ORDINADOR PERSONAL: MAQUINARI

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 1/19 MATÈRIA Tecnologia NIVELL ESOLoe3A PROFESSOR/A Singla Peña, Emma DATA Títol temari: maquinari TECNOLOGIES Versió impresa ORDINADOR PERSONAL: MAQUINARI

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 2/19 1. Els ordinadors 1.1. Ordinador personal Un ordinador és una màquina electrònica que es pot programar per processar informació. Per tant, els aparells següents són ordinadors: Aquests, en canvi, no ho són. Malgrat que processen informació, no poden programarse per processar-la d altres maneres. Però, cal alguna cosa més per ser un ordinador personal. Una màquina que processa informació és un ordinador personal o PC (Personal Computer) quan la persona que l utilitza pot ser, al mateix temps, programador i usuari dels seus programes. Tot i que avui dia hi ha pocs usuaris que es facin els seus propis programes, segueix existint la possibilitat de fer-ho. Per tant, els aparells següents sí que són ordinadors personals: MAQUINARI 1

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 3/19 I, en canvi, aquests altres són ordinadors, però no són PC. 1.2. Informació Un ordinador utilitza dos tipus d informació: les dades, que manipula per produir els resultats i les instruccions, segons les quals fa el tractament de les dades. Per introduir la informació a l ordinador, hi ha d haver necessàriament un mitjà. A la dècada dels anys setanta, algunes de les primeres màquines programables tenien com a suport targetes perforades. La informació quedava registrada per la presència o absència de forats en determinades posicions de la targeta. Només hi havia dos estats possibles: hi havia forat o no n hi havia. Cada posició contenia una unitat d informació binària, també anomenada bit. Actualment, les coses han canviat i els CD, DVD i BD són suports per a l emmagatzematge d ús molt estès i de baix cost. No obstant això, la informació es continua enregistrant en unitats binàries o bits. La informàtica estudia el tractament automàtic de la informació. Philippe Dreyfus, físic francès i professor d informàtica a Harvard, va encunyar l any 1962 la nova paraula informatique, a partir d information i automatique. 1.3. Bit Quan llancem una moneda, només poden passar dues coses: que surti cara o que surti creu. Com que només hi ha dos resultats possibles, n hi ha prou amb utilitzar els símbols 0 i 1 per representar-los: El resultat de la tirada és una dada binària. 0 és creu 1 és cara Quan tirem un dau la cosa canvia, perquè poden passar sis coses diferents. Tanmateix, podem escriure igualment els resultats utilitzant només els símbols 0 i 1: 1 és 001 4 és 100 2 és 010 5 és 101 3 és 011 6 és 110 El resultat de la tirada no és una dada binària, però l estem expressant en sistema binari. MAQUINARI 2

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 4/19 El bit (Binary Digit) és la unitat d informació binària. Pot tenir només dos valors, que acostumen a representar-se amb els símbols 0 i 1. Totes les dades amb què treballa un ordinador s han convertit en bits o combinacions de bits. Si una dada pot prendre només dos valors, com passa quan llancem una moneda, n hi ha prou amb un bit per expressar-la. Però si una dada pot prendre més de dos valors, com passa amb la tirada d un dau, calen diversos bits per fer-ho. 1.4. Tipus d informació La informació que utilitza un ordinador pot ser de diferents tipus: Dades d entrada Les dades d entrada són la informació que s introdueix a l ordinador. Una pel lícula en DVD és un exemple de dades d entrada. Instruccions de programa Les instruccions de programa codifiquen els passos que ha de seguir l ordinador per processar les dades d entrada. Un reproductor multimèdia (VLC, QuickTime, Windows Media Player ) és un conjunt d instruccions de programa. Dades de sortida Les dades de sortida són els resultats que produeix l ordinador després d haver processat les dades. Les imatges que apareixen a la pantalla són un exemple de dades de sortida. 2. MAQUINARI El terme anglès hardware és també molt comú per referir-se al maquinari. El maquinari (hardware) d un ordinador personal és la seva part física. Hi ha dos tipus de maquinari: Nucli de l ordinador El nucli de l ordinador s encarrega del processament de dades i regula la circulació de la informació. En un ordinador d escriptori, es troba a l interior de la torre. En un ordinador portàtil, està sota el teclat. Perifèrics Un perifèric és un dispositiu que actua d interfície entre el nucli de l ordinador i l exterior. N hi ha de tres tipus: Els perifèrics d entrada fan arribar la informació al nucli de l ordinador. Els perifèrics de sortida transporten la informació des del nucli fins a l usuari. MAQUINARI 3

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 5/19 Els perifèrics d entrada i sortida són capaços de portar a terme les dues tasques, segons les necessitats de l usuari. Als ordinadors portàtils, part dels perifèrics (teclat, pantalla, lectors òptics, càmera web, ratolí tàctil, etc.) van integrats a la carcassa de l ordinador, a prop del nucli. Però no per això deixen de ser perifèrics. 2.1. Nucli de l ordinador El nucli de l ordinador està format per: La placa mare La placa mare probablement és la part més important d un ordinador personal. Serveix com a suport i mitjà de comunicació entre els elements. El processador El processador controla totes les activitats del sistema informàtic. La memòria Anomenem memòria el conjunt de dispositius que emmagatzemen temporalment les dades d entrada i les instruccions que el processador utilitza. La BIOS La BIOS és una memòria especial que conté les primeres instruccions que s executen quan s encén l ordinador. La seva missió principal és trobar els dispositius d emmagatzematge no volàtil per carregar el sistema operatiu a la memòria. La font d alimentació La font d alimentació converteix el corrent altern, que rep de les instal lacions elèctriques, en corrent continu, que és el que necessita la placa mare per funcionar. 2.1.1. Placa mare La placa mare serveix com a suport i mitjà de comunicació entre tots els elements de l ordinador. És una targeta de circuit imprès on estan gravades les connexions entre dispositius. Els dispositius s uneixen a la placa mare de diferents maneres: La BIOS i alguns xips integrats estan soldats a la placa mare de manera que no es poden extreure. El processador està inserit en un sòcol. I els perifèrics utilitzen connectors als quals es pot accedir des de la torre. La placa mare també s anomena targeta mare (motherboard). MAQUINARI 4

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 6/19 2.1.2. Processador El processador o CPU (Central Processing Unit) és un xip amb milions de transistors diminuts que estan interconnectats. Controla totes les activitats del sistema informàtic i és com el cervell de l ordinador. S encarrega del tractament de les dades d entrada per obtenir les dades de sortida. Com que treballa a una freqüència de funcionament alta, s escalfa. Però una temperatura excessiva podria causar errors en el sistema i escurçaria la vida de molts components. Per evitar-ho, cal que hi hagi un dissipador de calor i un ventilador. Els processadors es fabriquen en forma de xips (circuits integrats de material semiconductor, generalment silici). Per aquest motiu, la zona de Califòrnia on es concentren la majoria d empreses de disseny de circuits integrats és coneguda amb el sobrenom de Sillicon Valley, Vall del Silici. 2.1.2.1. Freqüència de funcionament Els programes estan formats per una llista d instruccions. El processador executa les instruccions dels programes que estan carregats a la memòria. Les instruccions s executen l una rere l altra. Segueixen l ordre establert en el programa i el ritme que marca el rellotge de l ordinador. El processador necessita temps per executar cada instrucció. Com més curt és el temps que necessita, més instruccions pot executar en un mateix interval. Velocitat del processador És un terme col loquial i poc rigorós. Està relacionada amb el temps que tarda a executar-se un programa i la rapidesa amb què l ordinador respon a les ordres. Freqüència del processador Es tracta del terme formal i rigorós. Dóna compte del nombre d operacions fonamentals per segon que el processador és capaç d executar. Es mesura en hertzs (Hz) o en qualsevol dels seus múltiples del Sistema Internacional d Unitats. Un ordinador comercial actual treballa a una freqüència d entre 1 i 3 GHz. El temps d execució d una instrucció es mesura en cicles de rellotge. El rellotge d un ordinador és un dispositiu que es troba sobre la placa mare i marca el ritme de treball de la resta d elements, fins i tot del processador. 2.1.3. Memòria La memòria està constituïda pels dispositius que emmagatzemen temporalment les dades d entrada i les instruccions que el processador està utilitzant. Permet operacions bàsiques d escriptura i lectura. MAQUINARI 5

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 7/19 Quan el processador demana informació (dades o instruccions): 1. La memòria la busca. 2. L emmagatzema. 3. La cedeix al processador. Aquesta informació és volàtil. Si apaguem l ordinador o se n va la llum, es perden totes les dades carregades a la memòria. Quan comencem a redactar un document nou (amb el programa OpenOffice.org Writer, per exemple), les dades que generem queden únicament a la memòria de l ordinador. Per guardar-les indefinidament, hem de donar l ordre. 2.1.3.1. Tipus RAM La RAM (Random-Access Memory) és la memòria principal de l ordinador. El processador rep les dades d entrada i les instruccions de la RAM i també hi guarda els resultats. Està formada per un o més mòduls que s encaixen en sòcols disposats sobre la placa mare. Si hi queden sòcols lliures, pot ampliar-se la RAM afegint-hi més mòduls. Els mòduls de RAM utilitzen tecnologia DRAM (Dynamic Random-Access Memory). És RAM dinàmica perquè, per mantenir emmagatzemada una dada, s ha de revisar i recarregar-la cada cert temps. Memòria cau El cau és una memòria més reduïda que la RAM, integrada en el processador, on es desa una còpia de les dades que s utilitzen més sovint. Com que està integrada al processador, l accés a la memòria cau és més ràpid que a la RAM. Els ordinadors personals moderns disposen d 1 MB o més de memòria cau. Els mòduls de memòria cau es fabriquen amb tecnologia SRAM (Static Random-Access Memory). És RAM estàtica perquè emmagatzema dades sense necessitat d actualitzar-les contínuament. Memòria virtual La tècnica de memòria virtual permet ampliar l espai de memòria disponible. Consisteix a reservar, a través del sistema operatiu, un determinat espai del disc dur per a ús del processador. Les dades i les instruccions dels programes en execució han d emmagatzemar-se en la memòria. Per tant, ampliar-la permet augmentar el nombre de programes i de dades que poden gestionar-se a la vegada. De totes maneres, el processador no fa ús de la memòria virtual si té memòria RAM disponible, ja que l accés al disc dur és molt més lent. MAQUINARI 6

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 8/19 En el context de la navegació web, el cau és l espai de disc utilitzat pel navegador web per emmagatzemar pàgines que visitem freqüentment. Quan l usuari visita diverses vegades una pàgina web, no cal que esperi cada vegada que es completi la descàrrega des d Internet, sinó que se li pot presentar la còpia guardada al disc dur. 2.1.3.2. Unitats de mesura La capacitat d emmagatzematge o mida de la memòria es mesura en bytes. Un byte és un grup de vuit bits (recordeu que un ordinador emmagatzema i treballa amb informació binària). Els múltiples d un byte (B) més freqüents són: 10 el quilobyte (kb), equivalent a 2 B (1.024 B); 10 el megabyte (MB), equivalent a 2 kb o 2 20 B (1.048.576 B); 10 el gigabyte (GB), equivalent a 2 MB, 2 20 kb o 2 30 B (1.073.741.824 B) i 10 el terabyte (TB), equivalent a 2 GB, 2 20 MB, 2 30 kb o 2 40 B (1.099.511.627.776 B). La mida de la memòria dels ordinadors personals actuals està compresa, aproximadament, entre els 512 MB i els 4 GB. Els discs durs, en canvi, arriben a capacitats de terabytes. Quan ens referim a la velocitat d una connexió a Internet, utilitzem normalment la paraula megues, amb el significat de megabits per segon i no de megabytes per segon. 2.1.3.3. Espai de memòria compartida L espai de memòria està compartit pel sistema operatiu i per les aplicacions que s executen en cada moment. Així, en la memòria d un ordinador poden estar carregats, simultàniament, molts programes, a més del propi sistema operatiu. Com més gran sigui la capacitat de memòria, els programes podran ser més complexos o se n podran utilitzar més alhora. 2.1.4. BIOS La BIOS (Basic Input-Output System) és un xip d emmagatzematge de dades que està soldat a la placa mare. Conté les primeres instruccions que s executen en encendre l ordinador i que són necessàries per: Comprovar el funcionament correcte d alguns components de la placa mare quan l ordinador es posa en marxa. És un test d engegada i s anomena POST (Power-On Self-Test). Carregar a la memòria informació disponible en algun dispositiu d emmagatzematge no volàtil connectat a la placa mare (normalment el disc dur) per arrencar el sistema. MAQUINARI 7

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 9/19 El xip de la BIOS és una memòria no volàtil, que conserva les dades que conté encara que l ordinador s apagui. Les primeres memòries BIOS eren de tipus ROM (Read Only Memory) i no s hi podia escriure a sobre; les actuals, en canvi, són de tipus flash, de manera que pot modificar-se n el contingut. 2.1.5. Font d alimentació 2.2. Dispositius perifèrics La font d alimentació converteix el corrent altern que rep de les instal lacions elèctriques en corrent continu, que és el que necessita la placa mare per funcionar. En un ordinador d escriptori, ocupa un espai considerable de la torre. En un portàtil, incorpora bateries recarregables. Això proporciona alimentació sense interrupcions en moments en què l ordinador no està endollat al subministrament elèctric. Les més utilitzades són les d ió liti. Un perifèric és un dispositiu que actua d interfície entre el nucli de l ordinador i l exterior. Els perifèrics permeten l entrada i sortida de la informació. L usuari els utilitza per introduir, veure, escoltar, guardar o imprimir informació. Alguns s instal len directament sobre la placa mare i queden amagats dins de la torre. D altres es connecten des de fora a través de ports especialitzats. 2.2.1. Connector USB L USB (Universal Serial Bus) és un model de port; és a dir, un tipus de connexió que permet la comunicació entre el nucli de l ordinador i els perifèrics. Es va crear l any 1996 i ràpidament es va popularitzar. Entre les seves característiques, destaca que: Té la capacitat de connectar molts perifèrics alhora a un mateix port. Amb ell, els perifèrics de poc consum no necessiten una font d alimentació addicional. Es pot connectar i desconnectar un perifèric sense haver d apagar el sistema. Hi ha molts aparells que poden utilitzar USB: un teclat, un ratolí, una impressora, un telèfon mòbil, un reproductor multimèdia, una càmera digital, un llapis de memòria, una PDA, etc. Quan es connecta un nou dispositiu per mitjà d USB, l ordinador el reconeix i l instal la, excepte si necessita programes específics dels quals no disposa. La major part de l èxit dels dispositius que s uneixen a l ordinador mitjançant connectors USB és conseqüència del fet que poden instal lar-se sense necessitat de reiniciar l equip, sempre que el controlador (driver) corresponent estigui disponible per al sistema operatiu. Aquesta funcionalitat s anomena plug-and-play. MAQUINARI 8

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 10/19 2.2.2. Dispositius d emmagatzematge no volàtil Els dispositius d emmagatzematge no volàtil permeten guardar dades durant un temps indefinit. Fins i tot les mantenen en absència d alimentació elèctrica. No obstant això, la velocitat d escriptura és més lenta que en la memòria RAM. Per això no s utilitzen per carregar a la memòria els programes que executa el processador. Actualment, s utilitzen tres tecnologies de fabricació de dispositius d emmagatzematge no volàtil: Disc dur magnètic Disc òptic Dispositiu d estat sòlid tipus flash 2.2.2.1. Discs durs magnètics Els discs durs magnètics són dispositius amb una gran capacitat d emmagatzematge i rapidesa de lectura i escriptura de dades. Precisament per això, s utilitzen per emmagatzemar sistemes operatius, programes i dades. Estan connectats a l ordinador permanentment i actuen com a suport principal de l equip. En els ordinadors d escriptori es troben a l interior de la torre. En els portàtils, sota el teclat. També hi ha discs durs externs que es connecten mitjançant USB. Normalment s utilitzen per alliberar espai a l ordinador i per fer còpies. La denominació disc dur es va encunyar per oposició als antics disquets, alguns dels quals eren flexibles (floppy disks). Les parts fonamentals d un disc dur són: Capçals de lectura i escriptura S encarreguen de llegir la informació i escriure-la al disc. La majoria de discs durs tenen un capçal de lectura i escriptura a cada costat del disc. Discs o plats Els discs o plats són suports circulars d alumini o de vidre recoberts amb una capa fina de material magnètic. Eix Els discs o plats es localitzen i giren sobre l eix. MAQUINARI 9

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 11/19 2.2.2.2. Discs òptics Els discs òptics són suports circulars de material plàstic recoberts per una capa reflectant. Per llegir i escriure sobre el disc s utilitzen lectors òptics equipats amb tecnologia làser. Aquests lectors estan preparats per ser connectats directament a la placa mare, dins la torre, o mitjançant USB, com a dispositius externs. Els discs òptics es poden produir a un cost molt baix. A més, es transporten i emmagatzemen fàcilment, perquè el suport on es graven les dades i el lector òptic són elements independents. Això els diferencia dels discs durs, on el lector i el suport són inseparables. Tanmateix, els discs durs tenen una velocitat i capacitat superiors. Tipus CD ( Compact Disc) Té una capacitat de 700 MB, aproximadament. Es distingeixen els tipus següents: CD-A ( Compact Disc Digital Audio) Emmagatzema fins a 80 minuts d àudio no modificables. CD-ROM ( Compact Disc Read Only Memory) Emmagatzema dades no modificables. CD-R ( Compact Disc Recordable) Admet l escriptura de dades només una vegada. CD-RW ( Compact Disc ReWritable) Admet la reescriptura després d esborrar per complet el contingut anterior. DVD ( Digital Versatile Disc) Té una capacitat de 4,38 GB o més. Es distingeixen els tipus següents: DVD-ROM ( Digital Versatile Disc Read Only Memory) Emmagatzema dades no modificables. DVD-R i DVD+R ( Digital Versatile Disc Recordable) Admet l escriptura de dades només una vegada. DVD-RW i DVD+RW ( Digital Versatile Disc ReWritable) Admet la reescriptura després d esborrar per complet el contingut anterior. DVD-RAM ( Digital Versatile Disc Random Access Memory) Emmagatzema dades modificables. MAQUINARI 10

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 12/19 BD ( Blu-Ray Disc) Té una capacitat de 23,3 GB o més. Es distingeixen els tipus següents: BD-ROM ( Blu-Ray Disc Read Only Memory) Emmagatzema dades no modificables. BD-R ( Blu-Ray Disc Recordable) Admet l escriptura de dades només una vegada. BD-RE ( Blu-Ray Disc Rewritable) Admet la reescriptura després d esborrar per complet el contingut anterior. 2.2.2.3. Dispositius d estat sòlid de tipus flash Els dispositius d estat sòlid de tipus flash utilitzen circuits integrats sense components mecànics ni discs de cap mena per emmagatzemar dades de manera permanent. Pros Són més robustos davant de vibracions. Consumeixen menys energia i s escalfen menys. Proporcionen una velocitat de lectura i escriptura de dades més gran. Contres La capacitat d emmagatzematge en un mateix espai és molt inferior. El preu per byte és molt més alt. Tipus Disc flash Es tracta d un dispositiu de memòria flash dissenyat com a alternativa al disc dur magnètic, pensat especialment per a ordinadors portàtils ultralleugers. Per això la seva forma i connexions sovint són idèntiques a les dels discs durs convencionals. Típicament, té una capacitat de poques desenes de gigabytes. Memòria USB flash La memòria USB flash és un dispositiu que utilitza la mateixa tecnologia que els discs flash. Està pensada per ser connectada a l ordinador per USB. És petita i molt fàcil d utilitzar, la qual cosa la fa ideal per traspassar arxius d un ordinador a un altre. La connexió USB limita la velocitat de lectura i escriptura, que es manté, en qualsevol cas, per sobre de la d un disc òptic. Típicament, una memòria USB flash té una capacitat de desenes de gigabytes. Les memòries USB flash també s anomenen comunament pen drive, llapis USB, etc. MAQUINARI 11

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 13/19 Targeta de memòria flash La targeta de memòria flash és un dispositiu pensat per a càmeres digitals i telèfons mòbils que prescindeix de la connexió USB. La major part d ordinadors ja incorporen un lector que permet accedir al seu contingut. Típicament, té una capacitat de l ordre del gigabyte. 2.2.3. Escàner i impressora L escàner és un dispositiu que permet passar continguts del paper a l ordinador. Un dels seus paràmetres principals és la resolució màxima en què pot oferir-se la imatge que s escaneja. Aquesta característica de les imatges es mesura tradicionalment en ppp, que vol dir píxels per polzada. La impressora és un dispositiu que permet transferir contingut de l ordinador al paper. Hi ha dos tipus d impressores: Impressores d injecció de tinta: Tenen un cost baix. Estan pensades per a la impressió en color. Utilitzen cartutxos de tinta. Impressores làser: Tenen un cost elevat. Estan pensades per a la impressió en escala de grisos (tot i que algunes poden imprimir en color). Utilitzen tòner. 2.2.4. Monitor El monitor és el dispositiu principal que permet la transmissió de dades des de l ordinador cap a l usuari per via visual. Fins fa només uns anys, tots els monitors es comunicaven amb la targeta gràfica de l ordinador per mitjà de l estàndard SVGA (Super Video Graphics Array) i els connectors corresponents VGA. Aquest sistema, que és analògic, era útil amb els monitors antics, però va convertir-se en un problema amb l aparició dels moderns TFT (Thin Film Transistor), que treballen amb informació digital. Recentment, han aparegut els connectors DVI (Digital Visual Interface), que transmeten informació digital. Així, els monitors moderns poden tractar-la sense transformacions analògic-digital i sense la consegüent pèrdua de qualitat. MAQUINARI 12

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 14/19 A grans trets, un senyal analògic reprodueix allò que vol representar (una imatge, en aquest cas), mentre que un senyal digital en codifica la informació essencial. Així, els rellotges d agulla són analògics, ja que reprodueixen el pas del temps en el moviment de les seves agulles, mentre que els rellotges digitals el codifiquen de manera numèrica. 2.2.4.1. Característiques Píxel Un píxel és la unitat mínima que forma les imatges en una pantalla. Té un color i una brillantor determinats. Com més gran és el nombre de píxels presentats per una determinada pantalla (de mida concreta), més detalls d una imatge a pantalla completa és capaç de mostrar. Resolució màxima Anomenem resolució de pantalla el producte del nombre de píxels de què es compon una columna pel nombre de píxels de què es compon una fila. Una pantalla que treballa a una resolució de 800 600 mostra 480.000 píxels. La resolució màxima d una pantalla indica la quantitat màxima de píxels que és capaç de mostrar i, per tant, la mida de la imatge més gran que pot presentar sencera. Una pantalla pot configurar-se a resolucions inferiors a la màxima, si és necessari. Relació d aspecte La relació d aspecte d una pantalla s expressa com el quocient simplificat del nombre de píxels d amplada entre el nombre de píxels d alçada. Una pantalla amb una relació d aspecte d 1 : 1 és quadrada. Els monitors rectangulars poden tenir una relació d aspecte clàssica de 4 : 3 o una relació d aspecte panoràmica de 16 : 9. Mida La mida d una pantalla s indica amb la longitud de la seva diagonal. Normalment s expressa en polzades, que és una unitat de mesura anglosaxona que equival a 25,4 mm. Les pantalles dels ordinadors ultraportàtils solen ser de 9 polzades. Aquesta dada, combinada amb la relació d aspecte, permet calcular l alçada i l amplada de la pantalla, en polzades. 2.2.5. Ratolí El ratolí és un dispositiu que permet moure el cursor per la pantalla i donar ordres. En general, té dos botons laterals i una rodeta central. Els ordinadors portàtils incorporen a la carcassa un dispositiu apuntador diferent del ratolí. Es denomina ratolí tàctil (touchpad o trackpad), i és una superfície que transmet al cursor el moviment del dit sobre ella. MAQUINARI 13

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 15/19 Les accions més comunes que es fan amb el ratolí i la seva utilitat més habitual (és configurable en alguns sistemes) són: Apuntar Movent el ratolí. Per col locar el cursor sobre una icona o menú. Clic esquerre senzill Prement el botó esquerre un cop. Per seleccionar una icona o menú. Doble clic esquerre Prement el botó esquerre dues vegades seguides. Per activar una icona o menú. Clic dret Prement el botó dret un cop. Per desplegar el menú contextual, amb opcions de la icona. Clic i arrossegar Prement el botó esquerre i movent el ratolí simultàniament. Per moure una icona o finestra per la pantalla, o per seleccionar text o un conjunt d icones. Desplaçar Girant la rodeta central. Per desplaçar el contingut d una finestra verticalment o canviar els augments en aplicacions amb zoom. 2.2.6. Targetes controladores o d expansió La targeta controladora o d expansió és un dispositiu que augmenta les funcionalitats de l ordinador, ja que permet afegir-hi maquinari perifèric. Podem destacar dos elements: Connectors addicionals Possibiliten la connexió de nous perifèrics a l ordinador. Circuits integrats Ajuden el processador en la gestió dels perifèrics connectats. Poden estar especialitzats en la realització d algun tipus de càlcul. 2.2.6.1. Tipus Targeta gràfica Tasques: captura de vídeo, sintonització i sortida de televisió, acceleració gràfica 2D i 3D La targeta gràfica genera imatges que es visualitzen en el monitor o en un altre dispositiu anàleg, també connectat a la targeta. Targeta de so Tasques: gravació, reproducció i síntesi de so. MAQUINARI 14

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 16/19 La targeta de so disposa de connectors especialitzats: Rosa, per a l entrada analògica d àudio de micròfons. Blau, per a l entrada analògica d àudio de reproductors de so amb una potència superior a la dels micròfons. Verd, per a la sortida analògica d àudio d altaveus frontals. Negre, per a la sortida analògica d àudio d altaveus posteriors. DA-15, per connectar joysticks de videojocs o dispositius MIDI. Targeta de xarxa Tasques: connexió a una xarxa de comunicacions. La targeta ha de ser adequada a la xarxa a la qual es vol accedir: Xarxa elèctrica Tipus Ethernet, amb interfície elèctrica. Xarxa òptica Tipus Ethernet, amb interfície òptica. Xarxa sense fil Tipus Wi-Fi, amb interfície radioelèctrica. 2.2.7. Teclat El teclat és un dispositiu que permet la introducció d informació a l ordinador mitjançant els botons de comandament, que anomenem tecles. Hi ha diferents tipus de teclats i el més comercialitzat a Espanya és l IBM / Windows de 105 tecles. Les tecles formen els grups següents: Tecles multimèdia No tots els teclats en tenen. Proporcionen accés directe a aplicacions, com un client de correu o un navegador web. Controlen el volum, una reproducció audiovisual, etc. Tecles de funció Proporcionen accés ràpid a funcions específiques de cada aplicació. MAQUINARI 15

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 17/19 Algunes funcions habituals són: <F1> <F2> <F3> <F4> <F5> <F6> <F7> <F10> <F11> Per obrir el menú d ajuda. Per canviar el nom d un arxiu. Per obrir el cercador de Windows. Per desplegar la barra de direccions del navegador. Per actualitzar la finestra del navegador. Per moure s entre els elements d una finestra. Per revisar l ortografia en un processador de text. Per seleccionar la barra de menús. Per veure la finestra a pantalla completa. Tecles d edició Permeten, entre altres coses, fer funcionar el cursor en aplicacions de tractament de text. <Imp Pant> <Pausa> <Ins> <Inici> <RePàg> <Supr> <Fi> <AvPàg> < >, < >, < >, < > Per fer captures de pantalla. Per fer una pausa en l execució d alguns programes. Per activar o desactivar la manera d inserir. Per anar a l inici de la línia. Per anar a la pàgina anterior. Per suprimir els caràcters que hi ha després del cursor. Per anar al final de la línia. Per anar a la pàgina posterior. Per moure el cursor cap amunt, cap avall, a la dreta o a l esquerra. Tecles alfanumèriques Permeten introduir caràcters alfanumèrics en aquells programes que els accepten. Tecles numèriques Permeten inserir xifres. Tenen una segona funció quan actuen combinades amb la tecla <Shift>. I algunes fins a una tercera funció quan actuen combinades amb la tecla <Alt Gr> o la tecla <Ctrl> més la tecla <Alt>. Tecles alfabètiques Tecles de puntuació gramatical Tecles de control d escriptura MAQUINARI 16

Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 18/19 Tecles del bloc numèric Permeten introduir xifres. Tenen una segona funció quan actuen combinades amb la tecla <Shift> o havent desactivat la tecla <Bloq Num>: <0> Per activar o desactivar la manera d inserir. <.> Per suprimir els caràcters que hi ha després del cursor. <1> Per anar al final de la línia. <2> Per anar a la línia inferior. <3> Per anar a la pàgina següent. <4> Per avançar cap a l esquerra. <6> Per avançar cap a la dreta. <7> Per anar a l inici de la línia. <8> Per anar a la línia superior. <9> Per anar a la pàgina anterior. La distribució de tecles o layout dels teclats espanyols (heretada de la utilitzada als Estats Units) es denomina QWERTY. Existeixen altres tipus de distribució de tecles: la QWERTZ s utilitza als països de parla germànica, i l AZERTY als països francòfons. Tots aquests es construeixen amb les sis lletres situades a l esquerra de la fila superior de tecles. MAQUINARI 17

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org) APUNTS Data impressió: 30/04/2018 Pàgina 19/19