Era sala sociau tara joenessa, plagada en Betren, entrara en foncionament en ostiu

Documentos relacionados
INFORME DERA VAL D ARAN 2013

Permiso a las personas trabajadoras que el día de las elecciones no gozan del descanso semanal

Segon.- Fer públiques les condicions d inscripció següents:

ENIGMA 1 CICLE 1 : LAS PASSAS

Esc. Estudi A. Casona LES (Val d Aran)

MEMÒRIA D'ACTUACIONS 2016

Casa Musèu Prat dera Riba. Visitar

ANUNCIS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

avaluació educació primària curs competència lingüística: aranès

Vediau. haram mès naut aran. haremos más naut aran farem més naut aran. Especiau Naut Aran. Eleccions 22 de mai.

El catalanisme o el nacionalisme a Catalunya, es qui millor entèn l aranesisme. Que ningú s equivoqui

Eth conselhèr de Governacion inaugureieth ñau pare de pompièrs de Bossost ^

"Antic Vieiha" auferís mès de trenta cinc mil objèctes antics ena sua quatau edición

A VENTIN BÒYA. Carlos Barrera Sindic d'aran

EN REIAUME UNIT SE PODERÀ INVESTIGAR DAMB EMBRIONS UMANS MODIFICADI

Fomento amplié enquia milions eth cost tath bastíment deth túnel de Vielha

Eth Conselh apròve en plen amiar en% ] dauant eth nau centre aucupacionau

DOGC 3398 de 29 de maig de 2001

ANUNCIOS DE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL

Représentants aranesi e francesi signen un convèni de cooperacion entara elàboracion de matériau destinât as alumnes de "P3"

Dorsièr de trabalh del candidat

u,.. d'avantgarda en mon dera

COMCOMUNICAR. Conselhs practics entà redigir era memòria finau de licéncia

avaluació educació primària

PiÛol e Conselh analisen es competéncies aquerides e es que son en fase de negociación

DECRET REGULADOR DES CERTIFICACIONS QU EXPEDÍS ETH CONSELH GENERAU D ARAN SUS ES CONEISHEMENTS D ARANÉS

Josep Lluís Carod-Rovira Vicepresident del Govern de Catalunya

INTERESSATS/DES EN LA PREINSCRIPCIÓ DE CURSOS DE TITULACIÓ DE JUDO

Assistidi pera Secretària dera Corporacion Municipau Pilar Hervada Vidal, damb er objectiu de celebrar era session ordinària en prumèra convocatòria.

ETH PRINCE HARRY E MEGHAN MARKLE SE MARIDEN

Era Corsa Populara d'aran artenh eth son record de participación damb 238 inscrits

24ª LLIGA CATALANA PATINATGE ARTÍSTIC SOBRE GEL Temporada

Dempús de 72 ans, se dissòlv era Mancomunitat forestau dera Val Vi.

Huelheton informatiu der Ajuntament de Vielha-Mijaran VIELHA PERA PATZ

Eth nau pare de pompièrs de Bossòst sera prèst entara primauera deth 99^^^

avaloracion diagnostica educacion primària competéncia comunicativa: aranés

Era planta incineradora, en son punt maxim de rendiment Era capacitat de crema ara ora artenh es 800 quilograms

Occitan ena Val d Aran : aranés 1

CONÉISHER ETH PARLAMENT

competència lingüística: aranès

Chifres de Catalonha Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalonha

impresi sense adreça

Ajuntament de Vielha e Mijaran

Ei ua mapa fisica deth territòri qu'acorrôpe es Païsi Catalans e Occitans TORISME VAL D'ARAN M05S0S D'ESQUADRA

TRANSPÒRT E EMERGÉNCIES SANITÀRIES VAL D ARAN, SL EXERCICI 2007 RAPÒRT 20/2010

Ajuntament de Vielha e Mijaran ACTA DERA SESSION DETH PLEN

Mai de eeooc. ona tu...

PRÀCTIQUES en EMPRESA

competència lingüística: aranès

Discorsi d'entrada ena Acadèmia. Discorsi d'entrada ena Acadèmia

Era empresa gestora deth Palai de Gèu^ trabalhe entà ampliar era sua aufèrta^

3au. TRIATLON BLANC INTERNACIONAU VAL O'ARAN CAMPIONAT D'ESPANHA DE TRIATLON BLANC VIELHA SALARDU BAQUEIRA BERET

Ajuntament de Vielha e Mijaran

PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT INSTITUT EUROPA CURS

competència lingüística: aranès

.A.E.I. I.,' D'ESPÒRTS D'ITJÈRN CLUB. HUELHETON INFORMATIU. ~~u~ru~ . N. Q 1 - Mai 1992 IJ ' Castlero, VIELHA - VAL D'ARAN. Avda.

Referendum d Autodeterminacion de Catalonha d instruccions entàs Representants dera Administracion e entàs Membres des Burèus de vòte

ELS ACORDS EDUQUEN Jornada d intercanvi d experiències

33/64 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

C.A.I.I. pleta de actmdades. Pensión completa. (comtdas por tu cuenta, te descontamos Pis.

Vielha, 11 de noveme de 2016

PLAN D EMERGÉNCIA E EVACUACION.

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

GUIA AUTOMATRÍCULA

ARAN: UA IDENTITAT INCOMÒDA. Discorsi sus era identitat aranesa en Internet Reaccions ath projècte de Lei de Vegueries

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.

Entà c:onéisher era auta I nformac:ion d'aran EDITO RIA U. I! Guaire mos costarà ara fin as contribüents?. JUNH JUNHSEGA 1992 TERÇONS MIEI AMBIENT

Hivern Aquest any comencem bé, el fred i la neu ja han arribat...

Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.

Geografia Criteris específics de correcció Model 1

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Preguntes més freqüents

INFORME DE LA VAL D ARAN 2013

EL PERQUÈ DEL PROJECTE

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.

Guia per a entitats, empreses i ciutadania

El grau mitjà consta de dos cicles o nivells i en finalitzar s obté el títol de Tècnic Esportiu en la modalitat esportiva corresponent.

9, 10, 11, 12 i 13 de juliol

Borsa de treball Fundació Escola Cristiana de Catalunya

e e es i endes soc1aus r n s pòstes der

Conselh ml Generau d'aran AQUITAINE. CONSEll C!l'~tlAL dr L' AVE\'lON

Estudi de l impacte de l esport a la ciutat de Barcelona: indicadors econòmics, laborals i socials. 15 d abril de 2015

Protocols de tutoria acadèmica per a tutors/es acadèmics. Pla d Acció Tutorial

PER A TOTES LES EDATS (activitats sense cost) 1. PESSEBRE VIVENT 2. CENT-7 MÚSICA (RÀDIO VILA-SACRA)

ELECCIONS ATH CONSELH GENERAU D ARAN DER AN 2011 RAPÒRT 10/2012

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Ajuntament de Vielha e Mijaran

7a edició Premis de Recerca Fundació Conviure

REVISTA MESADÈRA DETH C.N.L. DERA VAL D'ARAN

Apareixerà aquesta pantalla on és obligat obrir la guia de l aplicació i llegir-la per tal de continuar el procediment d inscripció.

Monogràfic sobre la signatura digital

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

FEDERACIÓ CATALANA D ESPORTS PER A DISMINUÏTS PSÍQUICS

La citació. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Nucli del text

GUIA DE SUPORT A L USUARI : GESTIÓ DE LES OFERTES DE TREBALL

GRAU DE MESTRES D EDUCACIÓ INFANTIL per persones amb experiència professional en l àmbit de l educació infantil. UVic i Rosa Sensat Maig de 2013

Transcripción:

T ir - ^ Iii ^ SUPLEMENT SETMANAU DETH DIARI AVUI., 3 D ' a b r i u DE 1999 Era sala sociau tara joenessa, plagada en Betren, entrara en foncionament en ostiu Eth locau, a on sei haràn activitats adregades asjoeni, se trape en fasa de condicionament per part des operaris nn Era Oficina de Joenessa ili deth Conselh Generau d'aran compdarà ben lèu damb era sala sociau que ja se bastís en Betren, e que servirà entà acuélher activitats adreçades sustot as joeni aranesi. Er edifici, en quau s'abilite era pianta baisha entad aguesta finalitat, ei propietat dera Entitat Menor de Betren, que ben leu signará un convéni damb eth govérn aranés entá qu'aguest darrér ne pogue gestionar eth son us. Eth locau sociau abilitat, a on s'acostumen a hèr es balhs dera Hèsta Major deth pòble, poirie entrar en foncionament entre es mesi de juriòl e agost. Se premanís eth dusau sopar d'afrairament en Barcelona Er ent de promocion toristica, "Torisme Val d'aran" ja premanís eth dusau sopar d'afrairament que se hará en Barcelona, adre^at as aranesi e simpatisants d'aran que per motius diuèrsi se trapén viuent dehòra dera comarca. Era data mercada entath sopar d'enguan ei eth pròplèu dissabte 1 de mai en tot profilar ua jornada dedicada ara Val d'aran e prevista aguest madeish dia en Barcelona. Rebremben qu'ena passada edición siguec eth collectiu "Amies d'aran" qui s'encuedèc d'organisar era serada. Enguan "Amies d'aran" a deishat que sigue "Torisme Val d'aran" qui s'encuede dera organisacion tot e que collaboraràn entà sajar de superar er exit d'assisténcia artenhut est'an passat. MIRALHEM-MOS S'abilite coma locau sociau era planta baisha dera bastissa. OBJECTIU: ADREÇAT A: DURADA: DATES: ENDRET: ORGANISAT: CORS D'ATENCION DOMICILIARIA Capacitar er alumne enes coneishements teoricopractics pròpis dera profession de TRABALHADOR FAMILIAR entà que pogue aufrir era assisténcia física e sociau. Arturats. 300 ores (teoriques e practiques). A concretar, d'abriu a juriòl. 4 ores diàries. Residéncia Geriatrica. Peth Conselh Generau d'aran damb era collaboracion de CEPROM. SILVIA PUERTOLftS nnn a mode d'endonvieta: de UUl Pujólo, esquiaire tant d'esquí aupin coma de hons, a compdar der an 51 formaue part dera selección espanhôla d'esquí en tot arribar a èster campion; un des prumèrs en méter en marcha era estación de Baquèira; un des prumèrs professors dera Escola d'esquí Espanhôla; un des principaus possaires der esquí de hons ena Val e vicepresident deth club CAEI. De ben segur qu'auetz déjà endonviat ce de qui parlam. Mès encara vos dam ua auta pista: dus des sons hilhs subergessen ena modalitat deth Snowboard, en tot qu'eth petit a destacat en esquí aupin. Ara ôc! Passatz tara plana ueit que vo'n haram cinc s6s.

II A V U I 3 D'ABRIU DE 1999 ERA ENTREVISTA Miguel Angel Ademà COMISSION PROMOTORA EN FAVOR PEDANIA D'UNHA "QÒ que mès mos preocupaue ère recuperar era entitat coma pòble qu'ara tornam a auer" Silvia Puértolas UNHA Es passai 23 de març eth nuclèu agrégat d'unta artenhie eth sòn reconeishement coma pedania laguens deth tèrme municipau denautaran. Ei atau com se reconeishie era volentat des vesins deth pòble que vohen, dempús de tres ans de luta, a trauèrs d'uà Comission promotora entestada peth nòste entrevistat, recuperar aguestprivilètgeperdut a començaments de sègle- segontes documents antics qu'atau ac certíñquen-. A compdar d'ara, atau coma mos comente Miguel Angel Ademà, Unha poirà gestionar es sons sòs e èster representada damò plen vòt en Ajuntament de NautAran. Silvia Puértolas. Quina ei era situadon actuau ena quau se trape Unha? Miguel K Ademà. Ara podem dider, qu'ara demora qu'arriben es eleccions en mes de junh, era Comission Promotora, constituida ara hè tres ans entà auançar en expedient de demana amassa damb er ajuntament de Naut Aran entà éster pedania, ei qui s'encuede deth foncionament coma organisme de govèrn. Eth mèn papèr ath laguens dera madeisha ei era de portaveu. S.P.Com an tramitat des d'unha eth desir des vesins entà arribar a arténherera pedania? M.A.A. Era idia siguec entre era madeisha gent deth pòble. Ua des causes que mos motivèc siguec qu'en Naut Aran èrem es unies que mos trapàuem en condicion de nudi agrégat. Tot comencèc en mai de 1996, ara hè tres ans, quan mos amassèrem es quaranta cinc vesins qu'abituaument i viuem, entà començar atau damb er expedient. Ère de besonh, entà poder auançar enes tramits, era recuelhuda de signatures qu'auien de superar eth 50% en favor dera demana. A compdar d'aquiu, -èm en junh de 1996- er Ajuntament deth Naut Aran dèe lum verda ar expedient. Se mos demanèc ua memòria explicatiua d'unha damb caractéristiques istoriques, cens e aspèctes sociaus que presentèrem en mes d'octobre de 1996. S.P. Maugrat que des d'unha s'auançe plan de prèssa tota era documentación, vostés tanben s'aueren d'amassar damb responsables deth Departament de Governacion. MAA. Oc. Siguec en abriu der an següent que, a petición d'aguest departament, mantenguérem ua amassada. Aquiu se mos demanèc que presentèssem un pressupòst economic en quau se contemplèsse es ingrèssi d'unha, e un mapa de delimitación territoriau. En aguest darrèr document auérem de detalhar eth patrimòni conjunt damb Bagergue e eth nòste pròpi. Ère un pas obligat entà poder sollicitar d'èster reconeishuts coma Entitat Menor. S.P.Mè5 aciu s'arturèc eth bon ritme damb eth quau auangaue era demana. M.A.A. Era realisacion d'aguest mapa ajornèc mès d'un an e miei eth reconeishement d'unha coma pedania. Aquiu mos trapèrem damb quauque trebuc entà poder mercar era delimitacions des lindes. S'auec de nomentar ua Comission de Delimitación Territoriau. Laguens dera madeisha i auie vesins d'unha e pòbles colindants (sustot siguec formada per gent d'auançada edat que coneishesse eth territòri). Era part conflictiua de mercar la trapèrem ena delimitación entre Unha e Salardú. S.P. Totun, Unha, temps entà darrèr ja auie fìgurat coma Entitat Menor, un dret que damb eth temps perdec. MAA Era pedania d'unha se perdec a començaments de sègle. Un document trapat en ua casa deth madeish pòble atau ac demòstre. Totun tanben mos cònste que dempús dera guèrra civiu s'artenhec un estatus per dejós dera pedania, çô qu'alavetz se diguie Junta Administratiua. Aguesta servie entà gestionar es hònts encara que non auie un poder legau. Aguest regim politic tanben se perdec cap as ans seishanta, en tot passar alavetz a èster un nudi agrégat de Naut Aran. PERFIL Miguel Angel Ademà Castillo, neishec en Vielha tot e que tostemp a viscut en Unha. A corsât era diplomatura de sciéncies empresariaus e ei licenciât en administración e dirección d'empreses. As sons 28 ans ei, des de 1995, eth représentant deth pöble nomentat per alcalde de Naut Aran, un cargue nonpolitic autrejat pera situación de nucli agrégat, que servís sonque entà auer veu mès sense vôt enes decisions pohtiques que pren er Ajuntament e que tanhen a Unha. Ademà ei, a mès, portaveu dera Comission Promotora qu'a lutat enes darrèri tres ans entà qu'aguest pöble siguesse reconeishut coma Entitat Menor Descentrahsada. Un dret que se hège public, de manèra oficiau, eth passai 23 de març. S.P. Alavetz ja se pot dider qu'enes pròplèus eleccions auràn eth sòn pròpi alcalde pedani. Açô tanben permeterà auer, com es autes pedanies de NautAran, vòt ena vida politica deth tèrme. MAA Aguest ei un pas plan important. A mès d'auer mès pes politicament auram ues auantatges a nivèu economic qu'enquiara non auiem pr'amor qu'ère er ajuntament de Naut Aran qui administraue es sòs d'unha. A compdar des pròplèus eleccions compdaram damb ua partida d'apruprètz sèt milions annaus que mos permeteràn invertir dirèctament entà ahèrs deth pòble. Mès nosati poderam dider en çô que les volem gastar. Totun çô que mès mos preocupaue ère recuperar era Identität perduda coma pòble qu'a ores d'ara ja auem artenhut. S.P. Tanben receberàn ua partida economica deth canon de Baqueira Beretpera cession des montanhes. MAA. Des 112 parts en qué se despartissen es montanhes explotades tara estación d'esquí, Unha n'a 13, d'aquiu qu'a nosati tanben mos pertocarà part deth canon. Tot e qu'aguest ja ei calculât enes 7 milions que nomentaua abantes. S.P. Un viatge convocades es eleccions e nombrat eth nau alcalde pedani ja an pensât a on mantieràn es amassades? MAA. Ben. Semblarle èster qu'eth 1ÒC mès idòni ei era sala sociau a despiet que demore d'èster apraiada pr'amor que se trape en plan mau estât. Nosati confiam qu'er Ajuntament de Naut Aran se hèsque cargue dera remodelacion ja qu'a dat lum verda ara redacción deth projècte. JAUME VILALTA President CRISTINA COLL HUIX Directora general VICENTSANCHIS Director liufs MARTÍNEZ Subdirector Redicciö: SILVIA PUÉRTOLAS Froducció tècnici: JORDIPELÄEZ Püblicitat: ALBERT BORRAS JORDI RIBAS Centraleta TeL: 93-316 39 00 - Fax: 93-316 39 3S Publicitat TeL: 93-316 39 23 - Fax: 93-316 39 25 Subscriptors TeL: 93-316 39 44 - Fax: 93-316 3915 Distribudd TeL: 93-316 3916 - Fax: 93-316 3915 Conseli de Cexir, 425 - osoog Barcelona Teìèfons a iavall d'aran Redacció. 609 50 92 02 Publicitat 608 69 29 50 DL 320.249-1976 0IFOSIÓ CONTROLADA PER lojû

A V U I 3 D'ABRIU DE 1999 III Eth locau sociau de Betren se meterá en foncionament entath pròplèu ostiu Ja se trabalhe en condicionament dera sala, adreçada sustot as joeni, maugrat qu'encara manque era signatura deth convèni d'us Silvia Puértolas BETREN Era Oficina de Joenessa deth Conselh Generau d'aran compdarà ben lèu damb ua sala sociau en Betren adre(;ada sustot entà US des joeni aranesi. Atau ac an hèt a saber responsables de Joenessa, ja qu'aguesti dies s'amien a tèrme es trabalhs de condicionament deth locau damb eth bastiment de dus burèus, era installacion deth cauhatge e era pintura e apraiament deth madeish. Es trabalhs se hèn ena pianta baisha de qò qu'ei era actuau sala de hèstes de Betren. Ei en aguesta madeisha bastissa a on demorara Hura era prumèra pianta entà us exclusiu der ajuntament. Tot e que ja i a un acòrd entre es parts implicades en ahèr, era Oficina de Joenessa deth Conselh Generau e era Entitat Menor de Betren, encara son pedenti es tramits de formalisacion per escrit damb era signatura d'un convèni en quau demorarle constància era cession dera sala ath govèrn aranés entà gestionà-ne eth sòn us. Totun era Entitat Menor de Betren poirà hèr a servir eth locau, coma a vengut hènt enquiath moment, entà sala de hèstes. Es activitats previstes a desvolopar enes installacions, que poirien entrar en foncionament entre es mesi de juriòl e agost, seràn coordinades pera madeisha Oficina de Joenessa. Un viatge sigue abilitat eth locau, serà aufrit a totes aqueres associacions, collectius e d'autes entitats vinculades damb es joeni. En aguest sentit cau dider que non se descarte qu'ara ora se destine entà activitats puntuaus deth public en generau. Entath sòn us s'establirà un calendari annau programat. Es objectius mercats pera Oficina de Joenessa entà amiar entà dauant aguest projècte son principaument: potenciar e balhar supòrt ar associacionisme entre es joeni aranesi, melhorar er aspècte formatiu, fomentar es activitats ludiques e culturaus, potenciar es iniciatiues, fomentar era educación enes Era planta baisha polrie èster d'us public entre jurlòl e agost Eth locau s'abilite ena actuau sala de hèstes de Betren estones de léser, era participación e eth dinamisme. Era inversion prevista peth Conselh, contemplada enes pressuposti generaus d'en- SILVIA PUERTOIAS guan, entà abilitar eth locau ei d'uns cinc milions de pessetes. Entà dinamisar era sala de Betren se harà ua distribución en diferents airaus, toti eri damb un vincle d'interrelacion. Aguesti, que ja se trapén estructurats, son; er airau d'espiai, entà promoir era formacion des joeni, principaument per grops, que se dediquen a activitats enes sues estones de léser. Tanben s'a pensât en un dusau, batiat coma sòcioculturau, damb ua finalitat fonamentau que vire ath torn d'arténher ua vision mès prohonda, ua actitud critica e ua educación en camps coma er artistic, musicau, literari entre d'auti. En aguest apartat tanben se i contemplarán talhèrs e sales d'exposicions. Laguens d'aguesti airaus, i aurà un tresau apartat ath torn dera formacion. Es joeni poiràn préner part en corsi de formacion non reglada (aranés, francés, catalan, anglés...) e seminaris. A mès tanben s'includiràn conferéncies, tertúlies a débats. Campus polîesportiu Per çô que tanh as joeni, era Oficina de Joenessa amassa damb eth Conselh Esportiu trabalhen entà premanir, entre es dies 5 e 19 de junhsega, eth prumèr campus poliesportiu dera Val d'aran. En aguesti 14 dies es mainatges aranesi poiràn practicar, damb monitors titulats, espòrts coma fótbol, senderisme o tènis taula entre d'auti. Aguest campus poliesportiu anarà adreçat as mainatges d'edats comprenudes entre es 12 a 16 ans. Fer ua auta part responsables de Joenessa an anonciat tanben qu'en aguesti moments se trabalhe ena redacción d'un convèni damb "Escoltes Catalans". En eth se i contemple era creación d'un camp de fotografia (entà ensenhar as joeni era sua practica) atau coma un camp de trabalh tà condicionar er entorn des mines de Liât. NOTA INFORMATIUA INTERESSAIS ENES VIATGES DER IMSERS01999-2000 Formalisar er imprés de sollicitud abantes deth 15 d'abriu. Era trametuda des sollicituds calerà efectuà-la ena oficina des servicis sociaus plagada enes baishi dera residéncia assistida Sant Antoni (Vielha), en tot portar un parelh de fotocòpies deth DNI e fotocòpia deth certificat de pension. Tà mès información trucar tath numeró: 9 7 3 6 4 2 5 6 0

IV Er ent "Torisme Val d'aran" organise enguan eth sopar d'afrairament de Barcelona Redacción VIELHA Er ent de promocion toristica "Torisme Val d'aran" trabalhe aguesti dies entà premanir eth dusau sopar d'afrairament organisât en Barcelona, adreçat sustot as aranesi que per motius diuèrsi viuen dehôra dera Val d'aran. Aguest sopar que se hège per prumèr viatge est'an passat, alavetz premanit per "Amies d'aran", un collectiu de persones araneses e simpatisantes dera comarca, enguan an estât eri madeishi es qu'an decidit que sigue "Torisme Val d'aran" qui s'encuede de premani-lo damb eth suport en Barcelona de part deth collectiu. Segontes auan^aue eth Conselher de Torisme, Joan Batalla, eth sopar ei previst entath dia 1 de mai dat qu'aguesta data coincidís damb ua jornada que se hará en Barcelona dedicada ara Val d'aran. Aguesta dusau serada sera presidida peth Sindic d'aran, Carlos Barrera. Rebrembem qu'est an passat siguec eth Conselher Batalla qui acompanhec as aranesi que s'amassèren. En sopar ei previst que se servisque minjar tipicament aranés maugrat qu'encara se deconeihs er endret en quau se hará. "Torisme Val d'aran" ja a metut a disposición des interessats un numerò de telefon entà demanar quinsevolh tipe d'informacion relacionada damb aguest acte. Aguest ei eth 973/64.06.88, en orari de 8 deth maitin a 6 dera tarde. Ua des intencions entà enguan ei era de superar era ueitantia de persones que s'amassèren est'an passat. Ua chifra plan importanta dat Er an passat i assistiren ues 80 persones A V U I 3 D'ABRIU DE t999 SILVIA PUÉRTOLAS era dificultat que suposaue, arribar a concentrar era gent. D'aquerò qu'enguan, des de "Torisme Val d'aran" se hè ua crida entà que siguen es madeishi aranesi qui contacten damb er ent. Es previsions mercades son d'arribar a arténher era chifra de cent cinquanta aranesi. El NOTÍCIA % tomuia ptf illa eents iibíar wtíi daiatt era rarixr-- tfagiiesta tttaeion ifesquí pmia «n Bel]«^ a e ^ ^»amir-- ser> Tot e (pk des lie TiH a es Dimts pe se braimn ena amassada es saos repimnt^ iiisisüssen eia imi» SIMAÍUÉRTOIAS telefftiis dliitêrès generali 973641801 973641815 973 6418 IS 973641815 973642569 Cnseili6en«w(fjy«Musili Vai d'aran iliittes.<ioai/mies ArdÉi istorie eeserasiriiraii ÇôdeSaforcada ímor.j!yor,s/a {;tra.bapèira,s/r Miyor,s/fl (25530 Vieiha) (25930 Vieiha (2S5S1VÌlamòs (25599 Arties (25557 Arròs 973645726 973641612 973 64 0110 973 64 82 07 973647303 973 64 44 55 97364 0979 Baimes,2 Pl.ürtau,28 Sarriulera^S Eduardo Aunòs,s/R Pi.derAjuntament,s/n Avda.Ca$nêro, ^ (25550 Bossòst).J 940i ' 973 64 00 80 97364 00 04 9736482 9736482 9736444^ 973 64 43 46 973 64 23 46 973 64 2585 973 64 20 39 97364 82 07 973 6472 44 97364 20 44 973 64 8014 973 64 5277 973640005 973648177 973647229 973 64 0175 CS me insta-les FumiclaNii-Viellia Fflfinàiilai temlbàalioral^-bàrdes FiniiciiAtaafiia-tosasi m FarmiiÉijUnwBa- Hòtsotd'Bxpdr? Gonitsaite-Les qüéára fiumôvil-bossàst Trañc - Bossòst Casèmamiftar- Ma ÌHra.Na(!ìonau,230 IH.(feraGfèisa,8/ii Sorìeus,s/a _iiòs, 8/n Querimònia, 3 (25530 VMa) (2SS30VÚ8; ' P540-., (25550 Bossòst (25550 Bo^) (2554016$) Edîf.î^sys!i (25539 Betren) Ctra-deFrangajS/a (25540 les) Parcat ebaqtieira,s/n (M98 Baqoèira) Montcorfaison, s/n @S530 Viellia) 8orieus,s/n SKO Bossòst) Soritffls,s/B 2SB0BoMòst) PastfArr6,s/n (2S530Viellia) 641291 64 00 21 8253 8105 9736401 ^ 9326S6S92 906 33 00 90012 35 9738472 9736424.. 973640888 973642884 973648187 973 64 20 88 973 6472 91 973647100 m ParròqiriadeBosiàit imipiladeles infteimeten carrata DeBortv -'^KtelfriiiôiB SantAndràuJ Pasd'Arrà,8 Mìyor,31 PI. Sant Antoni, s/n (25598 Salardu (25530 W (2^ Boss... (2S540Les (25530 Vì^a) SantSòc (^SI^BossM) Pasd'ArrâBaisht,s/n t ^ m a ) etra. Franga, s/n 0S3O Viriha) Eth Soia«, Fn (25530!eBia) Era lana, s/n (2558) Bossòst) etra, detti Tat)el,s/R (ara.h-230,s/n (ara.n-23fl,8/n

A V U I 3 D'ABRIU DE 1999 V Es professons de Setmana Santa tornen tas carrèrs de Bossòst Redacción VIELHA Es tradicionaus representacions deth Via Crucis, entàs dètz deth maitin e eth Sant Enterrament tàs dètz deth ser, aumpliren ager es carrèrs de Bossòst de visitaires e aranesi que seguiren de prop es uniques professons de Setmana Santa qu'encara se consèrven ena Val d'aran. Ath torn de cent vint-e-cinc persones, en tot representar dotze passi dera passion e mòrt de Nòste Sénher, reviueren es quatorze estacions deth Via Crucis en tot recórrer es carrèrs deth pòble remémorant un des sons actes religiosi mès arraïcsats. Aquiu se i podien trapar volontaris de totes es edats, de mainatges de 3 ans enquia gent d'auançada edat. Era Organisacion de Professons de Setmana Santa de Bossòst renauie enguan ua part deth vestiari en tot estrear matériau nauèr es armats, damb naui escuts, canères e era espasa deth capitan. Per ÇÔ que tanh ath renauiment de vestiari, es previsions mercades entar an que ven son de contunhar damb es vestits des armats e damb era erompa de mès vestits entà SILVIA PUÉRTOLAS Es professons recorrerán es carrèrs deth pòble ampliar eth nombre de capuchins que pòrten ua des imatdic as professons, tant deth peth nombre de gent qu'acuges mès significatiues dera madeish pöble coma venguts professon, era Vèrge de Pietät. de dehöra. Bossöst barrará es Era Presidenta dera Organisacion, M. Ángeles De Burgos dempús dera missa, damb era professons deman dimenge, se mostrane plan satisfèta deth "Santo Encuentro". Es esquiaires alevins despedissen en Cerler ua sason de boni résultats Redacción VIELHA Es mainatges aranesi, dera categoria d'alevins, acabèren eth calendari des corses d'enguan damb era sua participación en trofèu Pitarroy, que se portée a tèrme ena sua 4au. edición ena estación d'esquí de Cerler, era organisacion deth quau correc a cargue deth Cerler Aneto Esquí Club de Benasque. Aguesta competición, de dus dies, s'auie programat entà qu'eth dissabte, 27 de març, se corresse un supergigant e eth dimenge, 28 un gigant. Pr'amor deth fort vent que comencèc a bohar pendent era net deth dissabte, era organisacion se vedec obligada a suspéner era corsa programada entath dusau dia. A despiet d'açô, en trofèu Pitarroy s'amassèren corredors de diuèrses federacions autonomiques: andalosa, madrilenha, asturiana, andorrana... e, maugrat era fòrta competéncia, es résultats artenhudi pes aranesi en supergigant sigueren excellents; tornèren entà casa damb sies pòdiums. Era prumèra posicion laguens dera categoria d'ale- Alevins ena darrèra corsa d'enguan vins I hemnes siguec tà Maria seguit de Javier Aracil Villarreal (Fed.Astur.); era (Fed.Astur.) e de J.Antonio dusau tà Cristina Gramunt (CAEI), e era tresau tà Marta Morales (Andorra). Cau remercar qu'era cincau, ueitau e Hormaechea (Fed.Astur.). En alevins I òmes guanhèc Javier detzau posicions sigueren tà Antes (CEVA), seguit de Victor Oscar Cari (CAEI). Borja Antes Lara (Fed.Astur.) e de Alexandre Regada (Cerler). Era qua- Eth dissabte, tàs 19 ores, en (CEVA) e Rafa Lerma (CAEI). tau plaça l'artenhec Eduardo ua coneishuda discotèca de Puente (CAEI). Ena categoria alevins II hemnes: María Munguia. Ares Cuadras e Paula hèsta d'entrèga de prèmis tàs Benasque se celebrèc era Tost, es tres corredores deth guanhadors. Es joeni esportistes gaudiren d'un bon vres- (CAEI), se n'emportèren es pòdiums. palh e receberen nombrosi En alevins II òmes guanhèc obsèquis de diuèrses cases Paul de la Cuesta (CAEI), comerciaus. La formació universitària via Campus Virtual a Internet és la nostra especialitat. Formar els professionals del futur amb els mitjans més avan^ats és el nostre objectiu. Psicopedagogia (2n. cicle) Dret Humanitats (també accés a 2n. cicle des d'altres estudis universitaris) Filologia Catalana Documentació (2n. cicle) Ciències Empresarials i Administració i Direcció d'empreses Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Graduat Multimédia (titulació propia interuniversitària amb la UPC) Sol licitud d'accès: del 22 de març al 30 d'abril de 1999 Inid periode lectiu: setembre de 1999 Titulaciô progressiva Consulteu la nova modalitat de certificats universitaris parcials, que es poden obtenir al llarg dels estudis. 1 902 141141 www.uoc.es Universität I Oberta de Catalunya I Informeu-vos-en també ais centres de suport de la UOC a Barcelona, Lleida^ Mantesa, Reus, Sabadell, Salt, Sant Feliu de Llobre-. gat, Terrassa i Brussel-les. Q/5 o; on O c 03 Vh <V O (D > Ö

VI U E «brantau A V U I 3 D'ABRIU DE 1999 REALITATS En Lespin, un pöble entre Tredòs e Canejan, i viuien 180 persones; i auie dus bars. Un, "Eth Malh", ère propietat de ua familia des dites "antigües", senhors d'ua bona part des tèrres e emparentats damb es qu'auien era propietat dera majoria des cases, bordes e tèrres. Se considerauen portadors dera eréncia millenària deth pais. Es cognòms se les repetien ath long dera istòria familiara, producte des molti maridatges parentius. Se i compdauen antics capelhans, bailes, còssos, conselhèrs,... N'i auie de dretes, de quèrres, monarquics e republicans. Eth procès democratic non auie cambiat es interrelacions,... Eth referent (eth líder) ère eth madeish. Eth pöble administraue es tèrres comunaus en benefici de toti eri. En bar, despachant, tan leu se i trapaue era mès vielha dera casa, coma eth gojat tornat der Institut. Es ömes deth pöble, tota era vida que se i auien trapat entà hèr era botifarra o simplament discutir (conferenciar, e didien abans). "Ès pèc...?" li cridaue er un ar aute. "Que non as vist que s'a achicat?" Èren expressions pròpies deth dia a dia e ja formauen part deth mobiliari imaginari d' "Eth Malh" Er aute ère eth "Bar Nau". L'auie possat ua joena parelha damb dus mainatges que s'auie pla^at en Lespin cansats deth tapatge dera ciutat e atirats pes encants dera Val d'aran, er atractiu deth sön paisatge e era tranquillitat des poblets. Auien un petita quantitat de sòs qu'invertiren ena erompa d'ua borda que damb esfôrç anèren apraiant. Eth dia dera inauguración convidèren a tot eth pöble e mossen benedic eth comèrç. Es mainatges anauen entar estudi de Lespin e era joena parelha ath pöc deth temps ja parlane aranés. Ath cap de dus ans, era mair ja ère capaça d'escriué-lo damb ua cèrta correccion. Eth pair trebalhaue ena estación d'esquí e en çô que calesse e era mair mantenguie eth bar dubèrt en tot aufrir un senzilh restaurant enes epöques puntes. Viuien satisfèts,... Arribèc eth moment en qué era competéncia enfrentèc es interèssi d' "Eth Malh" damb es deth "Bar Nau". 1 auec es naturaus preses de posicion, es comentaris, es critiques,... Era Val d'aran auie auut un important procès cambiant de poblacion degut as grani moviments migratöris produsits pera economia deth to risme. Es résultats èren imprevisibles. D'entre totes es reflexions que bipolarisèren es discusions que, coma tostemp, dividien entre boni e dolents m'interèsse en especian era qu'élaborée Joan (eth de Borsa). Tostemp preocupat pera tèrra, era sua qüestion virane ath torn dera aranesitat; des qu'èren d'ací o de delà; de, qui ei mès aranés?. Es deth Malh n'auien era sang. n'auien popat er aire e eth paisatge, auien patit ena pèth antiga des söns pairs-sénhers eth hired des iuèrns e era terribla paciéncia deth long trebalh diari ena montanha, coneishien eth color des pèires des cases, des cabanes e des bördes e eth pausat creishement dera èrba,...; sabien es costums e participauen damb normau plaser enes celebracions mès centenàries dera vida diària. Mès, trapauen normau que mossen les hesse es sermons en castelhan, e les costaue d'acceptar qu'er aranés siguesse lengua occitana; un bon sector dera familia non liegie er aranés damb facilitat e auien optât per emplegar eth castelhan; opinauen que se gastauen massa SÖS entà hèr vluer er aranés e creiguien que se calie hèr difusión deth pöble e deth sön negöci ère mielhor de hè'c en castelhan perque atau ac entenien toti. Eth mainatge petit non anaue massa ben enes estudis e pensauen qu'ère perque era escöla non ère pro bona e se dedicauen massa ores a causes coma er ensenhament der aranés. Parlauen er aranés en familia e creiguien que damb açô ja n'i auie pro. As deth Bar Nau les costane d'integrà-se entre era populacion. Es sues convèrses en un pöble plan barrat èren força limitades. Sustot podien parlar damb es mès vielhs. Ei damb eri qu'auien après er aranés. E en tot parlar damb eri qu'auien descubèrt qu'i auie ua relación inseparabla entre era sua forma de parlar e eth aspècte des cases, des camps trebalhats, deth clima, dera forma des carrèrs, dera flaira des persones cansades ath cant deth huec,... e s'auien enamorat dera tèrra. E la defenien perque ère era tèrra des sons hilhs. Era des amies des sons mainatges, era deth son futur. Era publicitat deth restaurant la hègen en aranés e collaborauen s'ère possible enes actes realisats ath torn dera lengua dera tèrra. Seguien es estudis des hilhs e defenien eth procès d'introduccion der aranés ena escòla; pensauen qu'encara n'i auie pòga de promocion lingüística, e reclamauen mès intervención dera administración (deth Conselh Generau e dera Generalitat) en toti es actes dera vida sociau. "Er Ajuntament l'emplègue pòc" se les entenie a dider. S'interessauen per causes d'occitània e trapauen gòi en escotar ràdio e television en aranés, o ena lectura aranesa. Creiguien en trebalh de toti entà mantier viua era lengua e se i esforçauen en emplegà-la e la parlauen tostemp qu'auien ocasion. Entre trist, raujós e dobtós Joan (eth de Borsa) sentencièc: ei aranés qui emplègue er aranés. Jusèp Lois Sans Socasau Institut d'estudis Occitans - Aran jsansl@pie.xtec.es Vila daurís era sua glèisa ath culte dempús des reformes hètes Redacción VIELHA Un bon nombre de feligresi, venguts de diuèrsi endrets dera Val d'aran, poderen veir de prop es melhores que vien d'acabà-se ath laguens dera glèisa de Sant Père de Vila ena prumèra missa que s'oficiaue dempús des reformes en tot coincidir damb dimenge de Rams. Ère justament aguest día eth que s'auien mercat es operaris e vesins deth pöble, que collaborauen ena restauración der interior deth temple, entà tornar a daurílo ath cuite un viatge renauit. Es assistents poderen veir nombrosi cambis héti ena glèisa de Sant Père que se trapaue, abantes des obres, en força mau estât. Laguens ja se i pòt observar era neteja héta enes dus autars lateraus deth temple, coneishuts coma de Sant Roe e deth Ròser, era ñaua pavimentación der autar centrau e er aspècte qu'aufrís tot eth conjunt pintat per complèt. Tanben se i poden apreciar es motius que luden ena pared der autar centrau a on i son representades es claus de Sant Père, era aufrena dera Eucaristia e er Esperit Sant. Es qu'anèren entara missa deth dimenge tanben poderen encuedà-se deth nau SILVIA PUÉRTOLAS Ena missa de Rams "s'estreèc" era glèisa dempús des melhores hètes en interior tèrra plaçat en tot remplaçar eth vielh de husta per un aute hèt en gres de breda. En sermon deth caperan qu'oficièc era missa non manquèren elògis entà toti es que, sustot vesins, an ajudat a qu'era melhora s'age amiat a tèrme. En aguesta actuación s'an invertit un totau d'un milion sèt centes mil pessetes per part deth Conselh Generau e cinc centes mil pessetes pera Entitat Menor d'arrôs e Vila. Ena missa de Rams de Vila com ena majoria des misses hètes enes glèises araneses, mès en d'aguest pöble damb un interés especiau pr'amor dera estrea dera glèisa, non i manquee ne era professon ne benediccion de laurèr o boish e palmes que se hec en exterior de Sant Père.

A V U I 3 D'ABRIU DE 1999 VII Carona enjás 25 ans de cancón còrsa David Grosclaude LESGAR Per festejar sos vint e cinc ans la maison d'edicion Ricorda publicava pel Midem, lo marcat internacional de la musica, un dise de compilación amb 23 artistas e grops que son dins son catalogue. De Canta u Populu Corsu en passant per Petru Gelfucci e I Muvrini, Ricordu viu de l'extraodinària producción musicala de l'iscla e ajuda lo dinamisme dels cantaires corses. Antoine Leonardi, lo gerent actual de Ricordu èra un tecnician convençut que caliá un estùdio d'enregistrament per los cantaires corses que volián enregistrar sus plaça. Lèu Tòme se rendèt compte que caliá mai qu'un estùdio d'enregistrament mas qu'èra necessari d'aver tanben una maison de produccion. Èra la condicion per veire sortir los disques. Los artistas avián pas los mejans per se produire sols. Uei lo director comercial de la maison es Michel Leonardi, lo ñlh del creator de Ricordu. Vint ans de promocion Uei, quand òm parla de la cançon còrsa lo nom de I Muvrini s'impausa pr'amor lo grop es conegut un pauc per- E 1 s estât dich que "lo fantastic se bastís totjorn dins un temps circulan" e, donc, qu'aquò's en tot partir de l'avenir qu'òm pòt agantar lo present d'un novèl biais. Aquí per pròva tant de romans que de la man d'ursula K. Le Guin, Philip K. Dick ["Aquò's a de fedas electrónicas que los androids sómian, pas verait), Richard Matheson ("Soi legenda") o quitament Joan Bodon {"Lo Libre dels Grands Jörns") an capitat a nos remandar un rebat ernhôs de tant de causas que bolegan al trefons de nòstre èime malautis.o "Heisei", un "space-opera" que Joan-Francés Blanc publiquèt en 1997 dins la colleccion "Permerias de Calam" (Princi Negre, Bordèu). Un roman pas gaire espés una setantena de paginas que se passa pel sègle que ven e que balharà rason a totes quantes son a pensar "qu'avèm pas finit de patir..." e que çô piéger es per arribar. Joan-Francés Blanc Pas besonh de lo presentar, lo Joan-Francés Blanc (Agen, 1961), per los qu'an l'abituda de dintrar lo malhum sus Internet, que lo nòstre òme n'es un dels bolegaires mai tot pel monde. Mas calguèt força temps per arribar a aquela renomada de la cançon còrsa. Tot es partit de Canta u Populu Corsu, lo grop mitic que foguèt lo brèç de totes los cantaires còrses dels ans 80 e 90. Tot es partit d'aquel grop que faguèt un grand trabalh de collectatge e un jorn la premsa començèt un pauc de s'interessar a aqueles cantaires amb tèxtes politics, mas tanben portaires de la memòria musicala de Corsega. Puèi de Canta u Populu Corsu partiguèron los grops que son famoses uei: los fraires Bernardini, qu'an créât I Muvrini, e tanben los que fondèron Chjami Aghjalesi o encara A Fileta. Puèi i aguèt J.-P. Poletti o Petru Gelfucci que se faguèron conéisser. Un còp de man donat per quauques artistas de l'exterior ajudèron a la renomada de las voses de Corsega Mas foguèt long abans que la premsa internacionala comencèsse de s'interessar vertadierament a la cançon còrsa e abans que las ventas de disques faguèssen de Ricordu una maison d'edicion capabla de produsir 30 a 40 disques per an, coma es lo cas en 1999 tot aquò per una iscla de 250.000 estatjants. Uei los mai coneguts son pas mai en çô de Ricordu com presents. Montât a l'exilh parisene en 1982, ont comencèt tot sol a aprene l'occitan, Joan-Francés Blanc i gabida dempuèi 1990 l'ieo- París, que n'es lo president, e participa a un fum d'activitats: d'émissions per "Radio Pays", de corses d'iniciacion a l'òc dins la banlèga, lo bulletin "Forra-Borra"... A concorsat mai d'un còp al "Prèmi Mn. Condò", ont de novèlas sieunas coma "Onzadas" e "Nueit de junh" son paregudas, e en 1995 signèt amb Frane Bardòu, Èric Gonzalès, Èric e Nicolau Rei-Bèthvéder e d'autres lo manifest "Escrituras descobertistas", que foguèt pas sens balhar d'aire frese al reviscòl literari. Vaquí un escapolon de çô que vos demôra, se n'enregatz las primièras paginas: lo 2002, aprèp mai d'un Tchernobyl e d'olocaustes de tota sòrta, la Tresena Guèrra Mondiala puèi la montada al poder d'una aligança asiatica que los Japoneses e los Han ne son los mèstres, puèi que I Muvrini qu'an signât dempuèi quauques annadas amb de grandas maisons de produccion internacionalas. Mas es un pauc la consequéncia del succès. Empacha pas Ricordu d'aver a son catalógne los primièrs disques del grop e d'aver totjorn tanben d'autras valors seguras que se vendon plan com los primièrs disques de Canta u Populu Corsu. Son las referéncias istoricas, las basas del catalógne. Lo succès internacional dels uns ajuda los joves. Mas Ricordu es pro fièr de dire qu'a descobèrt çô que compta uei dins la cançon còrsa. Per l'avenir pensa d'aver los artistas que faràn la produccion de deman amb per exemple Surghjenti 0 Diana di l'alba. Michel Leonardi insistís sul fait que la politica de Ricordu es totjorn centrada sus la cançon còrsa a 90%. Cada annada son 3 milions de francs (400.000 euros) que son investits per sortir disques d'artistas novéis. Cada disc es un risque important ; rinvestiment mejan es de 200.000 francs (30.000 euros). Las ventas se fan per mitât en Corsega, per 40% sul continent e uns 10% en defora de las frontièras de l'estat francés. Lo consum de disques en Heisei Jaume Figueras i Trull Corsega es fort. Los estudis mèstran que los cèrses crompan mai de disques que los autres consumidors e quand crompan donan sovent la Priorität als artistas corses. Sense ^uda Amb sèt personas en permanencia e un detzenat per l'estiu Ricordu es pas una entrepresa giganta mas fondona en prepausant tot ç5 que cal per sortir un dise. tant los Americans que los Russes son estats esfaçats. E dins la seguida, coma réglât, la constitución d'un Empèri qu'es fondât sus la "docilitat sociala" e que va estremar dins de resèrvas tota minoritat, coma los Cèltas, los Berbèrs, los Macedonians, los Coreans... e, dempuèi lo Tractat de Baiona en 2010, la Comunautat dels Pôbles Pirenencs, que ne fan partida los Catalans, los Bascos, los Gascons, los d'aragon, los Araneses, los Occitans de Foish... Mas al dintre d'aqüela confederación, de pichots grops de "godarics", de resistents afogats que son pas a genolh, començan de s'organizar: recaptan d'armas de pertot e mai fan petar de bombas de Tolosa a Barcelona. Pr'amor que dempuèi un brieu ôm ven de se mainar que l'empèri a decidit d'entamenar en grand la deportación per tot jamai d'aqueles pôbles, ara que la descobèrta dels "punts Chatterjee" vos permet de mandar de fusadas intergalacticas que lo monde i son claufits per milièrs a 200 annadas de lutz, en tot las far cabussar dins aqueles traucs negres... Vertat es que son pas gaires los que van subreviure al cap d'aquel viatge, mas que los cal acaçar quin que siá de Tèrra Maire. Sustot que l'urani es a mand de s'estarir, tot atal coma lo "marciau" sus Deimôs, una luna de Març, que ne tiravan d'oxigèn. E lo jorn arriba, lo 15 d'agost de 2078, que Francés Pojada, lo narrator, tomba presonièr e, dins quauquas setmanas, es forçat de partir, a costat de milanta maluroses que i torna trapar sa femna e sos dos filhs, de cap a Heisei, una afrosa planeta ont dos solelhs infernáis vos estôfan de contunh e vos fan somiar a la môrt... En brèu: "Heisei" es pas sens revertar lo monde de la "benda dessenhada", pr'amor qu'avèm aquí un "divertimento" trufandièr tant qu'un roman plan seriós. En efècte: J.-F. Blanc, en bon Michel Leonard! ditz amb fiertat mas tanben amb un pauc d'amarum que Ricordu a pas jamai beneficiat de las ajudas vengudas de las collectivitats (departament o region) e (;aquela la cannon a contribuit a donar un imatge positiu de la Corsega. Ricordu reivindica son rotle d'entrepresa culturala e pensa que participa al desvolopament economic de I'iscla. Amb Ricordu trabalhan 85 grops e artistas que son dins lo catalogue. Un quinzenat de musicians professionals corses venon tanben trabalhar de fai<;on regulara pels enregistraments de I'un o I'autre dels artistas. miegjornal, manca pas de galejar sempre que n'a lo parat. Atal, per çô que qu'es aquela confederación, lo gascon n'es la lenga administrativa "pr'amor que los Bascos ne volèvan pas enténer a parlar deu catalan" (p. 8). E, quant a la "langue", a Francés Pojada li cal, dins son vielhum, de la revirar a cada côp qu'ôm deu la legir, "qu'arrés aci no sap ni aprenerà lo francés" (p. 16). Enfin: rèsta sonque a destacar que, se "Heisei" es escrit dins un gascon plan granat, son autor preconiza aquí de novèlas grafias consonanticas que benlèu poirián ressarrar lo sistèma occitan del catalan: "deixar" al lôc de "deishar", "medixas" per "medishas", etc. Col labora i'arxiu Occità de la UAB httpv7www.uab.es/inst-estudis- MEDIEVALS/ARXIU-OCCITA/ Institut d'estudis Medievals. Edifici B. 08193 Beilaterra (Barcelona) Telèfon 93 581 11 44 E-mail arxiuoccita@blues.uab.es

vili miralhtm-nìos "Ère tan dur, mès era passion ère tan fòrta qu'ac hègem!" A V U I 3 D'ABKIU DE T999 PILAR BARÉS FORCA Mi Iaugrat aué-ne un hart de nhèu pendent es dus darrèrs dissabtes, damb es lauegi, contunharam en tot parlar d'un tèma força relacionat damb aguesta, mès esvitaram que mos gesque pes aurelhes! Èm a darrèrs des ans quaranta, ath torn der an quaranta set o quaranta ueit. Eth Centre Excursionista de Catalonha portée professors d'esquí coma Müller, Segalàs e Pepita Planes. Amassèren ua.trentia de gent interessada en apréner a esquiar, sustot joeni. Eth corset auec lòc enes prats der ombrèr de Salardú. Er an següent se tornèc a repetir, mès aguest viatge se celebrèc un petit campionat. Damb aguestes promocions se manaue matériau de segona man -equipaments e ròba- "mès i aguec un lapsus e açô s'arturèc. Non sai ce qué passée, s'arturèc, e non contunhèc!" Ara seguida venguec eth "Frente de Juventudes" en tot pensar qu'en país dera nhèu poirien trapar gent damb qualitats entà practicar aguest espòrt. Eth coronèu Villar, qu'auie estât ena Escòla Militar de Montanha e que coneishie era Val, Òsca, Girona -en generau tot eth Pirenèu-, organisée quauqui corsets d'esquí en otèl Lacreu. Es entrenaments èren plan durs: "peth maitin auiem er entrenament fisic e... imaginà-te, de Salardú ath Plan de Beret damb es esquís en còth en tot pujar a pè. Quan arribàvem naut èrem mòrti! E quan baishàvem entàs tres dera tarde, eth dinar se hège a demorar! Atau que siguec eth començament", ditz Rafael Mombiedro en tot rebrembar es sons prumèrs ans en aguest espòrt. "D'aqueri corsets n'i aguec que devinguerem entossiastes der esquí: Pablo Bravo, Andrés Ribera, Felipe e Jose Moga, e dempús vengueren Fransuseta e Martimpé, entre d'auti. Despús damb era idia d'aglutinar boni esquiaires en Pirèneu, mos amassèren. En Candanchú corrérem dehòra de concors entà campar qu'ère aquerò que nosati podévem hér. E aquiu siguec quan jo hi ua des pròves mès semblanta ara deth campion. Ara seguida, en 1951 se celebréc eth Campionat d'espanha. Entà alavetz era premsa -que mos nomente coma indigènes dera Val-ja mos compdaue entara pròpléu Olimpiada Blanca deth 52 en Òslo. Abantes d'anà-i ja auíem estât en Andòrra e en Port de Navacerrada". En un de tanti diaris d'alavetz ditz qu'er equip espanhòu d'esquí, un viatge selleccionat, gessie entà Austria entà entrenà-se abantes de correr en Òslo. Aguest equip ère format per: Viladomat, Poll-Puig, Moline, Ribera, Arias e Mombiedro. Enes entrenaments i aguec fôrça lesionats, per exemple a Ribera se lo'n portèren entà Munie perque s'auie trincat ua cama, e Moline e Mombiedro se heren mau. Aguesti petits accidents son era conseqüéncia dera pòga formación e dera inexperiencia esportiua qu'auien pr'amor qu'eri madeishi se considerauen encara uns poriquets en aguest ahèr. Mès contunhèren anant entà d'auti campionats. "Ara fin en 1958 ja se hèc un campionat aciu, encara non i auie es installacions perque eth prumér telesèra s'inaugurèc en deseme der an 64 amassa damb era Escòla d'esqui Espanhòla, que la creeren entre Bravo, es dus Moges, Arias e Mombiedro. E eth prumér cargue de director, tant dera estación coma dera Escòla, l'ostentéc Luis Arias." Destaque Rafael Mombiedro çô que representaue celebrar un campionat en Aran. Gent de tota era Val pugèc entà Baquéira, jamés se i auie vist tanta gent. Se repartiren tíquets e meteren autocars entà pujà-les tàs pistes. "Aguest campionat, cau dider, -hig Rafael- que siguec ben organisât; ac heren força ben. Jamés auia vist tanta gent en uns campionats en Baquéira coma alavetz. En auer acabat se hec un repartiment de prémis, balh e vin caud en Salardú. Aguest viatge guanhè totes es pròves. Siguí campion d'espanha d'eslalom Especian e deth Gigant, damb 25 ans. Era pròva ère baishar eth descens dera còta 2.200, a on i auie quate pòrtes metudes, enquia baish ena estación. Non pensaua baishar perque ère un descens "a tumba abierta", e m'encoratgè. En lòc de hèr quate viratges entà non cuélher tanta velocitat, atau coma auia quedat damb es companhs, baishè tot récte coma auien hèt es mèns companhs qu'anauen ath mèn dauant! E atau guanhè, mès... se jo baishi eth prumér, non lo guanhi!" "Dempús deth 58, aciu non s'an hèt mès campionats. Pròves òc. En an 80 se hec era Copa deth Mon Super 40, pròva importanta. I preni part, quedé eth quinzau. Tanben, dempús de retirà-me, è participai en campionats de veterans e me les è corrudes léu totes." Rafael Mombiedro s'a dedicat tanben a hér esquí de fons enquia hé dus ans. Practicaments a estât en totes es Marches de Beret. Darréraments, era sua satisfacción ère podé-se classificar damb corredors plan més joeni, non pas peth temps senon pera tecnica. En an 85 quan hège de professor ena escòla, organisée dus corsets de dues setmanes pr'amor que creiguie qu'aguesta modalitat ère ideau entara gent d'aran. Eth corset aguec exit; se i apuntèren quaranta cinc persones, mès er an següent era gent non s'animèc. -Açô òc qu'ei plan domatge!- "Maugrat qu'ena Marcha Beret, ua des marches mès populares d'espanha, i participaue pòga gent d'aciu, ara cada viatge era gent se i anime. Més, ara, enes carréres i èm quate gats, e ath delà èm tostemp es madeishi." E contunhe en tot se planh qu'en un pais de nhéu i age tan pòga afición e participación. Cre que i calerle méter un shinhau mès d'interès tant a nivèu personan coma institucionau. "Quan jo comencé a esquiar damb Pablin, es Moges e d'auti, esquiàvem damb tauletes de rastilhèr penjades damb un hèr de correja e dues puntes. E jo, damb un shinhau d'idia, li meteva un bocin de Ihauna d'un pòt de tomata entà non espuntà-se e dus garròts de mata, e tira milhes... En 48 quan arribèren es esquiaires deth Pòrt, un destacament de soldats, nosati les agarràuem es esquís e non veigues quin cambi!. Quan comencé a gésser entara Molina o entà d'auti campionats, eth tunèu ère barrat. Gessia solet entàs tres e mieja deth ser a pè e entàs dues agarràuem eth coche de linha en Estèrri. S'era nhéu acabave de quéir me metía es esquís, eth morralet ena esquia e era maleta entà cambià-te era ròba perque quan arribaues en Barcelona non podies anar damb anorac o giqueta. Ère tan dur, mès era passion ère tan fòrta qu'ac hègem! Ara que sò gran considèri que n'èra un shinhau insconscient." Deu d'èster eth sòn caractèr dubért e era sua senzilhesa qu'a hèt qu'arribèsse a on a arribat. Ara pian satisfèt, ditz que ja a esquiat tot aquerò qu'auie d'esquiar, çô de prumér ei cuedà-se era cama. La Setmana B. p. 86 64230 LESCAR Telefone : 05 59 68 66 79 Telecopia : 05 59 68 67 17 Setmanèr occitan d'informacions publicat per la S. C. 0. P. S. A R. L. VISTEDIT Las Campanhas 64150 SEUVALADA Director de la publicación : David Grosclaude