PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL SECTOR C INDUSTRIAL LLEVANT POLINYÀ TEXT REFÓS ORDENANCES REGULADORES

PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL SECTOR C INDUSTRIAL LLEVANT POLINYÀ TEXT REFÓS ORDENANCES REGULADORES ABRIL 2009

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Àmbit, iniciativa i interpretació. 1. Les presents Ordenances es refereixen al Pla Parcial d Ordenació del Sector C Industrial Llevant de Polinyà en sòl urbanitzable delimitat de desenvolupament industrial (clau 9) del vigent Pla General d Ordenació Urbana de Polinyà. 2. El present Pla Parcial es formula a l empara de l art. 96 de la Llei 2/2002, per iniciativa particular de Landscape Promocions Immobiliàries S.L, Fiduciària Sanllehy S.L. Explotaciones Industriales Inmobiliarias S.L., Juan Cañizares Molina i Maria Luisa Diez Rodero, Anfora 1 S.A., Anfora Hospitalet S.A., Polinyà Sol S.L., Tots Quatre Associats S.L., Naifo S.A., Jomag S.A., José Corretja Gatnau i Antonio Sanz González, Promovaris, S.L., propietaris majoritaris del Sector C Industrial Llevant. 3. Correspon la competència d interpretació i desenvolupament, quan correspongui, de les disposicions d aquest Pla Parcial a l Ajutament de Polinyà. Article 2. Documentació. El present Pla Parcial està integrat per la següent documentació, que té tota ella caràcter Normatiu, excepte quan s indica de forma expressa el contrari: 1. Memòria informativa i justificativa de la ordenació i de les seves determinacions. 2. Plànols d informació a escales 1/2000 a 1/25000 numerats de l I.1 a l I5. 3. Plànols d ordenació o normatius a escales 1/2000 i 1/5000 numerats del N.1. al N.4. 4. Plànols orientatius a escales 1/500 i 1/2000, numerats O.1. a O.2. 5. Projecte corresponent a les obres d urbanització bàsiques (Annex 2). 6. Ordenances reguladores. 7. Avaluació econòmica. 8. Informe mediambiental (Annex 1). Pàgina 2

Article 3. Vigència La vigència del Pla Parcial serà indefinida, des de la data de la seva aprovació definitiva, i sempre i quan no es modifiqui en els supòsits i amb els tràmits previstos a la legislació urbanística aplicable. CAPÍTOL II. GESTIÓ DEL PLA Article 4. Àmbit. 1. L Àmbit del Pla Parcial es constitueix com un únic polígon d actuació, a efectes del seu desenvolupament i reparcel lació, d acord amb el que disposa i concreta en el Pla Pla d Etapes, sense perjudici de les fases d execució que determinin els documents d urbanització que formen part del PPU, i els posteriors Projectes d Urbanització Complementaris. 2. S inclou com a càrregues externes a càrrec del Sector C, les següents: En relació al tram de ronda est dins del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, aniran a càrrec del Sector C: 1. Projecte tècnic de la ronda de llevant 2. Explanació general dels terrenys amb un ample de 20 m. afectats per la ronda. 3. Urbanització d un ample de 10 m. de la ronda. 4. Claveguera per a aigües pluvials i residuals al llarg de la ronda. 5. Tractament superficial del vial per a vianants previst a la vessant de ponent de la ronda. 6. Projecte de Modificació de PGO de Santa Perpètua de Mogoda, Projecte de Pla Parcial i Projecte de Compensació. 3. Els costos del tram de ronda est dins del terme municipal de Palau-Solità i Plegamans així com els del tram inclòs dins de la UA 17.1 de Polinyà, no constitueixen càrrega urbanística a càrrec del Sector C llevat de l obligació d aquest darrer de preveure i projectar la totalitat de la ronda est des del seu enllaç amb la B-142 fins a l enllaç amb la C-155. Pàgina 3

4. Atès que la ronda est constitueix una infraestructura que respon a una unitat de projecte, es considera convenient la unitat d execució de la mateixa tant per garantir-ne la qualitat com per possibilitar la desviació del tràfec de camions que avui circulen pel centre de Polinyà així com per obtenir economies d escala. Amb aquesta finalitat, el Sector C podrà, amb el suport de l Ajuntament, establir Convenis de gestió urbanística amb els polígons pels que discorre la ronda est per tal d assumir l execució integral de la ronda est. Article 5. Sistema d actuació, El Pla Parcial s executarà pel sistema de reparcel lació, modalitat de compensació bàsica. Article 6. Obligacions dels promotors. 1. Correspondrà als propietaris de terrenys inclosos en l àmbit del Pla Parcial l obligació de satisfer l import de redacció i execució del Pla Parcial, Projecte de Reparcel lació i dels Projectes d Urbanització complementaris, així com l execució de les obres urbanitzadores, inclòs l enjardinament i condicionament de les zones verdes, a quin efecte s establiran les corresponents quotes urbanístiques, en proporció a les respectives participacions en la propietat neta resultant, d acord amb el que és propi del sistema de reparcel lació, modalitat compensació bàsica. 2. Correspon als propietaris del sector C l assumpció de les càrregues urbanístiques externes en els termes que determina el present PPU. 3. Així mateix, els propietaris del Sector C podran establir els Convenis de gestió urbanística tendents a facilitar l execució integral de tota la ronda est, quins continguts s hauran d incorporar a l expedient administratiu del Projecte de Reparcel lació modalitat compensació bàsica. 4. De la mateixa forma, correspondrà també als propietaris el manteniment de l obra urbanitzadora i de les zones verdes, durant un període de cinc anys a comptar des de la finalització i acceptació provisional. Amb aquesta finalitat s haurà de constituir la corresponent Entitat Urbanística Col laboradora de Manteniment, o bé directament o per transformació de la Junta de Compensació. 5. S exceptua del manteniment previst a l apartat anterior la ronda Llevant, quin manteniment correspondrà a l Ajuntament de Polinyà o administració que s hi subrogui a partir de la connexió amb la B-152 i la C-155. Pàgina 4

Article 7. Ocupació anticipada La urgència de la ronda est de Polinyà juntament amb la necessitat d executarla com a projecte únic justifica que amb l aprovació definitiva del present PPU s habilita a l administració actuant per a poder atorgar acta d ocupació dels terrenys necessaris per al pas de la ronda est de Polinyà entenent que el present expedient resol la seva justificació, observança del principi de publicitat i notificació individualitzada, i amb renúncia expressa per part dels propietaris del dret a ésser indemnitzats de conformitat amb allò que estableix l art. 150 de la llei 2/2002. Article 8. Cessions. La totalitat dels sòls destinats a sistemes, continguts en l àmbit del Pla Parcial, així com els que corresponguin al 10% de l aprofitament urbanístic del sector, seran objecte de cessió obligatòria i gratuïta per part dels propietaris del sector a favor de l Ajuntament de Polinyà, mitjançant el corresponent Projecte de Reparcel lació, que es redactarà en execució d aquest Pla Parcial, amb la finalitat de garantir la justa redistribució de càrregues i beneficis entre tots els propietaris en proporció a les seves participacions respectives. Pàgina 5

CAPÍTOL III. RÈGIM DEL SÒL. Article 9. Zonificació. D acord amb les disposicions que per l àmbit del sector fixa el P.G.O. i altres d aplicació, els sòls inclosos en el seu àmbit es classifiquen en raó del seu destí en: Sistemes Xarxa viària Estacionaments públics Espais lliures Equipaments Reserva per pas de clavegueres i/o altres infraestructures Reserva per a reciclatge i tractament de residus industrials Protecció d'infraestructures Infraestructures tècniques - espais lliures Clau C C P E R1 R2 R3 R4 Sòl industrial Mitjana i Gran Indústria (Grau I) 7.1. Mitjana i Gran Indústria amb altres usos compatibles 7.1.a. Petita Indústria (Grau II) 7.2. Serveis GS Article 10. Aprofitament urbanístic L aprofitament urbanístic aplicable al conjunt dels terrenys del Pla Parcial ve definit per un índex brut d edificabiliat de 0,45 m² sostre/m² sòl. Els paràmetres d edificabilitat corresponents a la zona de Gran i Mitjana Indústria (Grau I) clau 7.1 són: Ocupació: 60% superfície neta de parcel la. Sostre màxim: 1,00 m² sostre/m² sòl. Alçada: 16,00 m. Els paràmetres d edificabilitat corresponent a la zona de Petita Indústria (Grau II) clau 7.2 són: Ocupació: 70% superfície neta de parcel la. Sostre màxim: 1,0 m² sostre/m² sòl. Alçada: 12,00 m. Pàgina 6

Els paràmetres d edificabilitat corresponent a la zona de Serveis són: Ocupació: 50% superfície neta de parcel la. Sostre màxim: 0,25 m² sostre/m² sòl per a la subclau Gsa, i 0,70 m² sostre/m² sol per a la GSb Alçada: 8,50 m. Les condicions d edificabilitat per a cada zona es regulen de forma detallada en els apartats corresponents. Article 11. Llicències. Els actes d edificació i ús del sòl, i les altres activitats inherents a la propietat, segons article 179 de la Llei 2/2002 d urbanisme, s ajustaran a l obtenció de les pertinents llicències urbanístiques, d acord amb la legislació urbanística vigent. Article 12. Parcel lacions. 1 1. No s'admet la parcel lació de les finques resultants del Projecte de Reparcel lació a excepció de la clau 7.2. 2 2. En cas d'agrupar-se parcel les de diferent qualificació urbanística, es mantindran les condicions d'edificació i usos fixades en aquest Pla a cadascuna d'elles. 3. Si s'agrupessin parcel les, amb posterioritat només serà admissible la parcel lació de finques consistent en la restitució de les parcel les al seu estat inicial previst al Projecte de Reparcel lació aprovat. 1 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 21 de juny de 2007. 2 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial de rectificació d aquest precepte aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 28 de febrer de 2008. Pàgina 7

CAPÍTOL IV. REGULACIÓ DELS SISTEMES I 10% D APROFITAMENT URBANÍSTIC. Article 13. Xarxa viària i estacionament públic (Clau C). 1. Es regulen d acord amb els articles 93 a 96 de la Normativa del Pla General. 2. En el plànol normatiu N-1 es contenen les precisions d ordenació de cadascuna de les vies, en relació a les seves amplades, alineacions, rasants, zones de protecció en els encreuaments, i altres requeriments dels articles 93 a 96 de la Normativa del Pla General. 3. El Pla Parcial preveu, dintre de la xarxa viària i/o adjacent a ella la reserva per a l estacionament públic de vehicles, tal com es grafia en el plànol N-1. Dintre d aquesta reserva serà possible l ubicació d estacions transformadores al servei del sector. Article 14. Equipaments (Clau E) Es regulen d acord amb els articles 100 a 104 de la Normativa del Pla General. Article 15. Espais lliures (Clau P). 1. Es regulen d acord amb els articles 97 a 99 de la Normativa del Pla General. 2. A més, s admet la possibilitat de situar dintre de l espai lliure un dipòsit d aigua per complementar la xarxa municipal. Article 16. Reserva per pas de clavegueres (Clau R1). 1. Es constitueix aquesta reserva amb la finalitat d evitar afectacions a les parcel les privades quan és necessari el pas de clavegueram exterior a la xarxa viària. 2. No admeten cap tipus d edificació, excepte les que puguin estar relacionades amb el pas i manteniment del clavegueram. 3. Admeten en superfície l ús de passos de vianants. Pàgina 8

4. Requereixen, en quant a les parcel les industrials que hi donen front, les mateixes separacions de l edificació que correspondrien si es tractés de sòl industrial. Article 17. Reserva per a reciclatge i tractament de residus industrials (Clau R2). 1. Es constitueix aquesta reserva per imperatiu de l'art. 24, 4 de les Normes Urbanístiques del vigent P.G.O. de Polinyà, i amb les finalitats previstes pel mateix. 2. Les condicions d'edificació d'aquest sistema seran les mateixes que a la zona d'indústria gran (clau 7.1.), amb l'excepció de les separacions, que seran de 10,00 m. a vial i 5,00 m. a la resta de llindars. 3. Els usos són els previstos a l'encapçalament de l'article, és a dir reciclatge i tractament de residus industrials. Article 18. Protecció d infraestructures (Clau R3). Es regulen d acord amb l article 106 de la Normativa del Pla General. Article 19. Infraestructures tècniques - Espais Lliures (clau R4). 1. Es constitueix com a reserva per a la possible localització d instal lacions relacionades amb infraestructures tècniques de serveis. 2. Per a la localització d aquestes instal lacions es durà a terme el corresponent Conveni entre Ajuntament i la companyia gestora de les instal lacions. 3. En qualsevol moment podrà l Ajuntament retornar aquests terrenys a la seva condició d espais lliures. 4. En qualsevol cas, la titularitat dels terrenys serà pública. 5. La finalització de l activitat significarà el retorn dels terrenys a la seva condició d espais lliures. Per tant, el conveni esmentat a l apartat 2 preveurà els costos corresponents, de desmuntatge d instal lacions i nova urbanització, a càrrec de la companyia subministradora en qüestió. Pàgina 9

Article 20. Cessió del 10% d Aprofitament urbanístic del sector. En el Pla Parcial es delimiten, de forma indicativa, les zones on se situaran les parcel les a cedir a l Ajuntament en concepte del 10% d aprofitament urbanístic d acord amb l art. 40.2 de la llei 2/2002. Correspon al Projecte de Reparcel lació concretar la ubicació i característiques definitives de les parcel les a cedir a l Ajuntament en concepte del 10% d aprofitament urbanístic. CAPÍTOL V. REGULACIÓ DE LES ZONES EDIFICABLES: ZONA DE MITJANA I GRAN INDÚSTRIA (Claus 7.1. i 7.1a.) Article 21. Definició. Comprèn els sòls previstos per usos industrials i d emmagatzematge caracteritzats per parcel les grans. Inclou la subzona 7.1a. que admet usos diferents, segons l article 26. Article 22. Tipus d ordenació. 3 Correspon al d'edificació aïllada. No s'admet el règim de naus compartimentades. S entendrà per naus compartimentades les regulades a l art. 188 del PGO. Article 23. Edificabilitat. El coeficient d edificabilitat neta per parcel la es fixa en 1,00 m² de sostre per m² de sòl. El volum edificable màxim per parcel la es fixa en 8,00 m 3 per m² de sòl. Article 24. Condicions d edificació. 1. Parcel la i façana mínimes. 4 3 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 2 d abril de 2009. Pàgina 10

La parcel la edificable mínima correspon a les finques resultants del Projecte de Reparcel lació aprovat, les qual permeten la inscripció d'un cercle de diàmetre mínim de 15 metres. La façana mínima a vial públic és de 25 metres. 2. Ocupació màxima de la parcel la. S estableix en un 60%. 3. Altura màxima i nombre de plantes: 5 L altura màxima de l edificació (h) es determinarà seguint els següents criteris: a) Per al tram situat al N de la rotonda de l interpolar amb façana a la ronda i a un altre carrer oposat (que és el d accés), es fixa: On: h A+12m A = Cota del carrer d accés, al centre de la façana de parcel la b) Per al tram situat al S de la rotonda de la interpolar amb façana a la ronda i a un altre carrer oposat (que és el d accés), i per a la resta de parcel les es fixa: On: h A+16m A = Cota del carrer d accés, al centre de la façana de parcel la L altura màxima (h) només podrà ser ultrapassada per: a) Els badalots i/o caixes d elements de circulació vertical b) Els elements tècnics de les instal lacions, i del procés de fabricació, i instal lacions similars en les condicions següents: b.1) Aquests elements podran superar l altura màxima sempre que el cos d edificació que la sobrepassi no representi una ocupació de parcel la superior al 15% de la superfície de l edificació. 4 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 21 de juny de 2007. 5 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 2 d abril de 2009. Pàgina 11

b.2) Tampoc podran sobrepassar els límits definits pels plans ideals amb inclinació de 45º que continguin les línies horitzontals que limiten l altura màxima de 16 m en els plans de façana de l edificació teòrica resultant d aplicar les separacions mínimes. 4. Cota de la planta baixa i nivell final de terreny exterior: 6 a) Per al tram situat al N de la rotonda de l interpolar amb façana a la ronda i a un altre carrer oposat (que és el d accés), es fixa: Cota de paviment de la planta baixa (C PB ) es fixa seguint el següent criteri: A+1m C PB A-4m On: A = Cota del carrer d accés, al centre de la façana de parcel la b) Per al tram situat al S de la rotonda de la interpolar amb façana a la ronda i a un altre carrer oposat (que és el d accés), i per a la resta de parcel les es fixa: Cota de paviment de la planta baixa (C PB ) es fixa seguint el següent criteri: C PB = A ± 1m On: A = Cota del carrer d accés, al centre de la façana de parcel la Per a les parcel les amb façana a dos vials a més de la ronda, es considerarà la cota A situada al centre de la façana de parcel la que tingui cota més baixa. 4.2/ El nivell final de terreny exterior no ocupat per l edificació s adequarà a la topografia del vial i de les parcel les veïnes. 5. Altells. Els altells segons es descriuen en l article 114-3 de les Normes Urbanístiques del PGO computaran com a sostre edificat. No serà necessària la separació a façanes descrita a l apartat a) de l esmenat article 114-3. 6 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 2 d abril de 2009. Pàgina 12

La seva alçada lliure mínima per sota i per sobre serà de 2,50 metres. Si la part superior es destina a dipòsit de materials, no serà necessari que es compleixi tal condició. 6. Separacions mínimes. Les separacions mínimes de l edificació seran de 10 metres en relació al llindar de la parcel la amb el front de vial o amb qualsevol altre sistema general o local, així com qualsevol altre unitat de zona no industrial en sòl urbà amb l excepció de la clau R1, reserva per al pas de clavegueres, on s admet de 5,00 m. Això no obstant, dintre d aquesta franja s hi admetrà la instal lació d estacions transformadores alineades a vial. En relació als altres llindars amb parcel les veïnes, la separació mínima serà de 5 metres, excepte les parcel les que tinguin l ús residencial-hoteler, a les que l edificació s haurà de separar 10,00 m. de tots els llindars. 7. Espais lliures interiors i construccions auxiliars. En els espais lliures d edificació de les parcel les, (excloses les que es destinin a l ús residencial - hoteler, incloses les franges de separació mínima, s hi permetran: a) Les ocupacions característiques d aquests espais, tals com emmagatzematge a l aire lliure (fins a una altura màxima de 3 metres en les franges de separació mínima), estacionament, vials interiors o espais enjardinats, verds o arbrat, sense perjudici de les condicions estètiques del conjunt. b) Les àrees destinades a estacionament podran cobrir-se amb elements de protecció oberts que no suposin una obra permanent d edificació. Aquest tipus de construccions no podran estar adossats al cos principal de l edificació. c) Petits cossos coberts, sense parets o tancaments laterals, destinats a protegir o acollir serveis que requereixin ser a l exterior, tals com dipòsits de gas o fluids, bàscules (suports d estructures elevades), etc. En cap cas aquests elements significaran una molèstia a les zones o sistemes veïns, ni envairan la franja de 3 metres immediata a l alineació al vial. d) Es permetran, inclusiu adossades a l alineació de la parcel la al vial, les casetes per serveis públics tals com estacions transformadores, comptadors d aigua, gas o electricitat quan els serveis accedeixin a la parcel la pel vial on s adossin. Pàgina 13

e) També s hi permetran les garites destinades al sevei de porteria, vigilància, control i anàlegs, amb una altura màxima de 3 metres. f) Totes les superfícies cobertes no podran ocupar una superfície superior al 5% del total de la parcel la. Superfícies superiors hauran de computar-se dins l ocupació permesa per l edificació principal. g) Els espais lliures sense ús no podran ser terrenys erms i hauran de ser pavimentats o tractats amb jardineria i arbrat. En qualsevol cas, els espais lliures d edificació es regularan mitjançant un projecte d urbanització de la parcel la, on es farà constar clarament els espais destinats a aparcaments, els quals hauran de complir els requisits fixats per a aquest ús als articles 82 a 85 de les Normes Urbanístiques del PGO. Aquest projecte, a més de fixar la recollida d aigües pluvials, enllumenat, etc., contindrà també el projecte d enjardinament de la resta d espai lliure i dels talussos. El pressupost d aquestes obres s incorporarà com a partida independent al PEM del projecte. La no execució de les obres d urbanització de la parcel la serà motiu de denegació de la llicència de primer ús i ocupació. h) L altura màxima de les tanques, en l alineació de la façana al vial i a qualsevol altre sòl que no sigui industrial, serà de 1,50 m. màxim amb elements opacs, podent arribar fins a 3,20 m. els elements diàfans o calats. Les tanques a altres sòls industrials poden ser opaques en la seva totalitat, és a dir, 3,20 m. d alçada. La implantació de qualsevol d'aquests usos permesos no impedirà ni dificultarà, en cap cas, l'accés als mitjans de protecció contra incendis propis, que cadascuna de les activitats hagin de tenir en aplicació de la normativa vigent. 8. Planta soterrani. S admet una planta soterrani en les següents condicions: a) Mantenir les mateixes separacions a llindar que l edifici sobre rasant. b) Tenir el sostre com a màxim 1,00 m. per sobre del nivell de terres exterior un cop finalitzats els moviments de terres de la parcel la. S exceptua l accés, que podrà trobar-se a nivell d exterior en una longitud màxima de 6,00 m. c) Limitar la seva alçada lliure a 3,50 m. d) Limitar els seus usos als expressats a l article 26,3. 9. Cas especial en clau 7.1.a Pàgina 14

La parcel la situada al N. de la rotonda de la interpolar apareix partida pel pas d'una canonada d'aigües d'atll. És a tots els efectes una única parcel la, on l'edificació ha de complir les distàncies fixades al plànol N.1, i el sostre edificable és el corresponent a la total superfície d'ambdues subparcel.les. Article 25. Condicions prèvies a les llicències d obra. El projecte que acompanya la sol licitud d una llicència d obra nova, modificació o ampliació contindrà la construcció de tanques perimetrals, murs de contenció, talussos, enjardinaments, vies, etc..., que corresponguin als espais lliures interiors de la parcel la i als trams de vial als que la parcel la tingui façana, així com el tancament i adequació topogràfica dels demés llindars, tant sigui amb d altres parcel les, com amb d altres zones o classes de sòl, inclòs el sòl no urbanitzable. Les sol licituds de llicència de construcció o nova activitat de les edificacions industrials hauran de justificar el compliment de les previsions d aparcament de les Normes Urbanístiques del PGO, de manera que la situació dels vehicles no destorbi els accessos a la parcel la i als edificis, ni al normal desenvolupament de l activitat industrial. Si l activitat industrial de l establiment suposa una ocupació de persones superior a la prevista en la sol licitud de les llicències d obra i obertura, l Ajuntament podrà exigir la reserva d espai per a les places suplementàries, si són necessàries. L execució i finalització de les obres d urbanització incloses al projecte seran prèvies a l obtenció de la llicència d ocupació de l obra nova. Article 26. Condicions d ús. 1. Els usos permesos són: a) Vivenda: una vivenda per a cada activitat industrial que superi els 5.000 m² de sostre construït, afecta al personal de vigilància i manteniment. b) Comercial formant part integrant i no separable de l activitat industrial que es desenvolupi a la parcel la. No es permet l ús alimentari al detall. c) Oficines, en les mateixes condicions que l ús comercial. Pàgina 15

d) Industrial, amb una activitat per parcel la, en categories primera a quarta en situació cinquena amb les limitacions que imposa l'aplicació de l'annex Normatiu 3.1 de les Normes del PGOU. 7 e) Ús d estacions de serveis i tallers d automoció, en parcel la exclusiva per a aquest ús. f) ús de magatzem, segons la definició de l'article 66 de les Normes Urbanístiques del PGO. 8 g) En aquesta clau urbanística es prohibeixen l'ús logístic i complementari del transport. 9 2. A la subclau 7.1a. s hi admetrà, quan es situen en parcel la exclusiva per a algun d ells, els següents usos, a més dels precedents: a) Residencial, només en la modalitat hotelera. b) Ús sanitari i assistencial, al servei del sector industrial i en parcel la exclusiva per aquest ús. c) Ús d ensenyament i cultural, al servei del sector industrial i en parcel la exclusiva per aquest ús. d) Ús de restauració. e) Ús esportiu. f) Ús funerari: en parcel la quina situació quedi allunyada, com a mínim, 50 metres de qualsevol parcel la d ús predominantment residencial. g) Ús de magatzem, segons la definició de l'article 66 de les Normes Urbanístiques del PGO. 10 h) En aquesta clau urbanística es prohibeixen l'ús logístic i complementari del transport. 11 7 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 2 d abril de 2009. 8 Apartat incorporat amb la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 24 de gener de 2008. 9 Apartat incorporat amb la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 24 de gener de 2008. 10 Apartat incorporat amb la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 24 de gener de 2008. 11 Apartat incorporat amb la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 24 de gener de 2008. Pàgina 16

Els usos descrits com a), d) i e) són compatibles entre sí dintre d una parcel la. També ho són entre sí els usos b) i c). 3. Als soterranis només s hi admetrà: a) Aparcament i magatzem, per als usos de l apartat 1. b) Quan es tracti dels usos previstos a l apartat 2, també s hi autoritzaran serveis de la pròpia activitat compatibles amb la posició en soterrani (cuines, sales esportives, etc...). Article 27. Tractament de talussos i moviments de terres. 1. Els moviments de terres per arribar a una situació aproximada a la del plànol topogràfic modificat seran a càrrec de la Junta de Compensació i s executaran conjuntament amb la resta de les obres d urbanització. 2. Els talussos al front de la ronda es formalitzaran com segueix, en relació al plànol topogràfic modificat: a) L extensió màxima del talús en planta serà de 5,00 m. Comptant que s executaran amb pendent 2:3, la seva alçada màxima serà de 3,00 m. b) En cas d haver-hi un major desnivell, s executarà un mur de contenció a la façana de la ronda amb l alçada suficient per que el talús compleixi les dimensions anteriors, i mai superior a 1,80 m. c) La construcció del mur, la formació del talús i el seu tractament superficial (hidrosembra, etc...) seran a càrrec de la Junta de Compensació, i s executaran conjuntament amb la resta d obres d urbanització. d) El manteniment del talús serà a càrrec de la Junta de Compensació fins a la seva extinció, moment a partir del qual serà a càrrec dels propietaris de cada parcel la. e) Sobre el mur només podran situar-s hi tanques metàl liques, translúcides o transparents. 3. Els talussos perpendiculars a la ronda, situats a la divisòria entre parcel les, podran ser sempre substituïts per murs de contenció a executar per acord entre els propietaris. Si no es produís aquest acord, el propietari que desitgi construir el mur ho podrà fer en qualsevol cas en les següents condicions: a) Que tot el mur, sabates incloses, quedi dintre del seu solar. Pàgina 17

b) Que es faci càrrec dels desperfectes que les obres puguin ocasionar a obres executades de la parcel la veïna. c) En contrapartida, el veí no podrà descalçar el mur, ni fer-ne cap ús que no estigués previst al projecte sense autorització del propietari del mur, la qual pot comportar que l interessat n hagi d assumir el 50% del cost. Article 28. Imatge compositiva 1. La façana a la ronda condiciona la imatge i el nivell de qualitat de tot l àmbit. Els projectes hauran de tenir especial cura en la seva composició, acabats i elements d identificació empresarial. 2. A tal efecte, es proposa situar-hi els elements més representatius i els d ús no estrictament productiu, aprofitant a més la seva bona orientació i vistes. Tals elements poden ser oficines, laboratoris, informàtica, sales al servei del personal, menjadors, dispensaris, habitatge del vigilant, etc. CAPÍTOL VI. REGULACIÓ DE LES ZONES EDIFICABLES, ZONA DE PETITA INDÚSTRIA. (Clau 7.2). Article 29. Definició. Comprèn la parcel lació destinada a rebre petites indústries, tallers i artesanat, i usos compatibles amb els anteriors. Article 30. Tipus d ordenació. 12 1. S ordena com a variant de l edificació alineada a vial, exigint-se unitat de composició en el conjunt de parcel les edificables sense discontinuïtat, sempre d acord amb els criteris que regula l art. 32. 2. Es mantindrà per a cada conjunt una línia única de cornisa, amb l excepció de l art. 32.8.b). 12 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 2 d abril de 2009. Pàgina 18

Article 31. Edificabilitat. 13 S estableix un sostre màxim de 1,00 m² sostre/m² sòl per parcel la. El volum edificable per parcel la és de 8,00 m 3 per m² de sòl. No confereixen sostre ni volum, però sí es consideren per a l ocupació màxima, les franges perpendiculars a vial i no edificables per constituir separació deguda als pendents del carrer, entre grups de naus. Aquestes franges es dividiran entre les dues parcel les veïnes, longitudinalment o com acordi el projecte de reparcel lació o posterior parcel lació. Article 32. Condicions d edificació. 1. Superfície i façana mínimes. La parcel la mínima s estableix en 400 m², amb façana mínima a vial de 15,00 metres. Cada local o establiment independent tindrà un sostre mínim construït en planta baixa de 300 m2, amb façana principal mínima de 10 m. d amplada. 14 2. Ocupació. 15 L ocupació serà l assenyalada en el plànol de zonificació N1, que en cap cas excedirà del 70% de la superfície neta de cada unitat mínima d adjudicació. S autoritzen plantes soterrani a l àmbit d ocupació real de l edificació. 3. Altures i nombre de plantes. L alçada reguladora màxima s estableix en 12,00 m. i es referirà a la rasant del vial en el punt central de la façana constituïda pel conjunt de parcel les edificables sense discontinuïtat, amb una tolerància de +/- 1,00 m. Per sobre de l alçada reguladora màxima només podran elevar-se les xemeneies, antenes i similars connexos amb la funció de l establiment i que no representin increment de l edificabilitat permesa. 13 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 2 d abril de 2009. 14 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 21 de juny de 2007. 15 Nova redacció fins al primer punt per prescripció de la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona a la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament en data 2 d abril de 2009. Pàgina 19

Els altells, segons es descriuen en l article 114-3 de les NNUU del PGO computaran com a sostre edificat. Podran adossar-se a la façana principal, i en tot cas quedaran inclosos al volum principal, és a dir, la coberta de la nau no canviarà de cota per l existència dels altells. S estableix un màxim de planta baixa i una planta. 4. Separacions a llindars de parcel la. 16 a) La separació a carrer serà de 5,00 m., excepte els casos de separacions diferents grafiats al plànol N1. b) La separació al llindar posterior serà com a mínim de 5,00 m. c) Les separacions entre naus definides al plànol N1 d aquesta modificació puntual del PPU només són obligatòries quan pertanyen a diferents unitats mínimes d adjudicació. En aquest cas, la distància mínima de l edificació al llindar lateral de parcel la serà de 2,50 m. No obstant, en cas de que dues unitats mínimes de projecte presentin de comú acord un projecte unitari conjunt tal com preveu l apartat 8 d aquest article, no serà necessari mantenir cap separació entre ambdues. 5. Cossos sortints i edificacions auxiliars. No s admeten. 6. Tanques de parcel la. a) L altura màxima de tanques, en l alineació de la façana al vial i a qualsevol altre sòl no industrial, serà de 1,50 m. quan siguin elements opacs, podent arribar fins a 3,20 m. els elements diàfans o calats. b) Les tanques a altres sòls industrials poden ser opaques en la seva totalitat, és a dir 3,20 m. d alçada, excepte el cas de l art. 32.4, en que es tractaran com en el cas a). 7. Superfícies no edificables. Les superfícies no edificables de la parcel la es destinaran: a) La que dóna façana al carrer, a accés, aparcament a l aire lliure i zona enjardinada o arbrada. b) La posterior, i l eventual franja lateral a pati o jardí a l aire lliure. S admet l emmagatzematge a l aire lliure fins a una alçada màxima de 3,00 m. en 16 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 2 d abril de 2009. Pàgina 20

espais previstos per a aquest ús i, en cap cas, en detriment de les reserves d'aparcament previstes en el projecte d'urbanització de l'interior de la parcel la, per al qual s'hagi obtingut la llicència municipal d'obres. c) En ambdós casos es prohibeixen altres usos diferents als descrits, els propietaris tindran l obligació de mantenir aquests espais nets. 8. Unitat mínima de projecte. 17 a) Està constituïda per cada conjunt de parcel les amb edificació contigua. Caldrà un projecte conjunt que garanteixi que totes les naus tindran l alineació prevista al plànol N-1, i unitat de remat i de tractament compositiu i de materials en quant a les façanes. b) Quan el diferencial del pendent del carrer entre els dos punts extrems de cada UMA sigui superior a +/- 1m, i per tant, no sigui possible a una UMA garantir que totes les naus disposin com a mínim de l alçada reguladora de les naus centrals del conjunt mantenint l accés directe des del carrer, s autoritzarà una separació de 5m que doni lloc a dues peces, cadascuna d elles referida a la rasant del vial en el seu punt central. c) Quan el diferencial del pendent del carrer entre els dos punts extrems de cada UMA sigui superior a +/- 3m, i per tant, no sigui possible a una UMA garantir que totes les naus disposin com a mínim de l alçada reguladora de les naus centrals del conjunt mantenint l accés directe des del carrer, s exigirà una separació de 5m que doni lloc a dues peces, cadascuna d elles referida a la rasant del vial en el seu punt central. Article 32 Bis. Condicions prèvies a les llicències d obra. 18 El projecte que acompanya la sol licitud d una llicència d obra nova, modificació o ampliació contindrà la construcció de tanques perimetrals, murs de contenció, talussos, enjardinaments, vies, etc..., que corresponguin als espais lliures interiors de la parcel la i als trams de vial als que la parcel la tingui façana, així com el tancament i adequació topogràfica dels demés llindars, tant sigui amb d altres parcel les, com amb d altres zones o classes de sòl, inclòs el sòl no urbanitzable. Les sol licituds de llicència de construcció o nova activitat de les edificacions industrials hauran de justificar el compliment de les previsions d aparcament de 17 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 2 d abril de 2009. 18 Article incorporat amb la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 2 d abril de 2009. Pàgina 21

les Normes Urbanístiques del PGO, de manera que la situació dels vehicles no destorbi els accessos a la parcel la i als edificis, ni al normal desenvolupament de l activitat industrial. Si l activitat industrial de l establiment suposa una ocupació de persones superior a la prevista en la sol licitud de les llicències d obra i obertura, l Ajuntament podrà exigir la reserva d espai per a les places suplementàries, si són necessàries. L execució i finalització de les obres d urbanització incloses al projecte seran prèvies a l obtenció de la llicència d ocupació de l obra nova. Article 33. Usos. 1. Els usos permesos són. a) Comercial formant part integrant i no separable de l activitat industrial que es desenvolupi a la parcel la. No es permet l ús alimentari al detall. b) Oficines, en les mateixes condicions que l ús comercial. c) Industrial en categories primera a tercera, amb les limitacions que imposa l'annex II del RD 2.267/2004, pel que fa a ubicacions no permeses. 19 d) Ús sanitari - assistencial, al servei del sector industrial i en parcel la exclusiva per aquest ús. e) Ús d ensenyament i cultural, al servei del sector industrial i en parcel la exclusiva per aquest ús. f) Ús de restauració. g) Ús logístic amb un límit de 600 m 2 de superfície útil. 20 h) En aquesta clau urbanística es prohibeix l'ús complementari del transport. 21 19 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 21 de juny de 2007. 20 Apartat incorporat amb la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 24 de gener de 2008. 21 Apartat incorporat amb la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 24 de gener de 2008. Pàgina 22

Article 34. Tractament de talussos i moviments de terres. 1. Els moviments de terres per arribar a una situació aproximada a la del plànol topogràfic modificat seran a càrrec de la Junta de Compensació i s executaran conjuntament amb la resta de les obres d urbanització. 2. Els talussos situats en paral lel a les façanes, i al fons de les parcel les, s executaran amb pendent màxim 2:3, d acord amb les indicacions del plànol topogràfic modificat, amb càrrec a la Junta de Compensació, i conjuntament amb la resta d obres d urbanització. 3. Aquests talussos podran ser substituïts per murs de contenció en qualsevol cas, amb subjecció a les següents condicions: a) La longitud mínima serà la del conjunt de parcel les edificables sense discontinuïtat. b) El mur se situarà de manera que el seu eix de simetria longitudinal coincideixi amb la línia de separació entre parcel les. c) Si es construeix deixant les terres de les parcel les superiors amb el talús resultant de l apartat 1, el seu cost serà a càrrec dels propietaris de les parcel les inferiors. d) Si es construeix anivellant les terres de les parcel les superiors, el sobrecost respecte del cas anterior serà a càrrec dels propietaris d aquestes parcel les. e) En cap cas els propietaris de les parcel les superiors poden negar-se a l execució dels murs, podent però exigir que es prenguin totes les mesures encaminades a evitar qualsevol tipus d accident o desperfecte. Tampoc els propietaris de les parcel les inferiors poden iniciar cap obra sense comunicació prèvia als de les superiors, per si estan interessats en l anivellament de les terres de les seves parcel les. A tal efecte, en la documentació que acompanyi la sol licitud de la llicència, s hi afegirà un document de compromís signat per ambdós propietaris on es manifesti l acord al que s hagi arribat. Article 35. Protecció contra incendis. 22 El D. 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI-91, i el R.D. 2267/2004, de 3 de diciembre, Reglamento de Seguridad contra incendios en 22 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 2 d abril de 2009. Pàgina 23

los establecimientos industrials, seran d obligat compliment mentre mantinguin la seva vigència, o aquells que els substitueixin. La reglamentació vigent exigeix, en determinades condicions de risc d incendi, l existència de circuits per a l evacuació de persones amb sortides per les façanes posteriors i/o laterals. Per tant, en els cassos en què es poguessin donar aquestes circumstàncies, els corresponents projectes ho tindran en compte, reservant els recorreguts d evacuació necessaris, en compliment de la legislació vigent. CAPÍTOL VII. REGULACIÓ DE LES ZONES EDIFICABLES. ZONA DE SERVEIS (Clau GS). Article 36. Definició. Es distingeixen dues subzones, que no admeten usos industrials. a) Subzona GSa, parcel la que admet usos de carretera. b) Subzona GSb, que admet usos de servei. Article 37. Tipus d ordenació. Edificació aïllada. Article 38. Edificabilitat. S estableix un sostre màxim de 0,25 m² sostre/m² sòl, i un volum de 2,0 m 3 /m² de parcel la, per a la subzona GSa, i 0,70 m² sostre/m² sòl, i volum 5,6 m 3 /m² per a la subzona GSb. Article 39. Condicions d edificació. 1. Superfície i façana mínimes. Pàgina 24

Corresponen a les parcel les en clau GS grafiades al plànol N.1., i que són indivisibles. 2. Ocupació màxima de la parcel la. S estableix en un 25% per a la subzona GSa, i un 50% per a la GSb. 3. Altures i nombre de plantes. L altura màxima de l edificació es fixa en 8,50 m. fins al ràfec. El nombre màxim de plantes és baixa i un pis. 4. Separacions mínimes. Els cossos principals d edificació se situaran a una distància mínima de 5,00 m. a qualsevol llindar excepte la ronda de Llevant, on seran de 10,00 m. 5. Espais lliures interiors i construccions auxiliars. a) Les garites destinades al servei de porteria, vigilància, control i anàlegs, amb una altura màxima de 3 metres. b) Es permetran, inclusiu adossades a l alineació de la parcel la al vial, les casetes per serveis públics tals com estacions transformadores, comptadors d aigua, gas o electricitat quan els serveis accedeixin a la parcel la pel vial on s adossin. c) Petits cossos coberts, sense parets o tancaments laterlas, destinats a protegir o acollir serveis que requereixin ser a l exterior, tals com dipòsits de gas o fluids, bàscules, etc... En cap cas aquests elements significaran una molèstia a les zones o sistemes veïns, ni invadiran la franja de 3 metres immediata a l alineació al vial. d) Les àrees destinades a estacionament podran cobrir-se amb elements de protecció oberts que no suposin una obra permanent d edificació. e) Totes les superfícies cobertes no podran ocupar una superfície superior al 10% del total de la parcel la. Superfícies superiors hauran de computar-se dins l ocupació permesa per l edificació principal. f) Els espais lliures sense ús no podran ser terrenys erms i hauran de ser pavimentats o tractats amb jardineria i arbrat. En qualsevol cas, els espais lliures d edificació es regularan mitjançant un projecte d urbanització de la parcel la, on es farà constar clarament els espais destinats a aparcaments, els quals hauran de complir els requisits fixats per a aquest ús als art. 82 a 85 de les Normes Urbanístiques del P.G.O. Aquest projecte, a més de fixar la recollida Pàgina 25

d aigües pluvials, enllumenat, etc., contindrà també el projecte d enjardinament de la resta d espai lliure i dels talussos. El pressupost d aquestes obres s incorporarà com a partida independent al PEM del projecte. La no execució de les obres d urbanització de la parcel la serà motiu de denegació de la llicència de primer ús i ocupació. Article 40. Usos. 1. La subzona GSa, situada amb façana a la ronda admetrà l ús d estacions de servei i activitats auxiliars de l automòbil, a més de les complementàries com petit comerç annex, restauració i estacionament. 2. La subzona GSb, amb façana al Passeig Sanllehy admet els següents usos: a) Residencial, només en la modalitat hotelera. b) Ús sanitari i assistencial, al servei del sector industrial i en parcel la exclusiva per aquest ús. c) Ús d ensenyament i cultural, al servei del sector industrial i en parcel la exclusiva per aquest ús. d) Ús de restauració. e) Ús esportiu. Article 41. Tractament de talussos i moviments de terres. 1. Els moviments de terres per arribar a una situació aproximada a la del plànol topogràfic modificat seran a càrrec de la Junta de Compensació i s executaran conjuntament amb la resta de les obres d urbanització. 2. Els altres moviments de terres i/o murs de contenció que vulguin realitzar els propietaris seran a càrrec seu, sense altres limitacions que les previstes a les NNUU del PGO de Polinyà. Pàgina 26

CAPÍTOL VIII. NORMES RELATIVES A L APARCAMENT. Article 42. Disposicions generals. 1. Els aparcaments compliran amb el que disposen els articles 82 a 85 de les Normes Urbanístiques del Pla General d Ordenació. 2. La reserva de places d aparcament interiors a la parcel la que sigui necessària en cada cas caldrà justificar-la en la sol licitud de llicència d edificació. 3. El pressupost d ordenació i urbanització de la part no edificada de la parcel la formarà part, explícitament, del pressupost annex a la sol licitud de llicència d edificació, i la seva execució serà necessària per a l obtenció de la llicència de primer ús i ocupació. Article 43. Aparcaments a les claus 7.1. i 7.1.a. 1. Es disposarà a l interior de la parcel la un mínim d una plaça per cada 100 m² construïts. 2. Podran situar-se a l aire lliure, sigui a les franges no edificables, sigui renunciant a edificabilitat. En qualsevol d aquests casos haurà de garantirse que es respecta la circulació rodada. 3. Podran també situar-se dintre del volum edificat, en planta soterrani, planta baixa, planta pis, o altells. Aquests espais seran independents i destinats únicament a aquest ús específic, disposaran de llicència d activitat específica, i no podran ser, en cap cas, destinats a altres usos com ara magatzem, maquinària, etc. Article 44. Aparcaments a la clau 7.2.. 1. Garantiran una reserva mínima d una plaça per 200 m² construïts, en tant que la resta s ha situat exterior a la parcel la. 2. Es disposaran a l espai no edificable al front de vial, deixant lliure l accés de vehicles a l interior de la nau. Pàgina 27

Article 45. Aparcaments a les claus GS. 1. Garantiran el major dels següents valors: a) Una plaça per 200 m² de parcel la. b) Una plaça per 75 m² d edificació. 2. Se situaran als espais no edificats. CAPITOL IX. UNITATS MÍNIMES D'ADJUDICACIÓ. Article 46. Unitats mínimes d'adjudicació. 23 El projecte de reparcel.lació, modalitat compensació bàsica, tindrà en compte les següents normes per a l'adjudicació de parcel les als propietaris del sector: 1. En claus 7.1 i GS la unitat mínima d'adjudicació coincidirà amb la parcel.lació indicada al plànol N-4, admetent-se, en clau 7.1, petits ajustos dimensionals per al millor ajust de les adjudicacions. Aquests ajustos hauran de reflectir-se al projecte d'urbanització complementari per tal que els moviments de terres coincideixin amb la divisió parcel.lària. 2. En clau 7.2 la unitat mínima d adjudicació serà la determinada pel plànol N1 d aquesta modificació. Aquestes unitats, coincidents amb les unitats mínimes de projecte definides a l anterior apartat 32.8, es podran parcel lar, posteriorment, sempre que es compleixi el que estableix l esmentat art. 32 d aquestes Ordenances. 23 Nova redacció donada per la Modificació Puntual del Pla Parcial aprovada definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 2 d abril de 2009. Pàgina 28

CAPÍTOL X. NORMES RELATIVES A AIGÜES RESIDUALS. Article 47. Criteris d'abocament d'aigües residuals. 1. Les indústries, i en general les activitats ubicades al sector, només abocaran a la xarxa de clavegueram del mateix aigües residuals de característiques assimilables a les domèstiques. 2. Per tant, les aigües residuals procedents de processos industrials i que tinguin una càrrega contaminant diferent a les aigües procedents d'usos domèstics hauran de ser prèviament depurades abans d'abocar-se a la xarxa, amb la finalitat de poder-se assimilar a les domèstiques. 3. Aquesta depuració serà efectuada per la pròpia activitat contaminant i amb càrrec a ella mateixa. 4. Per tal de garantir el que preveuen els punts anteriors, els projectes d activitat hauran de contenir la justificació del seu cumpliment. DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA 1. Línies i instal lacions elèctriques existents. a) A les línies i instal lacions existents, hauran de respectar-s hi les servituds de pas d energia elèctrica oficialment establertes. b) No es podrà edificar a sota ni a l entorn de les línies esmentades a distàncies inferiors a les reglamentàries, llevat que se n prevegi el trasllat, d acord amb la legislació vigent. R.D. 1955/00, de l u de desembre, BOE 310, del 27/12/00, capítol Vè. c) No es podran atorgar llicències per construir cap edificació o activitat que pugui afectar una línia aèria sense l informe previ del Servei d Energia Elèctrica. Les línies elèctriques aèries d alta tensió en indret urbà hauran de tenir les condicions de seguretat reforçada que preveu l article 32 del Reglament Tècnic (decret 3151/68 del 28-12-68, BOE núm. 311 del 27-12-68) adaptant-les-hi si no les acompleixen. d) Quan es tracti d obres i construccions a l àrea d influència o d afectació de les línies ja en servei caldrà atendre s prèviament a la resolució del 4-11-88 (DOGC núm. 1075 del 30-11-88). Pàgina 29