El president Montilla visita el primer tram de l L9 en proves a Santa Coloma de Gramenet

Transcripción

1 El president Montilla visita el primer tram de l L9 en proves a Santa Coloma de Gramenet El president de la Generalitat, José Montilla, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, han visitat avui el primer tram en proves de conducció automàtica de l L9 corresponent al ramal de Santa Coloma de Gramenet. Fa unes setmanes ha començat la circulació dels primers trens en un període de proves que durarà menys d un any El túnel està finalitzat, la via i la catenària instal lades i les estacions, de gran amplitud i modernitat, estan en fase de finalització El tram entre Can Zam i Can Peixauet, a Santa Coloma, de 3,9 km i sis estacions, es posarà en servei la tardor d aquest any, el seguirà el tram de Badalona, Gorg - Bon Pastor durant l hivern Aquesta serà la primera experiència amb conducció automàtica en funcionament de tota la xarxa de metro de l Estat Pàg. 1 de 8

2 Els primers trens en circulació a l L9 El president Montilla i el conseller Nadal han visitat avui els tallers i cotxeres de l L9 a Can Zam i l estació de Fondo i han pogut comprovar com ja circulen els primers trens pel tram de Santa Coloma de la línia així com l avançat estat d execució de les obres que es troben ja en la seva recta final. Les proves de circulació de trens en aquest tram de l L9 que ara comencen permetran examinar el sistema de conducció automàtica abans de la posada en servei del ramal de Santa Coloma de Gramenet, que es preveu per la tardor d aquest any. D altra banda, també està en molt avançat estat d execució el tram de Badalona entre Gorg i Bon Pastor on es preveu que s iniciïn les proves la propera primavera Pàg. 2 de 8

3 Així, des de fa unes setmanes i durant els propers cinc mesos aproximadament circularan trens per aquest tram entre Can Zam i Can Peixauet. Els primers mesos, circularà un tren durant 9 hores diàries de dilluns a divendres, i progressivament aquesta xifra s anirà incrementant, fins a arribar als 5 trens durant 14 hores al dia. La finalitat és comprovar el funcionament dels diversos elements de l explotació, per separat i en conjunt, així com la funcionalitat del centre de control en el seguiment i supervisió de la circulació dels trens. D aquesta manera, es vol constatar que el sistema compleix amb totes les garanties de seguretat i eficiència, per tal d assegurar l èxit de la primera experiència amb conducció automàtica a la xarxa de metro de tot l Estat. Un cop assolit un nivell satisfactori de fiabilitat dels sistemes, durant uns cinc mesos més tindrà lloc la marxa en blanc, en què es reprodueixen les condicions de l operació, però sense passatge. En aquest període es validaran els procediments de funcionament en tot tipus de situacions, siguin normals o excepcionals i es realitzaran simulacres d actuació en cas d emergència. Precisament, amb l objectiu de comprovar l eficàcia d aquest sistema, a la primavera de l any passat es van completar amb èxit els sis mesos de proves de conducció automàtica al tram de l L2 entre el Clot i La Pau, que es van dur a terme en horari nocturn, com a experiència pilot abans de la implantació a l L9. Transmissió de dades per ràdio El sistema de conducció automàtica de l L9 es basa en una tecnologia avançada de transmissió permanent de dades via ràdio (CBTC) entre els diferents equips de control embarcats i en terra. Així, mitjançant un software específic es configuren els paràmetres necessaris per a les diferents operacions dels trens, com ara la velocitat, la frenada, l arrencada, o el tancament i obertura de portes, en sincronització amb les portes de les andanes i ascensors. El centre de control de l L9, que monitoritza, supervisa i en cas necessari pot controlar a distància cada un dels trens de la xarxa, inicialment se situarà als tallers de Can Zam, per a les proves del tram de Santa Coloma de Gramenet, per després ubicar-se de forma definitiva a l edifici corporatiu de TMB a la Sagrera. Les proves permetran realitzar els ajustos necessaris en les estacions de ràdio que s encarreguen d enviar i rebre senyals per a garantir una correcta comunicació entre els trens entre si i amb el centre de control, de manera que la informació és recíproca en tot moment Pàg. 3 de 8

4 Trens de la sèrie 9000 Per fer possible la conducció automàtica, els trens han d estar preparats tècnicament per reconèixer aquestes senyals i interpretar-les degudament. Els trens de l L9 de la sèrie 9000 adquirits per l Autoritat del Transport Metropolità, es caracteritzen per la seva estructura lleugera, l avançada tecnologia i l elevat estalvi energètic. A més, la duplicació dels seus equips, permet multiplicar-ne la fiabilitat, i la capacitat per comunicar-se de manera permanent amb el centre de control. Una vegada en funcionament, pel ramal de Santa Coloma de Gramenet de l L9 hi circularan 5 trens d aquest model, amb freqüències de pas de 6 minuts, mentre que pel tram sencer entre Sagrera Meridiana, Can Zam i Gorg els trens assignats seran 13. En total, 50 unitats de la sèrie 9000 circularan per l L9 quan s hagin posat en servei la totalitat dels trams. L automatisme com a opció de futur Les avantatges que ofereix l automatització en la conducció al transport públic pel que fa a la flexibilitat, puntualitat, seguretat i eficàcia l han convertit en els darrers anys en una alternativa de futur per a l explotació de la xarxa de metro moderna. En aquest sentit, l L9 serà automàtica des del principi, i en el futur s automatitzarà també l L2, que es perllongarà des de Sant Antoni fins a enllaçar amb el tram de l L9 de Parc Logístic - aeroport del Prat. Igualment, Pàg. 4 de 8

5 s està treballant perquè l L11 de metro lleuger es converteixi en una línia automàtica. Arreu de món, el sistema de conducció automàtica està consolidat i contrastat en línies de metro de París, Singapur, Lió, Copenhaguen i moltes altres ciutats. En tots els casos s ha escollit una tecnologia que permet oferir un servei de qualitat, que millora la puntualitat dels trens, facilita la regularitat del servei, permet adaptar l oferta a la demanda de cada franja horària i concentra els empleats en les tasques d atenció personalitzada als usuaris. El tram de Santa Coloma a punt L inici de les proves de circulació de trens pel tram de Santa Coloma de l L9 s ha engegat un cop s han finalitzat les obres de construcció del túnel, la instal lació de les vies i la catenària i s ha entrat en la darrera fase de construcció de les estacions on s ultimen els treballs d arquitectura i instal lacions. El tram on s inicien les proves, entre Can Zam i Can Peixauet, té 3,9 km d un túnel de 12 metres de diàmetre i per on els trens circulen en dos nivells, amb vies superposades. Pel què fa a les estacions, cinc de les 6 amb què compta estan ja pràcticament finalitzades. Es tracta de les estacions de Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo i Can Peixauet, i s ha programat per més endavant l entrada en servei de l estació de Santa Rosa, ara en construcció Pàg. 5 de 8

6 Tallers de Can Zam i estació de Fondo Avui el president i el conseller han comprovat l inici de trens en proves en aquest tram en una visita als tallers, les cotxeres de Can Zam i l estació de Fondo. - Can Zam tallers: els tallers i cotxeres de Can Zam tenen una superfície de m 2 i estan soterrats. Hi arriben 7 vies, 2 fan la funció de cotxeres per a la conducció automàtica i les altres cinc són de tallers. D aquestes, dues són elevades sobre pilars, per a manteniment general, i les altres tres són de torn de rodes i neteja. - Fondo estació: és un bon exemple de com són les estacions d aquest tram. A 48,9 m de profunditat està formada per un pou de 26 metres de diàmetre. Consta de quatre nivells: vestíbul, preandana, andana superior i inferior, ja que aquí la circulació de trens ja es fa en dos nivells superposats. El moviments es fan bàsicament amb ascensors. En concret des del vestíbul de 952 m 2 en dos nivells, 6 ascensors de gran capacitat baixen fins la preanada des d on s accedeix amb escales a les dues andanes i 2 ascensors destinats especialment a persones de mobilitat reduïda, també des del vestíbul, paren a la preandana i a l andana superior i inferior. Aquesta estructura configura un ampli espai en el lloc d espera de l usuari que dóna una sensació d amplitud i confort Pàg. 6 de 8

7 Entrada en servei de l L9 L L9 es posarà en servei de manera progressiva, a mesura que es completin els treballs als diferents trams de la línia, així com el període posterior de proves de circulació de trens. L objectiu és facilitar l accés al sistema metropolità de transport a nuclis de població fins ara allunyats de la xarxa, a través dels intercanvis amb altres línies de metro, mentre continuen els treballs a la resta de trams. Així, el tram de Santa Coloma de Gramenet, entre Can Zam i Can Peixauet, ara en proves, serà el primer en entrar en servei la tardor del 2009, previsiblement. Durant l hivern següent es preveu posar en funcionament el segon tram més avançat, el corresponent al ramal de Badalona, entre les estacions de Gorg i Bon Pastor, per a finalment obrir el tram fins Sagrera Meridiana cap a la primavera del Pàg. 7 de 8

8 L9 en construcció Pel que fa a les obres, ja s han construït poc més de 25 dels 50 quilòmetres de longitud total d aquesta línia (inclòs el tram de la L4 que funcionarà inicialment com a L9), mentre que es troben en construcció el 80% de les 52 estacions de l L9. Precisament, amb l objectiu d accelerar el ritme de les obres, s està muntant una cinquena tuneladora a prop de l estació de Provençana, encarregada especialment per a perforar el túnel fins a l estació de Mandri, perquè pugui iniciar els treballs cap a la primavera. També s ha finalitzat el muntatge de la tuneladora que excavarà el túnel des de la Zona Franca fins a Provençana, i començarà a excavar durant aquest mes. Les dues tuneladores que treballen al Prat, des de Mas Blau, ja han arribat a l estació Ciutat aeroportuària per una banda i a l estació Prat de Llobregat per l altra. 9 de gener de Pàg. 8 de 8