ETAPA BATXILLERAT CURS 2016-2017 DEPARTAMENT MATÈRIA Llatí 4 GRUP/GRUPS S4A, S4B PROFESSOR/S DATA ELABORACIÓ: 15/10/2016 Departament de llengües Montse Domingo Garcia 1. OBJECTIUS L ensenyament del Llatí en el batxillerat tindrà com finalitat el desenvolupament de les següents capacitats: 1. Conèixer i utilitzar els fonaments fonològics, morfològics, sintàctics i lèxics de la llengua llatina e iniciar-se en la interpretació i traducció de textos de dificultat progressiva. 2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües i reconèixer components significatius de la flexió nominal, pronominal i verbal llatina en les llengües modernes derivades del llatí o influïdes per ell. 3. Analitzar textos llatins diversos, originals, adaptats i traduïts, mitjançant una lectura comprensiva i distingir les seves característiques essencials i el gènere literari al qual pertanyen. 4. Reconèixer elements de la llengua llatina que han evolucionat o que romanen en les nostres llengües i apreciar-los com clau per a la seva interpretació. 5. Buscar informació sobre aspectes rellevants de la civilització romana, indagant en documents i en fonts variades, analitzar-los críticament i constatar el seu presència al llarg de la història. 6. Identificar i valorar les principals aportacions de la civilització romana en el nostre entorn i apreciar la llengua llatina com a instrument transmissor de cultura. 7. Valorar la contribució del món romà en el seu qualitat de sistema integrador de diferents corrents de pensament i actituds ètiques i estètiques que conformen l àmbit cultural europeu. 8. Afermar hàbits de lectura, estudi i disciplina com condicions necessàries per al desenvolupament personal i el progrés en actituds de pensament crític i obertura a noves idees. 2. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS En cada avaluació hi ha descomptades les hores per a la realització dels exàmens parcials. 1a AVALUACIÓ: UNITAT 0: Inici Morfologia: -Marc geogràfic i història de la civilització romana. L alfabet i la prosòdia. Les paraules variables i invariables. Morfologia nominal i verbal de la llengua llatina. Sintaxi: -Cas i funció El llatí i el pas del temps: - Família lingüística indoeuropea. El llatí i les llengües romàniques. Variants de llatí. AND-R150-1617-V01 llati 4 1 de 7
UNITAT 1: Morfologia: -La primera declinació: noms i adjectius. Conjugació completa del verb SUM en indicatiu. Sintaxi: - Estructures oracionals bàsiques: oració simple atributiva. Usos del nominatiu, vocatiu i genitiu. El llatí i el pas del temps: - Ètim, cultisme i semicultisme. L evolució de vocals finals. Evolució de termes de la 1a D i Sum. Llatinismes. UNITAT 2: Morfologia: -La segona declinació: noms i adjectius (masculins i femenins; -us,-er,-ir). Present d indicatiu de la veu activa dels verbs regulars. Sintaxi: -Estructures oracionals bàsiques: oració simple predicativa. L acusatiu (CD, Pred). El llatí i el pas del temps:-evolució de sons vocàlics tònics. Els diftongs. Evolució de les paraules de la 2a D. Llatinismes. UNITAT 3: Morfologia: -La segona declinació: el gènere neutre (-um). Els adjectius de la primera classe (-us, -a, -um). Pretèrit imperfet d indicatiu de la veu activa dels verbs regulars. Sintaxi -El complement Predicatiu (Pred, nominatiu i acusatiu). El llatí i el pas del temps: - Evolució de sons vocàlics àtons. Evolució de les paraules de la 2a D. Llatinismes. UNITAT 4 Morfologia: -La tercera declinació: noms de tema en consonant. Futur imperfet d indicatiu de la veu activa dels verbs regulars. Sintaxi: -El datiu (CI i datiu possessiu). El llatí i el pas del temps: -Evolució de sons consonàntics: sonorització d oclusius sords; pèrdua ocasional d oclusius sonors. Evolució de termes de la 3a D. Llatinismes. UNITAT 5 Morfologia: -La tercera declinació: noms de tema en -i. Els adjectius de la segona classe (tercera declinació) Sintaxi : Funcions bàsiques de l ablatiu. El locatiu. El llatí i el pas del temps: -Evolució de sons consonàntics: consonants simples a principi i a final de paraula. Evolució de termes de la 3a D. Llatinismes Mitologia i religió: Històries divines - Les divinitats romanes. - L univers, els planetes i les divinitats. - La mitologia en l art. - El culte. El culte privat o familiar. - La llar de les divinitats a la Terra: els temples. - El calendari i les festivitats. AND-R150-1617-V01 llati 4 2 de 7
2a AVALUACIÓ: UNITAT 6: Morfologia: -La quarta i cinquena declinació. Temes de perfet: pretèrit perfet d indicatiu de la veu activa dels verbs regulars Sintaxi: -Funció de les preposicions. Els complements circumstancials de lloc (CCL). El llatí i el pas del temps: -Evolució de sons consonàntics: grups de consonants i consonants dobles. Evolució de termes de la 4a i 5a D. Les preposicions. UNITAT 7: Morfologia: -Els adverbis: classes i formació. Temes de perfet: pretèrit plusquamperfet i futur perfet d indicatiu de la veu activa dels verbs regulars. Sintaxi : -Els complements circumstancials de temps (CCT). El doble acusatiu. El llatí i el pas del temps: -Altres sons consonàntics. Evolució d adverbis. Llatinismes. UNITAT 8: Morfologia: -Els pronoms personals; els possessius i els demostratius. Sintaxi: -Funcions dels pronoms llatins. El llatí i el pas del temps: -Evolució de pronoms personals, possessius i demostratius. Etimologies. Lèxic grecollatí. UNITAT 9: Morfologia: -Els numerals cardinals i ordinals. Les formes no personals del verb: el participi de present. Sintaxi: -Funcions de numerals llatins. Construccions de participi de present. El llatí i el pas del temps: -Evolució de numerals i ordinals i cardinals. Lèxic grecollatí. Etimologies. UNITAT 10: Morfologia: -Les formes no personals del verb: d infinitiu. Sintaxi: -Construccions d infinitiu concertat. El llatí i el pas del temps: -Evolució de verbs. Etimologies. Lèxic grecollatí. Història de Roma: Què explica la història? - La història de Roma: períodes - Organització social - Cursus honorum - L exèrcit romà - Vies de comunicació - Hispània - Empremtes del passat AND-R150-1617-V01 llati 4 3 de 7
3a AVALUACIÓ: UNITAT 11: Morfologia: -Temes de present d indicatiu de la veu passiva dels verbs regulars. Sintaxi: -L oració amb verbs en veu passiva. L ablatiu agent. El llatí i el pas del temps: - Evolució de construccions passives. Lèxic grecollatí. Etimologies UNITAT 12: Morfologia: -Les formes no personals del verb: el participi de passat. El temps del tema de perfet d indicatiu de la veu passiva dels verbs regulars. Sintaxi: -Construccions de participi de perfet concertat. El llatí i el pas del temps: -Evolució del participi. Lèxic grecollatí. Etimologies. UNITAT 13: Morfologia: -Les conjuncions coordinants. Sintaxi: -Funcions de les conjuncions. El llatí i el pas del temps: - Evolució de les conjuncions. Lèxic grecollatí. Etimologies. UNITAT 14 Morfologia: -Els graus de l adjectiu: comparatiu i superlatiu Sintaxi: -Construccions amb adjectius en grau comparatiu i superlatiu. El llatí i el pas del temps: -Evolució d adjectius comparatius i superlatius. Etimologies. Llatinismes. Lèxic grecollatí. UNITAT 15: Morfologia: -Els pronoms relatius i els pronoms interrogatius. Algunes conjuncions subordinants. Sintaxi: -Funcions dels relatius i interrogatius. Algunes oracions compostes per subordinació. El llatí i el pas del temps: -Evolució de relatius, interrogatius i conjuncions subordinants. Etimologies. Lèxic grecollatí. Família i vida: Un dia qualsevol - La família - L educació - Els vestits - Els àpats - La condícia - L oci - El teatre AND-R150-1617-V01 llati 4 4 de 7
3. CRITERIS D AVALUACIÓ 1. Localitzar en un mapa fites geogràfiques, i enclavaments concrets rellevants per al coneixement de les civilitzacions grega i romana. 2. Descriure els diferents marcs geogràfics en què es desenvolupen les civilitzacions grega i romana al llarg de la seva història. 3. Identificar, descriure i explicar el marc històric en el que es desenvolupen les civilitzacions grega i romana. 4. Conèixer les principals característiques dels diferents períodes de la història de Grècia i Roma, elaborar i saber situar en un eix cronològic fets històrics. 5. Conèixer les característiques i l evolució de las classes socials a Grècia i a Roma. 6. Conèixer les característiques fonamentals de la romanització d Hispània. 7. Conèixer els principals déus de la mitologia grecollatina. 8. Conèixer els mites i herois grecollatins i establir semblances i diferències entre els mites i herois antics i els actuals. 9. Conèixer i comparar les característiques de la religiositat i religió grecollatina amb les actuals. 10. Relacionar i establir semblança i diferències entre les manifestacions esportives de la Grècia Clàssica i les actuals. 11. Conèixer les característiques fonamentals de l'art clàssic i relacionar manifestacions artístiques actuals amb els seus models clàssics. 12. Conèixer i saber localitzar els principals monuments clàssics del patrimoni espanyol i europeu. 13. Conèixer les principals característiques dels gèneres literaris grecollatins i la seva influència en la literatura posterior. 14. Conèixer les fites essencials de les literatures grega i llatina com a base literària de la cultura europea i occidental. 15. Conèixer l'existència de diversos tipus d'escriptura, distingir-los i saber les seves funcions. 16. Conèixer l'origen de l'alfabet i distingir diferents tipus d'alfabets usats en l'actualitat. 3. Reconèixer la presència d'elements dels alfabets grec i llatí en els alfabets actuals. 4. Conèixer l'origen comú de diferents llengües. 17. Identificar les llengües europees romàniques i no romàniques i localitzar-les en un mapa. 18. Identificar l'origen grecollatí del lèxic de les llengües d'espanya i d'altres llengües modernes. 19. Analitzar els processos d'evolució a les llengües romàniques 20. Conèixer i utilitzar amb propietat terminologia cientificotècnica d'origen grecollatí. 21. Constatar la influència de les llengües clàssiques en llengües no derivades d'elles. es deriven de cadascuna d'elles i assenyalant aspectes lingüístics que evidencien el seu parentiu. 22. Localitzar en un mapa fites geogràfiques, i enclavaments concrets rellevants per al coneixement de les civilitzacions grega i romana. 23. Descriure els diferents marcs geogràfics en què es desenvolupen les civilitzacions grega i romana al llarg de la seva història 1. MÍNIMS EXIGIBLES PER A OBTENIR UNA VALORACIÓ POSITIVA Es considera un mínim exigible assolir els objectius i es comprovarà aplicant els criteris d avaluació: 1. Conèixer i utilitzar els fonaments fonològics, morfològics, sintàctics i lèxics de la llengua llatina e iniciar-se en la interpretació i traducció de textos de dificultat progressiva. 2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües i reconèixer components significatius de la flexió nominal, pronominal i verbal llatina en les llengües modernes derivades del llatí o influïdes per ell. 3. Analitzar textos llatins diversos, originals, adaptats i traduïts, mitjançant una lectura comprensiva i distingir les seves característiques essencials i el gènere literari al qual pertanyen. AND-R150-1617-V01 llati 4 5 de 7
4. Reconèixer elements de la llengua llatina que han evolucionat o que romanen en les nostres llengües i apreciar-los com clau per a la seva interpretació. 5. Buscar informació sobre aspectes rellevants de la civilització romana, indagant en documents i en fonts variades, analitzar-los críticament i constatar el seu presència al llarg de la història. 6. Identificar i valorar les principals aportacions de la civilització romana en el nostre entorn i apreciar la llengua llatina com a instrument transmissor de cultura. 7. Valorar la contribució del món romà en el seu qualitat de sistema integrador de diferents corrents de pensament i actituds ètiques i estètiques que conformen l àmbit cultural europeu. 8. Afermar hàbits de lectura, estudi i disciplina com condicions necessàries per al desenvolupament personal i el progrés en actituds de pensament crític i obertura a noves idees. 2. AVALUACIÓ 5.1 Procediments d avaluació de l aprenentatge dels alumnes En aquesta assignatura de llatí, assignatura obligatòria en la modalitat del batxillerat humanístic, no es procedirà en cap cas a realitzar una avaluació inicial, ja que els alumnes no han cursat anteriorment cap assignatura directament relacionada amb la llengua i laliteratura llatina (de la mateixa manera que amb la grega), tot i que poden haver cursat a l ESO, de manera optativa l assignatura de cultura clàssica, i poden tenir nocions de la cultura grecollatina. Si que es farà una petita valoració l alumnat per esbrinar per quin motiu han escollit el batxillerat humanístic, què entenen per la llengua llatina, o bé quins estudis posteriors voldrien realitzar,etc. 1 Avaluació formativa Després de cada unitat es realitzen activitats d autoavaluació per tal que els alumnes detectin i pugin aclarir possibles dubtes, així com planificar exercicis de reforç si convé o insistir en alguna explicació d aspectes concrets de morfologia o sintaxi. Tot seguit es podrà realitzar un control (20%), amb previ avís o no, en algunes unitats. A cada avaluació se realitzar un mínim de tres exàmens parcials on s avaluarà tant la part teòrica com la part pràctica, sempre que sigui possible, compaginant els continguts de les unitats. A més a més, donat que és tracta d una assignatura eminentment de llengua, i per tant l avaluació és gairebé continuada, la matèria teòrica de cada examen parcial quedarà inclosa com a part pràctica a partir d aquell moment per a la resta d exàmens parcials. Es pararà especial atenció en els hàbits de presentació, correcció i la lectura dels llibres pertinents (o fragments de llibres), valorant aquests aspectes en un control específic. Així mateix, la lectura de llibres comportarà l exposició oral de la totalitat o bé d una part de la lectura, de manera que per cada lectura d un text clàssic, l alumne obtindrà d una banda la qualificació del control i d altra banda la de l exposició oral feta als seus companys i docent. També es tindrà en compte la realització de les activitats diàries que l alumne haurà de treballar de manera individual, i que es controlarà diàriament. Evidentment en la puntuació dels exàmens, controls i qualsevol altra activitat puntuable, s exigeix una correcta presentació y una adequada competència lingüística, aspectes que se reflectiran inevitablement en la nota, com a acord de departament. Per tant es baixarà puntuació per cada falta d ortografia, per mala presentació i per mala cal ligrafia. Quan un exercici es presenti amb abundants errades ortogràfiques o incoherències, s exigirà la seva repetició, de la mateixa manera si la cal ligrafia no és intel ligible per part del docent podrà exigir a l alumne que l alumne en faci una còpia idèntica. Si no és du a terme aquesta còpia, donada la impossibilitat de correcció el docent no farà la correcció pertinent obtenint una qualificació negativa. AND-R150-1617-V01 llati 4 6 de 7
5.2 Criteris de qualificació Cada avaluació consta com a mínim de dos exàmens parcials (segons la distribució de les unitats i del calendari escolar), que representaran el 80% de la nota i, com a mínim un control (20% la resta). Dins d aquest darrer percentatge s inclouran les possibles notes de exposicions orals, ressenyes bibliogràfiques, activitats sobre els llibres de lectura (exposicions, treballs), presentació d apunts, seguiment de les activitats diàries, etc. La nota final, tot i que hauria de ser la mitjana ponderada de les tres avaluacions, si a final de curs l alumne ha millorat positivament, no és farà mitjana i obtindrà la qualificació de la darrera avaluació. 5.3 Recuperació Recuperació d avaluacions pendents Després de cada avaluació, es farà un examen de recuperació per a aquells alumnes que hagin suspès. En aquests exàmens, l alumne suspèn o aprova, però no obté una altra qualificació. Per a la nota mitjana final se tindrà en compte la nota de l examen de recuperació (no de l avaluació). Si a final de curso un alumne ha suspès una o dues avaluacions, pot recuperar a finals de juny a través d un examen, si un alumne ha suspès les tres avaluacions l alumne no tindrà dret de presentarse a la recuperació del juny, sinó que s examinarà directament al setembre. Si un alumne que s examina al juny no recupera l avaluació o les avaluacions pendents, aleshores l alumne s examinarà al setembre de tota la matèria. Proves finals No hi ha cap examen final, llevat d aquells que tenen com a finalitat la recuperació de les avaluacions. Podria donar-se el cas de que tot el grup realitzés l examen de recuperació, si el professor ho considerés oportú per les característiques del curs. Convocatòria de setembre Es presenten a la convocatòria de setembre aquells alumnes que o bé, han suspès las tres avaluacions durant el curs, o bé han suspès els exàmens de recuperació de juny. L examen de setembre és un examen de tota la matèria i, en ser una convocatòria a part (extraordinària), es respectarà la qualificació obtinguda per l alumne. L alumne disposarà d unes recomanacions sobre los continguts de la matèria i alguns exercicis i indicacions per tal de preparar l examen. Aquestes recomanacions només són orientatives en cap cas s exigeix la seva presentació ni té cap mena d incidència sobre la puntuació. Matèries pendents de cursos anteriors Aquells alumnes que promocionen de curs amb l assignatura suspesa, tindran l oportunitat d aprovarla durant el curs (mentre estan cursant segon) a través de tres exàmens de recuperació que se realitzaran en tres períodes diferents del curs escolar. En cadascun dels exàmens d avaluació, l alumne s examinarà d una part dels continguts de primer. Cal que l alumne aprovi les tres parts per tal d aprovar l assignatura. Se notificarà a l alumne dels continguts de cadascuna de les proves per tal que es pugui preparar l examen. Donat que es tracta d una convocatòria nova, l alumne obtindrà la qualificació obtinguda de la mitjana ponderada dels tres exàmens. AND-R150-1617-V01 llati 4 7 de 7