegat social i cultural a través de l art.

7 Trens de la sèrie 9000 cada 6 minuts Pel primer tram de l L9 en servei circularan simultàniament 3 trens amb freqüències de pas de 6 minuts tot el dia. De manera temporal, l horari de servei serà de 6.00 a hores, tots els dies de la setmana. Això permetrà dur a terme les proves necessàries per a la posada en funcionament del ramal de metro de Badalona, entre Gorg i Bon Pastor i fins a La Sagrera, després. Els trens de a sèrie 9000, adquirits per l Autoritat del Transport Metropolità, es caracteritzen per la seva estructura lleugera, l avançada tecnologia i l elevat estalvi energètic. A més, la duplicació dels seus equips, permet multiplicar-ne la fiabilitat, que queda reforçada per la capacitat de comunicar-se de manera permanent amb el centre de control. Per a situacions d emergència, disposen de desbloquejadors de portes i rampes frontals d evacuació. Pel que fa al confort interior, estan equipats amb aire condicionat, espais per a cadires de rodes i bicicletes, indicadors lluminosos i sonors de tancament de portes, interfonia, videovigilància i pantalles d informació continuada. La part on habitualment se situa la cabina de conducció no queda separada en aquests trens, de manera que el passatge pot ocupar la posició del conductor i experimentar el viatge a través d un finestral. S espera que, en total, circularan 50 trens per l L9 quan s hagi posat en servei completament. Això permetrà situar els intervals de pas en prop de 3 minuts al tronc central de la línia.

8 La primera línia amb conducció automàtica En aquest tram de l L9, així com en tota la línia, circularan trens amb conducció automàtica, la qual cosa posiciona Catalunya com pionera en l aplicació d aquest sistema a tot l estat espanyol, amb la primera experiència d aquestes característiques en funcionament. El sistema de conducció automàtica s està implantant amb força a diferents ciutats del món, atès que aporta flexibilitat, puntualitat, seguretat i eficàcia al transport públic. En aquest sentit, permet oferir un servei de qualitat, millorar la puntualitat dels trens, facilitar la regularitat del servei, escurçar les freqüències de pas, i adaptar l oferta a la demanda de cada franja horària, amb capacitat per a respondre a qualsevol incidència amb marges de temps extremadament precisos, cosa que millorarà tots els aspectes de la prestació del servei. Per a fer-ho possible, s ha instal lat tota la tecnologia necessària, tant al nou tram de túnel com als trens, per a permetre la transmissió permanent de dades via ràdio (CBTC), i la localització i control dels combois des d un centre de comandament. Aquest centre de control de l L9 monitoritza els trens, supervisa les operacions i en cas necessari pot actuar a distància sobre diversos components de la infraestructura i dels mateixos trens per resoldre incidències. Mitjançant un software específic es configuren els paràmetres que intervenen en la circulació dels trens, com ara la velocitat, la frenada, l arrencada, o el tancament i obertura de portes. Aquesta operació es programa en sincronització amb les portes de les mampares ubicades a cada una de les andanes i fins i tot amb els ascensors, per a agilitzar la càrrega i descàrrega de passatgers i evitar congestions a la zona d andana.

9 L automatització a l L9 El tancament automàtic de les andanes, sincronitzat amb les portes del tren, és un altre factor diferencial de l L9 respecte d un metro convencional. La separació física entre andanes i trens mitjançant portes de vidre lliscants garanteix la màxima seguretat en l operació, en evitar caigudes i intrusions a les vies, alhora que afegeix confort al passatge i permet un millor aprofitament de l espai de l andana. TMB serà l operador públic que prestarà el servei de l L9, del qual és titular l Entitat Metropolitana del Transport. Precisament per tal d integrar la gestió d aquesta nova línia amb la de les altres existents, el centre de control de TMB a la Sagrera ha estat completament renovat i ampliat. A l L9, no sols s ha automatitzat la conducció dels trens sinó també diversos aspectes clau de les infraestructures. Les estacions poden obrir-se i tancar-se a distància, els ascensors de gran capacitat la via preferent per connectar vestíbuls i andanes, a causa de la profunditat del túnel són intel ligents i se sincronitzen amb l arribada dels trens, per reduir els temps d espera. La posada en servei de l L9 suposa un notable pas endavant en la qualitat dels canals d informació i atenció al client. La informació arriba en temps real als vestíbuls i a les andanes mitjançant pantalles en què s indica el temps restant i el destí dels pròxims trens, a més d altres missatges d utilitat sobre el servei. Aquesta informació és complementada pels indicadors lluminosos situats sobre les portes d entrada als trens i per les pantalles situades a l interior dels trens, capaces de difondre continguts generats en temps real. Finalment, tant als vestíbuls com a les andanes i a l interior dels trens, hi ha intèrfons ben visibles connectats amb el centre de control, des d on s atenen les peticions d ajuda o d informació que puguin plantejar els usuaris. Aquest lligam queda completat per circuit de videocàmeres, que cobreix tots els espais de les estacions i l interior dels trens.

10 3,9 km nous de metro El ramal que s obre avui als viatgers abasta una longitud total de 3,9 quilòmetres. El túnel, de 12 metres de diàmetre, s ha construït amb dos nivells diferents, un per cada sentit de la marxa, per on circularan els trens, un sobre l altra, amb vies superposades, i no en paral lel, com a gairebé tota la xarxa de metro de Barcelona. Aquest ramal finalitza a Can Zam, al marge esquerre del Besòs, dins del terme de Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d un dels 4 finals de l L9 (els altres seran Aeroport del Prat, Polígon Pratenc i Gorg) i un dels dos punts que acullen les cotxeres i els tallers per al manteniment dels combois. En total, aquestes instal lacions abasten una superfície de m 2, aproximadament, i les cotxeres disposen de 7 vies en total. Des d aquí, el túnel avança en sentit nord-est, i gira en sentit sud 180 graus, fins a arribar a l estació de Singuerlin. A partir d aquí, avança en sentit sud, gairebé en línia recta, passant per l estació d Església Major i Fondo. Des d aquí, continua en sentit sud, fins que torna a girar, en aquest cas uns 90 graus cap a l oest, fins a la futura estació de Santa Rosa. Aquí, el traçat continua avançant en sentit nord-oest, fins a Can Peixauet, l última de les estacions en servei d aquest tram. El tram continua uns metres fins a connectar amb el ramal de Badalona, el segon que es posarà en servei, i continua fins a la Sagrera.

11 La construcció de l L9 avança Paral lelament, continuen les obres a la resta de trams de l L9, que aniran entrant en funcionament de manera esglaonada, a mesura que es vagin completant. Fins ara, s han emprat 5 tuneladores en aquest projecte: una tuneladora ja ha finalitzat el túnel de 4,3 quilòmetres des del Mas Blau fins a la nova terminal de l aeroport de Barcelona - el Prat. Una altra, en sentit contrari ja ha excavat 5,6 quilòmetres i ha passat per l estació de Verge de Montserrat. Una tercera tuneladora que treballa des de Gornal en direcció a Mandri ja ha fet 2,1 quilòmetres de túnel i es troba per Collblanc. Finalment, una altra tuneladora es troba prop de l estació de Foc Cisell, en tasques de canvi d eines de tall, i una altra iniciarà el seus treballs des de La Sagrera-Meridiana cap a Mandri a principis de l any vinent, un cop s hagi canviat el seu capçal. En total, s han construït 33,5 dels 50 quilòmetres de longitud d aquesta línia (inclòs el tram de la L4 que funcionarà inicialment com a L9), mentre que s han completat ja 9 estacions i es troben en construcció el 80% del total, que suma 52 estacions. Pel que fa a la posada en funcionament dels diferents trams en construcció, s espera que durant la primavera del 2010 es pugui obrir el segon tram més avançat, el corresponent al ramal de Badalona, entre les estacions de Gorg i Bon Pastor, i més endavant, cap a l estiu, les estacions d Onze de Setembre i l intercanviador de La Sagrera. Durant el 2011, es preveu posar en marxa el tram de la Zona Franca fins a Collblanc, i de Gornal fins a Parc Logístic. El 2012 és previst que arribi a l Aeroport i al Prat de Llobregat, i el 2014 s obri entre Collblanc i La Sagrera. Estat de les obres de l L9 en els diferents trams