HCR: Història i cultura de les religions

Documentos relacionados
HCR: Història i cultura de les religions. IES Illa de Rodes (Roses)

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

Nivell: 1r d ESO. Curs

HCR: Història i cultura de les religions Friends for life?

HCR: Història i cultura de les religions

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:

Ordres Clàssics Grecs: -Dòric -Jònic -Corint

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)

MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET. Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte

Parc del Laberint. Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria

Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira

Busquem la clau!

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA

1) Completa la fitxa tècnica del llibre. Autores:... i... Editorial:... Any de publicació:... Premis:... 2) Quan i on va néixer Gandhi?...

ATENA LECTURES DE FILOSOFIA

TEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES

Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve

Tema 5 : L edat antiga

CALENDARI D ACTIVITATS PROPOSAT.

LA VELOCITAT EDUCACIÓ FÍSICA. Fitxa teòrica - 1r ESO

MOLT LLUNY D AQUÍ GLOSSARI. Fidel: adj. Que no manca a la fe promesa, a allò a què s ha compromès envers algú.

Teresa Gregori Ricardo Alcántara

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

A.C. Carreters i Cansaladers de Sant Vicenç de Castellet Festa 2016

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions.

El desplegament de l activitat turística al Pirineu. Daniel Paül

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

On demana l àvia que escampen les seues cendres?

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2

DIUMENGE SEGON DE QUARESMA

2.- L art com a representació del pensament grec. L Ordre contra el Caos

SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS

La religió egípcia. Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals.

FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE. Títol de l obra:... Autor:... Il lustrador:... Col lecció:... Núm.:... Edicions Bromera TEST. 1. Què era el Caos?

Nom: Cognoms: Curs: Treball interdisciplinari: Imperi Romà

CATALUNYA I LA INDEPENDÈNCIA. Setembre 2012

Tema 2: La població a Europa

SALUTACIÓ DE L ALCALDESSA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

CONGRÉS DE CULTURA DE TERRASSA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013

Tamarit ENDINSA T A LA MAR! F I N C A DESCRIPCIÓ BREU

Ordinador 3... un cop d ull per dins!

de què parlen les parets de l escola?

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas

Al llarg de la història, la ciutat de Barcelona ha vist néixer una gran quantitat de clubs

PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS

Preparació per a l'accés a la universitat per a majors de 25 anys-presencial

Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya

En cas de Mozilla Firefox, ja no ens passarà allò d haver de clicar una pestanya nova per poder escriure!

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.

EINA PLANIFICACIÓ TORNS DE GUÀRDIES (PTG) Col legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona

TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA

EL RACÓ DEL TRENCACLOSQUES

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

Bruixes. Cau 32,50 * 41 * turisme engrup. activitats gratuïtes. Reserves a partir de 6 places. 31 de gener i 1 de febrer de 2015.

Itinerari de la Cavalcada

LA POESIA ÈPICA GREGA

La justícia de tots i per tots Qui participa en l Administració de Justícia? El jurat popular El Consell General del Poder Judicial

Tema 2: Els éssers vius

DIUMENGE VINT-I-HUIT DEL TEMPS ORDINARI

En la prehistòria, garantir la supervivència del grup, va ser cosa exclusivament d homes?

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO.

Forma de presentació genèrica fw_fp_article_queferquan

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

Jesús acostumava a retirar-se al DESERT a pregar i reflexionar.

Cicle: 1r Objectius: - Reconèixer i diferenciar emocions i trets del caràcter personal. - Treballar el propi autoconeixement de forma positiva.

LA PARTICIPACIÓ INFANTIL A LA CIUTAT. Idees i propostes d infants de la ciutat

ATENEU FAMILIAR. Carrer La Pau 8 - Telèfon Sant Boi de Llobregat - Web.:

L ALFABET I LES VOCALS

QUÈ ÉS UN DINOSAURE?

Conferència Internacional sobre Turisme Creatiu

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

CARTELL DE PREMIS DE LA XXXVIII NIT LITERÀRIA ANDORRANA

XXVII OLIMPÍADA MATEMÀTICA - FASE AUTONÒMICA. Alacant. 28 i 29 DE MAIG DE 2016 PROVA DE VELOCITAT NIVELL A (1r cicle ESO)

Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES

MALETES DIDÀCTIQUES DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC D'EIVISSA I FORMENTERA

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

CULTURA I VALORS ÈTICS

_HISTÒRIA!DE!L ART:!PANTEÓ!D AGRIPA!

EL BÀSQUET 18 UNITAT

LA VIDA DE! TUTANKAMON

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve

Tema 5: Els ecosistemes

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:

FI DE LA VISITA I RECOMANACIONS

SOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRIST

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.

Guió per fer la sol licitud de Pràcticum:

Dates Jornada Dimarts 26/06/2018 PRIMERA Dimecres 27/06/2018 SEGONA Dijous 28/06/2018 TERCERA. Piscina Longitud 50 Carrers 10

1- EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA I ROMA

Transcripción:

HCR: Història i cultura de les religions IES Illa de Rodes (Roses) A. El culte als déus olímpics 1. Els grecs demostraven creure poc en els déus, però expressaven una gran actitud religiosa en rituals i cultes. 2. Segons el calendari, calia oferir els sacrificis apropiats. Presidien els moments més importants de la vida pública i la privada. 3. Els ritus tenien dues parts: a) el sacrifici de l animal; i b) l àpat comunitari. 4. Hi havia sacrificis extraordinaris: a) hecatombe (100 animals) b) holocaust (la víctima es cremava sencera) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 2 1

Cultes a Zeus Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 3 B. Festivals i jocs 1. Hi participaven tots els ciutadans de cada polis. Els més importants d Atenes eren: les festes Panatenees (Atena) els misteris d Eleusis (Demèter, Persèfone i Dionís) 2. Hi havia festivals oberts a totes les polis de l Hèl lade. Era una època de treva sagrada. Hi havia concursos literaris (poesia, teatre) i musicals i competicions atlètiques. Destaquen: els Pítics (Apol lo, a Delfos) els Jocs Olímpics (Zeus, Olímpia) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 4 2

Panatenees: desfilada Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 5 Rituals Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 6 3

Jocs olímpics Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 7 Jocs olímpics Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 8 4

Jocs olímpics Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 9 C. La mort i el més enllà 1. Hi ha una divinitat amb un poder superior als altres déus: personificava el destí (Moira) i ningú se n escapava. 2. Després de la mort no hi havia premis ni càstigs: tothom anava a l Hades (inframón), un lloc trist i avorrit. La vida es vivia segons els capricis del destí. 3. Només en l època hel lenística (des de finals del s. IV ac) apareix la idea de la retribució (premi) en l altra vida, el judici de les ànimes. Hi ha: Camps Elisis (paradís) i Tàrtar (lloc horrible) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 10 5

Las Moiras o Parcas eran 3. Se llamaban Cloto, Lachesis y Artropos. Eran las encargadas de la vida de los seres humanos, ellas decidían cuando una persona debía morir al cortar el hilo de su vida. Eran ciegas y compartían un solo ojo. "Clotho, la más joven, sostenía una rueca en la que se encontraba el material de la vida... "Lachesis, la cual formaba el hilo de este material dando vueltas al huso "Artropos, la cual, con unas tijeras de oro hacía el corte final del hilo que terminaba la vida. La hebra se cortaba y alguien moría en la tierra Los hilos blancos y dorados significaban días de felicidad y los hilos negros días de dolor y una vida breve. Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 11 La Moira era una deessa poderosa, i se la solia representar amb tres figures que determinen l inici de la vida, el final i allò que passa enmig. Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 12 6

Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 13 D. Els cultes dels misteris 1. Hi havia dos tipus de religiositat: a) La pública: de la llum i del seny. Admet la raó, la lògica. Relacionat amb el Panteó olímpic i Apol lo b) La privada: de la foscor i del descontrol. Prové dels sentiments i la rauxa. Relacionat amb el pensament antic, dels pelasgs, i Demèter i Dionís. Són els cultes dels misteris: d Eleusis, òrfics ( Orfeu ), etc. 2. Els ritus secrets es feien en llocs tancats, de nit... Es relacionen amb la vida eterna Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 14 7

Demeter i Persèfone celebrant els misteris eleusins Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 15 Els misteris eleusins. La petita polis d Eleusis Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 16 8

Els misteris eleusins Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 17 Orfeu i Eurídice... Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 18 9

Activitats 66.5 67.7 67.8 Fitxa 1 (reforç), quadre n. 2. Què són els oracles? (pàg. 66) Què era l oracle de Delfos? Què hi passava? (pàg. 66) Resumeix el pas a la mort en els mites de l clàssica? (pàg. 67) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 19 Mediterranis Olímpics Dels Misteris Pobles autòctons de la mar Egea Pobles indoeuropeus, invasors de l Hèl lade Cultes privats, reservats als iniciats Adoraven una deessa mare Cultes als cicles de la natura, al naixement i mort delséssersvius Religió politeista, dominada per divinitas masculines Culte: sacrificis, festivals i jocs. Quan es moria, s anava a l inframón (lloc trist) Adoraven divinitats com Demèter i Dionís Ritus secrets. Oferien una esperança de vida als seus seguidors Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 20 10