servei a l'ensenyament

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "servei a l'ensenyament"

Transcripción

1

2 servei a l'ensenyament Còrsega, 269 baixos Tels i BARCELONA-8 Ausiàs March, Tel lín ies ) BARCELONA-10 Sucursal Vallès: Forn, 8 Tel SABADELL Sucursal Sta. Coloma : Mm. Jacint Verdaguer, 73 Tel STA. COLOMA DE GRAMANET

3 CONSTRUCCIONS 0-6: PRIMER PRESSUPOST? 5 in-fàn-ci-a-5 El pressupost de l'any va ser el darrer pressupost d 'e nsen ya ment fe t o ficialment a Madrid; les construccio ns escolars hi apareixien planificades des d 'allí. Va haver-hi, però, una petita excepció: en els pressupostos de del Departament de Sa nitat de la Generalitat apare ixia una p artida, 159 milio ns, pe r a construir Guarderies. AI Parlament va d emanar-se que la partida passés al Departament d ' Ensen yament, pe r a construcció d ' Escola Bressol, com a primera mesura de planificació educativa cl' un govern català; pe rò la pe tició no va ser atesa: la Conselle ria d 'Ensenyament no comptava encara amb un servei cie Construccio ns, es digué. Els pressupostos de la Gene ralitat aquest any 1982 conte nen ja to t el que es refereix a ensenyament, excepte l'universitari. Hi apareixen les panides cie personal, manteniment, subvencio ns, construccions, etc. Aquest any el servei de construccio ns escolars de la Conselleria d ' Ensen ya me n t existeix i ja es dedi ca a construccions de preescolar i EGB. Però Ics concepcio ns madrilen yes continue n no sols en aquesta no menclatura tan poc nostra (,unitats», 'centres», ' preescolar EG B,,) sin ó en la concepció cie planificació educati va.. ta n poc educativa. La construcció de les anomenades - Lla rs d ' Infants" (aquí el nom ha canvi at pe rò res més) continua essent responsabilitat cie la Consell eria cie Sani tat, q ue continuarà gesti o nant les antipedagògiq ues co nstruccions pe r guardar 100 Ó 200 ne ns petits; només q ue aquest any amb una particla més reduïcla, 49 milions per a Llars d 'in fa nts p"'> pies, i 72 milio ns IOcr a Llars d 'Infants privades, no se sap on ni quines. Els pressupostos cie construccio ns de la Consell eria d ' Ensenya ment só n més explícits: s'acaben de construir 24. unitats cie preescolar" repanicles entre c in c localit ats de Barcelona, i dues de Ll eida. S'acaben cie construir 32 "centres d'egb; només en dos, -un a la Se u d' Urgell i l'altre a Santa Coloma cie Gramenet, hi po dem sospitar au les cie -preescolar". Comencen a construir-se 37 centres més; no més en 16 d 'ells podem sospitar-h i el mateix. Els mòduls continuen essent els de Maclricl. Un pressupost ci 'ensenyament veritab lement nostre ha de contemplar la construcció d 'una primera xa rxa d ' Escoles I3ressol model, ha de contemplar la construcció cie tants parvularis com co rrespongui, al costat de cacla escola. Fins que no sigui així, no serà cie veritat el primer pressupost d 'ensenvament de Catalunya. Linfant d'ull a dos anys té una enorme necessitat de moure's, pujar. baixar. saltar, exercitar la nova capacitat de marxa... és per això que vetllarem per oferir-li elements de joc que afavoreixin aquestes activitats. per exemple. un TOBOGAN. Ha cie ser esrable. fàcil de traslladar [run lloc a l'altre i resistent. És una joguina que estimula els infants durant molts anys. Edició i Administració: A.A.P.S.A. «Associació de Mestres Ro sa Sensat\l Còrsega, Telèfon OI Barcelona-8 Direcció: Irene Bal aguer Cap de redacció: Pepa Òdena Sti:retària: Francina.\tartí Consell de redacció: Pep Hra.s. ~ 1. ArHònia Canals. Mercè Comas. Teresa Folguera. Roser Gómez. Carme GOllzàlez. Nü ria Jiménez..\1 olltserrat Perramon. Joan Ripoll. Anna ~1. Roig. Tina Roig. Roser Ros Projecte gràfic: Enric Satué Fotografia coberta: Gabriel Serra Composició: Grafitex Fotolits, Roldàn Impremta, Litoclub Dipòsit legal: B Distribució: 1.' Arc de Rerà Subscripcions: «Associació de Mestres Rosa Sensat» Còrsega, 271 -Barcelona-8 Preu de subscripció: ptes. l'any P.V P.: 250 ptes. Plana oberta Educar de O a 6 anys: IMPORTÀ~CIA DE LA L:ITERAI.ITZACI6 Camle Angel i ferrer. f..cico la 0-:\ : POR I.-\ UTONOMIA, Rita Gay CO~ t PARLAR ALS t~fants. ElVIra Siches Escola 3-6, SANT MEDIR A L ESCOI.A. Anna Torner i Santanach. APROFITAR L' ESTONA IlE JOC PER CONÈIXER EL N E ~. M. Teresa Fon i Playà. Infant i Sodclat: TRIAR LLIBRES O JUGAR A 1..\ GA I.I.I~A CEGA. Jaume Busqué i Barceló. El. GOVERN INFOIUIIA ALS PARES. Dolors Canals. Infant i sal ut : LES V.o\ CU:\ES. Miquel Parellada Racó del conte: EL FLAUTISTA. Núria jiménez Informacions: Recull de notícies i actes relacionats amb I"educació de O a 6 anys. Cop d'ull a revistes Biblioteca Jn-1

4 plana oberta 2-fàn Cal que els nostres Ulls vegin T.V.? Val a di r que no tinc una resposla clara a la meva pregunta. És una d'aquelles qüeslions que, de tam en tam, et fas quan penses en veu alta; també, el que m'ha motivat a escriure aquestes quatre ratlles. A l'entorn de la pregunta inicial, podríem fer-ne moltes més: a quines edats'. quanta estona'. a quina distància' Segur que totes elles tenen mil respostes diferems. L'importam, però, és que tots plegats en parlem una mica. Sovint. quan el temps m'ho permet, miro (veig') els programes infantils i jovenils i poques vegades en trec l' aigua clara. Mentre per un canal tracten els nens com éssers poc dotats dïntel ligèneia, a l'altre, i en català, el sobrevaloren un xic. (No emro, encara fóra més difícil. a matisar les edats a les quals van adreçats els programes. Oeu ser una feina dura per al realitzador, guionista, etc. Segurament que un menut de quatre an ys i un altre de deu estan veiem el mateix programa alhora. Com es resol això'). Fa temps, di ns d'aquest curs, vaig tenir l'oportunitat de veure dos programes, un darrere l'altre, que em varen fer barrinar una mica. El primer era un conte a l'emorn de les pintures picassianes. Sort ien uns capgrossos i unes màscares d'una bellesa plàsti ca considerable, però la història em va ser una mica costosa de seguir. Cert que no es carregaven la pintura del malagueny, però, a moments, ho semblava. I.'altre era una representació en la qual el personatge principal era en Patufet - qui n conte més ben trobat- però un Patufet que teni a com ofici el de metge, i vivia als Estats Units. M' ho vaig passar força bé, però pensava:,també s'ho passarà bé el nen que veu el «seu» programa?, entendrà el «missatge»? (Tampoc ti nc resposta: encara dubto si el vaig entendre jo). Difícil el tema, difícil... Trobo que és important que pensem, que parlem del paper que la T.V. pot jugar en l'educació del nostres fill s. Perquè, ens agradi o no. algun paper hi deu jugar. Insisteixo, i perdoneu. cal que ho parlem conju ntament amb educadors i tècnics de T. V. Seria bo. Ferran J. LA MAINADA AL «METRO» Aprofitant el bon acolliment que la vostra Revista dóna a l'opinió aliena, voldria assenyalar que, l'observació i l' anàlisi de determinats fets quolidians, poden induir a reflexions interessants. Així, l'altre dia, viatjant en el «Metro», un reguitzell d'infants d'una escola, que es dirigia a visitar l'exposició d'en Picasso, trencava la monotonia diària de la ruta. L'a1darull de l'esvalotada mai nada era considerable i conseqüent amb la càrrega de dinamisme i energia caracterís ti cs de l'edat, i les reaccions i positures de les persones de ['entorn foren diverses i ben significatives: acceptació, complaença i certa participació per part de la jovenalla: indiferència o dissimulada lassitud per part de l'edat mitja; i hostilitat i evident oposició per part de [a majoria de gent més gran (fins i tot algú va desplaçar-se de lloc o vagó). Encara que la situació s' ha plantejat esquemàticament i com arquetipus, caldrà esbrossar-ne les excepcions i marges de tolerància tradicionals, i aleshores fer la corresponent dissecció didàctica i sociològica envers els distints graus de sensibilització respecte el món de l'infant. Pot ser que l'i nici de la resposta es trobi en les fonamentals discrepànci es. descobertes per Freud, entre el món psíquic infant il i el dels adults, en què els seus respectius pensa-

5 plana oberta " "-./" ments i actes es regu len ben diferenciadament: per principis instintius i màgics els uns i p r condicionaments socials i morals de la realitat, els altres. Per tant, són dos concepcions diferents i coexistents en el mateix medi, fins que el temps i l'educació de torn produeix l'absorció natural. Ara bé, aquesta sistemàtica i gradual acomodació del món infantil al cosmos establert, amb l'exigència de necessàries inh ibicions i frustracions, comporta un constant i palès nivell d'integració i comprensió p r part d'ells, com sacrifici i minva de la pròpia sobirania. Per sentit de justicia i de convivència raciomll, tam bé els adults, tot i aclaparats per l'allau del viure actual, estem obligats massivament a la recepció i discerniment de la quitxalla i el seu món de legítima fant asia i gatzara, ja que la llibertat d'uns i altres queda arrodonida amb la tolerància de les recíproques incomoditats. Podria algú referir l'escena del grup infantil davant els subtils pigments de Picasso? pares és. les hores que necessiten dormir els infants. I la importància que té el descans per a poder jugar, menjar i estar bé. Diem.batalla>, perquè no acabem de sortirnos-en. Aixi com alimentàriament la majoria de la població coneix la importància que té la qües tió i se'n preocupa (malgrat les pastes, pastetes i dolcets). El descans és el gran desconegui. Demanaríem que des d' ln-fàn -ci-a ens donessiu arguments objectius per a poder defensar la necessitat i el dret dels infants a tenir unes hores diàries de descans. Equip de l'escola Bressol «El Ninetn LA VIOLÈNCIA I ELS INFANTS És freqüent veure la mainada jugant a tirar trets, fins i tot és una escena que ja no ens frapa. Però quan aquesta acció la veus reproduir en infants més p tits de dos anys, l'escena és d'allò més grotesca i fins i tot angoixanl. Un p nsa, on han vist aquest tipus de violència tan forta i fora de context' Tan absurda, tan destructora' Poss iblement és una imitació, però... què hi pot haver d'interiorilzació d'un acte tan violent, quantes imatges han d'haver vist per arribar a representar una situació com aquesta? Crec que poc a poc a través de l'aparell de TV, s'estan introduint en l'educació dels nostres infants uns valors que no són pas els que, alguns pares i mestres si més no, desit jaríem. Possiblement els pares tenim un paper important a jugar en la selecció de programes que veuen els nostres fills. No siguem passius enfront del seguit d'imatges de la més pura i brutal violència que dia rera dia es reprodueixen en la petita pantalla. Però potser tam bé fóra bo de reclamar a la. TV, moderació en aquest ti pus de pel 'lícules i, fins i tot, de suprimir-les a determinades hores. Amb aquesta breu exposició no pretenc defensar un món de color de rosa per als in fants. ~s que, afortu nadament, no anem p 1 carrer matant-nos.. a trets, si més no. Jaume Puig ci-3 Josep Morató i Gessa ÉS NECESSARI DORMIR? Treballant amb nens p tits, una de les batalles que has de lliurar diàriament amb els

6 educar de O a 6 IMPORTÀNCIA DE LA LATERALITZACIÓ CARME ÀNGEL I FERRER 4-0 En a quest article e s parla del que és la lateralltzació de mà, de p e u i d ' ull; de l'h omoge neïtat o creuament que duu; de com o b servar -la e n els n e n s; d e la incidència que pot tenir en l'apre nenta tge de l' escriptura i de la conveniència d e sabe r observar-la i tre ba lla r -la de forma ade quada _ La la teralització és el predomini motor d 'una part del cos per sobre de l'altra: hi ha una part a partir de l'eix del cos, que actua com a dominant, mentre l'altra fa d 'auxiliar. Podem considerar que la lateralització de la mà, cie! peu, de l' ull, o de l'o rella, po t ser dretera O esquerrana. I quan el nen enca ra no l'ha aconseguit cliem que és ambidextre. Podem parlar clei W'all de lateratització: un nen pot ser fonament drerer de mà o ser-h o sols ll eugerament. Quan és mo lt fona es nota pràcticament des dels prime rs mesos i com més feble és més costa que el nen sigui clarament lateralitzat. La lateralir zaci6 por ser homogènia o creuada. És homogènia quan al nen li domina el mateix costat pel que respecte a mà, peu, ull. És creuada quan per exemple és dreter de mà i esquerrà d ' ull. No rmalme nt podem trobar un 10 % de nens esquerrans de mà. El creuament mà-ull es dóna e n un 50 % de nens d 'cdat de parvulari i cicle inicial. Ser esquerrer no és cap problema. P<:rò sí que és verirar que a força ne ns esquerrans de mà els costa més l'escriptura, d o nat que la seva d ireccionalitat espontània és clreta-esquerra; tapen amb la mà el que escriuen... Però això és degut al nostre sistema d 'escriptura que és més fàcil pels d rerers La lateralitzaci 6 és el predomini m o for d "una part clel cos per sobre de aura. que pels esquerrans.

7 També és veritat que el creuamerh mà-ull po t compo rtar més dific ultats en l'espai gràfic, donada la dificultat d 'aclaptació del camp espacial de la miracla, que és un, i el camp espacial de la mà, que és un altre. La latera!ilzació, com tola l'evoluci ó motora segueix la llei céjalocaudal; és clir, evoluciona abans la part superior del cos que la pan inferior. Per això el nen es lateralitza abans de mà que de peu, pràcti came I1l amb un any de diferència. L 'adquisició d 'una bona lateralització es dóna m olt avial o m oll tard segalls el seu grau. Hi ha nens que quan s'arrosseguen o gategen ja es veu quin és el seu braç do minant, ja que sempre comencen a fer-h o amb el mateix. I en canvi, hi ha nens que no es lateralitzen fins e ls qu'jue,tnys. Si el nen a partir d'aquesta eclat encara és ambidextre hem ci 'cstar ale rta ja que la seva immaduresa en lateralització pot ser un símpto ma més ci ' una immacluresa motriu més general. Q uan el nen encara no està lateralit za t i encara no creua l'eix del cos, el que fa és actuar amb la clreta o amb l'esquerra segons o n estigui situat l'objecte respecte el seu eix. Si l'objecte està a la clre ta l'agararà amb la mà clreta o xutarà la pilo ta amb el peu clret, i si està a l'csque rra ho farà amb la mà o amb el peu esquerres. Per això, quan el nen encara és petit i no està lateralitzat, hem de vigilar molt com estimulem els aelults cacla una cie les parts cie! seu cos, i o n es posen els objectes a fi qu<: el ne n e ls vegi, e ls [0- qui, els senti.. Si quan l'agafem a coll per clonar-li el biberó sempre el posem cie manera que el seu costat clret toca el nostre cos i e l seu costat esqu<:rrc quecla més lliure, o a l'inrevés, és evident que cada una cic les seves elues pans clel cos tinclran cliferents possibilitats i rebran clife re nts estimu lacions. Q uan posem el nen de mesos al llit, si aquest està aclossat a la pare t i sempre el situem cie la mateixa manera, si veu sempre estímuls no més a la cl rcta i la paret a l'esquerre, és eviclent que rep cliferents estimulacio ns per una i altra pan cie l'espai. Si sempre li posem la cull era, o el llapis o la pilota a la seva clreta, estem concl icio nant la seva latcralit zació ja que el nen exercitarà més una pan del cos que l'alml.,wentre el nen encara!lo creua l'eix central del seu cos, és a dir. nle ntrc amb la mà clreta no passa a l'espai esque rre O amb l'esque rra no passa a l'espai elret, convé que el ne n tre balli amb tot el cos, amb les clues mans i els clos peus, i que els objectes es posin tant en un espai com en un altre, () bé al mig. COI1L'é que s 'estimulin per un igual les dlles parts del cos. El m estre, 'educador,!ja de saber ol?sel'l'ar la lateralilzacir5 cie mà cie peu, ci'ull dels n ens. I ho ha cie saber fer ar"b acti vitats apreses i amb d 'altres ci 'espontànies; aquestes ci; rreres sempre só n mo lt més fiables. l'i.\' I/eN d refer I/eH esquerrà ei::i: Per saber la lmeralització d e li/à pot anar bé fer-li llançar pilo tes, dib uixar, pentinar-se, agafar un objecte amb una pinça, fer les mario ne tes, teclejar... Per saber la lateralització de pell: fer-lo pujar ;1 un tambore t diin-5

8 6-fàn ((ml t'esqul!rrti COm el drel i!r!jun de d o m 'wr els d os sentits d e rülorid. verses vegades, fer-li pujar escales sense agafar-se a la barana, fer-li sallar :t1~' ad es (el peu que s'alp abans és el do minant), Per saber la IClteralitzaci ó d 'IIII: fer-lo mirar diverses vegacles per un full amb un fo radel al mig, Per la lateralització d 'orella: lacar una campana darrera seu cie manera que,,,, giri cap a l'o b jecle que so na, En la laleralilzació d 'ull o d 'o rella s'ha de,'igilar que l'agudesa l'isual i audili,'" siguin correc te, i igual> als clos ulls o les cl ues o relles, La Jateralilza ció lé incidència clurant les primeres eda ts, en les conducles dcls nens i en els aprenenlalges: com per exemple l'escriplura, Pe r això és impo rtanl que el mestre sàpiga obsen'ar-ho i trehallar-ho, La cie peu incideix en els jocs m o to rs, en el moment d'enfilar-se, xutar la pilola, fer sal ts.. La de mà i d'ull incideixen en les acli/'itats mallilcli, i en el grafism e, El nen drelcl' o l'esquerrà de m'i nu :!Cluen igual en l'activitat gr:(fica, La poslur,1 del tronc i cap h,] cie se r l'ertieal en IOlS els nens, La posició clei paper h" de ser la següent : el drel er s' ha de co l,la ca r ci paper de m anera que les Ires quartes parts cie! full quedin :1 la seva dreta respecte l'eix co rporal, i l'esquerril ha de deixar uns tres qu.m, de paper:l la esquerra del scu eix, L(I direcciollalif{/( espuntàjlia clcl tr: çal del nen d reter se rà d 'esquerra a d rel a (de clins a fo ra). i en canvi Ja de l'esquerrà serà de dreta a esquerr; (tamhé de dins a fora), Per això els esq uerrans inveneixen les grafies un temps més llarg i fan més escriptur es en mirall. En ci dibuix con vé Ireballar-Ios el traçat esquerra-dreta cic manera que a l'ho ra ci 'iniciar l'escriptura ja hi esliguin acoslumals, Tant l'esquerrà co m el dreler han de clominar els dos sentits de rolació co mhinats, Agafar l'inslrument de forma correc ta i desplaçar la m à per damunt cle l paper per fer <:Is traça ts, és més clifícil per al nen esquerrà ja q ue en avançar. ell mateix, es tapa els grafismes realit za l s, En ser-li l'ac tivitat gràfica m és d i fícil. no rmalment el nen esq uerrà es tà m és tens, m és h ipertònie a l 'ho ra d 'escriure, T o t :tix<l fa que ca lgui Ireba llar fo rça l'activitat gràfica del nen esquerrà fins que la domini. Ln cop assoli I ci seu co ntro l no lé perquè tenir m é, difi cultals que el dreter. Es pa l di r el mateix dcl nen creuat de m 'I-ull, Seguramenl linclrà mi:, problemes cie postura de l ronc i cap, de posició d el paper, de control de l'espai, Cal treballar-hi fo r~- a fins que do mini l'escriptura, AI nen esquerrà li COSt.1 wmbé m ('5 ret;lilar, però no tant per p roblema d 'ell com d e les liso res que generalment s(m sols adequades per a drelers, Ins islim, cl o nes, que Ja Iateralitzac icj ('s un dels aspecles cie! desel1\'olupam ent m o to r que el m es tre h; cie saher o hserv; r i treballar de fo l'll1j adeql/ada, CA,F,

9 Espai per a una creativitat sense límit CERES, PINTURES DE DIT AL SERVEI DE L'ENSENYAMENT MANLEY

10 escola 0-3, ~ _/ POR I AUTONOMIA RITA GAY 8-0 Les pors de l'infant són també una mostra del seu camí cap a la maduració de la capacitat d'elecció entre e ls plaers de la dependència i els de l'autonomia. Lcs pors infamils. corn hem d il m o lies vegades, tenen un caire evolutiu i un significat m és o menys xifral. Això vo l dir que tenen a un mateix temps un va lo r d'índex i de missa tge; poden revel ar-nos què li ca l a l'infam, si (;S IraCla del se u creixemem, i sobretot de què s'està defensam i a quines coses aspira, en la construcció de la prò pia autono mia personal. Dc fet, si ho mirem amb atenció, podrem descobrir, a través de la selva intrincada i imprevisible de les pors infamils, un itinerari q ue revela com a ca ela n i vell ei'eelat l'infal1l es construeix a sí mateix a través e1 'un elinamisme senzill i precís, que Maslow ha il lusl ra l amb el següent d iag rama, seguretat +-- Persona -+ creixement T o.l esse r humà l é d ins se u una eloble sè ric ci<: fo rces an tag<>niques. és a dir forces que est iren ca p a la seguretat, la defensa, la pro lecció i forces que em penyen cap al creixem enl, la confianç a. la iniciativa, ei 'una ban da. per tanl hi ba la necessital de tornar o de conlinuar en un lipus dc comunicació primitiva amb la falda de la mare, d'alt"l banda la necesil <11 eraconseguir ci p le funcio namem cic totes les capacitats personals pròpies.

11 El llarg recorregut de la por En el ventall del desenvolupament po dem notar com l'infant, fins i tot a través de les p o rs que expressa, evielencia l'existència d 'aquest procés e1inàmic. El lac tant que davant d 'un soro ll fo rt o quan perel l'equilibri, respon amb una retracció física instintiva, encara és do minat per la necessitat (l'una estimulació ambiental no gaire diferent de la que tenia al si matern del qu;" h a sortit.!. 'infam e1e vuit mesos que expressa la «por a l'estrany", revela clarament la seva n ecessitat de seguretat a través de la recerca d 'un refugi famil iar, però un cop l' ha aco n seguit manifesta una clara necessitat ( -exploració i de curiositat cognitiva respecte -objecte que l'ha espamat. Després dels dos anys, la d ism inució de les po rs prececlents ens indica que l 'infam ha superat la fa se de la p'ura resposta defen siva a l'estímu l ansiògen m entre que l'aparició d 'altres tipus ci e po rs (animals, esse rs imaginaris) ens fa veure ci refo rçament cie la seva memòria, el desenvo lupament de la f;ii1t;lsia, la progressi va acumulació d 'experiènc ies i la macluració intel,leclual: tots ells fa clors q ue entrelligant se amb els emotius, poclen p ro duir una rica gama de tensio ns contrastams, de les quals en tenim un q uadre n o n o m és a través ci e l 'evolució cie les po rs, sinó també a través cleis iments que poden fer cls infants per superar les (rituals, joc simbò lic, verbalitzac io ns... ) Finalment els cliversos m issa tges que ens envien les pors ci e l'infant respecte les seves clificulta ls per esclevenir autònoms són fàcilment visibles" través de les angúnies liigacles amb la pròpia vivència corporal, és a dir, la prò pia iclentitat personal immersa en un m ó n en gran part en cara cl escon egut, 1n-9 Un dilema i una elecció En aquest marc, ten en naturalment un paper impo rtanl les acti tu ds dels aclu lts que poden afavorir o obstaculit za r el desenvolupament de Ics p o rs en relació a allò que expressen. Sego ns Mas low, en el ditema enlre Ics for ces clefensives i Ics tendències vers el crei xement personal, l'adult pot in te rvenir essencialment: I ) busca nt de fer m és atraetiu el creixement i més generador cie plaer i minimitzant les p o rs que l'infant hi veu relacionades: 2) buscant cie fe r poc atractius els vectors que conclueixen a la seguretal i cles tacant en canvi els desavantatges i Ics limitacions que aques ta com porta, Eviclentment aquesta actitucl es graclua i s' indiv idualitza con venientmen t en re lació a cacla infant en particu,"r, però l'esquema fonamental ha de ser sempre el de conduir lo a petits passos perquè triï cacla vegada entre plaers ci e la seguretat i plaers cic l'autonomia. Portant ho a terme es n otar;) ci e retruc com incicleix en el clescll\'o lupament de Ics pors. no p as eliminant les (que vindria a ser com treure el dinam ism e intern al procés cie creixement), sinó fent ne més transparent ci sign ifica t. deixant més cla res les necess itats insatisfetes o els temors profunds, i per tant deman:li1t cie l'eclucado r una constant verificació i posta a punt dc Ics pròpies acti tucls.

12 En aquest sentit s'enfoca també el problema de les pors que semblen,estranyes" desacostumades sigui per la qualitat o per la intensitat. Abans de veure sota una òptica patològica l'exterio rització d 'un fenòmen d 'aquest tipus (s i no és que tota una sèrie de d iversos elements ens o rientin en aquest sentit) serà bo d 'intentar llegir-ne el signifi cat i també les possibilitats d 'evolució a la vista del camí que l'infant està fent cap a l'autonomia personal en relació al seu nivell d'edat i al seu ambient de vida. La valentia de desitjar lo-fàn No obstant, po t succeir que un infant, arribat ja a un cert nivell d 'edat, a través de les seves pors manifesti desitj os mo lt fo rts de seguretat per sobre e ls desitjos de c reixeme nt autò no m. Per exemple, en alguns nens es pot observar una por mo lt gran (expressada també en l'ambient a l'escola bressol) de ser abandonats, és a dir, de perdre la mare O els pares; la qual cosa significa perdre p ro tecció, aliment, valoració, seguretat, i amo r: es tracta d 'un perill més terrorífic com menys segur se sent l'infant del suport afectiu dels pares. Això pot ser degut a diverses causes, no totes necessàriame nt de tipus ambiental, però està clar que en aquests casos cal come nçar respectant e l ritme retardat cie l'impuls cap al creixement, i buscant cie donar a l'ambient-escola, en el qual l'infant se sent ' abandonat, conno tacions significatives al nivell o n es troba l'infan t (recompenses afectives, alimentàries, tàctil s, e tc.): després d 'això es podrà intentar una aproximació de tipus macluratiu. També pot succeir q ue l'infant manifesti una por veritable d 'afrontar experi ències que els in fa nts emprenen amb alegria (mo trius, socials, expressives... ) perquè ci 'alguna manera abans que desenvolupar un procés de creixement des de l'interior ha estat empès des de l'exterio r, no necessàriament en sentit restric tiu, sin ó en sentit o rientatiu: un infant que ha estat dirigit des cie fora en la forma i ci ritme de fe r experiències po t desenvolu par una por intensa davant la possibilitat d'experimentar no més a partir de l'imp uls dels propis desitjos i necessitats. En aquest cas, davant d 'un tipus d 'autonomia aparent s'amaga una dependència real, que la por ens revela de cop, conduint l'infant a compo rtaments regressius, de re tirada i d'auto-assegurament (per exemple a través de la recerca cie regles, de límits, d 'opinions adultes, etc.) Podem concloure, per tant, que un infant que no tingui por de perdre l'amor, la seguretat, el sentit de pertinença i d 'impo rtància ja és ple de va lentia i no té por ci 'allò desconegut: el desconegut representat per la seva tenclència cap a un si mateix que no con~ i x si no és a través dels propis desitj os. R,G. Trac/ur! de la Revista ZEROSEI, rlúm

13 COM PARLAR ALS INFANTS ELVIRA SICHE S De O a 3-4 anys és l'edat en què s'adquireixen les bases del llen guatge i les principals funcions d'aquest. L'aprenentatge delllenguatge es dóna a través de la relació nen-adult. Entre les tasques de l'adult es troba la de parlar als petits per tal que aquests pu guin rebre models de llenguatge que els serveixin per a la seva comunicació. Respondre amb paraules els intents comunicatius del nen, parlar de les situacions presents, i poder mantenir una situació Individualitzada són els aspectes principals a tenir en compte en els inicis del llenguatge. ci-ll En.loan, de 17 mesos, porta uns guants de plàstic a la mà, i riu a la /Je nedara del supermercat. «Qums guanls que tens!>. - diu ella, i en Joan segueix rient. -Uns gucmls, per les mans>. - insisteix la /Jenedora. Uà. Uà>. - diu el j oan mentre es mira els guants tot satisfel. La venedora del supermercat na pretenia fer de mestre de llenguatge. simplement s 'ha deixat endur pel somriure d 'en.loan menlre li ensenya /Ja aquells immensos guanls de plàstic... i s 'ha convertit, ocasionalment, en mestre de llenguatge. Situacio ns com aquesta són mo lt habituals, tan habituals que, mo lts co ps ni ens n'adonem; però quan les analitzem trobem que hi só n presents lots els elements que calen per conve nir se en situacio ns estimuladores del llenguatge. Reflexio nem una mi ca sobre ci procés d'adquisició del llenguatge per tal de veure quins són els elements que calen perque el nen, un nen, aquest nen, aquell i també aquell altre... aprenguin 3 parlar. Elllengu3tge sorgeix i es basa en la comunicació interpersonal. Hi ha dife rents fo rmes de comunicació ( I): verbal, gestua l, tàctil... En rotes aquestes formes calen dos pols, l'emisso r i el recepto r, en un intercanvi c o n Sl:U\l. Parlar e H les a ctil'itats habituals

14 En l'aprenel1latge del llenguatge el s dos poh de la comunicació,ón clesi guals: 12-0 d ' una banda hi ha el nen, cacla nen, amb unes ca rac terístiqut's físiques i psicològiques, un determinat il1lerès per a comunicar-se. i una cena capacitat d 'aprendre. de l'altra banda hi ha l'adult que respon a Ic.' nt'ce,si tat s del nen_ que rep, O no, les se ves d i ferel1ls formes d'expressió i de demanda, i que posseei x el codi comunicatiu socialment m és \-alo ra t: el ll enguatge. Considerem com" comunicació \'(:rbal totes les vocali tz:lcions m és () menys diferenciades i més O menys signifi cati\'cs que emet el nen. i Ics expressions que l'adult li d irigeix. Aquestes darreres constituiran \ erit;!ble5 models" panit dels quals el nen cons tru ir:1 ci seu propi llenguatge. Quins seran els models de llenguatge més acl equats' En quines circumstàn cies ~cran mé~ profit{}s()~? - l ln bon m odel cie llenguatge ha d'incloure els elemel1ls \'erbals. és a dir, les paraules i les frases, dins d 'una si tuació comun icat i\'a glolxli, i, aquests elem ents verbals han de sc r fàcilment relacionab les amb els elemel1ls no \'erbals. els objectes, les 'lccio ns, els sentimel1ls... Per ext'mple: El p eli/ s '<leos/ci ClIIClI '{/bo 0 11 bi bcli 'educadora, li es/ira la (aldilla ira /III so COlli. a, a. à t. - «l'o/s aigua? Té,,n'g li a». - d iu l 'educadora mentre li prepara i li etòlia l/li gol. En aquesta situació d s elem ents verbals se ran Ics expressions. (1. a. à!, «, 'oh; llirl/a?», «T..!. aixlil/» corresponents al nen i a l'adulr respecti\'a ment ; i cls dements 110 verbals seran la set dd nen, el lavabo, l'a igua, d go t. Com Illenys parli el nen, m ò necessà ria és la p resè ncia s il11ult~n i, t cie Ics p'1r>lu les i de" dements no \'Crbals a què fan refcrl:ncia. - El IIcnguatge de l'adult ha cie tenir les següents ca racterístiques: l ln;! aniculació clara, precisa. i no massa rà p icla. AI principi, el vocabulari ha d e se r limitat. Les frases cunes i sen7. illes. És co nvenient repetir les paraules 111':' significali\'es. Quan aponarem al nen els modds dc llenguatge' Sempre que puguem: tan t sovint com podrem. Es traela cie proporcionar un m edi ric en t:xpressions \-erbals. dc. submergir el nen en un banv de llenguatge. (1); però no parlem indiscriminadament. Cal prendre ce n es precaucions: ('.' partiu /es I fl'.' }rll"t'.'" t'\ n/en 'lxen {l/~ (!/em ('lit.\ >Jï.!..::.elll." ell la.ú tutllïu O 'entrada ca l co nèixer Ics formes de comuniglció cie cada nen: perqut: un nen vulgui parlar i escoltar l',,dull cal que sàpiga que aquest el

15 comprend rà. Davant d 'un nen que conei x<:m poc, més valclrà parlar poc i observar m o lt. Hem d 'acollir els inrellls com "'1icat ius clei nen i respondre-hi. Sobretot és important respondre als intents de comunicar-se per mitjà cie vocalitzacio ns. i m és tard cie pa raules. Entre altres coses, un nen que no espera ser contes tat fa rà men ys preguntes: es perclrà moltes oportunitats cie pa rlar amb l'acl ult cie ks seves experiènci<:s. Progressar per p"tites etapes. El nen ha d'entend re el m issa tge q u" li transmetem. Possiblement no en tend rà totes les parauks, per{) sí unes quantes, i amb l'ajut dels elem ents no "erha!; d" la situació n' mirà aprenent la res ta. Si les expressions que fe m sen'ir són mas!>a complicades deixarà ci 'escoltar-nos, podrà pensa r q ue Ics paraules dcl gran no tenen res a veure amh les seves v i vè n c il ~. Així, du nes, aclaptar<:m ci nost re llenguatge a les seves capacitat> de comprensió. Q uan enca ra se serveix molt de la comunicació ges tu:ii i intenta clir alguna paraula (com en els exempks anteriors) 'tïllarem i repetirem 1;1 paraula clau. Q uan és capaç ci 'ajuntar d u"s panlules clirem frascs simples cic tres o q uatre elem ents, etc... Partirem de les expressions cid n <:n : Completant i com entant d que ha dit: nen : (f Tinc cireres» aclult: -A la cuina 11 'h i ha m és' nen : ' ~u l al a Cama. (les ha portal la Carll/e.) Perfeccionant el que ha volgut dir: nen :, opa a Pau. aclult: - El Pa u m enja sopa." nen: tt:/\iex a zopa, Ci Ptl u» Do nant p is tes perq uè seguei x i: adult: - Oli bus anul a mb el papà? d n<:n no res po n. aclult : «A m b el pclpà bas ClIlClI.. nen: -A m el u'. (ClllI/elro) En alguna ocasió, quan notem deixaclt:,a en la manera de pa rl ar clel nen. podem fer-nos el so rcl perquè ho torni a clir millor: nen: «Va ir aabu» adul t: (fon l'a s?» nen: _a ba bll.> (Cl I lal'aho) Però aierra! No li lkmanem que repeteixi; evitem el «To r IlCl-IJ() CI dir. «Dig ues-ho bé. AI principi d llenguatge s'aprèn espontàniamen t, sense adonar-se'n, com a resu lta t cie la comun icació nen -adult i dei;, moclels que aquest útlim ofereix; insistir massa en eom ha de parlar pot fer que el nen en perdi les ganes, () que l'angoixa per evitar ks incorreccion, illlerfcrdxi el nat ural aprenentatge de la llengua. (.(m (>/.wr l f.'s JurmL'_" 01/ ((1111'1'.\ de cmla 1111 Jn-l ~

16 14-fàn En tots aquests exemples hem vist sempre la interacció -d'un. nen amb -un- adult. Això no és casual. El bon model de llenguatge requereix una situació individualitzada. L'adult ha de poder escoltar, comprendre i respo ndre a cada un dels nens. En les situacions en què els nens són educats col lectivament caldrà trobar els moments en els quals l'educador pugui atendre cada un dels nens individualment. Situacions com les cic cambiar els bo lquers, vestir, posar al llit, posar el pitet... i les de joc lliure proporcionen ocasio ns per a aquesta comunicació individualitzada. També els exemples correspo nen a activitats i llocs cliversos: al carrer, a casa, a l'esco la-bressol... A l'escola-bressol es fan activitats que afavoreixen mo lt el llenguatge: mirar fo tos i llibres d 'imatges, i cal que el nen les desi tgi; però, a més, qualsevol situació pot servir per a banyar el nen en llenguatge quan hi ha ganes cie comunica r-se per part d'aquest, i possibilitats de fer-ho per part cie l'adult. Quant a la capacitat de l'adult per captar i respondre adequadament els missatges del nen citarem les o bservacio ns del llibre de M ' D. Renau ( I) en les que l'autora constata un canvi en la forma amb què les educado res parlen al nen a mesura que aquest es va fent gran. Ta mbé els estudis cie G. Wyatt (3) o n es fa no tar que en la mesura que la relació mare-nen millo ra, aquella és més capaç d 'apo rtar bo ns moclels de llenguatge. També, i sobretot, quan s'ecluquen els nens col lecti va ment ca l pensar en les condicions materials. Perquè l'adult pugui atendre a cada un dels nens cal, per principi, un nombre reduït de nens. Cal d isminuir tamhé el soroll ambiental, per tal que totes les paraules, sons i sorolls puguin relacio narse amb Ics situacio ns amb què es produeixen, i conve rtir-se en significatius; i perquè l'adult pugui sentir bé, i per tant entendre millor els nens. Per últim ens sembla impo rtant l'estabilitat cic la relació nen-a dult: per pocl<:r-se conèixer i comprendre cal un cert temps, i els can vis freqüents dificulten "quest coneixement mutu. En aquest sentit el sistema que se segueix en algunes escoles-bressol de Barcelo na, en les quals un mateix grup cie nens té les mateixes educadores des que ingressen fins que passen al parvulari, constitueix un progrés per a l'educació i per a l'adquisició del llenguatge. E.S. Respondre els inteflts co mullica,;us, si pof ser. amb jj(lraules 1. M, ~ DO LO RS REi\'A U Els inicis del //ellrucltp,e i la co mllnica ció en lïnfruli Edicion:-, 62. Barcelona 19HO. 2. L. LENTI N.- Enseliar a hah/ar. Ed. Pablu del Río. l\l; clrid 19RO. 3. G. WYATT,- La rela/ uli JI1()re-enJan! el l'acqllisuioll ciu {cmgare Ed. e h,lrles Dessan.

17 -_ Fent i desfent aprèn l'aprenent Mo lts cops l'activitat de pintar és proposada per l'educado r. Do nades les condicio ns espaials i materials de què disposem mo ltes vegades l'activitat de pintar resulta un cert desgave ll en ci ritme no rmal del grup. Si creiem i practiquem l'o rganització de la sala en racons de joc i activitats, en els que el gran protago nista és l'infant, no pot fa ltar-ili un cavall et per pintar. Proposem do ncs, la construcció d 'un cavallet de p intar fàci l de fe r i a un preu assequible. CAVALLET DE PINTAR Ma/erial n ecessari: fusta (full o la o T.P.) 2 peces cie 60 x 100 cm. 2 peces de 8 x 40 x 100 cm. I peça de 35 x 100 cm. 2 ll isto ns cie 4 x 102 x I cm. claus de 3 cm. cie llarg. 4 cargo ls cie 3 cm. de llarg. Preu aproxima/ Amb full o la ptes. Amb T.P ptes. Per fac ilitar la fe ina po ts demanar a un fu ster q ue et talli les peccs. De manera que no més les hagis cie muntar. ci-15 NOl a.' Aquestes mides correspo nen a l'alçada ci 'infants entre 2 i 3 an ys. Ànims' I Ja ens co ntareu com ha anat.

18 escola 3-6 ~ ~ _/ SANT MEDIR A L'ESCOLA A:-JNA TORNER I SANTANACII 16-0 Orígens de la tradició de les colles de Sant Medir, Un matí de Sant Medir en una escola del barri de Gràcia a Barcelona i la reflexió de com els nostres nanos de parvulari veien la festa al carrer, La reacció de la gent que va amb les colles i la que va a p e u, Petita referència de les coses treballades a l'escola en e ls dies que envolten la festa, 1I1 'lii és feslcl és Sant.Iledir caua/ls carrus passen per aquí. Tiraran carel/ne/s els rec() liirem i a l'escola els repari irem. A les l 'Uit d el l 'es/jre 1()ls t/i carrer Grall CI l'el/re les colles que aniran passant. '{IIII,l/edu- '('Rons ulla e.\lampa St'[-«'llll.'ltI U.. \ \I, I/)F\. COS/lOl/lIn (a/alú\oll"al hi ljarcelollll. J (FiO) El matí dd lre, de març', a l'escola, hi ha un movimenl d 'espant. Els nens com cada dia esmorzen, d 'allres no h i són, perquè no han arribat encara () hé perquè no,'indran, ja ho van dir ahir: - Demà lla 1,j ldrè, alliré a SanI.I/edir.

19 - On? - A Sant Medir. - I on és això? - Sí home.' a tirar caramels. Els nens no hi veuen gran cosa m és a San t Medir q ue el fet d 'anar al carrer a collir caramels. La histò ria de Sant Medir és mo lt complexa. Ve de mitjans del segi<: passat quan un fo rner del carrer Gran de Gràcia va fer la pro metença d 'anar a regraciar-lo cada an y a la seva ermita, prop de Sant Cugat del Vallès, si es guaria de la seva malaltia, ca valca nt un ase. Es va guarir i va complir 1;1 prometença. I cada any es rememora amb una cav,iiglda i una pila de colles que surten de Gràcia. Antigament les colles anaven amb jardineres. breks, carrosses i tartanes/ ara majo rit àriament es tà fornlada per ca mi(}n ~, autocars i algun brek. Això sí, hi ha mo lts cava lls. AI matí vora les no u, Ics colles van a cercar el seu cap de colla, amb els G I va lls i la banda (de soro ll no en po t faltar) i ja us podeu imaginar quan arriba a l'escola un nen que viu a prop d 'un banderer d 'aquests. ja po n a una pila de caramels. Quan el nen arriba a la classe carregat de caramels, no en vulgueu m és d 'anades i vingudes dels companys de la classe: que si d 'on els has lrel, que si qui le'ls ha do nat, que si cimeu pare ja m 'ho havia dit, que si jo hi aniré més tard, que sl.. I per últim la traca final: - sé d 'un lloc moll bo... I si anéssim a veure com passen les colles'jo I ja la tenim armada, anem a buscar caramels però amb J'aventatge que hem pogut parlar del per què hi anem avui i no un altre dia. I si mo lt convé, i tenim temps ensenyem una ca nçó. fem un ro do lí O decorem Ics paperes que ens serviran per posar hi tot allò de dolç que ens ca igui a les mans. Pro p de les deu, to tho m ja es tà o rganitza r. Se senten els primers timbals, To ts es tem amb unes o relles... -.lo sento /.In soroll. -.la podem sortir' -.lo ta.mhé el sento. - Doncs va, què esperem.' - Au va, aga.jem les papereres. Cada classe lé un pareu d 'encarregats (que aniran canviant a tra\'és clei matí fins que tots ho hagin estat) de vigilar els pots o les papereres perquè es tiguin a punt per o mplir. Les han de buidar molles vegades. A partir d 'aq uest m o m ent to t és entrar i sortir cie l'escola. A còpia ci 'anys ha víem descobert q ue no fa cap falta d 'anar a la plaça d e la Vila per vcure passar les colles, teníem prop de l'e cola una cantonada q ue si no hi passaven to tes poques n 'hi fallaven. in-l7

20 L'escena segur que des dels ulls de la gent del carrer, havia ci 'ésser m olt d i verticla, 18-fàn Una cinq uantena de nens i nenes de 2 a 5 an ys, o m p lien les q uatre can!onacles, Era com una taca cie color blau i blan c, Els m és petits tenien m olta feina a mirar i tapar-se el cap, q uan plovien els caramels, N 'h i havia més ci 'un que plo rava, perquè els tiren amb força i anaven a para r a un cap o altre sempre, Els m és grandets tenien feina a collir caramels sense aixecar el cap, perquè ja se sap, si l'aixeques p OlS reh re, a m és a m és no clo naven l'a bast i els m és grans anaven a b usca r els ca ram els o n els altres no arrihaven, tenint sempre ben entès que cie la vorera no es pot baixar. El d ivertit era quan passava una colla o n hi anava una com panya dc l'escola, llavors els ca ramels p lovien, Els nens només feien q ue cridar: - M eritxell! k leritxell l 1 la Meritxell només feia ljuc llançar caram els (dels bons, perq uè en po r ten de les dues m enes) allà on els b raços ci' una nena cie trcs o q uatre anys p o clen arribar. Sempre h i hav ia el sen yor q ue am b gan es de com p laure' t cridava amb les m ans plen es - Senyoreta, senyoreta, lingui per a/s nel/sl - No, no, tiri 'Is, j a els recolliran, Era com una petita frustració per aq uell ho m e, però ben mirat era m és (1ivenit collir-los q ue no p as que te' ls clonessin a la falcia, L'única cosa que havíem cie lam entar era que la gent gran se 'ns posava en tremig aprofitant la font lju e no p arava cie rajar, Una m ica l'enveja era comprensible, havíem arribat a o mplir v uit o cie u pots clels cie sabó, Això cl u rav~ tot el matí fins els volts de les dotze q ue tornàvem cap a l'escola. Llavo rs comença va la peti ta feina cie repani-ne uns quants per a cacla u, A la tarcla i l'enclem à treballàven les petites cosetes cie la cl iacla, sobretot les llaminadures que entre tots havíem recollir. Aquestes són algunes cie les activ ita ts q ue fèiem apro fitant els ca ramels que, evicle ntment eren el centre cie la festa, Una cie les p rimeres coses que ens preguntàvem era cie què són fets els ca ram els. Q uines fruites han fl t se r v ir per fe r-los' (tot rclac ionanr el colo r clel Caram el am b el colo r de la fruita, i també fixant-nos en el d ib uix que hi sol haver en el paper clel cara m el), El sucre tam bé el fem se r vir, I si la cosa ven ia a tomb, fèiem caramels nosaltres matei xos (la rcccp ta és fàcil ci 'aconseguir i fàcil cie posar en p ràctica), Com q ue aquell dia i els cl ies cie d esprés men jàvem molts cie ca ramels, g uarclàvem tots els papers ben p lans, teníem p iles cie papers classi fi ca ts per colo rs, per micles, pel soroll q ue fan, pel clib uix o Ics lletres q uc hi ha en el paper..

21 Tant els papers com els caramels ens servien per compta r: fèiem grups de tres, de quat re, fè iem una fila (per a mi, mestra, era una sèrie, encara que ells ho igno raven): ara un de vermell, ara dos de grocs, ara un de petit, ara un de mitjà, ara un de gran i ara un d'embolicat, un de desembo licat i dos papers sense caramel; ara dos papers arrugats, ara dos ben plans i un caramel... També fèiem el grup dels caramels que ens agraden i el grup dels que no ens agraden. I com a conseqüència podíem aju ntar els nens que els agradaven els caramels tous i els que els agradaven els caramels durs, el nen que en aquest mo ment menja un caramel de llimo na i els que mengen un caramel de pinya. No cal dir que a la to rnada de la nostra sorti da fèiem el dibuix d'allò que mès ens havia agradat. I passava que sovint el que més agradava a la mainada de tota la diada eren els cavalls. Penseu q ue hi ha poques ocasions en què es vegin tants de cavalls junts. De mo ment, els carrers del barri eren plens de sorra per evitar que els cavalls re ll isquessin ; i és clar, ben sovint entre mig de la sorra hi trobàvem fems, molts fems, amb aquella pudo r característica que et fa pensa r si no t'has eq uivocat d'època i hem to rnat al temps dels nostres av is. És clar, aquest elia era fàcil als infants observar els cavalls in situ. Però nosaltres no ens quedàvem aquí: vo líem treure' n alguna altra cosa d 'aquesta o bservació directa. I ens començàvem a preguntar coses com què fa, què menja, on vi u el cavall. Com és que avui n'hem vist tants i els altres dies no en veiem cap' I després de dibuixar els cavalls, en b uscàvem de fotografiats a les revistes o diaris, a l' àlb um de fotos de casa. I la mestra anava expli cant all ò que semblava que podia interessa r als nens i nenes. Ah! I si a més a més haguéssim tingut la SO rt de tenir en el nostre equip de mest res algú amb tanta imaginació com la Pil ar de la nostra escola, també hauríem estat capaços de treure una cançó o un poema o un rodolí per acompanya r i do nar el toc de l'enriquiment al nostre fo lk lo re. La cançó que inicia aquest article la cantàvem amb la cantare lla de -demà és fes/a». A.T.S. Records de Sant Medir Aquesta festa, com moltes d 'altres, no va directament destinada als nens, sinó que ells hi participen segons les seves possibilitats. D'aquesta participació els infants en guarden un record. Ben segur! Aquí tenim alguns records que va recollir una mestra, la Roser Ribot, entre els nens de l'escola Reina Violant, també al barri de Gràcia. Al carrer Gran hi havia senyors als balcons que baixaven els paraigües amb una corda i els de les carrosses tiraven els caramels dins els paraigües. (Míriam) Hi havia gent amb caixes i es posaven ben a prop perquè les hi omplissin de caramels. (Eva) El meu germà portava una bossa d'escombraries plena de caramels. (Oscar G.) Vaig anar a Sant Medir i els caramels que queien a terra, el m e u gos me'ls donava a mi. (Fany) Quan vaig anar a Sant Medir em varen tirar quatre caramels i em van caure del cap a dintre la bossa. (Oscar E.) Estava amb els meus cosins. Em vàren pujar a coll i els de la carrossa m 'ompliren de caramels. (Joan Pau) El cor em feia trac, trac. (Mireia P.) Em semblava que tenia un timbal a dintre la panxa que tocava tot sol. (Patrícia) Jo no podia agafar cap caramel perquè hi havia una senyora que me'ls agafava. (Mireia R.) CI-19

22 APROFITAR L'ESTONA DE JOC PER CONÈIXER EL NEN M. TERESA FORT I PLAyA Q uan el n en fa allò que vol es manifesta tal com és, p erò, en cara q u e aquest fet és natural, i són c lares les se ves conseqüències - les de cio narnos un coneixement m és precís d 'allò q ue necessi ta ei nen-, no sempre allò q u e fa és allò que vol ell, p erquè està condicionat entre d 'altres m o l tes circliinstàncies per: 20-0 la seva capacitat cie creació. la seva prep aració per a portar a terme lo t <lliò q ue és capaç d 'imaginar. tenir un ventall ampli d e con eixem ents que li permetin triar allò que ell c reu que és b o. Per aix ò h em de clir que es n ecessit'l trobar quines són les ocasi o ns idò nies en les que el n en por tenir l'o po rtunitat cie crear i cie po rrar a terme les seves p ossibilitats d e c reac ió. Cal també equipar-lo perquè pugui pronunciar-se, sego n s el n OSlre judici, en to tes les situacio n s q ue propo r cio nen esplai i que són tan fa vorables perquè actui tal com és. El j oc, és un clels mitjans m és assequibles tant per al nen com p er a nosaltres, educa clo rs. El joc el considerem assequible per a l'infant i ser" m és o m en vs divertit tant com m és o m en ys pugui posa r en funcio nam ent (0- tes les seves po tències. És assequihle a l'educaclo r perquè el nen ademt ci<: bona gana l'apo rtació ci 'aquell que és ca paç d 'animar i de fa cilitar recursos que p uguin fer que surti b é allò que ell, l'infanl, té ganes cie p o rtar a terme. El n en mai n o és tan lliure com quan juga i, convençuts d 'aquesta situac ió cic liibertal en la que ens p osa el joc, en llancem amb il' Iusió a: que en s sigui p ermès p en etrar en aques t m ó n màgic del joc infanlil amh c i clcc;dit pro p òsit d 'o bservar-lo, p er ajuclar el nen, lot fent-li constar 1:1 n ostra inten ció de respectar la seva intimitat que mai v oldrem p rofanar

23 que l'infant comprovi que l'estimem i que gairebé pugui tocar la nostra estimació i sobretot: que s'afirmi ell mateix en el coneixement de les seves possibilitats i limitacions, les quals hauran d 'omplir-lo, si sabem ésser-hi presents, ci ' un clesig de rrogrés i d 'interès per :t superar-se a si mateix. Diu Lo isel «nu s 'ha de fer jugar a l'infanl, se l'ba d 'animar CI quejllgui», i de fet la presència cie la persona gran en el temps cie joc ha d 'anar encaminada cap aquí; l' educador, sobreto l si ho és en l'època primerenca clei nen (en aquella que per la seva tendresa és més difícil la feina), ha de saber ésser un aulèntic animador del joc, ha cie saber desaparèixer en el moment que ja no és necessari; la seva experiència en l'o bservació clel nen, li dirà el mo ment precís en què toca esfumar-se. Parlem de cada un d 'aquests punts. No podem fer-ho pas, però, sense deixar..:lar que per al nen no hi ha res tan viu com el joc i per tant se li ha d 'afavorir que jugui al seu aire perquè pugui sonir tol all ò que és capaç de fer. Fem refere ncia ara a la capacilal de creació que cil avem al començament. En el mamen I clei joc, el nen, sovint és capaç d 'imaginarse lantes coses' Des que està construint un coe I espacial fins que participa en la vida familiar d 'uns animals, i per pocs mitjans que tingui al seu abast podrà fer real all ò que s'imagina. Es per aquest motiu que la presència cie l'educad o r ha d 'ésser plena i discreta, per tal de conèixer i fa cilitar-li!ot all ò que necessita, un Iros de paper, o un drap, o.. pe r conslruir una leulada; unes redres pe r parar la taula; una corda per rnicrofon ; o q uè sé jo! Allò que necessita en aquell moment ho lé d i () hé li Lrobem nosaltres, i no n 'h i posem més' sols all ò que s'imagina. La seva imaginació no troba fre si nó recolzament i il ' lusió per pan nostra. El ne n ens donarà les dades, espomàniamel1!, fielelmem, sense recel, que ens permetran de conèixer la seva pe rsonalitat, les seves limitacions, la necesshal o dificultat de rcalcio nar-se amb els allres. De vegades haurem e1e fer algun sugge rimel1! ; això és cen, però si ens donem respectuosament de debò al món del nen, serem un allre més i un més encara que po drem fer-li mo l! de servei. i n-21 Però, Sovil1!, el nen no té cabals per a po nar a terme la seva 'lusió de joc. Aquest fet ens o bliga a allernar el j oc espontani i lliure amb el joc dirigit, en el qual el nen aprèn un seguit de tècniques que li donen bagatge per ser més e fi caç. El joc dirigit és la siluació ò ptima perquè els educadors poguem conèixer els infants i aleshores pocler o ferir-los rec ursos que cls propo rc io naran èxits en al!res mo menls, serà quan sabrem si els falra entrenar-se en la disciplina, en l' o relre, en la força, en la resistència, l'agililal, la destresa.. i podrem ensenyar-los com superar-se ells mateixos.

24 Quan coneguem com va tot això, quan rinfant i nosaltres sapiguem com ho ha de (er per vèncer ci poclrem ajudar a traspassar-ho a 1;1 vida n o rmal, als seus aprenentatges de cada clia i, si n ' hem sabut, rajuclaran en el treball escolar, en les seves relacions socials i en la seva pròpia afirmac ió. L 'entrenament i les experiències que adquirirà durant les estones de joc dirigit se ran els millors aliats per fer-h o reeixir en el joc espontani. 22-fàn Segurament l'afer més delicat, i pot se r el més clifícil cie dur a terme, és el de saber aprofiru lores les eslones en les que juguem amb ells per ajudarlos a disringir el que és bo ci 'allò que no ho és; perquè encara que haguem cie manrenir un veritable respecte a la formació cie ls pro pis criteris clel nen, per ésser honrats, haurem cie marcar sense cap por unes pautes que seran conseqüència de les n OSrres p rò pies conviccions i els haurem de conduir, cap a la seva bo na fo rmació a panir d 'una exigència farta per pan nostra t/e complir i fe r complir allò a què ens o bliga la clefinició clels nosrres principis: per això, esrablirem unes n o rmes de respecte als alrres, amb el que això significa, cic senrir-se responsables cie la conservació clel que és propi, com clel que és comú, cie re pectar la conclucta clels altres i ci'actuar segons la nosrra con v icció. encara que no agracli. De clebò: el momenr m és oponú per a treballar en aquesra línia és el joc. T,F,P,

25 infant I societat..----/ ~ ~-~ TRIAR LLIBRES o JUGAR A LA GALLINA CEGA JAUME BUSQUÉ 1 BARCELÓ Si els nostres dibuixants i escriptors per a infants fossin un Jean Piagel, un Wi lh elm Reich o una Mercè Rodoreda de la literatura infantil de O a 6 anys, tot estaria arreglat: llegiríem als diaris o a les revistes més seri oses les o pinio ns i les crítiques dels especialistes i dels pedagogs més rigorosos en aquesta especialitat gràfica o literària, el llibreter de la cantonada ens donaria el seu parer i ens o ri entaria sobre el hit pa rade del mes; els nostres amics, educado rs- responsables, ens recomanarien els millors llibres i els mestres dels nostres fills coneixeri en a fo ns les característiques pedagògiques de les obres per a nens i nenes de O a 6 an ys. Però, no. Ben al contrari. Ci -23 El llibres, els pares i els mestres Quin és, do ncs, el nostre crite ri, com a pares - una mino ria de pares, tanmateix- quan, amb mo tiu de la diada del llibre o amb mo tiu de qualsevol altra diada, volem regalar un bo n llibre als nostres fill s més petits', La desorientació és absoluta, Res no ens aco mpanya ni ens ajuda a triar el llibre més pedagògic, el llibre més adequat pel que fa al gruix del paper, al colo r de les seves lustracio ns, al text, al fo rmat i a tants i tants altres e lements imprescindibles en escollir un ll ib re bo enmig de tants de do lents, La mestra de l'escola, la de cada dia, la de sempre, és, sens dubte, la persona més autoritzada per donar un ajustat consell en aquesta qüestió i en tantes d 'altres, Els mestres d'ara no són com els nostres mestres. Els mestres dels nostres fills tenen mo ltes més possibilitats, l'ambient social és diferent i la nova escola crea una gran quanril ~t d 'incentius per al millorament personal i professio nal. Malgrat això, no se'ns acut de demanar l'assessorament de la mestra o del mestre que ens ajudi a triar i elestriar els millors llibres, Pensem que si no s'ha especialitza t i no ha fet una reflexió personal sobre aq uest tema, pot-

26 ..,._-=... _- L-OD.S D- ~,t:4 ser no en sabrà res de res. És clar: t<lmpoc no se'ns acudiria prcgunrar-ii si és millor que els nostres fills sentin i/o escoltin Bach, Mozart, Haendel o Wagner o cantin en una coral infantil i a partir de quina "da!. o si és bo que vegin una pel lícula de la televisió o una dels Barrufets o del Walt Disncy, si han de veure teatre o no, si convé que vegin exposicions de pintura (quan n'hi ha) i a quina edat i cie q uin artista Tots els llibres en català són bons? Temps enrera, la llengua era un punt de partença que ens assenyala\'a amb força exactitud el que era bo i el que no ho era: un llibre o una revista, infantils o no, però escrits en catal à, els consideràvem bons i rigorosos i cls s"us autors i responsables gaudien d 'una gran credibilitat intel lectual i política. Ara que, finalment, les posicions de tots s'han clefinit i fer qualsevol cosa en català és gairebé tan normal com fer-la en castellà, la llengua ja no ens assenyala amb tanta precisió el valor i la ca tegoria d'un autor o u' una publicació. Ens hem de regir amb uns altres paràmetres. Així, doncs, no ens queda ni aquest recurs. Que un llibre sigui escrit en català no ens indica que necessàriament hagi cie ser bo. En una situació de normalització de la llengua podem fer, en català, coses molt importants, coses mo lt mal fetes i coses intranscendents. I cal que sigui així, és clar, i que duri. Fer un llibre, vendre un llibre: bufar i fer ampolles La indústria editorial es troba, sobretot, desatesa. Només s'interessen pel llibre infantil les petites empreses voluntaristes conscients que cal cobrir unes necessitats justes i necessàries encara que sigui amb mitjana eficàcia de clifusió. Les grans editorials són les úniques que poden destinar un elevat pressupost a clonar informació, mitjançant la publicitat, sobre les seves novetats i en aquesta info rmació, malauradament, el llibre infamil ocupa un espai molt i molt limitat o es tracta de llibres de dubtós valor pedagògic. Amb tot això, tan sols poclem refiar-nos d 'aquell es editorials els respo n sables de les quals han demostrat seriositat, rigo r i criteri en les edicions: el nom d 'aquestes empreses és una guia a l'hora ci'adquirir un llibre per als nostres fills. La llibreria, l'ofici cie llibreter, ha soferr, també, una mutació important, els motius de la qual serien complicats d 'esbrinar. Encara ens queda algun llibreter de cultura densíssima; però aquell venedor cie llibres que no era especialista en cap tema i que, no obstant, sabia donar raó dels autors més impo rtams en qualsevol matèria que oferia la seva opinió i el seu conse ll i que, entre altres coses, assistia a les tertúlies literàries més controvertides O les o rganitzava a casa seva, ha donat pas a un tipus de llibreria semblant a un supermercat i el seu propietari s'ha convertit en un més de la colla que embolica llibres o fa cie gerenl clel seu negoci en un despatx a part.

27 Somniem Ja només ens resta pensa r o somniar com po dria se r el futur, un futur immediat, naturalment, en el qual el llibre infantil tingués tant de pes específic com qualsevol enciclopèdia. Caldria tenir molt present, en p rimer lloc, que hauriem d 'establir un bo n contro l de qualitat, ja que d s llibres que donaríem als nos tres fills o alumnes serien una eina que, o bé els faria de company en els seus primers an ys o els descentraria de bon començament: el nell també té dret CI un bon llibre. És fonamen tal q ue tots els mestres, els de l'escola nova i els de la vella escola, els joves i els grans, els m es tres ca talans i els mestres castellano parlants, tinguin o obtinguin, per obligació d iscent i, sobretot, per ckcisió personal, un a amplíssima cultura i una inquietud i curiositat extremes. Q ue no ens fess in falta els mestres especialistes en literatura infantil com encara ens fan falta els mestres es peci;liistes en música, que sa ben tocar la flauta, que saben un bo n reguitze ll de ca nçons ad<:qu<ldes a cada edat. quc quan ca nten no desafinen i que veuen els seus aluml1<:s un cop a la secmana, Hauria de créixer, sobretot en qualitat, el no mbre d 'escriptors i cli buixants per a nens petits i p er a no is i no ies. El no u contingent humà, avalat per valo r pedagògic de les seves o b res, ev itaria les publicacio ns infantils irresponsables. Nom és aixi aconseguirem l'atenció cie ls administradors cie Cultura i, tal vegada, les institucions públiques i privacles i les mateixes editorials instituirien valuosos premis per destacar i guardo nar l'obra clels millo rs autors en literatura infantil i juvenil. Els pares i els mestres estaríem atents a la ciecisió inapcl lable ci 'un jurat competent i seguiríem les darreres novetats editorials. Es farien col loquis i cl ebats, en primer lloc a les escoles de magisteri, i mestres i llibreters serien els primers a donar-nos una bo na guia i un encerrat consell. I, fins i tot, /: p rem sa, la ràdio i la televisió es Iro bal'ien en la necessitat de fer-se ressò d 'aquesta activitat pedagògica i cultura l i d 'aquests esdeveniments ciutadans i nacio nals. I així, els nostres fi lls m és petits es farien grans rot llegint i contemplant els millo rs llibres, amb els millors dibuixos, amb els colo rs m és adequats, amb el fo rmat i el gruix m és correcte. Toquem de peus a terra Mentrestant, però, ens regim per la intuïció. Aquest sentit tan como que fa que, en definitiva, comprem, als nos tres fills, aquells llibres que per qualsevol subtilesa ens agraden m és a nosaltres. amb la incertesa de no saber mai, si cie debò ho encertem. I em neguitejo quan penso que els bo ns llibres ajudaran, i ajudarien, tam bé, a fer dels nostres fills uns ho m es i unes dones lliures, intel ligenrs, compromesos i solidaris. ).RB. IBLOKI f1<.l ~... -,...,..., CARP ETA AMB ARX IVA DOR PER REDACTAR. CLASS IFICAR I APL EGA R T REBALLS D'ESCO LA CUAN TINGUI ESCRIT E.l T ( MA o TREBALL ES OfSC"'C MoIXA FA CllMENf PER CO RRETGIR o...aluar EN full SU lltq "a -:..;:!..., l ~,. 1 ~ J --;:'Io,.""7j'":" ~ FÀ BRICA DE MAN I PULATS nb,) ~.] JI DESPRES ES SUJECTA AL ARXI VADOR I AIX' s.ucse5ivame NT, OU EDAN EL BLOC PLE. PER TAL DE CONSERVAR HO. VIA TRAJANA,'3 rels 381 ' ' SA NT AOAIA DE BESOS (BARCELONAl. 1n-2~

28 26-fà n. fi EL GOVERN INFORMA ALS PARES L'instint i la tradició no són suficients per guiar el descnvolupamel1l humà dels primers an ys. De fet, hi ha algunes conductes dites «instintives aberrants. -com rebutjar o ataca r el no unat en circumstàncies adverses-, i conductes tradicio nals - com empresonar amb roba o mobles-, que tot i tenint una base bio lògica o practicament lògica constitueixen un perill per a l' infant. A l'instint i tradició cal sobreposar les veritats científiques clescobertes per l'especie. Sobre aquest fet reconegut, gai rebé totes les cultures mil 'lenàries han desenvo lupat m ètocles i consells per a la cura positiva i per a l'educació racional clels petits. En alguns casos, en comprenclre el valor p rocluctiu cie la població, s'han elaborat no rmes i clirectives, ara ja centenàries. Però fins aquest segle no es com ença, a veure cies clei govern la importànci'l clels coneixem ents que han cie ser aclquirits pels pares humans perquè ac tuin correctament com ta ls. Com a mitjà d irecte ci'obtenir la col 'laboraci6 ci 'aquests, sorgí el petit manual pràc tic ci e puericultura avalat i clist ribuït per l'esta t. e n clels primers, i extraorclinàriament popular cies clels seus inicis, fou el titulat. [nfant Care» (Puericultura per al primer an y) publicat per Children 's Bureau clels Esta ts Units. La prim<:ra ecl ició clata cie i després cie mes cie 59 m i lio ns ci 'exemplars (fins 1978) continua viu amb revisio ns periò cliques. S' ha cl it sovint que, clesprés cie la biblia, ha estat el llibre m és consultat clei país. Tanmateix, no és conegut ací, contràriamen t a altres obres europces paral leles. Val ia pena cie llegir-lo perquè - malgrat que la scva preeminència es cl iluí a partir cie la post guerra amb l'aparició ci 'altres llibrets p rivats ci 'avantguarcla i ci e preu popular (com el del puericultor B. Spock que influencià clues generacio n s)-, continua represen lant un conjunt cultural filtrat pel Deparlament d e Sanital, Educació i Beneficiencia i refl exa ac titucls professionals ja acceptades. V ist des ci 'ací, clemostra la relativitat en l'aplicació cie conceptes que cliferencia un país d 'un altre. És a clir, tot i seguint els principis bàsics cie la ciència aclual, acceptats arreu, aqu es t text i la seva parella. Your cbild f rom one 10 six» (El vostre infant ci ' un a sis anys) ens fa veure variacions nacionals sobre temes que a altres llocs es consicleren inmobibles, Ens fa veure la pluralitat cie pràctica pels primers anys de vida.

29 Per tant és útil estudiar-lo, sigui amb aprovació o amb reacció crítica, per veure -com ho fan els altres. i aprendre de tots, i per apropiar per al nostre ÚS el que representi un avenç en la ciència del desenvolupament humà. En citem uns paràgrafs: Del ll ibre -Infant Carc».Tothom descansa millor si f'infallt no dorm a la habitació dels pares. Especialment durant les primeres setmanes els seus estornuts, tos i respiració irregular us mantidran desperts rumiant què farà després. Si realment us necessita ja cridarà prou fort perquè se 'I senti per ga irehé /(Jta la casa! Inclús en el pis més petit, un bressol o llit de baranes improvitzat es pot posar a la sala, cuina o bany quan els pares van a dormir.» (p. 16) «No el p orteu al vostre llit. Sempre iji ha el perill d 'ofegar-lo ofer-li mal en donar una volta dormint, i a m és, gairebé segur que voldrà ser el vostre company de llit constant.» (p. 16). Deixeu-li decidir pel seu compte quantes bores vol dormir (entre 12 i 20). No el podeu obligar a dormir més o menys temps, però ce,'tament podeu arreglar les coses p er mantenir-lo despert a les hores que us són més convenients, afi que dormi de nit i durant la migdiada del mati i la tarda.» (p. 16) «No deixeu mai un infant sol amh un altre que tingui d 'I a 31'2 anys ei'eelat.»(p.21). Disciplinar vol dir ensenyar, no castigar com molta gent creu.» (p. 33) No li poseu a sobre gaire més que les gases i una samarreta de coló sense botons i amb obertures amples per cap i braços) en una casa c0i1fortablement calenta. A temperatures alies es pol trobar millor sense la samarreta.» (p. 5 0) «Generalment els p eus descalços van bé. Les sabates són per protecció e/e superfícies rugoses i objectes punxeguts. Quan les porti, se li hauran e/e canviar per una mida més g,'an cada 6 a 8 sel manes i els mitjons tamhé. Per l'infant, les botes són més difícils e/e treure, però no tenen cap altre avantatge. > (p. 5 I) <Necessiteu e/esccmsar de l'infant i ell ha d 'aprendre que a/lres persones es poden ocupar e/ 'el!. Feu plans per a so,'tir sense l 'infant almenys unes quantes bores setmanals després del p rimer mes,» (P, 53) Del llibret 'Your child, froil1 o ne ro six". «Premiar l'infant p er bona conducta els ensenya més que castigar p er mala conducta.> (p. 28) Per jugar, els infants han cl'anar vestits amb roba que 110 us preocupi, que no interfereixi a/'nb la seva I/ibertat de m Ol'iment i que es rentifàcilment. (p, 34)

30 28-0 En la majoria dels casos, els propis infants resolen les diferellcies entre ells mil/or i amb menys confusió que si intervenim o provem de f er d 'arbitre. Les excep cions són: quan bi ba una diferència d 'edat important i el m és peli! és el que rep, o quan altres infants s 'ajullten contl'cl un sol. (p. 37) Ara sabem amb cel titud que tots els infants van millor si pare i mare els cuiden des d el com ençament. "Is pares lla p oden. alletarlos al pit, però no bi ba cap altra cosa que no puguin f er. Ni ba res de -p oc masculí. ell bom es que p o rten a coll els seus fills, els canvien les gases o els alimentell amb biberó; ni res <poc femení. amb mares que treballen o practiquen esp orts amb els seus fills. (p. 4 7) Recordem que la diferèn cia d '1./11 any quan se 'n te quatre, representa un 2 5 % d e la vida. (p. 5 0) És important prendre 's seriosament les pors del vostre infant, encara q ue la causa us sembli sense senti/ i la seva rea cció desproporcionada. No cal f er veure que la sel'a p or és també real per a ~'o s, però sí que cal a cceptar-la com a real p er a l'in(ant. Aquesta acceptació. mentre el tranquil litzeu dem ostreu la l'ostra absència d e p or, crea un bon disseny i m od el per aj udar-lo a resoldre les p ors pròpies. En seguir aquest m od el, es farà m enys d ep endent de l'ós en encarar-se i manejar nol'es experiències. (p. 53) Cada infant bau ria de tenir una (0111 e/e contml de salut, sigui per mitjà d 'Ull m elge in.dil'idua l, g rup d e inetges, clínica o altre programa. És essen cial que els bi p o rteu quan estan bé, no només ql/an estan malalts. No bi ba cap m otiu p erquè ca!, infant e/els EEUU tingui cap de les malalties que es pod en evitar amb immunitzacions i L'acunacions. (p. 69) Seria n1illo r que els pares superessin ta seva manca d e coneixe1'nents i en.barassament, i illcloguessin ami, tota naturalila t els no ms e/els genita ls ell el seu inventari regular d e les parts del cos. (p. 43) Les sensacions ag rada bles de tocar-los i f regar-los SO ll massa bones perqu è els inf ants les igno rin. S'obté plaer d el propi cos i s 'alleugereix la tell sió de ta nt en la llt. La liiasturbació ocasional d els infants 110 es perjúdicia/ ni ill/elfereix d e cap liia nera amb el creixem ent i desen volupam elit normals. De l'egad es es pot tomar /lila a ctiuita/ major. li1és a1'íat CO llstan t si altres aspectes d e la l'ida d e l 'infant ilo rutllen bé. L/aL'o rs la liiastu rbació esfa sen 'ir com a substitut d 'altres plaers i satisfaccirjiis. És proba blem ent impossible de p ril'ar-ios d e prac/icar-ia i no es aconsella ble d e prol'ar-bo. Peru és rclonable f er servir el tema com mitjà d 'enseny ar la diferència entre condllcta pública i pril'ada. (l'. 44) I li ba pocs m olius pel' tracta r nois i 1I0 ies de manera diferent, sigui ell el joc o qualsel'ol allra casa.. A cae/a illfant li ba d e permetre de p rol'ar I lates les seves babilitats i a clil'itats que el seu e/esel1l 'o IUpamellt perm eti. (p. 48)

31 Els infants aprenen molt d 'un altre de la mateixa edat, Abans dels 4 anys podell anar a la guarderia O centre, on ap rendran la co n /Jiuència ell grup sota la supervisió d 'adults que no són de lafamília. Aprendran a separar-se de /Josaltres, a entendre 's amb la co ' ecti/jilat, a comprendre i respectar l'autoritat f ora de casa i generalmenl a adquirir habilitats específiques com dibuixar, etc. Això és molt. (p. 50) Per ajudar-los a treure a uanlages d 'aquests programes es necessita el treball d 'e,pecialistes; les p ersones no preparades no p oden f er-lo inclús amb la millor voluntat. (p. 50) Q uin efecte faria a casa nostra un llibret d 'aquesta mena, avalat i publicat per la Generalitat i distribuït - grawitamcl1l O pagant-, amb un missatge de benvinguda a cada nounat' A les parelles se'ls dóna folletons jj lustrats amb els electrodomèstics, i llibrets d'instruccio ns per aprendre el fun cio nament de l'auto (i a més se' ls exigeix un examen i permís oficial per manejar-lo, un cop demostrada la seva competència), Pero la immensa majo ria de pare ll es els arriba un fill i ni l'un ni l'altre han rebut cap preparació contempo rània, Una publicació o fi cial, breu i senzilla, sense detalls pediàtrics, exposant els co nceptes puericultors bàsics i do nant info rm ació pràctica sobre les línies generals de desenvo lupament i creixement, i dades directes sobre urgències i precaucio ns, no rmes universals i serveis accessibles, seria un projecte eficaç que arn b poc esfo rç po rtaria avantatges incalculables. Si no s'ha fet encara no és pas per manca de professio nals capacitats per produir-la. Hi ha textes adaptats al nostre ambient, com. EI vostre fill. de Joan Ripo ll i,"iartínez Cal lén entre altres, Una condensació d'aquest llibre, posant al dia el capítol so bre guarde ries, es podria fer a curt te r mini. L'hauríem de tenir per 1983 perquè co ntribueixi a una d irecció defini -!i va. DO LO RS CANALS in-29 NOTA ' Per consuh:l. i mform:l ció de profes:,;on:jls I r úhlic gl.'ncral. trobareu un:>. c: x elllp l~ rs dc: _In f (lj1l Ct~ "e.. i... Hmr cbild rom 0 1/l! Iu sjx ~ :t la blblio!cci de Rosa St:.nsat. Còrceg:l 2-1, lejéfl)ll Ambdós es fan CI' ve nda a: Sllperinfendenr nj Document:" ( P,') (;ol'ermellt l'rmtúl&. OJf/ce. U"fl-,"lJ ill~ ( Ull D. C. '1'0 15 dos só n publi cacions del ClJildren 's nuretlll, U.S. DcpanIHC.'1ll uf I k'alth, EduGll ion :lild \X 'dl:ln:. del ~ o\' t:r n federj [ Eh. nu mero!'> de puhllç:aciú "ón -R ~OUI '; I re,>pt'ctiv:.unent.

32 Protegiu el vostre fill ~ ~-~... --_/ infant I salut LES VACUNES MIQUEL PA RELLADA i LLACGER 30-fàn Vacuneu-lo (,E.'\En \ IJT\T ut-: ( \T\I.J,. " \ U.,lIIU1.ammi dt- SAni,,,, i ~"Un:t6I!;cria, Principals conceptes sobre les vacunes: què són, a quina edat es recomana la seva aplicació, etc. L'actual pla de vacunacions a Barcelona i a tota Catalunya. Malentesos més comuns entorn del tema. Des d e fa m o lts an ys, era conegut que si un individu sofria algunes dcterminades malalties, restava lliure del perill de tornar a patir-les. Aquest estat de protecció -o immunitat- era adquirit amb similar efecti vitat, independentment del grau d'intensitat de la ma laltia so frida. Recolzant-se en aquest fct, neix la idea de provocar una determinada malaltia, en grau benigne, perquè d aquesta manera. l'individu afectat resti immune en un futur de sofrir la malaltia, possiblement en fo rma greu. Des del segle Xt, a Xina, es practicava la verolització, que consistia a contagiar una persona sana amb el pus d 'una pústula d ' una altra persona afectada dc verola. El resultat era que la primera persona patia una verola menys greu que la protegia d e la malaltia en temps futurs. L'inici,-,n ci descobriment de les vacunes fou fet a finals del segle XV III per Jenner, que va prendre com a base els següents fets : les vaques sofrien una malaltia semblant a la v '-'rola humana anomenada vero la de les vaques o verola vacuna. Els munyido rs, quan tenien alguna ferida '1 les mans i s'infectav'-'n d 'alguna pústula de vero la vacuna de les mamelles de la vaca, patien una malaltia local benigna que els deixava immunes d e sofrir la greu verola humana. Enca ra que inicialment el descobriment de Jenner no fo u admès pels m etges d e l'època, vuitanta an ys m és tard, Pasteur, basant-se en els estudis dejenner descobreix la vacuna contra ci còlera de les gallines i la vacuna contra la ràbia i proposa el no m genètic de vacunació per aquest m ètode de prevenció enfro IH de les malalties infeccioses.

33 Les vacunes són preparats obtinguts a partir de micro-organismes (vacu- 5 mesos nes antimicrobianas) o a partir dels productes tò xics (vacunes antitòxiques) que produeixen alguns micro-organismes. En el nostre o rganisme, 7 mesos aquests preparats (antígens) són capaços de provocar la malaltia, en un grau mo lt benigne o fin s i [O t inaparent, ocasio nant tanmateix una bo na 12 mesos resposta clefensiva (anticossos) que persisteix durant mo lt de temps i pro- tegeix l'individu de passar la malaltia causacla per aquest micro-organisme 18 mesos o per les seves toxines, en cas d 'un futur contagi. L'eficàc ia d 'una vacuna es tà determinada per la resposta inmunitària, referida al tant per cent de població o n la vacuna causa efecte protector i a la duració d 'aq uest efecte. Davant d 'aquestes dades cal contraposar els rics, que en forma d 'efec tes secundaris pugui produir la vacuna. Tant uns com els altres seran més O men ys valo rables segons els perills que cada malaltia per si mateixa compo rta, refcrits a mo rbilirat, mo rtalitat i seqüeles, i a la possibilitat ci 'utilitzar mitjans efectius per tal d 'evitar-la O guarir-la. Actualment, gràcies a les modernes tècniques emprades en l'elaboració i contro l de les vacunes, així com al coneixement més ampli i precís de les seves contraindicacions, és possible oferir a la po blació uns pro ductes vacu nais amb al ts índexs d 'eficàcia i mínimes possibilitats de produir efectes secundaris indesitjables. Per tot això, la vacunació sistemàtica està considerada com la manera més aclequada per lluitar contra determinades malalties transmissibles i a més a més també la més econò mica. Avui en dia es disposa ci ' una vintena de vacunes, de les quals un petit nombre és aplicat sistemàticament, proporcionant bene fi cis ja demostrats a ro t el món. Existeixen d 'altres vacunes en fase d 'investigació, COSa que fa suposar que en un proper futur serà ampliada la gamma de vacunes sistemàtiques, augmentant també els bene fi cis que reportar"n a cada individu i a la seva comunitat. Per a l'aplicació sistemàtica de les vacunes cal di, posar d ' un calendari aclequat a l'epidemio logia del territori i que al mateix temp, sigui el més operatiu possible, pe r aconseguir les màxim es taxes d'immunització amb el mínim de molèsties a la població vacunada. A Ca talunya disposem d ' un cale ndari vacunal idoni, elaborat pel Comitè d 'Expe rts en Vacunacions, creat per la Direcció General ci c Promoció de la Salut cie la Gene ralitat de Ca talunya. Per a la seva elabo ra ció es v" prenclre com a base el calendari vacunal que l'institut Municip"l d ' Higiene aplicava a Barcelo na des cic l'any 1973 i que havia estat confeccionat, en col laboració del propi Institut Mu nicipal, per la Socie tat Ca talana dc Pediatria i per la Reial Acaclèmi" cie Medi cina. El calendari vacunal vigent és el següent: PRIM OVACUNACIONS 3 mesos I.' d osi D.T.P. (antidiftèrigl. antitetànica, "ntitosfe rin o sa) I.' clos i antipolio o ral (t rivalent) 2.' dosi D.T.P. 2' dosi antipolio o ral (t rivalent) 3.' closi D.T. P. 3.' closi antipolia o ral (tri valem) antixarampió, anti rubèola, amiparotiditis, administrades en forma combinada (,triple vírica.) o independent dosi-refo rç D.T.P. dosi-refoç antipoli o o ral (trivalent) REVA CUNACIONS 4-6 anys D.T. (antidiftèri ca, antitetànica) I I an ys (nenes) anys cada 10 an ys antipolio o ral (tri valent) antirubèola T.d. (antitetànica i toxoicle cliftèric tipus aciu lt) T.d. Aquest és el mo clel de calendari més usual, però, CO lli és lògic, el metge clel nen el podrà variar en cada cas segons ci seu crite ri, d 'acord amb les circumstàncies ambientals, epidemio lògiq ues i personals del nen. Cal clestacar del calendari vigent e l següent: a) Supressió de la vacuna contra la vero la. Gf<ic ies a la vacunació i a l'enèrgica i labo riosa campanya promoguda per l'o rganit zació Mundial de la Salut, aquesta malaltia ha esta! eradicaci" arre u cie! món (Anunciat o fi cialment per l'o.m.s. el 26 ci 'octubre de 1979). b) Inclusió cie la nova vacuna ' triple vírica» que mitjançant una sola injecció p rotegeix el receptor e nfront cic! xarampió, la rubèo la i la paroti ditis d 'una manera conjunta. e) Vacunació CO ntra la rubèola a totes les nenes. l'any q ue fan els dotze anys d 'edat, amb la fi nalitat d 'eradicar en un futu r la teratogènia per embrio patia rubeòlica. To t pla de vacunació preté n fo mentar la J1ràcti ca de Ics vacunes amb la fina lit at ci 'obtenir i mantenir un hon estat immunitari, individ ual i col'lectiu, e nfro nt de les cl iverses malalties transmissibles. L'Ajuntament de Barcelo na està desenvolupant el «Pla cie vacunació continuacia. amb' la finalitat de promoure i contro lar la pràctica de les vacunes sistemàtiques a to ta la població infantil de Barcelona, des del mo ment de néixer fin s els anys. Per aq uesta finalitat, ha elaborat una documentació inclividual i perso nal (carnet de vacunacions a no m del nen i cana a no m del cap de família), que juntament amb els altres documents és rebuda per l'interessat abans q ue el nen fa ci els tres mesos d 'ecla t, clata en què s'han d 'iniciar les primovacunacions. Tot aquest aparell tècnic i administratiu és produït automàticament mi tjançant la utilització d 'o rdenadors electrò n ics i fu nciona gràcies a la contínua i e ntusiasta col laboració de ciiverses dependències cie! nostre Ajuntame nt. (Centre O rde nacior Municipal, Registre General, Població, Ci-31

34 32.0 Vacuneu ara la vostra filla contra la, RUBEOLA perquè demà els seus fills neixin' sans (2NOlAUTAT VE f:at\u l ~ l:a n 1':"--. s... _.- Departament d 'Organització i Mètodes, Impremta Municipal, i el propi Institut Municipal de la Salut que actua com organisme coordinado r i gestor). En complir els tres mesos d 'edat, el nen pot ser vacunat pel seu melge de capçalera o bé peis centres de vacunaci6 i cal deixar constància a la documentació personal Els fulls-control serviran perquè els serveis d'info rmàtica proporcionin les dades estadístiques sobre els índexs de població vacunada, i el carnet de vacunació serà emprat en benefici del vacunat com a control individual oficial per a ser presentat, en edats successives del nen, tant al moment de matricular-se a guarl1eries o col legis, com en cas de possibles brots epidèmics d'una determinada malallia. A tot Catalunya - tret de Barcelo na-ciutat o n l'ajuntament envia d carnel de vacunació ja esmentat- s'utilitza el carnel elaborat per la Direcció General de Promoció de la Salut de la Generalitat. Hi ha molt~ m alentesos en el tema de les vacunes. Cada pare o mare es pensa que el cas del seu fill és especial, però en realitat n'hi ha uns quants que són força comuns i que convé d'aclarir: Vac una contra la m ening itis m eningo còcica. Aquesta malaltia és causada per un dels lres tipus A, B oc de meningococs. La vacuna inclou cls tipus A i C, però no el B, la vacuna de! qual està en fase d 'investigació. Però resulta que en el nostre país, de cada 100 meningitis meningocòciques, més de 90 són causades pel meningococ lipus B. Per tant, la vacuna tot i essent molt bona, no resulta de protecció eficaç a la nostra comunilai, i com a conseqikncia, no és procedent la seva aplicació sistemàlica. Vacuna contra la rubèola. Aquesta malaltia, en sí és de curs benigne, però la seva morbositat radica en la possibilitat de provocar malformacions i clèficit mental al nen en gestació, si la dona passa la malaltia durant els primers m<:sos del seu embaràs. La malallia de la rubèola i més encara la seva vacuna, és causa de dubtes i malentesos, els m':s freqüents dels quals aclarirem a continuació: - Per què es practica la campanya a les nenes d'11-12 anys d'edat? El 'virus vacunal contra la rubèola és un virus viu atenuat i com tot antigen vacunal no és capaç cic procluir la malaltia però sí de promo ure una reacció cie defensa en el receptor. Ara bé, no es coneix - i com és lògic no és permissible de comprovar-ho- si pel fet cic ser un virus viu, encara que atenuat, és capaç, en cas cie ser aplicat a una clona en eslal cie gestació, cie provocar malformacions, igual que ho pot ocasio nar el vi-. rus salvatge. En vacunar les nenes a l'edat indicada, es lé la complela seguretat de no córrer cap risc.. - Pot vacunar-se una dona de més de 12 anys d 'edat.' Si està en eclat fèrtil pot vacunar-se i, en alguns casos cie més risc (infermeres, educadores i meslres). no solament es pot vacu nar sinó que s 'ha de vacunar

35 contra la rubèola ; com és lògic amb le garanties de no embaràs en c:i moment de la vacunació i durant els do mesos posteriors a la mateixa. - Pot una dona en estat de gestació estar en contacte amb nenes l'aci/ nades colltra la rubèola' POl estar-hi en contacte i conviure-hi, ja que està demostrat que el virus vacunal de la rubèola no pot ser transmès. Vacuna antigripal_ La grip està ocasio nada per un virus mutant, i en conseqüència la vacuna contra la grip d'un an)', pol no ser efectiva contra el virus que provoca aquesta malaltia l'any següent. A més a més, l' eficàcia de la vacuna ateny més o menys un 60 % i la seva duració proteclo ra és no més d'uns sis mesos. Llavors sorgeix la pregunta: és convenient l'a Cl.mar cada any colllra la grip? Si tenim en compte que aquesta malaltia no més és greu per a les persones que tenen poca capacitat de defensar-se (primera infància i persones senils, especialment si pateixen del cor), és a aquest seclo r de la població a qui cal ap licar la vacuna preventivament. Però com que aquesta malallia acostuma a passar-la mo lta gent en un cun espai de temps, en afectar els serveis pc1blics (bombers, policia, comunicacions, assistència sanitària, tr,mspo n s, etc.. ) podria oc"sionar un col"pse de la vid,t ci utadana, per la qual cosa és també indicat de vacunar preventivament aquests col'lectius contra la grip. Vacunes anticatarrals. Aquestes vacunes no fo rmen part de les ano menades va cunes sistemàtiques i mai no són incloses en un calendari de vacunacio ns d 'aplicació general a to ta la població. La terapèutica amb la vacuna anricatarral és sempre de decisió individual, i és competència del metge la seva indicació a cada pacient segons Ics ci rcumstàncies individ uals, ambientals, laborals, etc" Gammaglobulines L'aplicació d 'una gammaglo bulina específica (per exemple gammaglo bulina comra el xa rampió) confe reix a lïndividu receplo r una positi va i ràpida Glpacilat defensiva comra la malaltia en 4üesti ó, Ara bé, aquestes defenses (ga mmaglo bulines) han estat elaborades per un altre individu i in troduïdes en ci receplor que Il's rep passivament. La duració de la capacitat proteclo ra és solament de d ies o 'de setmanes. En canvi, les vacunes no aconsegueixen l'efecte prolector fins al cap de Sl' t manes o mesos de la seva aplicació però, com que.::s d propi individu va cunat qui elabora les defenses, la duració de l'efe cte protecto r és, en general, d 'anys, i en el cas d 'algunes vacunes per a Io ta la vid a. Per assolir i mantenir un bo n esta t de salut, cal que la població acompleixi les vacunacio ns i Ics revacunacions. Sanitaris i educaclo rs som els més respo nsables d'assumir aquesta tasca d 'educació sanitària. ja que som els qulo estem en millor posició per informar aquelles persones de la nostra comunitat que precisament confi en en nosallres, M.P.L. Calendari de Vacunacions 3 mesos 5 mesos 7mesos 12 mesos 18 mesos 4 6 anys 11 anys (nenes) anys ( cada 10 anys), Tingueu-lo en compte. En depèn la salut dels vostres fills in-3~

36 ÚLTIMES NOVETATS 34-fàn t. COLLECCIÓ SORPRESES por Inger i Lasse Sandberg La Cati i el regal de Nadal En Martí i les galetes de coco Nova col lecció per a nens i nenes de parvulari. La Cati i en Martí juguen amb objectes Que els envolten, es menjen les galetes que ta la seva mare, mouen amunl i avajlles coses de casa seva, fan dibuixos... Llibres Que han ag radat a nens de molts països. amb llenguatge adequat per enriquir el seu vocabulari. Format : 13 x 16 cm., cartoné, 32 pàgs. LA JOANA AL BOSC per C. Lastrego i F. Testa Un nou cómic amb nous personatges: La Joana, en XOÓ i el drac Tomasol. Junts somiaràn aventures perilloses. Els autors del text i les 'lustraclons son dos mestres italians que van inventat les aventures de la Joana amb la col 'laboració dels nens de la seva classe. Format: 22 x 30 cm., cartoné. 48 pàgs. LES AVENTURES D'EN PINOTXO per C. Collodi Amb motlu del Centenari d'en Pinotxo ( ) publiquem, en edició facsimil. la que fou primera tra ducci6 catal ana de l'obra de Collodi reproduint l'edició que present à Editorial Joventut l'any 1934, ihustrada per J. Vinyals i traduïda per M aria Sandiumenge. Format: 29 x 23 cm., cartoné, 128pàgs. COLLECCIÓ JUVENIL NOVELLA Una bona selecció de novehes d'autors actuals per a adolescents també els clàsics de la I.tera tura infantil de tot el m6n. Format: 13 x 19 cm., rust ica. Acaben d 'apareixer: Els reportatges d'en Gep Mandonguilla, per Robert ~sca rpit Les trifulgues dels herois, per Oriol Vergés Les aventures d'en Pinotxo, per C. Collodi #' Què fem davant d'un nen amb diarrea? Primer de tot: què entenem per diarrea? No es tracta de freqüen tar massa el \\'lc, sinó que les deposicio ns siguin anormalmei1l desfetes o líquides. Això és degut al fe t que el budell, en es tar inoamat o irri tat, absorbeix poc I"alimcnt i produeix m és líquid (ferments digestius). Llavo rs, don cs, caldrà que li do nem m enys alimei1l i més líquid. S'aconsella que el nen begui bastant d 'aigua, perquè en perd m o l ta i es deshidrata. I que prengui només cls aliments fàc ils d e digerir, és a dir, els que no necessitin gaire treball intestinal perquè el budell malalt funcio na m en ys. Ja sabeu quins són : l'arròs bullit, la pastanaga, el plàtan, la po ma i la Uimo na. I cap d 'altre: ni llet, ni sucre, ni caramels, ni cap tipus de do lços, ni fregi ts... Aques ta dieta, anomenada astringcnl, a m és de respectar ei repòs intestinal ac tua com si fos una esponja, és a dir, eixuga ci budell dels líquids que no ha pogut ahso rbir. Per això les deposicions surten, lligades,. I q uè m és' Si no h i ha cap al tre símptoma no cal res més. Esperar un temps prudencial (p. ex. 24 ho res) a ve ure si millo ra, per anar a poc a poc ii1lroduint al tres aliments (iogurt, carn o peix bullits, lie\...). Si no millo ra anirem al metge, però no medicarem mai sense el se u consentiment, perquè la diarrea és n o m ~s un símptoma i pot ser degut a diverses malalties. Si hi ha febre afegirem un antitèrmic (naturalment per boca, MAI SU POSI TORI' pcrquè augmentaríem la d iarrea), i quan es pugui, a cal metgc. I si surt la deposició tenyida amb força sang l'ensenyarem sem pre al m etge. ",,1. 1 EDITORIAL JOVENTUT 1",: ~ ~ Provença, 101 Barcelona-29 ~~,

37 racó del conte, ~ / Hi ha més d 'una versió escrita d 'aquest conte. I ben segur que encara n'hi ha més d 'oral s. Avui presentem una versió, adreçada en aquesta ocasió a un grup de nens i nenes de tres a quatre anys. Podríem afirmar que gairebé cada mestre té la seva pròpia versió dels contes que sol explicar, versió adequada als petits oients, presentada de manera que pugui captar-los l'atenció amb un llenguatge entenedor, amb un to que soni bé a les petites orelles que l'han d'escoltar. També,convé, però, que el mestre o la mestra que ja té la pròpia versió feta de tantes i tantes vegades d 'explicar aquell conte, amb la garantia d 'haver passat per molts auditoris diferents, o bé d'haver passat mo ltes vegades pei mateix auditori, a aquestes mestres, deia, també els convé de fer de tant en tant una nova ll egida del conte. Ajuda a enriquir el contingut, a fer detalls, escollir les paraules més adients a l'ocasió.. _ (AI llibre de BRYAN t SA RA CONE Com explicar conles, B<lrcel orm, EcI. Nova Terr<l, 1977, p:lgs , hi troba reu una ve rsió del conre dcl Flautista ci 'Hamelin). ROSER ROS EL FLAUTISTA in-35 NÚRIA }IMÉNEZ -Or- \ I Q Aquest conte l'hem explicat per a captar l'atenció dels nens en un moment que calia tranquil litat, després de dinar, utilitza nt un tub de cartró decorat per fo ra i que servirà de flauta, tararejant la música. En altres ocasio ns utilitzem la flauta dolça, tocant sempre la mateixa música. Una vegada aconseguit l'ambient necessari, s'ha de procurar que ei relat estimuli la participació dels nens, per mitjà dei gest, la mímica i les preguntes que cal respondre, modulant i controlant el to de veu, per interessar l'infant en cada moment. Finalment, una part molt important és l',,acció- dramatitzant els propis nens els personatges del conte: a vegades són les rates, d 'altres els nens i les nenes...

38 "fi' ~~t\..a\j\\~1 AD/~A o o Adaptació utilitzada en un grup de nens de 3-4 anys Tararí, lararf'-.. (amb les mans simulant una trompeta). Voleu que us expliqui el came del Flaulisla que renia una fiaura llarga (gest) i roca va una mlísica moll bonica? - Quina música? - pregunta l'arnau - Aquesla música - i l'educaclora toca l'instrument - Saheu què l'a passar una l'egada enlin pohle que IJi bcl/'ia molr lluny. molr lluny? Doncs ql/e tenien moires l'ales... r ates per tot arreu rares que es posaven a la sopa rates que es menjaven elformalge rates que es menjallell les galeres... i to thom deia, ai' què farem si les rares se 'lis ho mengen IOl! QuèJarenl, quèja1"enl.. i tots es UClII posar a rumiar: quèfareju? - les posarem dins d 'l/lla f!.àhia.? - les lligarem amb un conlill,' - les f!.l/ardarem rotes dins d 'l/na capsa molr grall'.. Però les rates eren tan eixerides que s'escapci/ien s'bo menja/'en tol. Que saljeu com són les raies' - Són pelites, diu en Marc -.lo n'he uist "'lc/, diu l'eva 5011 peliles així (fent la mida) i tenen una CUCI llarga U/IS l/lis r od onels, l/lis bigol is llargs... (gest) i unes denls així (ensen)'a les cients) que ho rosef!.l/en tol, <liyalll, nyam»... (mímica) PerD Ull dia, una noia l'a dir ~ /a bo s J, ja!jo sé ql/è fcl rem, cridarem el fiautisici...» I b J doilcs, l 'CIU cridar el ficll/lislcl que liellia de moll Ihllly, am/') ICI sel'ci fiaura. l'elllcl de les 1111n/lanyes i loccll'a IIIIC1 mlísica 'li/e fa.. (l'educadora es passeja tocant la nauta) I saheu què l 'a passar? DOllcs que IOles les l'ales l'cili començar a allar darrera del fic/l/lislc/ i se te.\ ' l 'CI ell1/jorlar lotes, sabeu Oli? A dintre d 'una coea de la mulllanya i les l 'a deixar ben lancades, (l'educadora \'a fent la passeja cia toca nt la nauta i fa el gest d':ii11agar Ics rates, SOla del matalàs de jocs) i quc/1l l'ci arribar C/I poble, lulbom esl{j/'ci!i1oll col/telll i Pictll'pl/ cie IJ/CI!lS (piquem tots cie mans) i eridc/l'ell, l 'iscc/, l 'isca! l'isca elpalllis!a. 1 I li 1'(//1 clir: - QlIè l 'ols que el d onem palllisla,' - VI/li lllltl bossa plencl de dolços i cc/rc/melsl

39 Però van passar molls dies i ningú no se 'n /Ja r ecordar de d onar-li, i el flaulisla es va posar molt IrisI i deia: - Ningú 110 es r ecorda de mi, a r a que ja In 'he emporlal les rates.. I LI/I malí t'a sortir p els carrers, l ocanlla fiau la i com que laca va ulla lilúsica Inolt bonica, IOls els nens i les lienes d 'aquell poble el /Jan seguir i alia l'ell molt lluny, darrera l es munlallyes, (veniu, veniu tots amb el flautista) i els l'a deixar 1I101t amagals, (els nens s'engresquen i riuen, amagant-se SOla el maralàs de jocs) I sabeu què va passar, al p oble,' D oncs que tolho m plorcwa. «què farem ara, sense els liens i les nenes»' I els par es i les l/1ares li d eien alflaulisla: - Digues on s611 els nens' I elflaulista els diu: i p er què no m. 'heu donat aquella bossa de d olços i caramels? Ales!Jores li t'al1 dir: s i ql/e le la d onarem, aret maleix! I sabeu què va fer el flaulis/a? D oncs l'a tornar a local' la flaula i l'all començar a sorlir IOls els nens i nen es que ballc/l'en collien l s, Clmb la mtísica del flaul isla. I com que elflaulista s'eslimava m olt els liells i les n enes, els l 'a d onclr, dolços i galeles CI 10ls.l (repartim galeres) \lel aquí Ull gal i vel aquí l/n gos i aquesl COllle ja S '!Ja f os. \lel aquí un gos i vel aquí un gal i aquesl conle ja s 'ha acabal. Us ha agretdal? Sí, '.. sí... sí!.., clones dar r era la parla bi ba una bossa de confils perquè 1015 els '..1 - miners s ïji llepin els clils '. in-37 N.J.

40 ~lla1 ~ w WLI -,,- 38-fàn GENERALITAT de c:.alru..llnya o 19 Emissió de Deute Públic K>.OOO milions de pessetes +++..J...I I

41 informacions ' ~--~ / PARLAMENT El ple no considerà el projecte d'escoles bressol - El Parlament de Catalunva decidí n o prendre en consideració la. proposi ció de llei sobre educació dels,;jantsjïns a 'res anys presentada del grup socialisla. La majoria Ci U-ERC-CC-UCD en r ebu.tjà t'acceptació CI tràmit con/ra els l'ots de PSC, PSUC i tols els diputats 11 0 adscrits, inclòs el proced ent d'erc, Ram on Vi1íals, i l'abstenció del dljjutat de CiU Ainaud cie Lasarte. Aquest Jou el punt més destacat d e Ja sessió plenària d 'ab;r. en la qual pan tenir /Ioc també diuerses interpel.lacion.s i preguntes al Co nsell Executiu. La dipulada del PSC Maria Mata féu la defellsa de la proposició destacant el paper de les escoles bressol i ape/.lant CI la tradici ó de la Mancomunitat i la Generalitat repllblictl na i precisà que no es trac/ava ni m olt m eny s defer obligatòria l 'escola bressol «perquè la col,laboració amb els pares és tan importan/ que no funciona si n o és volgudam, però sí que és Itobligaci6 d e /'A t/minis/ració oferir el sen 'ei d 'escola bressol de forma que tothom el pugui conèixer i a,.,.ibar-bi», Elena Ferrer (CiU) ulílitzà el torn en contra en urla intervenció qu.e pel seu la contingut aixecà -com també després la del dipulat ci 'ERC il1arçal Casanovas- murrnuris en els escons de l'esquerra en pari del públic. Ferrer afirmà que la p roposta semblava uole,. indicar que «la JamJlia no està capacitada per a edu. carl 'infant» afep,í que «el nen f ins a tres anys Oil està millor és CI casa amb els pares», que passar bores fora signijicalla desarrelament i que això 110 podia ser el marc normal sinó l 'excepciol1al, 11arçal Castlllouas (ERC) reblà aquests arguments dient qlle «es/em d 'acord amb el bressol, però el bressol a casa» oposanl-se a l 'escola bressol COm a forma generalitzada i insistint repetidament eu el paper de la mare COm CI LÍnic Itelem ent idoui», CasanolJas proposà, ell el cas de les mares que treballen, Ull subsidi cie m aternital tenint en compte a més que amb la situació d 'a tu.r «poden deixar el lloc CI unti p ersona sense einall. llibert PJanasdemullt (CC-UCD), en uncl inten 'enció m és moderada, recriminà els somriures prot/uits a la Ca mbra considerant lògica la p osició del PSC i també la dels seus opositors ell base CI dues co Ncepciuns ideològiques diferents. l.a diputada del PSUC, TeresrJ Eulàlia CrJlzada, tot fent sells els arguments de Ma, ta Mata la Hwntà que se f1 'hagll ésfet Hr/a exu "polació ideològica - «ningú no }ja parlat de treure els n e l1s c/e la f amília»- quan del que es tractal/a era de si es {jolia legislar sobre aquesta qiiesti6 acceptant a tràmit Ull p rojecte que després p odria ser m o d~ricat per esm enes, La diputada del PSUC acabà lamentant-se que el Pa rlamelltno balegislar res ell m atèria d 'ensenyament. (A VUI. 12 març 1982) DISPOSICIONS LEGALS Decret que regula l'atenció assistencial i educativa als infants ruts a sis anys no inscrits en centres d'ensenyament. És d 'urgent necessitat l 'es tabliment, dins el ma rc quc assenyalen la Constiwció i l ' Estanll d 'AutOno mhl, d 'una no rmativa eficaç que reguli l'atenció :tssistenci::d i educativa als inf<lnts de menys de sis anys -nivell d ensenyamenr no ob ligato ri- no inscrits en Centres d 'cnsenyament i que avui la reben en celll res, serveis i estab liments sotmesos "I d 'al tres reglamenta cions. Cal tcnir ben p rescnt q ue aq ues ta Cl apa evolutiva de lïnf<lllt 6 dïmp o rt~ncia decisiva t:ant pel que fa al seu desenvolupament físic i inlcl Jec tu;]1 com a l'emo tiu i social. En els primer anys de vida, efectivamcm, es van adquirint els hàbits i comportamcms q ue configuren Ja person.dit.u dels individus, i, des d 'aquest punt de vis Ia, són fonamenl'.\\s els aprenentatges quc es referei xen a la higiene.,i la comunicació,.1 l'ac tivitat, :1 la sensib iht.1i i Ol la capacitat intej.lectua1 dels inf:ults. En to ts :lques ts aspectes els centres q ue els :lcu ljen en aq ues [es edats han de complementar -i en alguns casos suplir- 1<1 tasc:l educa tiva de la família i realitzen, per tant, una funció social de m o lta trascendència q ue G il reglamen tar i oricmar. En aqucst sentit es fa necessari emprendre ducs accions: la de n: gul:u quines h'an d 'ésser les condicio ns materials i higiènico-sanilàries, les orientacio ns educatives i de puericultura, i els mò duls de personaj i Ics intitulacio ns adients per a la prest.lció d 'aquest servei; i d 'altra banda, la d 'aconseguir un procediment unificat pel que f'l a la creació, ampliació, transformació () supressió d 'aques ts centres, serveis o es t ~lb limcl1l s radicals a Catall..lnY;:I, tant els püblics com els p riv:hs. I finalment, es farà necessari esrablir com i qu m hauran d ';: dap tar-st.:: a les noves normes de la Generalitat tols els centres que avui funcionen Segons Ics vigelhs fins ara, Atès ci que disposen t.'is articles 9. 11, 1 S i 17. ] de l'estatut de Cal:llunya, Atc:~ que pel Decref , de 7 de se tembre, es 1r<lI1sferiren :l ];1 Generalit:u diverses competències t.::n matèria de San it<h, que han eslat dcfínirivament assumicles en virtut d e la Disposició Transilò ria Sist.::na, punt 6, ck l' Estatulo At ès que pel Decret , de 3 ci octu bre, es tran sferiren 3. la Generalitat, ci entre altres, diverses funcions i serveis en matèria d 'educació preescolar, Alès q ue els referits traspassos foren 'Idscrits als d e part 'H11t.::nt~ de Sani ta t i Seguretat Social i d ' Ensenyament, rcspec[ïvarnen t. en v n ut de sengk~ Decrets de 1:1 Presidència de la Gene ralitat. Ate:i<I 1,( legislació de J' Administr; ció Centr:l] de l'estat d 'aplicació al cas. Atès el qut' dispos<i el Reglament de Rt:gim Interio r de la Generalitat, aprovat per Decret cll" 18 de març de A proposta dels Consellers de Sanitat i Seguretat Social i d ' Ensenyarnt!l1l, i d 'acord <1mb ci Consell EXt.::cutlU, Article primer 1,- Est:'lran subjectes al que es p reveu en d present Decret tols els cen tres, serveis i establimt.::nts radicals a Catalunya, públics o priva\s, no ~'L\l O rü z~ 'ts com ct=ntrts d't:nscny:lment i sigui quina sigui llur deno minació actual, que tinguin eura amb caràc ter permant'nt dels i nf:1i1t~ tic menys de 6 anys per co fllribuir a llur atenció assistencial i educa liv::1. Ci-39

42 Quedaran t::xclosos d',h,,: ut'mes norrnc.;; i es [(:gmtn per Ics pròpie~ dd DepJfl<lment d ' Ensenyament tul'> ~ I q u c ll "i Ct' ntr t'~ per a Infants entre els clos i els 5 ~ anys que.:: h::lgin e~t,1i :llllo ritzals i inscrils t'specític;1il1cnt com <I ct'!l!re.. d'ensenyament 1 e-ls q ue d ';u:l endavant ho siguin. Article segon TOls cls ct.:ntre ~, ~t.: r vcis i cs t ~lbli lll<:nte- que rcgub el pn:"... cl1i Decret qued:mm ~libjt:!ctes ~l 13 Ilo rm;ni v:l que establirà rcglamelll:)ri:lillent ci Dcp:lwlment cic- S;tnir:H Scgurct,H Soci; / soorc: 3) Condicions!luteri:]ls: t.:mpl; çament, insl311 aci6 i e quip~lmem... h ) Condiciu n t. higi enico - s 3. ni [ ~lrie :, I <.h:: sq:wn.:13t. e) Oriemacio ns de puencuhura. Article ten'er 1,- 'rols els centres, sen e is i es{abliment') que regula ::11 present Oecrel haur:ul d'''plic3r Ics orientacions cducat jve::. del D epartament d ' En::.el1r'lment cnm a ha,')e d'un'l progranució C]ue sigui un inslrlln1cm agil i Oexlbk al... e n:ci dd p ruct-!:i t.'clucuiu dels infnats, l..- Aqu c~ t es o rientaciuns considcrar:1l1 el flengllat~e del cos, ci lft'ngll: lge cid m edi i el llenguatge sirnbò lic, IOt tenint en compte aspectes eunuct.;; de trehall de C<H.I<lscun d 'ells ~ f s ni\'ells de 1,Il'omunie lcio, dc l't'xpre::.si\'i t:1i i del coneixement. Const.lran d'una formulació (l'ohjectius gener:lb i d 'una d escripció tl'objectiu.;; específic:- pc:r :lctl\'it3is i per edats. Article quart Per Orclre conjum: t.kb Consdlcr:-. de Sanirat i Segurctat So ci;.d i d 'Ensenyament es delt'rminar:m d s m ò cluls de lx'rsonal. les t i h u la cion~ o ccn ifkacion <; :1Gldt-miqllt:s leg;llmcnt cst: blenes q ue aques t h:-l.ur3 cic pus!:icir i els r equb Jt ~ higièrhço-saniraris que haur?! de complir, Article cioqui: 1,- Els centres tkpenems dircct~iitlenl de la Ge n er~ li it;h '-eran cre;tts i supril11 i[ ~ per Uecrel a proposta del C()n~eller de Sanitat i Segun:l:!t SOCla!. 2,- L::I resta deb cemrcs, sc rv ei~ i est~ b l11 e nt s públic!- o pn\';lls h:h1r:m de ~() I, li ci t:lr aularllz;jcii> d 'obcrruf,l ~J Depanamcm de S; nit:h i SCgurc t:ll!:>ocb l. El f)eparul11cl1l d ' Ensen yament informar?! prcceptiv<hnent els expedients d 'ohertura. Article sisè 1.- Podran so l licit:u autorització d'ohertura lole::. les per"ones t1sitj u t'~ u jurídiques, públiques o privades, 2.,- No es conccdir~ r:lu LQritzaciú: a) A les autoritats, funcio mtrb púhlics i 11I.:50n31 que e~ t ~um en <;ern.'j auiu <11 Departament cie Sanirat i ~t'gllre[<1i Social 0.11 Dep:m Jmem d 'En"'e n~ ' :linelll, h ) Als qui tinguin anteced enrs p enals per delicte o hagin estai dedar;lt s judiciajmem ql estat perillós, e) A les persones físiques o jurídiques.1 les quals se'ls h:lgu6 rt'vogu una autorització ell la rne~ur;l que resultin inhabilitades per aquest m o tiu cn els h.:rmes prt'\ï~t os a l 'article novè. d ) Les perso n es jllrídi<.{ue~ de Ics quajs formin pan persones incluse~ als.tpjr [a{ ~ : 111t er i l1 r~ i que en s l~uin carrecs n:cto r s o titul:lrs de Glpilal qut: glo h:1lmc nt re~u lti ~ll peri or 31 lo %. ;\,- No ohstant l'e::.tahlen ;11 punt anterio r, d s Departament~ de,.,anit;u i S, Soci: 1 i el d ' Enseny:,lmel1t podran autoritz, r Ic:s persones indo~i.: ::' en 1'~qXHt.l t a) perque... iguin Órrc.c5 rec to rs de les per so n e~ jurídiqllt:s titui< rs d els ce ncre ~ Article setè L'expeclient d 'obertura ::. ïnici:1r3 amb un<l ~o l, licirud :ldrc(,;.u.la <li Depflnamcnc d e Sanital i Scguret:ll Social que h:1ur ~1 d'inclo ure en tot C IS 1.1 clo\,:umentaciü ~t:guent : a) Ac reditació de la titularitat del centre, b) Plàno ls i especificacion::. tècniques del local J ue les inst:1l.lacio ns. t:) Memò ria descriptiva ueb :,ervels que es proposa p rt".s ( ~lr, cie! nomhrc de p! KeS per al qual se sul,licit:l 13l11 o ritzaciü dassifiglcles pc;r grups i cda[~ prt"vi~iu ~, I d els horari.. d e prestació cic servei. Article vuitè 1,- I: ampliació o /:;, wl1ls{ormació dels centre.') dt'pt'nenls directament d~ J:.I Gc:ner;. l itat e~ rar; per Ordre dc:! Conseller 1I ~ S;mit,1! i Seguretat Social.,- La resta d els centres, se n 'eis u establiments púhlics o pri\'a[s aul o ri Z ~It.s per a deterllllnades unit,hs o grup~ (reda! p o clran sol,licitar-ne: l'ampliac ió o l'a transformació TnJljal1çant una sol.licitud fonament.llla "I Departament d e S.mi iu i Seguretat Social qut' l\;tur;] d'incluure t;'hnbé, en rm cas, b d ()c umt'ni~lci6 prt"vist3 a l'article.,etè, i que haur;; dc ser formada pel Uep<lrt.1I11ent ci ' Enscnyamcnt Article novè 1.- Serà causa de revocació de l':lu{oritzaciò l'inco mpliment, en ci G IS qui:.sigui impu I; bk al ti!ular del centre, de le ~ condicions d '3,uloritzaciú, 2,- La rc\'ocac ió de 1'<llIlorització correspon al Conseller d e Sanitat i Se ~urt"t:lt Socia!. ~I proposta de la Direcció Gener:d competent. ';.- En el cas qlle \;] resoluc ió definitiva suposi hl revoglció de J' autoritz<lció, es dett:rmi nar3 si componar~1 pl'r ;11 St:u t LlIlar inhahililaciú tempor:11 O definiti\'a pn :!'{' x erc ci d 'aques ta :lclïvi[3l Article desè El ct';:,sament volunt:ui d 'un centre no depenent de la Generalital ~e r : 1 no tifica t amb un:1 antel'lció mínima de sis mesos al Departilmenl d e Sanitat I Segurer::1I Socj. J, Article onzè Els De p3rtamel1l ~ de Sanil.1I i Se~Urel3 { Social i el d ' En!:lel1y; mel1l mitjam,;:u1t el I.:orresponeJll colllml i inspecció \'etllarml pd complimcnl del que preveu d present Decret. DISPOSICIONS FINALS Primera F.ls Departamems de Sanitat I Segure[:lt Social i d ' En sen yament, en j'3mhil de Ilur!'l lespectives compctè'ncic.;;, dictaran Jc!:l normes i :lct0p[ar:1n les mesu res o p u rtum:s per al <.h.:~p l e gamem i ap1iglci6 dc.: 1 que e'ir3hlcix ci present Denel, ~ Ii xí com per establir les <.-ondicions i fixar els [erminis de J'adapwció;J les seves normcs de tots el::. centres, servei.;; i establiment!> que funcionen en l': ctualirat degudament allton t l.~h S segons l<i nor1tl ~lliv, fins ;11':1 \'Igent. Segona Queden ::'l'n Se efecte J C:u:1luny:1 (Olt.:~ les 11()fIllt'S ; n c rio rs que com radlgulll el present Decret o que s'i1i opusin, Ter cera El presc l1i D ecret clhrara en v igor rendem3 de la seva publicació ;11 Di:u'i O fi cial de la Ge" ncralitat tic C:It:Jl uny<l, JO,EP LAPORTE l 'AL.~,.JOAN GU ITA~T I AGELL JOR!)f PU.JOl. Pre..,illt.:n de LI Generalit:1t dl: C at~ JlIn\', 1 Harcdona, '> de m:lrç de I l}hl

43 LLIBRES PER A MIRAR I EXPLICAR els dotze contes clàssics més populars arreu del món NOMÉS AMB IMATGES - SENSE TEXTOS Els con tes que s'han escollit. de ls germans Grimm. d'andersen, de Perrault... es poden trobar en diferents versions literàri es. Ara. Icel cargol " els ofe ~ reix en ve rsió únicament plàstica, confiada a les mans d'unes ihustradores escoll ides ta mbé en funció de la seva sensibi litat pràctica pedagògica. Aquesta interp retació gràfica dels passatges f onamentals de l conte s'aparella, però, amb la síntesi fidel que se'n dóna al dors de la tapa del llibre. M. EULÀLIA VALERI ha preparat els guions i una sintesi de cada conte (únic text a la tapa posterior) per a fac ilitar la narració fidel i ajustada a les seq üències g ràfiques. MARTA BALAGUER, FINA RIFÀ, CONXITA RODRí GUEZ ISART i MARIA RIUS il lustren la col lecció amb gran sensibilitat i intenció pedagògica. 1. LA CAPUTXETA VERMELLA 2. TON I GUIDA (La caseta de sucre) 3. L'ANEGUET LLEIG 4. BLANCANEU 5. EL PETIT POLZET 6. LA VENTAFOCS 7. ELS TRES PORQUETS 8. EL FLAUTISTA D'HAMELíN 9. EL GAT AMB BOTES 10. ELS MÚSICS DE BREMEN 11. LA BELLA DORMENT 12. DITONA l '-- Volums de 18 pàgines, a tot color, sense t o:!x~. gruixut. Sólida enquadernació, plastificada. sobre paper ~ LA GALERA, S. A. EDITORIAL * Ronda del Guinardó, 38 * BARCELONA (25)

44 42-fàn CONVERSA Els mesos de febrer i març, a Barcelona, se celebre n les Prime r es J o rnad es s obre l ' Infant Maltrac tat. Organitzades per la Comissió de la Infància del Secretariat dejustícia i Pau i per l'escola Superior d 'Asistents Socials. I n -fà n -ci-a con sidera interessant tenir una conversa ambjordi COTS, e l m és directe o rganitzador d'aquestes jo rnades, perquè ens expliqui l'abast de la problemàtica i l'objectiu d 'aquestes. In-fàn ci a. Per què unes jornades sobre l'infant maltractat? Jord i Cots. Unes jornades sobre el nen maltractat es fe ien necessàries aquí, perquè en el nostre àmbit, no ha estat estudiat com calia aquest p roble ma; de la mateixa manera que a la fesla d 'Europa i sobretot als Estats Units sí que ha estat objecte d'estudis, i són co neguts. Hauríe m de dir que de nens maltractats n 'hi ha hagut sempre histò ricament. Se' n podria fer la histò ria; però fins fa relativament pocs anys (conc retam em l'any 62), no s'ha definit el que se'n diu la síndro me del nen maltractat. S'anomena de diverses maneres: el nen maltractat, el nen apallissat... Com que, com sempre, la terminologia és d ' orige n anglosaxó, es rradueix de diverses mane res: el nen pegat, el nen apallissat, l'abús dels nens, etc... Ja fa molt temps que els diaris en parlen, i és un problema que es coneix popularment, però mal conegut i sobretot mal assumit socialment. De manera que feia falta un plante jament serè d 'aquesta qüesti ó sense cap sentimentalisme, com el que provoca la premsa, sobreto t la sensacionalista. Els diaris no rmals i corrents en parlen, comuniquen no tíc ies i no poden aportar cap solució. Pcr desgrà cia hi ha publicacio ns sensacionalistes que fan mo lt mal en aquest camp, perquè no solament ho exposen i no presenten cap solució, sinó q ue a més, abusen del problema. I. Pensàvem que ens semblava mo lt bé d ir l 'infant maltractat i no l'infant apallissat perquè el terme era molt més ampli. J.c. És molt més ampli, evidentment. I. Perquè, reflexionant-hi una mica, quan vam estar pensant que et podríem fer aquesta entrevista i quan vam llegir e l programa de les Jornades, que ha es tat el mo tiu, vèiem que hi ha una reacció primària. Per un costat hi ha la premsa sensacionalista que planteja els problemes que ens fa n reaccionar davant del nen apal lissat, del nen que es mata, del nen que maten.. J.C. Que es mor, se'n mo ren. Sí, se'n moren. I.... i això és una reacció. Però en dir maltractat, pensàvem q ue hi ha tot un maltracte no aparent, existent, que aquest és el que et fa feredat. Ens semblava que era un tema rno lt més ampli, i que afavoria la redexió profunda de què estem fent amb aquest nen, especialm ent el més petit, que és el gran igno rat, que és una manera de maltracte. J.C. Sí, evidentment, evidentment. Mira, tu has rocar dos punts. Un, el què s'emén per nen maltrac tat, que hi anirem de seguida, L'altre, aquesta ignorància que es té del nen, i el més petit que és el que rep més, el q ue és objecte de maltractes perquè és un grup d 'ed.h mo lt vulnerable, posem per cas fins a tres anys, que no està controlar pe r ningú. A partir de tres anys, quan comença l'escolarització, aquests nens entren una mi ca a la societat, i la societat, inconscientment, fa una mena de control: a través dels mestres, a través del carrer, a través de guarderies... Concretament, la família no s 'arreveix tant a maltractar (quan els maltractes vénen de la família) un nen petit quan sap que altres el veuran. I com que mo lt sovint el nen fins a tres anys és i vi u a casa, és el gran ignorat, do ncs. Per evi tar aquest sensacio nalis me de què és objecte aquest tema i perquè rots els professionals que hi incideixin s'ho prenguin seriosamenr, vam fer :: questes Jo rnades. Cal dir que fa dos anys aquest tema va ser tractat, aquí a Barcel o na, a un ni ve ll una mica reduït, mo ll destinat a especialistes. L'Ajuntament de Barcelo na, conc retament l'àrea de Serveis Socials, va ponar un matrirnoni (és curiós que a vegades hi ha rnatrimo nis metges que se n'ocupen, com després e n ci tarem un alt re) va portar un metge americà especialista en el rractament de famílies que voluntàriament se sotmeten a tractament per resold re la seva tendència -podríem dir- al maltracte dels fill s, o bé que senten un sent iment de culpabilitat fo n després d 'haver anal a parar a aquesta si[uació. Aleshores aquesta presència d 'aquest matrimoni de metges nord-ame ricans va quedar reduïda a l'ajuntament, però cal pensa r que té fruit a través dels fun cionaris de l'ajuntament que s'ocupen del problema. I reprenent una mica aquest antecedent, ara es fan unes Jo r nades que tenen una projecció més àmplia, però de totes mane res es limiten voluntàriament a professionals, encara que siguin mo l! amplis, entenem per professionals: metges, assis tents socials, advocats, infermeres, jardineres d'infància, etc. Tota la gent que té contacte, més o menys directe i constam, amb els nens petits. No s' ha dirigit als pa res perquè em sembla que els pa res han de ser els beneficiaris d 'aquestes jo rnades: una cosa són els destinataris i una altra els benefi c iaris. Un a de les COses q ue intent em en aquestes Jornades és defini r el pro hlema. I < q ui anire m a la preocup:l(jó q ue tu deies: què s'emèn pe r nen maltractat. És mo h ampl i, El nen apallissat evidentment és uria pari del pro bl ema, i p<.:r dir ara un3 definició ràpida, i porser una mica primària, hauríem d'entenure per nen rnaltr~l ct at aquell nen que és o hjecte d'una agressió, el sigui física, ja sigui (ales hores la termino logia ja és fa més d ifíc il) psicològica, moral O soci31, inr.enciull;jda O hé per o missió. Em sembla que aquesta és una definició sen zi ll a però que enclou un ventall molt ample. De fet l'organisme que s'ha ocupat més d 'aquest problema, i de definir lo, ha estat el Consell d 'Euro pa. Ha p roclamat una recomanació, em sembla que de l'any 79, amb mo tiu de l'any de! nen. Una reco manació, que és general sobre e ls drers de la infància, que té un capítol rno lt impo r tant sobre e! tractament dels infants, i que interna donar una definició, que és més o menys la que he dit, molt ampla, insistint sobretot e n el maltraclament

45 psicològic. El que s'hauria de dir és que sempre que hi ha un maltractament físi c, hi ha alhora, evidentment, un maltractament psicològic, moral, social, sego ns el que es vulgui dir; perquè, de fet, ens hauríem de!josar d'acord amb la terminologia, sinó no ens entendrem. Aquest maltractament, el psicològic, pot ser mo lt su btil, i penetra m oll profundame nt en el nen, i en el fons deixa unes petjades més profundes que el maltractament físic. Es a dir, (ara ho d ic d'una manera polser una mica massa primària) el maltractament físic es pot ohlidar, el psicològic és molt més difícil d 'oblidar. I es veuen casos de criatures que no han estat objecte de cap paraula, o de molt poques paraules, o de males paraules, en el senti t de no afectuoses, que han arribat a tenir com a canse qüència un desenro tllament psicomo tor deficicl1l, un llenguatge pobre, i sobretot una tristesa moll profun da ; i això sense haver estat objecte de cap malrractament fis ic. De manera que amb això insisteixen tots els metges que ho han If:-l ( tal, els assistents socials que ho han vist, i estan preocupats (els que ho han es tu diat) pe rquè els professionals de la medeci na no estan preparats, per descohrir sobretot <::Is maltractes psicològics; els físics sí, i enca ra. Hi ha lesions que no es po t saber si són <l C cidentals O mencionades o per omissió; ara bé, el mahrac tamem psico lògic és molt més difícil de detectar, i en aquest sentit estan molt preocupats. He de ci tar un nom, ci del pro fessor americà Kempe, que l'any 62 va sc r el que va defin ir aq uesta síndrorne, i fots els estu dis actuals es basen en ell. El mes de setembre hi ha un congrés a París mo lt imponam on hi tindrà una participació molt fo rta; cada vegada la gent està més sensibilitzada per aquest problema. I. Des d 'on es pot incidir per millorar la situaci ó? J.C. Mira, es po t i s' ha d 'incidir sobretot a través de serveis socials de qualsevol mena. És a dir, en aquest moment, de serveis socials especialitzats no n 'hi ha, i 'ha de recórrer als serveis socials que existeixen. En aquests moments, l 'Ajuntament de Barcelona (cito aquest cas perquè és ci m és proper) té un servei d'infància. i té (ara no recordo com s'anomenen), uns Consells de Barri, em sembla que en diuen. S'ha de recórrer sobreto t, de cara a mesures preve nt ives al cos d'assistents socials, i a alguns hospitals especialitza ts en pediatria: Sant Joan de Déu, l ' Hospital del Mar, la Creu Roja... que saben enfocar fo rça bé aqu est problema i poden o ri entar, fins i to t de cara a una acció que de mo ment es rebutja, però que també és necessària, que és l'acció judicial. És evident que les accions judicials no resolen el p roblema, però moltes vegades si no hi ha una acció judicial no s' arriba a un tractament terapèutic de conjunt, sense la qual casa no s'arregla. I. Finalment, malgrat que vo ldríem continuar parlant moira estona amb lu, qui organ itza aquestes Jornades? J.C. Aquestes Jornades, exactament. han estat proposades per la Comissió de la Infància de Justícia i Pau, de la qual en sóc sec retari, a l'escola Superi or t! 'Assisl<.:nt s Socia ls. Saps que hi ha uues d'escoles d'assisten ts socials Barcelona : una de l' ICESB, i una altra que s'anomena així, Escola Superior d'assistents Socials, que està lligada a la Universitat de Barcelo na. Totes dues escoles hi estan prou interessades; en aquest cas concret es va recórrer a aquesta darrera perquè jo hi havia donat un cu rs d'infància i havíem tractal aqu est problema. Tambl: cal dir, que aqucs[cs Jornades, com tol, són cos toses de muntar, i vam recó rrer a la Caixa de Barcelona, que la ciro perquè no sols hi ha aportat un ajut. sinó que s'ho ha fet molt se u i em sembla que es po t posa r també com org:mitzador d'aquestes Jo rnades. BUTLLETA D'INSCRIPCiÓ DE SUBSCRIPCiÓ Nom..._..._....._......_..._..._..._..._..._._.._..._..._ Cognoms... _... _ _... _..... Adreça... _... Telèfon Població..... D. P. _... Prov.. S'Inscriu a l'associació de Mestres -Rosa Sensat- Se subscriu a Perspectiva Escolar Se subscriu 8 In-fàn<i-a (Poseu una creu on correspongui) (Preus per i'any 1981) Associació de Mestres "Rosa Sensat.. Perspectiva Escolar (10 números) In-fàn-ci-a (6 números' Nom i cognoms ptes ptes ptes. O O O BUTLLETI DE DOMICILIACiÓ BANCÀRIA Nom I cognoms del titular del compte Banc/ Cai xa Agència n. ~ Compte/ Ll ibreta a: IOl Senyors : Els agrai ré que amb càrrec al meu compte/ llibreta atenguin el rebut que. (.) anyalment els presentarà. Rosa Sensat- 8.8.p.S.8. per al pag ament de la meva inscripció a l'associació de Mestres _Ro.a Sensata O subscripció a Perspectiva Escolar O subscripció a l".tàn-<:i-8 O (atengueu únicament el rebut d'a llò que està assenyalat amb una creu] (signatura) ;:) IOl :;: L- ~~ Z ffi 11) a: IOl ~ ~... "" IOl ci-43

46 COORDINADORA ESTATAL DE "ESCUELAS INFANTILES" 44-0 «ROSA SENSAT» Còrsega 271, Barcelona-8 r-----, I I I I I I I I I I I I L...J I 20 febrer' Reunió a Gijón Intento Ir~H1Smetre des del ren mentre p:lssem terres i mes terres tot el que hem viscul duram dos dics tancats a G ijón represe ntants de diferents nacionalit:lis de l'estat espan yol. I k llc:: nç3t tres papers i he tornat a començar de no u perquè l 'airt: fornul i 5erió:" amb què els omplia no respon :l la vcritat. Perq uè la veriral és que Nord, Sud, Cemrc i Es!. estem vï\'int en la nostra pell una vcrilal. rúnica: les Escoles Bressol ~'okm con tinuar existint.. Per sohre d ';urels, l.\(: continguts, una COS:l ens ajunta: Nt::cesSitem existir. Penso què :Iquest t:~ el punl ljue es transpua que em surt a no r de pell. necessitem trobar-nos rots pt::rquè p:ltim les inseguretats que tantes vegades hejll analitz;it i progr:lm:li aquí a GIS:I nostra. Dt::~pri!s Ll 'aquest :! dt::sdrrt::~:j, no ~é si sen timental O objec ti va p::lsso a rt::sumir el con tingui d'aquésts dies. L:l reunió sc cdcbr:. en el marc de la ljni\'ersit:lt L:lboral tk GijÓn ebo dit::s 19 i 20 Lle febrer del 82. Dins de J: fredo r de l'edifici ens (robàvem reprt:: sen t:mts de les Coordin:.dores de: Múrcia, Giran, AI:ICl.n1, Calaluny~, Pamplona. Gr:m:lcl:l i ~ l:i d fi (1. S'cXCllsaV:l Meno rgi i Sa r:lgos.. :I. Donm per Sl..'ntar que cadascú té u nc:- fcalilals m o lt co ncrefes i específiques i al rn:llcix l emps d i ferent:- els uns dels :lllre.s. fel que ja tenim explicat, C<Hllpa r:1t i :malil z;lt, e.'i traclà, donc~. d 'una trobada més ohjec tiva. Per pari ue It::... diferents n:u.:tollalit; l:-. es prcst:llli:! Ull t1ussier el:!hora[ amb eb dul. tllllt:t1is tre b:jilh S per cada una d:l\':lnl de ]'.o\dmlnlsrració, t:mr Ccmra!. Autonòmica. ('om Local. Amb ~Jix ü.s'intenta tenir localttz:ld:1. en principi dintre de l:! \.oordin:luor:1 d e Madrid. lln:.j 3cumulaciú de donjmeih'i que ens dún:t un:1 histò ria i uns contingut~. Lc=- pcr.'ionc... qulc t:'ilern Ireh; J[;IIl[ en :Iques! camp hem cugu l sempre e n el dt:... c uit d 'escriure. resumir i :uxiv:lr IOl el que :mem ft:nt AqueSt error sembb que 11;\ q uedat ; ssimij;tl per to thom punt era di<;nt."'siò cic la. PrnpojJción El :-.e~()n tk Ll'>'."ohre F.... <. udas l nf3i11ik~ ~ pn:"cntad:t a b.1\1e~ : 1 del COllgn'so (k lo,> Diput:ldll.'i» pl' I ~ Grup o P:lrl:llllcnt:lrio. (h:i ogrupo Soci:lli O; :1 (1t; 1 Co ng r cso ~ Amb dala d '('n r:lda,~ de lehrer l.!t' 1982, fl('rò clonal (1I 1e j:t er:1 Cn ral, I es t.:(llllpar:j :1m b el que CU:Jluny:l don~,i conèixer.! la ReunIó Estatal d e l':m r 19HI, s'acordà de recoiz:lr-lo sense passar a un debat I així c.-, dün~ :1 conèixer el recolzamen r t~nl :1 b rildio com :1 I:! prem S:1 des dt:: Gijón El punt més important, qut:: t::ns ncupj. tres quar res pans del temps foll preparar l'esquema dc les Jornades que es celebraran a Gijón els dies 20, 21 i 22 de maig amb el nom dc III Em:f/(!IItr O Estalal ae Escue/(.lS fnjalllilf's. L'Aj untament dc Gijón hi dó na un supo rt econò m ic d'un milió de pessc[cs :1 més de tota la infraestruclur:1 de muntatge. Això ens powi, encara que ens ob Jigar~ :t an.u a una m:lrxa moll fo rç:lda, a :Kceplar-ho ja que no tenim altres alternatives, És l'ajllntament de GijÓn que p:ltroclt1 a i la Coordil1adora Estatal pos:1 ds continguis. Des d 'aquest m:ueix tren podem a\'ano;::lr-vos-els de rn:mcra molt àmplia. Seran: - Recidatgt:::-., o procés de form; ció contínwl Je l 'educador. - Organització imerna de les Escoles Bressol. - Escola dc' P:In:s ( ParT icipació Escol:I). - Anàltsi de l e~ rdacions :tmh!':ldlllinblr,lció. b treballarà tol en Ponències i Tallles, No es pre Ó1Un ltrob:lc! a tt::oric:1 sinó pl:1sm:lr la re~lital c[(> fores k's Escolcs Bressol. Per falla d 'csp::d i te m ps no podem :Impliar en :14uests momcn s!ots ds conlmgll1s 'Iu..! ten im ;1 mà. Valorem pefò que la p:lrticipaci( lk C;1t:1- luny:l és in ercss:uu i necessari:! per a tols, S'Jl1fornü de IC Eò l'ntrc\'istes fetes :1 I\bdritJ : nb l'administració Ce ntral. En el... pres:-,upustos de l' Est :l1 desap:lreix el F.N.P.T. i M::lllbla que ci c3piloi de ( i u:lrdcrit:s L:lbor; ls qued :l dimre de _Acción Social par;1 grupos inf:lluilcs y iuvcni! es )' grupll~ m;hgin;l uo.-; ~, Dc lot:! m:lm:r;], el que és clar és que h.} p;tss:h com a capítol,scn,.;e especific:tr l i C0!l1 p('tc:~nei, 1 dircct;1 del I\linl ~ trc de Trt::ball i Scgun:tat Social lla ~or tlt ja l'ordre tlel 23 de febrer del 82 B.O.E. en 1;1 qual ('s con~ 'l)(lllcn Ics subvencions a GU:lrdcries Laborals, Aqul.'sles dades :ldminiswliin:s 1.::... \ ;llo((... n com dt" molt més f:tell m:mipul; ció per pan de l'a.dll1inistr:tc1ó Central. domtl:1 la (k pendl'ncia dircu:i cid "lll1i ~ t er i. DegUI :I la prcssa l,i k s condicions :llllb q uè red;l(tl"m :l.i XÒ cm c~ imp o~s ihl (' de..,intelil7.ar o ;llnpl!: r aqueq; mform;h.':lú sohrl' 1;1 reunió esta IHI que j:1 )uljlle:- horl con do" C(lürdtnadom (l'esc()/es Br('ssol de Ct/wlunya

47 PREMI «ROSA SENSAT» DE PEDAGOGIA 1982 Rosa Sensat Edicions 62 : A 'isn(i:lllo de M('3{fCS -Rosa.sC'n~:.n., amb I::J u)1 1.lboraC!6 u ' Edlcions 62. con\'o ca per 'èrona \ cg:u.l.1 el Pn.:f1Ii. Rosa Scn~;t l. de Pcdagogi:l, per potl:l1ci:u J'e,,[I[ dt: lrehau que en d c imi' cuh..i::.tiu s'ha t:stimuhu de:o. u 'un tnl('1 I.:Om.1 form.l Illt:.. :Jdt'<llI~d ; 1 pt::r millorar l't::-i..o la el {re/jau en t'quip dels ml!slres Trd):lll CIl Cql.Hp. qut: parteix d 'un pl'u\t(:l~m \t:m ()1)}Uf\\. n:t1c,:xiona :tobrt: b pràctica c:-. col:lr. <.k <. l:!ssc' ijo d'instituc ió. t dc'>prcs (Ic 1.1 renjllid:1 i 1:1 tjbt'ii... sió ell.' te!'> U:Jdes prüpo... a novc.:...!'!oju(lnns que han de 'iupo... af,tlr t: rn:ul\'t:.. ('oncrclt:.'t p c.: r :1 1.1 millor: de l ' t''scol:~. IOl.. en'liu per a,'aul!..lfofm;lcio de\::. I\latdx\\.., p~\rllup;mt" l'n \: rc.lll1zaci6 ut:! pro/("c(c ben aquc:o.t:j!ini; que.:. 'al1:ilirzar:1n eh Ir~b: l li<; prc~enl:lf... L ' As~{)C tac i 6 c.k i'.h!,!,rrc ~ f; I~ COI1\' lghòna del Premi amh la (olwin:i(): I. Qlle h i!l;lurà l'quips dt: llle.. trl S qul' ~ ' :mil11aran,i fer r('lx IJI:-. eo equip l Que pot ~ 'r l'últitll:1 empenta ljuc f:ll!'1 ab ~rup'" dt.' m('~tre~ qut', h;weill fer treball:-. l'!1 la HIII:I C!I/l1cnt:h,b, no :-' han dt:dt!jt ; ordenar I:I, c$cnure /; i dlfont..lre 1:t Que i..'~ una 11l;lnt:r.l mes, pcro de /l1olla m 6 qu:lilljfjcici(). de difondre els treballs ja fel:- i escrits. Pt.:r tol això, <..Tltkm rols ("Is t:qulp~ de me~l re~ : 1 prc.:sl'nijr tn:h:dls al Premi _Rosa ~t:n<;;ii _ eh: Ped:I~l..lg l :t. que es regirà per Ics has('.\ ~t'.tllenrs Poden pres<:'nt:u 5{' al Prem i tol <; el... trl.'h; J]s ined.h fet!'> pc: r grup:- dt' I1K"tre.. i altres profl's~10nals dl' l'enscnyal1lt.'l1t qllc h:t~1il n:::lihl U t'n.trujl 1\'xJlCfll'nn;J escolar en qu:lj~e" ol dels ddes: Esco!;, Urc... ~,ot. \'~, r\"ul~lfi, F.G». hhm; CIÓ P rolt:'i~ ün:tl In' p, Eseol :1 e~peci:tl. E,!,cül; d adult.., 2. El treb~ 1I 1 prc!><::m:h ha de supo.. :!r un.1 m1ilor:1 pr~t"tic; ("11 ci (,l11lp de: les ('~('o l c~ (.ic,,'ls P;ii:<.ns Calalans.. ~, Del tn.:b; JI ~t!'n pre.:.ent; r:m IfC'" CÒpIC'" en I h:n ~li; (":JI.II:m:1. L'exl\. nmó de'" Irt'balls ~e r :i corn ~ minim de I(lt) hl)i:lndt:~u.., t:~crll'i a ill:lqlllna:1 Jobk e"'p~1. nl~~ d~ ~ \ nn(' "",OY tauk!'> de c.i; dcs. foto~, t:r ( Junt :11110 t'i rrt.:b.rjl L'o, pr\. ~t.'nlara deb,lliro r!'>,1mb ci seu c.:urriculllm i un:l pt:llia de:'lcripcic1 lk k'l C;H ~H. lní.~{lqll\. S t..lt:l ('elhrc:, O Ct!lHre,!" on ~ ' h:1 pnrtat ; term e..' l'expt!rjt:nci<1, -t El:; treb:llis <;'cjltregar.m ~ l' A!'>soci:,Ki() de Ml',.. lrt... R O~: I!:IeU"':U - (Còr~eg: 1 2-1, pnnci 1':11). qtle liillr : lr ;~ et rebui corresponenl <;, L.I d,ha m:lxlill.l pt.'f a l 'entr:ld:1 c.roflgjll: J~.. er;'1 l'i d 'octllhr\. dc ]()HZ, ajlih'rs:1fi d(" Jïnki <;Ie ~ Ho:-.;r Sen":!r_. 6 FI.Jurat, form 1I per ~e l IIlC 3tre~. ser:.. t:kgn per IJ Junta RCLlor:1 dc I"A:,.sod; nó El prt'sidrd :\n.:cjcl:1 Ferrer, fill:1 d\. Ro... a Sens,,1 ~ ' Jdluc.h("3r:i un Prt:mi de :Wu 000 plc:- Aque"l prl'mi IX)! :'Ic r dc'cl:ll'al d<:,serr <;1.1 crio \I.:ri dd Jlln l1 no hi h:l C:1p lf("h:ih '1ut.' tingui t'i mlllim t:x.~lhl(' X L' A...,o oclacló lé ci drel dc' publil.."ar un:1 o,.. U("(,"C'!'SI\C:-. <:,dioons fin:-,i '" 000 cxl:mpl:u.. lici Irt'h:lll premi.1i AqU6h::.. t. diclon!'>, 'enl!:n qul: no reportaran drets d 'autor A parllr licis ').(JOU cxtmpl;tr,.. l'i.., Juror, pl'n.:t'hr:m ci pt:rcc:nr:lrg\.~ h:tbitu:ii en aque'it tipu!'> lil' publicacions D 'acorel.imb t'is.turors cos pollr;1i1 codll.lr,i!lrn trt.'h:llls no prc:mi3 1 ~. c:.. coltat ci critc:ri di."! Jur.ll 9 El \'cr("thcte t'o fara púbhc d 5 de ctt:~elllbr\. <k l'-jh2 ll) LC3 qut:~tron~ no prt:\i!'>le... en.. qul..,tt;.. h:i~t:.." Il... resoldr:1 djurat II L:i p:mlcip;ició <:, [1 <:,'1 Premi \.ornport; J':ll.(,t'PI,ILlÚ d ':ICjllt.'<;(t'S b; ~e..!1nrcelo}((f, oi de (Ie.:.elllhre de ()NI In-45

48 CONCLUSIONS DE LA SETMANA O'ESTUDIS SOBRE LA SEXUALITAT Com a resultat de la Se rmana d 'Es!tldis sobre la Sexuali t::u. o rganit7..ada pe r l'àrea dc j o vc:n Iul i EsportS de l'ajufil:lr -.pnr de Barcelo na. amb la col laboració del Servei d ' EduGlció Sa nitària de l'institur Municipal de la Salut, lï nsri[ut 'v\unicipal d ' Educació, la Societa t Cata l:1- na d e Se xo lo gia i l'associació dt: Mestres.. Ros~1 Sensa tll, i dedicada al l<.:ma:. PER l 'NA PE D AGOGIA DE LA SEX UALlTAT-, ~ ' h a n definit les co n c l u s j u n ~ i pro postes d ' ; CtU:1Ció scgüen ts: 4. Promoure J'exi.. ~ n cia dun fon~ de documel1l:1ció sobrc= la pc:d gow; de la sexu; hl que [;;aclhl l J; I :t.~ dels educadors i alt res e;:st mem s responsah[cs. 5 Promoure I; recrrt.':!.. obr c= m teri;.11 pcd:lgòg:te aphoblc a 12 ped; gu~ua de I; ~xualjlal en 10'" els se u:'> :I!>IX:CIC!> 6. NeCCSSll;l1 d e coordlllar ic,., d l\'cr.'.cs 1I.recs muniup~l~ que trebalkn...nhre aques! telll:.t li PrumOure l'esludl, des de I perspectiva del tlrel comp:lr.lt, <.Ie J t re itulacl6 iuridit'a en Itn:.. palso.!> <.Ic l;;a Pedago gia de I; Sex ualil:lt I fer ho :.trrib r ab pati lis poljtiç:,> i entitats compelent:,> per 1:11 de vc=ure I:t nccc5sii :11 de dl)l r no, d 'una llei que ~1; h1cixi un ma rc jurídic ampli en ; que.,,1 cmp Cre:lr una TAUI.A DE ~EGUIMENT d 'aquesla Selm.uu, que desell\'olupl Ics rc(om:lnaclo m I propostes que"c 11'11;1n dcrl\'at i que t:stthu IOI~ els sugg ef1lnenl.~ que se h f;i(.:tn rtlhar Aquest;1 T:; u[a IlIldd la seu a J'ÀT<-':! de Jovenlul i Esports, carrc=r u',\"in\'(\, ~ ; telèfon ~ 1 7 3,\ 6~ 46--fàn I.."'TRO DUCCIÓ L:; sexu:llii:u és un:. pari imcgram UC' la pc:: c!.ona) t:. t de Jïnd vh.lu i no 6 susceptible cic ser :tburcl; da com Ull compartimen t eslan(:. C:; c:b un de nos Jtrcs dest'nvolup:l un m odel pcrsona!l z t de comport,trncn t scxu:tj, que p::l.rtcix u ' un; base bio lòglcl però t:n ci que innut:;ix, fonalllcnt:limcm el lli:1rc hio~ rark i cuhur:1l P t'd :lro~ i :. dc= b sex u:.1i131 \'01 dir in{o rm:.r i cdllc:.r, pe r 1:11 d' aconsegmr un:. person:.lil:'1 hum:lil:' :'>t:x ualmc=nt 1 so cia1m eol rcspons:.blc lliurc I c=spo lll ~ni:. ~c=xuj.lil :. 1 que h:.u ri.t de scr c=nriquujor:! de sí I de 1'.lllfc, hone.. I;I i lleial procreador;! < u:.n alxi es desitgi assumir I, per sobrt: de IOt, creador;l l.lt: comumc:lcu') Inlerpersonal 1 de plat:r Per tan t, se xualital 6 un concepte: moll m és ampli que reproducció. b re~ponsa b ilit4l 1 de portar a terme 3queSI; pcd2gogl3 de I;J scxu3hlal corrcspon a b f mma, a l'c'<.'ub I la sociel:lt en general. Il. PR.lNC IPIS GENE RA.I.S A) Dc GIr:! :. la família: I. És necessari que els pares J~UmClxen I; S<.'V;I l)ròpta sexu:l IU,lll com ;I condició tnt!is x:nsable pcr :I >ndcr ({ansmt:tre.. Is fills UII; aclllud de 1I;llur.. III:)( I e~]xj nl anct( at 2 C I q ue els p-.ift;s no rcnunl'í1il :1.1 SCU pjpc:r primord i:.j t'n ci desenvolupament <.f:.que.t import:!!li ; ~PCC t c de b xrson:1l 1l21 del ~u;-, fills, B) De car:.t :.t J' c.. cola 1. La l:()t:d uc; ció és un;l prim era fit:l h::;.. ica de or;:! ;1 no rmalitz;lr la vlsl6 de [ :.cxua11l31 2. El me~tre ha d 'assumir la seva pròpi.. ~ex u allt 11 h:l de satxr dcsvincu[ar 1;1 visió de la ~e\'; 1 ~cx \J a[jt.n a<.lu ll:1 per IaI d 'adapt;u,se a Ics nece~ i l IS dels mf:lnls, j. Hauria (l' haver hi un:. dlsl f1bul:16 equ1 lihrad:l dt" mestres I ltles l rcs~es :l [ l1:ug de l'escol:ut t 1 Cal que el!> Im:,.,tre... hom es s' incor]x1nn :lis p; rvulans I:; I~ pomeres e l ~l X:s, cosa que.1l::l u:; [mc:nt llu.~ u CCeelx 4, La sexu:l!il.u no és su:'>n:plihlc de ser :.tixlrdada des d 'una :l s~ 'gn :ltur:.t. DI que :'>I,I(UI colllempl; da en t Dle~ Ics l>c\ C~ vcss:mls en t:i Ill:lrc educ-.n iu global 5 Els continguts h; n de ser ; wplats al dt:scn\'olup-,um:nl evolutiu del nt'n, temnt en.:om ple el,t:u enlorn son ~ 1 6, t'i [mport;l'\! establir ulla rej: cló de pro ximitat enl re ci mesl re I tïnf:.ln t per l :.tl d ';. f;. vonr et ddlq~ I l a comllilw ~ l'ió. 7 1.:1 pcdagogi:l de 1:1 sex u:llital h:l de se r a~ lirn id :l pd dau... n e de od e,.,co]:a, per t; 1 li ' :/:consq~u lr lin;;a C'oherènti; imenla. H a de ser linllada pe r la prò pia es<:o[<i,.. ense tn tcrvennons ex l t'tiles, lieval de lt: rties punl u:lls quc re querdxtn I; presència d 'e.-.pcci:ljistes H ~s imporl:tnl el diàleg entre els mestres i ci$ p ares I... C'oherènci.. t.ld ci:lustre ò un factor qut: l' f; \'onr2 9 Per l:/:i q ue s l~ ui possihlc aqucsl:.t coherèncl:1 inlern:l de l'escol:l, és Imprcsdndible que els c1:ul;.ares Siguin es tables e) Oc GIr:; :; ]:!>OOCI:l1 I. Els m Il J:lII,., de comunic<lci(\ social h:irl de )'Oer in form ;;aoors I nu ddormadors 2 Els profcssion:lis am b un:l incldènci:.t dirccla o indireci:l sobre el Icm ;;a (m etges, p:. l cò[ c~ s, :ld\'oc ~I $, luristes. <.' 11.: ) h.m de tenir una prep; r-.. ció.. uficiem per 1:11 de nu lr.tnsm C=lrC= u n:.t \'bi6 dd o rm ; d:l de I:l sexualil; t III. PROPOSTES D 'ACTUACIÓ 1. V;dorem posi iv ment les o rienl:.tcions subre l,:ducació sc: X'u:l.l. nclose:'> en ci Prolecle de Program ; d ' EduCilcl6 Saniràri:l " l'escoj:;, de I; Conselleri:! d ' Ensen}'amc1lI de J;;a Gener.. Ii ; t de CatalunY:I, que recull :l.ixhlaclons ante riors t:unbé present:ldes ell el m arc de]; Setm2na, com a punt de parli(!:i. d ' un Ireb:; 1I pr:lctic en q uesi camp 2 Proposem que es f:ld n rri har ;;a u ts els m estres ks O r ic 1llaciun~ csmcnt:ldes en el punt ;;antenor i les Conclu siuns d ' a q ues t ~ Sctm:lna, per 1;11 que serveixin com a punt de partida d' un:l discussió en els c! ustres I.cs Em lt:lts oompetens (Conselleri:! d ' En.sc=n y:llllcm de la Generalitat de C; t:.t [unya, i nstltul Munlc!p:ll r..!'educ:; CiÓ) hauncn de propiciar aqucst debat 3, Rt.'Comanem que en els progr:.tmes existents de formació conunuada dels ensen yants hi si~ul inclòs l'àmbll dc [:l sexu:di t 1, ajxf com l :.tmbé en les Escole:s Um \'crsiliiric=s de Form:lCló d el p ro fe.~so r:; 1 d 'E.G n. ASSOCIACIO de MESTRES ~ ~ A SAlFO RES (Baix Penedès): Cap de setmana: 17 i 18 abril RCEASEl\BAT Curs sobre LA PROGRAMACIÓ A L'ESCOLA BRESSOL a càrrec d 'ELINOR GOLDSCHMIED Cal po rtar: mo lt es ganes cie treballar. cie re Oexio nar... però també cie clive rt ir-se. NOMBRE LIM ITAT DE PLACES: 30 perso nes. HORA RI : Dia 17 Dia 18 Dissabte Diumenge Preu cie! curs: J.800 p Ies. Preu ci 'estacla ptes. a Saifo res matí... cie 10 a I tarcla... cie 4 a 7 matí... cie 10 a Pe r MA TRI CU LAR-SE al c urs. acl reçe u-vos a l'associació cie Mestres Rosa Sensat. Còrsega p ral. Tel. : O I. (Abans cle l 2 ci 'abril.) ESCOLA D'ESTIU BARCELONA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Dc l' 1 al 14 de julio l, a Barcelo na, o rganitzada per L'ASSOCIAC IO DE MEST RES. ROSA SENSAT. Els q ue v iuen a m és de 40 km. de Barce lo na, cal qut: facin preinscripció <lbans del 20 de maig, enviam fmocò p ia del tirol de mestre o cen ifi c3t del centre o n treballen, En el proper núme ro donarem més notícies,

49 cop d'ull a revistes '-... "-/" /' PEDAGOGIA VENTURA, Núria. Libros para todos los gus tos., Cuadernos de Pedagogía,. Gener 1982, núm. 85, pp MIR, Clara. El niño y el juego., Refo rma de la Escuela. Desembre 1981, núm. 35, pp BASSA, Ramón La lectura y la escritl/ra com o placer., Refo rma de la Escuela.> Desembre 1981, núm. 35, pp COMISIÓN DE PADRES Y ED UCADORES. Escola Bressol. Xiro i. Cuadernos de Pedagogía. Gener 1982, núm. 85, pp I. GRATACÓS, Rosa; MALAGARRI GA, Teresa i ÀNGEL, Carme. L 'expressi6 en el Parvulari i Cicle Inicial., Perspectiva Escolar., Novembre 1981, núm. 59, pp SALA, Carme. El Cicle Inicial. No oblidem l 'educació cívi ca., Perspectiva Escolar.. Desembre 1981, núm. 60, pp PONT, Esteban. Los p a r vulos y el CIclo Inicial.. La Escuela en acció n.' Gener 1982, vol. IV, pp. 33-3'4, ESCOLA I SALUT JIM ÉN EZ, Núria i BRAS, Josep. L 'alimentació a t'escola Bresso l., Perspectiva Escolar.> Novembre 198 1, núm. 59, pp ,--- ~'"\l...:_ ime INFORMATIU El Ful/ Informatiu de t'institut Municipal d 'Educació (-IME- de Barcelo na) vol ser un mitjà de comunicació i difusió de les seves activitats i experiències i també un recull d 'informacions que les diferents escoles o entitats puguin fer arribar a l'ime i que siguin d 'interès per als mestres de la ciutat de Barcelona. En el primer número, desembre de 1981 informa de: què o fereix, què és l' IME, què pretén. Inclo u a més una relació de totes les revistes que es reben actualment a la seva biblio teca. CI-47 PSICOLOGIA BE NITO, Joaquín. Lapierre-Autocourier. Ur/a sínlesis d e su teo" ía y préiclicapsicomolriz., Boletfn de Psicomotricidad CITAP. Gener núm. 2, pp HERODES VIGOTSKY, L.S. El juego y sufunci6 n en el d esarrollo psíquico del niño. Boletín Coordinadoras Escuelas Infantiles (núm. O),Cuadernos de Pedagogía. Gener 1982, núm. 85, pp Ha arribat a les nostres mans aquest butlletí publicat a Granada, que neix amb ganes d'intercanviar o pinions, experiènci"s, projectes i acords dels qui es mo uen entorn de l'educació dels infants i amb l'esperança de ser el po rta veu de la.coordinadora Estatal de Escuelas lnfantiles», reclamant un espai informatiu propi, per a les Esco les Bressol i parvularis.

50 biblioteca '---"~--~---"----/ Pablo de! fho EdItor La teoria de Pi<,gel y la educació" preescolar ~ C{)IIS1(JIII.'~ Kumii Rlu:1O ll!~rits los pequeños juguetes de tuhijo A.-M r46 De 8esanbes AfY"id< Dch.meau ejerdcios de psicomotr icidad infanti 48-0 ilfancia I DA,MON KAMIl, C. - DEVRI ES, R. La teoria de Piaget y la educación preescolar. Pablo del Río Editor. Madrid, J Les autores d 'aquest llibre són espe cialistes en psicologia de l'educa ció, i realitzen la seva expefiència en l'aplicació pedagògica de les te o ries de Piage t a pafvulafi. En l 'elaboració clels o bjectius del seu program", do nen tant;, impo r tància als asp ec tes socio afectius com als cognitius, ja que contri buei xen per un igual al desenvolu pament intel leclual de l 'infant. La seva investigació, publica da en diversos llibres, es perfecciona en el tem ps, com podem veure en els apèndix que les autor'es han escrit per a l'edició present. DE 8ESOMBES, A.M. Los p' queños juguetes de tu hijo. Ed. Daim6 n. Barcelona, Aquest és un llibre m o lt agradable de llegir, tan t per la seva p resenta ció com p el seu llenguatge planer i a l'ab as t de tothom. Sembla que pel tem a q ue trac ta i per la senzillesa com ho fa, no ens hagi d e dir res de no u, p erò ben al contrari, incideix de forma concreo ta en els aspectes importants del joc i apo n a un petit recull de suggeri m ents pràctics. VAN DEN 8RO UK, ]. ManuaJpara hijos con padres difíciles. Ed. Pomaire. Barce lo na, U n llibre fo rça o riginal, escrit per una psicoanalista, que es tà adreçat als infants amb ' pares d ifícils. pefò, quins pares m és o menys novells, no han passa t angúnies amb un n a dó als se us braços' l.'autora expli ca, als infants de totes les eda ts, com educar els se us pares amb de tall. To t i que és pensat i cscri t en un to humo rístic, és un llibre se riós i que farà pensa f m o lts pa res i edu caclo rs. DIEM, L. Ejercicios de psicomotricidad infantil. Pu blica cio nes ICCE. Madrid, La idea base s'expressa a la intro ducció; ' el q ue no s'apfèn de petit ja no s'aprèn de gran'. Els aprenen tatges que permeten a l'infant avançar cap a l'autonomia es fo na m enten en l'experiència, ffuit de la rnotivació interna i d!un entorn estimulador. Aquest llibre valo ra l'ac tivitat de l'infant des d 'abans del se u naixement i des de diferents vessants: salut física, situació espa cial, aspectes afectius i socials, expressió, elc., i aporta jocs i mate rials q ue el fan esse ncialment pràc ti c.

51 e 1 I e ROS.4 ~,,, ' ~ ~= ~ ~ RnM. "~,,...,,,,-,-' '-. ~ J..

52 MATERIAL DE CLASSE COMPLEMENTARI DE «LA CLAU~~ DE ROSA SENSAT. EXPERIÈNCIES-CICLE INICIAL El material de les dues caixes 1"' Curs d'experiències 2'n Curs d'experiències Aquest material correspon als llibres d'experiències de la CoZ.lecció «La Clau» de «Rosa Sensat» -Editorial Onda. Està pensat per a facilitar les activitats d'o bservació i manipulació. Recull el material necessari per treballar du- rant el curs, amb excepció dels organismes i d'algun material d'existència corrent a totes les llars. La seva finalitat és de donar fetes una colla de gestions per a facilitar als mestres la feina de cada dia.