MÒDUL 2. LA CERCA BIBLIOGRÀFICA

Transcripción

1 MÒDUL 2. LA CERCA BIBLIOGRÀFICA 2.0. Introducció 2.1. La cerca bibliogràfica. Per què buscar? 2.2. Les fonts d informació. Què buscar? 2.3. Els recursos d informació. On buscar? 2.4. L estratègia de cerca. Com buscar? Fases de la cerca bibliogràfica Tècniques d interrogació Alguns consells de cerca 2.0. Introducció En el moment de localitzar informació per a fer un treball o pràctica és important que coneguis les diferents fonts d informació que tens al teu abast, ja que aquest coneixement és la clau perquè una cerca tingui èxit. Igualment, saber com es consulten i exploten aquestes fonts d informació t ajudarà a recopilar informació d una manera eficaç i ràpida. Aquest material té el propòsit de dotar-te d habilitats per a aconseguir aquests dos objectius: conèixer fonts d informació especialitzades en la teva àrea i, des d un punt de vista pràctic, com funcionen. Quan parlem de fonts d informació ens referim a "contenidors" de documents o referències de documents que et permeten recuperar-los per diferents conceptes. Habitualment cada font d informació et permet recuperar un tipus o uns quants tipus concrets de documents. Les fonts d informació més importants i, alhora, que et seran més útils en la recuperació d informació són les següents: Enciclopèdies i diccionaris Catàlegs de biblioteques Cercadors d Internet Portals temàtics Organismes i institucions Fonts estadístiques Bases de dades Revistes electròniques En aquest material et destaquem alguns recursos concrets, però des de la Biblioteca pots accedir a molts més. Tot i que ens centrarem en l àrea d Infermeria també et mostrarem alguns recursos generals que pensem que et poden ser útils. 1

2 2.1. La cerca bibliogràfica. Per què buscar? La cerca bibliogràfica és el procés pel qual s'identifiquen i es recuperen documents a partir de les seves referències bibliogràfiques en diverses fonts d'informació (catàlegs o bases de dades) Planificar la cerca és molt important, per la qual cosa hem de: Identificar la necessitat d'informació amb la màxima concreció i precisió. Utilitzar un llenguatge documental (operadors booleans, caràcters de truncament...). Cercar a la font d'informació adequada. Les principals utilitats d una cerca són que: Ens permet identificar el nivell de coneixements de la comunitat científica d'un tema determinat. Ens proporciona idees per generar noves investigacions. Ens permet actualitzar els nostres coneixements. Ens facilita la selecció d'informació. Recuperació de la Informació Catàlegs, bases de dades, etc. Informació bibliogràfica Disponible al mateix centre Disponible en altres centres Consulta a sala Consulta on-line Servei d obtenció de documents 2

3 2.2. Les fonts d informació. Què buscar? L objectiu final de la cerca bibliogràfica és trobar un número finit de documents originals que continguin informació precisa i rellevant que doni resposta a una necessitat concreta i real d informació. Aquesta informació es difon en diferents suports i formats. Conèixer les tipologies de documents i les seves característiques és important per a determinar quins poden i s han de recuperar en un procés de cerca, en funció dels coneixements previs, les necessitats i el temps disponible. Els podem classificar per la seva naturalesa: - Textuals: llibres, publicacions periòdiques, etc. - No textuals: gràfics, sonors, audiovisuals, etc. Pel seu contingut - Primaris: documents originals en la seva totalitat - Secundaris: Representació condensada de documents primaris Per la seva disponibilitat: - Publicats - Inèdits - Reservats: document manuscrit o imprès però no difós. Tipus de documents Quan pensem en publicacions d'investigació ràpidament el nostre cap acostuma a associar-ho a revistes o articles de revista com a vehicle per excel lència de la comunicació científica. Encara que aquests tipus de documents conformin la nostra principal font d'informació, és important conèixer la varietat de publicacions/bibliografia disponible que en cada cas se'ns ofereix per donar resposta als nostres problemes d'informació i les seves característiques principals. W. Katz definia com a font d'informació "qualsevol obra que s'usa per respondre una pregunta. Pot ser un fullet, una làmina, un disc, un informe inèdit, un article de publicació periòdica, una monografia, una diapositiva, fins i tot un especialista que està a disposició per a contestar una qüestió". Aquesta definició és de 1978, però afegint els nous suports podríem aplicar-la avui en dia. LLIBRES Llibres (edició impresa): són publicacions no periòdiques, impreses, que disposen d'editor, lloc d'edició i any, i poden aconseguir-se a través dels canals normals. Constitueix una unitat bibliogràfica. Té més de 48 pàgines (si en tingués entre 5 i 48 es consideraria un fullet). En l'àmbit científic el llibre és quasi sempre el resultat de l'estructuració de coneixement preexistent, rarament acostuma a tenir informació novedosa o original i, per tant, en aquests casos ho consideraríem documents secundaris. 3

4 Avantatges: Les presentacions acostumen a ser clares i concises Presenta informació resumida sobre l'estat de la qüestió La redacció dels llibres s'encarreguen normalment a experts Cada vegada són més accessibles Inconvenients: No passen un peer review (revisió prèvia d un consell editor d experts) Passa temps fins que no s edita o s incorporen les novetats Possibilitat de biaixos Endarreriment en la publicació Rarament proporcionen dades d'estudis Llibres (edició electrònica): les edicions electròniques dels llibres, conserven les característiques de les edicions impreses i afegeixen els avantatges de la facilitat d'accés i ús, interactivitat, i l'actualització. En alguns casos l actualització és immediata, com per exemple, la versió electrònica de "Harrison. Principios de Medicina Interna", que ha donat pas a la versió "Harrison's Online". REVISTES Revistes (edició impresa): Es tracta d'una publicació periòdica de duració indefinida, amb intervals regulars d'aparició, amb una periodicitat de més d'una setmana i menys d'un any. Les normes UNE i ISO defineixen a les revistes o publicacions periòdiques de la següent manera: -UNE /2: Una publicació en sèrie tracta generalment d'una o més matèries específiques i conté informació general o informació científica o tècnica. -ISO-3297: Tota publicació que s'edita en fascicles successius i numerats seqüencialment (amb números o indicacions cronològiques) i amb una aparició indefinida. Podem distingir entre: * Periòdics: publicacions amb una periodicitat inferior a una setmana * Revistes: periodicitat superior a una setmana i inferior a un any. * Sèrie: periodicitat superior a un any i amb aparicions irregulars en el temps. Quan una revista conté exclusivament o principalment treballs de revisió, la classificarem com una font secundària d'informació. Les revistes poden ser segons la seva temàtica generalistes o especialitzades. Es consideren el principal canal per a difondre de manera ràpida els resultats de la investigació. Ofereixen informació de qualitat i de caràcter acumulatiu (una nova informació no substitueix a la anterior). Característiques: Alt número d'articles publicats Qualitat dels articles diversa Possible biaix en la publicació Presenten tant articles originals com de revisió Estan disponibles més fàcilment en format electrònic 4

5 Per garantir uns requisits mínims de qualitat disposen d unes normes de publicació i d un comitè editorial. Les edicions electròniques de les revistes, conserven característiques de les edicions impreses, i afegeixen els avantatges de facilitat d'accés, interacció i actualitat que permet l'accés online. ALTRES TIPUS DE DOCUMENTS Actes de congressos: treballs que es presenten a congressos i altres reunions que després solen ser publicats de manera impresa o electrònica. Molt sovint s'utilitzen per presentar resultats d'investigacions en curs o recentment acabades. Si les actes es publiquen poc després de la realització del congrés poden aportar informació molt actualitzada. Tesis doctorals: Es tracta d'un treball original sotmès a un tribunal acadèmic de grau universitari. Es tracta d'un document extens del projecte d'investigació per assolir el títol de doctor. Informes científics i tècnics: Investigacions realitzades i publicades per centres d'investigació que es tracten o difonen como si fossin articles o tesis. Patents: Document que reconeix a un individu o a l empresa que representa, l autoria d'una invenció, i li dóna dret exclusiu per al seu ús i explotació. Norma: document aprovat per un organisme competent que estableix regles, especificacions i requisits que han de complir els diferents productes i processos. Literatura gris: o literatura no convencional. Es designa així al conjunt de documents de variada tipologia que no es publiquen a a través dels canals habituals de transmissió. La característica principal d'aquest tipus de publicació és la dificultat per localitzar-la i el seu caràcter temporal. Internet ha facilitat en certa manera la identificació i obtenció d'aquest tipus de literatura Els recursos d informació. On buscar? Depenent de quin tipus de necessitat d informació tingueu podreu cercar en un recurs o un altre. Aquí teniu els principals recursos per l àrea Infermeria, però n hi ha d altres que podeu consultar a les vostres biblioteques Enciclopèdies i diccionaris Descripció i utilitat Es tracta de fonts d informació de referència, ja que ens permeten resoldre dubtes concrets. En el cas de les enciclopèdies, consultar-les et permet obtenir informació bàsica per a iniciar-te en un tema. D'altra banda, els diccionaris, segons de quin tipus siguin, et donaran el significat oficial d un terme, la traducció a un altre idioma, etc. Exemple: Diccionari d Infermeria Diccionari de Termcat. 5

6 Des de l i-cercador, podreu accedir a enciclopèdies especialitzades en ciències de la salut Catàlegs de biblioteques Descripció i utilitat Els catàlegs permeten conèixer el fons de les biblioteques i saber on són els documents. Els tipus de documents que inclouen poden variar d una biblioteca a una altra, però és habitual trobar-hi la referència de llibres i títols de revistes. Cada vegada més, també incorporen documents en format electrònic. Al mòdul 1 ja vam veure a fons el funcionament del catàleg de la URV, a continuació et recordem altres catàlegs col lectius d interès: Catàleg Col lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC): la consulta d aquest catàleg et permetrà saber el fons de totes les biblioteques universitàries catalanes. A més a més, gràcies a un conveni de col laboració entre les biblioteques catalanes hi podràs sol licitar llibres en préstec per només 1 euro. REBIUN : Permet consultar els fons de les biblioteques universitàries i d'investigació espanyoles Bases de dades Descripció i utilitat Les bases de dades et permeten recuperar articles o referències d articles publicats a revistes acadèmiques o altres publicacions. La consulta d aquestes fonts d informació et permetrà saber quines són les darreres investigacions que s han dut a terme sobre un tema. Has de tenir present que algunes bases de dades ofereixen el text complet dels articles que incorporen mentre que d altres únicament ofereixen informació de referència dels articles (títol, autor, revista on s han publicat, resum...) i caldrà, 6

7 doncs, fer la petició del text complet per mitjà del Servei de préstec interbibliotecari i d obtenció de documents de la Biblioteca. De l àrea d Infermeria, la Biblioteca de la URV està subscrita a bases de dades interessants. Tot i que des de la nostra col lecció digital les pots localitzar i consultar totes, en aquest material et destaquem les més importants (al mòdul 3 veurem com es realitzen les cerques, en aquest només una breu descripció): Bases de dades d àmbit nacional Cuidatge Base de dades que, des de 1993, conté les referències bibliogràfiques de les publicacions periòdiques que es reben a la Biblioteca de l'escola Universitària d'infermeria de la Universitat Rovira i Virgili. Buida unes 165 revistes i en l'actualitat disposa de més de registres. L'abast temàtic és d'infermeria i d'altres disciplines que li són afins. Cuiden Base de dades de la Fundación Index. Inclou la producció científica de la infermeria espanyola i iberoamericana tant de contingut clínica assistencial en totes les seves especialitats com amb enfocaments metodològics, històrics, socials o culturals. Conté articles de revistes científiques, llibres, monografies i materials no publicats. IME - Biomedicina Base de dades elaborada pel Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Inclou més de referències d articles publicats en 321 revistes espanyoles. Té una cobertura des de 1971 fins a l'actualitat. Bases de dades d àmbit internacional AMED (Allied & Complementary Medicine) Base de dades elaborada per la British Library, que cobreix una selecció de revistes de Medicina complementària, cures pal liatives, fisioteràpia, teràpia ocupacional, rehabilitació i podologia. Cinahl (Cumulative Index to Nursing and Allied Health Literature) Base de dades que conté més de 2 milions de registres amb resums d'articles publicats en més de revistes d'infermeria i branques afins, des de 1981 i amb abast internacional, preferentment en llengua anglesa. Inclou uns articles a text complet. Cochrane Library Plus Conjunt de bases de dades bibliogràfiques, de resums i d articles a text complet que proporcionen les evidències necessàries per a prendre decisions sobre l'assistència sanitària (en castellà i anglès). 7

8 Medline (Pubmed) Base de dades internacional de la U.S National Library of Medicine. Buida revistes de 70 països diferents, inclou també capítols i articles de monografies seleccionades des de Unes revistes són buidades exhaustivament, la resta de manera selectiva. Scopus Base de dades produïda per Elsevier que recull més de 46 milions de registres, provinents d aproximadament publicacions de més de editorials internacionals. És una nova eina de navegació que engloba la major col lecció multidisciplinària a nivell mundial de resums, referències e índexs de literatura científica, tècnica i mèdica. Les disciplines que cobreix són : química, física, matemàtiques, enginyeria, geologia, ciències de la salut, ciències socials, psicologia, economia, biologia, agricultura i ciències del medi ambient. Scopus permet conèixer el nombre de vegades que un article ha estat citat, també permet cercar recursos web i patents a través del motor de cerca Scirus Revistes electròniques Descripció i utilitat Es tracta de revistes en format electrònic que poden ser consultades per Internet o que han estat publicades en CD-ROM. El principal avantatge que presenten les revistes electròniques accessibles via web, dins de l entorn de la Biblioteca (E- Journals), és la facilitat d accés, ja que poden ser consultades des del mateix ordinador. Alguns exemples Dins de l apartat e-journals de la web de la Biblioteca, trobaràs accés a totes les revistes a què la Biblioteca està subscrita i que selecciona. Hi localitzaràs diferents tipus de fonts: - Les revistes electròniques a text complet de caire acadèmic i científic a què la Biblioteca està subscrita (moltes de les revistes que s inclouen en aquest apartat formen part de les bases de dades a text complet que tenim contractades). - Els sumaris que la Biblioteca fa dels títols que compra en paper. - Una selecció de les millors revistes electròniques gratuïtes que estan disponibles a Internet. Tingues present que per poder visualitzar el text complet dels articles hauràs d entrar el nom d usuari i contrasenya que apareix en una finestreta just en el moment que fas un clic per entrar a la revista. 8

9 Portals temàtics Descripció i utilitat Ens trobem amb un problema terminològic, ja que aquest concepte també el podem trobar representat per diferents termes: directoris especialitzats, biblioteques virtuals, col leccions digitals, etc. Independentment del nom, es tracta d una eina que proporciona una sèrie de serveis i de recursos que permeten a l usuari navegar (browsing), contextualitzar i cercar amb més facilitat el contingut de la xarxa. Aquestes fonts ens permeten recuperar recursos web, seleccionats amb un criteri acadèmic, científic i/o professional i que habitualment estan especialitzats en un tema concret. Pel que fa a la presentació de la informació, s organitzen segons una classificació per categories o matèries. En trobaràs alguns a la web de la biblioteca. Infermeria. Recursos d Interès Organismes i institucions Descripció i utilitat Les associacions professionals, els organismes governamentals i institucions de tot tipus, disposen d una pàgina web accessible en línia. La consulta d aquestes pàgines sovint és molt útil perquè pot facilitar informació interessant, com ara dades estadístiques, accés a informes, estudis, recopilació de legislació, etc., informació relacionada amb l organisme concret o l àrea de dedicació de la institució en qüestió. Dins de l apartat de Recursos d Infermeria Adreces d interès de la pàgina web de la Biblioteca trobaràs accés a tota una sèrie de pàgines web d associacions i entitats, tant nacionals com internacionals. 9

10 2.4. L estratègia de cerca. Com buscar? A l iniciar una cerca bibliogràfica, el que pretenem és identificar la literatura biomèdica que pot donar una millor resposta a la nostra necessitat. Com més sistemàtica, organitzada i planificada sigui una cerca, millors seran els seus resultats. En començar una cerca bibliogràfica s han d establir una sèrie de pautes i prendre unes decisions prèvies que condicionaran els resultats, tot considerant els objectius de la cerca i tenint en compte el temps i els recursos materials i humans disponibles. Cerca manual o automatitzada: S ha de determinar si la cerca es farà només en bases de dades automatitzades, o si és convenient ampliar la consulta a repertoris impresos. La cerca automatitzada és més ràpida i més exhaustiva i precisa que la manual, però les bases de dades no recullen tota la informació científica en temes molt concrets o novedosos. Llenguatge lliure o controlat: Per a una cerca concreta és més efectiva la utilització d un llenguatge controlat, però per a una revisió sistemàtica és més oportú la combinació del llenguatge lliure (o natural) i el controlat. El llenguatge controlat ve recollit en els tesaurus (diccionaris especialitzats de matèries) de les bases de dades. En una o diverses bases de dades: Segons les necessitats de la cerca i del temps disponible s ha de determinar si l estratègia de cerca s aplicarà a una o diverses bases de dades. S ha de tenir en compte que s haurà d adaptar la cerca a les característiques de les diferents bases de dades i la possibilitat de trobar referències duplicades. FASES DE LA CERCA BIBLIOGRÀFICA El plantejament i desenvolupament d una estratègia de cerca bibliogràfica requereix l execució d una sèrie de fases successives: Formulació de la pregunta: s ha de construir una pregunta senzilla i concreta amb la qual poder donar resposta a la necessitat d informació. Identificació dels conceptes principals: determinar les idees claus que hi ha darrera la pregunta inicial Traducció del llenguatge natural al llenguatge controlat: mitjançant l ús de tesaures podem identificar els termes més apropiats per a cada idea clau identificada. Construcció de l estratègia de cerca: combinar els diferents termes de llenguatge controlat amb sentit lògic per a poder interrogar la base de dades (amb la utilització d operadors booleans) i tenir en compte els possibles límits a aplicar en funció de la pregunta inicial (tipus de document, anys, idiomes ) Interrogar la base de dades: portar a la pràctica l estratègia de cerca dissenyada i planificada i adequar-la a les característiques i funcionalitats específiques de cada base de dades. S han de conèixer les característiques principals de cada base de dades, ja que el que pot ser correcte a PubMed pot resultar poc pràctic a Cinahl, a més de la llengua 10

11 i l utilització d operadors booleans i truncaments en cadascuna d aquestes eines, i finalment, la seva cobertura temàtica, cronològica i geogràfica. TÈCNIQUES D INTERROGACIÓ Un llenguatge d'interrogació és el conjunt d'opcions que ofereixen els serveis de cerca i recuperació de la informació de les fonts d'informació per tal de poder-les consultar de manera eficaç. En aquest sentit, exposem els més bàsics i els que la majoria de fonts d informació permeten fer servir. Els operadors booleans: I, O, NO Per a establir relacions amb més d'un terme, és molt útil fer servir aquests operadors lògics. Els més bàsics i que es fan servir més són els següents: I - Pot estar simbolitzat per 'AND', 'Y', '+' o 'un espai en blanc'. Només formaran part del resultat de la cerca els documents que tinguin presents tots els termes units per l'operador 'I': Exemple: electronic commerce, el sistema recupera 1456 registres bookstore, el sistema recupera 65 registres (electronic commerce) AND bookstore, el sistema recupera 21 registres O - Pot estar simbolitzat per 'OR' i ','. Formaran part de la cerca tots els documents que incloguin qualsevol dels termes units per l'operador 'O': Exemple: Balneologia, el sistema recupera 380 registres Balneoterapia, el sistema recupera 609 registres baneologia OR balneoterapia, el sistema recupera 1153 registres NO - Pot estar simbolitzat per 'NOT', 'AND NOT' i '-'. Formaran part de la cerca tots els documents que continguin el primer terme unit per l'operador 'NO', però que al mateix temps no continguin el segon terme: Exemple: distance education, el sistema recupera 5378 registres higher education, el sistema recupera 2053 registres (distance education) NOT (higher education), el sistema recupera 2303 registres Ús d'operadors diferents En l'elaboració d'una estratègia de cerca és habitual de fer servir més d'un operador. 11

12 Per exemple, volem cercar tots els registres que tinguin el descriptor arquitectura i, a la vegada, tinguin un dels dos descriptors següents: romànic, gòtic: arquitectura I romànic O gòtic. Cal, doncs, indicar al sistema quin operador volem que executi en primer terme per tal de donar el sentit que volem a la nostra estratègia de cerca. Majoritàriament, els sistemes utilitzen parèntesis per a fer aquesta operació. En aquest exemple hauria de ser la combinació següent: arquitectura I (romànic O gòtic). Primer el sistema recuperarà tots els documents que tracten sobre romànic o sobre gòtic. A continuació, d'aquest subconjunt només seleccionarà els documents que també incloguin la paraula arquitectura, ja que executarà l'operador 'I' d'intersecció. Cerca per frase Cada vegada més les fonts d informació ens permeten fer cerques per frase, és a dir, per una seqüència de paraules en un ordre concret. Habitualment, el signe que s utilitza són les cometes. Exemple: economia de l educació, el sistema recuperarà els documents en què aquestes paraules apareguin en aquesta frase exacta. Si no poséssim les cometes, ens recuperaria aquells en què apareguessin les paraules economia i educació, però disperses pel document. Truncaments L'ús del truncament et permet cercar per l'arrel de les paraules, és a dir, recuperar tots els termes que comencin per les lletres que s indiquen. Exemple : Enferm* El sistema recuperà termes com enfermería, enfermera, enfermeros, etc. Els truncaments t evitaran també d'haver d'especificar les diverses variants d'una paraula, i d'aquesta manera simplificaràs l'estratègia de cerca. L'ús del truncament és molt útil quan cerques per llenguatge natural, com seria el cas dels motors de cerca d internet, ja que com que no es tracta d'un vocabulari controlat, ens obliga a cercar totes les variants possibles d'un terme. Normalment, els sistemes de recuperació d'informació ens permetran d'aplicar el truncament per mitjà d'alguns d'aquests símbols: *, $,?,! Cerca per camps específics Com has vist al llarg d aquest material, algunes fonts d informació com les bases de dades i els catàlegs de biblioteques, a banda de la consulta per paraules clau, també permeten d'interrogar camps específics. Els més habituals són els següents: 12

13 CONSELLS DE CERCA A l hora d iniciar una cerca et proposem que segueixis aquestes etapes: 1) Associa la necessitat d informació amb el tipus de fonts d informació adequada per a trobar una resposta. En aquest sentit, has de tenir clars els punts següents: - El tipus d informació que vols localitzar: una web, articles, llibres, ponències, bibliografia en general, legislació, etc. i, en conseqüència, tria la font més apropiada. - L àmbit geogràfic de la informació que cerques per tal de triar una font que la inclogui. 2) Identifica tots els possibles conceptes que consideris que tenen relació amb la informació que vols localitzar, inclosos els sinònims, i fes-te una llista. 3) Si busques informació sobre un tema determinat, inicia la cerca per matèries o paraules clau, d acord amb els criteris següents: Iniciar la cerca pel camp Matèries Sempre que es tracti d una matèria molt clara i que consideris que molt probablement té documents assignats. D aquesta manera, el resultat és molt pertinent. Si no trobes cap document o el resultat és molt reduït, pots fer la mateixa cerca en el camp Paraules Clau. Segurament, s ampliarà el resultat, tot i que hauràs de comprovar que tots siguin pertinents. Iniciar la cerca pel camp Paraules Clau Sempre que no tinguis clar que el concepte amb què vols iniciar la cerca és una matèria acceptada, fes la cerca pel camp Paraules Clau. D aquesta manera, el sistema cerca en els camps Títol, Matèries, Resum, etc. de manera conjunta i, per tant, és molt probable que hi hagi documents relacionats. Aquest tipus de cerca té l inconvenient que pot localitzar documents que no siguin pertinents. Però pots triar el document que consideris que satisfà la teva necessitat d informació, mirar quines matèries té associades i, a continuació, tornar a fer la cerca pel camp Matèries. 13