HABITATGE i IMMIGRACIÓ Jordi Bosch. Ajuntament de Barcelona. Consell de Ciutat. Febrer 2007.

Documentos relacionados
ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ SETEMBRE del 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO de les Terres de Lleida

Segregació urbana, innovació social i capacitat cívica

SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA INFORME 2009

LA INTEGRACIÓ RESIDENCIAL DE LA POBLACIÓ IMMIGRANT A CATALUNYA EN EL PERÍODE

Polinyà. Informe demogràfic. I trimestre 2016 (dades 2015)

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida

LA EMANCIPACIÓN DE NUESTROS JÓVENES (III) Mesa redonda: És possible l emancipació dels nostres joves? Presentaciones

Caldes de Montbui. Informe demogràfic. I trimestre 2016 (dades 2015)

LA IMMIGRACIÓ, implicacions sobre el sistema educatiu:

Santa Perpètua de Mogoda

Annex: taules de dades

La protecció social a Catalunya M. Àngels Cabasés Piqué Aules d extensió universitària Universitat de Lleida

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

Palau-solità i Plegamans

Sant Feliu de Codines

EL CENTRE D ESTUDIS DEMOGRÀFICS

PLA LOCAL D HABITAGE PÚBLIC DE LLOGUER REGIDORIA D HABITATGE 5 DE JULIOL 2017

Sentmenat. Informe demogràfic. I trimestre 2017 (dades 2016)

Districte Universitari de Catalunya

26. Pallars Sobirà. Índex de taules

Jornada de Cloenda Cercles de Comparació Intermunicipal

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible

Estructura de població i desigualtats socials Grau de Treball Social Francesc Valls Fonayet. 3. Característiques de la població: el cas de Catalunya

Fundació Privada Foment de l Habitatge Social. Gener 2015

Definició Anomenem sector terciari al conjunt d activitats que no es dediquen a la producció de béns materials, sinó a la prestació de serveis

Segregació escolar i planificació educativa I i II

NOTA INFORMATIVA PRIMERS RESULTATS DELS CENSOS DE POBLACIÓ I HABITATGE 2011.

MUNICIPI DE GIRONA PADRÓ MUNICIPAL D HABITANTS. Gener 2015

PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013

Principals reptes i estratègies de les polítiques públiques d habitatge

25. Pallars Jussà. Índex de taules

40. Vallès Occidental

CANVIS EN L ESTRUCTURA DE PROVISIÓ DE SERVEIS D HABITATGE. MERCATS I POLÍTIQUES A LA BARCELONA DEL SEGLE XX

INTRODUCCIÓ. Des del 2006 la Fundació forma part de la Xarxa d habitatges d inclusió, què actualment depèn de l agència de l habitatge de Catalunya.

4. Alt Urgell. Índex de taules

3. Alt Penedès. Índex de taules

Estimacions de població. Dades definitives. 2017

Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2013

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015

ENVELLIMENT I HABITATGE: LES NECESSITATS RESIDENCIALS DE LA GENT GRAN A CATALUNYA. Jordi Bosch i Meda

La immigració, ara i aquí

El desenvolupament rural a Catalunya. Pel desenvolupament urbà de les àrees rurals. Pla de Busa, Solsonès

VALORACIÓ GENERAL DE LES DADES DE LA MEMÒRIA 2002

El repte de la formació professional i l ocupació a Catalunya: evidències i propostes de reforma

11. Baix Llobregat. Índex de taules

la cohesió social va per barris

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

Programa de rehabilitació d habitatges amb finalitat social

Variació : +270 habitants (+1,14%)

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible

Observatori. de ciutadania i migracions. gener Una mirada sociodemogràfica a la població d Esparreguera. Ajuntament d Esparreguera

Informe continu sobre el sector de l habitatge a Catalunya

Debats en treball social i política social: la nova qüestió social. La responsabilitat pública i el paper de les institucions

Tema 2 : La població de Catalunya

MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA

Convocatòria Geografia. Proves d accés a la universitat. Sèrie 1. Opció d examen. (Marqueu el quadre de l opció triada) Ubicació del tribunal...

Felip Neri Gordi La gestió dels edificis com a font de coneixement

La centralitat de l afiliació en un procés de reforma organitzativa

Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània

CRITERIS DE DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA INVERSIÓ EN INFRAESTRUCTURES DE L ESTAT. 24 de juliol del 2014

Variació : +150 habitants (+0,63%)

Informe de conjuntura

Caldes de Montbui, 21 de gener de 2017

CONJUNTURA I PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A CATALUNYA. 22 de maig del 2014

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS

V Cercle de Comparació Intermunicipal de Seguretat Alimentària

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Xifres de Catalunya Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya

Territori i demografia

ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC I URBANÍSTIC DE LA MARIOLA. Abril Universitat Politècnica de Catalunya. Centre de Política de Sòl i Valoracions

Mireia Jané Checa (MD, Msc, PhD) 19 de Juny de Sessió extraordinària

- Les polítiques de retallades han fet caure el pes de la despesa social en un context on les necessitats de protecció social s incrementen.

Resumen de movimientos registrados en el Padrón Municipal. Trimestre 1 / 2018 Resum de moviments registrats al Padró Municipal. Trimestre 1 / 2018

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.

Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar

ELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS DAVANT LA SITUACIÓ ACTUAL. l àmbit social

Xifres de Catalunya Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya

L informe que es presenta a continuació i que s elabora trimestralment recull una breu síntesi de diversos indicadors del municipi de Figueres.

4. DESCRIPCIÓ, ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE LES DADES

Tema 2: La població a Europa

REFLEXIÓ ESTRATÈGICA D ARENYS DE MUNT

Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017

Xifres de Catalunya Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya

A ROQUETES FEM SALUT: Programa de Salut comunitària

TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

La Taula del Tercer Sector alerta que Espanya està a la cua d Europa en polítiques socials

EL MERCAT DE TREBALL EN EL SECTOR DE L AGRICULTURA I LA PESCA A LES ILLES BALEARS (2013) Branques d activitat del sector de l agricultura i la pesca

1. L'evolució de les cadenes agroalimentàries. 2. La transformació pròpies de les estructures agràries.

Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar

Fonts. Web HERMES, diputació Barcelona.

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve

6.6. DESCRIPCIÓ I ANÀLISI SOCIODEMOGRÀFICA DE LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT DE TERRASSA

Indicadors sobre Desigualtat

L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS (ECREE)

Estratègia Implantació Internacional

Transcripción:

Jordi Bosch

ESTRUCTURA CONTEXT SOCIODEMOGRÀFIC DE LA IMMIGRACIÓ PROJECTE MIGRATORI I HABITATGE LA IMMIGRACIÓ DAVANT EL MERCAT IMMOBILIARI ELS PROBLEMES DEL RESIDENCIALS DE L IMMIGRANT ESTRATÈGIES PER A UNA POLÍTICA D HABITATGE ATENTA AL FENÒMEN MIGRATORI

CONTEXT SOCIODEMOGRÀFIC DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA CREIXEMENT EXPONENCIAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA. INSERCIÓ MERCAT LABORAL. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL (treball, xarxes relacionals,...) DIFERÈNCIES IMPORTANTS SEGONS PROCEDÈNCIA.

CONTEXT SOCIODEMOGRÀFIC DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA Piràmide població, segons sexe i origen de la població. Catalunya 2005. Dones Estrangeres Dones Catalanes Homes Estrangers Homes Catalans -300000-200000 -100000 0 100000 200000 300000 Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Padró Continu 2005

CONTEXT SOCIODEMOGRÀFIC DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA Població de procedència estrangera segons grups d edat. 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00 % sobre el total de població estrangera Menys de 19 anys De 20 a 34 anys De 35 a 49 anys De 50 a 64 anys 65 anys i més Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Padró Continu 2005

CONTEXT SOCIODEMOGRÀFIC DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA Població de procedència estrangera segons sexe i continent de naixement. 80,00 70,00 60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00 Europa (15) Resta d'europa Àfrica Amèrica central Amèrica del sur Àsia % Homes % Dones Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Padró Continu 2005.

CONTEXT SOCIODEMOGRÀFIC DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA Evolució del percentatge de població estrangera període (1998-2005). 12,00 11,00 10,00 9,00 8,00 7,00 6,00 5,00 4,00 3,00 2,00 1,00 0,00 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 % Estrangers a Catalunya % Estrangers a Espanya Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Padró Continu 1998-2005

CONTEXT SOCIODEMOGRÀFIC DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA Evolució de la població estrangera segons continent de procedència. Catalunya (1998-2005). 350000 300000 250000 200000 150000 100000 50000 UE (15) Europeus no cominitaris Africans Americans As iàtics 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Padró Continu 1998-2005

PROJECTE MIGRATORI I HABITATGE 1a FASE: L ARRIBADA Màxima precarietat: ECONÒMICA -LABORAL JURÍDICA RESIDENCIAL Alts índexs lloguer, risc de sense sostre, risc d explotació residencial, amuntegament: ESTRATÈGIES SUPERVIVÈNCIA Importància xarxes relacionals i el coneixement entorn. 2a FASE: L ESTABILITZACIÓ Millora ECONÒMICA -LABORAL JURÍDICA Augment del control de HABITATGE RECURSOS RELACIONS Millora condicions residencials: TINENÇA-AMUNTEGAMENT 3a FASE: LA CONSOLIDACIÓ Consolidació millores. Accés a la propietat Reagrupament familiar. Inversió en l habitatge.

LA IMMIGRACIÓ DAVANT EL MERCAT IMMOBILIARI DÈFICIT DE REHABILITACIÓ. TENDÈNCIA A LA PROPIETAT. AUGMENT DELS PREUS. AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ D HABITATGES. AUGMENT DE L EXCLUSIÓ RESIDENCIAL. AUGMENT DEL PES DE LA IMMIGRACIÓ EN LA DEMANDA. DEBILITAT ESTAT DEL BENESTAR EN MATÈRIA DE POLÍTICA D HABITATGE.

ELS PROBLEMES RESIDENCIALS DE LA IMMIGRACIÓ ACCESIBILITAT ECONÒMICA. REDUÏT PARC DE LLOGUER. DISCRIMINACIÓ ACCÉS. EXPLOTACIÓ RESIDENCIAL. AMUNTEGAMENT. INFRAHABITATGE. TENDÈNCIA A LA SEGREGACIÓ SOCIOESPACIAL DIFICULTAT DE MILLORA DE L HABITATGE EN EL PROJECTE MIGRATORI.

ELS PROBLEMES RESIDENCIALS DE LA IMMIGRACIÓ Percentatge de població immigrant en lloguer segons temps d estada. Comparació Catalunya/Espanya 90.00 85.00 80.00 75.00 70.00 65.00 60.00 55.00 50.00 0 1 2 3 4 5 Total Immigrants a Espanya Total Immigrants a Catalunya Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.

ELS PROBLEMES RESIDENCIALS DE LA IMMIGRACIÓ Percentatge de població immigrant en situació d amuntegament segons temps d estada. Comparació Catalunya/Espanya 60.00 55.00 50.00 45.00 40.00 35.00 30.00 25.00 20.00 0 1 2 3 4 5 Total Immigrants a Espanya Total Immigrants a Catalunya Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.

ELS PROBLEMES RESIDENCIALS DE LA IMMIGRACIÓ Percentatge de població immigrant en edificis en bon estat de conservació segons temps d estada. Comparació Catalunya/Espanya 90.00 85.00 80.00 75.00 70.00 65.00 Total Immigrants a Espanya Total Immigrants a Catalunya 60.00 0 1 2 3 4 5 Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.

ELS PROBLEMES RESIDENCIALS DE LA IMMIGRACIÓ Percentatge de població immigrant sense bany o lavabo en l habitatge segons temps d estada. Comparació Catalunya/Espanya 7.00 6.00 5.00 4.00 3.00 2.00 1.00 0.00 0 1 2 3 4 5 Total Immigrants a Espanya Total Immigrants a Catalunya Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.

ELS PROBLEMES RESIDENCIALS DE LA IMMIGRACIÓ Immigrants en lloguer segons temps d estada a Espanya. Catalunya 2001. 90,00 85,00 80,00 75,00 70,00 65,00 60,00 55,00 50,00 0 1 2 3 4 5 Total Àfrica Àsia Am èrica Europeus no comunitaris Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.

ELS PROBLEMES RESIDENCIALS DE LA IMMIGRACIÓ Immigrants en edificis en bon estat de conservació segons temps d estada a Espanya. Catalunya 2001. 90,00 Total 85,00 80,00 75,00 70,00 65,00 Àfrica Às ia Am èrica Europeus no comunitaris 60,00 0 1 2 3 4 5 Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.

ELS PROBLEMES RESIDENCIALS DE LA IMMIGRACIÓ Immigrants en situació d amuntegament segons temps d estada a Espanya. Catalunya 2001. 60,00 Total 55,00 Àfrica 50,00 Àsia 45,00 40,00 35,00 30,00 25,00 Am èrica Europeus no comunitaris 20,00 0 1 2 3 4 5 Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.

ELS PROBLEMES RESIDENCIALS DE LA IMMIGRACIÓ Immigrants sense bany o lavabo en l habitatge segons temps d estada a Espanya. Catalunya 2001. 7,00 6,00 5,00 4,00 3,00 2,00 1,00 Total Àfrica Às ia Am èrica Europeus no com unitaris 0,00 0 1 2 3 4 5 Font: INE Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.

ESTRATÈGIES PER A UNA POLÍTICA D HABITATGE ATENTA AL FENÒMEN MIGRATORI DESENVOLUPAR POLÍTIQUES INTEGRALS D INTERVENCIÓ. INTEGRAR POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES I DE SÒL AMB LES POLÍTIQUES D HABITATGE, AFAVORINT LA COHESIÓN SOCIAL: MIXTICITAT, COMPACITAT, CONTINUITAT I DENSITAT. FOMENTAR LA REHABILITACIÓ. POTENCIAR LES POLÍTIQUES DE MEDIACIÓ. CREAR/AUGMENTAR PARC D HABITATGE SOCIAL DE LLOGUER. ADEQUAR TEMPORALMENT LES POLÍTIQUES D HABITATGE A LES DIFERENTS FASES DEL PROJECTE MIGRATORI. ADEQUAR TERRITORIALMENT LES POLÍTIQUES D HABITATGE. IMPORTANCIA DE L ESCALA LOCAL IMPLICAR EL CONJUNT DE SECTORS PÚBLICS I PRIVATS RELACIONATS. MILLORAR L EFICIÈNCIA I L EFICACIA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES D HABITATGE AMB MESURES DE CONTROL, COORDINACIÓ, PARTICIPACIÓ, ANTICIPACIÓ I RECERCA.