UNITAT 2 ELS GEGANTS SÓN TOTS MALVATS

Transcripción

1 UNITAT 2 ELS GEGANTS SÓN TOTS MALVATS

2 ORTOGRAFIA: ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ (II) Parlarem dels signes de puntuació que fan referència, sobretot, a l entonació. Vinc amb tu. Vinc amb tu! Vinc amb tu? L INTERROGANT: -Preferible posar el signe d interrogació només al final de pregunta. Només el posarem en frases molt llargues. -Evitarem posar més d un signes d interrogació seguit. -Per aconseguir intensitat, podem combinar el signe d interrogació i el d admiració: Heu tingut un accident?! -Només usarem el signe d interrogació en preguntes directes i no en les indirectes. No sé pas què he de fer. L ADMIRACIÓ: -Preferible posar el signe d admiració només al final de pregunta. -Evitarem posar més d un signe d admiració seguit. COMETES: -Usades per marcar el començament i el final de frases o paraules que algú ha dit textualment. -També per destacar una paraula amb una intenció especial (irònica, sarcàstica, etc.)

3 PARÈNTESIS: -Indiquen un incís o una intercalació d informació secundària dins d una frase més àmplia. Els germans de la Maria (en Pere i en Lluís) arribaran dissabte que ve. -Sovint, són intercanviables amb els guions i amb les comes. EL GUIÓ: -Pot substituir el parèntesi quan es tracta d incisos. Els germans de la Maria en Pere i en Lluís- arribaran dissabte que ve. -Indica què diu cada persona en un diàleg. -Això que et vaig dir és molt important. -T escolto -Separa el diàleg del que diu el narrador: -Cantarem fins que surtis a la finestra fan els nois de la colla tot cridant davant de ca la Clara.

4 LÈXIC: L ESTRUCTURA DE LA PARAULA- LEXEMA I MORFEMA

5 LEXEMA: Arrel d una paraula, és a dir, la part que conté el seu significat bàsic. MORFEMA DERIVATIU: són els morfemes que, afegits al lexema, formen una paraula nova i modifiquen el significat de l arrel. Cant- (arrel)+-aire (morfema derivatiu)= CANTAIRE MORFEMA FLEXIU: són els morfemes que s afegeixen després del lexema i aporten informació de gènere (masculí-femení), nombre (singular o plural), persona (una o més d una), temps (present, futur,passat), etc. LES FAMÍLIES DE PARAULES: els mots que tenen el mateix lexema són de la mateixa família de paraules. Per exemple: peix, peixateria, peixet, peixater, etc.

6 QUÈ ÉS UN SINTAGMA? Pluja vent ni li nosa fet han la ni el nosa Ni collir- ha la l estrany mirat de. Rosa una, la rosa, mort m ha se Potser averany que ni tenia. Josep Carner La paraula en el vent Edicions 62. Les paraules no es combinen de manera lliure, és a dir, segueixen unes normes sintàctiques, morfològiques i semàntiques i formen sintagmes. Ni la pluja ni el vent li han fet nosa, Ni ha mirat de collir-la l estrany. Se m ha mort una rosa, la rosa, Que potser ni tenia averany.

7 GRAMÀTICA: ELS SINTAGMES SINTAGMA: conjunt de paraules agrupades al voltant d una altra, que anomenem nucli, i compleix una funció sintàctica dins de l oració. NUCLI: és la part més important del sintagma i pot anar acompanyat d altres constituents.

8 COMUNICACIÓ: NARREM VIVÈNCIES- EXPERIÈNCIES PERSONALS La narrativa: és el gènere literari que explica, per mitjà d un narrador, unes accions o fets, que es produeixen en un espai i en un temps determinats i són protagonitzats per uns personatges. La principal funció és estètica i literària, és a dir, amb una voluntat de crear bellesa i expressivitat en la seva escriptura. ANÀLISI D UN TEXT NARRATIU LITERARI Elements de la narració El punt de vista Els personatges L espai El temps verbs Adverbis i locucions adverbials Signes de puntuació Intern: És un dels personatges, que narra en 1ª persona. Poden ser: Narrador protagonista o narrador testimoni. Extern: No forma part de la història. Narra en 3ª persona. Poden ser: Narrador objectiu (nom el que veu); narrador omniscient (sap tot el que passa a la història i també el que pensen els pers Principals: els que tenen més pes en la història narrada. Secundaris: la seva participació en la història no és tan important per al desenvolupament del Correspon al lloc, exterior o interior, on es desenvolupen els fets. Intern: temps que transcorre durant l acció. Extern: època on se situa l acció. Els temps més habitual per narrar és el passat. També podem trobar narracions en futur i present Necessaris perquè informen de les circumstàncies de l acció: temps (ara, demà...), lloc (aquí, a davant...), manera (així, lentament, etc.). El punt, la coma i el punt i coma són els signes més bàsics de la narració.

9 LITERATURA: ELS GÈNERES LITERARIS CLÀSSICS Són aquells que es conreaven a l època antiga, és a dir, en temps de grecs i romans. Aquestes obres estaven pensades per ser recitades en veu alta. ÈPICA: relats escrits en vers que narren fets heroics. Els relats que combinen fets reals amb històries mitològiques de personatges heroics s anomenen EPOPEIES. LÍRICA: hi predominen els elements emotius i està pensada per ser recitada i acompanyada per instruments musicals (lira). ELS GÈNERES ACTUALS POESIA (vers) NARRATIVA (prosa) TEATRE (representació dialogada) Subjectiu Té musicalitat (ritme i rima) Figures retòriques Temes: amor, mort, la vida... Moltes estructures (sonet, apariat, quintet...) Personatges situats en un temps i un espai determinats. Narrador és el guia de la història. Hi ha plantejament-nus-desenllaç. Gran varietat de formes: novel.la, rondalla, conte, llegenda... Els actors interpreten per als espectadors (i no per lectors). Es divideix en actes i escenes. Hi apareixen acotacions.