RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL

Documentos relacionados
SOCIEDAD DE TASACIÓN, S.A.

Creixement mitjà anual del PIB ,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya

Servicios veterinarios comarcales de Cataluña

Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània

La nupcialitat a Catalunya l any Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011

Empleados públicos en Cataluña y España Agosto 2015

RUTA 1 CALELLA - CANET DE MAR -TORDERA

ESTUDIO EMPÍRICO: SECTOR ASEGURADOR Y DE PREVISIÓN SOCIAL ESPAÑOL

Estudio de las pérdidas energéticas asociadas a climatización del aire de renovación

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO

El transport públic guanya quota al cotxe privat

Nuestras barbacoas han sido concebidas con un fin: dar vida a pequeños y grandes jardines, terrazas o balcones.

TREN CAT. Primer Registro Catalán Aneurismas de Aorta Abdominal Rotos BECA MEDTRONIC

PLANES DE ACCIÓN DEL RUIDO. 1ª FASE CARRETERAS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. INTENSIDAD DE TRÁFICO SUPERIOR A LOS 6 MILLONES DE VEHÍCULOS POR AÑO

4.6. Fomentar la inclusión social, la reducción de la pobreza y el desarrollo económico en las zonas rurales (Prioridad 6)

Conexión a internet por Satélite

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

El desembre ha estat molt càlid a l alta muntanya

INDICE 4.- RECONOCIMIENTO COMO PEÑA OFICIAL 5.- REGISTRO DE PEÑAS OFICIALES 6.- REQUISITOS DE MANTENIMIENTO

La natalitat a Catalunya l any Els naixements disminueixen un 1% l any El descens es concentra en el col lectiu de dones menors de 30 anys

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO

SITUACIÓ LABORAL DE LES INDÚSTRIES TÈXTILS AL MARESME

LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

Formación profesional Instalación y mantenimiento

Dossier prensa Challenge Costa de Barcelona Maresme. Evolution Race 2010, S.L., C/ Gran Vía, 774 2º Barcelona

BOURGEOIS PRIME BOURGEOIS PRIME COMPRA, VENTA, ALQUILER Y ADMINISTRACIÓN DE PROPIEDADES EXCLUSIVAS DE PRESTIGIO EN LA COSTA DE BARCELONA

DESARROLLO TURÍSTICO E INSTITUCIONALIZACIÓN DE LA GESTIÓN TURÍSTICA LOCAL EN LOS ESPACIOS DE INTERIOR EN CATALUÑA

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Los nuevos retos de la gestión de residuos de competencia municipal

Las TIC y la Salud en Catalunya. Una apuesta estratégica

ESTACIÓ ADREÇA TELÈFON ATENCIÓ PÚBLIC

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016

Transporte interurbano en autobús

LEGISLACIÓN CONSOLIDADA. Ley 2/1989, de 16 de febrero, sobre Centros Recreativos Turísticos.

Catalunya superarà la crisi l any 2016 en termes de PIB i el 2021 en termes d ocupació

ESTAT DE DESPLEGAMENT D INFRAESTRUCTURES (1ª Fase del PTSIRM)

Formación profesional Transporte y mantenimiento de vehículos

La vigilancia epidemiológica veterinaria. Definición (1) La Vigilancia en Sanidad Animal. Aproximación a la salud pública (humana o veterinaria)

Mesures d estalvi d aigua

6 BADAJOZ TODOS LOS TERMINOS 2,33 7 ALMENDRALEJO TODOS LOS TERMINOS 2,55 8 CASTUERA TODOS LOS TERMINOS 3,35

Programa de desarrollo rural de Cataluña

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

ANÀLISI DE DADES SOBRE ELS USUARIS DEL PARC

Transporte Inter-hospitalar Pediátrico na Catalunha

1 Estructura del documento


Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

OBJOVI. Observatorio Joven de Vivienda en España Cataluña (1/15)

Ponència de sòl no urbanitzable

TARIFA JULIO 2012 TARIFA JULIO 2012 BARCELONA

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.

Informe de població al Vallès Occidental. 2015

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

DIAGNOSIS: COMPILACIÓN DE RESULTADOS Y RECOMENDACIONES

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

QUÈ ÉS L ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA?

Àrea de Territori Serveis Municipals. Memòria 2014 Informe Final

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA

Experiencias de movilización de vivienda vacía

AGRUPACION ESPAÑOLA DE ENTIDADES TARIFA DE PRIMAS COMERCIALES DEL SEGURO : PLAN PAG:

Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya

La salut a Barcelona 2010

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011

Òscar Saladié Departamento de Geografía. Universitat Rovira i Virgili RESUMEN

ANUARIO ESTADÍSTICO DE ACCIDENTES DE TRÁFICICO EN CATALUÑA 2013

BARCELONA. Alt Penedès. Anoia. Bages. Baix Llobregat

02/12/2013 Departament de Ciències Socials Segon Batxillerat EMPRESA SEGON Curs Nom

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

Formación profesional Actividades físicas y deportivas

Las importaciories~ae vajilla fina de barniz negro en la Cataluña sur y occidental durante el siglo III ac

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Transcripción:

Informació anual RENDA BRUTA FAMILIAR DISPONIBLE COMARCAL I MUNICIPAL Anys 2011 i 2012. Base 2010 Observatori de Desenvolupament Local del Agost 2015 Amb el suport de:

L ANY 2012 LA RENDA DISMINUEIX AL MARESME I EN LA MAJORIA DE MUNICIPIS Renda comarcal d explotació 2 ha suposat el 23,1% de la renda familiar, un 21,1% en el cas de L any 2012 El ha tingut una renda per habitant de 16.500 euros, una xifra lleugerament inferior a la de la mitjana catalana (16.600 ) segons. Els ingressos de les famílies procedents de les prestacions socials han suposat el 18,9% de la renda, el 20,1% pel conjunt del territori català. l Institut d Estadística de (IDESCAT). Aquesta dada situa el en la cinquena posició del rànquing comarcal de renda, darrera del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Ripollès, totes amb un nivell de renda superior a la mitjana catalana. L any 2012 la renda ha disminuït al com ho ha fet en la majoria de comarques. En el cas del ha estat del 2,48%, un descens superior al de la mitjana catalana (-2,3%). De fet, només ha augmentat en cinc comarques; la Val d Aran (3,4%), el Pallars Jussà (2,3%), la Terra Alta (1%), la Segarra (0,6%) i l Alt Urgell (0,3%). La remuneració d assalariats 1 ha estat el recurs bàsic de la renda de les famílies del en tant que representa el 58,1%, un pes inferior al de la mitjana catalana (58,8%). L excedent brut Barcelonès Baix Llobregat Vallès Occidental Ripollès Alt Penedès Vallès Oriental Pla de l'estany Alta Ribagorça Gironès Garraf Cerdanya Osona Garrotxa Bages Ribera d'ebre Pallars Sobirà Val d'aran Berguedà Tarragonès Segarra Anoia Segrià Pallars Jussà Alt Camp Conca de Barberà Priorat Baix Camp Pla d'urgell Solsonès Garrigues Baix Empordà Noguera Baix Penedès Urgell Selva Terra Alta Alt Urgell Alt Empordà Baix Ebre Montsià RBFD per habitant, 2012 (milers d'euros) 18,4 17,1 16,9 16,7 16,6 16,2 16,1 16,1 16,0 15,8 15,8 15,5 15,5 15,4 15,2 15,1 14,9 14,6 14,6 14,1 14,1 14,0 13,9 13,7 13,6 13,6 12,6 11,9 5,0 10,0 20,0 Font: IDESCAT. Elaboració Observatori 1 Remuneració d assalariats: comprèn tota la remuneració, en efectiu i en espècie, que paguen els ocupadors als seus assalariats, en contrapartida al treball realitzat durant el períodes comptable. (IDESCAT) 2 Excedent brut d explotació és l excedent d activitats empresarials i professionals d empreses individuals i societats personalistes sense personalitat jurídica que són productores de mercat. (IDESCAT) 1

Val d'aran Pallars Jussà Terra Alta Segarra Alt Urgell Osona Berguedà Ripollès Urgell Solsonès Conca de Barberà Garrigues Priorat Cerdanya Barcelonès Pallars Sobirà Anoia Baix Llobregat Segrià Montsià Noguera Gironès Alt Empordà Vallès Oriental Tarragonès Selva Baix Penedès Vallès Occidental Bages Pla de l'estany Baix Empordà Alta Ribagorça Garraf Baix Ebre Alt Penedès Garrotxa Baix Camp Pla d'urgell Ribera d'ebre Alt Camp Variació de la RBFD 2011-2012 per comarques -0,7-0,8-0,9-1,1-1,3-1,3-1,4-2,0-2,1-2,3-2,3-2,4-2,5-2,5-2,7-2,7-2,8-2,9-3,0-3,0-3,2-3,2-3,3-3,4-3,6-4,2-4,6-4,6 1,0 0,6 0,3 6,0 4,0 2,0 0,0 2,0 4,0 Font: IDESCAT. Elaboració Observatori Renda municipal Pel que fa la renda per càpita per municipis, Teià encapçala, no només el rànquing de la comarca, sinó també el català en ser el municipi de amb una renda més elevada amb 21.500 per habitant. De fet, dels 24 municipis de la comarca pels quals l IDESCAT ha publicat dades 15 presenten una renda per habitant superior a la mitjana comarcal. El situa 4 d aquests municipis entre els 10 primers de més renda per càpita de ; Teià, en la primera posició amb 21.500, Cabrils en la quarta amb 19.800, Tiana en sisena posició amb 19.700 per habitant i Premià de Dalt en la setena amb 19.700. I 10 dels 20 primers són municipis del ; als 2,3 3,4 anteriors cal sumar-hi Sant Vicenç de Montalt, Montgat, Vilassar de Mar, Alella, Vilassar de Dalt i el Masnou. Teià Cabrils Premià de Dalt Tiana Sant Vicenç de Montalt Montgat Vilassar de Mar Vilassar de Dalt Alella Masnou, el Sant Andreu de Llavaneres Premià de Mar Sant Pol de Mar Argentona Dosrius Arenys de Munt Arenys de Mar Canet de Mar Mataró Palafolls Calella Tordera Malgrat de Mar Pineda de Mar RBFD per habitant, 2012 (milers d'euros) 21,5 19,8 19,7 19,7 19,2 19,1 18,8 18,6 18,6 18,4 18,2 17,6 17,3 17,0 16,9 16,6 15,9 15,4 14,7 14,0 0,0 5,0 10,0 20,0 25,0 La renda familiar ha baixat en la majoria de municipis de la comarca en relació a l any 2011. De fet, només ha augmentat a Arenys de Munt (1,1%), a Sant Vicenç de Montalt (0,9%) i a Arenys de Mar (0,3%). On més ha disminuït ha estat a Teià (- 8,4%), Alella (-5,1%) i Tiana (-5,1%). Quant a la distribució del principals recursos de les famílies, els ingressos que provenen de la remuneració d assalariats tenen un major pes que la resta d ingressos en tots el municipis. Aquell en què aquest recurs és major és Teià (64,3%), seguit per Tiana (63,8%) i Cabrils (63,6%). On el pes és menor és a Pineda de Mar (51,3%), Malgrat de Mar (52,2%) i Canet de Mar (54,8%). Quant a l excedent brut d explotació, Dosrius és el municipi que presenta el percentatge més Alt i Mataró i Tordera els que el presenten més baix. Per últim, allà on el pes de les 2

prestacions socials és més elevat és a Pineda de Mar, en què aquests suposen el 25,2% del total d ingressos. Cabrils i Sant Vicenç de Montalt són els que tenen la proporció més baixa amb un 10,6% en cada cas. Renda familiar disponible bruta. Base 2010. Any 2012. Per recursos (%) Municipis de més de 5.000 habitants, el. Municipi RBFD 2011 2012 RBFD/càpita RBFD RBFD/càpita Var. % RBFD 2011-2012 Remuneració d'assalariats Recursos 2012 Excedent brut d'explotació Prestacions socials Alella 187.289 19,6 178.298 18,6-5,1 61,3 24,5 14,2 Arenys de Mar 235.452 15,8 238.364 15,9 0,3 56,2 23,2 20,6 Arenys de Munt 137.075 16,2 138.954 1,1 59,3 23,9 16,8 Argentona 203.706 17,3 200.693 17,0-1,8 58,2 24,5 17,3 Cabrils 143.445 20,1 140.710 19,8-1,5 63,6 25,8 10,6 Calella 276.125 14,9 269.142 14,7 55,2 22,5 22,3 Canet de Mar 221.349 15,7 218.436-1,2 54,8 23,8 21,5 Dosrius 88.342 17,2 86.631 16,9-2,3 56,4 29,6 14,0 Malgrat de Mar 271.563 14,8 265.892-1,8 52,2 24,3 23,5 Masnou, el 428.679 19,1 412.090 18,4-3,8 61,4 21,8 16,9 Mataró 1.956.794 15,9 1.898.598 15,4-2,8 55,8 21,0 23,2 Montgat 207.834 19,3 207.615 19,1-1,3 61,9 23,2 14,9 Palafolls 137.004 15,3 134.706-2,0 58,7 24,3 17,0 Pineda de Mar 375.546 361.771 14,0-3,6 51,3 23,5 25,2 Premià de Dalt 206.869 20,3 201.693 19,7-3,0 60,5 25,5 14,0 Premià de Mar 503.833 17,9 491.134 17,6-2,0 58,8 22,0 19,2 Sant Andreu de Llavaneres 191.656 18,4 190.192 18,2-1,2 62,8 24,3 12,9 Sant Pol de Mar 89.585 17,8 87.218 17,3-2,3 58,8 25,5 15,7 Sant Vicenç de Montalt 111.023 19,0 112.639 19,2 0,9 63,5 25,9 10,6 Teià 144.025 23,5 131.357 21,5-8,4 64,3 22,5 13,2 Tiana 166.824 20,8 160.371 19,7-5,1 63,8 23,7 12,5 Tordera 239.909 14,9 235.196-2,9 56,6 21,0 22,3 Vilassar de Dalt 168.514 19,2 163.525 18,6-3,2 58,5 24,9 16,7 Vilassar de Mar 383.156 19,4 373.417 18,8-2,7 61,6 23,1 15,3 7.357.544 17,0 7.175.120-2,5 58,1 23,1 18,9 127.747.487 17,0 124.577.036 16,6-2,3 58,8 21,1 20,1 Fo nt: IDESCAT Nota: La renda familiar disponible bruta és la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d un territori per destinar-los al consum o a l estalvi. Aquesta renda no només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l activitat productiva /remuneració d assalariats i excedent bruit d explotació), sinó que també està influïda per l activitat de l Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Es calcula com el saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, la diferència entre el conjunt de recursos i usos. Té caràcter de renda bruta, atès que no dedueix cap consum de capital fix. La renda familiar disponible bruta comarcal i municipal base 2010 incorpora un nou estàndard metodològic. El canvi de base representa un trencament de sèrie amb els resultats d any anteriors. (Font: IDESCAT). 3

4