Pla de Millora de l'enllumenat de Barcelona

Transcripción

1 3 de febrer de 2011 Pla de Millora de l'enllumenat de Barcelona S'ha renovat, modernitzat i descontaminat punts de llum a la ciutat aconseguint il luminar més i millor l'espai públic i amb un menor consum d'energia El pla ha permès actuar sobre un 30% dels fanals de la ciutat. El nombre de làmpades ha crescut un 9%. La renovació de l'enllumenat de Montjuic ha incrementat un 49% els punts de llum del parc que amb menys potència i consum han multiplicat per tres els nivells de lluminositat

2 2 Més i millor llum als carrers de Barcelona La renovació integral de l enllumenat públic de Montjuïc permet millorar substancialment els nivells lumínics del parc incorporant criteris d eficiència, estalvi energètic i adequació a la normativa vigent per reduir l impacte de la contaminació lumínica en una zona de la ciutat que ha de mantenir un necessari equilibri entre les necessitats d il luminació d espai d us públic amb el respecte amb l entorn natural. L actuació a Montjuic ha comportat la instal lació de 890 nous punts de llum amb una potència total de 103,9 kilowatts. Aquesta actuació a Montjuïc forma part del Pla de Millora de l Enllumenat de Barcelona que durant el present mandat ha comportat una inversió a tota la ciutat de mes de 60 milions d euros. L execució del pla s'ha traduït en la renovació de punts de llum i la descontaminació, adequació i modernització de punts de llum de la ciutat. Això suposa haver actuat sobre un 30% del total dels punts de llum de la ciutat ( punts). Cal tenir present que el parc lumínic de Barcelona actualment és de suports, lluminàries i làmpades (a principis del mandat aquestes xifres eren de fanals, lluminàries i làmpades). Un dels criteris principals fixats en el pla és aconseguir una il luminació urbana correcta, suficient, ben dirigida i eficient. Un altre dels objectius es fer compatible la ciutat que potencia el seu arbrat viari amb la convivència amb l'enllumenat cercant un equilibri entre els dos elements amb l'ajut de podes lumíniques. En tercer lloc és el respecte a la personalitat de cada zona urbana amb l ús de diferents tipologies de models i dissenys de fanals. Les actuacions sobre l enllumenat viari durant aquest mandat s han d entendre com a part d una concepció global del manteniment dels espai públic. Han estat actuacions i treballs desenvolupats en el marc d un pla de manteniment integral de ciutat que entén l enllumenat com un element més que en forma part. És en aquest marc global que s han aprofitat les oportunitats quan s actuava sobre la via pública per parar atenció i repensar l enllumenat de les zones on s intervenia. El Pla de Millora de l Enllumenat de Barcelona es fixava fites com la modernització i millora de les instal lacions sobretot en eixos principals i carrers emblemàtics com la Rambla o la Diagonal, per exemple. El criteri a seguir es posar l'accent en la il luminació de les vies i voreres. Això comporta d'una banda aconseguir il luminar correctament la xarxa viaria bàsica (grans eixos viaris com la Gran Via, Aragó, etc), però també els carrers de vianants, els de major centralitat i els entorns d'eixos comercials ( Rambles, plaça Catalunya, carrer de Sants, etc)

3 3 El pla ha comportat també una important aposta per adequar les instal lacions i reduir els nivells de contaminació lluminosa, adaptat l'enllumenat urbà a la normativa i reglaments vigents. Això ha comportat la substitució de punts de llum a la ciutat. Els principals canvis han estat la substitució de les làmpades de Vapor de Mercuri per làmpades de Vapor de Sodi d Alta Pressió (VSAP), aixi com actuar per tal d evitar la intrusió lumínica o que la llum es dirigeixi cap al cel. L execució del pla ha permès arribar al final del mandat substituint les làmpades de Vapor de Mercuri per làmpades VSAP i reduint a nivells testimonials la seva presència a la ciutat. Amb aquesta adequació es fa possible assolir els nivells lumínics necessaris recomanats que oscil len entre els 5 i els 30 lux. Els carrers de la ciutat, de mitjana, registren uns nivells lumínics entre els 20 i 30 lux, uns nivells que estan entre els 30 i 40 lux en el cas dels principals eixos comercials. La substitució dels punts de llum ineficients, la descontaminació lumínica i la incorporació de nous punts de llum amb tecnologies més eficients han permès fer simultani el fet d incrementar el nombre de punts de llum a la ciutat, aconseguir adequar les intensitats lluminoses al mateix temps que es redueixen consums i potències. Per tot això, la suma de la modernització i la descontaminació lluminosa ha generat un estalvi kw/h. Aquest estalvi és equiparable al consum de frigorífics de domèstic funcionant o és equivalent també a bombetes d alta eficiència enceses o el consum elèctric conjunt de habitatges, de 80 metres quadrats, durant tot un any. Un estalvi energètic que, traduït en reducció d emissions de CO2 a l atmosfera, és de unes 805 Tn CO2/any. Caldria un una extensió de bosc mediterrani de 120 illes de l'eixample per poder absorbir tot aquest CO2. El consum global de l'enllumenat públic de la ciutat és de 86 GWh. Gràcies a les mesures d'estalvi i eficiència energètica que s ha anat consolidant aquet consum es redueix anualment de l'ordre del 2%. Cada actuació de renovació i millora comporta la instal lació de làmpades que iluminen més amb menys consum i, a més, les diferents actuacions suposen també la millora dels controls centralitzats i comandats que en fan la gestió de l'enllumenat. Actualment hi ha comandats quadres a tota la ciutat el que suposa un 44% de la potència instal lada. La major eficiència i control sobre l'enllumenat reverteix en un reduït índex d'avaries que és menor a l'1%. Barcelona és una de les poques ciutats de l'estat que compta amb aquests sistemes de control de qualitat i que es realitza de forma externa a través d una ECA( Entitats de Col laboració amb l'administració) El Pla treballa també per millorar de l enllumenat ornamental i monumental de Barcelona sota el criteri d aconseguir l objectiu de tenir una ciutat ben il luminada però no una ciutat aparador, que mantingui una estètica coherent tant diürna com nocturna.

4 4 Finalment el Pla ha tingut també present l evolució tecnologia en el camp de l enllumenat i per això ha desenvolupat proves pilots en sis carrers de la ciutat per assajar els resultat de la il luminació de l espai públic amb tecnologia LED. És a partir d aquestes proves i del treball conjunt amb les empreses que s'ha pogut completar una imatge objectiva de la situació real i dels rendiments que aquesta tecnologia ofereix actualment. D'aquesta manera l'ajuntament contribueix i es prepara per conèixer els punts forts i febles d'aquesta tecnologia i avalua la seva viabilitat a curt i mig termini per ser implantada a la ciutat. Tot i el seu potencial, la realitat de la tecnologia LED s'acosta als nivells d'eficiència de les làmpades de Vapor de Sodi d'alta Pressió, però encara no arriba a igualar-los. Això, unit a d'altres factors, com el preu, fan necessari continuar treballant en assaigs semblants al realitzat durant aquest mandat per veure el comportament d'aquest tipus d'enllumenat en la il luminació de carrers sencers a l'espera que la recerca en aquest camp ofereixi solucions competitives i adequades per a fer extensiu el LED com a alternativa a les actuals solucions. Més i millor llum a Montjuïc, s ha remodelat l enllumenat de dues terceres parts de la muntanya. La renovació de l enllumenat de Montjuic exemplifica l esperit del pla de millora de l enllumenat urbà. Es tracta d aconseguir incorporar els nivells lluminosos adequats sense generar contaminació lluminosa i incorporant sistemes de màxima eficiència energètica, adequant línies i quadres elèctrics, suprimint pals i línies aèries. Un altre efecte d aquesta renovació, amb la incorporació de nous elements amb una major rendiment i eficiència, és que, d una banda, permeten incrementar el nombre de punts de llum i, d altra banda, comporten també una disminució del nivell dels consums elèctrics. Per tant, generen estalvi energètic. Així els punts de llum s'han incrementat un 49,6% (295 punts de llum més) i la potència real instal lada s'ha reduït en un 22%. Aquesta disminució de potència no s'ha traduït en una reducció dels nivells lumínics

5 5 que s'han millorat un 223% passat de una il luminància de 6,5 lux de l'anterior enllumenat als 21 lux de mitjana de l'actual. L actuació ha permès incrementar el nivell lumínic adequant-lo a les noves necessitats d ús dels espais de Montjuïc. Els carrers abans de la remodelació presentaven nivells lumínics d entre 5 i 10 lux mentre que després de la remodelació registren nivells de lluminositat d entre 15 i 25 lux. Això s ha aconseguit mitjançant la instal lació de nous punts de llum que conjuntament amb la renovació i millora dels preexistents han fet possible aquests increments. És el cas de l Avinguda Maria Cristina on s ha instal lat un sistema d il luminació de la calçada que mai havia estat il luminada. La reducció real de la potencia instal lada, unida a la reducció del consum d'energia perquè les noves làmpades resulten més eficients i donen més llum amb consums mes reduïts generaran un estalvi tota d'energia de kwh anuals que tenen un cost estimat de euros. La reducció estimada d'emissions de CO2 es de 135 tones anuals. Amb aquesta remodelació de l enllumenat de Montjuïc es dona compliment a un altre dels objectius del pla que és incidir en la millora de l enllumenat en els espais verds de Barcelona amb l objectiu de il luminar racionalment les zones de pas i adaptar els horaris en que aquest està encès als horaris d aquests espais verds. La intervenció ha comportat també l adequació de les lluminàries als requeriments de control de contaminació lumínica que consisteixen en eliminar les emissions de llum cap al cel adaptant les condicions de il luminació a la normativa vigent ( llei 6/2001 d Ordenació ambiental de la il luminació exterior per la protecció del medi nocturn i el reglament que la desplega). I també ha comportat el compliment del mapa de zonificació lumínica de la ciutat.

6 6 L actuació s ha dividit en diferents zones. Zona A.- Compren els treballs realitzats en l enllumenat en el sector Oest del parc de Montjuïc com el Poble Espanyol, la plaça de Sant Jordi, la Font Florida, la Foixarda, el Polvorí, el Parc de l Avinguda de l Estadi i l entrada a l Hípica. En aquests carrers hi havia instal lades abans de la reforma 212 punts de llum que ara han passat a ser 314 punts de llum. Amb la renovació integral s ha aconseguit una reducció de la potencia de la instal lació de 24,9 kw. Zona B.- Compren els carrers, avingudes i espais del sector Central del parc de Montjuic des del Palau d Esports, el carrer de Santa Madrona i l Avinguda Reina Maria Cristina. Abans de la reforma hi havia en aquests espais 139 punts de llums que ara han passat a ser 249 punts de llum. La reducció de la potència de la instal lació es de 16,9 kw Zona C.- Compren els espais del Sector Est del parc de Montjuic que inclou la plaça Neptú, la plaça Dante, el carrer Tarongers i aparcaments, el Parc del mirador de Poble Sec.

7 7 Anteriorment hi havia un total de 244 punts de llum i després de la remodelació s han passat a situar 327 punts de llum. La reducció de la potència en aquests carrers i places ha estat de 25.5 kw. Montjuïc ha incrementat en un 49,6% el nombre de punts de llum després de la finalització de la remodelació de l enllumenat públic del parc. Així passa a tenir un total de 890 punts de llum quan abans de la actuació n hi havia 595. La remodelació ha comportat la renovació integral dels punts de llum existents en mal estat, substituint bàculs i làmpades; la instal lació de nous punts en llocs on no n hi havia per millorar l enllumenat en àrees fosques; canvis de llumenera i làmpades en casos en que els bàculs o suports estaven en bon estat, en aquests casos s ha buscat que les làmpades substituïdes fossin mes eficients per reduir la potència; el darrer dels casos és el de llums rehabilitats, son aquells llums que complien amb els requisits d eficiència però no amb el reglaments REBT (1973) i al REBT (2002) perquè es tracta de làmpades i llumeneres instal lades amb anterioritat a aquests reglaments. Montjuïc però ha estat un punt més de Barcelona on s han desenvolupat actuacions de millora integral. Aquestes han comportat la renovació de punts de llum en intervencions en gairebé 200 carrers i vies emblemàtiques de Barcelona dels que també destaquem:

8 8 La millora en l enllumenat de la Diagonal de Sardenya a Francesc Macià i de Francesc Macià a l autopista B-23. En aquest tram d actuació s han millorat els nivells lumínics tant de les calçades laterals, de les voreres i vials, s ha reduït la contaminació lluminosa, s han ordenat els punts de llum, s han millorat algunes canalitzacions elèctriques, s han incrementat els nivells de comandament, protecció i gestió de l enllumenat. S han renovat íntegrament els punts de llum de tipus vial amb un nou model de bàcul de 14 metres d alçada i 4 metres de sortint. Els bàculs s han desplaçat des de la seva ubicació fins alinear-los amb les columnes de fosa existents que han estat restaurades amb la incorporació de grups òptics d alt rendiment per a un millor aprofitament lumínic. També s han substituït les lluminàries de la línia central del Passeig, així com les del vial lateral amb noves lluminàries d alt rendiment, amb grups òptics incorporats i que han millorar substancialment el nivells lumínics de l avinguda. L enllumenat de la Diagonal es va dissenyar durant la dècada dels 70 i en alguns casos oferien uns rendiments inferiors al 25%. Calia doncs actualitzar i adaptar l enllumenat d aquesta avinguda als nous condicionats tècnics de rendiment amb làmpades que tenen un rendiment proper al 80% i que a mes permeten generar un menor consum energètic. L actuació a la Diagonal s ha centrat en dos trams de metres entre la plaça de Francesc Macià i el Passeig de Gràcia i un segon tram de metres entre el Passeig de Gracia i el carrer de Sardenya. S ha actuat sobre 172 columnes de 8 metres, 166 columnes model Balmes i 128 columnes tipus Lira; els fanals clàssics de fosa que feia temps estaven apagats per manca de funcionalitat. L actuació ha incidit en la modificació del nivells lumínics de les calçades laterals i les voreres incorporant dos lluminàries d alt rendiment (proper al 80%) amb làmpades de 150 W de Vapor de Sodi d Alta Pressió situades en bàculs de 8 metres enfocant al davant i al darrera i situades en diferents alçades per millorar la il luminació dels laterals sense reduir aquesta a la calçada central i el passeig. Els fanals tipus globus han estat millorats amb la incorporació de grups òptics per reduir la contaminació lluminosa i millorar el rendiment. Per això s ha equipat amb làmpades de VSAP de 100 W.

9 9 L adequació de l enllumenat de les Rambles, on mantenint l estètica actual s han incorporat uns elements que han permès incrementar els nivells lluminosos i millorar l eficiència energètica. La intervenció s ha desenvolupat en tot el recorregut íntegre de la via entre la plaça de Catalunya i la Porta de la Pau. El que s ha fet és canviar les làmpades de Vapor de Mercuri per Halogenurs metàl lics. Aquest tipus de làmpada són una alternativa a làmpades de VSAP ja que ofereixen una llum més blanca. Aquesta alternativa cromàtica es manté en algunes vies emblemàtiques de la ciutat. D altra banda també s ha incidit sobre les carcasses de les lluminàries amb l extracció de les viseres, vidres difusors i marcs metàl lics per incorporar òptiques anticontaminants i incrementar la sensació de llum. Aquesta operació va afectar un total de 110 fanals i ha aconseguit incrementar en 10 lúmens la il luminació de la zona Actuacions als carrers del Carme i Hospital. En aquests dos carrers del Raval els punts de llum existents s'han substituït per llumeneres instal lades a façana del tipus Vuitcentista (fanal de quatre cares, d estil clàssic), amb una potència de 100 w HM en comptes i que substitueixen les làmpades de Vapor de Mercuri que hi havia abans. Amb la renovació de l'enllumenat en aquests carrers s assoleixen uns nivells lumínics aproximats de 29 luxs a calçada. L adequació de l enllumenat del passeig de Gràcia, que, igual com s ha fet a la rambla, ha comportat els canvis de làmpades i equips de Vapor de Mercuri per Hal logenurs, per tal de mantenir les característiques de cromatisme ( llum blanca) d aquest bulevard emblemàtic de la ciutat. La intervenció s ha fet en els 269 fanals dels vials de les voreres i projectors de reforç que hi ha situats a les cruïlles del passeig. També s han adaptat a aquestes canvi de làmpades a 18 fanals clàssics del Passeig que encara mantenien les làmpades de vapor de Mercuri amb lames

10 10 El passeig de Colom, la il luminació de la vorera i la calçada. La millora en aquest cas ha consistit en la diversificació de l enllumenat a vorera i a calçada. Les làmpades de Vapor de Sodi d Alta Pressió de 250w han estat substituïdes per noves lluminàries de Vapor de Sodi d Alta Pressió orientades a calçada amb una potencia de 150 w i altres lluminàries orientades a al vorera de 100w. Els nivell lumínics aconseguits sono de 30 lux a calçada i 20 lux a vorera. L adequació de l enllumenat del carrer de Mallorca. Aquí s han substituït els punts de llum existents per columnes tipus Eixample, simples en el tram del carrer i dobles en els xamfrans. Després de la renovació els nivells lumínics aconseguir son de 29 lux a calçada i 19 lux a vorera. Aprofitant la renovació s ha soterrat també les línies de Baixa Tensió L adequació de l enllumenat del carrer Trinxant. En aquest tram s ha situat columnes del model Stick, dobles o simples, en funció de si es troben situades en al tram del carrer on en els xamfrans. Després de la renovació els nivells lumínics s han situat en 24 lux a la calçada i 11 lux a la vorera. El seguiment de la tecnologia LED per l enllumenat exterior, durant aquest mandat s ha fet una aposta d anàlisi i seguiment de l estat de la tecnologia i la maduresa per aplicar-la com a solució en l enllumenat públic de la ciutat. Així s ha desenvolupat una prova pilot en sis carrers de Barcelona on s han testat diferents models de làmpades amb tecnologia LED (Lumininscence Emitting Diode). L objectiu de l assaig es comprovar en condicions reals els comportaments d aquests prototips i veure en quin punt es troba actualment el desenvolupament d aquesta alternativa i quin son els rendiments reals que ofereixen al carrer.

11 11 La rellevància del assaig rau en el fet que la majoria de làmpades a al ciutat son de Vapor de Sodi d Alta Pressió, i ara per ara aquestes són les que millor ciència energètica demostren, ja que doblen l eficiència pecte les làmpades de vapor de mercuri. Mentre que el vapor de Sodi d Alta Pressió dona rendiments d entre 150 i 200 lúmens per Wat, les de vapor de Mercuri donen la meitat. Els leds encara no han aconseguit arribar al promig d eficàcia de 100 lúmens per Wat, però tot indica que hi arribaran a molt curt termini. Per tant tot i que encara no constitueixen una alternativa comercialment viable el LED aquest s apunta com una tecnologia que ofereix avantatges com una major vida útil de les làmpades, el fet que son més respectuoses perquè no emeten freqüència de llum ultraviolada i perquè ofereixen una llum blanca que pot ser molt direccionada. Això fa del LED un candidat a ser el substitut de l enllumenat viari. Millora i racionalització de l'enllumenat dels parcs Les rehabilitacions integrals d'espais verds com el Parc de l'espanya Industrial i els Jardins de la Tamarita ( aixi com altres rehabilitacions que estan a punt d'acabar com les dels Parcs del Putxet, de les Aigües o el de la Sagrada Familia) han estat una oportunitat per introduir millores en els enllumenats d'aquests espais verds amb l'objectiu de mantenir uns criteris homogenis en la il luminació dels parcs jardins de la ciutat, reduir-ne la contaminacio lluminosa adequant los a la normativa vigent, posar l'accent en iluminar millor els camins de pas que els travessen i adaptar l'horari de funcionament als horaris d'obertura i tancament dels espais verds.

12 12 Reptes de futur: l'enllumenat ornamental / monumental Una Barcelona ben iluminada no pot obviar la seva riquesa patrimonial i monumental que tambe té unes necessitats d'iluminació específiques en les que cal incidir introduint elements de racionalitat. És en aquest sentit que les noves tecnologies obren un camí a recorrer aconsegint amb intervencions molt respectuoses amb el patrimoni i mínims consums energètics resultats també respectuosos amb l'entorn amb mínims efectes sobre la contaminació lluminosa. Aquest és un treball conjunt que es desenvolupa amb els diferents agents implicats i molt especialment amb l'institut Municipal de Paisatge Urbà per tal de marcar i fixar els criteris estètics de ciutat tant per al patrimoni munumental public com privat i regular els horaris de funcionament d'aquests tipus d'iluminació. En aquest sentit l'experiència de les recents campanyes d'enllumenat nadalenc Fem Nadal, fem il lusió, fem Barcelona han conmbinat alguns d'aquests criteris per aconeguir major superfície de carrers iluminats durant la campanya amb reduccions substancials dels consums. La incorporació del fil luminós de LED's de darrera generació i tecnologia sostenible ha permés que, en total, s'hagin il luminat 300 espais de la ciutat, amb 60 quilòmetres de via pública guarnida i una reducció dels consums i la potència instal lada al voltant del 40%.