EL PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. ECOVIURE 18 d octubre de 2013

Documentos relacionados
La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

SECE. Empresa de Serveis Energètics MARTORELLES. El primer cas real d ESE a l Enllumenat Públic de Catalunya. Fòrum energia Ecoviure 5 d octubre 2012

L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS (ECREE)

LICITACIÓ AGRUPADA D EDIFICIS PÚBLICS. CASOS PRÀCTICS. Girona, 23 de febrer 2017

Model d estudis d estalvi i eficiència energètica en enllumenat públic. Casos pràctics.

ACTUACIONS REALITZADES EN ESTALVI ENERGÈTIC A LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA I L'HOSPITALET DE LLOBREGAT DURANT EL PERÍODE

La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada

CONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

contracte de servei de millora de l eficiència energètica del Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès

octubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

MILLORES D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA AMB INNOVACIÓ EN BIBLIOTEQUES MUNICIPALS (SPEA)

Serveis Centrals i de suport de l'àrea Metropolitana de Barcelona (oficines de la seu corporativa de la Zona Franca)

SITUACIÓACTUAL DE LES EMPRESES DE SERVEIS ENERGÈTICS EN ENLLUMENAT PÚBLIC A LA PROVINCIA DE BARCELONA

Possibilitats d implementació de l autoconsum als edificis

INFORME DEL RESULTAT DE LA SUBHASTA ELECTRÒNICA PEL SUBMINISTRAMENT D ENERGIA ELÈCTRICA I GAS NATURAL: Març 2016

Clúster d Eficiència Energètica del Baix Llobregat

La comptabilitat energètica: Gestió i control energètic municipal

L ús eficient de l energia a la llar

Projecte SMART SPP L experiència de l Ajuntament de Barcelona: adquisició de punts de recàrrega de vehicles elèctrics i màquines de vending

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

Com afecten les noves tarifes elèctriques a la indústria

Informe de seguiment del Pla d'acció d'energia Sostenible. Terrassa

Els aparells de monitoratge energètic d edificis com a eina d estalvi. Barcelona, 29 d octubre del 2015

El pacte dels Alcaldes i Alcaldesses a Barcelona

AJUNTAMENT DE TIANA. Projectes realitzats Inversió generada Palanquejament

BIOMASSA. Joan Vila President de l AGFMP

POLÍTIQUES VERDES QUE S IMPLANTEN EN L ÀMBIT DE LA MEDITERRÀNIA PER GENERAR OCUPACIÓ. EXPERIÈNCIES REALS

Xarxa de calor per biomassa al complex esportiu de Les Cremades de Caldes de Montbui

ASSESSORIA ENERGÈTICA

Suport de la Generalitat per la sostenibilitat energètica als municipis. Barcelona, 4 de juny de 2014

Tres casos d èxit a l entorn municipal

ASPECTES CLAUS DE LA BIOMASSA. Remei Aldrich Tomàs Enginyera en eficiència energètica del programa BEenerGi. Àrea de Territori i Sostenibilitat

Comunitat Energia RIS3CAT

Seguiment de la Contractació Pública: Avaluació de l accés de les PIME

INICIATIVES I ACTUACIONS PER FER DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA UNA PALANCA DE CANVI DEL MODEL DE MOBILITAT TERRITORIAL

Tema 7. La contractació a l Administració Pública

Foment de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015

Estudi Ramon Folch i Associats, S.L. Sistema d estalvi energètic immediat en equipaments municipals. Consultoria ambiental estratègica

Alternatives Energètiques a Instal lacions Esportives

Generalitat de Catalunya Departament d Economia i Coneixement Comissió Central de Subministraments

La comptabilitat energètica: gestió i control energètic municipal

MODELOS DE CONTRATO DE SERVICIOS ENERGÉTICOS. Juan Carlos Hernanz Barcelona, 30 de Marzo de 2011

El projecte RELS. Reptes en la implementació de les renovables en edificis plurifamiliars.

Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013

Contractació i models de gestió. L experiència de l Ajuntament de Barcelona.

Viabilitat tècnica i econòmica de projectes de biomassa amb Empreses de Serveis Energètics.

Fets rellevants de l informe econòmic financer dels centres hospitalaris d atenció especialitzada Any Central de Balanços

Logística d aprovisionament

Apostes de futur del 2007

Barcelona, 5 juliol 2.013

SPP TENDER MODEL. Estalvi i eficiència energètica. Dinamització d hàbits d estalvi energètic en equipaments municipals

agrícola Maig de 2009

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

LLEI 2/2015, DE 30 DE MARÇ, DE DESINDEXACIÓ DE L ECONOMIA ESPANYOLA (GUIA DE LECTURA)

INTRODUCCIÓ. Des del 2006 la Fundació forma part de la Xarxa d habitatges d inclusió, què actualment depèn de l agència de l habitatge de Catalunya.

PROJECTE MICROTIC Solucions TIC energèticament eficients i competitives per a PIMES Comunitat Energia RIS3CAT

Cas pràctic: licitació i posada en marxa d una instal lació tèrmica de biomassa forestal a Caldes de Malavella mitjançant una empresa de serveis

Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016

Estat de la qüestió fotovoltaica

Primer pla d acreditació i qualificació professionals de Catalunya de gener de 2017

Nou model de gestió de les TIC de la Generalitat de Catalunya

Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona

20 Novembre. Cap a una rehabilitació energètica

ÍNDEX DEFINICIÓ DELS ACTORS I OBLIGACIONS EL NOU MERCAT ELÈCTRIC EL MERCAT REGULAT (TUR) EL MERCAT LLIURE LA CONTRACTACIÓ EL COST DE L ENERGIA

Objectiu del Pla de l Energia i Canvi Climàtic

L IMPULS DE L EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I LES ENERGIES RENOVABLES EN L EDIFICACIÓ A CATALUNYA

1. La pressupostació orientada a resultats: marc conceptual

Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya

Campanyes d estalvi d aigua en l àmbit municipal. Experiències a Torredembarra

Programa de rehabilitació d habitatges amb finalitat social

Biomassa. Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines

ANNEX 1 QUADRE DE CARACTERÍSTIQUES DEL CONTRACTE

CONNEXIÓ ELÈCTRICA VALL D HEBRON BARCELONA HOSPITAL CAMPUS 2A FASE CLAU HHB (1v)

Estat energètic dels edificis

HORIZON 2020 LIFE Brussel les

La protecció solar i l eficiència energètica

Desplegament i explotació de les infraestructures de comunicacions electròniques en el territori.

177,553 86,943 DHA) 35, ,938 Sublot 4 (2.0 A) 21, ,228 63,77 Sublot 5 (2.0DHA) 21,893189

Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació Servei de Teixit Productiu AJUTS ECONÒMICS

Nº DE PLICA EMPRESA MOTIVO EXCLUSIÓN 3 AQUÍ ENERGIA S.L. No acredita la solvencia económica,

Eines per a l eficiència energètica Eines per a l eficiència energètica

Jornada de Cloenda Cercles de Comparació Intermunicipal

BS Rènting Introducció al rènting en les Administracions Públiques Xavier García G. de Villaumbrosia Director Administracions Públiques Banc Sabadell

El pla de Mar a ket ke i t ng n

INSTAL LACIÓ DE CALDERES DE BIOMASSA A 4 EDIFICIS MUNICIPALS DE RIPOLL MITJANÇANT UN CONTRACTE M.E.S.E

Pressupostos de Justícia per al 2015

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

Projecte d anàlisi i millora de processos

Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.

OPORTUNITATS DE FINANÇAMENT AMENT. Lluís Morer i Forns Institut Català d Energia (ICAEN) 12 juny 2015

(aprovat pel Ple de data 25/05/2017)

PROMOURE LA MOBILITAT ELÈCTRICA, EFICIENT I SOSTENIBLE ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA.

Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra

Transcripción:

EL PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ECOVIURE 18 d octubre de 2013 1

Index 1. Introducció al Pla d Estalvi en els edificis de la Generalitat 2. Actuacions realitzades i en curs 1. Compra agregada d energia 2. Optimització de la contractació 3. ESE amb garantia d estalvi 4. ESE en Biomassa 5. ESE en Gestió Energètica 2

Index 1. Introducció al Pla d Estalvi en els edificis de la Generalitat 2. Actuacions realitzades i en curs 1. Compra agregada d energia 2. Optimització de la contractació 3. ESE amb garantia d estalvi 4. ESE en Biomassa 5. ESE en Gestió Energètica 3

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA OBJECTIUS GENERALS Emfatitzar el paper exemplificador de la Generalitat de Catalunya, en la línia marcada pel Pla d Energia i Canvi Climàtic Iniciar les accions encaminades per assolir els objectius de la Directiva Europea d Eficiència Energètica en Edificis: edificis de consum energètic quasi zero. Reducció del consum d energia i de la facturació energètica en tots els edificis de la Generalitat de Catalunya. El consum anual d energia del conjunt de la Generalitat de Catalunya és d aproximadament uns 1.000 GWh/any, amb una factura energètica anual d uns 120M (2012). 4

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA OBJECTIUS ENERGÈTICS I OBJECTIUS ECONÒMICS Reduir el consum d energia del conjunt d edificis de la Generalitat en un 12% en l horitzó del 2014. Reduir la factura energètica de la Generalitat de Catalunya: En un 3,2% a partir del 2013 (adequació de contractes de subministrament energètic) En un 4,4% a partir del 2014 En un 15,2% a partir del 2020 (licitació d inversions en la modalitat de serveis energètics) Crear un mercat de serveis energètics a partir dels edificis propis, generant una inversió en estalvi i eficiència energètica per part d empreses privades. 5

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ÀMBIT D ACTUACIÓ: Inclou tots els edificis de l Administració de la Generalitat i els de totes aquelles entitats els pressupostos de les quals formen part del pressupost de la Generalitat de Catalunya (edificis en els quals la Generalitat de Catalunya pagui el consum d energia directa o indirecta). Obligació d execució d aquelles inversions en que el període de retorn és igual o inferior a 10 anys. Excepcions: Quan es pugui demostrar que l ocupació de l edifici cessarà en un termini igual o inferior a 4 anys. Edificis d alta representació institucional, quan l aplicació del Pla sigui incompatible. 6

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA CONTINGUT DEL PLA: DUES FASES QUE ES DESENVOLUPEN CONJUNTAMENT Fase 1. Revisió de les condicions de subministrament d energia a tots els Edificis de la Generalitat, racionalitzant i optimitzant la contractació d energia elèctrica i gas. L electricitat representa el 90% del total del consum energètic dels Edificis de la Generalitat (uns100m /any) Fase 2. Desenvolupament d un programa de Bones Pràctiques i d un Pla d Inversions. 7

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA FASE 1. Revisió dels Subministraments d Energia. 1. Racionalització i optimització de la contractació d energia elèctrica a través de: 1.1. Contractació de forma conjunta (organitzar lots en funció del volum i coherència de punts de consum) per tal d obtenir els millors preus. 1.2.Optimitzar i racionalitzar la contractació energètica: Durada del treball: 1 any Potencial d estalvi estimat: 3-4% de la factura actual, que equival a un estalvi aproximat de 3 a 4M. 8

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA FASE 2.1 Programa de Bones Pràctiques. Accions i campanyes de sensibilització adreçades a les persones que treballen a la Generalitat de Catalunya (coordinació amb la Secretaria d Administració i Funció Pública) Accions de formació adreçades als gestors energètics dels edificis de la Generalitat de Catalunya Introducció de criteris d estalvi i eficiència energètica en la compra agregada 9

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA FASE 2.2 Pla d Inversions. Tipologies d edificis.(1) Tipus1 Projectes d inversions viables econòmicament en la modalitat de servei energètic amb estalvi garantit. ESE amb garantia d estalvis i ESE en Biomassa. Tipus2 Projectes amb consums d energia menors i amb un potencial d estalvi més feble, amb dificultats de fer viable una inversió en canvi d equips. ESE en gestió energètica (monitorització i verificació d estalvis) Tipus3. Edificis amb potencial d estalvi energètic molt limitat i que no són atractius per a una licitació en la modalitat de serveis energètics 10

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: RESULTATS Pla d inversions. Properes actuacions Licitació (en els propers mesos) d altres edificis de la Generalitat de Catalunya, actualment en estudi. Definició dels criteris i establiment de lots d edificis per a la licitació sistemàtica de les millores d eficiència energètica. Adaptació del model de contracte ja utilitzat per a la licitació de la gestió energètica (exclusivament monitoratge i gestió) en la modalitat de serveis energètics. 11

Index 1. Pla d Estalvi en els edificis de la Generalitat 2. Actuacions realitzades i en curs 1. Compra agregada d energia 2. Optimització de la contractació 3. ESE amb garantia d estalvi 4. ESE en Biomassa 5. ESE en Gestió Energètica 12

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. 2.1 Compra agregada d energia. Subhasta del subministrament d energia elèctrica als edificis dels departaments de la GdC La finalitat de la subhasta és aconseguir el preu mes baix d energia, tot i que aquest preu es va encarint. A la subhasta del 2013, els lots han estat adjudicats a Gas Natural - Fenosa i Endesa Energia. El pressupost d adjudicació del contracte per l any 2013 ha estat de 43.845.191,04, que correspon a 1.976 punts de consum. L any 2013, per primera vegada, la Generalitat ha adjudicat per subhasta el subministrament de gas natural dels edificis dels edificis. La subhasta ha estat realitzada per la Comissió Central de Subministraments amb el suport tècnic de l ICAEN i ha estat adjudicat a Gas Natural - Fenosa per un import de 7.658.137,36. 13

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. 2.2 Optimització contractes de subministrament d energia elèctrica Arran de la identificació de les mesures realitzada per l ICAEN i de l acció pròpia dels Departaments, els resultats ( abril 2013) són: Disminució de la factura energètica aconseguida per la reducció de la potència durant l any 2012: 1.485.565,67 Disminució de la factura energètica en tràmit per sol licituds de reducció de potència realitzades al 2013: 777.391,39 Elevat potencial d estalvi ( entre el 4% i el 10% de la factura elèctrica). Augmenta encara més amb la revisió de l estructura de tarifes de l agost del 2013. 14

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. 2.3 ESE amb garantia d estalvis. Amb el suport de la Intervenció General de la GdC, s ha desenvolupat un nou model de plecs de licitació i de contracte per a les inversions en la modalitat de serveis energètics als edificis de la Generalitat de Catalunya. El model és un contracte de serveis de naturalesa administrativa especial, que allarga els terminis de contractació a l entorn dels 10 anys, per permetre l amortització de les inversions realitzades per les empreses privades. Aquest contracte de serveis incorpora dos serveis a prestar: Servei d eficiència energètica, garantint un percentatge mínim d estalvi Servei de manteniment i conducció de les instal lacions, sense el qual cap empresa de serveis energètics realitzaria cap oferta d inversió 15

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. 2.3 ESE amb garantia d estalvis. Cas del CAR de San Cugat. Edifici Edifici d ús esportiu amb una despesa energètica i manteniment de 787.000 /any (735.000 energia i 52.000 de manteniment) Durada del contracte 10 anys Inversió estimada: 1,2M Licitació publicada el 14 de març (concurs europeu) 8 ofertes presentades Adjudicació: juliol 2013 Projecte ESE Estalvi energètic garantit: 39% (entre el 25% i el 40%) Estalvi econòmic en energia i manteniment del 12% (94.000 /any) Renovació de les instal lacions i canvi de gasoil a gas natural 16

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. 2.4 ESE de Biomassa Projectes d introducció de Biomassa per producció d aigua calenta per calefacció i ACS. Edifici Edifici d ús penitenciari, per tant en funcionament 24h al dia 365 dies a l any. Consum anual de l ordre de 5.500.000kWh, amb un cost de més de 250.000 /any. Potència instal lada per calefacció i ACS de 4.000kW amb gas natural. 17

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. 2.4 ESE de Biomassa Projecte ESE Contracte de servei de manteniment i subministrament de calor Estalvi inicial del 10% respecte al cost actual (manteniment + Gas). Reducció del preu de producció de calor amb biomassa del 58% en /kwh de calor útil. Pagament de tres quotes: Quota fixa de biomassa: no varia al llarg dels 10 anys de contracte. Quota variable de biomassa: es revisa anualment amb l IPC. Quota de manteniment: es revisa anualment amb l IPC. 18

PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. 2.5 ESE en Gestió Energètica (ESE de baixa inversió) La gestió energètica 1. Adequar els consums a les necessitats (intensitat i horaris) 2. Optimitzar el funcionament dels equips. Sense gestió energètica Llums enceses fora d horaris. Detectors de presència o d iluminació natural inexistents o inoperataius. Finestres i portes obertes. Infiltracions. Sistemes de distribució de clima 24h. Producció de clima en punts de treball ineficients. Impressores connectades al SAI.... 19

1. Introducció PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. 2.5 ESE en Gestió Energètica Mesures de gestió energètica Mesures de control, gestió i ús de l energia. Optimització de la contractació energètica. Paràmetres de funcionament òptims per adequar els consums als usos reals. Formació i conscienciació als usuaris (ordinadors, llums,...). Mesures organitzatives per reduir les necessitats (horaris de neteja, agrupació d activitats per horaris..). Instal lació d equips de control i gestió. Supervisió i detecció del correcte funcionament. MONITORITZACIÓ. 20

2. La gestió energètica amb contracte ESE PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. 2.5 ESE en Gestió Energètica Internalització vs. Externalització de la gestió energètica Cal establir objectius, mecanismes i procediments pel control i seguiment de les mesures d estalvi i els consums energètics. Implementació de la gestió energètica: - Gestió interna - Recolzament extern amb consultoria auditoria - Garantia d estalvis ESE en gestió energètica 21

1. Introducció PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. 2.5 ESE en Gestió Energètica Reptes del model ESE en gestió energètica. Protocol simplificat i objectiu per verificació dels estalvis. Compromís d estalvi sense disposar d un diagnòstic detallat del centre. Aconseguir la predisposició i col laboració del centre. Model de plec per la licitació en les AAPP. Formació de professionals per l aplicació del model. Agents energètics. Capacitat multidisciplinar en les ESEs. Àmbits organitzatiu, comunicatiu i tècnic. 22

5. Model ESE en gestió als edificis de la Generalitat PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. 2.5 ESE en Gestió Energètica Cas tipus d ESE en Gestió energètica. Contracte administratiu de serveis o especial 1. Independent del manteniment 2. Conjuntament amb el contracte de manteniment Durada màxima 4 anys Despesa energètica anual del centre: 50.000 a 150.000 Pressupost màxim anual per la gestió energètica: 15.000 (60.000 en 4 anys) Estalvis estimats: 15% ( entre el 5% i el 25%) Compartició d estalvis : 10% al 40% 23

1. Introducció PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. RESUM Instruments per l estalvi i l eficiència energètica a l'administració Compra agregada d energia Optimització contractes de subministrament d energia elèctrica ESEs amb inversió ESEs amb garantia d estalvi ESEs de Biomasa (Subministrament de calor i manteniment). ESEs en gestió energètica 24

Gràcies per la seva atenció Carrer Pamplona 113, 3a planta 08018 Barcelona Tel. 93 622 05 00 Fax. 93 622 05 01 www.gencat.cat/icaen 25