SIMANYA, COVA. 3 : Descripció

Documentos relacionados
PAPIOL, ESCLETXES DE

GRÈVOL, COVA DEL. Muntanyes de Prades. Nivell sobre el Mar:975 metres. 1 : Caracteristiques. 2 : Boques

TAVERNA, COVA DE LA. Cova de 472 metres de recorregut al Montsant Margalef BOCA INFERIOR. Nivell sobre el Mar:440 metres BOCA SUPERIOR

CODOLEDA, AVENC DE LA

FOU DE CAPÇANES, LA. Coneguda surgència a Capçanes (Priorat) Serra de Llaberia - Colldejou

POMPEU FABRA, AVENC. Avenc de 104 metres de desnivell al municipi de Vallirana. Ordal, muntanyes de l' Nivell sobre el Mar:453 metres

LLEST, AVENC DEL. Bonic i popular avenc de 56 m. de fondària a la Serra de l'obac. Obac, Serra de l' Nivell sobre el Mar:852 metres

ROQUETA, FORAT DE LA

SAVARNEDA, COVA. Cavitat de 23 metres de desnivell i 125 metres de recorregut al municipi de Soriguera. Nivell sobre el Mar:689 metres

CORT FOSCA DE MATARRODONA

ANES, COVA D' Interessant cova de 360 m. de recorregut a Prullans (la Cerdanya) UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:1278 metres

BARGADÈRA, SISTEMA DE LA

CARLES SELICKE, AVENC

VENT, AVENC DEL. Petit avenc de 6 metres de fondària a Santa Maria de Besora. Santa Maria de Besora. Serra de Milany - Vidranès

CALMA, AVENC DELA. Avenc de 52 metres de fondària a Llers, Alt Empordà. UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:170 metres

CAN NADAL, COVA DE. Ermità, Cova de l' Petita cavitat artificial excavada en granit. Corredor, el - Sant Mateu

DONA MORTA, COVA DE LA

CARLES V, AVENC DE. Cal Rosquin, Avenc de Modest però interessant avenc de 14 m. de fondària al Montmell.

SANT CRISTÒFOL, AVENC DE

PENYA-SEGAT DE LA FALCONERA, AVENC DEL

GRIOTERES, COVA DE LES

CASTELLET, GRALLER DE

SANT JAUME, BÒFIA DE

CASTELLSAPERA, AVENC DE

NEGRE DE LA ROCA DE SET COMELLES, FORAT

JOEU, UELHS DETH. La surgència més important de les fonts de la Garona (Vall d'aran)

MAMELONS, AVENC DELS

RIALB, COVA DE. Encantada, cova de l' Coneguda cova de 501 metres de recorregut al lloc de Rialb (Queralbs).

CONILL, COVA DEL. Interessant cova d'uns 300 m. de recorregut amb un riu subterrani a Horta de Sant Joan. Nivell sobre el Mar:425 metres

FONT I SAGUÉ, AVENC. Mossèn Faura, Avenc Arcada Gran, Avenc de l' Interessant avenc de 104 metres de fondària a Olesa de Bonesvalls, (Ordal).

RONDES, COVA DE LES. Roca del Frare, Cova de la. Interessant cova de 552 metres de recorregut a La Llacuna.

BOIXEGUER, GRALLER DEL

GEL, FORAT DEL. Correis, Espluga de. Cova de 180 metres de recorregut i 60 metres de fondària al Montsec de Rúbies (Llimiana).

RUFINO, COVA DEL. Cavitat de 430 metres de recorregut amb cinc boques d'accés, a l'arbolí. Cingles d'arbolí

CRISI, AVENC DE LA. Crisis, Avenc de la Avenc de 148 metres de fondària amb la vertical més gran de Catalunya, el Port (Tortosa).

FEBRÓ, AVENCS I COVES DE LA

AGULLES, POUETONS DE LES

CORBA, BÒFIA DE LA. Pla de la Corba, Avenc del. Francesc Trepat, Avenc Interessant avenc de 110 m. de fondària al Rasos de Peguera

CABANA D'EN GARRABA, AVENC DE LA

AL CASTELL DE SARROCA DE LLEIDA I A LA TORRE DE LA SENYORA PER LA VALL MAJOR

Itinerari 17 La carena de Montagut

SALNITRE, COVES DEL. Collbató, coves de Cavitat turística de 958 metres de recorregut al municipi de Collbató

ESQUIROLS, AVENC DELS

ARLÀ, AVENC DE L' Avenc de 63 metres de fondària a les Peces Albinyana. Bonastre,Massís de

FITXA TÈCNICA LLEGENDA MAPA ORIGEN / DESTÍ ATENCIÓ! PUNT DE PAS PUNT D INTERÈS

LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1)

Itinerari 15 De Santes Creus a l Albà

CASA REI, BOTET DE. Cova de 1278 metres de longitud a Tremp, (Serra de Lleràs). UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:940 metres

El tramvia arriba a Badalona

L ANÀLISI DELS PLÀNOLS URBANS

SERRAT DEL VENT, COVA DEL

LLEGENDA MAPA ORIGEN / DESTÍ ATENCIÓ! PUNT DE PAS PUNT D INTERÈS FITXA TÈCNICA

Informe tècnic final - Memòria de la intervenció arqueològica al c/ Santa Isabel, 8

Variació : +150 habitants (+0,63%)

FOSCA, SISTEMA DE LA BORA

Butlletí informatiu de Prevenció d'incendis Forestals

OBAGA DE BALERAN, CIGALERA DE L'

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats

Del Monestir de Montserrat a Manresa

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

Cal Xic del Divinal CATÀLEG H-01

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

és natura és aventura Serra de Queralt és natura és aventura

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013

Fitxa general dels camins del Terme Municipal d Alaior. Carretera de Llucalari. Camí de Llucalari.

MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1)

EL RELLEU D'ESPANYA (2) Geografia 2n Batxillerat Bloc1: Medi ambient i paisatges

Fitxa general dels camins del Terme Municipal d Alaior

Clic de sons i nombres

HORARIS DELS ENTRENAMENTS 2015/2016

Observatori socioeconòmic

Els fulls de càlcul. Tabla 1 : Calculadora

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

INDICADORS BÀSICS I.b.1.1. PRECIPITACIÓ

I Figures. Nota tècnica sobre una esquerda desenvolupada en el turó de l església de Santa Maria. Barberà de la Conca IGC AP-001/11

La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins.

L APARELL CIRCULATORI

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

Atur a Terrassa (abril de 2010)

ESPLUGA, COVA DE L' Aigües, Cova de les Francolí, Cova del Font Major, Cova de la

Exercici 1. Models de Rebut

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

Informe de projecte executat

MONTSERRAT UBACH, AVENC

Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.

Geocaching de fòssils urbans a Vic. Una ruta guiada amb GPS per conèixer la ciutat

4 4 ( Queden: = 198 )

Enquesta als usuaris dels centres cívics de Barcelona

DE LES MASIES DE POBLET AL MIRADOR DE LA PENA I SENDER DEL COLOM

CORRALOT, GRALLERA GRAN DEL

gasolina amb la UE-15 Març 2014

ITINERARI 5: Travessa Colomèrs-Saboredo Dificultat: mitja (BE S3) Desnivell: 700 m Longitud: 5.3 km

NUCLIS URBANS: Granollers, Santa Agnès, Santa Maria de Martorelles, ORIGEN: AEG

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Locomotora de vapor MATARÓ

Transcripción:

1 : Caracteristiques Nom: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Emblemàtica i històrica cavitat de Sant Llorenç del Munt amb 372 m. de recorregut. Cova 8 metres 372 metres Conglomerats Vallès Occidental Sant Llorenç Savall Serralada Prelitoral Sant Llorenç del Munt 2 : Boques Nom: Datum: ETRS89 UTM X: 417517 UTM Y: 4614069 Fus: 31 Nivell sobre el Mar:885 metres Page 1/{nb}

3 : Descripció Espectacular boca que accedeix a una galeria rectilínia orientada N45O i que fineix 98 metres més enllà, progressivament reomplerta de sediments. D'ella surten dues bifurcacions: la primera, a pocs metres de la boca, és lleugerament ascendent i acaba en una estreta diàclasi a gairebé 50 metres del seu inici. La segona, orientada com l'anterior (S25O), és també rectilínia i d'una amplada mitjana de 3 metres. A la seva primera meitat té seccions triangulars i s'hi petits tolls d'aigua, restes de gours destrossats. A partir del lloc anomenat Pas de l'oca, les alçades rarament superen el metre o metre i mig, a causa de l'augment dels sediments que acaben per taponar quasi totalment la galeria; és al final d'aquesta on s'ha comprovat l'enllaç amb la Cova del Triangle, que de moment no s'ha pogut realitzar físicament. Tornant enrere, al costat de l'esmentat Pas de l'oca, neix un altre conducte, paral lel a la galeria d'entrada i amb petites derivacions sense importància, el qual finalitza en dos pouets excavats en els sediments. Des d'aquest punt seria factible la unió amb la Cova Simanya Petita, ja que els sons arriben dèbilment de la una a l'altra cavitat. Es tracta d'una caverna engendrada per un antic curs subterrani, traçat sobre un sistema de diàclasis en xarxa (N20E i NO ' SE), el qual deuria deixar de funcionar en plena fase juvenil i que deuria drenar un massís molt més important que l'actual Montcau. Els fenòmens reconstructius tenen molt poca importància i en èpoques de fortes pluges es produeixen infiltracions que poden arribar a inundar alguns trams de la cavitat. 4 : Situació Pel costat del Centre d'informació del Parc Natural a Coll d'estenalles (carretera de Terrassa a Mura), surt una pista de servei del Parc que puja cap al Coll d'eres. Des d'aquest punt cal seguir pel camí (tot ben senyalitzat) que s'endinsa per la Canal de Llor i que ens acosta fins a peu de la majoria de cavitats de la zona. 5 : Bibliografia Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona. GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona. Romero, M. (1974).- 'Les cavitats del Turó del Montcau (Sant Llorenç del Munt)' Espeleòleg (21): 37-62. ERE del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. Fotografies, coordenades i altres dades extretes del blog Espeleobloc (post del 2-5-2011) 6 : Història Citada i descrita amb molta fantasia per Jeroni Pujades a la seva 'Crónica Universal del Principado de Cataluña' el 1609. La seva popularitat fa que es trobi citada a totes les obres antigues de catalogació espeleològica i a d'altres de temes excursionistes. Visitada, entre d'altres, per Cèsar A. Torras, Font i Sagué, Faura i Sans, Palet i Barba,... Fins i tot el conegut pintor i dibuixant Lluís Page 2/{nb}

Rigalt, va fer, durant l'últim terç del segle XIX, una làmina on es veu des de l'interior la boca de la cova. La primera topografia coneguda fou efectuada per membres del Centre Excursionista de Terrassa el 7 de maig del 1911. En els anys 1929-30 foren efectuades unes 'cates' arqueològiques dirigides per Pau Codina, de Terrassa. Pocs anys després, J. Closas aixecà un nou plànol publicat posteriorment per N. Llopis Lladó (1944). Les dues topografies més completes i recents són les realitzades durant la dècada dels anys 1960 per membres del GES ' CMB i també per l'ere ' CEC. La Cova Simanya és sens dubte la cavitat no turística més visitada a Catalunya. 7 : Biologia Page 3/{nb}

8 : Topografies Page 4/{nb}

8 : Topografies Page 5/{nb}

8 : Topografies Page 6/{nb}

Page 7/{nb}

Page 8/{nb}

Page 9/{nb}

Page 10/{nb}

Page 11/{nb}

Page 12/{nb}

Page 13/{nb}

Page 14/{nb}

Page 15/{nb}

Page 16/{nb}