GRUP DE TREBALL CREATIU SOBRE ESTRUCTURES

Transcripción

1 GRUP DE TREBALL CREATIU SOBRE ESTRUCTURES InnoCons, juliol 2009

2 CAMBRA OFICIAL DE CONTRACTISTES D OBRES DE CATALUNYA PEL CANVI INNOVADOR A LA CONSTRUCCIO Cap a una nova manera de construir GRUP D ESTRUCTURES Abans de començar a descriure els treballs desenvolupats per aquest grup, interessa fer paleses una sèrie de observacions aportades per el Sr. Alfonso Fuertes, que ens han fet reflexionar molt i en certa manera, per la seva lògica i pes específic, s han de posar a mode de preàmbul: - Es parla molt d industrialització i, sobre tot, de prefabricats. No és la mateixa cosa. - Industrialitzar és pensar i treballar com es pensa a la resta de la indústria. Les característiques especials del sector, amb participació de tantes parts amb interessos diferents, han propiciat que no hi hagi una necessitat de racionalitzar molt. - D una part hem de pensar que el valor del terreny i altres afegits al cost de la construcció són tals que el valor popi de la construcció es mou en nivells del 10 al 15% del preu de venda. ( aquí afegeixo que la fonamentació i l estructura representen el 33% d aquest valor en edificació d habitatges o de equipaments privats. S ha de tenir en compte que a l obra de promoció pública pot tenir més influència el cost de la construcció pròpiament dita). - Els conceptes de la creativitat arquitectònica fan que qualsevol solució més o menys seriada no aporti interès als projectistes, ja que aquella creativitat quedarà diluïda per la aplicació de solucions industrials. - El preu de la mà d obra fa que les solucions tradicionals encara siguin més rendibles que les solucions més industrials, perquè, en contra del que es creu habitualment, resulten més cares i requereixen inversions importants. Les solucions més industrialitzades potser ara tindran més camp a causa de la demanda de més qualitat. - Front tot això, és difícil que la indústria pugui fer inversions per col locar en el mercat productes més o menys seriats. - No hi haurà innovació si no s uneixen totes les voluntats; promotors, projectistes, contractistes i industrials. - D altra part, no hem d inventar molt. Hi ha coses utilitzades a Europa fa més de 30 anys que aquí no s han introduït encara. Amb aquests paràmetres s han anat desenvolupant les sessions, amb tota una sèrie d aportacions tècniques que, encara que sigui anar repetint aquest preàmbul, serveixen per fer reflexions de futur. Estem construint com fa més de 30 anys. El sector de les estructures, tret de les obres molt significatives o de disseny, s ha anat movent amb els mateixos paràmetres: 2

3 1.- Les estructures d obra de fàbrica o jàsseres planes amb forjats unidireccionals de bigueta i revoltó tenen encara la seva utilització en projectes i zones molt concretes. Pensem en habitatges unifamiliars o en construcció en zones on l equipament dels constructors i la inèrcia fan molt difícil assolir els canvis. 2.- Estructures reticulars o bidireccionals per habitatges. 3.- Estructures prefabricades per a naus industrials, edificis comercials, d oficines, aparcaments, etc.. Aquí hi incloem les plaques alveolars com a sistema de forjat prefabricat encara que a l obra requereixin la xapa de compressió. 4.- Dins de la mateixa tipologia, però més innovadores es troben: - Llosses massisses de formigó armat. - Forjat tipus sandwich per a grans llums i càrregues. - Prelloses. Són estructures més racionals. Les primeres, lloses massisses, perquè només hi intervenen dos tipus de materials, acer i formigó, i amb l avantatge que el acer es bàsicament amb xarxes prefabricades que només necessiten col locar els reforços en obra. Les prelloses també aporten un cert grau de industrialització, centrat en la posta en obra, moltes vegades acompanyades de jàsseres prefabricades i amb baix percentatge d encofrats. Aquí sí que cal un esforç d industrialització, amb un important component de suport tècnic de recerca i desenvolupament al darrera. 5.- Lloses posttesades. Continuem amb la mateixa tipologia externa, però realment és un pas important quant a reducció de materials i velocitat d execució amb el consegüent benefici mediambiental i de sostenibilitat. 6.- Estructures metàl liques. És un apartat molt important i opinem que requereix un tractament monogràfic. De tota manera, cal tenir en compte molts factors: - A l Europa desenvolupada, aquesta tipologia estructural es situa al voltant del 55/60% mentre que aquí no excedim del 20% - Permet un alt grau d industrialització. - Estudis d especejament i nusos indicant zones soldades i zones cargolades. - Control de soldadures a taller amb tota fiabilitat. - Muntatge cargolat a obra amb perfecte control d execució. - Estudi de solucions modulars capaces de ser transportades a obra per mitjans normals (amples de 2,40 m i alçades de 3,00 m). - Possibilitat d incorporar tan a façanes com acabats interiors en el mòdul. - Possibilitat d incorporar forjat de xapa nervada col laborant. - Menor rigidesa de projecte que amb solucions de formigó armat. 3

4 L evolució d aquestes tipologies estructurals, preferentment les que es refereixen a formigó armat, han anat evolucionant amb uns criteris d estalvi i de sostenibilitat. Així doncs, podem parlar que, en la relació llum/cantell forjat, s aconsegueixen estalvis de més del 30% des del clàssic unidireccional fins a les lloses posttesades. Anem a un primer capítol molt debatut. La prefabricació versus la industrialització. Es cert que els prefabricadors han fet un gran esforç quant a millores de producció. Però han innovat poc. Seguim amb els mateixos models i seccions que fa temps, avançant en la fabricació, molt més controlada i amb millores quant al muntatge. S ha d apostar més en I+D. Que ens trobem? Grans exigències en els controls de fabricació ( materials i processos) i també en el muntatge. Documents de control i marcatges CE, però hi manca una Oficina Técnica al darrera amb capacitat d innovació. La prefabricació, molt necessària a la construcció, continua sent la prefabricació tal com s entén. Fabricar-ho a les empreses i muntar-ho a l obra. El que es proposa és la industrialització. És a dir, com una cadena de muntatge, on es puguin unir tots els elements possibles i, al portar-ho a obra, només representi un màxim del 5-10% del cost total. La qualitat ja ve definida abans. Tots els controls de materials es realitzen al lloc d origen; els controls d execució a fàbrica, de manera que el muntatge, encara que necessiti validació, sigui purament formal. Això pot comportar també pensar en la fonamentació. S estan fent intents, però aquí sí que la barrera és més important. Cada terreny és diferent, i, encara que pensant en industrialització s arribaria a uns estats de càrrega més o menys estandarditzats, també hi ha molts factors que influirien. El que sí que es pot estudiar són els lliuraments de pilars a fonaments, on ja es va abandonant els sistema de calzes per anar a solucions mes tècniques tipus PEIKKO o similar. Un altre apartat a tenir en compte en aquest capítol de fonamentacions, és la importància que tenen actualment les noves tècniques de millora de terrenys, ja sigui mitjançant jet-grouting, columnes de grava,... que aporten una tecnologia capdavantera que es mira amb molt recel. Però aquesta innovació hi és i no podem tancar els ulls, hem de estar oberts a qualsevol millora i que les empreses especialitzades aportin les seves investigacions, assaigs i el recolzament necessari per anar avançant. Entrem ara a analitzar la postura del promotor. Generalment és molt clàssic, busca més sistemes tradicionals molt experimentats i que en principi li suposen un menor cost. Però s ha d intentar que canviï el seu punt de vista. I això només s assoleix amb la implicació de tots, començant pels departaments de R+D de les empreses i dels consultors d estructures. S ha d estudiar solucions que, encara que 4

5 comportin uns costos similars, garanteixin un control de qualitat òptim i es guanyi temps d execució. També aquí demanem la implicació de les Administracions. Haurien de ser el motor amb les obres pròpies, la que doni impuls perquè els nous sistemes, la industrialització aportin uns avantatges tant de terminis com econòmics perquè la iniciativa privada s hi enganxi. El repte és que arquitectes, consultors d estructures i oficines tècniques de prefabricats de formigó i/o estructuristes metàl lics, comencin a treballar junts des del projecte bàsic. És en aquesta etapa on tot ha d estar el màxim definit. No només en la solució de fonaments i estructura, que formen part d aquest document, sinó que s han d incorporar acabats, principalment de sostres, façanes i paviments i sempre pensant en una industrialització màxima, és a dir, que s incloguin particions interiors, fusteria, instal lacions, etc. Les empreses de prefabricats, estructures metàl liques, nous materials, etc tindrien que posar a disposició dels equips tècnics redactors del projecte a interlocutors vàlids per anar resolent problemes des de l inici. El fet que projecte, constructora i industrials vagin de la mà des de l inici del projecte és una de les garanties de qualitat d aquest. L aportació del projectista i el seu equip amb la implicació de la constructora i els industrials portaran a una reducció de temps i costos que ajudaran a optimitzar l obra. Tots els canvis que es produeixin en el dia a dia al llarg de l obra haurien de restar reflectits documentalment, contràriament amb el succeeix en un AS- BUILT, que moltes vegades no reflexa les decisions preses a obra. El qui projecta l obra també hauria de dirigir-la, també qui ha projectat i calculat la fonamentació i estructura o les instal lacions. Els projectistes són els més capacitats per dirigir l obra, perquè porten l obra al cap i saben fins quin punt poden admetre s petits canvis o variacions i la manera d executar-los. Un pas més i unes incògnites que es van plantejant, pensant ara en formigó. - És possible una prefabricació mes lleugera i resoldre el nusos a obra? Això es planteja perquè les solucions isostàtiques- articulades, van en contra de qualsevol criteri d estalvi i de sostenibilitat. - Amb els materials actuals, i sobretot amb el formigó autocompactable, no som capaços de fer un pilar amb les armadures necessàries per fer un nus rígid o semi-rígid amb les jàsseres que arribin fabricades a obra? - Es poden estudiar sistemes de forjats tipus prellosa que resolguin industrialment els sostres? Tot això s ha d anar investigant, paral lelament als materials innovadors i les solucions tècniques. Hi ha un camp obert que està molt parat. D acord que es necessita inversió, tan en temps com en models de prova. Però és quelcom que s ha de fer. Repetim que hem d abandonar sistemes d ús molt generalitzat, que ja fa molts anys que s estan emprant i que la pròpia inèrcia fa que encara siguin vigents. No és bo continuar per aquest camí. 5

6 Aquests apartats porten al darrera d una sèrie de investigacions que es fan, però sense cap esperit unitari. Les Universitats s han d implicar més en tot el que investiguen; s ha de treballar més amb empreses i equips de projecte, buscant materials i solucions òptimes que resolguin problemes. No poden viure separats. La Administració i concretament, tant el Departament d Indústria com el de Universitats, haurien de liderar aquesta manera de treballar. S evitaria, en primer lloc, duplicitat d investigacions sobre un mateix tema i després un canal únic de contacte amb les empreses del sector per canalitzar els avanços. També manquen cursos de formació per a tècnics i operaris. El diàleg entre direcció i obra, i d aquesta amb els industrials, hauria de ser molt fluïd i entenedor. I per això manca formació, cadascú dins el seu nivell, però formació, cursos i reciclatge. Es un repte ambiciós, però és el futur. Reflexions Pensem que s han obert molts fronts d actuació. S han posat damunt la taula una sèrie de consideracions de millora, que segurament tots portàvem al cap, però sense un fòrum capaç de dinamitzar-ho. Aquí s ha aconseguit prendre consciència de la necessitat d emprendre un camí diferent i, a més, s ha reflexionat sobre idees viables que es poden portar a la pràctica. La varietat dels components de la Comissió ha permès que cada sector implicat en el tema de les estructures aportés el seu punt de vista. I amb totes aquestes aportacions han quedat dues idees molt clares: 1. Necessitat de fer arribar a les Companyies d Assegurances que s avinguin a respectar i aprovar les innovacions sempre que vinguin avalades per informes tècnics de reconeguda vàlua. 2. Fer un primer avanç de les conclusions de caire tècnic que s han de tenir en compte, tant de materials com de sistemes. Adjuntem a aquest document una sèrie de notes tècniques que reflecteixen tan les consideracions apuntades com les innovacions que es necessiten: - Industrialització - GRC lligat amb façanes - Formigons d alta resistència. Ductal - Formigons alleugerats - Formigons autocompactants - Prelloses - Forjats tipus sandwich. - Forjats de xapa nervada col laborant. - Lloses posttesades - Micro pilons per obra i per rehabilitació - Pilots prefabricats - Estructures prefabricades - Estructures industrialitzades 6

7 També i per altra part, donem una sèrie de sistemes i productes ja al mercat i que ajudaran a un futur desenvolupament de cada sector: - Estructures modulars - Escales prefabricades - Solucions varies: Deltabeam Peikko Shearail Junts de dilatació tipus CRET Stabox - Encofrats. Sistemes. Taules d encofrat - Revoltons i totxo a partir de paper reciclat I com a tema més important, tota la Comissió està d acord en que la feina feta fins ara no pot quedar aquí. S ha fet la feina d anar posant sobre la taula una sèrie de idees pel camí innovador de les estructures, i hem copsat que es necessita molt més. Per arribar a fons en tots els temes plantejats, es necessita realitzar diversos treballs de caràcter monogràfic amb l ajut dels especialistes de les empreses i un becari ajudant. Hem pensat en sis grups: - Fonamentacions. Noves tècniques i millora de terrenys. - Industrialització en estructures de formigó armat. - Industrialització en estructures metàl liques. - Rehabilitació. - Nous materials. Aplicacions específiques i anàlisi de cadascun. - Relacions amb OCT s, Assegurances, Administració, centrades sempre en temes estructurals. Està en l ànim de tots continuar la feina començada i creiem que ha de continuar. Un agraïment a tots els membres de la Comissió, per les hores invertides i per les aportacions fetes. Al Alfonso Fuertes, per la seva visió generalista, la experiència i el impuls que vol donar a la industrialització des de fa més de 25 anys. Als consultors d estructures, Robert Brufau, David García i Carles Romea molt rigorosos en el càlcul, molt implicats en la docència i molt oberts a les novetats que van sortint. Antoni Cañellas, expert en temes de construcció i també un enamorat de la prefabricació i industrialització des de fa molt temps. El pragmatisme d en Joan Ardévol ocupat i preocupat per tot el que siguin millores generals i concretes de posada en obra. La visió amplia i de futur d en Jaume de Oleza. 7

8 La feina constructiva de Josep Pugibet, amb un component de OCT, present a títol individual, però molt més proper a la gent de projecte i obra i gran defensor de les novetats. Sergi Carrascón, amb totes les aportacions fetes en el apartat de nous materials i el camí investigador que pregona. La visió molt constructiva de Josep Mª Solé, que en representació dels promotors, està molt obert a recollir i recomanar sistemes d avantguarda. A en Jordi García sempre un pas endavant en temes de encofrats i optimitzacions dels mateixos. Als representants dels prefabricadors, Jordi Bergadá, Jordi Pont i Miquel Pujol, que han escoltat de primera mà totes les avantatges dels seus productes, a la vegada que s ha fet palesa la necessita que tenen d ampliar i millorar els seu I+D. També vull agrair la presencia d en Josep Manel Marí en representació de la CCOC, sempre disposat a col laborar i del becari, Joan Fernández que ha anat recollint tot el que es debatia i ho posava en ordre. Finalment la presencia puntual del Santiago Sardá, sempre al darrera de qualsevol iniciativa relacionada amb el coneixement, i sempre impulsant tot el que d innovador pugui sortir. És el catalitzador de la nostre feina. I en Rafael Romero, verdadera ànima d aquest ambiciós projecte que acaba de començar. Participants al Grup de Treball Creatiu d Estructures Antoni Massagué, ACE- Coordinador Juan Fernández- Relator Alfonso Fuertes Josep Pugibet Santiago Sardà David Garcia, BIS ARQUITECTES Robert Brufau, BOMA Jaume de Oleza, CONSORCI BARCELONA ZONA FRANCA Antoni Cañellas, CONSTRUCCIONES DECO Jordi Garcia, ENCOFRATS J. ALSINA Jordi Bergadà, Jordi Pont, HORMIPRESA 8

9 Sergio Carrascón, INSTITUTO ESPAÑOL CEMENTO Joan Ardévol, J/T ARDEVOL I ASSOCIATS Jesús Jiménez, NB-35 Carles Romea, PAMIAS Miquel Pujol, PREFABRICATS PUJOL Josep-Maria Solé, VERTIX Josep-Manel Marí, CCOC 9

10 El GRC (Glass Fibre Reinforced Concrete) El G.R.C. ó G.F.R.C. es hormigón armado con fibra de vidrio, perteneciente a los materiales llamados composites, en los que se unen las propiedades de la fibra de vidrio de gran resistencia a tracción, con un material aglomerante como es el hormigón, el cual constituye la base del elemento fabricado. Empresas PREINCO, PANELCO GRC, MGS MODULAR GRC SYSTEMS, GRC PENEDÉS Características principales Propiedad Valores Resistencia a la compresión Mpa Límite elástico Resistencia al esfuerzo 7 11 Mpa cortante plana (LOP) Módulo de rotura Resistencia a Mpa punzonamiento (MOR) Resistencia al impacto Kg/ Ensayo a tracción directa BOP 5 7 Mpa UTS 8 11 Mpa Deformación de rotura 0,6 1,2 % Resistencia al esfuerzo cortante En el plano 8 11 Mpa Interlaminar 3 5 Mpa Otras propiedades físicas Densidad de la masa seca 1,9 2,1 tm/ Módulo de elasticidad GPa Módulo de Poisson 0,24 Coeficiente de dilatación térmica 7 12x10 m/mº C Composición: Cemento: generalmente se utiliza cemento Portland CEM I 42,5 R o 52,5 R. Áridos: dependiendo de la apariencia superficial y del método de fabricación los diámetros pueden ir de 0 a 5mm de diámetro. Agua: sin impurezas. Aditivos: poliméricos superplastificantes o superfluidificantes y reductores de agua. Aumenta la trabajabilidad sin incrementar la relación agua/cemento Mejora la cohesión de la mezcla y resistencia al fuego Reduce la disgregación y permeabilidad Retarda/acelera el endurecimiento

11 Fibra de vidrio: fibras de vidrio alcalino resistentes en proporción entre el 3 5% sobre el peso total del compuesto. Su longitud como refuerzo varía entre mm (12 mm si se usa el método premix de manufactura y mm con el método de proyección simultánea). Pigmentos. Ventajas: tipo. Versátil y moldeable: se pueden producir detalles y acabados superficiales de todo Gran resistencia a la compresión, flexión e impacto. Económico: ahorro en montaje, transporte e instalación. Bajo peso. Impermeable al agua. Aislante acústico (un panel de 10 mm y masa 10 kg/m 2 para un rango Hz ofrece una reducción sonora promedio de 30 db) y térmico. Ignífugo M 0. No le afecta la corrosión u oxidación. Inconvenientes: Es necesaria una apurada compactación para no tener una densidad de 1,6 t/m 3, lo cual tendría repercusiones en su durabilidad, absorción y prestaciones mecánicas. Uso habitual: Existe una retracción de 1 mm/m. Paneles de fachada. Panel lámina simple (placa de 8 a 12 mm de espesor consiguiendo piezas de entre 0,7 y 1,1 m 2, cuyo peso estará entre 16 y 24 kg/m 2 ). Panel lámina rebordeado (reborde de GRC y entre 5 y 14 cm. Recomendado para paneles cuyas dimensiones no superen los 2 m 2. Su peso estará entre 20 y 27 kg/m 2 ). Panel lámina perfilada (permite superficies de hasta 2,5 m 2 con un peso de 27 kg/m 2. Lámina rigidizada nervada (panel con una placa rigidizada mediante nervios conformándolos mediante núcleos de poliestireno expandido preparados con la forma y dimensiones y posterior cobertura por proyectación de GRC. Se alcanzan piezas de 6 m 2 y 36 kg/m 2 ). Celosía. Panel sándwich (colocación de bloques del material aislante dentro del panel dejando espacio para proyectar rigidizadores de 10 a 25 mm de GRC entre cada

12 Bibliografía: bloque. Piezas de hasta 6 m 2 y nervaduras por parte anterior y posterior pero sin sobrepasar los 50 kg/m 2 ). Panel skin+stud frame (conjunto definido por la piel de GRC conectada mediante ganchos de acero galvanizado a una estructura tubular de acero galvanizado o cincado que se ancla a la estructura principal). Cerramientos. Pantallas antiruido y piezas estandarizadas para la construcción GRC y Hormigón Arquitectónico, Francisco Javier Regás - Juan Carlos Bolaños, Encuadernaciones Mármol S.L., Detalle de pieza moldeada para una baranda con anclaje estandarizado. Extracción de pieza de hormigón arquitectónico.

13 Fachada moldeada en obra con hormigón arquitectónico. Panel texturizado por chorro de granalla sobre una máscara que protege la superficie de salida del molde.

14 Hormigón Ductal El Ductal es un hormigón dúctil que combina gran resistencia, con flexibilidad, manejabilidad y valor estético. Ventajas Se trata de un hormigón armado con fibras metálicas resistentes a todo tipo de agresiones de origen externo, como la abrasión, la carbonatación, la contaminación, la corrosión, los impactos, los rasguños, características que lo hacen comparable al granito. Los agregados presentes en la mezcla son muy finos, lo que permite gran fluidez y manejabilidad, permitiendo por ejemplo, gravar texturas de gran detalle en el encofrado que luego quedan plasmadas en la superficie añadiendo valor estético. Tiene una resistencia entre seis a ocho veces superior a la del hormigón convencional, posee gran ductilidad y gran flexibilidad. El Hormigón Ductal es un hormigón amigable con el ambiente ya que es denominado un hormigón sostenible, sus propiedades térmicas una vez puesto en obra contribuyen a la reducción del consumo energético de los edificios y durante el proceso de fabricación se requieren menos recursos naturales y energía que otros hormigones comunes, lo que se traduce en menor cantidad de emisiones de CO 2 y menor gasto de energía. En términos generales Ductal presenta una alta resistencia a la compresión de 200 Mpa y a la flexión de 40 Mpa. En cuestiones de durabilidad es altamente resistente a heladas, aguas saladas y sulfatos. Altas calidades y gran potencial estético. Gran rango de formas, colores y texturas. Empresas LAFARGE Investigaciones UPC, ECCP Antonio Aguado de Cea.

15 Características principales Ductal FM o AM Propiedad Valores Densidad 2500 kg/m 3 Resistencia a la compresión MPa Resistencia flexión (4*4*16 de muestra) Mpa Resistencia a la tracción 8 Mpa Módulo de Young (E) 50 Gpa Coeficiente de Poisson 0,2 Contracción < 10 µ m / m Factor de deformación 0,3 Coeficiente de expansión térmica 11,8 µ m / m / º C Propiedades de durabilidad (hasta) Valores Difusión de iones de cloruro 0,02 x m 2 Profundidad de penetración de carbono < 0,1 mm Congelación/deshielo 100 % Resistencia a la abrasión (pérdida del 1,2 índice de volumen relativo) Tipos de hormigón Ductal: Ductal FM: contiene fibras de metal y es conveniente para usos estructurales en ingeniería civil, como estructuras portantes. Ductal AF: variación del hormigón Ductal FM, incluye las mismas propiedades mecánicas e incorpora una excelente resistencia al fuego Ductal FO: contiene fibras orgánicas, es conveniente para aplicaciones arquitectónicos como mobiliario, paneles de pared, pabellones, etc. Bibliografía: - lafarge.com/ -

16 Perfil Ductal. Colocación del puente Wapello County Mars Hill Bridge. Paneles arquitectónicos funcionales.

17 Footbridge of Peace en Seúl.

18 Hormigones aligerados El hormigón ligero es un hormigón de baja densidad, obtenido generalmente por medio de mezcla común de agua + cemento + partículas ligeradoras + aditivos, esta mezcla logra obtener un hormigón de poco peso, económico y con grandes propiedades termo acústicas. El Hormigón Ligero Estructural puede utilizarse para fabricar cualquier elemento de hormigón, en masa o armado, in situ o prefabricado y, en general, cualquier tipo de estructura que pueda realizarse con los hormigones de uso habitual. Empresas CEMEX, AREXPAN, Investigaciones UPC, ECCP Antonio Aguado de Cea. Ventajas Permite disminuir secciones al minimizar el propio peso. Aporta aislamiento térmico y acústico. Disminución de coste frente a otras soluciones. Permite reducir las cargas muertas en las estructuras El hormigón ligero tiene una mayor elasticidad que el convencional, asimismo, posee una mayor retracción inicial que el hormigón convencional con la misma densidad. Posee una muy buena adherencia árido pasta. Son más resistentes a los efectos de heladas y a las sales del deshielo. La arcilla expandida es una material elaborado a 1200º C, por lo que permanece estable hasta alcanzar esta temperatura. El hormigón ligero protege las armaduras y mantiene su capacidad resistente durante períodos más largos que el hormigón convencional en caso de incendio. Aplicaciones Recrecidos de losas y suelos Elementos prefabricados de hormigón Protección contra el fuego Relleno de zanjas DATOS TÉCNICOS RESISTENCIAS (kg/m 3 ) Versión aislante

19 Versión estructural Consistencias Blanda, fluida Se puede suministrar con consistencia líquida utilizando superfluidificantes Tamaño máximo del árido 4 12 mm Densidad en fresco Dependerá de la naturaleza y tipo de la materia prima. En todo caso se realizarán estudios previos para determinar la densidad exacta de la mezcla. Composición Áridos: pueden ser arcillas expandidas, perlitas, vermiculitas, poliestireno expandido, piedra pómez, mezclas de áridos ligeros y convencionales, etc. Cemento convencional con adiciones tipo 42,5 y aditivos plastificantes Aditivos aireantes Hormigón ligero con ARLITA Los hormigones ligeros ARLITA son hormigones convencionales donde se ha sustituido total o parcialmente el árido natural por ARLITA. El resultado es un hormigón con unas características mejoradas de: Ligereza Homogeneidad y mayor adherencia Durabilidad Resistencia a los ataques químicos Resistencia al fuego Aislamiento térmico y acústico Tipo de hormigón Densidad de cálculo (kg/m 3 ) Hormigón HL Hormigón HL Hormigón HL Hormigón HL Hormigón HL Hormigón HL

20 Aplicaciones Forjados ligeros: el uso del hormigón ligero permite mejorar el comportamiento térmico acústico y la resistencia al fuego del forjado, proporcionando mayor confort y seguridad a los usuarios. En edificios en altura o con problemas de cimentación, el uso combinado del hormigón ligero con una chapa de acero colaborante o nervometal, permite reducciones de hasta un 40 % del peso propio. Rehabilitación: los hormigones ligeros permiten recuperar forjados deteriorados, manteniendo la distribución de cargas original del edificio. Dependiendo del estado del forjado y de las necesidades del nuevo uso se puede elegir la combinación de resistencia a compresión y densidad que mejor se adecue a las necesidades. Elementos prefabricados. Estructuras resistentes al fuego y al sismo Puentes Material natural, 100 % reciclable. Hormigón aligerado Bentoterm Mortero ligero autonivelante aislante térmico acústico. Alto rendimiento de ejecución 400 m 2 /día Buena resistencia a la compresión (120 kg/cm m 2 ) Rapidez de secado Transpirable al vapor de agua Reacción al fuego M0 Alta adherencia Bibliografía

21 Hormigón autocompactante (SCC) El Hormigón Autocompactante se define como un hormigón que tiene una fluidez significativamente alta, con gran resistencia a la segregación durante su transporte y colocación, que puede ser vaciado dentro de encofrados estrechos y áreas densamente armadas sin aplicar vibración. Empresas CEMEX Investigaciones UPC, ECCP Antonio Aguado de Cea. Ventajas Suprime la fase obligatoria de vibrado, el hormigón se consolida simplemente por su propio peso. Facilidad y mayor rapidez del hormigonado. Mejor acabado de superficies. Menor contaminación acústica. Alta impermeabilidad y durabilidad. Aumento de productividad, eliminación de reparaciones por mala consolidación. Aplicaciones Indicado para su aplicación en todo tipo de estructuras de hormigón armado, especialmente cuando el aspecto estético sea un factor de diseño o se pretenda reducir el tiempo de puesta en obra. Hormigonado de losas, tableros de puente, forjados, muros pilares, etc. Hormigonado de elementos que por diseño o situación sea complicado ejecutarlos por el método convencional. Prefabricados.

22 Datos técnicos DATOS TÉCNICOS RESISTENCIAS (en N/mm 2 ) Consistencias Tamaño máximo del árido Relación A/C Contenido del cemento Autocompactante 12 mm Menor que la especificada en cada ambiente Superior a la especificada en cada ambiente Densidad en fresco > kg/m 3 Durabilidad Dependerá de la naturaleza y tipo de la materia prima Este tipo de hormigones, debido a su baja porosidad, baja relación A/C y altos contenidos de cemento, son especialmente resistentes a los ambientes agresivos Composición Está encaminada a obtener la mezcla más fluida posible, que no segregue y sea cohesiva: - Cemento de las clases más resistentes 52,5 y 42,5 - Arenas y gravas de granulometría continua - Adiciones a base de cenizas volantes o filler calizo - Aditivos superfluidificantes de alta actividad - Cohesionantes (según necesidades) Aspectos del hormigón autocompactante en fresco: vaciado a la bomba y escurrimiento durante su colocación en obra. En la foto se puede aprecia la liberación del aire atrapado producto de la autocompactación.

23 Control escurrimiento de cono (Cono Abrams invertido) Ensayo de fluidez Caja Europea L. Fachada hormigón autcompactante.

24 Bibliografía