TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL

Documentos relacionados
Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)


GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

Àrea de Territori i Ciutadania - Àrea de Governança i Ciutadania MODIFICACIÓ DE LA DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA

Qüestionari d avaluació

MANUAL D ÚS DEL GEOSERVEI WPS DE CARRERS I ADRECES POSTALS. 2. Característiques generals del geoservei WPS de carrers i adreces postals

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Beques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015

Missió de Biblioteques de Barcelona

Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures (Mètode M.S.E.L.) Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Àrea de Territori Serveis Municipals. Memòria 2014 Informe Final

1 Com es representa el territori?

Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

CRT de Vila-seca i Salou UNA UBICACIÓ ESTRATÈGICA DE LA COSTA DAURADA

Per tot això, amb els informes favorables de l Advocacia General de la Generalitat i de la conselleria d Economia, Hisenda i Ocupació, a

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO

Conselleria d Hisenda i Administració Pública Consellería de Hacienda y Administración Pública

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Dept. Serveis Informàtics Cr Pere Martell 2 Tel Fax Tarragona

Ayudas e incentivos para empresas

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.

Criteris d adjudicació de finques de resultat.

Tecnología móvil y bibliotecas Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales UPC, 23 de novembre de Roser Benavides Ollé

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

Seguretat informàtica

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L.

ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Creació d un bloc amb Blogger (I)

TFGs d oferta pública i concertats:

PROCÉS DE GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS

Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

CONSULTA DE QUALIFICACIONS FINALS: --- CONSULTA DE CALIFICACIONES FINALES:

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

Mesures d estalvi d aigua

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL

La guarda i custòdia compartida

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

FITXA DE DESCRIPCIÓ DE LES PRESTACIONS QUE OFEREIX EL PROCÉS DE TRAMITACIÓ DE BEQUES DE COL LABORACIÓ

TAXA PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI D ESCOLA BRESSOL

LES REGLES DE VALORACIÓ DE LES RETRIBUCIONS EN ESPÈCIE.

I. DISPOSICIONES GENERALES I. DISPOSICIONS GENERALS 1. PRESIDENCIA Y CONSELLERIAS DE LA GENERALITAT VALENCIANA

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

CONSIDERACIONS RESPECTE CERTS ASPECTES DE LA NORMATIVA VIGENT A CATALUNYA EN MATÈRIA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA.

L'Illa Diagonal de Barcelona Anàlisi de qüestions del projecte

CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----

(en castellano más adelante pág. 7-12)

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

ANTECEDENTES DE HECHO

L EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT REPARCEL LACIÓ - URBANITZACIÓ CURS D'ARQUITECTES MUNICIPALS DE PETITS I MITJANS MUNICIPIS

Inclou les modificacions introduïdes pel Pla General així com les modificacions puntuals del propi Pla Especial. setembre 1996

Hacer oferta pública de una plaza de investigador/a no doctor de acuerdo con las siguientes bases.

El POUM EL POUM. -instrument d ordenació integral del municipi. -planificació del desenvolupament del territori

Vicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas. Vicepresidència i Conselleria d Igualtat i Polítiques Inclusives

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS

Manual de configuració de la Xarxa Sense Fils. eduroam. a Microsoft Windows Mobile 6

terrestre mediante los últimos avances en teledetección,

CATÀLEG D ACTIVITATS CULTURALS Presentació de noves propostes. Quin tipus de propostes s hi poden presentar?

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA

INCIDÈNCIA DE L URBANISME EN LA FUNCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA CIUTAT: EL ROL DE LES CIUTATS MITJANES EN UN ENTORN METROPOLITÀ

GUIA RÀPIDA DE TRADUCCIÓ AMB EL GOOGLE TRANSLATE

Universitat de València Universitat de València

PEL QUE FA A L'EDIFICI LA FAÇANA DEL QUAL S HA DE REHABILITAR I ON ES PRETÉN INSTAL LAR UNA LONA PUBLICITÀRIA A LES BASTIDES D'OBRA

El logotip de la Unió Europea haurà d incloure una de les dues següents referències, en funció de quin programa operatiu apliqui:

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Conselleria de Educación, Cultura y Deporte

Annex 1 Catàleg de llocs de treball de l Ajuntament de Barcelona. Sistema d Ordenació Municipal

Manua. ( Linux. d UPClink. programari: la versió de. sudo./oab java6.sh. Pàgina 1 de 8

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

D5 DRETS I OBLIGACIONS DELS ALUMNES

Justificació de bestretes a proveïdors i despeses a justificar

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015

IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat

Fer l oferta pública d una plaça d investigador no doctor d acord amb les bases següents:

Conselleria d Educació Conselleria de Educación

Universitat de València Universitat de València

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Transcripción:

TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL COMTE DE REUS I DE COVADONGA DE SABADELL. DESEMBRE 2006

1.- MODIFICACIÓ DE L AVANÇ DE PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-T A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL COMPTE DE REUS I DE COVADONGA DE SABADELL.

1.1. Antecedents. Justificació de la Modificació. En data 18 de maig de 2005 la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament l Avanç del pla de divisió en subsectors de l àrea de transformació d ús A2-TP a l illa delimitada per la Gran Via i els carrers del Comte de Reus i de Covadonga, al terme municipal de Sabadell. Les modificacions que es proposen afecten a l edificabilitat de cada un dels subsectors ja que en el moment de materialitzar-se la llicència d obres, es va detectar que del subsector 1 no s havien esgotat 100,04 m2 de sostre i que aquests podien passar al subsector 2 per al seu futur desenvolupament. En concret les modificacions afecten als següents aspectes: a) En el Subsector 1 el sostre màxim passa de 1.991,89 m2 a 1.891,85 m2, i l edificabilitat màxima neta de 3,18 a 3,02 i l edificabilitat màxima bruta de 1,68 a 1,60. b) En el Subsector 2 el sostre màxim passa de 8.443,46 m2 a 8.543,50 m2, i l edificabilitat màxima neta de 3,58 a 3,63 i l edificabilitat màxima bruta de 1,76 a 1,79. Tanmateix donada la nova normativa aprovada després de l aprovació definitiva de l Avanç de pla per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona, mitjançant la modificació d aquest s adequarà al nou Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme. En conseqüència, s ha decidit modificar i fer-ne un text refós del projecte d Avanç del pla de divisió en subsectors de l àrea de transformació d ús A2-TP, de manera que els 100,04 m2 de sostre que no s han pogut consolidar en el subsector 1 s han traspassat al subsector 2. Per tot això queda modificat i derogat el projecte de l Avanç del pla de divisió en subsectors de l àrea de transformació d ús A2-TP a l illa delimitada per la Gran Via i els carrers del Comte de Reus i de Covadonga, al terme municipal de Sabadell aprovat per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en sessió de data 18 de maig de 2005. D acord amb l exposat els textos que es modifiquen restaran amb el següent redactat:

Avanç del pla de divisió en subsectors de l àrea de transformació d ús A2-TP: 5.- Marc legal per el desenvolupament en Subsectors: L article 91 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d urbanisme permet que els àmbits objecte d un Pla de Millora Urbana poden ser objecte de desenvolupament per subsectors sempre que es compleixin les condicions següents: a) Es justifiquin la conveniència i l oportunitat de la promoció. b) S acrediti l equilibri de l aprofitament urbanístic i de les cessions i càrregues entre el subsector i la resta de l àmbit. El desenvolupament d aquest article es concreta en l article 17 del Reglament de la Llei (Decret 287/2003 de 4-XI). En diu en l apartat 17.1.: Per desenvolupar un sector en Subsectors s ha de presentar a tràmit un avanç del Pla que abasti la totalitat del sector, justament amb el planejament derivat referit a un subsector. L avanç del Pa i el planejament derivat s han de configurar en documents i expedients separats... La citació dels esmentats articulats serveix de presentació dels dos documents que s aporten a tràmit: - Un Avanç de Pla de millora urbana del citat sector A2-TP amb la divisió en dos subsectors. - Un Pla de millora urbana del subsector 1. 6.- Justificació de la proposta de subdivisió en subsectors: L objectiu núm. 1 definit amb anterioritat justifica l acompliment de l article 91, en quant a conveniència i oportunitat de la subdivisió. Quant a la coherència de l emplaçament de la xarxa viària, dels jardins i places en el conjunt del sector així com l enllaç amb les xarxes generals de serveis, en la A2-TP es segueix la pauta marcada en la A1-TP, la qual cosa garanteix la coherència de l acció urbanística en aquesta zona. Per justificar l acompliment del punt b) del citat article 91, és a dir, acreditar l equilibri de l aprofitament urbanístic i de les cessions i càrregues entre el subsector i la resta de l àmbit, així com amb l article 17 del Reglament (desplegament del 91 de la Llei 2/2002) i amb l article 2 del Reglament (desplegament dels articles 36 i 37 de la Llei 2/2002), en relació als conceptes d aprofitament urbanístic i al seu equilibri en els dos subsectors que es proposen, cal notar el següent: a) A partir de la necessitat de segregar el Subsector 1 de la A2-TP, per completar l edificació que s està construint en el sector A1-TP, el límit entre el subsector 1 i el 2, es va establir, prèvia consulta amb els serveis tècnics municipals, en l eix del carrer de nova urbanització, perllongació del carrer Metge Mir, amb la condició de que en l execució d aquest subsector el cost d urbanització s ampliarà a la totalitat de l amplada del carrer Metge Mir. b) L establiment d aquest límit s acostava a l ideal quant a un repartiment equilibrat del sòl privat i del sostre màxim de cada subsector.

c) Per altra banda, de cara a la ponderació de l aprofitament urbanístic, es donava la circumstància de només tenir que desenvolupar dos sectors, ambdós de la mateixa propietat i ambdós de gran homogeneïtat zonal i d ús global comú, el d habitatge. Un dels paràmetres que determinaria l equilibri seria teòricament la densitat, però en aquest sector no s aplica aquest concepte. Per altra banda els usos són molt homogenis (habitatge en planta pisos i comerç en planta baixa). Per tant es pot arribar a la conclusió que l únic factor que explica l equilibri de l aprofitament urbanístic és el de l edificabilitat. En aquest cas en el subsector 1 s aplica un 1,68 m2/m2 i en el subsector 2 un 1,76 la qual cosa dóna una garantia suficient de cara l aprovació del primer sector. Quant a càrregues, si es considera que el valor econòmic de la urbanització de vials i zones verdes és el mateix per m2, la càrrega derivada d aquesta urbanització està lleugerament desequilibrada a favor del subsector 1, però queda compensada amb l obligació concreta, per part del promotor del subsector 1 de pagar el cost d urbanització de la meitat del carrer Metge Mir que cau dintre del subsector 2. Per tant, d acord amb el que estableix l article 40 del Decret 303/1997, de 25 de novembre pel qual s aprova el Reglament sobre mesures per facilitar l execució urbanística, s haurà de realitzar una cessió anticipada de la totalitat del vial. En base a aquestes raons es considera justificada la proposta de desenvolupament en dos subsectors de la a2-tp, d acord amb les prescripcions de l article 91 de la Llei 2/2002. Text refós de l avanç del pla de divisió en subsectors de l àrea de transformació d ús A2-TP: 5.- Marc legal per el desenvolupament en Subsectors: L article 91 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, permet que els àmbits objecte d un Pla de Millora Urbana poden ser objecte de desenvolupament per subsectors sempre que es compleixin les condicions següents: a) Es justifiquin la conveniència i l oportunitat de la promoció. b) S acrediti l equilibri de l aprofitament urbanístic i de les cessions i càrregues entre el subsector i la resta de l àmbit. El desenvolupament d aquest article es concreta en l article 114 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme. En diu en l apartat 114.1: Per desenvolupar un sector en Subsectors s ha de presentar a tràmit un avanç del Pla que abasti la totalitat del sector, juntament amb el planejament derivat referit a un subsector. L avanç de Pla del conjunt del sector i el pla urbanístic derivat s han de presentar en document separats i es tramiten en expedients separats. La citació dels esmentats articulats va servir de presentació dels dos documents que es van aportar a tràmit: - Un Avanç de Pla de millora urbana del citat sector A2-TP amb la divisió en dos subsectors.

- Un Pla de millora urbana del subsector 1. 6.- Justificació de la proposta de subdivisió en subsectors: L objectiu núm. 1 definit amb anterioritat justifica l acompliment de l article 91, en quant a conveniència i oportunitat de la subdivisió. Quant a la coherència de l emplaçament de la xarxa viària, dels jardins i places en el conjunt del sector així com l enllaç amb les xarxes generals de serveis, en la A2-TP es segueix la pauta marcada en la A1-TP, la qual cosa garanteix la coherència de l acció urbanística en aquesta zona. Per justificar l acompliment del punt b) del citat article 91, és a dir, acreditar l equilibri de l aprofitament urbanístic i de les cessions i càrregues entre el subsector i la resta de l àmbit, així com amb l article 114 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme (desplegament del 91 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme) i amb l article 36 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme (desplegament dels articles 36 i 37 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme), en relació als conceptes d aprofitament urbanístic i al seu equilibri en els dos subsectors que es proposen, cal notar el següent: a) A partir de la necessitat de segregar el Subsector 1 de la A2-TP, per completar l edificació que s està construint en el sector A1-TP, el límit entre el subsector 1 i el 2, es va establir, prèvia consulta amb els serveis tècnics municipals, en l eix del carrer de nova urbanització, perllongació del carrer Metge Mir, amb la condició de que en l execució d aquest subsector el cost d urbanització s ampliarà a la totalitat de l amplada del carrer Metge Mir. b) L establiment d aquest límit s acostava a l ideal quant a un repartiment equilibrat del sòl privat i del sostre màxim de cada subsector. c) Per altra banda, de cara a la ponderació de l aprofitament urbanístic, es donava la circumstància de només tenir que desenvolupar dos sectors, ambdós de la mateixa propietat i ambdós de gran homogeneïtat zonal i d ús global comú, el d habitatge. Un dels paràmetres que determinaria l equilibri seria teòricament la densitat, però en aquest sector no s aplica aquest concepte. Per altra banda els usos són molt homogenis (habitatge en planta pisos i comerç en planta baixa). Per tant es pot arribar a la conclusió que l únic factor que explica l equilibri de l aprofitament urbanístic és el de l edificabilitat. En aquest cas en el subsector 1 s aplica un 1,60 m2/m2 i en el subsector 2 un 1,79 la qual cosa dóna una garantia suficient de cara l aprovació del primer sector. Quant a càrregues, si es considera que el valor econòmic de la urbanització de vials i zones verdes és el mateix per m2, la càrrega derivada d aquesta urbanització està lleugerament desequilibrada a favor del subsector 1, però queda compensada amb l obligació concreta, per part del promotor del subsector 1 de pagar el cost d urbanització de la meitat del carrer Metge Mir que cau dintre del subsector 2. Per tant, d acord amb el que estableix l article 124 del Decret 305/2006, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme, s haurà de realitzar una cessió anticipada de la totalitat del vial.

En base a aquestes raons es considera justificada la proposta de desenvolupament en dos subsectors de la a2-tp, d acord amb les prescripcions de l article 91 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. Modificació de quadres: Avanç del pla de divisió en subsectors de l àrea de transformació d ús A2-TP: SUBSECTOR 1: Superfícies CARACTERÍSTIQUES GENERALS m2 % Superfície total de l àrea (m2 de sòl) 1.183,73 100,0% Ús global: Residencial APROFITAMENT PRIVAT Superfície màxima de sòl: (1-9) 626,67 52,94% Sostre màxim (m2) 1.891,85 Edificabilitat màxima neta (m2 sost. privat/m2 sòl privat) 3,18 Edificabilitat màxima bruta (m2 sost. privat/m2 sòl àrea) 1,68 DISTRIBUCIÓ DEL SÒL PÚBLIC Superfície mínima de sòl de cessió: 557,06 47,06% Sistema viari a-1 347,23 29,33% Sistema d espais lliures (d-1) 209,83 17,73% SUBSECTOR 2: Superfícies CARACTERÍSTIQUES GENERALS m2 % Superfície total de l àrea (m2 de sòl) 4.779,33 100,0% Ús global: Residencial APROFITAMENT PRIVAT Superfície màxima de sòl: (1-9) 2.354,86 49,27% Sostre màxim (m2) 8.543,50 Edificabilitat màxima neta (m2 sost. privat/m2 sòl privat) 3,58 Edificabilitat màxima bruta (m2 sost. privat/m2 sòl àrea) 1,76 DISTRIBUCIÓ DEL SÒL PÚBLIC Superfície mínima de sòl de cessió: 2.424,47 50,73% Sistema viari a-1 732,08 15,32%

Text refós de l avanç del pla de divisió en subsectors de l àrea de transformació d ús A2-TP: SUBSECTOR 1: Superfícies CARACTERÍSTIQUES GENERALS m2 % Superfície total de l àrea (m2 de sòl) 1.183,73 100,0% Ús global: Residencial APROFITAMENT PRIVAT Superfície màxima de sòl: (1-9) 626,67 52,94% Sostre màxim (m2) 1.891,85 Edificabilitat màxima neta (m2 sost. privat/m2 sòl privat) 3,02 Edificabilitat màxima bruta (m2 sost. privat/m2 sòl àrea) 1,60 DISTRIBUCIÓ DEL SÒL PÚBLIC Superfície mínima de sòl de cessió: 557,06 47,06% Sistema viari a-1 347,23 29,33% Sistema d espais lliures (d-1) 209,83 17,73% SUBSECTOR 2: Superfícies CARACTERÍSTIQUES GENERALS m2 % Superfície total de l àrea (m2 de sòl) 4.779,33 100,0% Ús global: Residencial APROFITAMENT PRIVAT Superfície màxima de sòl: (1-9) 2.354,86 49,27% Sostre màxim (m2) 8.543,50 Edificabilitat màxima neta (m2 sost. privat/m2 sòl privat) 3,63 Edificabilitat màxima bruta (m2 sost. privat/m2 sòl àrea) 1,79 DISTRIBUCIÓ DEL SÒL PÚBLIC Superfície mínima de sòl de cessió: 2.424,47 50,73% Sistema viari a-1 732,08 15,32%

2. TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL COMTE DE REUS I DE COVADONGA DE SABADELL

MEMÒRIA: 1. Antecedents. El Pla General de Sabadell localitza l àrea de planejament especial A2-TP (Gran Via Comte de Reus), en la part central de l illa delimitada pels carrers d Alfons Sala, Covadonga, Comte de Reus i Ripoll. Aquesta Àrea de Millora Urbana és confrontant amb l àrea de desenvolupament per planejament especial A1-TP, que s està desenvolupant per part de la societat LLOC NOU SCCL. Part de l edificació que s haurà de realitzar dins l àmbit de l àrea A2-TP es troba connectada per paret mitgera amb les construccions del sector A1-TP que s està construint, mentre que la resta de l actuació de la A2-TP té unes característiques que motiven que el seu desenvolupament s hagi de realitzar a més llarg termini. Per això es considera adient proposar la divisió en subsectors del sector A2-TP conforme a les motivacions que a continuació s esmentaran. 2. Introducció. LLAFRANC 2000 SERVEIS S.L. és la propietària de la finca situada entre els carrers Covadonga, Gran Via i Compte de Reus, i que es troba inclosa dins de l àrea a desenvolupar per planejament especial A2TP del Text Refós del Pla General de Sabadell. 3. Planejament vigent. El Text refós del Pla General Municipal d Ordenació de Sabadell, aprovat definitivament el 31 de juliol de 2000, defineix l àrea a desenvolupar A2-TP mitjançant planejament especial i per tant constitueix la base de planejament vigent per desenvolupar el present document. Els paràmetres urbanístics fixats en el Text refós del Pla General d Ordenació de Sabadell per a desenvolupar l àrea A2TP són els següents:

Superfícies CARACTERÍSTIQUES GENERALS m2 % Superfície total de l àrea (m2 de sòl) 5.930 100,0% Ús global: Residencial APROFITAMENT PRIVAT Superfície màxima de sòl: (1-9) 2.965 50,0% Sostre màxim (m2) 10.376 Edificabilitat màxima neta (m2 sostre privat/m2 sòl privat) 3,50 Edificabilitat màxima bruta (m2 sostre privat/m2 sòl àrea) 1,75 DISTRIBUCIÓ DEL SÒL PÚBLIC Superfície mínima de sòl de cessió: 2.965 50,0% Sistema viari a-1 1.074 18,1% Sistema d espais lliures (d-1) 1.891 31,9% Ús global, coeficients i percentatges amb caràcter normatiu bàsic Correcció topogràfica. S ha corregit la superfície de l àmbit de la fitxa del P.G.M. en base a les dades obtingudes del plànol topogràfic realitzat l octubre del 2004, quedant el següent repartiment de qualificacions i usos:

Superfícies CARACTERÍSTIQUES GENERALS m2 % Superfície total de l àrea (m2 de sòl) 5.963,0 6 100,0% Ús global: Residencial APROFITAMENT PRIVAT Superfície màxima de sòl: (1-9) 2.981,5 3 50,0% Sostre màxim (m2) 10.435,3 5 Edificabilitat màxima neta (m2 sostre privat/m2 sòl privat) 3,50 Edificabilitat màxima bruta (m2 sostre privat/m2 sòl àrea) 1,75 DISTRIBUCIÓ DEL SÒL PÚBLIC Superfície mínima de sòl de cessió: 2.981,5 3 Sistema viari a-1 1.079,3 1 Sistema d espais lliures (d-1) 1.902,2 2 50,0% 18,1% 31,9% Ús global, coeficients i percentatges amb caràcter normatiu bàsic 4. Objectius de l Avanç de Pla i de la proposta de desenvolupament en dos subsectors: La proposta de divisió en subsectors de la A2TP persegueix dues grans finalitats: 1.- La possibilitat de construir de forma immediata el nou edifici que confronta amb el que actualment s està construint dins l àmbit de la A1TP, ja que els mateixos han de ser una única unitat edificatòria. 2.- Executar el vial de cessió obligatòria, de connexió entre els carrers Comte de Reus i el carrer d Alfons Sala, sense necessitat de desenvolupar tot el sector A2TP.

5.- Marc legal per el desenvolupament en Subsectors: L article 91 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, permet que els àmbits objecte d un Pla de Millora Urbana poden ser objecte de desenvolupament per subsectors sempre que es compleixin les condicions següents: a) Es justifiquin la conveniència i l oportunitat de la promoció. b) S acrediti l equilibri de l aprofitament urbanístic i de les cessions i càrregues entre el subsector i la resta de l àmbit. El desenvolupament d aquest article es concreta en l article 114 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme. En diu en l apartat 114.1: Per desenvolupar un sector en Subsectors s ha de presentar a tràmit un avanç del Pla que abasti la totalitat del sector, juntament amb el planejament derivat referit a un subsector. L avanç de Pla del conjunt del sector i el pla urbanístic derivat s han de presentar en document separats i es tramiten en expedients separats. La citació dels esmentats articulats va servir de presentació dels dos documents que es van aportar a tràmit: - Un Avanç de Pla de millora urbana del citat sector A2-TP amb la divisió en dos subsectors. - Un Pla de millora urbana del subsector 1. 6.- Justificació de la proposta de subdivisió en subsectors: L objectiu núm. 1 definit amb anterioritat justifica l acompliment de l article 91, en quant a conveniència i oportunitat de la subdivisió. Quant a la coherència de l emplaçament de la xarxa viària, dels jardins i places en el conjunt del sector així com l enllaç amb les xarxes generals de serveis, en la A2-TP es segueix la pauta marcada en la A1-TP, la qual cosa garanteix la coherència de l acció urbanística en aquesta zona. Per justificar l acompliment del punt b) del citat article 91, és a dir, acreditar l equilibri de l aprofitament urbanístic i de les cessions i càrregues entre el

subsector i la resta de l àmbit, així com amb l article 114 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme (desplegament del 91 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme) i amb l article 36 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme (desplegament dels articles 36 i 37 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme), en relació als conceptes d aprofitament urbanístic i al seu equilibri en els dos subsectors que es proposen, cal notar el següent: a) A partir de la necessitat de segregar el Subsector 1 de la A2-TP, per completar l edificació que s està construint en el sector A1-TP, el límit entre el subsector 1 i el 2, es va establir, prèvia consulta amb els serveis tècnics municipals, en l eix del carrer de nova urbanització, perllongació del carrer Metge Mir, amb la condició de que en l execució d aquest subsector el cost d urbanització s ampliarà a la totalitat de l amplada del carrer Metge Mir. b) L establiment d aquest límit s acostava a l ideal quant a un repartiment equilibrat del sòl privat i del sostre màxim de cada subsector. c) Per altra banda, de cara a la ponderació de l aprofitament urbanístic, es donava la circumstància de només tenir que desenvolupar dos sectors, ambdós de la mateixa propietat i ambdós de gran homogeneïtat zonal i d ús global comú, el d habitatge. Un dels paràmetres que determinaria l equilibri seria teòricament la densitat, però en aquest sector no s aplica aquest concepte. Per altra banda els usos són molt homogenis (habitatge en planta pisos i comerç en planta baixa). Per tant es pot arribar a la conclusió que l únic factor que explica l equilibri de l aprofitament urbanístic és el de l edificabilitat. En aquest cas en el subsector 1 s aplica un 1,60 m2/m2 i en el subsector 2 un 1,79 la qual cosa dóna una garantia suficient de cara l aprovació del primer sector. Quant a càrregues, si es considera que el valor econòmic de la urbanització de vials i zones verdes és el mateix per m2, la càrrega derivada d aquesta urbanització està lleugerament desequilibrada a favor del subsector 1, però queda compensada amb l obligació concreta, per part del promotor del subsector 1 de pagar el cost d urbanització de la meitat del carrer Metge Mir que cau dintre del subsector 2. Per tant, d acord amb el que estableix l article 124 del Decret 305/2006, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme, s haurà de realitzar una cessió anticipada de la totalitat del vial. En base a aquestes raons es considera justificada la proposta de desenvolupament en dos subsectors de la a2-tp, d acord amb les

prescripcions de l article 91 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. 7. Proposta de desenvolupament en Subsectors: SUBSECTOR 1: Superfícies CARACTERÍSTIQUES GENERALS m2 % Superfície total de l àrea (m2 de sòl) 1.183,73 100,0% Ús global: Residencial APROFITAMENT PRIVAT Superfície màxima de sòl: (1-9) 626,67 52,94% Sostre màxim (m2) 1.891,85 Edificabilitat màxima neta (m2 sost. privat/m2 sòl privat) 3,02 Edificabilitat màxima bruta (m2 sost. privat/m2 sòl àrea) 1,60 DISTRIBUCIÓ DEL SÒL PÚBLIC Superfície mínima de sòl de cessió: 557,06 47,06% Sistema viari a-1 347,23 29,33% Sistema d espais lliures (d-1) 209,83 17,73%

SUBSECTOR 2: Superfícies CARACTERÍSTIQUES GENERALS m2 % Superfície total de l àrea (m2 de sòl) 4.779,33 100,0% Ús global: Residencial APROFITAMENT PRIVAT Superfície màxima de sòl: (1-9) 2.354,86 49,27% Sostre màxim (m2) 8.543,50 Edificabilitat màxima neta (m2 sost. privat/m2 sòl privat) 3,63 Edificabilitat màxima bruta (m2 sost. privat/m2 sòl àrea) 1,79 DISTRIBUCIÓ DEL SÒL PÚBLIC Superfície mínima de sòl de cessió: 2.424,47 50,73% Sistema viari a-1 732,08 15,32%

Sabadell, octubre del 2006 Francesc Sánchez Advocats SL B01 Arquitectes