LA FORMACIÓ DE LA SAL

Documentos relacionados
Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:

El relleu peninsular. La Meseta Central

Tot el que ens envolta és matèria, però...

UNITAT 9 EL CLIMA (2)

QUAN ES VAN FORMAR AQUESTES ROQUES. El món en el període Eocè

UNITAT 22 CATALUNYA 385 Maria Jesús Monter Domec Aprenem Ciències Socials (1 ESO)

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil

CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA Pàgs Quines són les tres grans zones climàtiques de la Terra segons la temperatura?

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA?

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA

Tema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

DOSSIER RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r ESO. IES CAMÍ DE MAR CURS Nom de l alumne:... Grup:... Professor/a:...

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

ACTIVITATS D APRENENTATGE

PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!

Tema 3 La geosfera. Minerals i roques. 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

UNITAT 8 EL CLIMA (1)

UNITAT 4: La geosfera 1. *Omple el dibuix sobre l estructura interna de la Terra:

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL

MÚLTIPLES I DIVISORS

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

FITXA 1: Angles consecutius i adjacents

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell

Teresa Gregori Ricardo Alcántara

GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

Institut Domènech i Montaner

Tema 5: El sistema solar i l univers

LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1)

ANEM A FER UNA OBSERVACIÓ

Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament.

Episodi de precipitacions abundants a l Observatori Fabra del 12 al 16 de març de 2011 Secció Meteorològica de l Observatori Fabra

2n ESO FEBRER fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so

al voltant d altres estrelles.

!Un recurs és qualsevol cosa que aconseguim de l entorn per a cobrir nostres necessitats, és un bé natural que té interès per l ésser humà.

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.

Ignasi Duch i Gavaldà'2001 1

avaluació educació primària curs competència matemàtica

Ordinador 3... un cop d ull per dins!

INTRODUCCIÓ. La seva utilitat i importància

Quadern de matemàtiques Decimals2

2. Observa l exposició de roques. Omple la taula amb el nom de totes les roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques que hi vegis.

OBSERVACIONS A ULL NU (P i S)

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

Reaccions redox i metabolisme cel lular

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

Encreuada. El serveix per mesurar el pas del temps. La busca més gran assenyala els, i la busca més petita assenyala les.

PROPOSTA DIDÀCTICA. Teresa Broseta i Toni Cabo. Supermara, superheroïna per sorpresa

Introducció als nombres enters

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Tema 7: El relleu terrestre

Volcans i terratrèmols

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2008 QÜESTIONS

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

ESTRUCTURES CARACTERÍSTIQUES

Generalitat de Catalunya Departament d Educació

EL CICLE DE L AIGUA. L evaporació és el fenomen pel qual l aigua passa d estat líquid a

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

Adaptació de Mª Teresa Cases Fandos. Els vestits a Roma. Adaptació dels Materials Complementaris de Camp d Aprenentatge Ciutat de Tarragona

Instruccions per generar el NIU i la paraula de pas

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

INTRODUCCIÓ. Ser un vianant autònom

Ed. Visual i plàstica. DOSSIER d estiu recuperació de 1r ESO

Tema 5: Els ecosistemes

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

&2192&$7Ñ5,$25',1 5,$ 3URYHVGDFFpVD&LFOHV)RUPDWLXVGH*UDX 0LWMj 0DWHPjWLTXHV

LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3)

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

Física o química 2 La cera i el gel

A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA:

DESCOBRIM LA FAUNA DELS NOSTRES RIUS

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT INSTITUT EUROPA CURS

HORTA BELLUGA T. 16 i 17 de MARÇ del 2004.

Tema 8: Les forces i les màquines

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2

L'UNIVERS. CEIP Rafal Nou

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

Competència d interacció amb el món físic Sèrie 1

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

Com funcionen les bicicletes?

Transcripción:

LA FORMACIÓ DE LA SAL 1. Ratlla la zona de la casella tramada corresponent a l'època de formació de la sal. 2. Marca amb una X les caselles correctes sobre aquella època geològica. El clima en aquella època El món a finals de l Eocè Càlid i sec tot l any No hi havia vida a la Terra Temperat Hi havien homes primitius Humit Els dinosaures ja s havien extingit Dues estacions: la seca i la plujosa Hi havien mamífers i aus 3. A l'antic mapa, ratlla o pinta la zona on es va dipositar més sal.

4. Posa als cercles buits el número corresponent a cada material geològic. EL DIAPIR 5. Què és el que fa pujar la sal? La calor de l interior de la Terra Els terratrèmols El pes dels sediments que té a la vora Les forces del centre de la Terra 6. Damunt del dibuix, posa les fletxes que indiquin el desplaçament de la sal. 7. El diapir segueix pujant. Com és que no forma una muntanya alta? No ha crescut prou encara La pluja l ha dissolt Els miners han extret la sal que anava pujant 8. Damunt del dibuix anterior, marca la forma que podria tenir el diapir de sal si no s'hagués erosionat.

9. Posa a cada cercle el número corresponent: LA MUNTANYA DE SAL 1. Castellet del Pou Maria Teresa 2. Muntanya de Sal 3. Minilla 4. Sediments continentals 5. Runam salí Els rasclers 10. Marca amb una X les frases que et semblin correctes: La roca és així des de la seva formació Els rasclers són produïts per la humitat de l aire Els rasclers són produïts per la pluja Els rasclers són produïts pel vent Els rasclers només es fan en roques solubles Els rasclers es fan en tot tipus de roques Els colors LA MINILLA 11. Mira bé la Muntanya de Sal i fixa't en els seus colors. Posa a les caselles els números de l'u al quatre, començant pels colors més dominants: Marró Vermell Rosat Gris Granat Blanc

Els plecs 12. Per quina causa creus que els estrats estan tan plegats? La roca és així des de la seva formació La roca es va plegar degut a un terratrèmol Els plecs es van formar per la pluja Els plecs es van formar pel moviment del diapir Les estalactites 13. Les estalactites es formen degut a que... 14. A quina banda de l estalactita s'evapora més aigua? Hi ha molta humitat a l aire L aigua s evapora i queda la sal En aquest lloc fa molt fred i l aigua es congela De cara al vent A recer del vent A les dues bandes igual 15. Posa una X al requadre del dibuix que representa com ha crescut una estalactita exposada al vent.

Els minerals 16. Marca amb una X les utilitats i altres coses que has après sobre els minerals de la Muntanya de Sal. Halita Carnal lita Silvina És el mineral més abundant a la Muntanya de Sal A Cardona s explotà des de la prehistòria fins a principis del segle XX S explotà des del 1929 fins a l992 a Cardona S extreu actualment a les mines de Súria i de Sallent Serveix per l alimentació, fondre neu, obtenir clor, fabricar plàstic PVC, lleixiu, sabons... S aprofita la dels runams salins Serveix principalment per fabricar adobs químics No té cap utilitat industrial És el que té més valor econòmic Les sensacions 17. Quines sensacions has tingut durant la visita? Aquí en tens algunes, però n hi pots afegir. Indiferència Por Sequedat Angoixa Fred Humitat Sorpresa Calor... Admiració Temperatura agradable...... 18. Completa la frase: La mina per extreure sal potàssica es va tancar l any... i no es pot visitar. S hi baixava per dos pous de... metres de fondària. Per rampes i contrapous es va baixar fins a... metres, on la temperatura de la roca era de fins a...ºc.

19. Escriu als cercles del dibuix el número corresponent a cada element de la mina, i als requadres els metres de profunditat (720, 820 i 1.020): 1 Castellets 5 Galeries 2 Pous 6 Rampa 3 Contrapous 7 Pla inclinat 4 Cambres d explotació