Generalitat de Catalunya

Documentos relacionados
La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada

POLÍTIQUES VERDES QUE S IMPLANTEN EN L ÀMBIT DE LA MEDITERRÀNIA PER GENERAR OCUPACIÓ. EXPERIÈNCIES REALS

ESTRATÈGIA PER PROMOURE L APROFITAMENT ENERGÈTIC DE LA BIOMASSA FORESTAL I AGRÍCOLA

Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic

L IMPULS DE L EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I LES ENERGIES RENOVABLES EN L EDIFICACIÓ A CATALUNYA

Viabilitat tècnica i econòmica de projectes de biomassa amb Empreses de Serveis Energètics.

L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS (ECREE)

Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa

BIOMASSA. Joan Vila President de l AGFMP

Biomassa al Ripollès

Biomassa. Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines

La comptabilitat energètica: Gestió i control energètic municipal

Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra

Xarxa de calor per biomassa al complex esportiu de Les Cremades de Caldes de Montbui

Possibilitats d implementació de l autoconsum als edificis

Prospectiva de les energies renovables a Lleida

La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona

Situació de l energia solar tèrmica

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

El model energètic català

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

Barcelona, 5 juliol 2.013

Experiencias de la Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona

Objectiu del Pla de l Energia i Canvi Climàtic

Particularitats tècniques i viabilitat econòmica d'instal lacions de biomassa en el sector primari, l'exemple del Lluçanès

Pressupostos de Justícia per al 2015

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

I. El model energètic a Catalunya, paper de la biomassa. II. Situació actual dels boscos a Catalunya. III. Usos de la fusta segons mercat actual

La Cooperativa d Energia Verda. Barcelona, 25 abril de 2013 Equip de Som Energia

ASPECTES CLAUS DE LA BIOMASSA. Remei Aldrich Tomàs Enginyera en eficiència energètica del programa BEenerGi. Àrea de Territori i Sostenibilitat

Estudi i inventari de la demanda potencial de biomassa a la província de Barcelona en centres o administracions públiques

Foment de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

Salvador Gabarró President

INFORME DE GESTIÓ Principals activitats realitzades Desembre 2010

Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016

XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

La comptabilitat energètica: gestió i control energètic municipal

LICITACIÓ AGRUPADA D EDIFICIS PÚBLICS. CASOS PRÀCTICS. Girona, 23 de febrer 2017

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

ECOTERMIK EQUIPS COMPACTES DE CALOR. Instal.lació d'equip compacte de calor

ACTUACIONS REALITZADES EN ESTALVI ENERGÈTIC A LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA I L'HOSPITALET DE LLOBREGAT DURANT EL PERÍODE

PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges

FONT D ENERGIA RENOVABLE

SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DEL DIA 28 D OCTUBRE DE 2010 ORDRE DEL DIA

Noves eines i recursos per un treball en xarxa més eficient

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

EL PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. ECOVIURE 18 d octubre de 2013

INICIATIVES I ACTUACIONS PER FER DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA UNA PALANCA DE CANVI DEL MODEL DE MOBILITAT TERRITORIAL

Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

PROGRAMES I ACTIVITATS CULTURALS PER AL 2015

SmartReFlex. Smart and Flexible 100% Renewable District Heating and Cooling Systems for European Cities

Valorització integral de recursos forestals a nivell local: Silvopastura i ús de biomassa forestal a Begues (Baix Llobregat)

Economía Verde? Futuro Negro

HORIZON 2020 LIFE Brussel les

Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

CONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Estat energètic dels edificis

octubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya

SITUACIÓACTUAL DE LES EMPRESES DE SERVEIS ENERGÈTICS EN ENLLUMENAT PÚBLIC A LA PROVINCIA DE BARCELONA

Pla estratègic de la Xarxa

BUTLLETÍ OFICIAL. VIII legislatura. Número 733. Vuitè període. Dilluns, 7 de juny de 2010

Presentació projecte. Jornada FORUM FLIX 28 de juny de Carles Vilaseca i Padrós

TITOL / OBJECTE DEL CONVENI

APROFITAMENT ENERGÈTIC DE LA BIOMASSA

PLA D ACCIÓ D ENERGIA SOSTENIBLE DE: Vilafranca del Penedès 3 de desembre de 2010

L ENGINY APLICAT A L ENERGIA

Manel Romero Enginyer Industrial, especialitzat en energies renovables Soci cofundador de SUD Renovables. Representant d UNEF a Catalunya

El pacte dels Alcaldes i Alcaldesses a Barcelona

agrícola Maig de 2009

Dalkia Catalunya. Compromís amb l Eficiència Energètica. El valor de l Energia.

ENERGIA I FOREST CO2. Cooperació entre actors i. Per una nova cultura energètica dels territoris rurals. territoris i rurals

Direcció General d Indústria i Energia

SERVEI DE MEDI AMBIENT, SALUT PÚBLICA I TERRITORI: PROTECCIÓ DE LA SALUT PÚBLICA

Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra (POCTEFA)

El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009

La protecció solar i l eficiència energètica

Interpretació de l'actualitat jurídica en l'àmbit educatiu (Període del 7/03 al 13/06 de 2013)

13a Assemblea general. Pla anual d activitats 2013

PLA ESTRATÈGIC HOSPITAL D'OLOT I COMARCAL DE LA GARROTXA

Programes d ajudes per a la millora de l eficiència energètica i les energies renovables

L AUTOCONSUM FOTOVOLTAIC. - L Onada Solar -

Compri reciclat. Compres Públiques Ambientalment Correctes

ESTUDI SOBRE LA COMUNICACIÓ LOCAL A CATALUNYA

PLA D ASSISTÈNCIA I SUPORT ALS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP (PAS) En matèria de Protecció Civil

contracte de servei de millora de l eficiència energètica del Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès

ACCIONS REALITZADES DELS PAES A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

20 Novembre. Cap a una rehabilitació energètica

ESTRATÈGIA DE LA BICICLETA PER BARCELONA

Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.

DOCUMENT D'ACOMPANYAMENT AL PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DEL MUNICIPI DE FOIXÀ SEGONS EL QUE ESTABLEIX LA LLEI 5/2003, DE MESURES DE PREVENCIÓ DELS INCENDIS

Model català d atenció integrada social i sanitària

Conveni marc de col laboració per planificar les instal lacions de residus al Vallès Oriental-el Maresme. 25 de maig de 2006

Aula virtual. Treball

AGÈNCIA LOCAL DE OSONA Impulso de la biomassa. Gil Salvans Agència Local de l Energia d Osona Granada, 12 de noviembre 2013 CONAMA LOCAL 2013

Pla de garantia de l estabilitat laboral. 25 d abril de 2017

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona PMU PROCÉS PARTICIPATIU

PLA D ACCIÓ PER A L ENERGIA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI DE SANT ANIOL DE FINESTRES

Transcripción:

ESTRATÈGIA PER PROMOURE L APROFITAMENT ENERGÈTIC DE LA BIOMASSA FORESTAL I AGRÍCOLA Generalitat de Catalunya Barcelona, 5 de maig de 2015

ÍNDEX ESTRATÈGIA BIOMASSA. CONTINGUT I ANTECEDENTS BALANÇ ENERGÈTIC 2014 ACCIONS EN CURS

ESTRATÈGIA BIOMASSA. CONTINGUT I ANTECEDENTS L aprofitament energètic de la biomassa forestal és una de les línies estratègiques prioritàries del Govern de la Generalitat. En aquest sentit, es va aprovar (GOV 22/2014, de 18 de febrer) l'estratègia per promoure l aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola. És una Acció conjunta de Govern, amb la participació coordinada de 5 Departaments (Presidència DP, Economia i Coneixement - DECO, Territori i Sostenibilitat - DTES, Empresa i Ocupació - DEMO i d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural- DAAM). Es pretén establir un model local de proximitat que facilita la gestió sostenible del bosc, la prevenció d incendis i l ús d energies renovables, alhora que es minimitzen les emissions de CO 2 i es generen llocs de treball estables. L Estratègia està en línia amb la revisió del Pla de l'energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, aprovat el 9 d octubre de 2012 i amb el Pla General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024, aprovat el 17 de Juny de 2014. 3

ESTRATÈGIA BIOMASSA. CONTINGUT I ANTECEDENTS Prioritza els usos energètics de la biomassa atenent a criteris d eficiència energètica. No impulsa noves plantes de producció elèctrica i es dóna màxima prioritat als usos tèrmics de la biomassa. Es pretén la creació de 1.900 nous llocs de treball permanents directes i indirectes en l horitzó de l any 2020, contribuint a reactivar l economia, sobretot en zones rurals. 4

ESTRATÈGIA BIOMASSA. CONTINGUT I ANTECEDENTS Objectius de l Estratègia per al 2020 Situació any 2013 Objectius Estratègia 2020 Usos tèrmics Biomassa forestal 63,7 ktep/any 172,8 ktep/any Objectiu Estratègia 2020 Reduir l emissió de GEH 270.000 t/any de CO 2 Afavorir la bioeconomia i el desenvolupament rural sostenible Creació directa de 1.900 llocs de treball Situació any 2013 Objectiu Estratègia 2020 Millorar superfícies de bosc 10.000 ha/any 25.000 ha/any Extreure combustible del bosc per a ús tèrmic 240.000 t/any 600.000 t/any 5

ESTRATÈGIA BIOMASSA. CONTINGUT I ANTECEDENTS Marc de referència: - Pla de l'energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 - Pla General de Política Forestal 2014-2024 - Nova Estratègia Industrial per a Catalunya - Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l aire horitzó 2015 Comitè de Direcció -Dept. de Presidència -Dept. d Economia i Coneixement -Dept. de Territori i Sostenibilitat -Dept. d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural -Dept. d Empresa i Ocupació - Definició, control i supervisió del Document d Implantació de l Estratègia - Coordinació Institucional - Projectes singulars Consell Assessor - Agents del sector - Diputacions - Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) - Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) Comitè Gestor - DGMNB/SDG de Boscos - DGEMSI/ICAEN - CTFC 6 - Elaboració del Document d Implantació de l Estratègia - Avaluació de projectes - Execució de les actuacions previstes i coordinació de les decisions preses pel Comitè de Direcció

ESTRATÈGIA BIOMASSA. CONTINGUT I ANTECEDENTS Estat i evolució del mercat de calderes de biomassa El conjunt de les subvencions de l ICAEN va impulsar 1.422 instal lacions en tots els sectors fins l any 2011, amb una potència total de 100 MW, i unes inversions associades per valor d uns 25 milions. La suma d instal lacions a Catalunya ascendia a 1.912 (224 MW) el 2012. TOTAL EXECUTADES ACUMULAT EXECUTADES 1.422 1.119 824 490 92 92 164 256 234 334 295 303 2006 2007 2008 2009 2010 2011 El nombre d instal lacions de biomassa han anat en augment en tots els sectors. Alguns exemples són: les xarxes de calor municipals de Ribes de Freser i d Esterri d Àneu, la piscina municipal de Santa Coloma de Farners i la caldera a la indústria Bodegues Torres a Vilafranca del Penedès. A Catalunya hi ha 62 centres d ensenyament públics que disposen de calderes de biomassa. 7

ESTRATÈGIA BIOMASSA. CONTINGUT I ANTECEDENTS PREU /MWh 90 80 70 60 50 40 30 20 75,8 71,6 40,2 46,0-35% -66% 38,0 29,0 80,5 48,6 25,7 17,1 49,0 10 0 0,75 /l 1,03 /kg 0,17 /kg 0,09 /kg 0,06 /kg 0,24 /kg 8

ESTRATÈGIA BIOMASSA. CONTINGUT I ANTECEDENTS Estabilitat de preus 9

ESTRATÈGIA BIOMASSA. CONTINGUT I ANTECEDENTS Exemple instal lació de 500 kwt El cost d inversió de la instal lació de biomassa és fins a 3 vegades superior a l equivalent amb gasoil. Els estalvis en combustible permeten amortitzar aquest sobrecost en un termini d entre 4 i 5 anys. Segons l AIE el preu del barril de petroli augmentarà gradualment TAULA COMPARATIVA DE COSTOS I CONSUMS Potència caldera (kw) 500 Funcionament (hores/any) 1.500 Producció d'energia tèrmica (kwh/any) 750.000 CAS BIOMASSA Consum energètic estella (kwh/any) 937.500 Consum estella (tones/any) 268 Preu estella ( /tona) 90 Cost anual biomassa ( /any) 24.107 Cost instal lació caldera biomassa ( ) 250.000 Cost manteniment caldera biomassa ( /any) 4.000 Cost total anual caldera biomassa ( /any) 28.107 CAS GAS-OIL Consum energètic de gas-oil (kwh/any) 937.500 Consum gas-oil (l/any) 94.697 Preu gas-oil ( /l) 0,75 Cost anual gas-oil ( /any) 71.023 Cost instal lació caldera gas-oil ( ) 70.000 Cost manteniment caldera gas-oil ( /any) 2.000 Cost total anual caldera gas-oil ( /any) 73.023 COMPARATIVA DE COSTOS Sobrecost instal lació caldera biomassa ( ) 180.000 Estalvi anual en combustible ( ) 44.916 10

BALANÇ ENERGÈTIC 2014 Amb les dades disponibles, s estima que el mercat tèrmic de la biomassa a Catalunya ha evolucionat positivament durant el 2014, tant en nombre de calderes instal lades com en quantitat de biomassa mobilitzada: En termes energètics, el consum de biocombustibles sòlids (llenya, estella i pèl let) per a ús tèrmic ha augmentat en 21,9 ktep, és a dir, un 35% respecte el 2013. S han instal lat més de 500 noves calderes de biomassa durant l any 2014. Les emissions de GEH s han reduït en 53.510 tones. Els llocs de treball generats durant l any 2014 s estimen en uns 220, incloent la cadena de subministrament, les instal lacions de producció i subministrament de biocombustibles sòlids i les instal lacions de consum de biomassa. 11

BALANÇ ENERGÈTIC 2014 Indicadors energètics Indicador 2013 2014 Consum biomassa forestal usos tèrmics (ktones/any) Consum biomassa forestal usos tèrmics (ktep/any) Reducció emissió GEH (tones/any CO 2 ) Variació anual Objectiu 2020 Variació anual prevista Estratègia 240,0 319,4 79,4 33,1% 600,0 51,4 62,4 84,3 21,9 35,0% 172,8 15,8 - - 53.510-270.000 38.571 Nombre de llocs de treball creats 220 1.900 271 El consum de biomassa forestal per a usos tèrmics ha augmentat més d un 30% del 2013 al 2014, estant per sobre de la variació anual prevista a l Estratègia. 12

BALANÇ ENERGÈTIC 2014 Evolució del consum tèrmic a partir de biocombustibles sòlids forestals 2013 2014 ktn/any ktep/any ktn/any ktep/any Llenya 198,9 47,7 242,3 58,2 Diferència anual 43,4 10,4 % 21,8% 21,8% Estella 16,6 4,6 42,0 11,8 Diferència anual 25,4 7,1 % 153,0% 153,0% Pellet 24,5 10,0 35,1 14,4 Diferència anual 10,6 4,3 % 43,3% 43,3% Consum tèrmic total 240,0 62,4 319,4 84,3 Diferència anual 79,4 21,9 % 33,1% 35,0% 90,0 80,0 70,0 60,0 Evolució del consum tèrmic (ktep) 50,0 40,0 2013 2014 30,0 20,0 10,0 0,0 Llenya Estella Pèl lets Total 13

BALANÇ ENERGÈTIC 2014 Sector del pèl let Indicador 2013 2014 Variació anual Producció de pèl lets (ktones/any) Capacitat de producció de pèl let (ktones/any) 27,0 49,0 22,0 81,5% 50,0 90,0 40,0 80,0% A finals del 2014 hi havia 3 plantes mitjanes en funcionament i 3 de petites, totalitzant una capacitat de producció de 90.000 tones/any. El 2014 va entrar en funcionament una planta a Santa Coloma de Farners (La Selva) i es va ampliar la capacitat de la planta de Sant Martí d Albars (Osona). Durant el primer trimestre del 2015 ha entrat en funcionament una nova planta a La Pobla de Claramunt (Anoia) i s ha consolidat una nova ampliació de la planta de Sant Martí d Albars, de forma que la capacitat de producció total a Catalunya ascendeix a 148.000 tones/any. 14

BALANÇ ENERGÈTIC 2014 Instal lacions destacades Monestir de Montserrat Potència instal lada 1,6 MW Consum biomassa 1.500 tones/any Xarxa de calor 1.500 metres Servei de calefacció 10 edificis, 40.000m 2 Inici funcionament Novembre 2014 Indústria agroalimentària (Berga) Potència instal lada 3,5 MW Consum biomassa 5.000 tones/any Producció de vapor 5.000 kg/hora Inici funcionament Juliol 2014 Xarxa de calor de 6 equipaments municipals a Balsareny Potència instal lada 500 kw Consum biomassa 200 tones/any Xarxa de calor 700 metres Inici funcionament Octubre 2014 15

ACCIONS EN CURS Promoció de la biomassa en edificis de la Generalitat. Projectes en curs; Centre penitenciari de 4 camins (Departament de Justícia), Hospitals de Tremp i de Can Ruti (Departament de Salut), Centre Penitenciari 4 Camins Hospital de Can Ruti Hospital de Tremp Potència instal lada 2,5 MW Potència instal lada 2,5 MW Potència instal lada 625 kw Consum biomassa 1.300 tones/any Consum biomassa 1.300 tones/any Consum biomassa 350 tones/any Coordinació amb Diputacions i entitats locals. Es pretén coordinar aquests organismes amb la Generalitat per tal de donar suport i vehicular correctament els projectes de l àmbit local, amb l objectiu d optimitzar els esforços. Grup de Treball de seguretat en instal lacions de pèl lets. El lidera la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball (DEMO) treballant conjuntament amb l ICAEN, el DAAM, la Subdirecció General de Seguretat Industrial (SDGSI del DEMO) i 3 empreses productores de pèl lets de Catalunya. S està elaborant una etiqueta i un document de bones pràctiques relatius als riscos derivats de l emissió de monòxid de carboni en l emmagatzematge de pèl lets. 16

ACCIONS EN CURS Clúster de la biomassa de Catalunya. Durant el 2014 s han realitzat diverses reunions amb una vintena d empreses, i es preveu que durant l any 2015 es concreti la definició i constitució del clúster. Actuacions de difusió. Col laboració en l organització de la Fira de Vic, que s ha dut a terme del 19 al 21 de febrer de 2015, i organització de diverses jornades tècniques. El DAAM ha donat suport l any 2014 al sector de la biomassa a través del Pla Anual de Transferència Tecnològica amb 9 jornades. Observatori de calderes de biomassa. S ha creat per tal de conèixer l evolució del mercat. També s està treballant en el funcionament d una plataforma informativa única de la biomassa (col laboració de l ICAEN, DAAM, el CTFC i les Diputacions). 17

ACCIONS EN CURS Cercador energètic Quadern pràctic instal lació de calderes de biomassa en edificis 18