Dossier educatiu Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou
Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, el Museu d Història de Catalunya gestiona el patrimoni monumental propietat de la Generalitat de Catalunya, del qual formen part indrets tan emblemàtics com els monestirs de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes; la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa d Escaladei; la Seu Vella de Lleida; les canòniques agustinianes de Sant Miquel d Escornalbou, de Santa Maria de Vilabertran i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí de Miravet, baluard de l orde del Temple; i també les cases-museu de Rafael Casanova, a Moià, i de Prat de la Riba, a Castellterçol. Vista del Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou Una de les prioritats del Museu d Història de Catalunya, ara estès per tot el territori català, és la de facilitar el coneixement, la sensibilització i el gaudi de la història de Catalunya i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, d una manera molt especial, als escolars d arreu de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem una nova publicació, el dossier educatiu, adreçat a la comunitat educativa, amb l objectiu d ajudar a entendre els monuments i d informar de totes les activitats educatives que s hi realitzen. La voluntat del Servei Educatiu del Museu d Història de Catalunya és oferir cada any noves experiències pedagògiques aplicades al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots els nivells educatius: educació infantil, educació primària, educació secundària i batxillerat, tot ajustant els continguts i procediments als objectius curriculars dels diferents cicles de cada etapa. Més enllà de l educació formal, les propostes educatives del museu van adreçades, també, a l educació en el lleure de les famílies que visiten els monuments els caps de setmana i durant les vacances, tot oferint una manera diferent de conèixer i viure la història de Catalunya. El castell monestir de Sant Miquel d Escornalbou està situat al vessant sud de la muntanya d Escornalbou, a uns 650 m d altitud. Aquest conjunt monumental s ha d entendre a partir dels canvis que Eduard Toda i Güell hi va realitzar després d haver-lo comprat. D aquesta manera, a principis del segle passat, els vestigis del que havia estat durant l edat mitjana castell i canònica agustiniana i, a l edat moderna, convent franciscà es transformaren en una casa senyorial amb aires de castell fortalesa al començament del segle XX. Jaume Sobrequés i Callicó Director del Museu d Història de Catalunya
Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou El naixement de la canònica Espai sarraí La construcció del castell monestir d Escornalbou, segons el pare Papió, el primer que va recollir la història d aquesta muntanya al 1765, sembla que es féu en un espai pròxim d on hi havia hagut una antiga fortalesa sarraïna, dependent del valiat de Siurana. La documentació històrica ens indica que, el mes de maig del 1170, poc després de la conquesta d aquests territoris, el rei Alfons I el Cast, amb el consell i la voluntat d Albert de Castellvell, senyor de Siurana, donà el lloc d Escornalbou a Joan de Santboi per tal que restaurés i repoblés l indret. També s acordà que s hi edifiqués una església dedicada a sant Miquel, una fortalesa i una canònica agustiniana. Orígens de la canònica El 26 de juny de 1198 la comunitat d Escornalbou i l arquebisbe Ramon de Castellterçol signaven una concòrdia per la qual es confirmava la concessió a Joan de Santboi de les propietats, els delmes, les primícies, els drets i la senyoria sobre totes les terres del voltant de la canònica que eren de la mitra i el capítol tarragoní. El capítol es va reservar el dret d escollir el prior de la canònica, càrrec que, anys més tard, assumiria l arquebisbe de Tarragona. D aquesta manera la canònica agustiniana era fundada el 1198 pel prior Joan de Santboi i sis canonges més, que depenien de la seu tarragonina. La canònica va ser consagrada el 5 de juliol de 1240 per l arquebisbe prior de Tarragona Pere d Albalat. Creixement i consolidació dels dominis de la Canònica Quan, l any 1170, es donà a Joan de Santboi el lloc d Escornalbou perquè s hi fundés la canònica, s establiren, també, els límits del que havia de ser la baronia d Escornalbou, un territori molt més ampli que incloïa dins el seu terme l Argentera, Colldejou, Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d Escornalbou (comarca del Baix Camp), i la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixera (comarca del Priorat). Tots aquests territoris passaven a dependre de l església de Sant Miquel i a Joan de Santboi a perpetuïtat, fet que significava que els dominis sobre aquests espais eren vitalicis, passaven de prior a prior. Joan de Santboi va haver de fortificar l indret i alhora emprengué la tasca de repoblar el territori. Així, l any 1178, es coneix la donació a Ramon i Guillem de Malagranada i vuit colonitzadors més per tal que s estableixin a les terres properes a la canònica. La baronia d Escornalbou ja el 1170 era independent; malgrat tot, sembla que es mantenien uns certs lligams amb l antic terme de Siurana, fet que provocà alguns enfrontaments al llarg dels anys. La vida canonical El model de vida de la canònica agustiniana Els canonges són els sacerdots que s agrupen per dur una vida en comunitat, aplegats al servei d una església, que s anomena canònica. A la fi del segle XI, es produeix la reforma de la regla aquisgranesa. La reforma tendeix a acostar la vida canonical a la vida benedictina, pel que fa referència a la renúncia de posseir béns propis; es fonamenta en una suposada regla de sant Agustí, motiu pel qual s anomenen canòniques agustinianes. Els priors El càrrec de prior era el més important dins de la canònica, ja que aquest era l encarregat de prendre les decisions més rellevants que afectaven tant els afers interns de la canònica com els que feien referència als territoris que en depenien.
L església Façana de l església A partir del 1227, el càrrec de prior passà a mans de l arquebisbe de Tarragona, però les seves absències van fer aconsellable, més endavant, la creació d un nou càrrec, el de sots-prior, que residiria sempre al monestir i s encarregaria dels assumptes propis de la vida de la canònica. L edifici canonical i el convent franciscà De l antiga canònica resten l església, la cripta i l ala de llevant del claustre on hi havia hagut la sagristia i la sala capitular. L església Fou construïda entre els segles XII i XIII i s inclou en l arquitectura de la Catalunya Nova, que, tot i ser romànica per proporcions i elements decoratius, ja ens transporta als nous llenguatges formals i constructius del gòtic. L església, de nau única, és coberta amb volta de canó de perfil apuntat, suportada per arcs formers adossats als murs laterals. La nau acaba en un absis quadrat que és cobert amb volta ogival. Amb un arc toral apuntat s uneixen la volta de la nau i la de l absis. Una petita porta situada a mà dreta ens porta a la sagristia i al claustre. La porta principal del temple, a la façana de ponent, té el timpà llis i s acaba de resoldre amb tres arquivoltes que s aguanten sobre tres columnes. A la part exterior de la façana s entreveuen quatre permòdols que ens indiquen que allà hi hauria hagut un porxo, que en la darrera gran reforma de principis de segle XX es va eliminar. El claustre El claustre, situat a la banda sud de l església, era l espai distribuïdor de la resta de dependències de la canònica. Avui el trobem transformat en el jardí de la casa senyorial. A l ala de llevant es conserven les úniques dependències del monestir, la sagristia i la sala capitular. A l ala sud trobem el mirador que féu construir Eduard Toda aprofitant set arcs de l antic claustre, a més de pedres i capitells. Durant l estada dels pares franciscans (dels segles XVI al XIX) es van fer obres de reforma en el claustre. Van desfer el claustre romànic d un sol pis i el van substituir per un de parets tancades que s aixecava en tres pisos fins a la teulada de l església. A l arribada dels franciscans observants és quan hi hagué més reformes a l espai. Així, al costat del claustre, al primer pis, s hi van construir les habitacions dels frares i, al segon pis, un total de 60 cel les, entre altres modificacions. La sala capitular La sala capitular era l espai on es reunia la comunitat monàstica per tractar-hi els afers interns del monestir. És una sala quadrada, coberta amb volta de creueria. Les finestres de la porta es resolen amb arcs de mig punt. A partir de la reforma de Toda, l antiga sala capitular passà a ser una capella dedicada a la Mare de Déu del Llibre o Bibliòfila. La cripta La cripta, situada sota el paviment del prebisteri, està formada per tres naus perpendiculars a la directriu de la nau, separades per dues files d arcs formers, amb un pilar central. Actualment s accedeix a la cripta pel costat del mur nord, tot i que l entrada original era per l interior de l església.
Biblioteca Interior de la casa De l esplendor a la crisi Al segle XIV la comunitat canonical entrà en una espiral de decadència que té el seu origen en la mala administració dels béns del monestir i dels territoris que depenien d aquest. Crisi i desaparició del priorat Les contínues absències del prior agreujaran la crisi i, fruit d aquesta situació, l arquebisbe prior Ènnec de Vallterra, l any 1387, va crear la figura del sots-prior que residiria de manera obligatòria a la canònica i en ell recauria la reorganització tant de la canònica com de la baronia. Al segle XVI la comunitat agustiniana d Escornalbou només tenia un canonge. Així, el 1574, l arquebisbe de Tarragona, Gaspar Cervantes de Gaeta, va optar per la secularització del monestir que permeté l establiment d una comunitat de pares franciscans recol lectes l any 1580. Un segle més tard, el 1686, els franciscans observants hi funden un seminari per a les missions americanes. La presència de pares franciscans a Escornalbou durà fins a l exclaustració del 1835, fruit dels processos de desamortitzacions que emprengueren els governs de l època. Home del seu temps i amant d Escornalbou Eduard Toda i Güell (1855-1941) Eduard Toda i Güell va néixer a Reus el 1855. Diplomàtic i escriptor, va ser coetani de l arquitecte Antoni Gaudí i amic del poeta Joaquim Bartrina, entre d altres. Nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader, des de molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual acabaria impulsant la restauració i n escriuria, amb només quinze anys, Poblet. Datos y apuntes (1870). A Madrid va estudiar la carrera de dret i va establir una forta amistat amb el polític Víctor Balaguer. La influència d E. Castelar farà que durant la Primera República, el 1873, ingressi com a agregat diplomàtic al Ministeri d Estat. Així l any 1876 va anar com a vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai. L any 1882 tornà a Catalunya i, de la mà de Víctor Balaguer, entrà en contacte amb els prohoms de la Renaixença. Des d aleshores escriví en català i començà a col laborar a les revistes La Ilustració Catalana i La Renaixença. El 1884 va anar com a cònsol a Egipte, on inicià un seguit d excavacions a Tebes i reuní una col lecció d objectes egipcis que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico de Madrid i el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El 1887 va ser destinat a Càller i, aconsellat per Marià Aguiló, establí estrets lligams amb la ciutat de l Alguer, on impulsà la investigació del passat català d aquest punt de l illa de Sardenya. Entre els anys 1889 i 1896 va ser cònsol a Hèlsinki i a Le Havre i al 1898 va actuar a París com a secretari de la comissió espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats Units. Instal lat a Londres, després d haver deixat l activitat consular, es dedicà als negocis privats que li permeteren acumular una fortuna considerable com a representant de les navilieres Soto i Aznar. El seu retorn a Catalunya es produí l any 1918 i s instal là a l antic monestir d Escornalbou, que havia adquirit el 1911 i restaurat totalment, sota el criteri de la seva mare, Francesca Güell i Mercader. La restauració no va tornar l edifici al seu estat original, sinó que s aprofità el que en quedava per bastirhi una residència de caire senyorial. Eduard Toda va establir una gran biblioteca, amb més de 60.000 volums, que convertí en despatx d estudi sobre la història d Escornalbou i per on passaren les personalitats catalanes més importants del moment.
Des del 1916 va ser membre de l Institut d Estudis Catalans i el 1920 ingressà a la Comissió de Monuments Històrics i Artístics. Mogut pel seu interès per Poblet, l any 1930 fou nomenat president del Patronat de Poblet i en començà les obres de restauració. Al gener del 1926, per problemes econòmics, va cedir el castell d Escornalbou a l arquebisbat de Tarragona perquè hi fessin un seminari d estiu, a canvi de tenir-ne l usdefruit vitalici. L arquebisbat no va poder mantenir el castell i, després d uns acords entre el cardenal Vidal i Barraquer i el mateix Toda, el castell es posà a la venda l any 1928. L operació no va tenir l èxit esperat. El 1939, acabada la Guerra Civil i exiliat Vidal i Barraquer, Eduard Toda estava arruïnat i sense avaladors. L any 1941 el vicari general de l arquebisbat tarragoní venia el castell, amb el mobiliari i els terrenys, a Josep Maria Llopis, un comerciant de Reus afecte a la Dictadura que utilitzà la casa senyorial com a segona residència. L any 1979, la propietat passà a mans del Banco Urquijo, fins que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona l adquiriren al 1983. Eduard Toda i Güell moria el 26 d abril de 1941 al monestir de Poblet, on va passar els últims anys de la seva vida. La casa particular En el lloc on es trobaven les antigues dependències de la canònica i del monestir posterior, Eduard Toda hi féu construir el que esdevindria la seva casa particular. L habitatge s estructura a partir de tres plantes. A la planta baixa trobem els espais d ús quotidià de la família. Un petit rebedor ens dóna accés a l escala per pujar als pisos superiors i també al menjador, la cuina i el celler, des del qual tenim accés al pati. Interiors de la casa El petit balcó que s hi pot veure s anomena el balcó dels músics i a sota hi podem observar una petita porta per on el servei accediria a la cuina. A la vegada, des d aquesta cuina, també es tindria accés a l entrada de servei de la casa i a l entrada de l edifici senyorial. Aquestes zones són les que hauria d utilitzar el servei per no haver de fer servir l espai de dia dels senyors com a zona de pas. A l altre cantó de la sala, per una porta vidrada, accedim a la sala d estar amb mobles isabelins. Finalment arribem a la sala de la ceràmica i a l espai habilitat com a celler durant l estada de la família Llopis. Al primer pis hi diferenciaríem dos espais. D una banda, el que ocupava la biblioteca i el despatx d Eduard Toda i, de l altra, el gran saló principal i diversos dormitoris. Tant el primer com el segon pis s organitzen com a apartaments independents, ja que a tots dos s accedeix a partir d un rebedor. Es creu que el primer pis estava reservat especialment al senyor Toda i a amics seus il lustres, com el cardenal Vidal i Barraquer. Al segon pis, a través d un rebedor, accedim a la resta d habitacions de la casa. Aquesta planta seria la reservada a la mare de Toda, la senyora Francesca Güell, i a les convidades femenines que pogués tenir la família. El menjador principal de la casa, com altres sales, està decorat amb una sèrie d objectes, reflex dels nombrosos viatges de Toda i de l esperit col leccionista del seu temps.
activitats educatives A més de les visites guiades que habitualment es fan, adreçades al món escolar i adaptades als diferents nivells educatius, el servei educatiu del Museu d Història de Catalunya i el Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou han organitzat una proposta educativa per a educació primària, secundària i batxillerat. En totes elles es dóna a conèixer la història del castell i monestir, el seu entorn natural i geogràfic, els seus pobladors i l obra d Eduard Toda. Les particularitats de l espai obliguen a fer grups amb un màxim de 25 alumnes. Les activitats que es fan en el Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou són: Els guardians d Escornalbou Itinerari guiat per l interior d una casa senyorial de principis del segle XX, aixecada sobre l antic monestir. La visita es complementa amb un joc de pistes que, en grups, permet recórrer els diferents camins de l entorn immediat dels edificis d Escornalbou, per trobar les màscares que custodien els accessos i els llocs amb més panoràmica, com si en fossin els guardians. Activitat adreçada als cicles mitjà i superior de Primària Durada: 1 hora i 30 minuts. Juga amb les imatges Itinerari guiat per l interior d una casa senyorial de principis del segle XX, aixecada sobre l antic monestir. La visita es complementa amb una activitat en la qual es treballen alguns dels símbols presents a l entorn. Els alumnes aprendran com els símbols són una altra manera de representar persones o institucions. Al final, cada alumne acabarà elaborant el seu propi escut! Activitat adreçada al cicle superior de Primària Durada: 1 hora i 30 minuts. Descobreix la història d Escornalbou Itineraris al voltant de Sant Miquel d Escornalbou Proposta d itineraris a l entorn del recinte monumental de Sant Miquel d Escornalbou: el passeig dels Frares, l ermita de Santa Bàrbara, la Font del Sarraí i l entorn de la muntanya. No necessàriament s han de fer tots perquè no és un recorregut circular. Activitat adreçada a primària, secundària i batxillerat. Durada: si es fan tots, d 1 hora. Visita lliure. Se subministrarà una guia amb propostes. Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni monumental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, basada en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt atractiva de descobrir per ells mateixos -des de l ull d una càmeraalguns dels monuments més representatius de l art i la història de Catalunya. L experiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). L activitat es divideix en dues fases: en una primera, els alumnes, amb l ajuda de l educador, reconstruiran la història del monestir, a l època medieval i moderna, a través de fonts documentals històriques. La segona part consistirà en la visita a l interior de la casa, que ens permetrà acostar-nos a la vida quotidiana d una família benestant de principis del segle XX. Activitat adreçada a segon cicle de l ESO i a batxillerat. Durada: 2 hores.
Per saber-ne més: BROCÀ, Salvador de. Riudecanyes i la baronia d Escornalbou. Riudecanyes: Fundació Loaiza-Vidiella, 1986. CATALÀ ROCA, Pere; BRASSÓ VAQUÉS, Miquel. Castell d Escornalbou. A: Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993. 2a ed. Vol. 4, p. 161-166. GRAS i ELÍAS, Francisco. D Escornalbou a Scala-dei. Barcelona: Tip. L Avenç, 1910. PAPIÓ, Joan. Facsímil del llibre de La història d Escornalbou del pare Joan Papió, any 1765. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987. PEREA SIMÓN, Eugeni. Església i societat a l arxidiòcesi de Tarragona durant el segle XVIII: un estudi a través de les visites pastorals. Tarragona: la Diputació, 2000. PLADEVALL I FONT, Antoni, dir. Catalunya romànica.vol. XXI: El Tarragonès, el Baix camp, l Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. ROIGÉ, Dolors. Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes. Reus: Centre d Estudis de la comarca de Reus, 1989. ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J. La Desamortització dels béns de l església a la província de Tarragona: 1835-1845. Barcelona: Universitat de Barcelona. Secció de Publicacions i Edicions, 1980. SERRA I VILARÓ, Joan. Escornalbou prehistòrich. Castell de Sant Miquel d Escornalbou: [s.n], 1925 TODA, Eduard. Història d Escornalbou. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1984. Museu d'història de Catalunya Plaça Pau Vila,3 08003 Barcelona Telèfon 93 225 47 00 www.mhcat.cat Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou Riudecanyes. Baix Camp Ctra. d Escornalbou, s/n 43771 Riudecanyes Telèfon: 97 783 40 07 Horaris de visita De l 1 d octubre al 31 de maig: de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 15 a 17.30 h. De l 1 de juny al 30 de setembre: de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h. Visites comentades per a grups escolars Adreçades a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 hora. Itinerari Els guardians d Escornalbou Adreçat als cicles mitja i superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. Itinerari Juga amb les imatges Adreçat al cicle superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. Descobreix la història d Escornalbou Adreçat al segon cicle d ESO i a batxillerat. Durada: 2 h. Itineraris per Escornalbou Adreçat a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 h (si es fan tots). Informació i reserves al telèfon: 695 186 873 Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) Informació: 93 225 47 00 i www.mhcat.cat Àrea de Difusió i Documentació Museu d'història de Catalunya. Coordinació: Ita Llevadot (mllevado@gencat.net) i Griselda Aixelà. Text del dossier: Pere de Manuel, Montserrat Palomera i Guiomar Bonet. Activitats educatives: Montserrat Caballero i Montserrat Palomera. Fotografies: MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora.