Dret fonamentals i drets humans Dret fonamentals i drets humans: guia docent Jordi Bonet (coordinador) Jordi Bonet (professor) Andreu Olesti Rayo (professor) Marta Ortega Gómez (professora) Rosa Ana Alija Fernández (professora) Curs 2016-2017
1. Professorat 2. Justificació 3. Pla Docent 4. Horari 5. Calendari 6. Activitats avaluables 7. Supòsits pràctics CONTINGUT
PROFESSORAT Jordi Bonet Andreu Olesti Rayo Marta Ortega Gómez Rosa Ana Alija Fernández 2
JUSTIFICACIÓ La presa en consideració de l existència de àmbits jurisdiccionals o quasi-jurisdiccionals davant dels quals plantejar recursos litigiosos en matèria de drets humans o d acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per demanar la protecció tant de drets fonamentals dins de la Unió Europea com de drets adquirits pel particular mitjançant el Dret de la Unió Europea permet esgrimir una primera raó de la necessitat de dur a terme una aproximació als fòrums jurisdiccionals o jurisdiccionals descrits: la possibilitat de recórrer, en funció de la disponibilitat de legitimació activa, a aquestes instàncies jurisdiccionals o quasi-jurisdiccionals per plantejar un cas litigiós. Una segona raó és la incidència de la jurisprudència provinent d aquests òrgans jurisdiccionals o quasi-jurisdiccionals (especialment, per suposat, dels primers) en la aplicació i interpretació del ordenament jurídic espanyol, tenint present, més enllà de la pròpia obligatorietat de les sentències o decisions judicials o quasi-judicials: d una banda, la doble funció interpretativa y normativa dels tractats internacionals de drets humans a Espanya; i, d altra banda, la incorporació del Dret de la Unió Europea a l ordenament espanyol, de manera coherent amb el principi de primacia del Dret de la Unió Europea. En aquest sentit, es creu que l objecte de l assignatura té un doble interès conceptual dins del Màster de l Advocacia: Es relaciona amb els Punts 16 (El sistema jurisdiccional de la Unión Europea. Competencias de los Tribunales europeos e internacionales y asuntos que se pueden plantear) i 17 (Protección de los derechos fundamentales) de l Apartat A, a) 2 de les matèries incloses a 2015 per la prova d avaluació de l aptitud professional per l exercici de la professió d advocat (BOE, nº 38, de 13 de febrer de 2015). Tanmateix té uns sentit transversal des de la perspectiva de la casuística material que la pràctica internacional i comunitària aborden, de manera que poden relacionar-se amb qualsevol dels ordres jurisdiccionals espanyols en els quals un advocat pot operar. Assumptes com la intimitat i la comunicació per les xarxes socials (inclosos els aspectes laborals de la qüestió), la llibertat d expressió i la circulació d informació, el tractament de dades personals, o la discriminació per raons com el gènere o la raça, són exemples de tipus de problemes jurídics que tenen implicacions respecte al gaudi dels drets humans internacionalment reconeguts o dels drets fonamentals en l àmbit de la Unió Europea. Igualment es poden trobar raons relacionades amb les modalitats d exercici de la professió, en el sentit: primer, d ajudar a formar especialistes en litigació en aquest àmbit material, que, a més, puguin col laborar amb despatxos no especialitzats, Organitzacions No Governamentals i tot tipus d associacions o col lectius diversos que pretenen la defensa dels drets de les persones envers certes situacions; i, segon, oferir a qualsevol professional de l advocacia eines adients per assessorar i defensar els legítims interessos del seus clients. 3
PLA DOCENT Coordinació Jordi Bonet (jbonet@ub.edu) Hores estimades de dedicació Hores totals Activitats presencials 25 - Teorico-pràctica 25 Treball tutelat/dirigit 25 Aprenentatge autònom 25 Objectius d'aprenentatge Objectius generals Ajudar a que es disposin d eines i d habilitats per aplicar els coneixements acadèmics adquirits durant el Grau en Dret, tenint en compte la realitat canviant, i progressivament internacionalitzada també ne el que respecte a l origen del cabal jurisprudencial i els àmbits litigiosos, a la que s enfronten els futurs advocats, de manera que puguin assumir adequadament tasques d assessorament i de defensa dels drets dels seus clients davant els tribunals i/o les autoritats públiques espanyoles, a més de saber promoure litigis davant de les instàncies internacionals o comunitàries adients. Això implica no solament consolidar coneixements que facilitin el domini de la tècnica jurídica a fi de poder recórrer adequadament a las normes jurídiques sobre drets humans i/o els drets fonamentals tal i com es configuren dins de la Unió Europea (o respecte a drets adquirits conforme a la normativa comunitària), sinó permetre desenvolupar les habilitats per triar les estratègies de defensa més adients i correctes des del punt de vista del client. Referits a coneixements L abast de l aplicabilitat interna dels tractats internacionals de drets humans dins de l ordenament jurídic intern, inclosa la interpretació dels mateixos per òrgans judicials i quasi-judicials internacionals. L abast de l aplicabilitat interna del Dret de la Unió Europea, inclosa la interpretació donada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La força executiva de les decisions jurisdiccionals i quasi-jurisdiccionals internacionals i comunitàries a nivell intern espanyol. La legitimació activa dels particulars davant d òrgans d experts internacionals amb funcions quasijurisdiccionals. La legitimació activa dels particulars davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. La legitimació activa dels particulars davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. 4
Els efectes jurídics de les decisions jurisdiccional i quasi jurisdiccionals Referits a habilitats, destreses Identificar i seleccionar la informació facilitada pel client a fi de valorar la connexió amb els seus drets humans internacionalment reconeguts o el Dret de la Unió Europea. Seleccionar la normativa internacional i/o comunitària aplicable, així com la jurisprudència internacional de referència. Delimitar la aplicabilitat davant d un litigi en qualsevol dels tribunals espanyols. Plantejar-se la possibilitat de presentar una sol licitud de qüestió prejudicial davant dels tribunals espanyols. Plantejar-se la possibilitat d acudir a òrgans quasi-jurisdiccionals internacionals, i, sobre tot, al Tribunal Europeu de Drets Humans o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Conèixer els requisits de competència d aquestes jurisdiccions i els efectes de les seves sentències. Perfilar arguments jurídics per litigis interns o internacionals sobre la base de la jurisprudència internacional. Blocs temàtics 1. Aplicabilitat interna dels tractats internacionals de drets humans i del Dret de la Unió Europea. 2. La força executiva de les decisions judicials i quasi-judicials internacionals davant dels tribunals interns espanyols. 3. Les qüestions de competència -inclosa la legitimació activa del particular- relatives a l accés a òrgans jurisdiccionals o quasi-jurisdiccionals internacionals especialitzats en matèria de drets humans. 4. L accés al Tribunal Europeu de Drets Humans i els efectes de les seves sentències. 5. L accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea pels particulars i els efectes de les seves sentències. 6. La qüestió prejudicial. Metodologia i activitats formatives L assignatura es desenvoluparà a través de l anàlisi de casos i dels problemes que cadascun d ells generin des de la perspectiva des objectius del curs; això significa que les diverses sessions es dedicaran a veure certs supòsits de fet, reals o hipotètics, davant dels quals els/les estudiants hauran de poder extreure arguments i conclusions adients. Per cadascuna de les sessions se ls hi proporcionarà un guió. El caràcter fonamental pràctic de les sessions implicarà que els/les estudiants caldrà que, en certs casos, preparin la redacció d escrits i/o d arguments, aportar jurisprudència o exposar arguments públicament. 5
Avaluació acreditativa dels aprenentatges Avaluació Els sistema d avaluació del Màster d Advocacia és, per defecte, l avaluació continuada. Per poder ser avaluat és obligatòria l assistència al 80% de les classes. Durant el transcurs del curs, es durant a terme dos exercicis pràctics a classe, degudament anunciats i establertes les pautes, acompanyats de cinc preguntes tipus test, que computaran un 20% cadascun de la qualificació final. Al final del semestre es durà a terme una prova de síntesi que computarà el 60% de la qualificació final i consistirà en un test de vint preguntes. En cas de que un/a estudiant optés per l avaluació única, l examen consistiria en un test de vint preguntes (60%) i un exercici pràctic (40%). L equip docent podrà prendre en consideració, sempre amb efectes positius, la participació a classe per determinar la qualificació final. Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l avaluació continuada o única hauran de fer una prova de reavaluació que consistirà en una prova escrita amb les mateixes característiques que la prova d avaluació única. Per poder realitzar la reavaluació és indispensable haver-se presentat i suspès l assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació. Recomanacions Resulta d utilitat per a seguir l assignatura i pot ajudar a millorar-ne els resultats: El coneixement d idiomes (sobretot: anglès i francès), a fi i efecte de poder accedir a lectures i textos complementaris. El domini de les utilitats informàtiques bàsiques, i específicament de la Web de la UB, ja que el Campus Virtual pot ser una eina de treball i comunicació habitual. Igualment, tenint en compte que la formació curricular oferta pel Grau en Dret pot no haver inclòs com a matèria de formació bàsica o obligatòria algunes de les matèries abordades en aquest curs (per exemple, la formació específica sobre els tractats internacionals de drets humans), s oferiran algunes lectures complementàries per qui desitgi completar aquells aspectes que l alumne consideri necessaris reforçar. 6
Fonts d'informació bàsica Bibliografia Monografies CASADEVALL MEDRANO, J., El Convenio Europeo de Derechos Humanos, el Tribunal de Estrasburgo y su Jurisprudencia, Tirant lo Blanch, Valencia, 2012. JIMENO BULNES, M., La cuestión prejudicial del artículo 177 TCE, J.M Bosch Ed., 1997. OFICINA DEL ALTO COMISIONADO DE NACIONES UNIDAS PARA LOS DERECHOS HUMANOS, Procedimientos para presentar denuncias individuales en virtud de tratados de derechos humanos de las Naciones Unidas, Folleto Informativo nº 7 (Rev. 2), 2013, disponible en: http://www.ohchr.org/documents/publications/factsheet7rev2_sp.pdf (01/06/2016). ORTEGA GÓMEZ, M. El acceso de los particulares a la justicia comunitaria, Ariel, 1999. RUIZ JARABO COLOMER, D., El juez nacional como juez comunitario, Civitas, 1993. Articles de revista GARBERÍ LLOBREGAT, J. La ejecución en España de las sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (1), Diario La Ley, Nº 8178, 2013". IGLESIAS VELASCO, A. J., Reflexiones sobre la implementación de los tratados internacionales por los tribunales domésticos: especial referencia a España, Anuario Español de Derecho Internacional, Vol. 29, 2013, 165-216. LÓPEZ-BARAJAS PEREA, I., "Hacia una mayor eficacia del proceso de amparo internacional: el Protocolo nº 14 a la Convención Europea de Derechos Humanos", Revista General de Derecho Europeo, 21 (2010), pp. 1-29. ORTEGA GÓMEZ, M., Legitimación de las asociaciones constituidas para la defensa de intereses colectivos ante el Tribunal de Justicia y el Tribunal de Primera Instancia de las Comunidades Europeas, Revista de Derecho Comunitario Europeo, (septiembre-diciembre 2006), pp. 757-797. ORTEGA GÓMEZ, M., Modificación de las normas de procedimiento ante el Tribunal de Justicia y ante el Tribunal de Primera Instancia de las Comunidades Europeas, Revista General de Derecho Europeo, núm.2 (octubre 2003). ORTEGA GÓMEZ, M., La legitimación asociativa en la jurisprudencia comunitaria reciente, Revista Electrónica de Estudios Internacionales, Núm. 16/2008, págs.1-22 7
Bases de dades i portals de consulta Base de Dades Westlaw-Aranzadi (base de dades en línia UB). Buscador de Jurisprudència del Consell General del Poder Judicial (CENDOJ): http://www.poderjudicial.es/search/indexan.jsp Buscador de Jurisprudència del Tribunal Constitucional: http://hj.tribunalconstitucional.es/ Portal dels òrgans de drets humans de l ONU: http://www.ohchr.org/sp/hrbodies/pages/humanrightsbodies.aspx Portal del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (CURIA): http://curia.europa.eu/ Portal del Tribunal Europeu de Drets Humans: www.echr.coe.int Buscador de Jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (HUDOC): http://hudoc.echr.coe.int/eng#{%22documentcollectionid2%22:[%22grandchamber%22,%22c HAMBER%22]} 8
HORARI SEGON SEMESTRE (Facultat Dret) Aula 22 B DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES 16-18 DDFFHH 9
CALENDARI DE DOCÈNCIA Inici: 13 de setembre de 2016 Finalització: 23 de desembre de 2016 Període d avaluació: del 10 al 20 de gener de 2017 Reavaluació: del 23 al 27 de gener de 2017 Vacances Nadal: del 24 de desembre de 2015 al 8 de gener de 2016 Dies Festius 12 d octubre (dm.) 1 de novembre (dt.) 6 de desembre (dt.) 8 de desembre (dj.) Festes Institucionals 31 d octubre (dl.) (Lliure disposició Facultat) 9 de desembre (dl.) (Lliure disposició Facultat) 9 de gener (dj.) (Festa Institucional de la Facultat) CALENDARI DE SESSIONS 1. Presentació (Dr. Bonet) 13 DE SETEMBRE 2016 2. Casos pràctics sobre aplicabilitat dels tractats internacionals de drets humans i la força executiva a Espanya de les decisions dels òrgans internacionals (Dra. Alija) 20 DE SETEMBRE 2016 3. Cas pràctic sobre l accés del particular a òrgans quasi-jurisdiccionals internacionals (Dra. Alija) 27 DE SETEMBRE 2016 4. Cas pràctic sobre mesures provisionals davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (Dr. Bonet) 4 D OCTUBRE 2016 5. Cas pràctic sobre l admissibilitat de la demanda d un particular davant del Tribunal Europeu (Dr. Bonet) 11 D OCTUBRE 2016 10
6. Cas pràctic sobre argumentació i objecte de la demanda del particular davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (Dr. Bonet) 18 D OCTUBRE 2016. 7. Cas pràctic sobre els efectes jurídics de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (Dr. Bonet) 25 D OCTUBRE 2016. 8. Prova d avaluació continuada 8 DE NOVEMBRE 2016. 9. Casos pràctics sobre aplicabilitat del Dret de la Unió Europea i la força executiva a Espanya de les decisions dels Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Dr. Olesti o Dra. Ortega) 15 DE NOVEMBRE 2016. 10. Cas pràctic sobre legitimació activa dels particulars davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Dr. Olesti o Dra. Ortega) 22 DE NOVEMBRE 2016. 11. Cas pràctic sobre el plantejament d una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Dr. Olesti o Dra. Ortega) 29 DE NOVEMBRE 2O16. 12. Cas pràctic sobre el plantejament d una recurs de nul litat per un particular davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Dr. Olesti o Dra. Ortega) 13 DESEMBRE 2016. 13. Prova d avaluació continuada 20 DE DESEMBRE 2016. 11
ACTIVITATS AVALUABLES 1ª Prova pràctica relativa a les qüestions treballades en les sessions 2 a 7. 2ª Prova pràctica relativa a les qüestions treballades en les sessions 9 a 12. PROVA DE SÍNTESI Divendres, 13 de gener, 16 h. REAVALUACIÓ Divendres, 27 de gener, 16 h. 12
SUPÒSITS PRÀCTICS S aniran proporcionant durant el mes de setembre de 2016. 13