Polítiques de comunicació i espai català de comunicació Escacc / OPC (InCom-UAB)

Documentos relacionados
Código: Créditos ECTS: 6. Titulación Tipo Curso Semestre. Uso de idiomas

Evolució històrica i models de think tanks a Catalunya. El cas de les fundacions dels partits polítics. Tesi Doctoral de Francesc Ponsa i Herrera

Memòria anual d activitats de l Observatori CUSC-UB. Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Títols, diplomes i certificats equivalents al certificat de nivell B2 de la Direcció General de Política Lingüística

(G116) GRAU EN COMUNICACIÓ I PERIODISME AUDIOVISUALS

GUIMERÀ I ORTS, Josep Àngel (2010) Polítiques de televisió, canvi tecnològic i proximitat a Catalunya. Quaderns del CAC, núm. 35, pàg

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

Aproximación bibliométrica a la investigación catalana en comunicación ( )

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

La Xarxa Vives ofereix un curs en línia i gratuït de llenguatges especialitzats de català per a estudis universitaris

Títols, diplomes i certificats equivalents al certificat de nivell C1 de la Direcció General de Política Lingüística

Aprovat en Consell de Govern de 24 d'abril de 2018

CURRÍCULUM VITAE. ELOI SERRANO ROBLES DNI: J Data de Naixement : 23/10/1976 Setembre de 2011

Perspectives del sector de la comunicació a Catalunya Outlook Blanquerna: perspectives del sector de la comunicació a Catalunya 2018

ELS ACORDS EDUQUEN Jornada d intercanvi d experiències

1. De la recerca científica a la creació d un recurs patrimonial

L administració-e projecte de projectes: l experiència a la UAB. Antoni Borfo Bach. Novembre 2012

ANTONI FERNÁNDEZ PÉREZ

Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017

GRAU EN COMUNICACIÓ I PERIODISME AUDIOVISUALS 1r curs - 1r semestre

La tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils

Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària.

2011: ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA

Actualització del dret català arran del nou Estatut d autonomia

Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'educació Àrea de coneixement: Didàctica i Organització Escolar 1

--- PROPOSTES PER MILLORAR LA SITUACIÓ DEL CATALÀ AL FUTBOL CLUB BARCELONA

Graduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents

La gestió de l accés electrònic a les tesis doctorals de les universitats de Catalunya

RECULL DE PREMSA. Mort Creu Casas, primera dona membre numerària de l Institut d Estudis Catalans

Dossier de premsa Cent anys del tren a Les Planes. Març 2016

LES BIBLIOTEQUES POPULARS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA ( )

Caldes de Montbui, 21 de gener de 2017

3. Formació Acadèmica 1. Llicenciada en Dret, Universitat de Barcelona, 10/10/ Doctora en Dret, Universitat Autònoma de Barcelona 03/06/1992

Història de la llengua catalana

Informe sobre l evolució matrícula a la UdL, curs Vicerectorat de Docència

DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDÈNCIA

VII Congrés Català de Comptabilitat i Direcció

ESTUDI SOBRE LA COMUNICACIÓ LOCAL A CATALUNYA

Cloenda del Centenari de l IEC

El projecte lingüístic de centre i la seva contribució a la normalització lingüística de la llengua catalana d una escola pública.

Informació sobre el programa de doctorat:

OBJECTIUS I ESCENARIS DE MOBILITAT

Oferir una aproximació als episodis més rellevants relacionats amb las recepció i la traducció en la literatura catalana contemporània.

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

ANNEX III. CONCURS DE MÈRITS PER A LA CONVOCATÒRIA DE LLOCS DE TREBALL DE METGE/SSA DE FAMÍLIA

TAULA D EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ DE LA UNIVERSITAT D ALACANT (Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2010)

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

abril 2003: enviada especial a l Iraq per a la revista Día Siete i Cambio (Colòmbia).

QUADERNS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN LA CREACIÓ I/O MILLORA DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

Procés per a la gestió de l orientació professional

Informe de resultats

ESCOLA SUPERIOR DE COMERÇ I DISTRIBUCIÓ (ESCODI)

Inventari del Fons FP Subsèrie Josep Vinyals i Iglésias de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona

GRAELLA I HORARIS

Institut del Teatre ESAD Escola Superior d Art Dramàtic

ANUNCIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Observatori de Govern Local

Fotografia cedida per l Arxiu Nacional de Catalunya. Any Pompeu Fabra al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Com el programa Margalida Comas pot ajudar a la millora de la docència universitària. Josep-Eladi Baños

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

L accés lliure a la informació científica i tècnica: ara és possible?

ACORDS DE GOVERN DE 13 DE GENER

Pla de Promoció (PPR-EEBE)

És d orígen desconegut i encara no té cura.

Titulacions equivalents als certificats de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística

Premis Treballs de Recerca. Premis: Ordinador portàtil Cost estudis amb un màxim de Val de en material educatiu.

Experiència pilot Aprenentatge-Servei Museu d Arqueologia de Catalunya Escola Joan Pelegrí Centre Cívic El Sortidor

Càtedra UNESCO en e-learning

CURRICULUM VITAE Amparo Mateu Cerdà. Curriculum Vitae. Amparo Mateu Cerdà

a. Libros

Cultura Biblioteques. Direcció General de Cooperació Cultural Subdirecció General de Biblioteques

LES PERSONES QUE FAN LA URV

GRAU EN EDUCACIÓ INFANTIL Facultat de Ciències de l Educació - UAB

TAULA D'EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE VALENCIÀ UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

VALIDESA ADMINISTRATIVA DELS CERTIFICATS DE VALENCIÀ EN LES PROVES D ACCÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA I EN ELS CONCURSOS DE MÈRITS

LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA A BARCELONA: PRESENT I FUTUR

Comunicar el patrimoni cultural. L experiència de l ENS de Comunicació Associativa

Inventari del Fons DPP. Subsèrie PSC (PSC PSOE) (Partit dels Socialistes de Catalunya) del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El procés de normalització del català en els mitjans de comunicació: notes sobre l evolució de la recerca,

PEDAGOG/A I PSICOPEDAGOG/A FUNCIONS I ÀMBITS D INTERVENCIÓ PROFESSIONAL COL LEGI DE PEDAGOGS DE CATALUNYA

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Fotografia cedida per l Arxiu Nacional de Catalunya. Any Pompeu Fabra al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

MEMÒRIA D ACTIVITATS I ECONÒMICA DEL Assemblea, 27 de gener del 2006

RECULL DE PREMSA Mostra EN RESiDÈNCiA Fundació Suñol - Nivell Zero. 16/11/10 11/12/10

Diccionari de dret civil Bibliografia

DISPOSICIONS DEPARTAMENT D'ECONOMIA I CONEIXEMENT. 1/17 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm CVE-DOGC-A

Narcís Roget. Una visió inèdita de l Empordà

INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2011

El programari MiraMon de cartografia digital compleix 10 anys La Generalitat impulsa el seu ús a les Administracions Públiques de Catalunya

Els 500 millors estudiants reben un ajut de euros per començar la Universitat

II Cicle de Conferències del Palau Güell Gaudí i els seus impulsors

1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a

EDICIÓ: BRANCA DE CONEIXEMENT:

INDICADOR D IGUALTAT DE GÈNERE DE CATALUNYA. Informe de resultats Carme Poveda Societat Catalana d Economia 5 de març de 2018

EDICTE DEFINITIU ES FA PÚBLIC, EL RESULTAT DEFINITIU DE CANDIDATS SELECCIONATS, SENSE PERJUÍ DE LES RENÚNCIES QUE ES CURSEN PELS INTERESSATS,

La Corporació Sanitària Parc Taulí és un consorci de naturalesa jurídica pública i caràcter institucional

Fomentar més informació de les activitats, recursos...i altres coses que existeixen.

DIRECTIUS PER ALS PROPERS QUATRE ANYS presentades a la candidatura

Transcripción:

Polítiques de comunicació i espai català de comunicació Escacc / OPC (InCom-UAB) Textos acadèmics de referència Recull de les principals aportacions acadèmiques que van donar lloc al concepte d espai català de comunicació i de les reflexions que s han fet sobre la seva evolució, sempre vinculades a la idea de polítiques de comunicació. Per tant, la selecció inclou les obres que han tingut com a objecte d estudi preferent aquelles accions dels governs, assemblees legislatives i autoritats reguladores independents que afecten els mitjans de comunicació de l àrea lingüística del català, sigui en conjunt o a algun dels seus territoris. En canvi, deixa fora aquelles obres -certament molt nombroses- que s han centrat en descriure el sistema mediàtic i les indústries culturals, però sense tractar les polítiques públiques o fent ho molt escassament. El resultat és una compilació formada per obres de diversa naturalesa, des de tesis doctorals a publicacions considerades obres de referència. 1 Per Josep Àngel Guimerà i Orts; i Marta Civil i Serra Benítez Baudés, Carles (1999). Les agències d informació a l àrea lingüística catalana (en comparació amb Euskadi i Galícia). Bellaterra: Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Treball de recerca de Doctorat. Directora: Maria Corominas Piulats. 1 Per a l elaboració d aquest apartat s han consultat les obres: Jones, Daniel E. [et al.] (2000): Investigación sobre comunicación en España: aproximación bibliométrica a las tesis doctorales (1926-1998). Barcelona: ComCat i els capítols dedicats a Recerca i estudis de les cinc edicions de l'informe de la comunicació a Catalunya [link a: http://www.portalcomunicacion.com/informe] de l'incom-uab, dels quals és coautora la investigadora Marta Civil i Serra, i que recullen informació de les tesis doctorals sobre comunicació llegides a les universitats de Catalunya entre els anys 1998 i 2008. També s ha consultat el treball de recerca de Doctorat Elements teòrics i metodològics per a una anàlisi de l estructura i les polítiques de comunicació local a Catalunya (1978-2001). Elaborat per Josep Àngel Guimerà sota la direcció de Maria Corominas, repassa les principals aportacions de la recerca catalana en el camp de l estructura i les polítiques de comunicació. 1 5

Blasco Gil, José Joaquín; Fernández Alonso, Isabel i Moragas i Spà, Miquel de (2009). Les polítiques de comunicació. A Moragas i Spà, Miquel de; Fernández Alonso, Isabel; Almiron, Núria; Blasco Gil, José Joaquín; Corbella Cordomí, Joan M.; Civil i Serra, Marta i Gibert i Fortuny, Oriol (eds.): Informe de la comunicació a Catalunya 2007-2008 (pàg. 233-249). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Bonet, Lluís (dir.) (2002). Llibre blanc de les indústries culturals de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Checa Fortes, Mercedes (2002). Estudio de las políticas nacionales de comunicación en Cataluña: el caso de la Escola Catalana de Comunicació, 1980-2002. Bellaterra: Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Treball de recerca de Doctorat. Director: Daniel E. Jones. Corbella, Joan M. (1988). La comunicació social a Catalunya: panorama general als anys 80. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Corbella, Joan M. (1991). La comunicació social a Catalunya 1981-1991: una dècada de canvis. Barcelona: CEDIC. Corbella, Joan M. (1995). La comunicació social a Catalunya. Barcelona: CEDIC. Corominas, Maria (1997). Estructura i polítiques de la comunicació. A Berrio, J. (ed.): Un segle de recerca en comunicació a Catalunya. Estudi crític dels principals àmbits d investigació de la comunicación de massa (pàg. 99-150), Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Gifreu, Josep (1982). Estructura i polítiques de la comunicació a Catalunya, 1970-1980: premsa, ràdio, televisió i cinema. Bellaterra: Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral. Director: Miquel de Moragas i Spà. Gifreu, Josep (1983). Sistema i polítiques de la comunicació a Catalunya (Premsa, ràdio, televisió i cinema, 1970 1980). Barcelona: L Avenç. Gifreu, Josep (1986). Comunicació, llengua i cultura a Catalunya. Hortizó 1990. 2 5

Barcelona: Institut d Estudis Catalans. Gifreu, Josep (1987). Cultura, comunicació i dependencia. A D.A. Segones reflexions critiques sobre la cultura catalana. Una perspectiva de futur (pàg. 7-30). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Gifreu, Josep (1989). Comunicació i reconstrucció nacional. Barcelona: Pòrtic. Gifreu, Josep (2003). La potenciació de l espai cultural i audiovisual català. Estudi prospectiu i proposta de línies d actuació. Barcelona: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Gifreu, Josep (2005). L Informe MacBride des de Catalunya: balanç d una esperança. Quaderns del CAC, 21 (gener abril), 79 81. Gifreu, Josep i Corominas, Maria (1991). Construir l Espai Català de Comunicació. Barcelona: Centre d'investigació de la Comunicació (CEDIC). Gifreu, Josep i Tresserras, Joan Manuel (2007). 20 anys de l espai català de comunicació. Un objectiu encara possible? Barcelona: ESCACC [Conferències pronunciades a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, Barcelona, el 21 de juny]. Jones, Daniel E. (2007). Pujol y la construcción de un espacio catalán de comunicación. Interacciones entre las instituciones políticas y empresas mediáticas (1980-2003). Ámbitos (Universidad de Sevilla), 16, 499-524. Moragas i Spà, M. de (1981). El paper de la recerca. A D. A. Primeres jornades catalanes sobre comunicació audiovisual (pàg. 183-202). Barcelona: CECA. Moragas i Spà, Miquel de (1982). Catalunya i les polítiques nacionals de comunicació. Butlletí Informatiu de l Institut de Ciències de l Educació, 3 (desembre), 14 16. Moragas i Spà, Miquel de (1983). Pròleg. A Gifreu, Josep. Sistema i polítiques de la comunicació a Catalunya (Premsa, ràdio, televisió i cinema, 1970 1980) (pàg. xi-xv). Barcelona: L Avenç. 3 5

Moragas i Spà, Miquel de (1986). Catalunya i el nou ordre mundial de la comunicació. Revista de Catalunya, 2 (novembre), pàg. 22-33. Moragas i Spà, Miquel de (1988). Espais de comunicació. Experiències i perspectives a Catalunya. Barcelona: Edicions 62. Moragas i Spà, Miquel de (2005). L Informe MacBride: la seva emprempta a Catalunya. Quaderns del CAC, 21 (gener abril), 83-85. Moragas i Spà, Miquel de (2008). Communication and Cultural Policies of Non- State Nations: The Experience of Catalonia. A Fernández Alonso, Isabel, i Moragas i Spà, Miquel de (eds.) Communication and Cultural Policies in Europe (pàg. 272-290). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Moragas i Spà, Miquel de i Fernández Alonso, Isabel (2005). Les polítiques de comunicació. A Corominas, Maria; Moragas i Spà, Miquel de i Guimerà i Orts, Josep Àngel (eds.): Informe de la comunicació a Catalunya 2003-2004 (pàg. 231-245). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona; Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I; Barcelona: Universitat Pompeu Fabra; València: Universitat de València. Moragas i Spà, Miquel de i Fernández Alonso, Isabel (2007). Les polítiques de comunicació. A Moragas i Spà, Miquel de; Fernández Alonso, Isabel; Blasco Gil, José Joaquín; Guimerà i Orts, Josep Àngel; Corbella Cordomí, Joan M.; Civil i Serra, Marta i Gibert i Fortuny, Oriol (eds.) Informe de la comunicació a Catalunya 2005-2006 (pàg. 217-232). Bellaterra: Edicions UAB. Moragas i Spà, Miquel de; Fernández Alonso, Isabel i López, Bernat (2003). Les polítiques de comunicació. A Corominas, Maria i Moragas i Spà, Miquel de (eds.) Informe de la comunicació a Catalunya 2001-2002 (pàg. 231-246). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona; Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I; Barcelona: Universitat Pompeu Fabra; València: Universitat de València. Moragas i Spà, Miquel de i López, Bernat (2000). Les polítiques de comunicació. A Corominas, Maria i Moragas i Spà, Miquel de (eds.) Informe de la comunicació a Catalunya 2000 (pàg. 243-258). Bellaterra: Institut de la 4 5

Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tresserras, Joan Manuel (2010). Polítiques de cultura i comunicació i construcció nacional. Barcelona: Direcció General de Difusió Corporativa de la Generalitat de Catalunya. 5 5