CORTS VALENCIANES. Reunió número 6 VI Legislatura Any 2005 COMISSIÓ D INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "CORTS VALENCIANES. Reunió número 6 VI Legislatura Any 2005 COMISSIÓ D INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME"

Transcripción

1 CORTS VALENCIANES DIARI DE SESSIONS DIARIO DE SESIONES Reunió número 6 VI Legislatura Any 2005 (Comença la reunió a les 10 hores i 37 minuts) COMISSIÓ D INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME realitzada el dia 19 de abril de 2005 Presidència de la Il lustre Diputada Senyora Amparo Sancho Vicente SUMARI Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la dinamització dels sectors industrials valencians, presentada pel GP Socialista (RE número ).... pàgina 3 Intervencions de les diputades Amparo Marco Gual (GP Socialista) i Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i del diputat Jaime Mundo Alberto (GP Popular). Votació de la Proposició no de llei: es rebutja per 8 vots en contra i 7 vots a favor. Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la realització d un estudi exhaustiu sobre el mapa de polígons industrials, presentada pel GP Esquerra Unida-Els Verds-EsquerraValenciana: Entesa (RE número ).... pàgina 9 Intervencions de les diputades Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i María Dolores Gay Bódalo (GP Socialista) i del diputat Ricardo Martínez Rodríguez (GP Popular). Votació d una proposta transaccional: s aprova per unanimitat.

2 Pàgina Comissió d Indústria, Comerç i Turisme Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre l obertura d una línia específica de suport financer als nous emprenedors i a la creació de noves empreses, presentada pel GP Socialista (RE número ).... pàgina 10 Intervencions de les diputades Amparo Marco Gual (GP Socialista) i Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i del diputat Juan Mariano Castejón Chaler (GP Popular). Votació de la Proposició no de llei: es rebutja per 8 vots en contra i 7 vots a favor. Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la construcció d un balneari a Navaixes, presentada pel GP Socialista (RE número ).... pàgina 14 Intervencions del diputat Tomás Polo Poveda (GP Socialista) i de les diputades Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i Carolina Salvador Moliner (GP Popular). Votació de la Proposició no de llei: es rebutja per 8 vots en contra i 7 vots a favor. Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la dinamització de tots els sectors industrials mitjançant la creació, el conreu, la consolidació i l adquisició de capital tecnològic, presentada pel GP Socialista (RE número ).... pàgina 18 Intervencions de les diputades Amparo Marco Gual (GP Socialista) i Dolors Pérez i Martí (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) i del diputat Jaime Mundo Alberto (GP Popular). Votació de la Proposició no de llei: es rebutja per 8 vots en contra i 7 vots a favor. Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la paralització de l expedient de regulació del grup Sàez-Merino (Lois), presentada pel GP Esquerra Unida-Els Verds-E. Valenciana: Entesa (RE núm ). (Es retira)... Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la revisió del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, presentada pel GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número ).... pàgina 22 pàgina 22 Intervencions del diputat Carles Arnal i Ibáñez (GP Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa), de la diputada María Dolores Gay Bódalo (GP Socialista) i del diputat Jaime Mundo Alberto (GP Popular). Votació de la Proposició no de llei: es rebutja per 8 vots en contra i 6 vots a favor. (S alça la reunió a les 13 hores i 50 minuts)

3 Comissió d Indústria, Comerç i Turisme Pàgina 3 Comissió d Indústria, Comerç i Turisme realitzada el dia 19 d abril de Comença la reunió a les 10 hores i 37 minuts. Presidix l Il lustre Diputada Senyora Amparo Sancho Vicente. Reunió número 6. Buenos días. En primer lugar, la señora secretaria comprobará la existencia de quórum. Cuando quiera. (La senyora secretària comprova l existència de quòrum) Gracias. El primer punto del orden del día es la lectura y aprobación, en su caso, del acta de la reunión anterior. Sus señorías disponen del acta de la sesión anterior. Si no hay ningún inconveniente, se da por aprobada por unanimidad. Hay algún inconveniente? No. Pues se da por aprobada por unanimidad. Tal como se establece en el orden del día empezamos por las proposiciones no de ley. El punto primero es el punto 11: toma en consideración de la Proposición no de ley sobre dinamización de los sectores industriales valencianos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista. El número es Para su defensa tiene la palabra la señora Marco. Cuando quiera. La senyora Marco Gual: Gracias, señora presidenta. Señorías. La industria constituye uno de los sectores más importantes en la actividad productiva de la economía de la Comunidad Valenciana, tanto por el valor de su producción como por el número de empleos directos e indirectos que genera. Se trata de un sector dinámico y competitivo en el entorno nacional e internacional. A pesar de ello, en los últimos meses y en los últimos años, se han venido produciendo una serie de situaciones críticas que afectan a determinados sectores industriales de nuestra Comunidad, como el sector del textil, el sector del calzado y el mueble especialmente, y que suelen acabar con expedientes de regulación de empleo que terminan, en el mejor de los casos, en una reducción de la plantilla o bien en el cierre total de las empresas. Las causas de esta situación cabe buscarlas en una disminución de la demanda debida a la desaceleración económica, en la excesiva atomización de las empresas del sector, lo que incide especialmente en su estructura de costes y también en la creciente presencia en los mercados de productos procedentes de nuevos países emergentes, como China, India o determinados países del norte de África. Sin duda, un elemento clave en la competitividad del sector industrial valenciano es contar con toda una serie de inversiones, servicios y actividades de promoción, que son imprescindibles para el desarrollo de la actividad industrial. Sin embargo, todas ellas redundarán en una mayor competitividad si se realizan bajo una perspectiva de conjunto, de una forma ordenada y teniendo en cuenta las características básicas de nuestra industria y de nuestro territorio. Por ello, el Grupo Parlamentario Socialista propone toda una serie de medidas tendentes a la ordenación y promoción de la actividad industrial, basadas en el impulso de las infraestructuras, la creación y dotación de suelo industrial, la cooperación empresarial, la potenciación de las exportaciones, el desarrollo de nuevas actividades y la promoción de iniciativas empresariales. No cabe la menor duda que las infraestructuras son necesarias para un determinado nivel de desarrollo económico. No son, mi mucho menos, una condición suficiente, ya que se deben dar otras muchas condiciones complementarias, pero son una condición necesaria para la comunicación entre sectores, poblaciones, proveedores y mercados. En una comunidad, como la nuestra, en la que mayor parte de las exportaciones se realiza por carretera, las infra - estructuras son básicas, al igual que el desarrollo de la logística es fundamental para la mejora de la competitividad de nuestras empresas. Por ello, consideramos que la Generalitat Valenciana debe impulsar infraestructuras, dado que son uno de los principales factores determinantes del desarrollo empresarial, por lo que es necesario avanzar en su mejora y crecimiento sostenible por razones de equidad y de cohesión territorial. La conselleria, a través del Sepiva, debe elaborar un programa integral de suelo industrial, promocionando nue - vo suelo, rehabilitando el existente y otorgando una visión integral a la nueva localización espacial de la actividad, para favorecer la implantación de pymes y de empresas de base tecnológica sobre todo. En este sentido es necesario crear suelo industrial bajo criterios de actividad económica, ordenada y sostenible. En un país moderno y acorde con los parámetros de crecimiento que deben imperar en el siglo XXI no cabe la ubicación de polígonos industriales por doquier, sin criterios de sostenibilidad, situados junto a zonas residenciales o zonas de valor ecológico, sin medios de transporte públicos o lejos de las infraestructuras de transporte, que es lo que está sucediendo actualmente en nuestra comunidad. En este sentido, la conselleria debe ser valiente y afrontar los retos que un país culto y próspero debería asumir, el de una economía respetuosa con el territorio, con sus habitantes, con su cultura y con su medio ambiente. Por lo que también debería, mediante el Plan de adaptación e infraestructuras medioambientales en polígonos industriales, llevar a cabo la modernización de infraes - tructuras en parques industriales, a través de la mejora de polígonos industriales y la dotación de servicios necesarios de carácter urbanístico, tecnológico, energético, medioambiental, que son sistemas de gestión medioambiental en zonas industriales. Por otro lado, el tejido empresarial de la Comunidad Valenciana está formado por empresas de reducido tamaño, lo que se conoce como pymes, lo que supone un inconveniente a la hora de acceder a los beneficios de las economías de escala y, por ende, a las posibilidades de competir o de ser eficientes en costes, en aspectos tales como negociar favorablemente con proveedores y compradores de productos. Por ello, y con el fin de intentar paliar, en la medida de lo posible esta desventaja competitividad, la conselleria, a través del Impiva, debe fomentar la cooperación interempresarial en todas las fases del proceso de fabricación y de distribución para mejorar la eficiencia empresarial. La capacidad exportadora de la economía valenciana ha constituido una pieza clave en nuestro crecimiento. Su propensión, superior a la de la economía española, empieza a variar. Desde algunos años, la pérdida relativa de peso en el conjunto de las exportaciones españolas que vienen registrando las exportaciones valencianas constituye un hecho incuestionable. La mayor propensión exportadora de la economía valenciana con respecto a la española comienza a reducirse en los últimos años, pasando del 14,37% de 1985 al 12,08% del año 2003, en porcentaje de exportaciones de

4 Pàgina Comissió d Indústria, Comerçi Turisme la Comunidad Valenciana sobre el total nacional. Ello, unido a la dificultad que tienen nuestras empresas a la hora de exportar medidas o tamaño y a la cultura empresarial de las mismas, hace necesario que la conselleria, a través del Ivex y de la línea de apoyo y promoción de productos de la Comunidad Valenciana, elabore un programa de promoción de la exportación, junto con las cámaras de comercio de la Comunidad Valenciana, para potenciar la cultura, potenciar la cultura exportadora de las empresas y la formación de especialistas y expertos. La industria valenciana es de carácter tradicional, sien - do, por tanto, empresas de bajo contenido tecnológico y muy sensibles ante cambios del mercado en el que trabajaban. Algo que en los últimos tiempos hemos estado viviendo en la Comunidad Valenciana, sobre todo en las comarcas de monocultivo industrial en las que se ha destruido empleo, siendo especialmente grave esta situación en algunas poblaciones, como Onteniente, donde el desempleo aumentó un 8,3% en 2003, Crevillente con un aumento del desempleo del 15,6% y Elda con un 17,4%. Por ello, y con el fin de paliar en la medida de lo posible esta situación, la Conselleria a través del Impiva debe impulsar la promoción de actuaciones que ayuden a facilitar el desarrollo de nuevas actividades importantes por sus potencialidades económicas y de empleo. Por último, la administración tiene la obligación de facilitar la tarea, facilitar el cumplimiento de los deberes a las empresas. Por lo que es necesario que la conselleria simplifique al máximo la gestión administrativa en la promoción de iniciativas empresariales. Esta es una reivindicación constante de las asociaciones empresariales y que sí depende única y exclusivamente de la administración autonómica. Entendemos que todas estas medidas son fundamentales para facilitar que esa destrucción de empleo que se está produciendo últimamente en nuestra comunidad desaparezca, que nuestra comunidad en lugar de ir hacia detrás vaya hacia delante, que es hacia donde debe de ir. Nada más y muchas gracias. Muchas gracias, señora Marco. Por el Grupo Parlamentario la Entesa tiene la palabra la señora Pérez. Cuando quiera. La senyora Pérez i Martí: Senyories, fa un any, poc més o menys, aquesta proposta de resolució haguera estat una aportació molt important per reconduir la situació agreujada que sofreix la indústria tradicional valenciana. En estos moments, el grau d agreu - jament és superior, per tant havem perdut l oportunitat de començar a treballar abans, encara que les xifres d ocupació en el sector industrial siguen, segons el Govern Valencià, superiors en comparació amb altres sectors de l economia valenciana. Quan aquest govern es refereix a les empreses no pot basar-se exclusivament en el sector immobiliari, encara que el mateix siga un dels millors motors del desenvolupament valencià o del desenvolupament general dintre de l economia. A hores d ara, mesclats en el mercat lliure, marca lò - gicament de la globalització, en acords per motius d estat amb tercer països, per l adopció de productes que en els mateixos es fabriquen, els plantejaments i les actuacions deuen ser diferents amb tota lògica mitjançant els estudis necessaris per un desenvolupament econòmic modern, que a més marque el contrapunt necessari entre els acords exte - riors i les necessitats interiors. En el sector tèxtil, no havent arribat al màxim de la cri - si, no s ha d oblidar que des de fa dos anys venim parlant de la mateixa, però si no es busca un contrapés de desaparició... o siga, si no es busca un contrapés a la situació actual del tèxtil, la desaparició del sector tèxtil, un sector tradicional, va a desaparéixer del País Valencià i lògicament no tornarem a gaudir d aquest producte. En el calcer l evidència de la destrucció és més clara. I sembla ser que una de les solucions, les últimes solucions que han aparegut en premsa i en diaris d economia és revi - sar els sous de treballadors i de treballadores, o siga tornar al segle XIX, sense cap tipus de complex, la qual cosa em preocupa greument. Aquestos sectors, senyories, han estat exportant a molts països entre ells l Orient Mitjà. I la crisi, vulguem o no, comença a detectar-se arrel de la invasió a l Iraq, ja que el boicot als productes valencians va ser el detonant més eminent. Per altre costat, és evident que les noves reestructuracions mundials condueixen a esta situació que travessa actualment el País Valencià. Però, com que des d Esquerra Unida creem en la promoció de l activitat industrial, i vostés coneixen els meus plantejament al respecte, estem d acord amb l impuls de les infrastructures, l elaboració d un programa integral de sòl industrial nou, així com la re - habilitació de polígons en les seues infrastructures d això parlarem a continuació en una proposta de resolució novala modernització de les infrastructures dels parcs tecnològics al País Valencià, el promoure per mig de l Impiva la cooperació interempresarial. Creem en la simplificació de la gestió administrativa per a la promoció d iniciatives em - presarials, com no? I és per totes aquelles coses per les que, en nom d Esquerra Unida-l Entesa al País Valencià, recol - zarem la proposta de resolució presentada pel Partit Socialista. Muchas gracias, señora Pérez. Por el Grupo Parlamentario Popular tiene la palabra el señor Mundo. Cuando quiera. El senyor Mundo Alberto: Senyores i senyors diputats. Estem davant d una proposició no de llei que ens parla de la dimensió dels sectors industrials a través d una sèrie de propostes, propostes enumerades en la intervenció de la senyora Marco, en primer lloc, sobre el tema del que són les infrastructures del sòl industrial. I parlarem, com bé deia la senyora Pérez, després en una proposta de resolució que va posterior a la mateixa. Nosaltres, des del Partit Popular, pensem que s està realitzant una política adequada quan al que és el Sepiva, quan el que és la promoció de polígons industrials en la nostra comunitat autònoma. Per una part, l empresa Sepiva pro - mou una sèrie de projectes, que estan en construcció i altres àrees de sòl que en este moment estan planificades per a portar-se a terme, per a poder atraure nous inversors, per - què puguen al mateix temps poder sortir de dintre de les ciutats xicotetes empreses que puguen arribar en eixos polígons industrials a consolidar eixa necessitat que representa eixes noves possibilitat que li donen i li brinden en noves àrees industrials que estan creant-se en la nostra Comunitat.

5 Comissió d Indústria, Comerç i Turisme Pàgina 5 El Sepiva participa en una vintena de projectes en este moment de distinta envergadura, des de polígons com deia abans locals, polígons en els quals es preveu dotacions de sòl per a possibles indústries grans que puguen vindre a la nostra... i que en este moment estan venint a la nostra co - munitat, suma en total uns vint milions de metres quadrats de superfície, entre els quals cap destacar tant el parc empresarial Joan Carles I a Almussafes, com el parc de Sagunt i el parc de Castelló, els quals es troben en moments de posada en marxa. Estos projectes... a més de tot això, que el Sepiva està iniciant, n hi ha un pla que s ha presentat molt recentment per a la promoció de sòl industrial en la nostra comunitat, en el qual se presentava... és un pla que es denomina la cre - ació (inintel ligible) Isis per a iniciatives de sòl per a indústries i serveis, per a crear nous sòls en la nostra comunitat, nous sòls que puguen acudir noves iniciatives empresarials, i per fer un estudi exhaustiu en la construcció de nous parcs científics, espais d innovació a la Comunitat Valenciana. A més de tot això, des de fa ja uns anys s està portant una política de donar unes línies d actuació de subvencions, al que són els polígons industrials de competència o de creació municipal, i altres polígons industrials, per a po - der, juntament en iniciatives municipals poder modernitzar les infrastructures que en este moment havien quedat obsoletes, i per les necessitats puguen desenrotllar-se d una forma molt més positiva. I per tant, en política de parcs indus - trials del Sepiva, i per la política de noves ajudes per al foment i per a la consolidació de nous parcs industrials, s està portant, jo pense, una política adequada de cara a consolidar eixos parcs industrials o eixos parcs empresarials en llocs adequats, juntament en les infrastructures. No cal oblidar que les infrastructures són vitals per al desenrotllament de les mateixes, i tenim infrastructures com l autovia de la Plana, per exemple, en la zona de Castelló, que ha fet possible d alguna forma lligar tot el que són les zones industrials de la nostra província. I que d alguna forma contribuixen, com no, a la ubicació dels llocs idonis d estes zones industrials, i que puguen ser molt més atraients per a tota la indústria i per al que puga tindre. Després, el foment i la cooperació empresarial i la promoció de noves activitats industrials, no tots sabem que les pymes són indústries xicotetes que necessiten d un programa de règim interempresarial de cooperació, per a que fomenten els acords de cooperació interempresarial de caràcter productiu, comercial o inversió conjunta, que se promouen des de la propietat en conjunt de les avantatges i sinergies generals en els processos de cooperació. Vol dir que des de l Ivex està incloent un pla d internacionalització de les empreses, en les quals puga ajudar, i ho hem sentit en repetides ocasions estos últims dies en intervencions que ha hagut en el ple d esta cambra; en les quals se li dóna la importància que està donant este govern per a la exteriorització de l Ivex en nous mercats, en noves zones, l ampliació del que representa també tot el que des de l Ivex podem tindre nous mercats en els quals poguérem nosaltres tindre la nostra presència. I al mateix temps facili - tar, com no, fórmules de comerç associat per a millorar el desenrotllament competitiu del que són les nostres xicotetes empreses. Per una altra part el Pla d internacionalització de les empreses, a través del Piev , que s ha elaborat junt en el consell de cambres, trace unes línies estratègiques de la política que està conselleria està portant a cap per mig de programes, actuacions, serveis i activitats de - senrotllats per l Ivex, que disposa per a crear empreses a la Comunitat Valenciana en el desenrotllament dels seus processos d internalització. És una de les facetes importants també de les quals considerem que la nostra conselleria s està demanant per a facilitar la labor d estes pymes de la nostra comunitat. Al mateix temps estàvem parlant abans de sectors tradi - cionals en problemes, que en estos moments s està treballant i s ha firmant ja uns convenis de col laboració en associacions representatives de sectors econòmics valencians com agroalimentari, el ceràmic, el tèxtil, confecció-calçat, components joguet, mobles, maquinària i transformats de metall, principals en la nostra exportació. Convenis de col laboració a través de l Ivex, per a poder buscar fórmules d actuació conjuntes, en pro de la promoció exterior dels nostres productes per a facilitar i traure fórmules innovadores de promoció dels nostres productes. També per la simplificació i la gestió administrativa de les iniciatives empresarials, és un dels punts que abans la senyora Pérez estava indicant; és una de les coses que la Conselleria d Empresa, Universitat i Ciència, esta nova conselleria que aglutina el que és l empresa, la universitat i la ciència, tot conjunt en una mateixa conselleria. El motiu de la seua creació ha sigut la pionera en processos d agilització i simplificació administrativa, en la creació i implan - tació dels projectes Martin i Gustavo, tant en la seua vessant d automatització de rutines, acollint les tecnologies més innovadores en cada moment, com la d eliminació de traves i incomoditats a l administrat. Tasques que en alguns dels casos s ha extés a la resta de l administració de la Ge - neralitat. Avui el ciutadà es pot dirigir directament a la pàgina de la conselleria per a treballar en uns serveis interactius i in - formar-se, accedir als registres públics, presentar sol licituds, sol licitar acreditacions, etc. Per la seua part, l Impiva, ha portat a cap una àmplia labor de simplificació i la tramitació administrativa, simplificant els seus processos de gestió de programes, obrint la possibilitat d utilitzar els mitjans telemàtics. Els quatres centres europeus d empreses innovadores d Alcoi, Elche, Castelló i Paterna, acullen punts d assessorament i inici de la tramitació per a la crea - ció d empreses acollides a la forma jurídica de societat limitada, nova empresa, posada en marxa el passat any, i que permet la creació d una nova empresa en un termini récord de quaranta-vuit hores. Per tant, són tota una sèrie de mesures que pense que han incidit directament en el que és la dinamització dels sectors industrials de la nostra comunitat. I, com bé deia en tota la meua exposició, pense que són mesures importants de cara a aconseguir que la nostra comunitat seguisca tre - ballant en el camp de la indústria, potenciant els nous mer - cats, potenciant i ajudant a les xicotetes empreses i creant les infrastructures adequades. I per tant, estem treballant en eixa línia i anem a rebutjar la seua proposició no de llei. Muchas gracias, señor Mundo. Para réplica, tiene la palabra la señora Marco. La senyora Marco Gual: Gracias, señora presidente. Bueno, en primer lugar agradecer al Grup de l Entesa su apoyo a la proposición no de ley, porque entendemos, estamos yo creo que los dos grupos parlamentarios preocupados por el futuro de nuestra comunidad. No puedo coincidir con las palabras del señor Mundo, porque, bueno, pues realmente a mí cada vez que le oigo,

6 Pàgina Comissió d Indústria, Comerçi Turisme pues me recuerda una frase. Esa frase de este expresidente de nuestro país llamado señor Aznar, aquello de España va bien, España va bien. Yo no sé realmente para quién va bien, porque aquí ya no es Comunidad Valenciana va bien, aquí es la Comunidad Valenciana va fenomenal en las pala - bras del señor Camps, el molt honorable. Yo no sé para quién irá fenomenal, porque si con todo lo que ustedes están haciendo se están perdiendo puestos de trabajo, se están cerrando empresas. Los empresarios se quejan de la falta de sensibilidad hacia sus iniciativas. Se quejan de que los trámites administrativos son complejos, muy complicados para poder abrir empresas. Se quejan de la falta de ayuda. Se quejan los alumnos que terminan en las facultades, de saber dónde tienen que ir y cómo tienen que abrir una empresa. Si la gente se queja y las empresas cierran y hay cada vez más desempleo en los sectores industriales tradicionales, yo no sé para quién va bien, para quién va fenomenal esta comunidad. Porque para mí no va fenomenal. Y los datos lo dicen. Mire, usted nos ha hablado de polígonos industriales, que veinte millones de metros cuadrados, y bueno, pues sí que es verdad que usted ha hablado de varios parques. Mire, el parc Sagunt quiero recordarle que este parc no se haría si no fuera porque el cincuenta por cien del capital es del Estado, el Estado y en este caso del gobierno socialista en Madrid. En cuanto al parc Castelló, quiero también recordarle, me parece que se ha tenido que poner la señora Cristina Santamarina de acuerdo con los propietarios, para que los propios propietarios del terreno sean los promotores del suelo industrial. Porque he de recordarle que el nivel de ejecución de los presupuestos de la antigua Conselleria de Industria, Comercio y Turismo, hoy de Empresa, Universidad y Ciencia, es uno de los más bajos, uno de los más bajos de todas las consellerias. Lo que es la ejecución del presupuesto. La única partida que ustedes ejecutan al cien por cien es la de gasto de personal y porque no la pueden evitar, no pueden evitar ejecutar menos. En cuanto al polígono, también le quiero recordar algo que me dijeron el otro día un empresario de Castellón, llevan diez años intentando hacer un polígono industrial en Almazora, eh, diez años, se dice pronto, los diez años que ustedes están gobernando. Y daba lo mismo el color del gobierno, no había forma de avanzar en el polígono industrial de Almazora. Y también le quiero recordar que en cuanto lo que son servicios públicos hice una encuesta, la hice yo, no son datos, la hice yo aleatoriamente preguntando a determinados municipios de Valencia, y era aleatorio. Y en ninguno de los casos habían servicios públicos de transporte para acceder a los polígonos industriales. Yo no sé para quién la economía o va bien el suelo industrial en la Comunidad Valenciana. También me ha hablado usted de ayudas a polígonos industriales. La verdad es que esto es un poco fariseo, porque hace poco leí en la prensa que el señor Barrachina, a lo me - jor usted lo conoce, no?, un diputado del grupo parlamentario en Madrid, y que estuvo aquí, autonómico; tuvo la desfachatez de decir en la prensa que los incumplimientos del Partido Socialista a nivel nacional, que no apoyaban un polígono industrial en Jérica. Un polígono industrial que el partido socialista en Madrid no apoyaba un polígono industrial en Jérica. Y lo ponía como un incumplimiento del partido socialista en un año de gobierno Zapatero. Le he de recordar que en las enmiendas de los presupuestos 2004 y 2005 que he presentado enmiendas para que se haga un polígono industrial en Jérica. Y han sido ustedes, el Grupo Parlamentario Popular aquí en las Cortes Valencianas los que han votado en contra de este polígono industrial. En cuanto a lo que son infraestructuras, grandes infraes - tructuras le quiero recordar que en la cumbre empresarial de Peñíscola, el molt honorable señor Camps, las únicas promesas de inversiones que pudo decir allí delante de todos los empresarios de la Comunidad Valenciana, fueron infraestructuras que son inversiones de carácter nacional, que provienen del Estado. En cuanto a lo que es el Plan de internacionalización del Ivex, dice que es verdad que el gobierno de la Generalitat Valenciana le da mucha importancia a la exportación. La verdad es que sí que le da importancia, pero no para lo que le debería de dar importancia, que es para ayudar a las em - presas valencianas a exportar, abrir nuevos mercados y abrir nuevos nichos de mercado en lo que son mercados maduros. No. Sí que es verdad que le da importancia, pero le da importancia para que determinadas personas cercanas tengan un puesto de trabajo y además muy bien remunerado. Porque he de recordarle el caso del Ivex y Tabares y Lagier, verdad? Ahí sí que Vaya finalizando, señora Marco, por favor. La senyora Marco Gual: Gracias, señora presidenta. Termino enseguida. El Ivex y el señor Julio Iglesias, este magnífico señor que cobró no sé cuántos millones libres de impuestos pagados con los impuestos de todos los valencianos y en paraísos fiscales. Le quiero recordar también el caso de Ivex Méjico, y el caso de Ivex Marruecos que también tendremos la oportunidad de debatir aquí cuando el señor conseller venga a esta comisión. Y luego, por último, me habla usted de convenios con otros sectores para la promoción. La verdad es que a ustedes lo que sí que les gusta es firmar convenios. Mucha publicidad, mucha propaganda. Todo son titulares. Vamos a invertir, vamos a invertir, vamos a invertir. Vamos a hacer convenios. Y la verdad es que el famoso Plan industrial del señor Nieto, ni se le ve ni se le espera, y ahora me parece que ha contratado a dos consultoras o tres, no sé cuántas, y no sé por cuánto dinero Señora Marco, por favor La senyora Marco Gual: y mientras tanto las exportaciones bajan, las importaciones suben, y la tasa de cobertura es la más baja de toda la historia, sobre todo ha ido en caída libre en los ochos últimos años de los diez que ustedes gobiernan la Comunidad Valenciana. Muchas gracias. Gracias, señora Marco. Para réplica, tiene la palabra el señor Mundo. El senyor Mundo Alberto: Senyora Marco. Vosté me diu en la seua rèplica que està preocupada, perquè pensa que mos pareixem en el discurs al que l expresidència d Aznar parlava que quan España va bien. Que

7 Comissió d Indústria, Comerç i Turisme Pàgina 7 repetisc... jo pense que estem vivint en comunitats diferents. Vosté està veient una visió de la Comunitat Valenciana totalment diferent a la que estem veient nosaltres, des de l òptica d una comunitat que som pioners a España en molts sentits. No en el sentit de l atur ni en el sentit d altres paràmetres importants de l economia. Tanmateix nosaltres cada vegada que parlem que la Comunitat Valenciana està creixent en empreses, vosté se n va a fets molt puntuals de percentatges que si aquí ha passat açò, que aquest sector té eixa problemàtica. Però no està parlant que nosaltres en estos dos anys que portem governant la comunitat, estem creixent més del compromís que teníem en un principi de llocs de treball que s han creat en la nostra comunitat. Que cada dia s estan creant, analitzant el número de llocs de treball que s han creat a la Comunitat Valenciana, llocs de treball nous a la Comunitat Valenciana estos dos últims anys. Vol dir que estem en una comunitat viva, i en una comunitat que està fent les coses bé, perquè, al contrari, no estaria al lloc on està, però desgraciadament ens trobem amb moltes problemàtiques que vosté ha volgut en este moment desvirtuar actuacions. Jo penso que actuacions com és el tema del Parc de Sagunt, dient que és una actuació que va al 50% per l Estat, igual que en les infrastructures, que acaben de firmar un conveni d infrastructures també per a fer moltes infrastructures que les farà l Estat i les farà la Generalitat. Som solidaris en totes les coses i hem de fer-les conjuntament, hem de fer-les conjuntament, i vore que quan nosaltres també reclamem certes inversions per a la nostra co - munitat les demanem perquè considerem que són necessàries i vitals per a la nostra comunitat. Per tant, nosaltres pensem que és una obligació de tots participar, de fer les coses i tirar-les endavant, però nosaltres estem fent les coses i sembrant les coses perquè funcionen i perquè les coses vagen bé. Se n ha anat a fets als polígons i al tema d infrastructu - res molt puntuals, que si el polígon de Jérica, que si el senyor Barrachina que el conec perfectament al senyor Barrachina, està parlant del polígon industrial de Jérica... Jo li diré que he sigut molts anys alcalde i una de les reivindicacions que l alcalde de la ciutat, tots demanem dos coses: que facen el polígon industrial la majoria dels alcaldes i que facen una residència de majors. Són dos de les coses que quasi tots els alcaldes, i, sobretot, en molts pobles estan demanant. Jo pense que les coses s han de fer d una forma que es puga distribuir d una manera equitativa en molts més llocs, no dic que el de Jérica no faça falta, jo no em referisc a això, sinó que realment quan es planifique es planifique d una forma que es puga vore on, de quina manera i com es planifiquen tota eixa sèrie d inversions que, indubtablement, són importantíssimes per a qualsevol població en la qual van col locades. Per tant, jo pense que repetisc els projectes que hi ha en el Sepiva de polígons industrials són molt importants, hi ha molts metres quadrats, durant este any 2005, doncs, s han iniciat obres a Tibi, a Xixona, a Utiel i s han ficat en marxa polígons industrials en Alcalà, a Monòver, a Carcai - xent, a Canals, a Siete Aguas, a Moixent, a Anna Vull dir que hi ha una sèrie de projectes que s estan realitzant, s estan fent a la Comunitat Valenciana i demostren el nivell i la importància que li ha donat des de la conselleria estos anys a la implantació d eixa xarxa de polígons industrials impor - tants per al desenrotllament del que és la indústria a la nos - tra comunitat. Jo recorde polígons industrials, i també li vaig a donar un exemple del meu poble quan, en un principi, deien que eixe polígon el farien i el seu partit va dir que en quatre anys la única cosa que creixeria són malves, que no tindríem ni una indústria. Els invite, doncs, als polígons industrials, que en estos moments els fa falta infrastructures d accessos encara, hi ha coses però no són urgents, hi ha coses per anar treballant, però, vull dir que totes les coses no estan fetes. Continuarem treballant en eixa línia i acon - seguirem que la xarxa que estem fent industrial a la nostra Comunitat Valenciana siga viva, important i que puga do - nar solució a les visions de futur que des de la conselleria s estan donant. La creació d eixes oficines Isis ens donarà un estudi exhaustiu de noves necessitats per a implantar nous polígons industrials a la comunitat. Referent a l Ivex. L Ivex, ja li hem dit moltes vegades la importància que des del Grup Popular i el president Camps li està donant al que són les oficines d Ivex a l estranger, que continuaran creant-se noves oficines Ivex, no per col locar la gent sinó per donar-li faena a les empreses, buscar nous mercats emergents que puguen d alguna forma ajudar i consolidar a la indústria nostra de la Comunitat Va - lenciana i, com no, a ser referent una altra vegada a la Comunitat Valenciana del que representem en el mercat in - ternacional com una comunitat industrial, que és del que estem parlant en este moment, recordats Vaya finalizando. El senyor Mundo Alberto: per altres actuacions. Moltes gràcies. Muchas gracias, señor Mundo. Finalizado el debate, pasamos a votación. Votos a favor de la propuesta? 7. Votos en contra? 8. Abstenciones? No hay. Por 7 votos a favor, 8 en contra, queda rechazada la propuesta. De conformidad con el acuerdo al que han llegado los portavoces de los distintos grupos parlamentarios, vamos a hacer una alteración en el orden del día y el punto que ahora corresponde es: Toma en consideración de la Proposición no de ley sobre realización de un estudio exhaustivo sobre el mapa de polígonos industriales, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: l Entesa. El número de registro es el Tiene la palabra la señora Pérez. Cuando quiera. Proposició no de llei sobre realització d un estudi exhaustiu sobre el mapa de polígons industrials La senyora Pérez i Martí: Senyories, jo recorde quan vam entrar en democràcia i quan d una forma molt generalitzada es parlava als munici - pis i es deia: Vostés han de tindre molts projectes preparats i en el calaix per a dur endavant i desenvolupar d una forma moderna la nostra comunitat. A l any 1992 n hi hagué un boom, dintre de totes estes situacions, al meu parer injustificat sobre la indústria i les empreses, perquè les mateixes ja eren existents al País Valencià, tenien una marca de garantia i de qualitat davant al -

8 Pàgina Comissió d Indústria, Comerçi Turisme tres mercats a l estranger, que es deia en aquella època, i que, per tant, jo considerava que aquest plantejament era injustificat. Però, el mateix ens va conduir al fet que els municipis del País Valencià volgueren comptar amb un polígon industrial. El motiu era evident: el grau de benestar de les famílies valencianes passava i passa en l actualitat per tenir un lloc de treball estable i remunerat els 365 dies de l any. Aquesta situació solament es donava a la indústria i es dóna hui en dia sense cap dubte. Al mateix temps, les universitats començaven a comptar amb noves titulacions que feien factible que els nostres estudiants comptaren amb llocs de treballs ben remunerats, que tinguérem noves empreses, que la creativitat en la indústria fóra una realitat i que poguérem exportar i vendre en l interior altres coses que mai havíem tingut. Per tant, la indústria era eixa gallina jo dic dels ous d or que tothom volia tenir per com he dit abans gaudir d un millor benestar. Ara bé, com que tot municipi gran, mitjà i xicotet comença a crear en varis anys polígons industrials, ens trobem en la tessitura que molts estan infrau - tilitzats, que moltes empreses decideixen botar-se les normes que el govern, mitjançant el que els mapes de polígons estableix, i amb el que les empreses volen, on els dóna la gana, on és més del seu propi interés i no d un interés general. Comptem amb un cas de fa uns anys, que vaig a expo - sar-lo sense que ningú se senta oferit pel que vaig a contar, perquè em vaig negar en aquell moment a dur-lo com a de - bat a les Corts Valencianes, però, com que ja està tot solucionat, m agradaria exposar-lo. Miren, senyories, vaig a contar-los un cas que el vaig viure, que conec als propietaris de l empresa i valoren, valoren el que han realitzat. Fa uns anys, com dic, una empre - sa anomenada Cartonajes Bernabeu un bon dia decideix establir-se en el municipi de l Olleria, i, a més, d alt d una muntanya que arreplegava unes quantes desenes d hectàrees de terra, totes dedicades al cultiu, i que estaven actives, o siga, els llauradors, bé de l Olleria o bé del poble del costat, majoritàriament del poble del costat, eren els propietaris d aquestes terres. Bé, la muntanyeta, com queda al costat de l autovia que condueix des de la Vall d Albaida fins a l Alcoià-Comtat, era excel lent perquè és un lloc estratègic per a qualsevol empresa perquè tinga una entrada i eixida de camions i siga factible, vaja!, que no hi hagen més problemes dels que normalment hui en dia i en alguns polígons tenim. Bé, la sol licitud la fa Cartonajes Bernabeu a l ajuntament de l Olleria, l alcalde de l Olleria era amic personal d este senyor, i l alcalde, per via d interés comunitari, li concedeix el permís per a realitzar la construcció d esta empresa, quan al municipi de l Olleria existeixen en estos moments dos polígons industrials totalment infrautilitzats. Amb este mo - tiu, l única cosa que comporta és la destrucció de naus per no estar ocupades, fanals, presa d aigua..., i es converteix en un femater incontrolat sobre el que ningú vol dir res, perquè tots volien tindre eixos polígons industrials, però haguera estat bé oferir eixos polígons industrials en lloc de destruir altres zones. La necessitat del municipi i la necessitat de la indústria en esta situació no era la mateixa. Aquest cas, que no és la meua intenció conforme els he dit abans aprofundir en ell, ja que a pesar de les... (toses. inintel ligible) propietaris de la terra, que ara ocupa l es - mentada empresa, són expropiats, és un exemple del que passa bastant aviat per culpa de no comptar amb un mapa viable de necessitat per part del sector industrial i per la deixadesa que en el seu dia va tenir la conselleria amb falta de sensibilitat per a donar contestació a estes necessitats que demanava la indústria. En una de les propostes de resolució abans debatuda, l anterior, hem tractat esta situació encara que d una forma poc concreta, però al cap i a la fi em sembla que un dels punts es basen concretament en la proposta que ara els presente. En estos moments i a la comarca de la Vall d Albaida, per citar-ne una i perquè abans he parlat de l Olleria, que és part de la Vall d Albaida, a mi m agradaria que tots vostés se situaren en el municipi d Ontinyent. Allí no queda ni un pam de terra per a poder situar noves empreses, noves empreses que, per exemple, marquen el contrapés en la pèrdua d indústries dedicades al tèxtil, perquè allò majoritàriament és industrial i majoritàriament dedicat al tèxtil, però, a més, les que hi ha situades no poden créixer més. Este és el cas de Cartonajes Bernabeu, empresa a la qual vaig tindre el gust de visitar i seure m amb el senyor Bernabeu pare, que és el propietari, amb el senyor Bernabeu fill, que és el director de l empresa. De la mateixa forma que el cas exposat, són vàries les comarques que compten amb el problema per al seu correcte desenvolupament industrial, i tot per culpa de no tenir un mapa de vertebració industrial que done contestació a les necessitats reals de la indústria valenciana. És per aquest motiu i per la necessitat que existeix, davant de la importància que té la indústria i a on la situem, pel que presentem la proposta de resolució per a la seva aprovació, senyories, ja que són molts els polígons infrautilitzats i, a més, existeix un mapa al respecte de l època del conseller Diego Such, començat a estudiar per sol licitud en una proposta de resolució en l any 1996 i presentat en estes Corts en l any 1998, però un mapa que marcava la ne - cessitat que en aquell moment..., o siga, els polígons que teníem en aquell moment, però no marcava les necessitats o com havíem de desenvolupar eixos polígons, com els havíem de donar vida, com havíem de vertebrar les infras - tructures necessàries, etcètera. Des d aquell moment fins a les hores molts d ells estan destruïts. Per tot açò, considere la conveniència de realitzar, en el temps i forma que s estime per part de la conselleria, un es - tudi sobre els polígons infrautilitzats de la nostra comunitat per dotar-los de vida i donar contestació a totes aquelles empreses, noves empreses que es volen instal lar al País Valencià i que seria convenient que s indicara per part del govern en quins polígons o en quines zones industrials haurien de situar-se sense fer malbé, ni molt menys, el medi ambient conforme s ha fet fins a les hores. Muchas gracias, señora Pérez. En nombre del Grupo Parlamentario Socialista, tiene la palabra la señora Gay. Cuando quiera. La senyora Gay Bódalo: Gracias, señora presidenta. Bueno, como ha dicho la señora Pérez, esta proposición no de ley está íntimamente relacionada con la primera, que el Grupo Popular acaba de rechazar. El Grupo Socialista va a prestar su apoyo a esta proposición no de ley porque entendemos que la planificación de estas infraestructuras, que son fundamentales para el desarrollo adecuado de la actividad económica, es esencial, sobre todo en los momentos actuales en los que los índices de productividad de la Comunidad Valenciana no son demasiados favorables y en los que los sectores tradicionales de la industria valenciana, a

9 Comissió d Indústria, Comerç i Turisme Pàgina 9 pesar del Consell, están inmersos en una crisis cuya resolución es necesaria apoyar con políticas industriales que en los últimos años han brillado por su ausencia. Esta situación de crisis o de recesión del sector requiere tomar medidas concretas y con carácter de urgencia que permitan dinamizar el desarrollo económico de los sectores industriales de la Comunidad Valenciana. Y una de las me - didas concretas a adoptar es precisamente el impulso de las infraestructuras como uno de los factores determinantes del desarrollo industrial, impulso dirigido a la mejora de los polígonos existentes, haciéndolos compatibles con la sostenibilidad y llevando a cabo su modernización, dotándolos de los servicios necesarios de carácter urbanístico, tecnológico, energético y medioambiental. La medida también debe contemplar el crecimiento del suelo industrial, el aumento de la oferta del suelo industrial, atendiendo a razones de equidad y de cohesión territorial. Estas medidas de impulso, sin embargo, tienen que atender para ser eficaces a una planificación previa, a un programa de creación de suelo industrial, de acuerdo con los criterios de actividad económica ordenada y sostenible y que favorezca la implantación de pequeñas y medianas empresas de base tecnológica. El conseller Peralta y el señor Mundo se han referido a ello en una comparecencia en el año 2003, que anunciaba la puesta en marcha de un plan de promoción de parques empresariales e industriales con un nuevo modelo de parque de tramitación y titularidad autonómica, que produciría alrededor de 20 millones de metros cuadrados con una inversión de nada menos que unos millones de euros. Sin embargo, esto se ha quedado en el anuncio porque, desde luego, las inversiones millonarias no han existido. Y además es urgente para un adecuado desarrollo económico acometer inversiones en la creación de suelo industrial. Y no solo lo decimos nosotros. Ayer mismo, el día 18 de abril, el señor Antonio Lis, director de Valencian Community Investment, recientemente inaugurada, declara en un periódico: Nos hace falta mucho más suelo industrial. Estamos en contacto con Sepiva porque necesitamos más suelo de calidad, con unas prestaciones adecuadas al tipo de inversión o industria que queremos instalar. Hay que trabajar en la modernización de los parques industriales porque tenemos muchos polígonos industriales, pero a lo mejor esta dispersión no es adecuada. En definitiva, inversión en la creación de suelo industrial que permita el asentamiento de empresas de interés in - dustrial o tecnológico alto y, además, una planificación adecuada de estas inversiones. Gracias. Muchas gracias, señora Gay. Por el Grupo Parlamentario Popular, tiene la palabra el señor Martínez. Cuando quiera. El senyor Martínez Rodríguez: Gracias, señora presidenta. Señora Pérez, vamos a ver si es posible que lleguemos a un acuerdo en este punto, porque es nuestra voluntad que así sea. Y vamos a ver si es posible el consenso. He de decirle que la Conselleria de Empresa, Universidad y Ciencia promueve y lleva a cabo proyectos de construcción e infraestructuras de suelo, que facilitan la localización de empresas y contribuyen a mejorar las ya construidas haciéndolas más atractivas mediante la mejora y la modernización de sus instalaciones y la dotación de servicios innovadores, y siempre con la finalidad de que esta oferta de suelo sea un elemento adicional de competitividad para las empresas que allí se instalen. La conselleria impulsa tanto la oferta de suelo empresarial nuevo como la consolidación del existente, con criterios de oportunidad estratégica y de promoción del desarrollo industrial. Las actuaciones realizadas se seleccionan en función de los déficit de infraestructuras existentes en cada zona de la comunidad, de las demandas de las empresas instaladas y de sus potenciales, de la adecuación de los polígonos a las exigencias normativas y técnicas de carácter medioambiental, del grado de desarrollo de la actividad industrial y económica de la zona, de la consolidación de dichos polígonos y de la viabilidad de las reformas a realizar en los ya construidos. Por una parte, la empresa de la Generalitat Valenciana, Promoción Industrial Valenciana, Sepiva, promueve la construcción de áreas industriales a las que se dota de las innovaciones más avanzadas tanto en materia urbanística, medioambiental, de equipamientos comunes y de red viaria como en servicios logísticos y de valor añadido. Imagino que usted tiene conocimiento de esto al igual que para construir un polígono se precisan una serie de informes técnicos que han de estar en perfecto orden para que dicho polígono sea puesto en marcha. En los últimos años, Sepiva participa en una veintena de proyectos de distinta envergadura, que algunos ya se han comentado aquí esta mañana tanto por nosotros como por los compañeros que acaban de intervenir hace un momento, y que suman una oferta de unos 20 millones de metros cuadrados para empresas. Entre ellos cabe destacar el ya mencionado Juan Carlos I, en Almussafes; el también mencionado Parc Sagunt, y el de Castellón. Por su parte, la conselleria lleva a cabo el Plan de modernización de polígonos industriales que ayuda a la renovación de los polígonos ya construidos por la iniciativa municipal. Sufraga obras de mejora y adaptación de equipamientos e infraestructuras comunes a las normas vigentes y a las demandas del mercado. Estos proyectos se realizan mediante convenios de colaboración con los ayuntamientos. Desde el año 2000 se han apoyado 125 actuaciones en esta materia, que comprenden en conjunto metros cuadrados con ayudas a los ayuntamientos por importe de 13 millones de euros. La conselleria está revisando el programa de actuaciones del Sepiva, a cuyo objeto social se ha añadido que pueda construir nuevos parques científicos y espacios de innovación en la Comunidad Valenciana con el objeto de que sean instrumento de la Generalitat para crear y diseñar es - pacios atractivos para la implantación de pequeñas y medianas empresas surgidas con vocación innovadora y tecnológica. Se ha hablado también esta mañana de iniciativas de suelo para industrias y servicios, Isis, oficina única y especializada para dinamizar la relación entre las entidades lo - cales y la Generalitat en materia de suelo industrial empre - sarial y de innovación. Esta entidad tiene como finalidad estimular, ayudar, diseñar, asesorar y simplificar las solu - ciones, tramitaciones y actuaciones que los ayuntamientos tienen que realizar para ver convertidas en realidad sus ini - ciativas de generación de suelo productivo. Nosotros compartimos su inquietud en la materia que hoy pone sobre la mesa y estaríamos en disposición de intentar transaccionar la solicitud que ustedes hacen. Y pediría un pequeño receso para ver si es posible llegar a un acuerdo.

10 Pàgina Comissió d Indústria, Comerçi Turisme Muy bien, señor Martínez. Pues cinco minutos de receso, a ver si llegamos a un consenso. Gracias. (Se suspén la sessió a les 11 hores i 27 minuts) (Es reprén la sessió a les 11 hores i 43 minuts) (Inintel ligible)...por los grupos parlamentarios que sustituye a la proposición no de ley presentada por el Grupo Parlamentario La Entesa, que dice así: Les Corts Valencianes insten la Conselleria d Empresa, Universitat i Ciència, perquè en el temps i forma convenients confeccione un estudi sobre el mapa de polígons industrials públics existents a la nostra comunitat, per tal de dotar-los de vida per a la seua utilització i manteniment. Por tanto, sometemos a votación esta propuesta alternativa. Votos a favor? Vale, pues, por unanimidad de los tres grupos, queda aprobada esta propuesta. Seguimos con el orden del día, y de conformidad con el acuerdo que habían quedado los portavoces de los grupos parlamentarios, ahora la proposición no de ley es la toma en consideración de la proposición no de ley sobre apertura de una línea específica de apoyo financiero a los nuevos emprendedores y a la creación de nuevas empresas, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista. El número de registro es Y para su defensa tiene la palabra la señora Marco. Cuando quiera. Proposició no de llei sobre l obertura d una línia específica de suport financier als nous emprenedors La senyora Marco Gual: Gracias, señora presidenta. Señorías. El papel que puede desempeñar la economía de la Comunidad Valenciana en la Unión Europea puede tener una gran relevancia, pero para que se haga realidad el conjunto de los agentes económicos deben impulsar una modernización de su estructura productiva. Es imprescindible avanzar hacia la convergencia en términos reales con el grupo de regiones europeas más avanzadas, del que todavía estamos muy alejados. Y ello exige un fomento decidido de las actividades de mayor valor añadido para lo cual es imprescindible la colaboración de trabajadores emprendedores y un activo papel de la Generalitat en el apoyo a las pymes valencianas que son el elemento fundamental de su potencial económico. Revitalizar nuestra economía industrial precisa de la aportación de capitales. Por un lado, para que los emprendedores sean capaces de incorporar las oportunidades del mercado y de promover la creación de industrias en sectores industriales innovadores. Y, por otro lado, que los capitales que se aporten sean en condiciones adecuadas o ajustadas al plazo, forma y coste. Las posibilidades de que esto se produzca de un modo espontáneo son menores en tanto las condiciones de negocios como la construcción y aledaños, negocios alternativos, gocen de buena salud, y en tanto la administración no sea consciente de la necesidad de los mismos. La situación actual en la Comunidad Valenciana nos indica la necesidad urgente de ser conscientes de esta necesidad y de poner en marcha los mecanismos necesarios para subsanar este déficit de capitales. Algunos datos conforman la fotografía de la situación de la Comunidad Valenciana en cuanto a financiación, y no son datos puntuales sino que son realidades. La empresa valenciana se caracteriza por un elevado ni - vel de endeudamiento y una escasez de fondos propios que estrangula financieramente su futuro económico. Las empresas valencianas en general y, específicamente, las de nueva creación son vulnerables a los cambios que se producen en su entorno, y presentan un claro déficit en innovación empresarial. La actividad de los organismos de apoyo a la creación de empresas en la Comunidad Valenciana carece de estrate - gia o plan de actuación común que favorezca la innovación empresarial y apoye de manera decidida la creación de empresas y su consolidación. Durante los años 2001, 2002 y 2003 los centros europeos de empresas innovadoras, entidades que pertenecen a la red Impiva, ayudaron a crear algo más de 600 empresas, una media de 200 empresas al año, para lo que recibieron una ayuda por parte del Impiva superior a 4 millones de euros, lo que supone una ratio por empresa de casi euros. Esta cifra es claramente insuficiente para el potencial emprendedor de la Comunidad Valenciana y no refleja la realidad de lo que sucede en nuestra comunidad, ya que la creación de empresas no se reduce a la actividad que realizan los CEI u otras entidades dirigidas a este fin. Y han apoyado, los CEI han apoyado la creación de únicamente el 2% de las empresas que se han constituido en la Comunidad Valenciana en el año La Comunidad Valenciana es una de las tres comunidades de la zona este de España, junto con Cataluña y Baleares, que registra un menor avance del ritmo de creación de empresas en relación a la media nacional. La tasa neta, la tasa neta de creación de empresas en la zona del arco mediterráneo fue de un 2,5% en el año 2003, porcentaje sensiblemente inferior a las tasas de la zona centro, con un 4,9%; sur, con un 3,8%, y de las Islas Canarias, con un 3,7%, de acuerdo con el informe La empresa en España, del Servicio de Estudios del Consejo Superior de Cámaras de España. La inversión del sector de capital riesgo, como vía de financiación empresarial, está muy lejos de alcanzar los ni - veles considerados óptimos en la Comunidad Valenciana. A pesar de que la región es la cuarta por su volumen de tejido industrial, que supone el 11% del total y aporta alrededor del 10% del PIB nacional, las operaciones de empresas de capital riesgo solo alcanzan el 2,14%, unos 40,7 millones de euros en el año 2004, muy lejos de lo deseado, que estaría alrededor del 10%. Por tanto, uno de los principales problemas con los que se encuentran los emprendedores a la hora de abordar nuevas inversiones, inversiones tecnológicas, o incluso iniciar una aventura empresarial, es la falta de financiación ade - cuada al riesgo repito adecuada el riesgo que comporta esa nueva aventura. Ante este problema, es necesario generar nuevos mecanismos de financiación empresarial y potenciar los ya existentes, así como las instituciones públicas. Del mismo modo, es imprescindible facilitar la creación de nuevas empresas e impulsar los proyectos de empresas de base tecnológica que son las que generan mayor valor añadido y empleo estable a medio y largo plazo. Así, desde el Grupo Socialista entendemos que el Instituto Valenciano de Finanzas debería de abrir una línea es -

11 Comissió d Indústria, Comerç i Turisme Pàgina 11 pecífica de apoyo financiero a la creación de empresas de base tecnológica. Las consellerias, junto con las asociaciones empresariales, deberían cofinanciar todo un banco de patentes, patentes generadas en la Comunidad Valenciana. La Generalitat Valenciana debería instar a las entidades bancarias autóctonas, las entidades bancarias valencianas, a la creación de un fondo destinado a capital riesgo y capital semilla. Capital riesgo fundamentalmente se utiliza en las fases de funcionamiento de las empresas, ayudándoles al acceso al crédito mediante lo que son garantías recíprocas, bonificaciones o leasing, también a dotar de recursos propios mediante sistemas de capital riesgo, a la movilización de mercados y de innovación financiera, lo que se llama titulización de activos a las que fundamentalmente las pymes no tienen acceso, y a lo que sería la subvención de proyectos. Y el capital semilla debería de ir orientado a la genera - ción de nuevas empresas, sobre todo a la financiación de aquellas ideas en las que detrás no hay un capital, en las que el generador de la idea no puede ir a la actividad privada para obtener financiación. Por otro lado, la Generalitat Valenciana debe potenciar los organismos públicos de financiación de empresas como son el Instituto Valenciano de Finanzas y la Sociedad de Garantías Recíprocas, que últimamente no están muy bien de salud. El Instituto Valenciano de Finanzas debería también abrir una línea de financiación destinada a apoyar mediante lo que son créditos, lo que se denominan créditos blandos, las iniciativas que generen autoempleo. También el establecimiento de líneas de financiación a través del Instituto Valenciano de Finanzas y del Impiva, de actuaciones básicas dentro del sector industrial valenciano, como la búsqueda de nuevos mercado internacionales, la incorporación de tecnologías de la información y de las comunicaciones a todo lo que es el proceso de fabricación, la creación de redes de distribución propias, la formación de personal y todos aquellos aspectos que contribuyan al aumento de la productividad y de la competitividad de las empresas valencianas en un mercado global. Señorías, la colaboración, sin duda, es necesaria de todas las administraciones; (Remors) el victimismo, no. Nada más y muchas gracias. Muchas gracias, señora Marco. Por el Grupo Parlamentario l Entesa, tiene la palabra la señora Pérez. La senyora Pérez i Martí: Senyories, una de les característiques de les valencianes i dels valencians és que, segons diuen, som molt emprenedors i que decaiguem ni a la primera, ni a la segona ni a la tercera vegada en els fracassos que puguem tindre. Això és bo. Però aquesta forma de ser, emprenedors, és difícil en estos moments si eres dona i si eres jove. Si eres dona i si eres jove, lògicament, la banca et demana per a emprendre qualsevol tipus d empresa molts avals, a més de projectes. Quan es dirigixen a l Impiva, el mateix Impiva busca una seguretat sobre les empreses noves, que, a més, l han de donar o bé les caixes d estalvi o bé la banca privada. I este segon pas és molt difícil, és difícil de superar. I, per últim, els proveïdors, davant de joves, dones i nous emprenedors, solen vendre els productes més cars i, a més, els han de cobrar en el mateix moment que els servixen. O siga, tot un seguit de problemes per a avançar en qualsevol tipus de creació d empresa. Així que els emprenedors i emprenedores, a hores d ara, com vostés poden comprovar, ho tenen bastant magre. És difícil per a ells. Si pel contrari, i per donar noves solucions al sistema empresarial valencià davant els nous reptes, es considera necessari assumir nous productes en fabricació, tant per al consum interior com per a l exterior, és necessari buscar fórmules que faciliten i dinamitzen a les i els joves emprenedors. Per a tal fi, deuen facilitar-se les ajudes i, en contrapartida, valorar la importància del que s estima va a ser el producte, si és més convenient o no. Així, doncs, estarà el País Valencià preparant per a nous reptes a l inici d aquest mil lenni. Sol licitar que l Institut Valencià de Finances tinga una línia específica de suport financer per a la creació d empreses amb base tecnològica, jo ho estime possible. Que la Conselleria d Economia i la Conselleria d Empresa, junt a les associacions empresarials, creen un banc de patents cofinançades, és, sense cap dubte, positiu. Que la Conselleria d Empresa realitze davant les entitats bancàries, privades o caixes, actuacions per a crear un fons destinat a capital de risc i capital llavor és necessari. Que la Conselleria d Economia potencie els organismes públics, com l Institut Valencià de Finances i la Societat de Garanties Recíproques, és adequat a la proposta que el Partit Socialista ha presentat avui. Que l institut Valencià de Finances tinga una línia de crèdit considerada crèdit moll per a aquelles iniciatives que generen ocupació estable és una garantia de futur. I que l Impiva, per a la creació d empreses amb incorporació de noves tecnologies formació, xarxes de distribució i la resta, establisca línies de finançament al si de sectors industrials valencians és una prima de futur, i per això s ha d apostar. Per aquestes raons, Esquerra Unida-l Entesa, donarà suport a la proposta presentada. Muchas gracias, señora Pérez. En nombre del Grupo Parlamentario Popular, tiene la palabra el señor Castejón. Cuando quiera. El senyor Castejón Chaler: Senyores, senyors diputats. Senyora Marco, la proposició no de llei que avui ens presenten, com li dia, té uns quants apartats, encara que si intentem resumir-ho, penso que un sol objectiu. L objectiu és el finançament de les noves empreses o el suport financer dels nous emprenedors. Fa uns mesos crec que era en aquesta mateixa sala escoltàvem el senyor conseller, Justo Nieto, en el moment de presentar-nos els pressupostos de la seua conselleria, i ja ens va avançar que del pressupost del seu departament, de 672 milions d euros, per a portar precisament a terme la política industrial del Consell en este any 2005, comptava amb una partida precisament de 76,6 milions d euros. I ho tenia per a uns objectius molt clars. Entre estos objectius estava precisament el de reactivar i aprofundir en els pro - grames d innovació tecnològica en el teixit empresarial. Naturalment, això suposa la millora de la competitivitat del teixit productiu i també promoure l aparició de noves activitats emergents, que seria d alguna manera el tema de fons que avui ens ocupa.

12 Pàgina Comissió d Indústria, Comerçi Turisme Però de la seua exposició, senyora Marco, i de la redacció de la seua proposta, jo vull entendre que hem de centrar-nos concretament en el que és el finançament de la cre - ació de noves empreses. A nivell estatal, ara se m ocorre el paper que podria exercir en este tema l ICO, l Institut de Crèdit Oficial, en la seua línia de finançament i atenció pre - ferent de suport a les empreses amb projectes d innovació tecnològica. Però, naturalment, el que ens interessa és centrar-nos en el que és la Comunitat Valenciana. Naturalment, no és nou d ara que un dels majors problemes, si no el major, de les empreses a l hora de realitzar els seus projectes d inversió és, naturalment, l obtenció del finançament, sobretot a llarg termini, en condicions adequades. Vostés saben perfectament que l Institut Valencià de Finances es va crear amb l objectiu d afavorir precisament el finançament de projectes d inversió en actius fixos i per a propiciar l adequat equilibri financer a mitjà i llarg termini, i amb, naturalment, l objectiu de fomentar i encoratjar els necessaris equipaments que incrementaren la productivitat i la competitivitat i, en definitiva, el desenrotllament econòmic i social de la Comunitat Valenciana, sense oblidar-se de la creació d ocupació. Bé. Este objectiu es complix perquè des de l Institut Valencià de Finances s ha desenrotllat un model de finançament autonòmic, l objectiu del qual és precisament la provisió de finançament al sector privat. I això ho fa perquè cobrisca les seues necessitats. I ho està fent bàsicament, actualment, de dos formes: amb la concessió de crèdits a favor de les empreses privades i amb la participació i suport a altres societats que faciliten el finançament a les empreses privades. Per tant, el que vostés sol liciten de l Institut Valencià de Finances ja s està duent a terme. L Institut Valencià de Finances, directament o de forma indirecta, a través de la seua empresa participada, com vosté dia, en la Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat Valenciana, ja està oferint a les empreses valencianes un ample ventall de possibilitats de finançament, tant en forma de préstecs com leasings, rentings, descomptes comercials. Fonamentalment això ho fa a llarg termini. El destí del finançament està dirigit, en el cas de l Institut Va - lencià de Finances, a l execució de projectes d inversió en actius fixos i, complementàriament, en el cas de la Societat de Garantia Recíproca, també a la reestructuració de passius, circulant, etcètera. Per tant, l actuació de l IVF té un caràcter complementari a les entitats financeres, oferint suports crediticis que, pel seu horitzó temporal en el llarg termini, no solen ser aportats de manera habitual. És ben cert, i així cal reconéixer-ho, senyor Marco, que avui per avui no hi ha una línia específica de suport financer per a la creació en exclusiva d empreses de base tecnològica, perquè considerem, i esta és una opinió compartida pels qui diàriament hi treballen a l Institut Valencià de Finances, que des del punt de vist operatiu no es considera necessari, i s ha vist, i s ha vist, precisament la necessitat real de crear esta línia específica, perquè amb l estructura actual s estan cobrint les necessitats de finançament que presenten els usuaris. I els beneficiaris del servici poden avui per avui, perfectament, que poden ser, naturalment, els nous emprenedors, o les pimes de qualsevol activitat industrial, comercial o de servicis, i per a qualsevol finalitat viable, incloent, naturalment, les noves empreses amb base tecnològica, que inclús augmente l autoocupació. Per una altra banda, també l Impiva disposa de dos programes que van en la mateixa direcció. Per una part, el pro - grama de creació d empreses de base tecnològica, que facilita la posada en marxa de noves empreses que exploten resultats de projectes d I+D o que siguen conseqüència de transferència i tecnologia de forma exclusiva amb centres d investigació. L altre programa és el d innovació i modernització tecnològica en microempreses. Un altre apartat de la seua proposició no de llei, que fa referència concretament a la Conselleria d Hisenda i Tre - ball, cal dir-li que actualment el servici d informació i pro - pietat industrial de l Impiva realitza, per a qualsevol ciu - tadà o empresa que ho sol licite, la recerca de patents, elaborant llistats inclús a la carta, segons les condicions assenyales pel sol licitant, i aplicant-li també les tarifes establertes per l organització espanyola de patents i marques. A este respecte, senyora Marco, també ha de saber que alguns instituts tecnològics elaboren butlletins en què seleccionen patents que poden resultar d interés per a les seues empreses associades i, naturalment, també per als nous emprenedors. Igualment, l Oficina Espanyola de Patents i Marques disposa d una base de dades accessibles, inclús des de la pàgina web, a la qual es pot accedir gratuïtament a la totali - tat de les patents publicades a Espanya i a la majoria de països. La consulta és molt senzilla i en ella s inclouen instruccions per a la localització de documents, entre els qual es poden localitzar fàcilment les patents presentades des de la Comunitat Valenciana. Així mateix, en l apartat f) de la seua proposta, vostés fan la proposició que l Impiva, a fi de crear nous mercats internacionals, incorporant tecnologies de la informació i de les comunicacions, crear xarxes de distribució, formar al personal, etcètera, diu que establiran línies de finançament d actuacions bàsiques dins del sector industrial valencià. Perquè ha de saber, i de fet ho sap, actualment l Impiva ja compta amb diversos instruments amb què es recolzen les accions que ara vostés mateixos proposen. Per una part, és el cas del programa d innovació i modernització tecnològica en microempreses, que recolza especialment la incorporació de tecnologies o sistemes de gestió enfocats a la millora de productes o processos. Des de l Impiva es va a continuar usant el desenrotllant d iniciatives empresarials que valoren els coneixement tecnològics, especialment quan això puga contribuir a elevar i millorar la gestió de la tecnologia en el conjunt del sistema productiu de la Comunitat Valenciana. Per això, l Impiva disposa del seu programa de desenrotllament tecnològic i del programa de suport a la creació d empreses de base tecnològica, així com una xarxa de centres europeus d empreses innovadores, ubicats a Paterna, Alcoi, Elx i a Castelló, que precisament la passada set - mana feia un curs per a cercar els nous emprenedors tècni - ques inclús per a poder accedir a fons de finançament. Per una altra banda, el programa de la societat de la in - formació, que pretén impulsar la integració de les pimes en la societat de la informació, a fi de millorar la seua compe - titivitat a través de projectes destinats i promoguts per organismes intermedis. I, per últim, el programa de formació i especialització dels recursos humans i la seua adequació a les necessitats d innovació de les empreses industrials i que es fa en un triple via. Concretament, el programa de formació en la indús - tria i formació per a emprenedors, que conté tant activitats formatives promogudes pels instituts tecnològics, els centres europeus d empreses innovadores, com per les associacions de caràcter industrials. La segona branca, el programa de for - mació a mesura de les empreses. I la darrera branca, el pro - grama d alta especialització en tecnologies industrials.

13 Comissió d Indústria, Comerç i Turisme Pàgina 13 Com veu, des del Govern Valencià som perfectament conscients del moment en què ens trobem. No manquem d estratègies, com vosté diu, sinó que les tenim perfectament activades, i pensem que donat que s està actuant degudament, no podem donar suport a la seua proposició no de llei. Moltes gràcies. Muchas gracias, señor Castejón. Para réplica, tiene la palabra la señora Marco. La senyora Marco Gual: Gracias, señora presidenta. Señor Castejón, no me esperaba otra cosa del Grupo Parlamentario Popular: el no a una proposición no de ley que yo creo que es bastante lógica. He dado bastantes datos de las necesidades de financiación que tienen las empresas valencianas, sobre todo las pymes. Y he de recordarle que el 99% de las empresas que están ubicadas en la Comunidad Valenciana son pymes. El tamaño dificulta muchísimo el acceso a la financiación. No sé si me ha entendido bien o no. Yo no solamente hablo de financiación de nuevas ideas, sino que estoy hablando de dos tipos de financiación. En primer lugar, si queremos que nuestra industria tenga un futuro, si la indus - tria valenciana queremos que tenga futuro, tenemos que empezar a buscar nuevos sectores, no solamente los tradicionales, que los tradicionales hay que apoyarlos y potenciarlos, y seguir ayudándoles en las tareas, que es la competencia de otros países y ser competitivos en este mercado global, sino aparte tenemos que buscar toda una serie de sectores de valor añadido, de lo que son base tecnológica, para que puedan recoger todo lo que son los empleos destruidos en los sectores industriales tradicionales, si es que queremos tener futuro. Otra cosa es que no queramos tener un futuro industrial y queramos ser solamente una comunidad de servicios, como propone el señor González Pons. Eso es otra cosa, que queramos saber qué modelo de Comunidad Valenciana queremos. En primer lugar, tendríamos que buscar toda una serie de financiación que fuera en la línea de estos nuevos sectores de valor añadido. Y también en la línea de nuevos emprendedores, de todas aquellas personas que tienen una idea, pero que no tienen un patrimonio y no pueden acudir al sector privado de financiación porque no se les da la financiación, porque los requisitos para obtener un préstamo, un crédito, en el sector privado son muy elevados. Y, por otro lado, sí que pido todo lo que sea una línea de financiación que apoye a las empresas ya existentes y con graves carencias en lo que sería su pasivo empresarial. Y no son extrañas porque Bueno, estas líneas de financiación no son extrañas, porque el pasado lunes, 31 de mayo de 2004, el año pasado, el periódico Mediterráneo decía que ya hay empresas de la provincia de Castellón, empresas bastante consolidadas, que acuden a servicios de capital riesgo porque tienen dificultades en el pasivo, porque no pueden acceder a determinados productos financieros, que son productos financieros innovadores, como es la titulización de activos, los swaps, los fraps, las opciones, la absorción, etcétera, y a las que solamente pueden acudir las grandes empresas y, además, muchas veces consorciadas en grandes multinacionales de carácter internacional, normal - mente ubicadas en Estados Unidos. Y le digo que estas empresas, que ya son empresas consolidadas, son, por ejemplo, Esmalglass, AC Hoteles, Marie-Claire, Azulet, Peñíscola... No estoy hablando de marcianos, sino de empresas ubicadas en nuestra comunidad y que sí que acuden a estos servicios de capital riesgo. También le voy a comentar que es el mercado financiero valenciano, que no es extraño ni es diferente del mercado financiero nacional, tiene dos tipos de sectores en financiación: la financiación vía privada, vía lo que son los bancos, las cajas de ahorros, según sentencia del Tribunal Constitucional de 1988, de 22 de marzo, dice que son instituciones atípicas, pero, bueno, podríamos ponerlas aquí, en el sector privado; y las cajas rurales y lo que sería el sector público. El sector público puede hace siempre una función de complementariedad del sector privado. Donde el sector privado no llega debe de llegar el sector público, y el sector público, el Instituto Valenciano de Finanzas en la Comunidad Valenciana y la Sociedad de Garantías Recíprocas, deben de intentar compensar esas deficiencias que tiene el sector privado. Y esas deficiencias dónde van? Pues, donde le decía yo anteriormente: cuando un licenciado termina la carrera y tiene una idea, va al banco y el banco le pide, primero, la idea, y, segundo, qué es lo que tiene, qué patrimonio tiene. Cuando uno no tiene patrimonio, aunque tenga ideas, si no tiene financiación, no puede poner en marcha una empresa, y ahí es donde debe de actuar el Instituto Valenciano de Finanzas y la Sociedad de Garantías Recíprocas, y hoy por hoy, las condiciones de acceso a determinadas líneas de crédito del Instituto y de la Sociedad son..., en los requerimientos, son exactamente los mismos que en la banca privada, con lo cual, volvemos a tener un agujero y no tenemos un futuro para determinadas ideas de nuestros licenciados y de las personas que quieren ser emprendedoras en esta Comunidad Valenciana. No estoy hablando de ninguna cosa extraña, y usted me dice que el Gobierno Valenciano está haciendo los deberes, que ya lo tiene todo planeado, ya lo tiene todo ideado, que, bueno, somos maravillosos, extraordinarios y fantásticos, y, sin embargo, el martes 12 de abril del 2005, un titular de Expansión dice que la empresa valenciana pide más inversión de capital riesgo, y le he de recordar que en la comunidad solamente hay dos empresas de capital riesgo y una tercera que todavía no tiene la aprobación de la Comisión Nacional del Mercado de Valores. Y, también, recordando otro título... Vaya finalizando, señor Marco, por favor. La senyora Marco Gual:...Cinco Días, el lunes 19 de julio del 2004 decía que el capital riesgo es clave de futuro en la actividad empresarial. Creo que nuestra propuesta es una propuesta sensata, creo que es una propuesta en la línea de los vacíos que existen. Solamente intentamos, en esa línea que decía el señor Mundo, colaborar y ayudar por que esta comunidad tenga un futuro industrial y para eso hemos presentado esta proposición no de ley. Lamentamos mucho que ustedes no tengan esa visión de futuro de la industria valenciana que tenemos nosotros. Nada más y muchas gracias. Muchas gracias, señora Marco.

14 Pàgina Comissió d Indústria, Comerçi Turisme Señor Castejón, tiene usted la palabra. El senyor Castejón Chaler: Bé, per la meua part, doncs, d una banda, m he de rea - firmar novament en les mateixes explicacions que he donat abans, perquè no s ha ficat en cap moment en dubte l important paper que avui per avui juga l Institut Valencià de Finances, ni els diversos instruments que té l Impiva per a recolzar aquestes accions que vostés proposen en la seua proposició no de llei. Jo penso que, al marge dels titulars, no es pot ficar en dubte que avui per avui el Govern Valencià, doncs, tinga una decidida aposta per la nostra comunitat i perquè la nostra comunitat funcione com a incubadora i desenrotllament de qualsevol iniciativa, qualsevol projecte, les majors oportunitats de qualsevol emprenedor, una aposta decidida tant a les empreses no nates, com a aquelles que estan encara en funcionament, i, en definitiva, doncs, un suport major si cal a tots els emprenedors que aspiren a tindre unes empreses pròsperes. I jo, per resumir-ho, diria quines són les accions que avui per avui s estan portant a terme per part del Govern Valencià i les resumiria en quatre apartats molt clars, com a resum de la intervenció anterior. Per una part, des de l Impiva, i amb l Institut Valencià de Finances, s està demostrant que s està treballant en la capta - ció de capital risc a través, precisament, del Banc Europeu d Inversions; també s està estructurant el Noemi, les noves oportunitats empresarials mitjançant la investigació, i se fa com una estructura de suport integrada en els projectes de parcs científics com a instrument de suport als emprenedors; també, igualment, avui per avui s està portant a terme com a mesura d innovació dels parcs empresarials i en els parcs científics, la construcció d innovadores incubadores d empreses; i ja per últim, per finalitzar, doncs, dintre el projecte de parcs científics, sap vosté que es van a construir metres quadrats d incubadores en les cinc universitats, cada incubadora, doncs, uns metres quadrats, que també, voldran o no voldran, doncs, és un suport al tema, als nous emprenedors, que mos porten avui. Per tant, com veu, el Govern Valencià, efectivament, està fent els seus deures i, per tant, aquesta proposició no de llei que vostés presenten, pensem que no pertoca. Moltes gràcies. Muchas gracias, señor Castejón. Finalizado el debate, pasamos a votación. Votos a favor de la propuesta? 7. Votos en contra? 8. Abstenciones? Ninguna. Por tanto, por 7 votos a favor, 8 en contra, queda rechazada la proposición no de ley. El punto siguiente del orden del día es: toma en consideración de la Proposición no de ley sobre la construcción de un balneario en Navajas presentada por el Grupo Parlamentario Socialista. El número de registro es Para su defensa tiene la palabra el señor Tomás. Proposició no de llei sobre la construcció d un balneari a Navaixes El senyor Polo Poveda: El Grupo Parlamentario Socialista solicita el apoyo de todos los diputados de esta comisión para que las Cortes Valencianas insten al Consell, a través de la Conselleria de Turismo, a realizar las actuaciones pertinentes y se consig - nen los recursos presupuestarios necesarios para la construcción de un balneario en el municipio de Navajas que aproveche todos los recursos hídricos con valor terapéutico que existen en el municipio y fomentar esta localidad como producto de turismo de salud. Los baños y termas, que hoy asimilamos con la denominación de balnearios, provienen desde muy antiguo. Las estancias más antiguas dedicadas exclusivamente al baño halladas hasta el momento, se encuentran en la ciudad de India llamada Mohenjo-daro, cuya fecha es alrededor del 2000 antes de Cristo. También han aparecido restos de instalaciones de este tipo en la isla griega de Creta, en las ciudades reales de Egipto y, especialmente, en numerosísimas ciudades romanas. La limpieza con agua se asoció inicialmente a numerosas prácticas religiosas, pero es en época griega primero y después romana cuando los baños se convierten en un complicado ritual de cuidados corporales que incluía la práctica de ejercicio, masajes con aceites especiales, una sucesión de baños a diferentes temperaturas, la limpieza a fondo de la piel y, al final, un nuevo ungüento con cremas y otros afeites, por lo que estos centros pasaron a cumplir, además de funciones sociales, una función íntimamente ligada con la salud, ya que las curas termales se emplearon para combatir enfermedades, cultivar el bienestar y la belleza personal. En la edad media se abandonaron las costumbres romanas, con lo que la utilización de baños y termas se perdió casi por completo en el mundo occidental. En los siglos XVIII y XIX, gracias a la recuperación de la cultura clásica, es cuando se generalizó la costumbre higienista de tomar aguas en las fuentes medicinales. Por ello, balnearios como Bath en Inglaterra, Vichy en Francia o La Toja en España, se convirtieron grandes complejos turísticos que además de las fuentes termales ofrecían hoteles de lujo, tiendas, salas de comercio, casinos, etcétera. Tras la decadencia de los balnearios en nuestro país, desde hace unos años la oferta de balnearios ha surgido con fuerza. Se han ido complementando con diferentes tipos de actividades turísticas y de ocio, basando su atracción en la combinación del binomio salud-turismo, o turismo-salud, que ha pasado de ser una fórmula de interés creciente porque el descanso y el bienestar físico son argumentos poderosísimos para los movimientos turísticos actuales. Hoy los balnearios son un lugar idóneo no solo para mejorar la salud física, sino también para combatir la an - siedad, el cansancio de la vida diaria y los problemas que genera la ajetreada vida urbana. Por estos motivos, el balneario ha dejado de ser un establecimiento para personas mayores y es frecuentado cada día más por más gente de todas las edades, compartiendo las curas de salud con el ocio, el esparcimiento y la diversión. Existen numerosos balnearios en nuestra geografía. En concreto, en la provincia de Castellón destacan los de Benicàssim, Oropesa del Mar y el centro termal de Montanejos, que, inaugurado en 1997, es uno de los más modernos de Europa. Así, Montanejos, con su balneario, ofrece una perfecta combinación de turismo de salud y naturaleza, pues su situación dentro de la comarca del Alto Mijares le permite realizar otras actividades lúdicas y de aventura relacionadas con la montaña.

15 Comissió d Indústria, Comerç i Turisme Pàgina 15 En el municipio de Navajas, sus ciudadanos, desde hace años, vienen demandando la construcción de un balneario. Navajas es un municipio del sudoeste de la provincia de Castellón, situado en el centro de la comarca del Alto Palancia, con una altitud de 363 metros de altura sobre el nivel del mar, a una distancia de 58 kilómetros de la capital, de Castellón y a 60 kilómetros de Valencia; se puede acceder por carretera, a través de la autovía Mudéjar, y por la lí - nea de ferrocarril Valencia - Zaragoza, disponiendo la localidad de estación propia. Cuenta la población con cerca de 600 habitantes y su actividad económica se centra en el sector servicios y la construcción. Los elementos que envuelven su núcleo urbano son magníficos. A ambos lados, los parques de la sierra de Espadán y la sierra Calderona; a los pies de la ciudad las aguas del río Palancia. Situación privilegiada que ofrece a sus visitantes un clima único y unos parajes de asombrosa belleza natural que le hicieron ser pionera de turismo. De hecho, en el casco urbano existe una amplia zona residencial que ha sido lugar de veraneo desde el final del siglo XVIII, como lo prueban las majestuosas villas con cuidados jardines. Navajas dispone, lo decíamos, de esplendorosos parajes, entre los que podemos destacar el manantial de la Esperanza, Altomira, Salto de la Novia, el pantano del Re - gajo y numerosísimas fuentes como la de Nuestra Señora de la Salud, de la Peña, del Lugar, la Bañola, de Rafael, del Cañar, del Curso y un largo etcétera. Pero, sobre todo, destacan por su importancia las aguas declaradas en el año 1993 como minero-medicinales de las fuentes de Mosén Miguel y la de los Baños. La primera de ellas se conoce con el nombre de fuente de Mosén Miguel, pues fue descubierta por el sacerdote Miguel Aucejo en el año Sus aguas son muy estimadas para la curación de enfermedades de la orina. A temperatura ambiente de 27 grados, el agua surge a 19,5 grados. La otra, conocida como la fuente de Baños, tiene unas aguas estimadísimas por sus propiedades curativas desde el siglo XVIII, siendo sus aplicaciones terapéuticas para el tubo digestivo y el aparato urinario. Estas son, pues, brevemente explicadas, las razones que avalan la petición que proponemos, teniendo en cuenta, además, que la construcción de este balneario ya ha sido prometida en reiteradas ocasiones desde 1995, sin que hoy, tras diez años de gobierno del Partido Popular, todavía no veamos paseando por las calles de esta población a los clientes de tan añorado edificio termal. En la actualidad, no conocemos de existencia de compromisos firmados con el Ayuntamiento de Navajas ni existen partidas económicas en el presupuesto de la Generalitat para el año Por esos motivos, solicitamos el apoyo de todos los grupos políticos con representación en estas Cortes, para instar a la Conselleria de Turismo a que realice las acciones pertinentes y consigne los recursos económicos necesarios para la construcción de este balneario. Nada más y muchas gracias. Muchas gracias, señor Polo, y discúlpeme antes, que le he cambiado el apellido (riu). Por el Grupo Parlamentario Entesa, tiene la palabra la senyora Pérez. La senyora Pérez i Martí: Senyor Polo, li he d exposar que jo no conec..., amb sinceritat, no conec Navaixes de la forma que vosté l acaba d exposar. M ha semblat un lloc paradisíac, un lloc al qual me n deuria anar dos mesos a descansar..., és de veri - tat, sobretot en la seua magnífica intervenció, quan ha parlat dels balnearis, m he sentit dintre d un balneari, això és d agrair en una comissió d indústria, una rama que depén de l economia i que mos estressa a tots i a totes. Jo, a banda d esta broma, espere que me la disculpe, tinc un xicotet problema: mire, jo no solc acceptar res, si no tinc tota la informació damunt de la meua taula, i tinc dubtes de la forma en què es poguera realitzar allí un balneari, tot i que, com vosté sap i també els presents, una de les meues línies d actuació està en poder-los donar contingut turístic a les comarques de l interior per oxigenar una mica tot el que significa la costa, i que balnearis en fan falta i que això és una cultura molt bonica, la pràctica de visita dels balnearis, és una cultura molt bonica, però a mi em falten dades. Per tant, jo, sense que vosté crega que estic en contra d açò, jo estic a favor del que vosté va a proposar, però a falta de dades concretes, espere que vosté me disculpe, però jo me vaig a abstindre en esta proposta de resolució, esperant que això de Navaixes siga una realitat, però no m atrevixc a acceptar la proposta així, pel que li he expo - sat, per falta de dades. Muchas gracias, señora Pérez. Por el Grupo Parlamentario Popular, tiene la palabra la señora Salvador. La senyora Salvador Moliner: Moltes gràcies, senyora presidenta. Sobre la proposició no de llei que mos ha presentat, vaig a dir que un dels pilars bàsics de la política turística del Govern Valencià és la diversificació del producte turístic aprofitant l alt potencial de modalitats turístiques que es troben en una fase expansiva i de desenvolupament accelerat, com és el cas del turisme de salut. L Agència Valenciana del Turisme treballa en la línia de millorar la qualitat de l oferta valenciana així com d enriquir-la i de diversificar-la amb la incorporació de productes nous. Des d este plantejament, s han anat desenrotllant di - verses actuacions encaminades a potenciar un producte turístic amb un elevat potencial com a desestacionalizador de la temporada turística com és el turisme de salut. L Agència Valenciana del Turisme ha apostat per la promoció d esta modalitat turística a través d eixe incentiu de la diversificació i, concretament, entre 1997 i 2003 s ha donat suport a la creació i qualificació d establiments de turisme de salut a través de Pla d incentius preferents. Este programa té per objectiu la creació i modernització d establiments termals i altres que per la seua oferta es - pecífica en matèria de turisme de salut, com són els centres d hidroteràpia i talassoteràpia, responen a les motiva - cions i necessitats determinades per la demanda turística. Entre les accions més importants relatives a este tipus de producte turístic desenvolupats per l Agència, es troba, com abans ha nomenat el senyor Polo, la creació del centre d hidroteràpia de Montanejos, construït per l Agència

16 Pàgina Comissió d Indústria, Comerçi Turisme Valenciana de Turisme, inaugurat el 1997, i que consta d un pressupost total d ,38 euros. Este centre ha tingut un efecte espectacular per al mu - nicipi de Montanejos, mostrant la idoneïtat de la iniciativa, que ha redundat en el desenvolupament econòmic, demogràfic i social de la població, i ha suposat la desestacionalització turística del municipi enclavat en l Alt Millars. Per una altra part, s ha recolzat la comercialització d este producte a través d accions de promoció específiques, portant l oferta de la Comunitat Valenciana a fires especialitzades en el sector, a més de l edició d un catàleg de turisme de salut per part d esta comunitat. Pel que es refereix ja en concret a la iniciativa de crear un centre termal a Navaixes, des de l Agència Valenciana de Turisme s ha prestat tot el recolzament que el projecte, presentat des de l Ajuntament de Navaixes i amb el recolzament també de la Diputació de Castelló, mitjançant el seu patronat de turisme, han presentat per a potenciar este tipus de turisme en el municipi amb la creació d un centre termal. No obstant, en este moment s està esperant que el municipi finalitze els tràmits necessaris perquè recaiga en ell la titularitat de les aigües. La concessió administrativa d aprofitament de les aigües està en tràmit de resolució i ha de recaure en l ajuntament per a poder continuar amb el projecte. Des del punt de vista de la Conselleria de Turisme, Navaixes consta, com també ha indicat el senyor Polo, i en això estic totalment d acord amb ell, les característiques idònies per a la creació d un balneari amb una oferta d allotjament turístic integrat. El municipi reunix totes les característiques que asseguren la viabilitat necessària per a la creació d una instal lació amb eixa mena de tipologia. La riquesa dels seus atractius, recursos naturals, la bona accessibilitat, faran que este balneari, que està també prou ben comunicat i amb una tradició turística del municipi pel que fa referència a les seues aigües com a principal senya d identitat i, sobretot, per l existència de l aigua mineromedicinal amb reconeguts valors terapèutics, fa que este projecte tinga unes expectatives d èxit molt grans. Però, tot i l anteriorment referit, que va unit a una de - manda creixent que ultrapassa les capacitats del balneari actual que encara coneixem, fa que un producte en plena expansió, com és el termal, puga estar dins de les línies que la conselleria porta avant i que la seua Direcció General d Interior té indicis de recolzar. Senyors, els anem a votar que no a la seua proposició no de llei, però no perquè no estiguéssem d acord amb això, sinó perquè realment este govern ha estat fent totes les actuacions i s està menejant tot el que s ha de menejar perquè este balneari es construïsca finalment. I per això els anem a dir que no. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora Salvador. Para réplica, tiene la palabra el señor Polo. El senyor Polo Poveda: Gracias, presidenta. Señora Pérez, yo, la verdad, es que la invitaré personalmente a que venga a Navajas, y me comprometo a enseñarle el municipio, y verá usted que efectivamente es un sitio... en fin, un paraíso. Un paraíso en el que se debía de enclavar este balneario. Porque este balneario lo que haría fundamentalmente es potenciar todo un turismo... Bueno, yo le he dicho que está a unos 50 o 60 kilómetros de Valencia, entonces es una comarca de interior, es un munici - pio de interior, es un municipio pequeño, y, por lo tanto, su fuente fundamental, digamos, de financiación, de vida, de economía, es el sector servicios, porque van muchos valencianos, no ahora, sino durante ya los últimos dos o tres siglos a esa ciudad a disfrutar y a descansar. Y, por lo tanto, reúne todas las condiciones perfectas para ese desarrollo turístico que estamos pidiendo para las zonas de interior. Ese balneario supondría un revulsivo, como lo ha sido el de Montanejos para la zona del Mijares, pues sería un revulsivo muy importante para la comarca del Alto Palancia. Y especialmente para el municipio de Navajas. Hay una contradicción tremenda entre lo que acaba de exponer la señora Salvador, argumentando la importancia que tiene para la Generalitat, para la Agencia Valenciana de Turismo, el apoyo a los balnearios como una fuente de motor turística, y que luego, después de haber estado prácticamente toda su intervención apoyando los beneficios de estas iniciativas, negar, y yo creo que negar una cuestión importante para el pueblo de Navajas. Porque al pueblo de Navajas el Partido Popular, no sólo el local, sino también el autonómico, ha estado durante los últimos diez años prometiendo a los ciudadanos que se va a construir el balneario. Y, por lo tanto, una iniciativa que está pidiendo precisamente que se hagan las acciones pertinentes y que se pongan los recursos económicos necesarios para que eso sea una realidad para los ciudadanos de Navajas, pues la verdad es que resulta jocoso y además una contradicción tremenda para el Partido Popular. Yo, cuando llegue a Navajas, que llegaré me imagino que después de comer, cuando los ciudadanos de Navajas me pregunten si esta propuesta, que tiene todas las bendiciones, por lo menos desde el punto de vista abstracto, de las necesidades que todo el mundo coincidimos que tiene esa localidad y que esa iniciativa podía ser importante, pues les voy a tener que decir que no ha sido apoyada por el Partido Popular, que es el que tiene la responsabilidad de poner los dineros necesarios para la construcción. Yo le tengo que decir que esa excusa que usted ha empleado de decir que todavía falta la concesión del agua por parte del ayuntamiento, la verdad es que es una excusa. Porque es cierto, porque había que remontarse un poquito, que en el año 1991 una empresa, Meridies, obtiene la concesión. Pero esa concesión tiene un plazo, lógicamente, de explotación. Ese plazo ha caducado, y caducó en el año Y desde el año 2002, lógicamente, se ha puesto otra vez la concesión, y el Ayuntamiento de Navajas no la ha solicitado. Por lo tanto, desde luego lo que sí que se ve es que por parte del ayuntamiento no hay un impulso necesario para conseguir la concesión de las aguas y, por lo tanto, tener ya cumplidos los requisitos que pide la Generalitat para empezar el balneario. Por lo tanto, es una falta o una diligencia por parte del equipo de gobierno del Ayuntamiento de Navajas por no haber rescatado u obtenido esa concesión de las aguas mineromedicinales que existen en el término. Yo, para finalizar, la verdad, es que al final lo que es realidad es que ni el Ayuntamiento de Navajas, que dice y que promete a sus ciudadanos que va a construir el balneario; ni la Generalitat, que también lo dice cada vez que son elecciones, pero luego, cada vez que tiene ocasión de poder apoyar cualquier tipo de iniciativa, provenga de

17 Comissió d Indústria, Comerç i Turisme Pàgina 17 quien provenga, en este caso del Grupo Socialista, pero podía haber propuesta de cualquier otro grupo, la administración no está a la altura de las circunstancias, no da una respuesta satisfactoria y, por lo tanto, engaña una vez más a los ciudadanos de Navajas, que ven como sus iniciativas, como sus, digamos, expectativas de futuro se ven coartadas con una política regresiva que el Partido Popular está aplicando a la comarca del Alto Palancia, y espe - cialmente en el municipio de Navajas. Nada más y muchas gracias. La senyora presidenta Muchas gracias, señor Polo. Para réplica, tiene la palabra, la señora Pérez. La senyora Pérez i Martí: Senyor Polo, li havia jo anunciat que m anava a abstenir perquè a mi em faltaven dades per a saber si el que anava a fer era el més correcte o no. Bé, les dades me les han donat vostés en el seu debat, tant el Partit Socialista com el Partit Popular quan han fet la seua intervenció. A mi em sembla que si l ajuntament en un moment de - terminat presenta un projecte a la conselleria per a la crea - ció d un balneari, la conselleria mateixa accepta eixe es - tudi, i a més a més l ajuntament complix amb tots aquells requisits que la conselleria li diu que ha de rectificar, cosa que jo no tenia damunt la meua taula, i per això dubtava la situació, em fa rectificar el meu vot i els vull anunciar que vaig a votar a favor. A favor pel que he dit també en un principi, perquè estic a favor del desenvolupament de les comarques de l interior. Però, afortunadament, en este cas, mira per on, m han donat vostés totes aquelles dades que a mi em faltaven. Moltes gràcies, senyora presidenta. Muchas gracias, señora Pérez. Para réplica, tiene la palabra la señora Salvador. La senyora Salvador Moliner: Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora Pérez, jo li vull dir que més a favor que mosatros del turisme d interior... i sobretot jo, que sóc d una comarca d interior, això sí que li ho puc assegurar. Mire, senyor Polo, si no em sembla haver escoltat malament, vosté ha dit que l Ajuntament de Navaixes no ha demanat la concessió de la... Està una mica equivocat. La resolució de la concessió de l aprofitament de les aigües a l empresa Meridies SA es va resoldre al 2002, i a març de 2003, data en què va finalitzar la concessió a Meridies, es va convocar per part de la Conselleria d Indústria un concurs públic per a l adjudicació de la concessió. I en maig l Ajuntament de Navaixes ho va sol licitar. Vull dir que l ajuntament sí ha sol licitat la concessió de l aprofitament de les aigües. Ahí vosté està equivocat. En l actualitat el procediment, que va ser paralitzat per la mateixa empresa perquè va presentar un recurs conten - ciós administratiu... Senyora Pérez, jo també li ho dic a vosté moltes vegades: mosatros podem tindre una idea, però resulta que la mateixa burocràcia i el mateix procediment administratiu mos paralitza, i eixe ha sigut un tema que ha retardat, ha retardat moltíssim la concessió. En l actualitat el procediment està pendent de la realització d informació pública i de resolució de tres informes: un per part de la Conselleria de Sanitat, vinculant per tractarse d aigües minenomedicinals; un altre de la Confedera - ció Hidrogràfica del Xúquer, i un altre és un informe de la Conselleria d Empresa, Universitat i Ciència referit al tema. Aleshores, estic esperant que en una data molt curta es puga ja concedir l aprofitament de les aigües a l ajuntament. I llavors, com ja en data 23 de novembre de 2004 l ajuntament va entregar a la conselleria el projecte bàsic de construcció del balneari, que és el primer pas perquè este desitjat balneari es puga fer, se puga a terme ja la construcció del balneari. Per tant, este govern, com li estic demostrant, sí fa les coses, senyora Pérez, sí fa les coses, i tenim dates, i jo, si vol, li les puc passar perquè veja que açò està, espero ja, en dates molt pròximes a realitzar-se. Aleshores, per això els anem a votar que no, perquè estem fent tot el que podem. Mos falten uns informes, però, quan estiguen, recau la concessió a l ajuntament. I com ja l ajuntament ha pre - sentat eixe projecte bàsic, i per part també, ja no només de conselleria, sinó de la diputació per mitjà del Patronat de Turisme de Castelló, han pressupostat, dins de la parti - da , euros destinats a subvencionar el que és el balneari de Navaixes, doncs, dins d ahí les despeses necessàries es podran ja pagar, i només estiga la concessió i la titularitat de les aigües recaiga en l ajuntament, ja construirem el desitjat balneari. Moltíssimes gràcies. (S interromp la gravació) Muchas gracias, señora Salvador. La señora Pérez me pide el turno de palabra per al lusions. Y sólo un minuto. La senyora Pérez i Martí: I seré breu. Mire, senyora diputada, a banda que vostés m havien aclarit la postura que havia de prendre determinadament, jo m anava a abstenir perquè, estant a favor, em faltaven dades. Les dades me les han donat vostés. Però és que llegint la proposta de resolució no hi ha cap motiu. És a dir, jo veig que la proposta no diu: bé, en tres mesos retrà compte de com estan les coses. Això no significa res. Quan tot el món està d acord, el millor és parar una comissió, aplegar a un acord, vore de quina forma se mira en profunditat per a... tal. Però si no... Jo, de veritat, no m agarre a mal el que vosté m ha dit, de veri - tat, perquè també és un aclariment més. Però considere que és una proposta que, estant vostés a favor, conforme estan, de la creació d eixe balneari, doncs s havia d haver acceptat Muchas gracias, señora Pérez. Y continuando con la aclaración, quiere usted decir algo, señora Salvador? (Remors) Bueno, pues muchas gracias. Finalizado el debate, votos a favor de la propuesta? 7 votos a favor. Votos en contra? 8 votos. Por 7 votos a favor y 8 en contra, queda rechazada la proposición no de ley. (S interromp la gravació)

18 Pàgina Comissió d Indústria, Comerçi Turisme Siguiente punto del orden del día, toma en consideración de la Proposición no de ley sobre dinamización de todos los sectores industriales mediante la creación, el cultivo, la consolidación y la adquisición de capital tecnológico, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista, número de registro Para su defensa, tiene la palabra la señora Marco. Proposició no de llei sobre la dinamització de tots el sectors industrials mitjançant la creació, el conreu, la consolidació i l adquisició de capital tecnològic La senyora Marco Gual: Gracias, señora presidenta. Señorías. La variable clave a considerar a la hora de analizar posibilidades de crecimiento futuro de cualquier economía es la productividad sectorial de las actividades que la conforman, la productividad. Si estas son mayoritariamente tecnológicamente progresivas, sus aumentos tenderán a asegurar una tasa de expansión del producto ele - vada en el largo plazo. Por el contrario, si en su composición dominan las tecnológicamente estancadas, de baja productividad, el ritmo de crecimiento futuro se verá comprometido. A la vista de la información disponible, la economía valenciana refleja una estructura productiva más próxima a la segunda que a la primera de las situaciones mencio - nadas. En el actual contexto internacional, la baja productividad de las actividades dominantes de la economía valenciana permite considerarlas tecnológicamente estancadas, lo cual induce a mantener que ello está en la base de su progresiva pérdida de competitividad. La menor productividad de la economía española en relación con las más avanzadas de la Unión Europea es un hecho bien constatado. Pero al mismo tiempo, las cifras del INE muestran que el valor añadido bruto por puesto de trabajo es en la economía valenciana un 8,8% inferior a la media española, y está muy lejos de comunidades autónomas como, entre otras, el País Vasco y Cataluña, con un 13,3 y un 20,5% respectivamente. No es el único rasgo a destacar. La productividad valenciana está por debajo de la media española tanto en la agricultura, en la industria como en los servicios. Pero es en la industria donde la diferencia es mayor, un 15% res - pecto a la media española, un 20,7 y 23,8% respecto de Cataluña y del País Vasco. Y todavía más preocupante es su tasa de crecimiento, un 15% por debajo del nada brillante promedio español. Por tanto, no solo la productividad valenciana es inferior sino que su ritmo de aumento está siendo también menor a la media nacional. Y fundamental para aumentar la productividad y, por tanto, la competitividad, es invertir en investigación. Así ocurre también con la inversión destinada a la investiga - ción. En efecto, tras ocho años de gobierno del Partido Popular en el estado español, la situación de la innovación en España está muy alejada de lo que podría considerarse un mínimo vital, capaz de asegurar la competitividad a largo y a medio plazo de nuestras pymes. Esta situación se agrava cuando expertos y organismos de prestigio coinciden en la gran importancia de la inno - vación y la investigación como factor absolutamente clave de la competitividad. El Consejo Europeo de Barcelona, en su crucial reunión celebrada en marzo del 2002, tomó una histórica decisión que consistía en marcarse un objetivo de inversión en I+D+I del 3% del PIB para el año 2010, teniendo en cuenta que la media europea en ese momento se situaba en un 1,9% del PIB. La magnitud de la intención manifestada podría considerarse como un im - portante y ambicioso objetivo. Según consta en el informe Tecnología e Innovación en España, informe Cotec 2003, en 1988 los gastos de I+D+I representaban el 0,72% del PIB español; en el 2001, el 0,96%; en el 2002, un 1,03%. Y sin embargo, la Comunidad Valenciana siempre se ha situado por debajo de esta media nacional. Este crecimiento se explica en parte por el crecimiento del gasto en I+D ejecutado en el sector público, que ha pasado del 0,31% del PIB en 1988 al 0,45 en el 2001, si bien también el gasto ejecutado en las empresas ha crecido del 0,41% en 1988 al 0,51% en el Sin embargo, este esfuerzo no ha sido suficiente para permitir a España acercarse significativamente a la Unión Europea y a la Ocde, ni en la materia de recursos dedicados a I+D+I ni en resultados. La afirmación final de Cotec es bastante clara y contundente. Partiendo de una situación mucho peor, era evidente que el esfuerzo a realizar por parte del Gobierno español debía ser mucho mayor si se pretendía situar a nuestro tejido productivo, compuesto de forma abrumadora por pymes, y no ha llegado ni siquiera a la media euro - pea, situación todavía peor en la Comunidad Valenciana, que, como bien he dicho, nuestro gasto en I+D+I es inferior a la media nacional. Pueden aducirse razones como que los empresarios españoles tienen una mayor o menor consideración hacia la innovación como elemento esencial de competitividad, pero como se recoge en el informe Cotec, el 94,4% de los expertos consultados otorgaban importancia al problema que representa el papel insuficiente de las políticas de apoyo a la investigación, desarrollo tecnológico e innovación en las actuaciones prioritarias de las administracio - nes públicas. Un 43,8% de los mismos opinaba incluso que se daba una tendencia a la baja en la disponibilidad de fondos públicos para el fomento de I+D+I. Siguiendo con el informe elaborado por la Fundación Cotec a partir de datos del INE, gran parte de los gastos de las empresas relacionadas con actividades innovadoras corresponde a la adquisición de maquinaria y equipos, un 36,73%, mientras que un 41,4% correspondían a gastos totales de I+D. Un porcentaje relativamente bajo estaba relacionado con el diseño y el lanzamiento de productos. Sin embargo, sin ninguna duda, no son cifras de un país avanzado. Por lo que respecta a la distribución territorial de los gastos de I+D la situación no puede ser más desoladora. No se han aplicado políticas compensatorias eficaces en la distribución del gasto público por parte de quien tenía esa responsabilidad, lo que ha provocado fuertes desequilibrios que para nada favorecen la tan necesaria generali - zación y extensión del factor de la innovación. El factor que favorece claramente la innovación en las pymes es el uso intensivo de las tecnologías de la información y de la comunicación. Y en este sentido, el retraso en su uso por parte de las empresas españolas, y muy en particular de las pymes, es muy considerable comparado con otros países de la Ocde, es del orden de puntos por debajo de la media occidental. Todo ello a pesar de los planes lanzados a bombo y platillo antes desde el gobierno central y que continúan lanzándose aquí, como hemos visto toda la mañana, desde la Generalitat Valenciana, a pesar de que el gasto en

19 Comissió d Indústria, Comerç i Turisme Pàgina 19 I+D+I está por debajo de la media española y el esfuerzo en I+D de las empresas valencianas sobre el PIB regional es uno de los más bajos, situándose en un 0,19%, siendo los sextos por la cola. Por ello, es necesario que a lo largo de los próximos años se refuercen las acciones para generar conocimientos científicos y técnicos y propiciar las transferencias al sector productivo para la conversión en nuevos productos, procesos o servicios a través de la innovación empresarial. Para ello los socialistas consideramos necesario que la Generalitat Valenciana establezca un mapa científico y tecnológico de la Comunidad Valenciana que permita conocer, por sectores industriales y por la ubicación de la innovación tecnológica e industrial, las necesidades de innovación, las fortalezas y debilidades, el posicionamiento competitivo respecto al resto de España y el posicionamiento competitivo de nuestra comunidad con respecto al resto de la Unión Europea. También es necesario elevar la dotación en I+D+I en los presupuestos de la Generalitat Valenciana que nos permita alcanzar ese deseado objetivo del 3% del PIB en el año No hay que olvidar que el Consejo Europeo en Lisboa y también en Barcelona estableció ese objetivo como crucial si queremos ser la economía basada en el conocimiento más competitiva del mundo. La conselleria y el Impiva deben fomentar mediante convocatorias específicas la participación de las empresas en programas de I+D+I, proyectos de cooperación y transferencia de tecnología y que los resultados obtenidos sean difundidos en el sector. La conselleria también debe impulsar la continua renovación de los medios materiales a disposición del personal cualificado, las empresas y las entidades que realicen tareas de I+D+I. El Impiva debe impulsar mediante convocatorias específicas la innovación y ampliar la base tecnológica empresarial, apoyando el desarrollo de proyectos de investigación, innovación y desarrollo de iniciativas empresariales basadas en la aplicación de nuevos conocimientos tecnológicos y en el avance de lo que se llama TIC, tecnologías de la información y la comunicación. Potenciar los Ceei, los centros europeos de empresas innovadoras, para impulsar el proceso innovador en las empresas mediante una mayor oferta de servicios de información, servicios de formación y asesoramiento a emprendedores, con la finalidad de reforzar la capacidad empresarial de la Comunidad Valenciana. Reforzar también el potencial humano, es fundamental, potencial humano en innovación mediante convocatorias específicas para posibilitar la incorporación de investigadores y tecnólogos a las empresas. Al fin y al cabo, en la era del conocimiento es el potencial humano el que debe de realizar la transferencia de esos conocimientos adquiridos. Fomentar mediante convocatorias específicas las redes de transferencia de tecnología, de forma que los resultados de I+D+I valencianos puedan vincularse a la actividad económica y social, al igual que es necesario impulsar financieramente la red de institutos tecnológicos, tan abandonados en estos diez años de gobierno del Partido Popular. Sin duda, si bien es importante la financiación, si bien son importantes las infraestructuras, si bien es importante la formación, sin lugar a dudas la inversión en I+D+I, en investigación, desarrollo e innovación, y en el personal, en los recursos que la generan y la transmiten, es funda - mental si queremos ser una economía con futuro, una economía competitiva en Europa. Nada más y muchas gracias. Muchas gracias, señora Marco. Para su defensa, tiene la palabra por el Grupo Parlamentario la Entesa la señora Pérez. La senyora Pérez i Martí: El 27 d abril del 2004 el debat d aquesta proposta, l altre any que se va presentar, havera estat molt positiva perquè ens havera servit per a unes línies d actuació concretes i anunciades al pressupost de la Generalitat Valenciana, sobretot en tot el que fa referència a la política industrial. Jo, llegint la proposta de resolució, recordava les esmenes que vaig presentar a política industrial per les quals canviava la problemàtica aplicant realment la pro - blemàtica que teníem al País Valencià: una, la globalitza - ció; altra, el preu de l euro i el preu del dòlar; així com la manca d infraestructures i de noves tecnologies. Els objectius bàsics que, per tant, eren uns altres dels que ací s exposaven, i les principals línies d actuació que, si més no, estic conforme en tota l exposició que acaba de fer la senyora Marco, perquè són unes línies d actuació imprescindibles per eradicar la problemàtica, que encara que el Govern no la vullga reconéixer, és la que hi ha i la que te - nim, i la que des de ja fa temps venim anunciant. Per això dia jo: si açò ho havérem defensat eixe dia, probablement estic convençuda que l actual conseller, amb un altre tarannà més acomodat a la realitat industrial existent al País Valencià, s havera pogut fer ressò de la importància d avançar en esta matèria. Per eixe motiu, i considerant que és important, si més no, per a aplicar-se en estos moments i per a tindre s en compte per als pressupostos del 2006, que dintre de molt poc ja anem a tindre ls, Esquerra Unida-L Entesa va a re - colzar sense cap dubte aquesta proposta de resolució. Gràcies. Muchas gracias, señora Pérez. Por el Grupo Parlamentario Popular, tiene la palabra el señor Mundo. El senyor Mundo Alberto: Senyora Marco. Mire, la seua proposta, com bé dia la senyora Pérez, és una proposta de l any passati va dirigida a la Conselleria d Indústria, Comerç i Turisme i la de Cul - tura i Educació, perquè aleshores tenia competència, (soroll per raons tècniques) quan als temes del que eren les universitats. I, per tant, la fusió de les dos conselleries d alguna forma ha previst el que totes eixes competències siguen pròpies única i exclusivament de la Conselleria d Empresa, Universitat i Ciència, que és la que ens ocupa en este moment. I amb el canvi de conseller moltes de les coses que a la millor s han parlar aquí s han pres ja en marxa. I, per tant, jo vaig ara a tractar d establir com és el moment que estem ara i quina és la situació que hi ha establida. La Conselleria d Empresa, Universitat i Ciència disposa d uns instruments que estableixen les estratègies per al seu desenrotllament i comptem amb els mecanismes de segui-

20 Pàgina Comissió d Indústria, Comerçi Turisme ment de l evolució que es plasma en informes periòdics, dels quals les informaré ara més endavant. En este sentit, i per aprofundir en el coneixement de l estat de l I+D+I de la Comunitat Valenciana, la Conselleria d Empresa, Universi - tat i Ciència va a elaborar un mapa científic i tecnològic de la Comunitat. És una de les seues propostes que vosté em feia en este moment. Esta tarea la realitzarà la futura agèn - cia d avaluació, acreditació i prospectiva. La mateixa creació d esta conselleria respon a aquest fi: integrar baix una sola direcció política totes les accions de l administració valenciana en els àmbits del pla i coordinar les actuacions dels diferents actors privats i públics, siga qual siga la seua naturalesa i la seua dependència, que porten a cap sobre I+D+I en el territori de la Comunitat en benefici de la competitivitat del teixit productiu i de l augment d ocupació i la seua qualificació. Amb tot això no és aliena l adscripció de la competència sobre universitats i formació superior, com deia abans, a esta Conselleria amb l objecte d apropar estes incidències i el desenrotllo de la tarea científica a investigadors a les necessitats de l entramat empresarial. La Generalitat Valenciana compta amb un Pla valencià d investigació científica, desenrotllo tecnològic i innovació 2001/2006, com a instrument principal de la política cientí - fica i tecnològica del govern valencià, la finalitat del qual és aconseguir al final d este pla, en 2006, que es destine el 2% del PIB regional a estes activitats. Indubtablement després, en 2010, hem d arribar a eixe 3% que vosté abans deia. L elaboració del nou pla definirà este objectiu a criteri del govern valencià. El Pla valencià d investigacions científiques, desenrotllo tecnològic i innovació partix del concepte de ciència, tecnologia i empresa, tot en un, que integra en un conjunt d interrelacions la participació de tots els agents implicats, universitats, centres i instituts científics, tecnològics, empreses i administracions públiques. El pla valencià es converteix en el pla director des d una visió de conjunt integradora de les accions a desenrotllar de cada de les parts. En ell es destaca la importància del foment de l I+D+I i s identifiquen actuacions prioritàries, estratègiques pel desenrotllament de la cultura empresarial i la socioeconomia valenciana. Per la seua part, el consell consultiu de la investigació i desenrotllo de Presidència de la Generalitat elabora anualment un informe en el que analitza la situació de la investi - gació, el desenrotllo i la innovació tecnològica de la Comunitat Valenciana. I reflecteix les necessitats i demandes dels diferents àmbits privats i públics en estes matèries. Per últim, la conselleria ha subscrit un conveni marc de col laboració en la xarxa d instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana, el Redit, per la ficada en marxa del Pla d observatoris de mercat i tecnològics, 2004/2007, en els sectors productius de la Comunitat Valenciana. Estes entitats tenen per objecte la recerca i oferiment d informació i elaboració d indicadors descriptius i analítics sobre sectors industrials respectius i els seus mercats. En esta informació les empreses i els sectors implicats podran adoptar estratègies i implantar plans de negoci individuals o agrupats que millo - ren la seua posició competitiva en els mercats internacionals. Respecte a la participació d empreses en el programa d I+D+I, la conselleria ha realitzat dos noves convocatòries amb este fi en l àmbit de la promoció, la cooperació i la transferència de tecnologies que vénen a sumar-se a les convocatòries que realitza anualment l Impiva. L Impiva disposa de programes i mesures, com bé vosté també al ludia anteriorment, d I+D+I que es realitzen principalment a través de la xarxa d instituts tecnològics aprofitant la seua proximitat i coneixement en els sectors industrials valencians. Estes accions les podríem resumir en vàries d elles, com és: una acció que és el recolzament a projectes d empresarials d I+D+I, el programa de desenrotllo tecnològic, que recolza la generació i desenrotllo de coneixements tecnològics que tinguen per objecte aconseguir productes o processos productius amb especificacions o propietats tècniques diferenciades amb respecte a les existents; el recolzament a la creació d empreses amb base tecnològica; recolzament a la creació o posta en marxa de noves empreses en la Comunitat Valenciana que exploten els resultats de projectes d investigació i desenrotllo realitzats per la pròpia empresa o siguen acords de referència de tecnologia de forma exclusiva en centres tecnològics públics o privats; la potenciació d infrastructures d innovació, instituts tecnològics i centres europeus d empreses innovadores. El programa d investigació i desenrotllo recolza la capacitat científica i tècnica d instituts tecnològics sectorials del Redit, mitjançant el finançament d activitats d I+D+I, la incorporació i la forma - ció de personal tècnic i científic d alt nivell, les inversions en infrastructures, equipaments o la transferència de resul - tats i investigacions dels instituts. La qualificació de recursos humans parlava també de recursos humans- convoca l Impiva beques d especialització professional superiors amb una durada de hores formatives que es desenrotllen en instituts tecnològics, en centres europeus d empreses innovadores i en diversos centres de gestió de la innovació i informació, disseny i moda. Es destina a joves recent titulats que busquen especialitzarse en aspectes tecnològics de gestió empresarial o dissenys aplicables als principals sectors industrials de la nostra comunitat. Transferència de tecnologia. L Impiva ha ficat en marxa recentment el programa d alta especialització en tecnolo - gies industrials, dirigit a fomentar la transferència de tecno - logia a les empreses i sectors a través de la participació en activitats d I+D+I a escala internacional, com a potenciar los recursos humans valencians en l àmbit de la innovació i l accés a programes nacionals i europeus. L Impiva, en el marc del seu protocol subscrit entre la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Ciència i Tecnolo - gia, el passat més de febrer, disposa de convenis amb diferents organismes nacionals com l empresa nacional d in - vestigació, l objecte de la qual és facilitar l accés de les empreses valencianes a programes tecnològics d àmbit nacional i europeu, així com l instrument de finançament de la innovació. I augmentar el finançament, és un altre dels aspectes importants que està seguint a terme el que és la conselleria, augmentar el finançament de la xarxa d insti - tuts tecnològics. En este sentit Redit està estudiant la forma que permetra establir un sistema estable de finançament dels instituts tecnològics que les propocione fons precisos per elevar les seus prestacions i la qualitat de la seua oferta al teixit empresarial de la comunitat. Per tant, sobre la xarxa de parcs científics i tecnològics de la comunitat, el que és la Generalitat està en la promoció dels parcs científics en les cinc universitats valencianes, a través d una modificació d objecte social de l entitat Seguretat i Promoció Industrial, Sepiva, per a promoure, executar, gestionar i coordinar infrastructures i investigacions, desenrotllo i innovació, parcs i instituts científics i tecnològics i centres empresarials de desenrotllo i innovació tecnològica, a l igual que per adquirir i preparar sòl per a les instal lacions, ubicació i creació d espais innovadors com a instruments d aproximació entre la gent del sistema valen - cià de ciència, tecnologia i empresa i la ficada en marxa

VISITA AL MERCAT D IGUALADA

VISITA AL MERCAT D IGUALADA VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE. VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE. Existeix una massa patrimonial a l actiu que s anomena Existències. Compren el valor de les mercaderies (i altres bens) que

Más detalles

Pla per a la Inclusió Social

Pla per a la Inclusió Social Seguiment i avaluació del Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 I Informe de seguiment 2013 SÍNTESI EXECUTIVA Abril 2014 Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 Síntesi executiva I Informe de seguiment

Más detalles

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però PABLO PICASSO El passat dia 12 de Febrer, en comptes de fer classe de matemàtiques i de castellà, com cada dimecres, ens vam convertir en artistes per conèixer la vida i les obres de Pablo Picasso. Quan

Más detalles

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

EL TRANSPORT DE MERCADERIES EL TRANSPORT DE MERCADERIES En primer terme s ha d indicar que en tot el que segueix, ens referirem al transport per carretera o via pública, realitzat mitjançant vehicles de motor. El transport de mercaderies,

Más detalles

La solució natural per tornar a somriure. Implants dentals. Per estètica, per seguretat, la solució òptima per a tots.

La solució natural per tornar a somriure. Implants dentals. Per estètica, per seguretat, la solució òptima per a tots. Implants dentals La solució natural per tornar a somriure Per estètica, per seguretat, la solució òptima per a tots. Implant System Tornar a somriure. Sentir-se bé amb un mateix. Gaudir de la pròpia imatge.

Más detalles

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència Iniciativa Legislativa Popular per canviar la Llei de Dependència 1 Quin problema hi ha amb Llei de Dependència? La Llei de Dependència busca que les persones amb discapacitat i les persones molt grans

Más detalles

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats Amb un número determinat de multicubs, per exemple 12 es demana a alumnat que els enganxin formant un

Más detalles

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió. 1 Què passa si les fulles no tenen llum? EXPERIMENT 1: Hem agafat una planta i li hem tapat una fulla amb paper d alumini. - La fulla s assecarà. - La fulla es podrirà. Hem tingut la planta en aquest situació

Más detalles

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida? L eina que presentem a continuació permet avaluar, amb un senzill qüestionari, el nivell d assoliment de la següent competència. Us facilitarà recomanacions per a millorar en el seu desenvolupament. planificació

Más detalles

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne Què és una plataforma virtual de formació? És un espai de trobada entre alumnes i professors a través d Internet. Pot incloure activitats per als estudiants,

Más detalles

EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL

EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL Jornada tècnica La Unió T. Mas, Mª J. Oliva i M. González Novembre/ 2016 Experiencia grup d inserció

Más detalles

Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya

Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya En aquest tema aprendràs que : A el sector terciari és el que dóna feina a més gent. En el sector terciari hi trobem les activitats que ofereixen un servei a la societat, per aixó s anomena sector de serveis.

Más detalles

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria

Más detalles

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA CIUTAT DE LLEIDA 3r. Plenari 22 de març de 2010 Generalitat de Catalunya Departament d'acció Social i Ciutadania Procésde disseny del Pla DIAGNOSI procés Aprovació

Más detalles

Creixement mitjà anual del PIB 1996-2003 3,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya

Creixement mitjà anual del PIB 1996-2003 3,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya III. PIB I RENDA El creixement econòmic comparat En el període 1996-02, l economia del Maresme ha crescut a un ritme del anual de mitjana, que s inscriu en un comportament globalment expansiu tant de l

Más detalles

Mòdul 2. Investigar JEP. JOVES EMPRENEDORS PROFESSIONALS 1

Mòdul 2. Investigar JEP. JOVES EMPRENEDORS PROFESSIONALS 1 Mòdul 2. Investigar JEP. JOVES EMPRENEDORS PROFESSIONALS 1 Objectius Aprendre les variables que influeixen en un negoci Aprendre els components d un model de negoci Definir la proposta de valor del projecte

Más detalles

Taller de creació de videojocs amb Scratch

Taller de creació de videojocs amb Scratch Taller de creació de videojocs amb Scratch Frank Sabaté i Carlota Bujons Escola Projecte Av. Tibidabo, 16. 08022 Barcelona Telèfon: 93 417 03 21 franksabate@gmail.com carlota.bujons@gmail.com 1. Descripció

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica. Àlex Pujol

Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica. Àlex Pujol Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica Àlex Pujol DEFINICIÓ Generadors de feina i de cohesió social Combinació entre la rendibilitat econòmica i la inclusió

Más detalles

TRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous.

TRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous. TractemInosbé.GuiaperalsalumnesdePrimària La violència no resol els conflictes, només en crea de nous. Al escolaaprenemllengua,matemàtiques,i altrescosesimportants,peròsobretothem d aprendreaviureiatreballarjunts.

Más detalles

DOSSIER DE PREMSA FUNDACIÓ JAUME BOFILL. (Panel de les Desigualtats Socials a Catalunya)

DOSSIER DE PREMSA FUNDACIÓ JAUME BOFILL. (Panel de les Desigualtats Socials a Catalunya) DOSSIER DE PREMSA FUNDACIÓ JAUME BOFILL (Panel de les Desigualtats Socials a Catalunya) Any 2008 Aquest Dossier conté una selecció de diferents articles de premsa que han aparegut al llarg del 2008 i que

Más detalles

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL 1. Com definiries la matèria d educació física? 4 35 3 25 2 15 1 5 Queda bastant clar quina visió tenen els alumnes de la matèria d educació

Más detalles

ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA

ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA I CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA Josep Alabern Valentí Gerent Aigües de Manresa Barcelona, 19 de març de 2015 EL SERVEI D AIGUA

Más detalles

repàs Nom: Data: Curs: Escriu els múltiples comuns de cada parell de nombres (sense incloure el 0) i tria n l MCM.

repàs Nom: Data: Curs: Escriu els múltiples comuns de cada parell de nombres (sense incloure el 0) i tria n l MCM. repàs 1 Obtín els 10 primers múltiples de 6, 8 i 1. nombre 0 1 3 4 5 6 7 8 9 Múltiples de 6 Múltiples de 8 Múltiples de 1 Escriu els múltiples comuns de cada parell de nombres (sense incloure el 0) i tria

Más detalles

ÀREA 6 TURISME RURAL ÀREES DE GESTIÓ

ÀREA 6 TURISME RURAL ÀREES DE GESTIÓ ÀREES DE GESTIÓ ÀREA 6 TURISME RURAL 6.1. Senders locals i àrees recreatives------------------------------------------------------------83 6.2. Actuacions a la Via Verda d Alcoi-------------------------------------------------------------89

Más detalles

SÓC UNA PERSONA ESTRANGERA QUE VULL FER UN TRÀMIT I NO SÉ QUIN ÉS AQUEST TRÀMIT VULL CONTRACTAR UN TREBALLADOR/A ESTRANGER/A

SÓC UNA PERSONA ESTRANGERA QUE VULL FER UN TRÀMIT I NO SÉ QUIN ÉS AQUEST TRÀMIT VULL CONTRACTAR UN TREBALLADOR/A ESTRANGER/A SÓC UNA PERSONA ESTRANGERA QUE VULL FER UN TRÀMIT I NO SÉ QUIN ÉS AQUEST TRÀMIT VULL CONTRACTAR UN TREBALLADOR/A ESTRANGER/A VULL CONTRACTAR UN TREBALLADOR/A ESTRANGER/A LA PERSONA QUE VULL CONTRACTAR

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

2.- ESTUDIO DE DEBILIDADES Y FORTALEZAS

2.- ESTUDIO DE DEBILIDADES Y FORTALEZAS 2.- ESTUDIO DE DEBILIDADES Y FORTALEZAS 2.1.- COMPROMISO 1: FORMAS DE GOBIERNO 2.1.1.- DEBILIDADES - Es necesaria una mayor consolidación y dinamización del Foro 21 de Pamplona. - Existencia de un riesgo

Más detalles

Solucions individuals per al canvi climàtic

Solucions individuals per al canvi climàtic Solucions individuals per al canvi climàtic Que fa la gent per combatre el canvi climàtic? Index 1. Com ho vam fer (pàg. 1) 2. Li preocupa a la gent el canvi climàtic? (pàg. 2) 3. Les preguntes de l'enquesta

Más detalles

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Índex 1. Introducció i prioritats del Programa 2016 2. Línies estratègiques d actuació 2.1. Girona, ciutat educadora i solidària 2.2. La dimensió transversal

Más detalles

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES

Más detalles

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Atur a Terrassa (abril de 2010) Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada

Más detalles

Com posar rumb al teu futur? Guia de sol licitud del Premi Canyada Blanch sol licitud

Com posar rumb al teu futur? Guia de sol licitud del Premi Canyada Blanch sol licitud Com posar rumb al teu futur? Guia de sol licitud del Premi Canyada Blanch 2017 sol licitud En què consisteix el premi? El Premi Fundació Cañada Blanch Universitat de València ofereix: - 7.000 euros per

Más detalles

Ayudas e incentivos para empresas

Ayudas e incentivos para empresas Ayudas e incentivos para empresas Referencia: 57852 Actualizado a: 29/05/2017 Se convoca la IV edición de los premios concurso 5U-CV Startup en la UPV para el año 2017 Destinatarios: Microempresas y/o

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

BREU DE DADES ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS

BREU DE DADES ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS BREU DE DADES - 27 2015. ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S.L. C/ Llull 102 5a planta 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 485 49

Más detalles

Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell. El vostre suport empresarial

Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell. El vostre suport empresarial El vostre suport empresarial PREÀMBUL Al segle 21, la Cambra Oficial de Comerç i vol ser considerada una entitat capaç de fer front amb èxit tots els reptes del nou segle. La incorporació de les noves

Más detalles

Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016

Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016 Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016 Resum executiu / 1 La comunitat d Airbnb a Barcelona / 2 Perfil dels amfitrions i dels hostes / 5 Airbnb i el turisme / 8 Catalunya

Más detalles

ELECTRA REDENERGÍA, S.L. és una companyia distribuïdora d energia elèctrica que fou creada principalment degut a la demanda social de la zona,

ELECTRA REDENERGÍA, S.L. és una companyia distribuïdora d energia elèctrica que fou creada principalment degut a la demanda social de la zona, Sobre nosaltres... ELECTRA REDENERGÍA, S.L. és una companyia distribuïdora d energia elèctrica que fou creada principalment degut a la demanda social de la zona, cansada de no poder resoldre la mancança

Más detalles

AGROPLACE La plataforma de subhastes on line d Afrucat

AGROPLACE La plataforma de subhastes on line d Afrucat AGROPLACE La plataforma de subhastes on line d Afrucat Mercè Gispert i Bosch assessorament@afrucat.com Associació catalana d'empreses fructícoles 130 empreses fructícoles OPFH s de Catalunya S.C.C.L de

Más detalles

ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ Titulació: ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Alumne (nom i cognoms) XAVIER GARCIA RAVENTÓS Títol PFC ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ Director del

Más detalles

Eines necessàries per treballar per projectes

Eines necessàries per treballar per projectes Eines necessàries per treballar per projectes Docent/s: Edició: Raquel Reíllo i Meritxell Garrigós 2018 Característiques Treball cooperatiu 1. Cada membre assumeix la seva responsabilitat i fa responsables

Más detalles

Í N D E X. Cèdules Inspeccions. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9

Í N D E X. Cèdules Inspeccions. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9 N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9 Í N D E X Inspeccions...2 1. Cerca...2 2. Pestanya Inspeccions...3 2.1.1 Botons de la pantalla...3 3. Procediment per a la creació de inspeccions...4 3.1 Creació d una inspecció...4

Más detalles

e 2 esplais al quadrat

e 2 esplais al quadrat e 2 esplais al quadrat excel lents pel què fem i per com ho fem Un projecte per fer un pas endavant en la qualitat i responsabilitat, tant social com mediambiental en els centres d esplai. IV Jornada de

Más detalles

Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.

Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a. ENUNCIAT: Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a. Dos transportistes porten un vidre de longitud

Más detalles

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds

Más detalles

ENS VOLS CONÈIXER? CIF: G

ENS VOLS CONÈIXER? CIF: G PROJECTE DE DIFUSIÓ temyque@gmail.com ENS VOLS CONÈIXER? CIF: G66346305 1 ÍNDEX PRESENTACIÓ Pág. 3 A QUÉ ES DEDICA TEMYQUE Pág. 4 QÉ ES LA ESCLEROSI MÚLTIPLE OBJECTIUS DE LA DIFUSIÓ EINES PER LA DIFUSIÓ

Más detalles

h. 53 milions en aquestes dues comarques

h. 53 milions en aquestes dues comarques 18.02.2014-20.39 h La Diputació de Barcelona inverteix, en dos anys, 53 milions d'euros a l'alt Penedès i el Garraf El president de l'ens, Salvador Esteve, explica als alcaldes el catàleg de serveis que

Más detalles

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:

Más detalles

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI Resultats i oportunitats de futur Abril de 2017 PALLARS JUSSÀ Superfície: 1.343,1

Más detalles

Tema 2 : La població de Catalunya

Tema 2 : La població de Catalunya En aquest tema aprendràs que : Els augments i les disminucions de població depenen dels naixements, de les morts i de les migracions. La població de viu majoritàriament en ciutats. Segons la situació laboral,

Más detalles

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

1. CONFIGURAR LA PÀGINA 1 1. CONFIGURAR LA PÀGINA El format de pàgina determina l aspecte global d un document i en modifica els elements de conjunt com són: els marges, la mida del paper, l orientació del document i l alineació

Más detalles

Centre d Ensenyament Online (CEO)

Centre d Ensenyament Online (CEO) Centre d Ensenyament Online (CEO) Desenvolupament de tècniques noves per l educació www.mhe.es 1 Centre d Ensenyament Online (CEO): 1. Què és un Centre d Ensenyament Online (CEO)? 2. Com està estructurat

Más detalles

Tema 4 (I) :Les fonts de la història

Tema 4 (I) :Les fonts de la història En aquest tema aprendràs que : Per conéixer el passat cal investigar a partir de les restes i els documents que es conserven. Els arqueòlegs i els historiadors són els encarregats d investigar les fonts

Más detalles

XXI Setmana de la Internacionalització

XXI Setmana de la Internacionalització XXI Setmana de la Internacionalització Dossier de Premsa Del 26 al 30 de maig del 2014 Pàgina 1 La XXI Setmana de la Internacionalització és l esdeveniment més important de l any a Catalunya pel que fa

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

LA CIÈNCIA I LA SALUD

LA CIÈNCIA I LA SALUD LA CIÈNCIA I LA SALUD ÍNDEX Que és la salut? Com dur una vida saludable Primers auxilis Que és una malaltia? Religió i malaltia Malalties infeccioses Tipus de malalties infeccioses Malalties no infeccioses

Más detalles

CALENDARI PARLAMENTARI

CALENDARI PARLAMENTARI CALENDARI PARLAMENTARI Setmana del 19 al 23 de novembre de 2007 DIA HORA REUNIÓ SALA 19 10.30 PLE (Debat de totalitat del projecte de llei de pressupostos) 19 16.30 COMISSIÓ D EDUCACIÓ I CULTURA (convocada

Más detalles

Ampli boicot de les famílies de Molins a les proves de 3er de primària en rebuig a la LOMCE

Ampli boicot de les famílies de Molins a les proves de 3er de primària en rebuig a la LOMCE Ampli boicot de les famílies de Molins a les proves de 3er de primària en rebuig a la LOMCE Aquest dimecres 27 d abril ha estat la jornada central de l objecció de consciència a les proves de tercer de

Más detalles

Escoles Sostenibles. Índex

Escoles Sostenibles. Índex ESCOLES SOSTENIBLES Índex 1. Què és el projecte Escoles sostenibles? 2. Objectius 3. Beneficis esperats 4. Metodologia 5. Cronograma i ubicació 6. Full d adhesió al projecte 1. Què és el projecte Escoles

Más detalles

Experiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez

Experiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez Experiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez 24 Gener 2013 Xarxa Aupa ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís ON SOM?.

Más detalles

Dossier de Premsa MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS PER A LA PROMOCIÓ DE L ESQUÍ NÒRDIC TEMPORADA 2018 / 2019 ADREÇA TELÈFONS DE CONTACTE CORREU I WEB

Dossier de Premsa MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS PER A LA PROMOCIÓ DE L ESQUÍ NÒRDIC TEMPORADA 2018 / 2019 ADREÇA TELÈFONS DE CONTACTE CORREU I WEB Dossier de Premsa TEMPORADA 2018 / 2019 MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS PER A LA PROMOCIÓ DE L ESQUÍ NÒRDIC ADREÇA TELÈFONS DE CONTACTE CORREU I WEB Carrer Major, 8 25700, La Seu d Urgell (Lleida) - Catalunya

Más detalles

TALAIES, TORRES DE FOC I DE VIGILÀNCIA I TORRES ARMADES DE L ILLA DE MALLORCA. Treball Fi de Grau

TALAIES, TORRES DE FOC I DE VIGILÀNCIA I TORRES ARMADES DE L ILLA DE MALLORCA. Treball Fi de Grau TALAIES, TORRES DE FOC I DE VIGILÀNCIA I TORRES ARMADES DE L ILLA DE MALLORCA Treball Fi de Grau INTRODUCCIÓ Les torres i talaies costaneres, a més d una estampa romàntica que generen avui en dia, en el

Más detalles

PROGRAMES D APROPAMENT AL MÈTODE MONTESSORI PER A INFANTS I FAMÍLIES

PROGRAMES D APROPAMENT AL MÈTODE MONTESSORI PER A INFANTS I FAMÍLIES PROGRAMES D APROPAMENT AL MÈTODE MONTESSORI PER A INFANTS I FAMÍLIES QUÈ US OFERIM? Els primers anys de vida del nen són crucials, ja que el cervell es troba en procés de formació i desenvolupament en

Más detalles

Quants nombres hi ha en els quals apareix 22 en escriure tots els nombres enters entre 1 i 2011?

Quants nombres hi ha en els quals apareix 22 en escriure tots els nombres enters entre 1 i 2011? 1. EN LA XXII EDICIÓ DE L OLIMPÍADA MATEMÀTICA Quants nombres hi ha en els quals apareix 22 en escriure tots els nombres enters entre 1 i 2011? Societat d Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana

Más detalles

DIUMENGE VINT-I-HUIT DEL TEMPS ORDINARI

DIUMENGE VINT-I-HUIT DEL TEMPS ORDINARI DIUMENGE VINT-I-HUIT DEL TEMPS ORDINARI LECTURA PRIMERA Comparada amb la saviesa, tinc la riquesa per no res Lectura del llibre de la Saviesa 7, 7-11 Vaig pregar a Déu, i ell em donà la prudència, vaig

Más detalles

EXERCICI 6 PICASA PICASA.

EXERCICI 6 PICASA PICASA. EXERCICI 6 PICASA Es tracta de crear i compartir 3 àlbums online utilitzant Picasa Web Álbums i les 3 carpetes de fotos que trobaràs comprimides al costat de l exercici i que, abans de començar, descarregaràs

Más detalles

Incrementar les vendes des de la Proposta de Valor

Incrementar les vendes des de la Proposta de Valor Incrementar les vendes des de la Proposta de Valor MODEL DE NEGOCI METODOLOGIA CANVAS (A. Osterwalder i Y.Pigneur) Per a qui estem creant valor? Quins són els nostres clients més importants? Quins són

Más detalles

Fundació Privada Foment de l Habitatge Social. Gener 2015

Fundació Privada Foment de l Habitatge Social. Gener 2015 Fundació Privada Foment de l Habitatge Social Gener 2015 Origen de la Fundació La Fundació va ser creada per iniciativa de Càritas l any 1990. L any 2012 es va decidir donar-li un fort impuls financer

Más detalles

PROJECTE PROFESSIONAL

PROJECTE PROFESSIONAL CONSTRUEIX EL TEU PROJECTE PROFESSIONAL. DOSSIER DE PROJECTE PROFESSIONAL EL PROJECTE PROFESSIONAL RECORDA ELS ELEMENTS DEL PROJECTE RPOFESSIONAL Què vull? Interessos i motivacions Alternatives d objectiu/s

Más detalles

Venda de proximitat, un bon producte no. és suficient. Com arribar al consumidor

Venda de proximitat, un bon producte no. és suficient. Com arribar al consumidor Venda de proximitat, un bon producte no http://www.youtube.com/watch?v=mzqsvcyt-ge&feature=related és suficient. Com arribar al consumidor Gerard Costa Guix Manlleu, 19 de gener de 2011 Gerard Costa, professor

Más detalles

PER QUÈ ELS AVIONS FAN LA RUTA QUE FAN?

PER QUÈ ELS AVIONS FAN LA RUTA QUE FAN? PER QUÈ ELS AVIONS FAN LA RUTA QUE FAN? La matemàtica com a eina per comprendre i per resoldre, La matemàtica com a objecte d estudi reconeixement l emoció de l aprendre consciència herència cultural les

Más detalles

TEMA 4: Equacions de primer grau

TEMA 4: Equacions de primer grau TEMA 4: Equacions de primer grau Full de preparació Aquest full s ha de lliurar el dia de la prova Nom:... Curs:... 1. Expressa algèbricament les operacions següents: a) Nombre de rodes necessàries per

Más detalles

ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DE GRADUATS I GRADUADES

ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DE GRADUATS I GRADUADES ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DE GRADUATS I GRADUADES Data: Desembre 2014 SUMARI 0. DADES D IDENTIFICACIÓ... 3 1. VALORACIÓ GLOBAL DE LA TITULACIÓ... 5 2 Enquesta de satisfacció de graduats i graduades 0. DADES

Más detalles

Pla de mesura de Satisfacció als Clients Resultats d enquestes als metges de urgències Catlab (FHSJDM,HUMT i CST)

Pla de mesura de Satisfacció als Clients Resultats d enquestes als metges de urgències Catlab (FHSJDM,HUMT i CST) Butlletí Nº 94 Mes Octubre 2018 Pla de mesura de Satisfacció als Clients 2016-2018 Resultats d enquestes als metges de urgències Catlab (FHSJDM,HUMT i CST) Dintre del Pla de mesura de Satisfacció als Clients

Más detalles

La col laboraciópúblico privada en els serveis socials. El cas de FASI.

La col laboraciópúblico privada en els serveis socials. El cas de FASI. La col laboraciópúblico privada en els serveis socials. El cas de FASI. Estanis Vayreda i Puigvert Director general Barcelona, 9 de febrer de 2012 Guió de la presentació 1. Fotografia dels serveis socials

Más detalles

La Regla de la despesa. Situació de l ajuntament d Arenys de Mar en sobrepassar la regla de la despesa en la liquidació de l any 2015

La Regla de la despesa. Situació de l ajuntament d Arenys de Mar en sobrepassar la regla de la despesa en la liquidació de l any 2015 La Regla de la despesa Situació de l ajuntament d Arenys de Mar en sobrepassar la regla de la despesa en la liquidació de l any 2015 Què és la regla de la despesa? La regla de la despesaconsisteixen que

Más detalles

L APRENENTATGE COOPERATIU

L APRENENTATGE COOPERATIU L APRENENTATGE COOPERATIU Una opció... que s expandeix a tota la comunitat educativa reflexió Los equipos investigan Per què fem A. Cooperatiu? És una oportunitat per Millorar les relacions interpersonals

Más detalles

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia Ja fa molts dies que estàs treballant en el Treball de Recerca i és hora de valorar la qualitat de tota aquesta feina. L objectiu d aquesta valoració és que sàpigues fins a quin punt estàs seguint els

Más detalles

Hàbits de Consum de la gent gran

Hàbits de Consum de la gent gran Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%

Más detalles

MANUAL. d ajuda en el PROCEDIMENT per a la tramitació. PROGRAMA REHABILITACIÓ 2014 Conveni Consorci Metropolità de l Habitatge CMH

MANUAL. d ajuda en el PROCEDIMENT per a la tramitació. PROGRAMA REHABILITACIÓ 2014 Conveni Consorci Metropolità de l Habitatge CMH MANUAL d ajuda en el PROCEDIMENT per a la tramitació de la sol licitud licitud de subvencions per Obres PROGRAMA REHABILITACIÓ 2014 Conveni Consorci Metropolità de l Habitatge CMH Barcelona, 1 de Setembre

Más detalles

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CESSIÓ DE RECURSOS ICAEN Àmbit geogràfic: Catalunya Transport: inclòs Muntatge i desmuntatge:

Más detalles

CAS: FLIX DADES BÀSIQUES. Superfície: 116,9 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: 296 (2010) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011

CAS: FLIX DADES BÀSIQUES. Superfície: 116,9 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: 296 (2010) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011 FITXES LOCALS 1 CAS: FLIX DADES BÀSIQUES Superfície: 116,9 km 2 Població: 4.61 habitants (21) Nombre d empreses: 296 (21) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 211 2 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Evolució 425 42 428 Comparativa

Más detalles

CANAL REUS TV

CANAL REUS TV CANAL REUS TV 19.04.2017 http://www.canalreustv.cat/noticies/professor-pedro-nueno-enceta-la-commemoracio-dels-10-anys-secot "Durant aquests 10 anys de crisi hem intentant ajudar amb la nostra experiència

Más detalles

1. De la recerca científica a la creació d un recurs patrimonial

1. De la recerca científica a la creació d un recurs patrimonial ÍNDEX 1. De la recerca científica a la creació d un recurs patrimonial 2. De la marca Monestir de Sant Pere de Rodes a la marca Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes 3. Un projecte de futur 1. De la

Más detalles

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE Autores: Andrea Lopez i Laia Uyà Curs: 1r ESO 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. MARC TEÒRIC... 4 LA FORÇA... 4 LA VELOCITAT... 4 3. HIPÒTESIS...

Más detalles

El Departament de Benestar Social i Família aplica una tisorada del 20% amb efectes retroactius des del mes de gener

El Departament de Benestar Social i Família aplica una tisorada del 20% amb efectes retroactius des del mes de gener NOTA DE PREMSA Barcelona, 18 de setembre de 2013 La federació agrupa més de 300 entitats i representa els drets de més de 30.000 persones amb discapacitat intel lectual i de desenvolupament a Catalunya

Más detalles

1. EL CARTELL DE LES MASCOTES DE L EUROCOPA 2 012

1. EL CARTELL DE LES MASCOTES DE L EUROCOPA 2 012 1. EL CARTELL DE LES MASCOTES DE L EUROCOPA 2 012 Calcula l àrea de la zona ombrejada que es mostra al cartell de les mascotes de l Eurocopa sabent que el costat del quadrat mesura 80 cm. Societat d Educació

Más detalles

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6

Más detalles

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) PLÀNOLS I MAPES Nom i cognoms. 4t curs ORIENTAR-SE A L ESPAI La posició d una persona d un objecte pot variar i s estableix a partir d un punt

Más detalles

MANTENIMENT I POSADA A PUNT. Sempre tenim solucions!

MANTENIMENT I POSADA A PUNT. Sempre tenim solucions! MANTENIMENT I POSADA A PUNT Sempre tenim solucions! ANÀLISI PRÈVIA Els espais urbans són entorns vius on hi passen moltes coses i els seus equipaments se n ressenten. Instal lar-los avui no significa oblidar-nos-en

Más detalles

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * Una de les parts més importants de crear un relat digital és tenir clara l estructura i definir els recursos narratius (fotos, gràfics, etc.). Per això, després

Más detalles

Tema 2: L economia europea

Tema 2: L economia europea En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els

Más detalles

Esquerra Republicana de Catalunya-Grup Municipal (Calella, Maresme) PARC DALMAU de Calella Calella, desembre de 2015

Esquerra Republicana de Catalunya-Grup Municipal (Calella, Maresme) PARC DALMAU de Calella Calella, desembre de 2015 PROJECTE DE MILLORA DEL PARC DALMAU DE CALELLA Pàgina 1 Esquerra Republicana de Catalunya-Grup Municipal (Calella, Maresme) PARC DALMAU de Calella Calella, desembre de 2015 Des del grup municipal d ERC-Calella

Más detalles