1/1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6770-15.12.2014 CVE-DOGC-A-14343063-2014 ANUNCIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT ANUNCI d informació pública del Projecte de decret de derogació del Decret 148/2001, de 29 de maig, d ordenació ambiental de les instal lacions de telefonia mòbil i altres instal lacions de radiocomunicació. Se sotmet a informació pública el Projecte de decret esmentat així com la documentació complementària. La documentació és a disposició del públic a la Direcció General de Qualitat Ambiental (Av. Diagonal, 523-525, 08029 Barcelona), als Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat a Barcelona (C. d Aragó, 244-248 08007 Barcelona); a Girona (Pl. Pompeu Fabra, 1, 17002 Girona); a Lleida (C. Clot de les Monges, 6-8 25007 Lleida); a Tarragona (C. Anselm Clavé, 1 (Casa Gasset) 43004 Tarragona); a les Terres de l Ebre (Av. de la Generalitat, 116 43500 Tortosa); a la Catalunya Central (C. Àngel Guimerà, 14, 08241 Manresa) i a l Alt Pirineu i Aran (Ptge. Alzina, 3 25700 La Seu d Urgell). També es pot consultar a la pàgina web del Departament de Territori i Sostenibilitat (http://www.gencat.cat/territori). El termini per presentar al legacions és de 20 dies hàbils a comptar des de l endemà de la data de publicació d aquest Anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 28 de novembre de 2014 Assumpta Farran i Poca Directora general de Qualitat Ambiental (14.343.063) ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007
DECRET /2014, de de, de derogació del Decret 148/2001, de 29 de maig, d ordenació ambiental de les instal lacions de telefonia mòbil i altres instal lacions de radiocomunicació. L article 46 de l Estatut d autonomia de Catalunya estableix que els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col lectiva i intergeneracional. Afegeix que les polítiques mediambientals s han de dirigir especialment a reduir les diferents formes de contaminació, fixar estàndards i nivells mínims de protecció, articular mesures correctives de l impacte ambiental, i respectar els principis de preservació del medi. D acord amb aquests preceptes, l article 144.1 de l Estatut d autonomia de Catalunya estableix que corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per dictar normes addicionals de protecció. S hi afegeix que aquesta competència inclou, entre d altres, l establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental, la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, la regulació de l ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació i l establiment d altres instruments de control de la contaminació. La Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l Administració ambiental, va establir a Catalunya el model de prevenció i control integrats de la contaminació instaurat per la Directiva 96/61/CE, del Consell, de 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC). Posteriorment, atès el creixement accelerat de la tecnologia de la comunicació mitjançant la telefonia mòbil que es produeix a finals dels anys 90, i amb l objectiu de minimitzar la incidència que les instal lacions de radiocomunicació tenen sobre el territori, el paisatge i el medi ambient en general, la Generalitat, dins el marc de la Llei 3/1998, reclama una ordenació urgent d aquestes infraestructures per tal d establir les mesures de prevenció i control necessàries, i aprova el Decret 148/2001, de 29 de maig, d ordenació ambiental de les instal lacions de telefonia mòbil i altres instal lacions de radiocomunicació, el qual té com principis generals l establiment de: a) Les especificacions i determinacions tècniques aplicables a les instal lacions de radiocomunicació. b) El sistema d ordenació urbanística de la implantació de les instal lacions sobre el territori. c) El sistema d intervenció administrativa de les obres i activitats mitjançant el seu sotmetiment als règims de llicència o de comunicació i, eventualment, de sanció. El Decret 148/2001 en primera instància i posteriorment el Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, i se n adapten els annexos, estableixen el règim d intervenció per a les instal lacions de radiocomunicació, que va ser el de llicència municipal o de comunicació, en funció de les característiques de la instal lació i el seu lloc d ubicació. El mateix any l Estat va aprovar el Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d emissions radioelèctriques, el qual reglamenta uns límits d emissió menys restrictius que el Decret 148/2001, que reprodueixen les recomanacions de la
Unió Europea que figuren en la Recomanació del Consell, de 12 de juliol de 1999, relativa a l exposició del públic en general a camps electromagnètics (0 Hz a 300 GHz) (1999/519/CE). Poc temps després, la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions, regula, mitjançant l article 26, la necessitat que els organismes encarregats de la planificació territorial demanin a l Administració General de l Estat l informe sobre les necessitats de xarxes públiques de comunicacions electròniques, i mitjançant l article 30, la ubicació compartida i l ús compartit de la propietat pública o privada per part de les instal lacions radioelèctriques de comunicacions electròniques. L aprovació de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, manté el règim d intervenció administrativa aplicat per la Llei 3/1998 en aquestes instal lacions, però queda sense efecte l obligatorietat d efectuar els controls inicials i periòdics de les activitats subjectes al règim de comunicació. Posteriorment, mitjançant la Sentència del Tribunal Suprem de 22 de març de 2011, s anul len i es deixen sense efecte els articles 5, 6.2.a), 14.2, la disposició transitòria segona i els annexos 1, 2, 3 i 4 del Decret 148/2001. Amb l anul lació d aquests articles, la normativa que amb caràcter general és d aplicació a Catalunya pel que fa als límits d exposició a camps electromagnètics i distàncies de protecció de les instal lacions de telefonia mòbil i altres instal lacions de radiocomunicació, passa a ser el Reial decret 1066/2001, amb valors menys restrictius que els anteriors regulats pel Decret 148/2001. Darrerament l Estat va aprovar la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i determinats serveis, la qual, mitjançant l article 3, introdueix canvis substancials en matèria de telecomunicacions, on es deroga l obligatorietat de tramitar la llicència prèvia d instal lacions o d activitat per a la majoria de les instal lacions de radiocomunicació utilitzades per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques disponibles per al públic, a les quals els era exigible, i se substitueix per una declaració responsable o comunicació prèvia, a excepció dels casos següents: Les de nova implantació que tinguin impacte sobre espais naturals protegits. Les que fan ús privatiu i ocupació dels béns de domini públic. Les que tinguin impacte en el patrimoni historicoartístic. Les que ocupin una superfície superior a 300 m 2. Finalment l Estat va aprovar la Llei 9/2014, de 9 de maig, de telecomunicacions, que deroga la Llei 32/2003. Aquesta Llei estableix, en el seu article 34.4, que la normativa elaborada per les administracions públiques en l exercici de les seves competències que afecti el desplegament de les xarxes públiques de telecomunicacions electròniques i els instruments de planificació territorial o urbanística hauran de complir el que disposa la normativa sectorial de telecomunicacions, i, en el seu article 34.6, referma el marc de prevenció que estableix la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i determinats serveis, abans esmentada, i amplia lleugerament els supòsits d instal lacions que es tramiten mitjançant el règim de declaració responsable. D aquesta manera, la immensa majoria de les instal lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació urbana passen a tramitar-se dins del règim de comunicació i, per tant, no els són exigibles els controls inicial i periòdics.
El procediment de comunicació impossibilita l establiment dels preceptes preventius que permetia l avaluació prèvia del projecte i trasllada als ajuntaments i altres administracions competents l obligatorietat d haver de garantir el compliment de les prescripcions exigibles a aquesta tipologia d activitat, mitjançant el control i la inspecció exposats. Pel que fa al medi natural, el nou context jurídic no suposa una minva en la capacitat de protecció ni d acció preventiva de l Administració, atès que és possible incidir-hi mitjançant la supervisió d aquelles instal lacions de radiocomunicació que s emplacen en espais d interès natural i de la xarxa Natura 2000, d acord amb els preceptes que regula la normativa d avaluació d impacte ambiental i de prevenció i control ambiental d activitats. Així, la finalitat que va inspirar el Decret 148/2001 no es pot garantir actualment amb la seva aplicació, ja que l objecte sobre el qual s articula: regular la intervenció administrativa d instal lacions de radiocomunicació pel que fa als aspectes d implantació en el territori des del punt de vista d impacte visual i sobre el medi ambient i la població, ha quedat buit dels mecanismes jurídics que permeten exercirlo. En aquest context, mantenir el Decret 148/2001 en vigor no comporta disposar d un procediment administratiu que permeti una acció preventiva, per contra, suposa mantenir un sistema d intervenció administrativa del qual deriven obligacions als diferents agents implicats que resulten ineficaces en l actual marc normatiu. Per tot això, d acord amb/vist el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat i d acord amb el Govern, Decreto: Article únic Es deroga el Decret 148/2001, de 29 de maig, d ordenació ambiental de les instal lacions de telefonia mòbil i altres instal lacions de radiocomunicació. Disposició addicional única Es deixa sense contingut l apartat i) de l article 118 del Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat. Barcelona, Santi Vila i Vicente Conseller de Territori i Sostenibilitat Artur Mas i Gavarró President de la Generalitat de Catalunya