Autor de l informe: Carina Creixans Tenas. Entitat: Agència de Desenvolupament del Ripollès. Model de càlcul: Ramon Sans Rovira

Documentos relacionados
Autor de l informe: Carina Creixans Tenas. Entitat: Agència de Desenvolupament del Ripollès. Model de càlcul: Ramon Sans Rovira

Autor de l informe: Carina Creixans Tenas. Entitat: Agència de Desenvolupament del Ripollès. Model de càlcul: Ramon Sans Rovira

Autor de l informe: Carina Creixans Tenas. Entitat: Agència de Desenvolupament del Ripollès. Model de càlcul: Ramon Sans Rovira

Autor de l informe: Carina Creixans Tenas. Entitat: Agència de Desenvolupament del Ripollès. Model de càlcul: Ramon Sans Rovira

Autor de l informe: Carina Creixans Tenas. Entitat: Agència de Desenvolupament del Ripollès. Model de càlcul: Ramon Sans Rovira

L'Hospitalet de Llobregat

Vandellòs i l'hospitalet de l'infant

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS

El pacte dels Alcaldes i Alcaldesses a Barcelona

Empreses agregadores: Energia renovable, territori i eficiència

Possibilitats d implementació de l autoconsum als edificis

Col lectiu CMES &DUPHQ *DUFtD /RUHV %DUFHORQD MXQ\

PROSPECTIVA ENERGÈTICA DE CATALUNYA PROENCAT 2050-

Barcelona, 20 de maig de 2008

L AUTOCONSUM FOTOVOLTAIC. - L Onada Solar -

2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ

Mapa de recursos d energia renovable. Manual d ús del mapa per la ciutadania

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI

CONSORCI PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA CATALUNYA CENTRAL METODOLOGIA LEADER

Menorca 100% renovables utopia o realitat?

Instal lacions solars fotovoltaiques

Les expectatives de les exportacions a 12 mesos de les exportacions catalanes segueixen a l alça

CONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Direcció General d Indústria i Energia

Introducció a l energia

Les expectatives a 12 mesos de les exportacions catalanes segueixen a l alça

Estimació dels costos de producció d electricitat per comunitat autònoma. Setembre 2014

Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible.

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA DEL SEGLE XXI. Ramon Sans Rovira Enginyer Industrial

Estat de la qüestió fotovoltaica

Estat energètic dels edificis

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca

SIGAC Valoració i finalització d assistències. Canvi d estat al PMT i enviament d enquestes

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

Incidències durant el procés de pre-registre del visat-e Error 1:

CAS: FLIX DADES BÀSIQUES. Superfície: 116,9 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: 296 (2010) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011

Logística i mobilitat

ENERGIES RENOVABLES I OCUPACIÓ A CATALUNYA

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

Les expectatives de les exportacions catalanes als països emergents segueixen a l alça

INSTITUT CATALÀ DE LES EMPRESES CULTURALS! Mapa de llibreries de Catalunya 2016

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

El tramvia de Barcelona transporta més de 200 milions de viatgers en 10 anys de servei

VII.a.1. Agricultura ecològica ( )

Viabilitat tècnica i econòmica de projectes de biomassa amb Empreses de Serveis Energètics.

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

La col laboraciópúblico privada en els serveis socials. El cas de FASI.

NOVES OPORTUNITATS SOCIALS I ECONÒMIQUES PEL TERRITORI

ACORD PEL QUAL S APROVA ELCALENDARI LABORAL PER AL PERSONAL D ADMINISTRACIÓ I SERVEIS DE LA UdG ANY 2009

Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica. Àlex Pujol

Descobrir, a través del patrimoni industrial, la història, l evolució tecnològica, la transformació social i del paisatge d una destinació turística.

Solucions individuals per al canvi climàtic

Perllongament de la C-32 Tordera - Blanes - Lloret de Mar. Lloret de Mar, 6 de març de 2015

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Apostes de futur del 2007

GERÈNCIA: joc d empreses

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

hola Hola hola hola Barcelona Activa L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona Gener 2017

RESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012

Setembre qbid Mòdul d empresa Pràctica suport Tutor Empresa

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.

Manual de gestió del certificat de servidor de 2048 bits a l'iis 7.0

Eina de signatura Manual d usuari

ENERGIA I SOSTENIBILITAT

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

L ENGINY APLICAT A L ENERGIA

Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013

La transició energètica és inevitable. Hi posem el fre o l accelerador?

Perquè Teoria de Sistemes

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

SETMANA DE L ENERGIA 2017 Recursos de l Institut Català d Energia

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2008 QÜESTIONS

LA UNIÓ EUROPEA I ELS FONS FEDER

Els avantatges socials, mediambientals i econòmics de l energia eòlica ("The old road is rapidly phading")

TFC JEE SUPORT I SEGUIMENT TFC ANNAPURNA

GALILEU Sistema de suport a l orientació laboral de Catalunya

Procés per a la gestió de l orientació professional

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5 PAU 2005 QÜESTIONS

Mesura de govern Ateneu de Fabricació de Gràcia

Centre de Suport IDEC. Manual de visualització GML

Nova Comunitat de Padró Canvis destacats

FÓRMULES DE GESTIÓ I FINANÇAMENT D INVERSIONS ALS CENTRES SANITARIS I SOCIALS. Carles Abelló Director Economicofinancer GRUP SAGESSA

Reflexions: Créixer sense consumir. Perspectiva de la producció Sessió debat

XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

SERVEIS EDUCATIUS I CONTROL DE GESTIÓ EN EL CONTEXT D ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA

4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS

ASSESSORIA ENERGÈTICA

NORMES DE FUNCIONAMENT DE LA TAULA DEL TAXI

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

Manual per a la renovació del certificat de servidor a 2048 bits a l'iis 6.0

És d orígen desconegut i encara no té cura.

Transcripción:

Santa Oliva

Autor de l informe: Carina Creixans Tenas Entitat: Agència de Desenvolupament del Ripollès Model de càlcul: Ramon Sans Rovira Model de l informe: Carina Creixans Tenas Data de l informe: 11 desembre de 2017 Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes llevat que s'indiqui el contrari a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor (Carina Creixans Tenas) i la font (ADR. Agència de Desenvolupament del Ripollès i Associació Leader Ripollès Ges Bisaura) sense fer-ne un ús comercial. La llicència completa es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/.f Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local. -2-

Segons el World Energy Council 1, la transició energètica és un canvi estructural fonamental en el sector energètic. Aquesta definició que es pot considerar curta, implica diferents accions. Així, la transició energètica representa principalment un canvi en la producció de l energia, substituint els combustibles fòssils per fonts renovables i locals. Però també és un procés de canvi progressiu en la manera de gestionar i utilitzar l energia, incrementantne l ús compartit i fent-ho d una manera més eficient. A Catalunya, s està impulsant la transició energètica mitjançant l anomenat Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya. Aquest Pacte ha generat un diàleg i un consens entre totes les forces polítiques i els representants de la societat civil per assolir un nou model energètic català renovable, net, descentralitzat, democràtic i sostenible. Per poder elaborar el present informe s ha treballat amb un model desenvolupat per Ramon Sans Rovira, enginyer industrial, expert en transició energètica i autor del model de càlcul TE21. Aquest model demostra que una transició energètica és viable tècnicament, econòmica, territorial i ambiental. Actualment, ha derivat al model TE21 MUNICIPIS I COMARQUES, que partint d uns senzills inputs a mode d enquesta, calcula com dur a terme la transició energètica en un municipi, comarca o territori determinat. El model defineix les necessitats energètiques, potències, costos econòmics actuals, futurs i acumulats, inversions i superfícies de territori requerides. Cal tenir present que aquesta transició serà diferent en funció del país o del territori on es vulgui aplicar. Per això, l informe es redactarà amb visió crítica i objectiva per a adequar el màxim els resultats a la realitat. Alhora, si es decideix implementar els resultats caldrà una anàlisi més detallada, capaç de creuar les dades del TE21 MUNICIPIS I COMARQUES amb la realitat territorial i que acompanyi el procés d inici a fi. Per saber-ne més es suggereix la lectura dels dos llibres del mateix autor: El col lapse és evitable (2014) i La darrera oportunitat (2016) de la seva col lecció Transició energètica del segle XXI (TE21) (Editorial Octaedro). 1 World Energy Council. 2014. Global Energy Transitions. -3-

Santa Oliva té 3260 habitants, una superfície de 970 ha i una població estacional, promitjada en 100 dies, de 0 habitants l estiu i 0 habitants a l hivern. 4 3260 hab. 3 970 ha 337,80 hab/km2 0 hab. 0 hab. 2 1 La població de bestiar estabulada és de 4385 caps de porcs i xais i 600 caps bovins. 2 Santa Oliva té 1371 treballadors en indústria i comerç i 20 treballadors en indústria tèrmica. També té 0 treballadors en vaixells professionals, i 0 vaixells recreatius amarrats de més de 3,5m d eslora. Finalment, anualment té 0 enlairaments d aviació pesada (mercaderies i passatgers) i 0 enlairaments d aviació lleugera (avionetes i helicòpters). Malgrat que molts plans de transició energètica preveuen gestionar-la en 35 anys (2015-2050), en aquest model s ha definit l objectiu a 25 anys (2015-2040), millorant els resultats. 100% 25 0% 0%

-5-

Tèrmic 30000 25000 20000 15000 10000 5000 0 2015 2040 Mobilitat 30000 25000 20000 15000 10000 5000 0 2015 2040 Electricitat 30000 25000 20000 15000 10000 5000 0 2015 2040 Amb transició energètica Sense transició energètica 30.000 25.000 20.000 KW 15.000 10.000 5.000 0 Necessària Generació Tèrmica Mobilitat Elèctrica -6-

4.245.589,67 1.273.676,90 5.519.266,57 26.307.012,03 2.587.168,78 11.211.064,72 9.576.680,74 2.210.003,25 8.623.895,94 7.366.677,49

Si no s aplica la transició energètica el cost acumulat de combustibles fòssils serà de 202.186.323,56. Al fer la transició energètica, aquesta no es farà de cop, sinó que serà de forma progressiva. Per això s estima que encara hi haurà una despesa de combustibles fòssils valorada en 60.884.772,73. Per tant, s estima un estalvi de 141.301.551. 14.000.000 12.000.000 10.000.000 Ens estalviem: 141.301.551 en combustibles fòssils 8.000.000 6.000.000 Cost acumulat: 202.186.323,56 4.000.000 2.000.000 Cost acumulat: 60.884.772,73 0 2015 2040 Si es fa una comparativa dels costos amb i sense transició energètica, es pot determinar si la transició comporta un estalvi econòmic. En aquest cas, el cost associat a no fer la transició és de 202.186.323,56, mentre que els costos oficials de fer la transició energètica són de 60.884.772,73 en combustibles fòssils i 26.307.012,03 en inversió en generació amb renovables (excloent la compra de vehicles elèctrics). 150.000.000 100.000.000 50.000.000 0-50.000.000-100.000.000-150.000.000-200.000.000-250.000.000 SENSE TE AMB TE Cost acumulat fòssils Inversió renovables Estalvi Per tant, l estalvi derivat és de 114.994.538,81. -8-

La superfície total del territori és de 970 ha. Per cobrir les necessitats energètiques del territori es necessiten 38,92 ha destinades a producció d energia renovable, corresponents al 4,01% de l extensió territorial. Segons el mix de generació introduït, aquestes hectàrees es reparteixen en: 19,46 ha destinades a plaques solars fotovoltaiques fixes (2,01% del territori), 19,46 ha d un eix mòbil (2,01% del territori), 0,00 ha destinades a molins eòlics (0,00% del territori), i 0,00 ha a hidroelèctriques (0,00% del territori). Total Renovables Eòlica Solar mòbil Solar fixa Hidràulica També s ha contemplat l opció d hibridar diferents fonts d energia renovable, és a dir, d integrar diferents tecnologies compatibles entre elles en una mateixa superfície per tal d optimitzar l espai. En aquest cas, es considera que la meitat de la superfície de l energia solar fotovoltaica fixa s instal la en teulats i s hibriden solar fotovoltaica (eix fixe + eix mòbil) i energia eòlica. Per fer-ho, s integra la tecnologia amb menys superfície necessària dins la que en té més. Per tant, d aquesta manera l energia necessària per a produir energia renovable és de 29,19 ha, corresponents al 3,01% de l extensió territorial, segons el mix de generació introduït, que es reparteixen en: 9,73 ha destinades a plaques solars fotovoltaiques fixes en teulat (no compten en la superfície total), 9,73 ha destinades a plaques solars fotovoltaiques fixes (1,00% del territori), 19,46 ha d un eix mòbil (2,01% del territori), 0 ha destinades a molins eòlics (0,00% del territori), i 0,00 ha a instal lacions hidroelèctriques (0,00% del territori). Total Renovables Eòlica Solar mòbil Solar fixa Hidràulica -9-

Sense TE21 Equivalent amb TE21 Potència elèctrica nominal INVERSIÓ 2015 2040 TE21 2040 Necessària Generació Generació Inst + mag TOTAL MWeh/a MWth/a MWth/a kw kw m m m CONSUM TÈRMIC 13.448,8 12.438,3 MWth/a 3.317 2.488 2.653 5.307 4.246 1.274 5.519 Vivendes i serveis 7.498,0 6.934,6 MWth/a 1.849 Bomba Calor 1.387 Solar T+Biomassa 1.479 2.959 2.367 710 3.077 Agrícola i ramadera 837,8 774,8 MWth/a 207 Bomba Calor 155 Solar T+Biomassa 165 331 264 79 344 Industria i Comerç 4.113,0 3.804,0 MWth/a 1.014 Bomba Calor 761 Solar T+Biomassa 812 1.623 1.298 390 1.688 Industries tèrmiques 1.000,0 924,9 MWth/a 247 Bomba Calor 185 Solar T+Biomassa 197 395 316 95 410 Altres 0,0 MWth/a 0 Bomba Calor 0 Solar T+Biomassa 0 0 0 0 0 CONSUM MOBILITAT 28.002,5 25.898,5 MWth/a 5.755 4.604 9.208 7.367 2.210 9.577 Vivendes i serveis 16.870,5 15.602,9 MWth/a 3.467 Elèctric 2.774 5.548 4.438 1.331 5.770 Agrícola i ramadera 849,5 785,7 MWth/a 175 Elèctric 140 279 223 67 291 Industria i Comerç 10.282,5 9.509,9 MWth/a 2.113 Elèctric 1.691 3.381 2.705 812 3.517 Marina 0,0 0,0 MWth/a A decidir 0,0 0 0 0 Aviació 0,0 0,0 MWth/a A decidir 0,0 0 0 0 Altres 0,0 MWth/a 0 Elèctric 0 0 0 0 0 CONSUM ELÈCTRIC 7.284,8 6.737,4 MWeh/a 6.737 5.390 10.780 8.624 2.587 11.211 Vivendes i serveis 4.123,9 3.814,0 MWeh/a 3.814 Elèctric 3.051 6.102 4.882 1.465 6.347 Agrícola i ramadera 418,9 387,4 MWeh/a 387 Elèctric 310 620 496 149 645 Industria i Comerç 2.742,0 2.536,0 MWeh/a 2.536 Elèctric 2.029 4.058 3.246 974 4.220 Altres 0,0 MWeh/a 0 Elèctric 0 0 0 0 0 TOTAL 15.810 2.488 0,0 12.648 25.295 20.236 6.071 26.307 M: Milions m: milers

Sense TE21 Amb TE21 2015 2040 ACUMULAT ACUMULAT INVERSIÓ ESTALVI A DECIDIR m /a m /a m m m m m COST TÈRMIC 1.053,9 2.445,9 39.769,7 11.975,9 5.519,3 22.274,5 Vivendes i serveis 637,3 1.479,1 24.050,5 7.242,4 3.077,1 13.731,0 Agrícola i ramadera 58,6 136,1 2.213,0 666,4 343,8 1.202,8 Indústria i Comerç 287,9 668,2 10.864,7 3.271,7 1.687,9 5.905,0 Indústries tèrmiques 70,0 162,5 2.641,5 795,5 410,4 1.435,7 Altres 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 COST MOBILITAT 2.577,6 5.982,1 97.269,7 29.291,0 9.576,7 58.402,0 Vivendes i serveis 1.687,1 3.915,3 63.663,2 19.171,0 5.769,6 38.722,6 Agrícola i ramadera 68,0 157,7 2.564,6 772,3 290,5 1.501,8 Indústria i Comerç 822,6 1.909,1 31.042,0 9.347,7 3.516,6 18.177,7 Marina 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Aviació 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Altres 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 COST ELÈCTRIC 1.726,4 4.006,6 65.146,9 19.617,8 11.211,1 34.318,0 Vivendes i serveis 1.031,0 2.392,7 38.905,3 11.715,6 6.346,6 20.843,1 Agrícola i ramadera 92,2 213,9 3.477,5 1.047,2 644,6 1.785,7 Indústria i Comerç 603,2 1.400,0 22.764,1 6.855,0 4.219,9 11.689,2 Altres 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 TOTAL 5.357,9 12.434,5 202.186,3 60.884,8 26.307,0 114.994,5 m : milers d euros

Mix generació Mix potència m 2 panells fotovoltaica Superfície territori % territori Superfície teulades Superfície hibridant ha ha ha Solar fotovoltaica fixa 50 % 12.647,6 kw 97.289 19,46 2,01 9,73 9,73 1,00 Solar fotovoltaica mòbil 50 % 12.647,6 kw 74.398 19,46 2,01 19,46 2,01 Eòlica 0 % 0,0 kw 0,00 0,00 0 0,00 Hidràulica 0 % 0,0 kw 0,00 0,00 0,00 0,00 % territori TOTAL 38,92 4,01 29,19 3,01 Potència generació elèctrica: 25.295,2 kw Superfície total del territori: 970 ha

-13-

-14-

-15-

-16-

-17-

-18-

-19-

-20-