Guia d estil per a l elaboració de documents Subdirecció General d'organització, Coneixement i Sistemes d'informació Maig de 2012
Índex 1. Introducció... pàg. 3 2. Model de llengua... pàg. 4 3. Distribució gràfica de la informació... pàg. 5 3.1. Marges... pàg. 5 3.2. Identificació... pàg. 5 3.3.Tipografia i composició del text... pàg. 5 3.4. Peu de pàgina... pàg. 8 3.6. Gràfics, imatges i taules... pàg. 9 Guia d estil per a l elaboració de documents 2/9
1. Introducció Aquesta Guia respon a la necessitat de disposar d uns patrons estàndards que facilitin tant el procés d elaboració de documents del Departament com l homogeneïtzació dels aspectes més formals. S hi han tingut en compte els criteris corporatius del Programa d identificació visual de la Generalitat, que és el manual que conté les normes gràfiques de senyalització i identificació visual de la Generalitat de Catalunya. Tots els criteris s han d aplicar de forma homogènia als documents que s elaboren al Departament mitjançant l autoedició, tant interns com externs, d una extensió mínima de 10 fulls. Els documents amb menys nombre de fulls no han de seguir tots els criteris gràfics d aquesta Guia, però sí les pautes d estil generals del PIV: tipografia Helvetica o Arial, disposició del text a l esquerra, interlineat simple, etc. Guia d estil per a l elaboració de documents 3/9
2. Model de llengua A l hora d elaborar un document cal tenir en compte els criteris generals de redacció (llenguatge correcte, precís, entenedor i adequat) que, juntament amb una estructuració correcta del text, contribuiran que l escrit sigui més fàcil d entendre i, per tant, acompleixi l objectiu comunicatiu. Els usos de les llengües a l Administració de la Generalitat queden recollits als decrets 107/1987, 254/1987, 161/2002 i 162/2002. Concretament, al Decret 162/2002, s estableix que cal emprar amb correcció un llenguatge directe i simplificat que ha d evitar l ús de formes discriminatòries i androcèntriques. Pel que fa a la terminologia, també s especifica que cal usar els termes normalitzats pel Centre de Terminologia Termcat. 1 1 Podeu consultar aquests termes a l Optimot, cercador d'informació lingüística de la Generalitat que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. Guia d estil per a l elaboració de documents 4/9
3. Distribució gràfica de la informació 3.1. Marges A l opció Fitxer > Format de pàgina heu d especificar els marges següents: Superior: 3 cm Inferior: 3 cm Esquerre: 3 cm Dret: 2 cm 3.2. Identificació El logotip del Departament s ha de situar a 3 cm de la part inferior esquerra de la coberta (cos 12 i format GIG). No cal repetir el logotip a tot el document. (Vegeu-ne els exemples a la pàgina 6). 3.3.Tipografia i composició del text La tipografia que s utilitza és l Helvetica o l Arial, incloses les variants cursiva, negreta i negreta cursiva. a) Coberta Títol: cos 32, negreta Subtítol (optatiu): cos 24, rodona Autoria: cos 16, rodona Lloc i any d edició (optatiu): cos 16, rodona Els cossos de lletra del títol, del subtítol i de l autoria es poden reduir o augmentar en funció de la llargada del text. Guia d estil per a l elaboració de documents 5/9
Si el document és extern, és a dir, de difusió pública, l autoria ha de ser sempre el Departament d Ensenyament per tal de transmetre una imatge única, clara i sòlida. En aquests documents, per tant, no cal especificar l autoria, atès que amb la identificació del Departament (logotip) ja és suficient. Exemple de coberta de document extern Títol Negreta 32 30 57 20 Sense autoria S entén que l autor és el Departament d Ensenyament: la identificació, per tant, ja la mostra el logotip Data Rodona 16 Exemple de coberta de document intern 30 Títol Negreta 32 Data Rodona 16 Autoria Rodona 16 Guia d estil per a l elaboració de documents 6/9
Crèdits Després de la coberta, es pot disposar d una pàgina de crèdits a la part inferior esquerra amb les dades següents (cos 9): - Títol original si es tracta d una traducció. - Enllaç o URL, si es pot consultar per Internet. - Llicència d ús obert, si n hi ha (consulteu l article 13 de la Normativa editorial de l Administració de la Generalitat de Catalunya). - Lloc i any d edició. - Autoria: Cal tenir en compte la normativa sobre propietat intel lectual. 2 - Generalitat de Catalunya Departament o departaments col laboradors b) Índex L índex ha de tenir el mateix cos que el text interior del document (11 punts). c) Text interior El cos de lletra del text interior ha de ser d 11 punts. El text s ha de justificar a l esquerra i cal evitar partir les paraules a final de línia. L interlineat ha de ser simple i entre paràgrafs cal deixar una línia en blanc. Pel que fa als títols, la gradació ha d anar numerada, si escau, de la manera següent: Nivell 1: Negreta 16 Nivell 2: Negreta 11 Nivell 3: Cursiva 11 Per tal de facilitar la llegibilitat i la claredat del text es recomana no sobrepassar d aquests tres nivells d estructuració. Els títols i els subtítols s han d escriure sense punt al final i en minúscula, tret de la primera lletra o de les que escaigui per la seva naturalesa: podeu consultar tots els criteris sobre majúscules i minúscules a la intranet del Departament (recursos > llengua). Pel que fa als usos tipogràfics especials, com a criteri general, es pot usar la lletra negreta per destacar text (cal evitar, per tant, l ús de majúscules innecessàries o la combinació de colors i formats, subratllats, etc.). 2 Els drets de propietat intel lectual queden recollits al Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d abril. D acord amb l article 51.2 d aquest Reial decret, si no hi ha pacte escrit, es considera que els drets d explotació han estat cedits en exclusiva i amb l abast necessari per a l exercici de l activitat habitual de l empresari en el moment de lliurar l obra en virtut de la relació laboral, és a dir, que l autor és la Generalitat de Catalunya. Guia d estil per a l elaboració de documents 7/9
Exemple de nivells de gradació del text Nivell 1 Negreta 16 Nivell 2 Negreta 11 Nivell 3 Cursiva 11 d) Notes Usualment les notes i acotacions del text aporten un valor afegit als continguts del document. S'escriuen amb lletra rodona, de mida menor que la del text normal. Com a crida, es pot fer servir un asterisc o un número. És recomanable situar les notes al peu de pàgina on hi ha la crida. Si no és possible encabir-les totes a la mateixa pàgina, es poden passar les que escaigui a la pàgina següent: després de la crida cal posar la indicació, en cursiva, De la pàgina anterior o bé De la pàgina X). Guia d estil per a l elaboració de documents 8/9
3.4. Peu de pàgina Mitjançant l opció Visualització > Capçalera i peu, cal incloure el nom del document, ajustat a l esquerra, i la paginació (tot a cos 8 o 9). Quant a la paginació, és bo d incloure tant el número de pàgina com el nombre total de pàgines, separats per una barra. A sobre del peu hi ha d haver un filet superior de mig punt de tancament de pàgina (Format > Vores i ombrejat). Exemple de peu de pàgina i nota a peu de pàgina Nota a peu de pàgina Rodona de mida menor que el text, en aquest cas, 8 Peu de pàgina Filet 0,5 punts, rodona cos 9 3.5. Gràfics, imatges i taules a) Gràfics i taules Els gràfics i les taules han de seguir, sempre que sigui possible la normativa que el PIV estableix per a les publicacions. b) Imatges Les imatges poden portar una descripció a la part superior esquerra (cos 8 o 9). Si hi cal afegir comentaris explicatius o aclariments, cal tenir en compte que no trepitgin el text o els elements de la imatge. Es recomana dibuixar filets (0,5 punts), de forma vertical o horitzontal amb text associat (cos 8 o 9). Exemple d imatge amb comentaris explicatius Cerca avançada Per criteris, fonts i fitxes Contacte Telèfon per a consultes Fonts Diccionaris, lèxics, criteris... Guia d estil per a l elaboració de documents 9/9