PROJECTE INDIVIDUAL Nº 1

Documentos relacionados
La representació de la Terra

LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers

LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES 1. La latitud i la longitud

ORIENTACIÓ I REPRESENTACIÓ DE L'ESPAI. Montse Alsius

LA TERRA I LA SEVA REPRESENTACIÓ. Primer d ESO

LA TRASLACIÓ DELS PLANETES

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DOSSIER DE REPÀS CIÈNCIES SOCIALS. 1r ESO

La Terra, el planeta on vivim

Tasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS

Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

Introducció als nombres enters

8 Geometria analítica

És important que indiqueu per escrit els càlculs encara que els feu amb la calculadora. Expliqueu el que feu quan se us demani.

Unitat 8. El planeta Terra i la mesura del temps. 1 ESO - Naturals. El planeta Terra i la mesura del temps Unitat 8 1 ESO - Naturals 1 / 13

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

La representació de la Terra. Les coordenades geogràfiques

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

Figura 5: representació de les diferents maneres de mirar el món i de representar el mapa mundi.

Departament de Tecnología INS VILA-SECA CURS NOM I COGNOMS:... GRUP:...

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO.

El dia i la nit, la durada del dia al llarg de l any i les estacions

TEMA 4: Equacions de primer grau

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Matemàtiques 1r d'eso Professora: Lucía Clar Tur DOSSIER DE REPÀS

QUADERN d ESTUDI de RECTES TANGENTS

TEMA 2: Múltiples i Divisors

CURS 2017 /2018. És el conjunt de tot el que existeix: les estreles, els planetes o els sers vius que hi habiten en formen part.

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Dibuix Tècnic. Sistemes de representació

PER QUÈ ELS AVIONS FAN LA RUTA QUE FAN?

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Dossier de recuperació

Es important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.

PROVES D ACCÉS A GRAU SUPERIOR Convocatòria maig 2014 VERSIÓ EN CATALÀ. Heu de contestar al mateix full, a l espai per a cada pregunta.

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Tema 5: El sistema solar i l univers

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA

XXVII OLIMPÍADA MATEMÀTICA 2016 NIVELL A

UNITAT 8. FIGURES PLANES

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA:

La porció limitada per una línia poligonal tancada és un

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització:

UNITAT 9 EL CLIMA (2)

Astronomia Fonamental Astronomia esfèrica: qüestions

Semblança. Teorema de Tales

El relleu peninsular. La Meseta Central

Institut Domènech i Montaner

TEMA 10: Cossos geomètrics

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

L'UNIVERS. CEIP Rafal Nou

Activitats sistema Sol-Terra

r 1 El benefici (en euros) està determinat per la funció objectiu següent: 1. Calculem el valor d aquest benefici en cadascun =

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

ACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys.

Tema 1: TRIGONOMETRIA

Tema 3. La restricció pressupostària. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

Dossier de recuperació Ciències Socials

«CARACTERÍSTIQUES DELS VECTORS»

FITXA 1: Angles consecutius i adjacents

quaderns de matemàtiques

GEOGRAFIA. PROVA D ACCÉS A GRAU SUPERIOR Convocatòria de setembre de 2015 VERSIÓ EN CATALÀ. Disposau d 1 hora i 30 minuts per fer la prova.

2n ESO FEBRER fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so

= 1+ β, essent α i β paràmetres reals. a la recta r 2. i el pla Π d equació

Càlcul d'àrees i volums.

DOSSIER D ESTIU DE NATURALS. 1. Posa el nom als següents planetes (plutó ja no compta):

Posa un exemple d una condició inicial de seguretat i un d una d estètica.

PLÀNOL PER RESSEGUIR L'ITINERARI

MODELS D EXÀMENS PRIMER C

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

TREBALL D'ANÀLISI D'UNA ESCULTURA DE CHILLIDA, OTEIZA O HENRY MOORE.

Astronomia Fonamental Moviment dels astres: qüestions

TEORIA I QÜESTIONARIS

UNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES

repàs Nom: Data: Curs: Escriu els múltiples comuns de cada parell de nombres (sense incloure el 0) i tria n l MCM.

ACTIVITATS D APRENENTATGE

1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.

UNITAT 22 CATALUNYA 385 Maria Jesús Monter Domec Aprenem Ciències Socials (1 ESO)

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT.

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

L'UNIVERS L'UNIVERS. Títol. Presentació. L'Univers. Esquema. Via Làctia, sistema Solar, Sol i la Terra. Exercici 1. el Sol EL PLANETA TERRA

6è Primària> Coneixement del medi> Matèria i Energia. L'Univers: La Terra

Astronomia Fonamental La radiació electromagnètica: qüestions

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

Ordinador Continuem amb l ordinador i el ratolí però amb art!

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.

IES ARGENTONA Física 1r Batxillerat

Transcripción:

PROJECTE INDIVIDUAL Nº 1 NOM... 1

Ara vas a fer el treball individual. Aprofitant tot el que has treballat amb el teu equip vas a poder fer el teu treball personal. Has de anar fent totes les activitats que te propose. Amb els satèl lits aconseguim vore la Terra i no tenim cap dubte de la seua forma i dimensions. La Terra no és una esfera perfecta, esta aplata pels pols. Aquest aplatament fa que el seu diàmetre no siga igual a l equador que pels pols. És un planeta xicotet, és unes 900 vegades la península Ibèrica, és a dir aproximadament uns 510 000 000 km. ACTIVITATS 1.- Per què es diu que la Terra no és una esfera perfecta? Quin nom rep la forma que té? 2.- Com s anomena la línia que divideix la Terra en dos hemisferis iguals? 3.- Per què serveixen les línies imaginàries? Per què reben aquest nom aquestes línies? 4.- Quina longitud és més gran, la de l equador o la d un tròpic? 5.- És cert que tots els meridians tenen la mateixa longitud? Has de tenir en compte que tots passen pels pols de la Terra. 6.- Quin és l hemisferi continental? Quin és l hemisferi marítim? Per què se ls anomena així? 2

En el moviment de rotació, la Terra gira sobre si mateixa al voltant d un eix imaginari, d oest a est. A causa d aquest moviment, es fa de dia primer als llocs situats cap a l est. La rotació origina els dies i les nits. Mentre una part de la Terra està il luminada (dia), l altra es a fosques (nit). La Terra es divideix en 24 fusos horaris, que inclouen uns territoris que tenen la mateixa hora. En el moviment de translació, la Terra gira al voltant del Sol, i fa aquesta volta en un any (365 dies, 6 hores i 9 minuts). Com que l eix de la Terra és inclinat, les diverses zones del planeta no reben llum solar amb la mateixa intensitat. Aquest moviment de translació fa que els dies i les nits no duren el mateix durant l any i que se succeïsquen les estacions. Els equinoccis i els solsticis marquen el començament de les estacions: - En els equinoccis els raigs solars cauen perpendiculars a l equador. Comença la primavera i la tardor. - En els solsticis els raigs solars arriben perpendiculars als tròpics. Comença l hivern i l estiu. 7.- Com s anomena el moviment de la Terra que dóna lloc a la successió dels dies i les nits? 8.- Què són els fusos horaris? En quants fusos horaris s ha dividit la Terra? 9.- Per què a les illes Canàries és una hora menys que a la resta d Espanya? 10.- Vas a fer un viatge i necessites saber quina hora serà en cada lloc al que arribes. Consulta un mapa de fusos horaris i completa: - Ixes de Valencia el 3 d agost a les 18 h. I arribes a Tenerife... hores... tard. - Agafes un altre avió fins a Buenos Aires que hi tardes 10 hores, de manera que arribaràs a les...h, hora local. - Ales 12 hores d aquest mateix dia un altre avió et portarà a l illa de Madagascar després d 11 hores de vol, allà seran les...h. - Tornaràs a Valencia 9 hores després, seran les...h del dia... 11.- Explica què és el moviment de translació de la Terra? A què es deu que existisquen les estacions de l any? 12.- Què són els solsticis? Quan es produeixen? I els equinoccis? Quan tenen lloc? 3

Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginaries que s estenen sobre el globus terraqui formant un entramat. N hi ha de dos tipus: - Paral lels: envolten la Terra de manera paral lela a l equador. Els principals són el Tròpic de Càncer, el de Capricorn, el Cercle Polar Àrtic i l Àntartic. - Meridians: envolten la Terra de nord a sud, passant pels pols. El més important és el Meridià de Greenwich o Meridià 0º. Les coordenades geogràfiques s utilitzen per a situar exactament un punt sobre la Terra, que es trobarà en l encreuament entre un paral lel i un meridià. Per a localitzar un lloc en el planeta necessitarem dues mesures: - Latitud: és la distància que hi ha entre l equador i qualsevol paral lel. Es mesura en graus nord o sud. - Longitud: és la distància que hi ha entre el Meridià de Greenwich i qualsevol altre meridià. Es mesura en graus est o oest. 13.- Defineix què són els paral lels i els meridians. 14.- Relaciona aquest conceptes segons si fan referència a paral lels o meridians: NORD GREENWICH TRÒPIC LONGITUD PARAL LELS MERIDIANS LATITUD OEST CERCLE POLAR FUSOS HORARIS 15.- Consultant en un atles digues quines són les coordenades d aquestos llocs: Nova Orleans... Dublín... L Havana... Taipei... Quito... Cracòvia... Castelló de la Plana... Sidney... 16.- Localitza en un mapa les següents coordenades i digues a quina ciutat corresponen: 40º N i 120º O_ 30º S i 50º O_ 60º N i 10º E 30º N i 120º E_ 30º N i 10º O_ 23º N i 90º E 4

La millor manera de representar la Terra és el globus terraqui, que és com una maqueta d aquesta. Quan necessitem que aquesta representació siga plana i no esfèrica, hem d anar als mapes. Projectar exactament la forma esfèrica de la Terra sobre un pla és impossible, de manera que hi ha diferents tipus de projeccions per als mapes: - Cilíndrica: la més utilitzada per a representar la zona intertropical. - Cònica: la més adequada per a zones temperades. - Plana o zenital: utilitzada per a representar els pols. L escala d un mapa indica quantes vegades s ha reduït la realitat per a poder ser representada. Pot ser numèrica (s utilitzen centímetres) o gràfica ( un segment indica la distància en quilòmetres) Els mapes són imprescindibles per a l estudi de la geografia. N hi ha de diversos tipus, per exemple: - Topogràfics: són els més generals perquè inclouen informació sobre els aspectes físics i humans, i són la base per a altres mapes. - Temàtics: reflecteixen un aspecte de la realitat; n hi ha de climes, de població, de relleu, etc. En qualsevol mapa sempre hi ha d haver un conjunt d elements per a poder interpretar-los: - Signes convencionals: són les trames de colors, les linies, els punts o altres dibuixos simbòlics. - Llegenda: normalment és a la part inferior del mapa i recull l explicació dels signes. - Escala. 17.- Què és un globus terraqüi? I un mapa? Què és el més semblant a la realitat, el globus o un mapa? Per què? 18.- Indica amb quina escala hauríem de representar aquests territoris: - Estats Units... Àfrica... - Comunitat Valenciana... Un poble en la muntanya... 19.- Digues quina projecció utilitzaries per representar aquests territoris: - Antàrtida... - Territoris que estan entre el Tròpic de Càncer i el Cercle Polar Àrtic...... - Països de la zona tropical... 5

19.- Digues què son i per a què serveixen aquests elements del mapa: - signes convencionals : - Llegenda: - Escala: 20.- En el mapa que vas a estudiar, identifica tots els símbols i explica ls. -On situes els diferents punts cardinals? 6