MODELOS DE CONTRATO DE SERVICIOS ENERGÉTICOS. Juan Carlos Hernanz Barcelona, 30 de Marzo de 2011

Transcripción

1 MODELOS DE CONTRATO DE SERVICIOS ENERGÉTICOS Juan Carlos Hernanz Barcelona, 30 de Marzo de 2011

2 ÍNDICE 1. Objetivo 2. Definiciones 3. Servicios que ofrecen las Empresas de Servicio Energético 4. El contrato de servicios energéticos 5. Contrato de rendimiento energético 6. Contrato con las Administraciones Públicas. 7. Conclusiones

3 Objetivo Los contratos de servicios energéticos tienen una finalidad según la Directiva 2006/32/CE de 5 de abril. - una mayor eficiencia del uso final de la energía : Para aprovechar potenciales y rentables ahorros de energía de forma económicamente eficiente. Contribuir a que los estados de la Unión Europea reduzca su dependencia energética.

4 Definiciones -Mejora de la eficiencia energética: El aumento de la eficiencia del uso final de la energía a través de mecanismos tecnológicos, de comportamiento o bien con cambios económicos. - Servicio energético: Es el beneficio físico, utilidad o ventaja derivados de la combinación de una energía con tecnología eficiente que incluirá las operaciones, mantenimiento y control necesarios para prestar el servicio, que es prestado basándose en un contrato.

5 Definiciones -Empresa de Servicios Energéticos: (ESEs o ESCOs) Según la directiva 2006/32/CE Persona física o jurídica que proporciona servicios energéticos o de mejora de la eficiencia energética en las instalaciones o locales de un usuario y afronta cierto grado de riesgo económico al hacerlo. El pago de los servicios prestados se basará (en parte o totalmente) en la obtención de mejoras de la eficiencia energética y en el cumplimiento de los demás requisitos de rendimiento convenidos.

6 Servicios que ofrecen las ESEs - Estudios de viabilidad de ingeniería, auditorías energéticas. - Diseños y ejecución de proyectos de ahorro de energía. - Conservación de la energía. - Infraestructura energética externa. - Generación de energía y su correspondiente suministro. - Gestión del riesgo. - Entre otros más. El ahorro en el coste de energía normalmente se utiliza para pagar la inversión del capital del proyecto en un periodo de entre cinco y veinte años o bien si el proyecto no tiene rendimientos, la ESE se responsabilizará del pago de la diferencia.

7 El contrato de servicios energéticos Criterios para determinar el contrato: 1. Cliente final - Particular Contrato de Rendimiento Energético - Entidad pública Contrato de colaboración entre el sector Público y el sector privado (CCPP) 2. Servicio acordado con el cliente Por ejemplo: Contrato de suministro energético.

8 Contrato de Rendimiento Energético Más conocido como "Energy Performance Contracting" (EPC) Es el acuerdo contractual entre el beneficiario (el cliente) y una ESEs de una medida de mejora de la eficiencia energética, cuando las inversiones en dicha medida se abonen respecto de un nivel de mejora de la eficiencia energética convenido por contrato. El ahorro y la eficiencia energética pueden conllevar modificaciones tales como: - Instalaciones de iluminación. - Equipos eléctricos. - Calderas y unidades tratamiento de aire. - sistemas modernos de control de gestión de energía.

9 Contrato de Suministro Energético Más conocido como "Energy Supply Contracting" (ESC) En este caso el servicio energético consiste en el suministro eficiente de energía útil como: -Calor -Vapor -Aire comprimido La unidad de medida de los servicios suministrado serán los megavatios por hora (MWh).

10 Contratación con Entidad Pública Con la nueva Ley 30/2007, 30 de octubre, de Contratos del Sector Público (LCSP): Contrato de colaboración entre el sector Público y el sector privado (CCPP) Forma de solución de problemática con la anterior legislación: o El anterior modelo de contrato de servicios tenía previsto un plazo de duración muy breve: -Máximo 4 años con prórrogas - Ello hacía inviable la amortización de la inversión

11 Contrato con la Administración Pública Contrato de colaboración entre el sector Público y el sector privado (CCPP) Identificación de las prestaciones principales que constituyen su objeto, que condicionarán el régimen sustantivo del contrato. Se determina un periodo en función de la duración de la amortización de las inversiones o de las fórmulas de financiación previstas. Gestión integral del mantenimiento de instalaciones complejas. Fórmulas de control por la administración de la ejecución de contrato. Condiciones en que puede procederse a una decisión unilateral de la Administración Destino de las obras y equipamientos a la finalización del contrato.

12 MUCHAS GRACIAS

13 JORNADA ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA MITJANÇANT EL MODEL ESE (EMPRESES DE SERVEIS ENERGÈTICS) Marc general dels projectes d ESEs Barcelona, 30 de març de 2011 Roger Marcos i Marcé Cap d Àrea d Estalvi i Eficiència Energètica ICAEN Índex 1. El model de serveis energètics 2. El moment de les ESES 3. Situació de les administracions (local i autonòmica). 4. Plans d impuls de les ESEs. Pla 2000 ESE. 5. Actuació de l ICAEN: EFIENSA i GENERCAT

14 Diagnosi i línies estratègiques per a la reducció del consum energètic L energia a Catalunya Consum d energia final Energies renovables 227,1 ktep 14% Carbó 106,4 ktep 0,7% Energia elèctrica 4.066,6 ktep 25,1% Any 2007 Productes petrolífers 8.198,7 ktep 50,7% Residus industrials no renovables 43,3 ktep 0,3% Primari 571,5 ktep 3,5% Serveis 1.769,6 ktep 11,0% Domèstic 2.260,1 ktep 14,0% Any ,4% Gas natural Transport 3.531,5 ktep 6.458,3 ktep 21,8% 39,9% Indústria 5.114,1 ktep 31,6% Consum final d energia any 2007: 16,2 milions tep 3 Serveis energètics La Directiva Europea 2006/32/CE. Definicions. Servei energètic. El benefici físic, utilitat o avantatge derivats de la combinació d una energia amb una tecnologia eficient en termes d'energia i/o amb una acció, que podrà incloure les operacions, manteniment i control necessaris per a prestar el servei, que és prestat en base a un contracte i que en circumstàncies normals ha demostrat assolir una millora de l eficiència energètica verificable i mesurable o estimable i/o un estalvi d energia primària. Empresa de Serveis Energètics (ESE). Una persona física o jurídica que proporciona serveis energètics o de millora de l eficiència energètica en les instal lacions o locals d un usuari i afronta cert grau de risc econòmic al fer-ho. El pagament dels serveis prestats es basarà (en part o totalment) en l'obtenció de millores de l eficiència energètica i en el compliment dels demés requisits de rendiment convinguts. 4

15 Serveis energètics El model de Serveis Energètics Punts clau Client: consumidor d energia, propietari p d instal lacions i processos. El negoci del client no és la gestió energètica per això la tendència és minimitzar les inversions en instal lacions energètiques i sempre amb una visió a curt termini. Empresa de serveis energètics: empresa que gestiona l energia del client, el seu negoci és proveir energia útil. Contracte: és crític en el model, en el contracte es regulen els riscos que assumeix l empresa de serveis energètics, els serveis que presta al client i els criteris de retribució. Serveis energètics El model de Serveis Energètics Una empresa de serveis energètics es una persona física o jurídica que proporciona serveis energètics o de millora de l eficiència energètica de les instal lacions o locals d un usuari i, en fer-ho, afronta un cert grau de risc econòmic El pagament dels serveis es basarà (en part o totalment) en la millora de l eficiència energètica i en l acompliment de la resta dels requisits de rendiment convinguts L empresa de serveis energètics assumeix riscos: si la provisió d energia útil no la fa de manera eficientment hi perd diners, per tant, com més eficientment sigui l empresa més diners guanyarà. Cal afegir que el model ESE és un model de relació entre una empresa i un client que a Espanya no està condicionat per cap requisit administratiu específic.

16 Serveis energètics Exemple de contracte de serveis energètics 7 Serveis energètics El subministrament d energia elèctrica. Conceptes 8

17 Serveis energètics El model de Serveis Energètics Projectes amb ESE Projectes sense ESE Serveis energètics El model de Serveis Energètics Activitats de l empresa de serveis Compra de l energia final Manteniment d instal lacions Disseny de les instal lacions Auditoria energètica Mesura de consums i d estalvis Finançament d inversions Obres i muntatges

18 Serveis energètics El model de Serveis Energètics Models de pagament Forfait: suposa una quota fixa Indexat: Aquest model pot ser molt divers, en general la quota està formada per una part fixa i una variable que depèn d algun factor que condiciona el consum d energia (temperatura ambient, producció etc.) Energy performance contract: L empresa de serveis cobra en funció d uns estalvis que garanteix al seu client. Energy supply contract: Es factura l energia útil subministrada Índex 1. El model de serveis energètics 2. El moment de les ESES 3. Situació de les administracions (local i autonòmica). 4. Plans d impuls de les ESEs. Pla 2000 ESE. 5. Actuació de l ICAEN: EFIENSA i GENERCAT

19 Serveis energètics Situació actual de les ESEs Les ESES a Espanya són generalment una evolució de les empreses de manteniment. Fins fa relativament poc la importància dels estalvis energètics era petita atès el baix cost de l energia. Actualment conflueixen dos factors que estan potenciant molt fortament el model d empreses de serveis energètics: L encariment de l energia L escassetat de finançament (bancs i caixes) Des de l administració es percep p un gran interès entre les empreses per entrar dins d aquesta activitat econòmica. Serveis energètics Situació actual de les ESEs Els dos factors esmentats anteriorment actuen conjuntament per potenciar el model ESE: Els preus elevats de l energia fan rendibles els costos fixos d aquest model: inversions en equips eficients, costos del disseny de les instal lacions, manteniment, auditoria, etc. D una altra banda, una de les activitats de les ESES és el finançament de les inversions energètiques la qual cosa és imprescindible avui en dia donat que una gran part de les empreses consumidores no les poden realitzar amb fons propis. L evolució de la cultura energètica de Catalunya fa que cada cop es vegi l externalització de serveis com un model interessant. Cada vegada es veu com més normal que les empreses es dediquin a les seves activitats principals i contractin les activitats que no són el seu core-business a altres empreses expertes en aquestes activitats.

20 Índex 1. El model de serveis energètics 2. El moment de les ESES 3. Situació de les administracions (local i autonòmica). 4. Plans d impuls de les ESEs. Pla 2000 ESE. 5. Actuació de l ICAEN: EFIENSA i GENERCAT Serveis energètics Situació de les administracions locals i autonòmiques Malgrat els enormes esforços que s han fet des de les administracions i l alta conscienciació transmesa, és necessari professionalitzar molt més intensament la gestió energètica. L Administració també pateix problemes pressupostaris i escassetat de finançament la qual cosa fa molt difícil que pugui dedicar recursos a inversions en estalvi i eficiència energètica. Ara és el moment de les ESEs a les administracions públiques. Als factors esmentats s afegeixen Plans estatals i a nivell de Catalunya d incentivació del mercat de les Empreses de Serveis Energètics 16

21 Serveis energètics Situació de les administracions locals i autonòmiques Les administracions tenen unes tipologies de centres de consum molt definides: Centres d oficines Centres de formació Hospitals Instal lacions esportives Enllumenats públics Altres (centres penitenciaris, aeroports, estacions ferroviàries...) L administració local té un consum molt elevat en l enllumenat públic, de l ordre del 50 % del total dels consums energètics municipals. Aquest fet dificulta l activitat it t de serveis energètics a les administracions i i locals l ja que un dels requisits per poder dur a terme inversions en eficiència energètica és un volum mínim de negoci Caldrà repensar el model de serveis als municipis (exemple RSU) 17 Índex 1. El model de serveis energètics 2. El moment de les ESES 3. Situació de les administracions (local i autonòmica). 4. Plans d impuls de les ESEs. Pla 2000 ESE. 5. Actuació de l ICAEN: EFIENSA i GENERCAT

22 Serveis energètics Dificultats del l administració per establir un contracte de serveis energètics Durada del contracte: la durada és variable(de 5 a 10 anys, habitualment) Necessitat d experiència en estalvi i eficiència energètica per avaluar d entrada quin estalvi d energia es pot aconseguir i per avaluar l estalvi d energia realment aconseguit al final de cada any (la recuperació de la inversió per part de l empresa depèn de l estalvi realment aconseguit). Canvi de mentalitat en la utilització de l energia: posar l energia en mans dels especialistes per optimitzar el seu ús Les empreses de serveis energètics volen ofertar les inversions si van acompanyades del manteniment de les instal lacions. Altrament no es poden fer responsables dels resultats de la gestió Dificultats en la gestió de les partides pressupostàries: una part de la despesa en subministrament d energia passa a despesa de serveis 19 Serveis energètics Plan 2000 ESE És una acció impulsada pel Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, a través de IDAE, i gestionat a Catalunya per l ICAEN, amb els següents objectius: Reduir el consum d energia en un 20% al 2016 en 2000 centres consumidors d energia públics (1000 de l Administració general de l estat i 1000 més de Comunitats Autònomes i Corporacions Locals) Dinamitzar el mercat de serveis energètics incrementant l oferta i la demanda d aquest model de negoci, d acord amb la Directiva Comunitària 2006/32. L execució de les mesures d estalvi i eficiència energètica es realitzarà en la modalitat de contractes de serveis energètics. 20

23 Serveis energètics Plan 2000 ESE Què és un centre consumidor d energia? Un edifici o una agrupació d edificis que constitueixin una unitat d actuació en la realització d un contracte de serveis energètics i que tingui: La suma de la facturació energètica anyal més la factura de manteniment de les instal lacions consumidores d energia ha de ser major de /any. L estalvi mínim proposat en el contracte de serveis energètics ha de ser del 20% respecte al consum energètic base. 21 Serveis energètics Plan 2000 ESE Quines mesures es poden incloure en un contracte de serveis energètics en el marc del Plan 2000 ESE? (I) Contractació del subministrament energètic Reducció de la demanda energètica de calefacció i refrigeració mitjançant la millora de l envolupant tèrmica Millora del rendiment energètic de les instal lacions tèrmiques: calefacció, refrigeració i ACS Millora del rendiment energètic de les instal lacions d enllumenat interior Millora del rendiment energètic de les instal lacions d enllumenat públic exterior Millora del rendiment energètic d altres instal lacions consumidores d energia 22

24 Serveis energètics Plan 2000 ESE Quines mesures es poden incloure en un contracte de serveis energètics en el marc del Plan 2000 ESE? (II) Aprofitament de les energies renovables: energia solar tèrmica, biomassa, geotèrmia, etc) Aprofitament d energies residuals Implantació de sistemes de generació de calor, fred i electricitat d alta eficiència energètica (cogeneració) Gestió energètica i manteniment 23 Serveis energètics Plan 2000 ESE Suport econòmic al desenvolupament dels contractes de serveis energètics en el marc del Plan 2000 ESE Suport econòmic a les tasques d assistència tècnica (tasques necessàries per a la licitació dels contractes: Diagnòstic energètic i identificació de les mesures a implementar Assessorament als òrgans de contractació (tècnic i jurídic) Seguiment de la implementació dels contractes i de les mesures d estalvi Subvenció a la inversió: 15% de la inversió a càrrec del MITYC. El pressupost p total de la partida de subvenció és de 80M 5% a càrrec de la Generalitat de Catalunya (ICAEN) La subvenció s atorga a l empresa que hagi guanyat la licitació de serveis energètics i s ha de repercutir íntegrament (100%) en l administració finalment beneficiària. 24

25 Serveis energètics Plan 2000 ESE. Conclusions (I) En un moment en què les finances públiques estan per poques alegries, i que la majoria dels Ajuntaments no es poden endeutar, Instruments a favor del desenvolupament del Pla a Catalunya: CEEC Clúster d Eficiènciaiè i Energètica de Catalunya Projecte GENERCAT EFIENSA La col laboració d altres administracions (DIBA, Ajuntaments, etc ) Necessitem fer-ne difusió i que tothom que n estigui interessat s hi pugui integrar i participar-hi Martorelles és el primer exemple, però estem convençuts que en vindran de nous. La col laboració entre administració i empresa privada serà, més que mai, indispensable, per l èxit d aquest Pla i nou model de negoci. Nº de Centros Superficie (m2) Coste Elegible Ahorro y Eficiencia ( ) Apoyo económico (20%) Índex 1. El model de serveis energètics 2. El moment de les ESES 3. Situació de les administracions (local i autonòmica). 4. Plans d impuls de les ESEs. Pla 2000 ESE. 5. Eines i actuacions de l ICAEN: EFIENSA i GENERCAT

26 GENERCAT Eines i actuacions de l ICAEN: EFIENSA i GENERCAT Programa GENERCAT: com a gran consumidora d energia la Generalitat de Catalunya fa un programa per a reduir els seus consums en un 11 % respecte a les seves previsions del l any Una de les actuacions en concret, per assolir aquesta reducció és l encàrrec de la gestió energètica a empreses de serveis energètics. Designació d EFIENSA com a Gestor Energètic de la Generalitat de Catalunya amb l objectiu de fomentar el mercat dels serveis energètics i ser el referent en el lideratge en la implantació d aquests serveis. Subvencions a l activitat de serveis energètics. 27 GENERCAT La Generalitat de Catalunya como consumidora de energía Una primera estimació mostra que el consum actual de la Generalitat de Catalunya es de l ordre de 848GWh/any Factura energètica anual de 86M (2007) L anàlisis de les dades disponibles mostren que bona part del consum es concetra en un número reduit d edificis i dependències No existeixen procediments sistemàtics de gestió i control dels consums energètics L acord de govern proposa una reducció d un 11% en el consum d energia respecte les prevision a l horitzó 2015: un estalvi d energia de l ordre de 150GWh pel 2015 una reducció de la factura energètica èi l any 2015 al voltant dels 14M. Inversió total necessària: 42M Estalvi d energia acumulat previst: 700GWh Estalvi econòmic acumulat : 63M

27 GENERCAT Mesures específiques: Edificis Els edificis amb consum d energia major de kWh/any (aprox ) hauran d implementar de forma obligatòria un sistema de gestió de l energia consistent en: Designació del gestor energètic per a cada edifici A partir d un any de l aprovació d aquest acord de govern (abans del 24 d abril del 2008) hauran de fer una auditoria energètica En un termini màxim de cinc anys a partir de l aprovació de l acord de govern, s hauran d haver implementat les inversions identificades amb termini d'amortització inferior a4anys Acord de Govern GENERCAT GENERCAT Mesures específiques: Edificis Aprovació anyal per part de cada Departament i lliurament a finals d any a l entitat coordinadora del programa d un pla d inversió explicant les inversions realitzades i les que es preveu per l any següent Repetició de l auditoria energètica cada 5 anys Incorporació als Plans de Manteniment dels edificis de criteris energètics i de plans pràctics operatius per a assegurar el bon ús de l energia (qui tanca les llums? qui desconnecta la climatització?) Pantalles informatives sobre el consum energètic per edificis amb consums superiors als kWh/any Introducció de criteris energètics en els plecs de condicions per la construcció de l edifici i en els Plans de Manteniment Obligació d implementar un sistema de gestió d energia després de 5 anys de vida de l edifici Acord de Govern GENERCAT

28 GENERCAT Eines i actuacions de l ICAEN: GENERCAT Cal esmentar els resultats obtinguts fins el moment del programa GENERCAT: 28 departaments i entitats de la Generalitat a l acord lacord 45 responsables energètics membres de la Comissió GENERCAT Identificació i caracterització de 345 edificis i centres de consum amb un consum superior als kWh y que hauran de fer una auditoria energètica 110 gestors energètics 166 auditories energètiques fetes a edificis i els seus equipaments, Inversions de 11,5 M en projectes d estalvi i eficiència energètica Aquestes inversions suposen un 34% de l objectiu d inversió de l Acord de Govern (34 M ) Formació en temes d energia i eficiència energètica als gestors i responsables dels edificis 31 GENERCAT Eines i actuacions de l ICAEN: GENERCAT Assessorament tècnic a la Comissió Central de Subministraments a la Generalitat de Catalunya en la licitació del subministrament d energia elèctrica a mitja i baixa tensió L import total de la facturació licitada (subhasta electrònica) ha estat de l ordre de 25M (factura d energia elèctrica dels Departaments de la Generalitat sense considerar les entitats autònomes) En baixa tensió ja s ha realitzat dues licitacions (per al subministrament dels anys 2009 i 2010) i en mitja tensió una licitació (subministrament any 2010) En la primera licitació es varen aconseguir preus (en funció dels lots) amb una disminució entre el 5 i el 15% respecte als preus inicials. En la segona licitació els preus s han mantingut. 32

29 EFIENSA Eines i actuacions de l ICAEN: EFIENSA EFIENSA és una empresa pública participada al 100% per l Institut Català d Energia i dotada de personalitat jurídica pròpia És un instrument públic per implementar la política energètica de la Generalitat, amb l objectiu de impulsar i facilitar la realització de projectes d estalvi energètic i de millora de l eficiència energètica en els edificis de la Generalitat de Catalunya. EFIENSA té la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l Administració de la Generalitat de Catalunya Les relacions entre EFIENSA amb els departaments de l Administració de la Generalitat de Catalunya i dels ens, els organismes i les entitats vinculades dels quals és mitjà propi instrumental t i servei tècnic no tenen naturalesa contractual t i s articulen mitjançant els corresponents encàrrecs. 33 EFIENSA Eines i actuacions de l ICAEN: EFIENSA En aquest marc, EFIENSA ha d assolir el següents objectius: 1. Foment de projectes d energies renovables i d eficiència energètica que requereixin d un impuls addicional per desenvolupar-se. 2. Foment de serveis energètics orientats a l estalvi i millora de l eficiència energètica. 3. Lideratge, promoció i assessorament de les actuacions d estalvi, d eficiència energètica i d energies renovables en el sector públic de Catalunya. 4. La gestió energètica de la Generalitat de Catalunya, i 5. El finançament institucional de projectes d empreses de serveis energètics. 34

30 Serveis energètics Exemples a Catalunya. Primers passos. Hospital Comarcal del Baix Llobregat Abast: construcció, manteniment, reposició, finançament i prestació de serveis generals (inclou el subministrament energètic). Tipus: concessió a 30 anys. Inversió 54,5 M. Enfocament ESE: inversions en mesures d estalvi a iniciativa del concessionari, no hi ha compromís d estalvi. Port de Tarragona Abast: Serveis energètics (inclou el subministrament energètic), manteniment integral, garantia total i obres de millora i renovació de les instal lacions. Tipus: Servei anys. Pressupost: 10 M. Enfocament ESE: Model P1-P5 amb subministrament energètic. Inversions en mesures d estalvi a iniciativa de l adjudicatari, no hi ha compromís d estalvi. 35 Serveis energètics Exemples a Catalunya. Primers passos. Ajuntaments Sant Cugat del Vallès: instal lacions tèrmiques edificis Martorelles: enllumenat públic Gran Teatre del Liceu Abast: Servei integral de manteniment i gestió energètica de les instal lacions generals (sense subministrament energètic). Tipus: Servei de 6 anys. Pressupost: 6,8 M. Enfocament ESE: bonificació/penalització amb el 50% dels estalvis assolits o els excessos de consums derivats de la gestió energètica. Inversions en mesures d estalvi a iniciativa de l adjudicatari, no hi ha compromís d estalvi. Primera experiència en la implantació del protocol M&V IPMVP. 36

31 Serveis energètics Conclusions Evolució dels models de contacte cap a una major exigència envers l estalvi energètic Inversió en mesures d estalvi assumida al 100% pels estalvis energètics Compromisos contractuals amb garantia d estalvi energètic Difusió i exemples a partir d experiències de l administració Suport a les ESEs per actuar amb l administració Dificultats conegudes en els àmbits legals i jurídics Suport a les administracions (Generalitat i locals) per tal de desenvolupar projectes Col laboració l amb altres administracions i i (estat, t diputacions, i locals, l consells comarcals, etc ) Existeixen dificultats, és un dels únics camins que es poden seguir per assolir els objectius en estalvi i eficiència i som coneixedors de que és un repte. 37 Moltes gràcies per la seva atenció! Carrer Pamplona 113, 3a planta Barcelona Tel Fax