PLE DE L'AJUNTAMENT. Obert l'acte per la presidència, es va procedir a debatre els assumptes següents, inclosos a l'ordre del dia:

PLE DE L'AJUNTAMENT A la vila de Montmeló, a un quart menys deu de nou del vespre del dia 25 de juliol de 2017, es van reunir, sota la presidència del senyor alcalde, els regidors anomenats a continuació, assistits per la secretària de la Corporació, a l'objecte de celebrar sessió ordinària de primera convocatòria. ASSISTENTS: ANTONI GUIL ROMÁN ; ALCALDE ALBERT MONSERRAT I SOLDEVILA ; REGIDOR - DELEGAT PERE RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ ; REGIDOR - DELEGAT MARIA JESÚS PRIETO VILA ; REGIDORA - DELEGADA ARIADNA OJEDA LAFUENTE ; REGIDORA - DELEGADA LLUIS ESTEBAN GARCÍA ; REGIDOR - DELEGAT CARME PALACIOS MANUEL ; REGIDORA - DELEGADA JORDI MANILS TAVIO ; REGIDOR JUAN JOSE VINUESA GUERRERO ; REGIDOR ANA MORENO DELGADO ; REGIDORA MARI CRUZ RAMAL MATA ; REGIDORA MARCEL COMAS SUBIRÀ ; REGIDOR ROSA MARCH ESCUÉ ; SECRETÀRIA JORDI INES MONCLÚS ; INTERVENTOR ACCTAL. ABSENTS: MARTA MACÍAS ARJONA ; REGIDORA Obert l'acte per la presidència, es va procedir a debatre els assumptes següents, inclosos a l'ordre del dia: 1.- APROVACIÓ DELS ESBORRANYS DE LES ACTES SEGÜENTS: - SESSIÓ ORDINÀRIA DE 30 DE MAIG DE 2017 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE 27 DE JUNY DE 2017 ÀREA D 'ALCALDIA I SEGURETAT CIUTADANA 2.- APROVACIÓ DE LES FESTES LOCALS ANY 2018. 3.- APROVAR XIFRA DE GESTIÓ DEL PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS. 4.- MOCIÓ SOBRE LA REGULACIÓ DEL LLOGUER I LA CREACIÓ D INSTRUMENTS DE CONCERTACIÓ ECONÒMICA AMB ELS ENS LOCALS PER A LA REHABILITACIÓ D HABITATGES DESTINATS AL LLOGUER 5.- MOCIÓ EN SUPORT A LA CANDIDATURA DE LA SARDANA A LA LLISTA REPRESENTATIVA DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT DE LA UNESCO ÀREA D 'URBANISME, MOBILITAT I MEDI AMBIENT 6.- APROVACIÓ INICIAL DE LA DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA DE MONTMELÓ ÀREA DE SERVEIS CENTRALS I ECONOMIA 7.- APROVACIÓ EXPEDIENT MODIFICACIÓ PRESSUPOST 2/2017

8.- APROVACIÓ EXPEDIENT DE RECONEIXEMENT D'OBLIGACIONS DE 2016, PENDENTS D'APLICAR A PRESSUPOST 9.- APROVACIÓ CONTRACTE DE CONFIRMING AMB BANCO BILBAO VIZCAYA S.A. 10.- DONAR COMPTE INFORMES DE MOROSITAT I PERÍODE MITJA DE PAGAMENT DEL SEGON TRIMESTRE DE 2017 11.- MOCIONS 12.- DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS DICTADES PER L'ALCALDE, I DELS ACORDS ADOPTATS PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DES DE LA DARRERA SESSIÓ. 13.- PRECS I PREGUNTES 1. APROVACIÓ DE L'ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR La secretària procedeix a donar lectura de les actes de les sessions ordinàries corresponents al 30 de maig de 2017 i al 27 de juny de 2017, les quals són aprovades per unanimitat dels presents. 2. APROVACIÓ DE LES FESTES LOCALS ANY 2018. Atès que l'article 37.2 de l'estatut dels Treballadors indica que de les catorze festes laborals, dues seran locals i conforme amb el Decret 177/1980, de 3 d'octubre, en el qual s'estableix que les dues festes locals seran fixades per Ordre de la Consellera de Treball, Afers Socials i Família, a proposta dels municipis respectius. Atès que en data 31 de maig de 2017, s'ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, número 7381, l'ordre TSF/101/2017, de 25 de maig, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes laborals a Catalunya per a l'any 2018. Així doncs, havent valorat la major conveniència per al municipi de Montmeló, es proposa que siguin festa local els dies: Dilluns 21 de maig de 2018. Segona Pasqua Divendres 29 de juny de 2018. Festa Major Per tot l'exposat, vist l'informe favorable de la Comissió Informativa General i a proposta de l'alcalde, el Ple de l'ajuntament adopta el següents A C O R D S: Primer.- Proposar a la Consellera de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya que fixi com a festes locals, retribuïdes i no recuperables, del municipi de Montmeló per a l'any 2018, els dies: - Dilluns 21 de maig de 2018, Pasqua Granada - Divendres 29 de juny de 2018, Festa Major Segon.- Traslladar aquesta proposta al Govern de la Generalitat, al Govern espanyol, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l'associació

Catalana de Municipis perquè tinguin constància d'aquest acord. APROVAT PER UNANIMITAT MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA L'Alcalde exposa el punt i comenta que seguint amb el mateix criteri que en els darrers anys, els dies de Festes Locals que es proposa és: Dilluns 21 de maig de 2018. Segona Pasqua Divendres 29 de juny de 2018. Festa Major 3. APROVAR XIFRA DE GESTIÓ DEL PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS. Consultat el fitxer municipal del padró d'habitants corresponent a l'any 2017, la xifra inicial que proposa l'institut Nacional d'estadística és de 8744 persones. Per part de la Diputació de Barcelona, que gestiona el padró municipal d'habitants, es presenten 8756. Hi ha 12 persones de diferència de les quals 4 són acceptades per l'institut Nacional d'estadística, amb la qual cosa, la xifra final a aprovar seria de 8748 persones. Atès que correspon al Ple de la corporació l'atribució d'aprovar la xifra de gestió del padró municipal d'habitants. Vist l'informe favorable de la Comissió Informativa General. Per tot el que s'ha exposat, l'alcalde proposa al Ple l'adopció del següent A C O R D Aprovar la xifra de gestió del padró d'habitants del municipi de Montmeló que en data 1 de gener de 2017 és de 8748 (vuit mil set-centes quaranta-vuit) persones. APROVAT PER UNANIMITAT MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA L'Alcalde exposa el punt. Diu que consultat el fitxer municipal del padró d'habitants corresponent a l'any 2017, la xifra inicial que proposa l'institut Nacional d'estadística és de 8744 persones. Per part de la Diputació de Barcelona, que gestiona el padró municipal d'habitants, es presenten 8756. Hi ha 12 persones de diferència de les quals 4 són acceptades per l'institut Nacional d'estadística, amb la qual cosa, la xifra final a aprovar seria de 8.748 persones. Es proposa aprovar la xifra de gestió del padró d'habitants del municipi de Montmeló que en data 1 de gener de 2017 és de 8.748 persones, 36 menys que la xifra a 1 de gener de 2016 (8.784 persones), un descens del 0,41%. 4. MOCIÓ SOBRE LA REGULACIÓ DEL LLOGUER I LA CREACIÓ D INSTRUMENTS DE CONCERTACIÓ ECONÒMICA AMB ELS ENS LOCALS PER A LA REHABILITACIÓ D HABITATGES DESTINATS AL LLOGUER Els canvis en el mercat immobiliari als pobles i ciutats de la demarcació de Barcelona a causa de l esclat de la bombolla immobiliari, la restricció

del crèdit i la precarització laboral han generat una demanda dels habitatges en règim de lloguer. Aquest fet unit a fenòmens com la turistificació, la gentrificació de determinats barris i les operacions de fons especulatius internacionals que estan invertint els seus actius en propietats immobiliàries, ha comportat un augment desmesurat dels preus i l expulsió de veïnat i desarticulació de molts barris. Aquests processos han tingut un efecte demolidor sobre els preus. Només durant el 2016, els lloguers s han encarit un 14,6% a Catalunya i un 16,2% a la demarcació de Barcelona. Aquesta situació és alarmant; l actual regulació del lloguer desprotegeix els inquilins i les inquilines pel que fa a la durada del contracte, especialment arran de la Ley de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas (Ley 4/2013), que modificava la Llei d Arrendaments Urbans (Ley 29/94) que entre d altres temes, escurçava els terminis dels contractes de lloguer de 5 a 3 anys, i ampliava les causes per les que els propietaris podien recuperar l habitatge, afeblint la posició i els drets dels inquilins i inquilines. En definitiva una modificació legislativa que tenia com a objectiu endurir les condicions donant majors facilitats per als desnonaments. Només cal recordar que a la ciutat de Barcelona, el 83% dels desnonaments són com a conseqüència de l'aplicació de la llei d'arrendaments (LAU). Som en un temps clau per a les polítiques de regulació del lloguer, donat que ara finalitza el termini de tres anys dels contractes de lloguer signats sota la reforma operada el 2013 i ens podem trobar davant d'una onada de famílies que expulsades dels seus habitatges perquè els incrementen el preu del lloguer. Famílies que es veurien obligades a buscar un altre pis amb preus inassumibles i amb un contracte que tornaria a ser de tres anys. És a dir, d'aquí a tres anys podrien ser expulsades de les seves cases perquè no poden pagar el lloguer. Però no només podrien ser expulsades dels seus habitatges, sinó també dels seus barris, que perden a les seves veïnes i veïns i es transformen en aparadors per al turisme o en zones residencials només per a persones amb alt poder adquisitiu. Això es diu segregació urbana: les famílies amb menys recursos econòmics quedaran relegades als afores de les ciutats, mentre que els centres històrics resten fora de l'abast d'una majoria, és a dir, la màxima expressió de la desigualtat en el sí de les trames urbanes. En aquest context de pressió sobre el mercat de lloguer, d inestabilitat, d escassedat d oferta i amb preus molt elevats, la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l habitatge de les persones en risc d exclusió residencial va preveure a la seva Disposició Final Sisena, que el Govern aprovaria els criteris d acord per regular els arrendaments urbans a Catalunya i, en el termini de nou mesos des de l entrada en vigor de la llei, s elaboraria un projecte de llei per facilitar l accés a l habitatge de lloguer, garantint la seguretat i l estabilitat de la relació contractual, i l adopció de mesures per evitar increments desproporcionats de les rendes. Ara bé, les mateixes conclusions del grup de treball avancen que les competències en matèria de regulació del lloguer són del govern central de manera que es produirà un conflicte entre la Generalitat i el Govern de l Estat Espanyol que caldrà resoldre per contribuir satisfactòriament a l encaix jurídic i complementarietat funcional de les mesures legislatives que desenvolupin ambdues administracions. La resposta del govern central no s ha fet esperar i la Generalitat va rebre el març de 2017 una comunicació de l Estat espanyol per resoldre les discrepàncies en relació amb diferents articles i disposicions de la Llei 4/2016, entre els quals es troba l esmentada Disposició Final Sisena, de manera que el conflicte s ha traslladat a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Amb motiu de la Llei 4/2016, el 13 de setembre de 2016 el govern de la Generalitat va crear un grup de treball per debatre els criteris que hauria de tenir la futura llei de d arrendaments urbans de Catalunya i afrontar diferents temàtiques com la seguretat en la tinença i l'assequibilitat que s haurien de traduir en una durada major del contracte que permeti projectar la vida de les famílies en el seu habitatge, reintroduint el contracte de lloguer de cinc anys més tres, l establiment de contractes de

llarga durada, l abordatge dels desnonaments per impagament de lloguer, o la creació d un Índex de Referència dels Preus. El grup de treball va finalitzar la seva tasca el passat 17 de gener de 2017 i el passat 6 de juny el Director de l Agència de l Habitatge de Catalunya va presentar les conclusions davant de la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge del Parlament de Catalunya. L Agència d Habitatge de Catalunya acaba de fer públic a través del seu lloc web l índex de referència de preus de lloguer aplicat exclusivament a 27 municipis: Badalona, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Granollers, l Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic, Vilanova i la Geltrú, Girona, Figueres, Olot, Blanes, Tarragona, Reus, Tortosa i Lleida, molt lluny encara dels 234 municipis definits com a àrees de demanda residencial forta i acreditada de l Annex de la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial. Cal doncs apressar el Govern perquè aprovi el decret que crearà aquest índex, el qual podríem considerar com a un primer pas en la intervenció del mercat de lloguer, fins ara autoregulat i en una espiral d'encariment de les rendes. L índex de referència es fonamentarà en les fiances de lloguer dipositades a l INCASOL. Sobre aquest preu s'aplicaran criteris correctors en funció de la superfície del pis, la ubicació, l'antiguitat, els treballs de conservació, accessibilitat i eficiència energètica. Aquest indicador ha de servir, doncs per a tenir un mercat immobiliari residencial en lloguer més estable, més dinàmic i més transparent, ara bé, aquest índex és "de referència", és a dir, orientatiu. No podrà establir preus vinculants, i per tant la seva aplicació creiem que serà incerta. Entenent la mesura com d impuls i de caràcter informatiu cal que vagi acompanyada de mecanismes coercitius com per exemple, donar preferència en els ajuts a la rehabilitació als propietaris que lloguin per sota del preu marcat a l'índex, o impedir l accés a l'aval del lloguer que dóna la Generalitat als que el lloguin per sobre d'aquest preu. Els ens locals tindrem un paper clau en el desplegament de l índex, ja que la seva aplicació es produirà en aquells municipis on els Ajuntaments acordin acollir s hi, però també pot servir com a política inspiradora per al govern central, per tal que amb els instruments de política fiscal (per exemple a l'impost sobre la renda o el de societats als propietaris) puguin bonificar o penalitzar respectivament els lloguers que es trobin per sota o per sobre de l índex. En definitiva, aquesta mesura per a ser efectiva hauria d'anar acompanyada d una nova llei d arrendaments urbans proteccionista que estableixi un control de preus dels lloguers per aconseguir que els llogaters puguin continuar en els habitatges pagant imports proporcionals als seus ingressos i alhora puguin cobrir les necessitats bàsiques -alimentació, ensenyament, vestit, salut, cultura- amb dignitat i normalitat. Una mesura que hauria d anar associada a l impuls i reforçament de les polítiques d habitatge, tendents a contrarestar les oscil lacions del mercat lliure de l habitatge oferint seguretat d allotjament a les famílies. Atès que la Diputació de Barcelona, té per missió oferir programes i recursos de suport en matèria d habitatge als municipis, mitjançant instruments de cooperació tècnica, econòmica i material en els àmbits de planificació, gestió de la informació, el coneixement, la capacitació i el treball en xarxa per a l ampliació del parc municipal d habitatge i l oferta d habitatge assequible. Atès que la Diputació de Barcelona disposa d un Observatori Local d Habitatge que realitza entre d altres tasques informes estadístics municipals i que té com a objectiu identificar i donar a conèixer les necessitats d'informació i coneixement del ajuntaments en matèria de política local d'habitatge.

Atès que la Diputació de Barcelona disposa d un conveni marc amb el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, relatiu a la col laboració en l àmbit de l habitatge, aprovat a la Junta de Govern Local de 22 de desembre de 2016 i signat el 30 de gener de 2017, i que d entre d altres objectius preveu el disseny i implementació de les polítiques locals d habitatge, els programes i recursos de suport a les oficines locals d habitatge i a les borses de mediació pel lloguer social dels ens locals i el foment i desenvolupament d instruments normatius previstos a la legislació de Catalunya. I tot i que el conveni explicita la participació activa de la Diputació de Barcelona en les comissions i grups de treball per al desenvolupament normatiu de les polítiques d habitatge, aquesta institució no ha participat en cap dels grups que redactaven les propostes per a la regulació del lloguer. Atès que la Diputació de Barcelona va aprovar a la Junta de Govern Local de 24 de novembre de 2016 un conveni amb l Àrea Metropolitana de Barcelona, l Ajuntament de Barcelona, l Associació de Gestors de Polítiques Socials d Habitatge en matèria d Observatori d Habitatge, amb l objectiu d aglutinar la informació disponible en matèria d habitatge. Conveni en què no consta cap aportació econòmica per part d aquesta institució. Atès que la Diputació va crear la Xarxa de Serveis Locals d Habitatge com espai d interrelació, transferibilitat de coneixement i intercanvi d experiències entre els ens locals de la demarcació, amb l'objectiu de fomentar el treball conjunt, la coordinació i la generació d'instruments per a gestionar millor les polítiques d'habitatge i que en l actualitat compta amb un total de 84 ens locals adherits dels 311 de l àmbit territorial de Barcelona. Atès que la Diputació disposa d altres instruments de cooperació econòmica amb els ens locals a través del Catàleg de Serveis 2017 com la detecció i intervenció en habitatges desocupats, els estudis i els informes estadístics d'habitatge, el foment del lloguer assequible i de la gestió d'habitatges municipals o cedits, els plans i programes locals d'habitatge, la millora energètica i condicionament d'habitatges municipals o cedits, a banda dels ajuts directes a propietaris i propietàries per a l arranjament. Atès que la Diputació, conjuntament amb l Observatori DESC, organitzen la 26a Escola d'estiu l 11 i 13 de juliol de 2017 amb el Monogràfic denominat Noves perspectives per garantir el dret a l habitatge digne que debatrà sobre les respostes a l encariment i a la inestabilitat del lloguer. Per tot l'exposat i vist l'informe favorable de la Comissió Informativa General, l'alcalde proposa al Ple de l'ajuntament de Montmeló, l adopció dels següents A C O R D S: Primer.- Instar el Govern de l Estat que reguli i acordi amb la Generalitat de Catalunya l establiment dels mecanismes legislatius que permetin comptar amb marcs reguladors propis i adaptats a la realitat del territori, per tal que es pugui legislar sobre el mercat privat de lloguer lluitant contra els increments indiscriminats en el preu dels lloguers, o en el seu cas, que doti d autonomia i capacitat a la Generalitat de Catalunya i a les administracions locals per avançar en l establiment de mesures que relacionin la pujada del preu dels lloguers amb el nivell de rendes de la població i les característiques de l habitatge i del barri i puguin prendre mesures de caràcter transversal, amb la implicació de totes les administracions i agents implicats, per impedir lloguers abusius, d acord amb els principis establerts a la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial. Els criteris d'una llei de lloguer han de considerar l'habitatge com un dret humà i tenir en compte la seva funció social, i no facilitar la inversió i especulació amb ella.

Segon.- Instar el Govern de l Estat que derogui aquelles modificacions de la llei d arrendaments urbans per revertir la situació de vulnerabilitat a la que actualment estan exposades les persones arrendatàries, incloent les següents mesures de mínims: a). Millorar les garanties judicials de les persones arrendatàries de bona fe amb la finalitat que puguin presentar oposició al desnonament (derogació "de facto" del desnonament exprés). b). Establir una temporalitat mínima del contracte de 5 anys i 3 anys de pròrroga tàcita, estimulant alhora l establiment de contractes de lloguer de llarga durada i de caràcter estable. c). Reinstaurar l'obligació de fer referència a la variació anual del preu del lloguer a l'índex de preus de consum (IPC). Tercer.- Promoure la creació d un parc públic de lloguer i impulsar l exercici del dret de tanteig i retracte sobre els habitatges provinents d execucions hipotecàries d acord amb el Decret Legislatiu 1/2015 i potenciar la mobilització dels habitatges buits de grans tenidors d'habitatge que no estiguin complint la seva funció social, mitjançant la seva cessió voluntària o obligatòria a les administracions públiques que així ho considerin necessari ateses les circumstàncies existents al seu territori en matèria d habitatge social i casos de risc d exclusió residencial. Tot això tenint en compte que hauran de ser el Govern de Catalunya i les administracions municipals les que tinguin la capacitat de generar i gestionar aquest parc i establir, si així ho decideixen, uns objectius mínims de percentatge d'habitatge públic del seu parc total. Quart.- Instar el Govern de la Generalitat que presenti, una vegada s hagi determinat amb els ajuntaments implicats que és una eina operativa i útil per al seu objectiu, el decret que regularà l índex de referència de preus del lloguer a Catalunya, incrementant els municipis que l Agència d Habitatge de Catalunya acaba de publicitar, així com mesures incentivadores i, si s escau, coercitives, als lloguers que es trobin per sota o per sobre de l índex. Cinquè.- Instar el Govern de la Generalitat a continuar amb les actuacions per a lluitar contra gentrificació a través dels ajuts al pagament de l habitatge i l ampliació del parc públic d habitatge i de l oferta d habitatge de lloguer social, així com a impulsar polítiques de rehabilitació habitacional que incloguin clàusules antigentrificació, similars a les propostes que han desenvolupat altres ciutats (Paris, Berlin, Londres,...) que afronten problemes semblants. Sisè.- Instar el Govern de la Diputació de Barcelona a mantenir actualitzades les dades de l Observatori Local d Habitatge amb l objectiu, entre d altres, de proporcionar informació útil per a la implantació territorial de l índex de referència de preus del lloguer a Catalunya, així com la introducció de noves funcions i continguts com la creació d un cens d habitatges buits de la demarcació, l estat del parc d habitatge, les necessitats de rehabilitació i regeneració urbana, la innovació en la construcció, les noves tinences i la gentrificació en entorns urbans i barris. Setè.- Instar el Govern de la Diputació de Barcelona a acabar de concretar la seva col laboració en la creació de l Observatori d Habitatge segons consta al conveni amb l Àrea Metropolitana de Barcelona, l Ajuntament de Barcelona i l Associació de Gestors de Polítiques Socials d Habitatge. Vuitè.- Instar el Govern de la Diputació de Barcelona a reclamar major participació i col laboració en els treballs de desenvolupament normatiu en matèria d habitatge que emprèn el govern de la Generalitat tal i com expressa el conveni subscrit amb el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. Novè.- Instar el Govern de la Diputació de Barcelona a reforçar la Xarxa de

Serveis Locals d Habitatge. Desè.- Instar el Govern de la Diputació de Barcelona a potenciar els instruments de concertació econòmica amb els ens locals per a la rehabilitació d aquells habitatges que es posin a disposició de la Borsa de Lloguer Social del municipi Onzè.- Comunicar els presents acords al Ministerio de Fomento, el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, els grups polítics del Congrés, Senat i Parlament de Catalunya, els municipis de la demarcació de Barcelona, les entitats municipalistes de Catalunya i el Sindicat de Llogaters i Llogateres de Barcelona. APROVAT PER UNANIMITAT MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA L'Alcalde presenta el punt. Informa que en el Ple de juliol de la Diputació de Barcelona el Grup d Entesa va presentar una moció sobre la regulació del lloguer i la creació d instruments de concertació econòmica amb els ens locals per a la rehabilitació d habitatges destinats al lloguer. Els canvis en el mercat immobiliari als pobles i ciutats de la demarcació de Barcelona a causa de l esclat de la bombolla immobiliària, la restricció del crèdit i la precarització laboral han generat una demanda dels habitatges en règim de lloguer. Aquest fet unit a fenòmens com la turistificació, la gentrificació de determinats barris i les operacions de fons especulatius internacionals que estan invertint els seus actius en propietats immobiliàries, ha comportat un augment desmesurat dels preus i l expulsió de veïnat i desarticulació de molts barris. Aquests processos han tingut un efecte demolidor sobre els preus. Només durant el 2016, els lloguers s han encarit un 14,6% a Catalunya i un 16,2% a la demarcació de Barcelona. Aquesta situació és alarmant; l actual regulació del lloguer desprotegeix els inquilins i les inquilines pel que fa a la durada del contracte, especialment arran de la Ley de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas (Ley 4/2013), que modificava la Llei d Arrendaments Urbans (Ley 29/94) que entre d altres temes, escurçava els terminis dels contractes de lloguer de 5 a 3 anys, i ampliava les causes per les que els propietaris podien recuperar l habitatge, afeblint la posició i els drets dels inquilins i inquilines. En definitiva una modificació legislativa que tenia com a objectiu endurir les condicions donant majors facilitats per als desnonaments. Només cal recordar que a la ciutat de Barcelona, el 83% dels desnonaments són com a conseqüència de l'aplicació de la llei d'arrendaments (LAU). Diu que som en un temps clau per a les polítiques de regulació del lloguer, donat que ara finalitza el termini de tres anys dels contractes de lloguer signats sota la reforma operada el 2013 i ens podem trobar davant d'una onada de famílies expulsades dels seus habitatges perquè els incrementen el preu del lloguer. Famílies que es veurien obligades a buscar un altre pis amb preus inassolibles i amb un contracte que tornaria a ser de tres anys. És a dir, d'aquí a tres anys podrien ser expulsades de les seves cases perquè no poden pagar el lloguer. Però no només podrien ser expulsades dels seus habitatges, sinó també dels seus barris, que perden a les seves veïnes i veïns i es transformen en aparadors per al turisme o en zones residencials només per a persones amb alt poder adquisitiu. Això es diu segregació urbana: les famílies amb menys recursos econòmics quedaran relegades als afores de les ciutats, mentre que els centres històrics resten fora de l'abast d'una majoria, és a dir, la màxima expressió de la desigualtat en el sí de les trames urbanes. Explica que la moció demana al govern de l Estat que reguli el mercat privat de lloguer impedint increments indiscriminats en el preu dels lloguers, o en el seu cas, que doti d autonomia i capacitat als ajuntaments per vincular la pujada del preu dels lloguers amb el nivell de rendes de la

població i les característiques de l habitatge i del barri i puguin intervenir per impedir lloguers abusius. Els criteris d'una llei de lloguer han de considerar l'habitatge com un dret humà i tenir en compte la seva funció social, i no facilitar la inversió i especulació amb ella. A la vegada li demana que derogui aquelles modificacions de la llei d arrendaments urbans per revertir la situació de vulnerabilitat a la que actualment estan exposades les persones arrendatàries, incloent les següents mesures de mínims: a. Millorar les garanties judicials de les persones arrendatàries de bona fe amb la finalitat que puguin presentar oposició al desnonament (derogació "de facto" del desnonament exprés). b. Ampliar el límit legal per prorrogar tàcitament el contracte de lloguer, de 3 a 5 anys, com a mínim. c. Reinstaurar l'obligació de fer referència a la variació anual del preu del lloguer a l'índex de preus de consum (IPC). Aposta per impulsar la creació d'un parc públic de lloguer utilitzant els habitatges buits de grans tenidors d'habitatge que no estiguin complint la seva funció social, mitjançant la seva cessió obligatòria a les administracions públiques que així ho exigeixin. Tot això tenint en compte que haurà de ser el Govern de Catalunya el que tingui la capacitat de generar i gestionar aquest parc i establir, si així ho decideixen, uns objectius mínims de percentatge d'habitatge públic del seu parc total. Al govern de la Generalitat li demana que presenti urgentment el decret que regularà l índex de referència de preus del lloguer a Catalunya, incrementant els municipis que l Agència d Habitatge de Catalunya acaba de publicitar, així com mesures incentivadores i coercitives respectivament als lloguers que es trobin per sota o per sobre de l índex. Finalment diu que pel que fa a la Diputació de Barcelona es demana que actualitzi urgentment les dades de l Observatori Local d Habitatge amb l objectiu, entre d altres, de proporcionar informació útil per a la implantació territorial de l índex de referència de preus del lloguer a Catalunya, així com la introducció de noves funcions i continguts com la creació d un cens d habitatges buits de la demarcació, l estat del parc d habitatge, les necessitats de rehabilitació i regeneració urbana, la innovació en la construcció, les noves tinences i la gentrificació en entorns urbans i barris. Així com a impulsar i reforçar la Xarxa de Serveis Locals d Habitatge per incorporar el màxim possible d ens locals i a crear un nou instrument de concertació econòmica amb els ens locals per a la rehabilitació d aquells habitatges que es posin a disposició de la Borsa de Lloguer Social del municipi. Pren la paraula el senyor Albert Monserrat, portaveu del grup municipal ERC-AM. Diu que Montmeló tot i que no és de demanda d'habitatge turístic sí que és de demanda d'habitatge per viure-hi perquè està molt a prop de Barcelona i és un poble ben comunicat. Per això el seu grup vota a favor d'aquest moció perquè s'estableixi una regulació i no es faci especulació. La senyora Ana M. Moreno, del grup municipal ICV-EUiA-E, comenta que evidentment el seu grup també donarà suport a aquesta moció. Des del seu grup considerem que les administracions públiques no poden defugir la seva responsabilitat envers les necessitats d'habitatge de la població i d'han de fer actuacions en diferents àmbits per regular el tema de l'habitatge. Diu que el seu grup sempre ha reclamat que s'impulsi la creació d'un parc públic de lloguer social perquè Montmeló té necessitat d'habitatge de lloguer social. Finalment intervé el senyor Pere Rodríguez, portaveu del grup municipal PSC-CP. Pensa que no hi ha cap situació que ens preocupi que no derivi en reformes normatives. Diu que el lloguer està esdevenint un problema per a poblacions amb pressió turística i l'habitatge es converteix en un bé d'explotació en la què es té poc en compte la realitat. Montmeló no té

aquest problema de pisos de lloguer turístics però sí es necessita habitatges de lloguer assequibles i en aquest sentit diu que s'està treballant. 5. MOCIÓ EN SUPORT A LA CANDIDATURA DE LA SARDANA A LA LLISTA REPRESENTATIVA DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT DE LA UNESCO Atès que la Confederació Sardanista de Catalunya està impulsant la candidatura de la sardana a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, de la UNESCO. Atès que en aquesta llista estan inscrits, entre d altres, la Patum de Berga, els castells, el cant de la Sibil la, el Misteri d Elx, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d Algemesí, les Falles de València, les falles del Pirineu i la dieta mediterrània. Atès que dins del nostre àmbit cultural i pel que fa a les danses, algunes de les que ja formen part de la llista són el tango, el flamenc, el merengue, els balls de nois de Romania o la rumba cubana. Atès que la candidatura s emmarca en el treball de la Confederació per reforçar la vitalitat del món sardanista i de difondre la sardana a Catalunya i arreu del món. Atès que la Llista Representativa és una figura prevista dins de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial i per a accedir-hi cal demostrar que es compleixen els cinc requisits següents: 1. Ser patrimoni cultural immaterial d'acord amb la definició de la Convenció. La sardana compleix clarament aquest requisit. La sardana és una pràctica que les persones que la mantenen viva consideren que forma part del seu patrimoni cultural immaterial, segons s ha pogut recollir en tots els actes informatius organitzats fins ara. Es transmet de generació en generació des de fa segles i infon a les persones que la practiquen un sentiment d'identitat i de continuïtat. A més, és absolutament compatible amb els instruments internacionals de drets humans i amb el desenvolupament sostenible. 2. Que la inscripció a la Llista contribueixi a sensibilitzar la societat sobre la importància del patrimoni cultural immaterial. En realitat el treball que s està fent per a la candidatura ja està contribuint a aquesta sensibilització, perquè en les reunions informatives s està explicant la Convenció de la UNESCO i l interès del patrimoni cultural immaterial. Per altra banda, una inscripció a la Llista sempre desperta una gran atenció mediàtica i genera un gran nombre de notícies en els mitjans de comunicació, que contribueixen a aquesta sensibilització. A més, de cara a l expedient es proposaran altres accions. 3. Que es prenguin mesures de salvaguarda de la sardana. La Confederació ja està prenent moltes mesures de salvaguarda. Per a justificar el compliment d aquest criteri, es tracta d explicar de manera clara tot el que s està fent en formació, ensenyament, difusió, organització, finançament, etc., i pensar en noves iniciatives de futur que cobreixin o reforcin els aspectes menys potenciats, com podria ser la recerca. 4. Que la comunitat practicant participi directament en la candidatura i hi doni el seu consentiment lliure, previ i informat. En el nostre cas, la comunitat sardanista s organitza al voltant de la Confederació Sardanista de Catalunya. La seva assemblea general va decidir impulsar aquesta candidatura i les 6 assemblees territorials celebrades a les quatre demarcacions de Catalunya també ho han aprovat després de conèixer en què consisteix i quines implicacions pot tenir. S'està donant i es continuarà

donant molta informació sobre aquest procés i s'espera anar recollint el consentiment de nombroses entitats de base. A més, totes les persones que formen el moviment sardanista poden aportar idees sobre com sensibilitzar la societat sobre el valor del patrimoni cultural immaterial i sobre les mesures de salvaguarda a preveure per a la sardana. 5. Que la sardana estigui inscrita en un inventari del patrimoni cultural immaterial. Aquest és un aspecte administratiu que essencialment correspon a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Cal tenir en compte que la sardana ja forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i està declarada element festiu patrimonial d interès nacional. Tanmateix, també s'intentarà que la sardana sigui inscrita en inventaris de menor abast territorial, ja sigui comarcal, municipal o altre, per reforçar el compliment d'aquest criteri. Atès, que la sardana, per tant, compleix o pot complir plenament els requisits establerts i per tant l èxit de la candidatura només dependrà de l esforç i la cura que s hi posi. Per tot l'esmentat fins ara i vist l'informe favorable de la Comissió Informativa General, l'alcalde proposa al Ple de l Ajuntament l adopció dels següents acords A C O R D S: Primer.- Donar suport a la candidatura de la sardana a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, que està impulsant la Confederació Sardanista de Catalunya. Segon.- Traslladar aquest acord a la Confederació Sardanista de Catalunya, a l Ens de l'associacionisme Cultural, a l Institut del Patrimoni Cultural Immaterial, a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, al Govern espanyol, i a la Conferència General de la UNESCO. APROVAT PER UNANIMITAT MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA L'Alcalde explica que la Confederació Sardanista de Catalunya està impulsant la candidatura de la sardana a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, de la UNESCO. Igual que com ho estan avui la Patum de Berga, els castells, el cant de la Sibil la, el Misteri d Elx, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d Algemesí, les Falles de València, les falles del Pirineu i la dieta mediterrània. Com també estan incloses danses com el tango, el flamenc, el merengue, els balls de nois de Romania o la rumba cubana. Comenta que per tal de ser inclòs en aquesta Llista Representativa s ha de demostrar que es compleixen els següents requisits: 1. Ser patrimoni cultural immaterial d'acord amb la definició de la Convenció. La sardana compleix clarament aquest requisit. 2. Que la inscripció a la Llista contribueixi a sensibilitzar la societat sobre la importància del patrimoni cultural immaterial. 3. Que es prenguin mesures de salvaguarda de la sardana. 4. Que la comunitat practicant participi directament en la candidatura i hi doni el seu consentiment lliure, previ i informat. 5. Que la sardana estigui inscrita en un inventari del patrimoni cultural immaterial, que ho està en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Per tant, diu, proposem: Donar suport a la candidatura de la sardana a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, que està impulsant la Confederació Sardanista de Catalunya i donar-hi trasllat a la Confederació Sardanista de Catalunya, a l Ens de

l'associacionisme Cultural, a l Institut del Patrimoni Cultural Immaterial, a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, al Govern espanyol, i a la Conferència General de la UNESCO. El senyor Monserrat comenta que al ser una dansa tan arrelada i tan significativa del nostre país mereix aquest reconeixement. A continuació el senyor Marcel Comas, del grup municipal d'icv-euia-e, diu que la sardana ha fet mèrit suficients. Es refereix a l'agrupa com a una entitat molt important per la difusió de la cultura catalana al nostre municipi. Hi ha presència de la sardana a Montmeló. Comenta que hi ha algunes poblacions que donen suport material-econòmic, a més de moral. Apunta que no estaria de més aquest suport al nostre poble. El senyor Rodríguez comenta que Montmeló té tradició de ball de sardanes i s'ha recuperat l'aplec Sardanista. Afirma que no hi ha millor suport que fomentar l'aprenentatge i la difusió. Per finalitzar l'alcalde comenta que només dóna suport; no es demanen diners. Per altra banda manifesta que l'ajuntament contribueix determinantment en l'organització de l'aplec de la Sardana a Montmeló. 6. APROVACIÓ INICIAL DE LA DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA DE MONTMELÓ Atès que el Decret Llei 1/2009, de data 22 de desembre, d ordenació dels equipaments comercials (publicat en el DOGC de data 28 de desembre de 2009 número 5534), té com a objectiu principal l establiment del marc jurídic al que s han d adequar els establiments comercials dels municipis de Catalunya, amb la finalitat de regular l ordenació dels equipaments comercials a Catalunya, així com la simplificació dels procediments d acord amb la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell de data 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. Els municipis amb població superior a 5.000 habitants han de tenir delimitada gràficament el perímetre corresponent a la seva Trama urbana Consolidada, TUC. Els establiments comercials únicament es poden implantar en les àrees on s'admet l'ús comercial per la categoria corresponent..- (PEC) menors de 800 m2 en sòl residencial dominant dintre i fora de la TUC..- (MEC) majors de 800 m2 i menors de 1.300m2 dintre e la TUC municipis de més e 5.000 habitants..- (GEC i GECT) majors de 1.300 m2 i fins 2.500 m2 no es contemplen en poblacions de menys de 10.000 habitants..- (ECS) Tots els àmbits dintre i fora de la TUC on es permet l'ús comercial. Les trames urbanes consolidades inclouen els àmbits següents:.- Els assentaments de naturalesa complexa configurats pel nucli històric i els seus eixamples on d'acord amb el planejament urbanístic vigent, l'ús residencial és dominant i compatible amb l'ús comercial..- Les àrees residencials plurifamiliars contínues als assentaments a què fa referència l'apartat a), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent on, d'acord amb el planejament urbanístic, l'ús residencial és dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials..- Les àrees residencials plurifamiliars no contínues amb les àrees a què fan referència els apartats a) i b), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent on, d acord amb el planejament urbanístic, l ús residencial és dominant

i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials, sempre que tinguin una densitat bruta superior a quaranta habitatges per hectàrea..-les àrees residencials unifamiliars contigües als assentaments o a les àrees a què fan referència les lletres a), b) i c), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent. La proposta de la TUC de Montmeló inclou el nucli històric central de la població format pel sòl urbà consolidat i no consolidat on el teixit residencial es dominant i compatible amb l'ús comercial. Aquest nucli central està format per les següents zones: 1.- Nucli històric central de la població format pel sòl urbà consolidat i no consolidat on el teixit residencial es dominant i compatible amb l'ús comercial. Aquest nucli central esta format per les següents zones de sòl urbà consolidat: Zona centre històric. Clau 1 Zona d'edificació en ordenació contínua. clau 2 Zona d'edificació amb ordenació oberta. clau 3 Zona d'edificació en filera. Clau 4 La zona d'edificació unifamiliar aïllada. clau 5 d'acord el POUM no contempla ús comercial i per tant es deixa fora de la TUC. 2.- Els PA i PM del POUM amb fitxes urbanístiques que tenen teixit residencial dominant i compatible amb ús comercial. PM-01. Pla de Millora Urbana Sota el Molí PM-02. Pla d Millora Urbana Primer de Maig PM-04. Pla de Millora Urbana Carrer Llimona. PA-01. Garcia Lorca. PA-02. Cal Carreter. PA-03. Passeig Anna Maria Matute. PA-04. Parròquia. PA-05. Front Soterrament. PA-06/7/8. Front Soterrament. PA-09. Carrer Montserrat. PA 10- Onze de Setembre. PA-11. Primer de Maig-carrer Barcelona. Pa-12. Carrer Vic-carrer Nou. PA-13. Carrer Vic-Apel.les Mestres PA-14. Carrer Vic-Prat de la Riba PA-15. Carrer Verdaguer PA-DOT 01. Timbaler del Bruc. PA-DOT 02/03. Carrer Vic. PA-DOT 04. Carrer Federico Garcia Lorca PA-DOT 05/06. Front dl Soterrament. No s'inclouen en la TUC els sols urbanitzables existents al municipi ja que no tenen ordenació urbanística detallada ni la resta de sols on el teixit residencial no és dominant per compliment de les determinacions del Decret. No s'inclou la zona de Can Tabola ja que es un teixit de majoria habitatges unifamiliars però no és contigu a la zona delimitada com especifica el Decret. Atès que el POUM ha esta aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'urbanisme de Barcelona el dia 8 de març de 2012 i publicat al DOC núm. 6136 amb data 25 de maig de 2012. Vist l'informe de l'arquitecte municipal on proposa la delimitació de la Trama Urbana Consolidada, segons el plànol que s'adjunta, atès recull sols urbans i urbanitzables amb normativa detallada en les normes urbanístiques i les fitxes del POUM on els usos residencials son dominants i compatibles amb l'ús comercial possible per la població del municipi.

Vist l'informe del tècnic de Promoció Econòmica on proposa informo favorablement de la delimitació de la Trama Urbana Consolidada de Montmeló. Vist l'informe de l'enginyer municipal on informa favorablement l aprovació de la proposta de delimitació de la Trama Urbana Consolidada de Montmeló. Vist l'informe favorable de la Comissió Informativa General. Per tot l'exposat i a proposta del regidor de l'àrea d'urbanisme, Mobilitat i Medi Ambient, el Ple de l'ajuntament adopta els següents A C O R D S Primer.- Aprovar inicialment la delimitació de la Trama Urbana Consolidada (TUC) del municipi de Montmeló, segons la memòria i el plànol que s'adjunta, atès recull sols urbans i urbanitzables amb normativa detallada en les normes urbanístiques i les fitxes del POUM on els usos residencials son dominants i compatibles amb l'ús comercial possible per la població del municipi. Segon.- Sotmetre el projecte a informació pública per un període d'un mes, mitjançant la publicació de l'anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província, a un dels diaris de premsa periòdica de divulgació municipal o supramunicipal, al tauler d'anuncis de l'ajuntament i web municipal. Així mateix, es notificarà a la Direcció General de Comerç, pugui examinar l'expedient, i formular les al legacions que considerin convenient sobre la mateixa. Voten a favor: 6 PSC-CP; 1 ERC-AM Voten en contra: - S'abstenen: 5 ICV-EUIA-E L'Alcalde presenta el punt. Explica que: 1. Una TUC és una delimitació del municipi en la que es contemplen zones de predomini d ús residencial, on l'ús comercial hi conviu i és compatible. 2. La legislació diu de forma clara les zones que s'han d'incloure: 2.1 El sòl urbà consolidat: claus de la 1 a la 4. 2.2 Els Plans d'actuació i Plans de Millora amb fitxes urbanístiques que tenen un teixit residencial dominant i compatible amb l'ús comercial. 2.3 Els Plans d'actuació Dotacionals. No s'inclouen els sòls on el teixit residencial no és el dominant (polígons industrials) d'acord amb les prescripcions del Decret Llei; ni els sòls on l'ús comercial no és compatible (ciutat jardí); ni els sòls urbanitzables existents ja que no tenen ordenació urbanística detallada; ni tampoc la zona de can Tabola ja que no és contigua a la zona delimitada, tal i com estableix el Decret Llei. 3. Els municipis amb més de 5.000 habitants i/o capitals de comarca, han de tenir la seva TUC aprovada d'acord amb el DECRET LLEI 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials. 4. No es tracta d'un instrument normatiu sinó exclusivament una delimitació de sòl. No porta cap normativa associada ni modifica el POUM actual i tampoc no pot incidir en els usos que delimita el POUM de cap forma. 5. Quin tipus d'establiment es pot implantar dins i fora de la TUC? Dins de la TUC

Establiments comercials (PEC Petit Establiment Comercial-800 m2, MEC Mitjan Establiment Comercial-1300 m2 i GEC-Gran Establiment Comercial -de fins a S<2500 m2) Queden descartats la implantació d'establiments comercials GECT (Gran Establiment Comercial Territorial) de S>2.500 m2. ECS: Venda a l'engròs, automoció, embarcacions, venda de combustibles, etc. Limitat a les superfícies corresponents.(s<2500m2) Fora de la TUC PEC: S<800 m2 ECS (Establiments Comercials Singular): Venda a l'engròs, automoció, embarcacions, venda de combustibles, etc. (S<800 m2) Queden descartats la implantació d'establiments comercials MEC, GEC i GECT (Gran Establiment Comercial Territorial) de S>2.500 m2. El senyor Comas torna a reiterar que la documentació els ha arribat tard. Diu que ells van votar a favor del POUM i que és un tràmit que al final haurà d'aprovar la Generalitat. És un document vàlid i hi estan d'acord però amb més temps haguessin pogut parlar-ne com a document d'anàlisi de cap a on va el poble i apunta que es podia presentar al Consell d'urbanisme o al Consell de Poble per obrir-lo a les aportacions de la ciutadania. Pensa que també es podria parlar amb la Unió de Botiguers i les associacions de veïns. L'Alcalde contesta que el document és formal. Ja hi va haver participació de la ciutadania en el POUM. La normativa per a formalitzar la Trama Urbana Consolidada la determina la Generalitat. No es fa res més que fer la grafia. Diu que no es modifica en res allò que detalla el POUM. 7. APROVACIÓ EXPEDIENT MODIFICACIÓ PRESSUPOST 2/2017 Vista la necessitat de suplementar diverses partides per tal de fer front a diferents obligacions. Atesa la possibilitat de donar de baixa crèdits de partides amb crèdits suficients. D'acord amb el que disposen els articles 175, 177 i 182 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel que s aprova el Text Refós de la de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Vist l'informe de la Intervenció Municipal de Fons. Vist l'informe favorable de la Comissió Informativa General. Per tot l'exposat i a proposta del regidor de l'àrea de Serveis Centrals i Economia, el Ple de l'ajuntament adopta els següents A C O R D S PRIMER.- Aprovar l'expedient de modificació de pressupost 2/2017, de l'ajuntament de Montmeló, referent a suplementació de crèdits, crèdits extraordinaris, majors ingressos i baixes per anul lació: - SUPLEMENTACIÓ DE CRÈDITS CAPÍTOL I CAPÍTOL II CAPÍTOL III CAPÍTOL IV 30.000,00 EUR 14.100,00 EUR 4.000,00 EUR 4.900,00 EUR

CAPÍTOL VI 32.000,00 EUR - CRÈDITS EXTRAORDINARIS CAPÍTOL III 428,865,00 EUR - BAIXES PER ANUL LACIÓ CAPÍTOL III CAPÍTOL IV 50.000,00 EUR 35.000,00 EUR - MAJORS INGRESSOS CAPÍTOL IX 428.865,00 EUR TERCER.- Exposar al públic en el termini reglamentari de quinze dies hàbils mitjançant un edicte en el tauler d'anuncis i en el Butlletí Oficial de la Província. QUART.- En cas que no es presentin reclamacions, l'acord serà ferm; en cas contrari, el Ple disposarà del termini d'un mes, comptat des de la finalització del període d'exposició pública, per resoldre-les. Voten a favor: 6 PSC-CP; 1 ERC-AM Voten en contra: 5 ICV-EUIA-E S'abstenen: - L'Alcalde dóna la paraula al senyor Lluis Esteban com a regidor d'economia. El senyor Esteban diu que vista la necessitat de suplementar diverses partides per tal de fer front a diferents obligacions i donat que hi ha la possibilitat de donar de baixa crèdit de partides amb crèdits suficients es presenta al Ple, per a la seva aprovació, la Modificació de pressupost número dos de l any 2017. Aquesta modificació està composta per la suplementació de crèdits següents: Capítol I- Retribucions bàsiques personal temporal acció social. 30.000 euros Capítol II - Rènting informàtica i equips oficina i manteniment edificis culturals, escolars, juvenils i ajuntament: 14.100 euros Capítol III - Interessos préstec substitució cobertura interessos i despeses formalització del mateix i modificació préstecs: 4.000 euros Capítol IV - Subvenció bens immobles: 4.900 euros Capítol VI - Inversions 2017: 32.000 euros Crèdits extraordinaris Capítol III - Interessos operació cancel lació cobertura d interessos: 428.865 euros Aquestes suplementacions de crèdits queden cobertes amb les següents baixes per anul lació i majors ingressos Capítol III - Altres despeses financeres: 50.000 euros Capítol IV - Ajuts al lloguer: 35.000 euros Majors ingressos Capítol IX Préstec substitució cobertura d interessos: 428.865 euros El senyor Juan José Vinuesa, del grup municipal ICV-EUiA-E, diu que la petició del prèstec és per seguir pagant els interessos. Comenta que ha sortit dins del mitjans com Montmeló està dins del 10% dels municipis més