Activitat turística a la província de Barcelona

Transcripción

1 Informes del LABturisme Activitat turística a la província de Barcelona Informe anual 2014 (dades de 2013)

2 Diputació de Barcelona Setembre de 2014 Edició i coordinació: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona DL B

3 Índex 1. Presentació Oferta turística Evolució de l oferta d establiments i places a la província de Barcelona Oferta d establiments i places per comarques Demanda turística Viatgers, pernoctacions i estada mitjana Evolució a la província de Barcelona Viatgers i pernoctacions per comarques Ocupació turística Evolució a la província de Barcelona Evolució per comarques Ocupació en períodes de màxima afluència Característiques i perfil de la demanda turística Perfil del turista i l excursionista de la província de Barcelona Perfil del turista de Costa Barcelona Procedència de la demanda Procedència de la demanda en hotels Evolució de les procedències Impacte econòmic del turisme Despesa turística Despesa mitjana del visitant de la província de Barcelona Despesa mitjana del turista a Costa Barcelona Despesa amb targeta de crèdit dels turistes a la província de Barcelona Rendibilitat hotelera Indicadors turístics empresarials Estudis de cas Impacte del turisme al Berguedà Estudis de millora turística de les platges de Pineda de Mar i Canet de Mar Estudis del perfil del visitant a esdeveniments locals: el cas de Sitges. 45

4 Índex 4 5. Visitants als llocs d interès de la província de Barcelona Productes i serveis turístics Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinació (SICTED) El Cercle de Turisme Oficines de turisme Indicadors en línia Portal web Xarxes socials Butlletí Què pots fer? i molt més Comunitat virtual de turisme Indicadors d identitat i reputació en línia Tendències de futur del turisme Fitxes comarcals Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobregat Barcelona (capital) Barcelonès Berguedà Garraf Maresme Osona Vallès Occidental Vallès Oriental Metodologia Metodologia per a les comarques de Barcelona A) Enquesta a demanda en destinació. EDDETUR B) Enquesta a demanda en destinació. Costa Barcelona C) Enquesta Flaix d ocupació en períodes de màxima afluència D) Enquestes d ocupació en allotjaments turístics de l Instituto Nacional de Estadística (INE) i l Institut d Estadística de Catalunya (Idescat) E) Indicadors turístics empresarials de la província de Barcelona F) Altres fonts

5 Índex Metodologia per a Barcelona capital A) Enquesta de conjuntura del sector hoteler B) Enquesta a turistes C) Oferta hotelera Índex de taules, gràfics i mapes

6 1. Presentació La Gerència de Serveis de Turisme de l Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona, a través del Laboratori de Turisme (LABturisme), presenta per tercer any consecutiu l Informe anual de l activitat turística de la província de Barcelona 2014, un recull de les principals dades quantitatives i qualitatives de l any 2013, que configuren la realitat turística de les destinacions de les comarques barcelonines d'aquest darrer any i l evolució, segons disponibilitat, dels últims sis anys. Per a l elaboració d aquest informe s han utilitzat tant fonts primàries (investigacions ad hoc elaborades pel mateix LABturisme) com secundàries (fonts oficials com l Instituto Nacional de Estadística INE, l Institut d Estadística de Catalunya Idescat, el Departament d Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya o Turisme de Barcelona). Les principals dades turístiques disponibles de la província es poden consultar a través del programa Hermes ( l eina estadística d indicadors socioeconòmics i d autoconsulta de la Diputació de Barcelona. Seguint amb la tasca iniciada el 2009, la generació regular d informació per a la intel ligència turística, el LABturisme vol contribuir a avançar en el coneixement de les destinacions turístiques, tasca imprescindible per al suport, la millora i l optimització de la presa de decisions i el disseny d estratègies que porten a terme els ens locals i les institucions que gestionen aquestes destinacions al nostre territori. Aquest document és, doncs, un recull d informació i una anàlisi de la conjuntura turística i de les tendències, que pretén servir com a eina de seguiment i consulta per als agents públics i privats de l àmbit turístic que vulguin conèixer, en la seva escala territorial d influència (local, comarcal o provincial), el volum i la caracterització del fet turístic, perquè el puguin comparar amb altres destinacions properes o de característiques similars, i el puguin fer servir per optimitzar les seves decisions estratègiques i operacionals a curt, mitjà o llarg termini. Ramon Riera i Bruch Diputat delegat de Turisme Diputació de Barcelona Ferran Civil i Arnabat President de l Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Diputació de Barcelona

7 2. Oferta turística Evolució de l oferta d establiments i places a la província de Barcelona El 2013, la província de Barcelona ha assolit una oferta d allotjament reglat de establiments i places. Una oferta d allotjament turístic que no ha parat de créixer des de l any En l estructura de l oferta d establiments de la província, l hoteleria té el pes més gran (56,7% del total de places), seguida dels càmpings (39,2% del total de places) i del turisme rural (% del total de places), i aquesta proporció es manté per tipologies sense gaires alteracions respecte dels darrers anys. El nombre d establiments censats l últim any a les comarques de Barcelona es manté pràcticament igual que l any 2012 (8 establiments més). El nombre de places s incrementa prop d un 1%, que representa un total de 906 places noves. Des del 2007, l oferta d establiments d allotjament turístic ha crescut un 15% i el nombre de places, un 11% (158 establiments i places noves). Taula 1. Nombre d establiments d allotjament turístic de la província de Barcelona per tipologies Var. 13/12 (%) Establiments hotelers* ,71 Càmpings Establiments de turisme rural ,30 Província ,66 Catalunya ,41 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Idescat. * Inclou hostals i pensions. 1 L anàlisi de l oferta no inclou la comarca del Barcelonès.

8 Oferta turística 8 Taula 2. Nombre de places d allotjament turístic de la província de Barcelona per tipologies Var. 13/12 (%) Establiments hotelers* ,65 Càmpings ,75 Establiments de turisme rural ,22 Província ,81 Catalunya ,72 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Idescat. * Inclou hostals i pensions. Si fem l anàlisi de l evolució del comportament per tipologies d allotjament, un any més cal destacar l increment de l oferta de càmpings i d establiments de turisme rural, i la baixada en termes quantitatius de l oferta hotelera. En el cas dels càmpings, l augment ha estat en el nombre de places (1.179 places noves), i s ha mantingut el nombre d establiments (75). El turisme rural és el que més ha augmentat la seva oferta en termes relatius, amb 18 establiments nous i 144 places. Durant el 2013, l hoteleria ha perdut 10 establiments i 417 places, i manté una oferta hotelera total de places. L oferta d allotjament global en l àmbit de Catalunya ha augmentat lleugerament tant en nombre d establiments com en places. Per tipologies, en el darrer any ha crescut l oferta d hotels i turisme rural, i ha baixat la de càmpings. Comparativament amb la província, els hotels i els càmpings han tingut un comportament de signe diferent, i el turisme rural ha tingut en els dos àmbits territorials una tendència a l alça. L oferta total d allotjament de la província de Barcelona es compon de establiments turístics reglats i més de places. El 2013, les tipologies de càmping i turisme rural han experimentat un creixement (en establiments i places), mentre que l oferta hotelera ha sofert una lleugera baixada respecte del Un total de 906 places turístiques noves s han posat a disposició del mercat aquest darrer any Oferta d establiments i places per comarques Les comarques de la província amb més nombre d establiments d allotjament són el Maresme (17% del total), seguit molt de prop pel Berguedà (16,6% del total) i Osona (15% del total). En el cas del Maresme, l oferta és bàsicament hotelera (3 de cada 4 establiments són hotels) i, en el cas de les dues comarques d interior, es tracta d una oferta principalment de turisme rural, on l hoteleria representa al voltant del 20% de la seva oferta global.

9 Oferta turística 9 Si agrupem el territori per marques turístiques, veiem una concentració de l oferta d unitats d allotjament en la marca Costa Barcelona (les tres comarques de costa i l Alt Penedès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental), que representa més de la meitat dels establiments de la província (el 52% del total). La marca Paisatges Barcelona engloba el 31% dels establiments i, finalment, la comarca del Berguedà, representada per la marca Pirineus, el 17% restant. Mapa 1. Oferta del nombre d establiments d allotjament turístic per comarques. Any 2013 Pirineus (Berguedà) 23% 9% 68% 24% % 4% Paisatges Barcelona 26% % 3% 119 Costa Barcelona 16% 1% 6% 0% 39% 54% 9% 76 7% 15% 83% 23% 0% 94% 2% 1% % 97 77% 8% 5% 73 87% 97% 87 Hotels Càmpings Turisme rural Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Idescat. Per volum de places, l estructura turística és ben diferent de la d establiments, amb un pes molt significatiu de les tres comarques de costa (70% de l oferta de places global de la província), encapçalades pel Maresme, que destaca com la comarca amb més nombre de places i establiments. El pes de l agrupació de les sis comarques de Costa Barcelona arriba fins al 83% per sobre de la marca Pirineus, representada només pel Berguedà, que significa el 9% de les places, i per sobre de Paisatges Barcelona, que concentra el 8% de les places de la província.

10 Oferta turística 10 Mapa 2. Oferta del nombre de places d allotjament turístic per comarques. Any % 12% Pirineus (Berguedà) 75% % 33% Paisatges Barcelona 46% 26% % 54% 6% Costa Barcelona 34% 8% 58% % 0% 40% 54% 36% 0% 64% 100% % 55% % 0% 0% 0% 76% 61% 39% Hotels Càmpings Turisme rural Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Idescat. La comarca que lidera el rànquing d oferta d allotjament turístic a la província és el Maresme amb gairebé places (que representen aproximadament la meitat de les places de tota la província, concretament el 46% del total), tot i que perd gairebé 600 places respecte de l any anterior. Les dues altres comarques de costa ocupen la segona i la tercera posició respectivament en volum d oferta: el Garraf, amb places (12,5% del total), i el Baix Llobregat, amb places (11,4% del total), amb la qual cosa es manté un volum d oferta similar durant l últim any. El Berguedà, amb places, és la comarca que més ha incrementat la seva oferta durant el 2013 (un 1% més de places), gràcies especialment a l augment de la seva oferta de càmping. La resta de comarques mantenen el volum de places i el pes relatiu sobre el total que ja tenien el 2013: el Vallès Oriental, amb places (6,2% del total); el Vallès Occidental, amb places (5,4% del total); Osona, amb places (4,8% del total); el Bages, amb places (2,2% del total); l Alt Penedès, amb places (1,2% del total), i l Anoia, amb places (1,1% del total). Per tipologies d allotjament turístic, l hotel és la tipologia predominant a totes les comarques amb l excepció del Garraf (61% de les places són de càmping) i el Berguedà (75%

11 Oferta turística 11 de les places són de càmping). El pes de l hoteleria és molt significatiu al Vallès Occidental (99,5%), al Baix Llobregat (76,2%) i al Maresme (64%). Quant a l oferta de turisme rural, aquesta és important a les comarques d interior (especialment a l Alt Penedès, amb el 45% de les seves places; l Anoia, amb el 34%, i el Bages, amb el 26%) i té poca presència a les comarques de costa. L oferta de càmpings és força significativa a les comarques de costa (el Maresme, amb places; el Garraf, amb places, i el Baix Llobregat, amb places) i a algunes de l interior, on destaca el Berguedà, amb places de càmping, però també el Vallès Oriental, amb places, i Osona, amb places. Les comarques de l Alt Penedès i el Vallès Occidental no disposen de cap càmping. Osona es caracteritza per un repartiment força similar de les places d allotjament entre les tres tipologies (càmpings, 46%; hotels, 33%, i turisme rural, 21%). La marca Costa Barcelona concentra el 83% de l oferta d allotjament turístic de la província de Barcelona. En les comarques d interior, el pes dels establiments hotelers disminueix a favor dels càmpings i els establiments de turisme rural. Durant el 2013, el Berguedà és la comarca que guanya més places d allotjament (1.240) i el Maresme és la que en perd més (concretament 589).

12 3. Demanda turística 3.1. Viatgers, pernoctacions i estada mitjana Evolució a la província de Barcelona La província de Barcelona va rebre durant el 2013 un total de viatgers, dels quals el 82% es va allotjar en els establiments hotelers, el 16% ho va fer en els càmpings i només el 2%, en els establiments de turisme rural. El nombre de viatgers que van pernoctar a les nostres comarques ha patit un descens lleu del 0,26% respecte del Si observem el comportament per tipologies, la caiguda de la demanda s ha concentrat en els hotels, que han registrat turistes menys que l any anterior; per contra, els càmpings i els establiments de turisme rural han augmentat el seu nombre de turistes: els primers en gairebé un 4% i els segons en més d un 9%. En xifres absolutes, s obté un total de campistes més i viatgers en turisme rural més. Tot i guanyar més de viatgers respecte del 2007, el 2013 és el primer any de la sèrie amb creixement negatiu en el nombre de viatgers a la província de Barcelona (sense considerar el Barcelonès). En l àmbit de Catalunya, en aquests sis anys s han guanyat 1,6 milions de viatgers, i en el darrer any els hotels també n han perdut ( 0,2%), tot i que, en global, per les tres tipologies d allotjament la regió ha crescut un 0,8% en nombre de viatgers el Taula 3. Nombre de viatgers de la província de Barcelona per tipologia d allotjament turístic Var. 13/12 (%) Establiments hotelers ,24 Càmpings ,86 Establiments de turisme rural ,61 Total ,26 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l INE. Dades definitives de En l anàlisi d aquests indicadors no s inclou la comarca del Barcelonès.

13 Demanda turística 13 Durant el 2013, els viatgers allotjats a la província de Barcelona han generat un total de pernoctacions (nits en allotjament reglat), un % més que l any anterior. Per tipologies d allotjament, els hotels concentren el 78% del total de les nits; els càmpings representen el 20% del total de les pernoctacions i el turisme rural, el 2% restant. Quant al comportament internanual, els càmpings obtenen més bons resultats que el 2012, però l allotjament hoteler i el rural pateixen una davallada (del 0,4% i el 5%, respectivament). En els darrers sis anys, el càmping ha tingut una evolució contínua decreixent: el 2013, en relació amb el 2007, s han registrat un total de pernoctacions menys. Taula 4. Nombre de pernoctacions de la província de Barcelona per tipologia d allotjament turístic Var. 13/12 (%) Establiments hotelers ,42 Càmpings ,63 Establiments de turisme rural ,68 Total % Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l INE. Dades definitives de Dos de les tres tipologies d establiments d allotjament turístic han patit un descens lleuger en la mitjana d estada del viatger a la destinació. Els hotels han aconseguit registrar un petit augment de l estada mitjana (+4%). Les estades més llargues se segueixen concentrant en els càmpings (0 nits), seguides de les dels establiments de turisme rural (2,70 nits) i els hotels (2,72 nits). Si s analitza l evolució de l estada mitjana des del 2007, s observen millores en els valors aconseguits pels hotels i els càmpings, però no en el turisme rural. Taula 5. Estada mitjana de la província de Barcelona per tipologia d allotjament turístic (dies) Var. 13/12 pp Establiments hotelers 2,49 2,54 2,59 2,68 2,72 4 Càmpings 3,58 3, Establiments de turisme rural 3,04 2,85 3,00 3,10 2,70 0,40 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l INE. Dades definitives de * Inclou tots els hotels de la província, també els de la ciutat de Barcelona. pp (punts percentuals)

14 Demanda turística 14 Durant el 2013 la província ha rebut viatgers menys que l any anterior, però en global les pernoctacions han augmentat un %, per la qual cosa ha arribat gairebé als 12,2 milions de nits. Els hotels han aconseguit fer créixer l estada mitjana, que se situa en 2,72 nits tot i la davallada de viatgers ( 1,2%) i pernoctacions ( 0,4%). Tot el contrari que els càmpings, que tenen valors positius de viatgers i pernoctacions, però registren una caiguda (lleugera) de l estada mitjana. Tot i obtenir més volum de viatgers, el turisme rural registra una caiguda en les pernoctacions ( 5%) i en l estada mitjana ( 0,40%) Viatgers i pernoctacions per comarques El Maresme és la comarca de la província amb més nombre de viatgers (1,3 milions), seguida del Baix Llobregat (amb gairebé 1 milió). A una distància més gran, es troben el Vallès Occidental (422 mil), el Garraf (326 mil), el Vallès Oriental (207 mil) i el Berguedà (168 mil). Amb menys de viatgers hi ha les comarques del Bages, l Alt Penedès i l Anoia. La marca Costa Barcelona acull el 88% dels viatgers de la província; Paisatges Barcelona, poc més del 7%, i Pirineus Barcelona (Berguedà), el 4,5%. El pes de Costa Barcelona augmenta 1 pp el 2013 en relació amb l any anterior, la qual cosa emfatitza la concentració de la demanda en aquesta àrea més litoral. La modalitat d allotjament majoritària en totes les comarques menys en el Berguedà és l hotelera. En el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, la demanda en hoteleria té un pes del 100% (atesa la falta de significació estadística en els establiments de turisme rural i càmping). I en les comarques del Bages, l Anoia, el Maresme i el Vallès Oriental, l hotel representa més del 80% de la demanda total d allotjament. El càmping és la modalitat d allotjament majoritària triada pels viatgers del Berguedà (un 59% del total de viatgers rebuts en aquesta comarca). Pel que fa al turisme rural, és relativament important en les comarques d interior, especialment a l Alt Penedès (23% de la seva demanda), l Anoia (16% sobre el total), el Berguedà (16%) i el Bages (10%), tot i que amb xifres allunyades de les aconseguides a les altres dues modalitats d allotjament. Si observem l evolució en el darrer any 2013, hi ha cinc comarques que han aconseguit augmentar el seu nombre de viatgers: l Alt Penedès (+3%), el Bages (+18,5%), el Vallès Occidental (+6,8%), el Baix Llobregat (+5,5%) i el Vallès Oriental (+0,7%). Pel seu pes, és força significatiu l augment de turistes al Baix Llobregat ( ). Per contra, altres cinc comarques perden viatgers, d entre les quals destaquen especialment les caigudes sofertes a les comarques de l Anoia i Osona ( 35% i 25%, respectivament).

15 Demanda turística 15 Mapa 3. Nombre de viatgers en els establiments d allotjament turístic per comarques. Any % 25% Pirineus (Berguedà) 59% 16% % 63% Paisatges Barcelona 10% % 13% 4% Costa Barcelona 16% % % 83% 80% 100% % 34% % 66% % Hotels Càmpings Turisme rural Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Idescat. Les tres comarques del litoral de la província són les que tenen les xifres de pernoctacions més altes, juntament amb el Vallès Occidental. De fet, la marca Costa Barcelona ha rebut 11,1 milions de nits de les 12,1 milions totals, que representen el 92% del total de nits a la província de Barcelona. La comarca del Maresme lidera el nombre de pernoctacions en les comarques de la província de Barcelona un any més, amb un total de 6,1 milions de nits en allotjaments turístics, tot i que aquesta comarca té una caiguda important respecte de l any anterior ( 16,3%, que representa un total de nits menys). El Baix Llobregat, la segona comarca amb afluència de turistes, s apropa als 2 milions de pernoctacions, amb un augment destacable del 13,3%, concretament de nits més que el El Garraf es manté amb 1,4 milions de nits, per davant del Vallès Occidental, amb gairebé 0,9 milions ( nits més durant el 2013), i el Vallès Oriental, amb poc més de mig milió de nits. L Alt Penedès i l Anoia són les comarques amb menys volum de pernoctacions de la província ( i respectivament).

16 Demanda turística 16 Per tipologies d allotjament, les pernoctacions en hotels són les majoritàries també a totes les comarques, a excepció del Berguedà (on predominen les estades en càmping per sobre de les estades en hotel, 65% i 16% respectivament sobre el total de nits de cada comarca) i el Garraf (on el càmping té més pes que l hotel, el 53% enfront del 47%). El Maresme continua obtenint un volum alt de pernoctacions de campistes (1 milió), tot i que aquestes han caigut un 9% respecte del El turisme rural assoleix xifres més modestes si es compara amb les xifres d hotels i càmpings, però cal destacar el pes significatiu que té la modalitat rural a la comarca del Berguedà ( nits) i també a la d Osona ( nits). Mapa 4. Nombre de pernoctacions en els establiments d allotjament turístic per comarques. Any 2013 Pirineus (Berguedà) 19% 16% 65% 19% % 27% Paisatges Barcelona 15% % 26% 30% 74% % 100% % 3% % 16% Costa Barcelona 0% 84% 70% % 47% 100% Hotels Càmpings Turisme rural Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Idescat.

17 Demanda turística 17 El Maresme és la comarca de la província que ha rebut més nombre tant de viatgers (1,3 milions) com de pernoctacions (6,3 milions de nits en allotjaments turístics). La marca Costa Barcelona concentra el 88% dels turistes i el 92% de les pernoctacions generades a la província de Barcelona. El Baix Llobregat i el Vallès Occidental són les dues comarques amb el comportament de la demanda turística més positiu durant el Ocupació turística Evolució a la província de Barcelona L ocupació turística a la província de Barcelona el 2013, en el cas dels hotels i del turisme rural, ha crescut 6 pp i 1,20 pp respectivament (ocupació mesurada en el percentatge d ocupació per habitació), i recupera part de la caiguda soferta el Els càmpings, per la seva banda, han registrat una ocupació més baixa que l any anterior, en concret 2,6 pp (ocupació per parcel les), amb uns 17 pp acumulats de caiguda des del Gràfic 1. Evolució del grau d ocupació turística a la província de Barcelona % Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l INE. Els hotels de la província de Barcelona (les dades d ocupació inclouen també els hotels de la ciutat) van obtenir, el 2013, una mitjana d ocupació del 66,4%, 6 pp per sobre de la mitjana dels establiments hotelers de Catalunya. Els càmpings han obtingut un grau d ocupació del 43,4%, amb la qual cosa han patit un caiguda superior a la registrada pel sector en l àmbit català. El turisme rural ha augmentat poc més d 1 pp la seva mitjana d ocupa-

18 Demanda turística 18 ció anual, que se situa en el 19,2%, lleugerament per sobre de la mitjana catalana, que per la seva banda ha perdut mig punt percentual. Taula 6. Grau d ocupació turística de la província i de Catalunya per tipologia d allotjament (%). Any 2013* Hotels** Var. 13/12 pp Càmpings Var. 13/12 pp Turisme rural Var. 13/12 pp Província 66,4 6 43,4 2,58 19,2 1,20 Catalunya 60,5 0,52 38,7 0,47 18,3 0,60 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l INE. Dades definitives de * Grau d ocupació per habitació en hotels i turisme rural i per parcel les en els càmpings. ** Inclou els hotels de la ciutat de Barcelona. L indicador d ocupació anual del 2013 s ha recuperat en els hotels i en el turisme rural, però segueix decreixent en el cas dels càmpings. Les mitjanes d ocupació de la província registrades el 2013 en les tres tipologies d allotjament són superiors a les mitjanes de Catalunya Evolució per comarques L'anàlisi de les ocupacions per comarques assolides l últim any es fa diferenciant per tipologies d allotjament turístic. En els establiments hotelers, el 2013, l ocupació més elevada ha estat la del Maresme (70,7%), per darrere de l ocupació assolida al Barcelonès (72,4%). L ocupació més baixa l ha registrada l Anoia (15,2%), que ha patit la caiguda més forta d aquest índex a la província ( 9,4 pp) respecte de l any anterior. El comportament interanual no ha sigut el mateix per al conjunt de comarques i presenta força variacions entre territoris. Els increments més positius s han registrat a l Alt Penedès (+6,2 pp), el Bages (+4,70 pp), el Vallès Occidental (+3,50 pp) i el Baix Llobregat (+3,20 pp). Per contra, empitjoren els índexs de l Anoia ( 9,40 pp), el Vallès Oriental ( 5,70 pp) i Osona ( 5,40 pp). En global, la mitjana provincial ha crescut en línia amb la mitjana catalana. Si observem l evolució des del 2007 de les dades comarcals en hotels, constatem la caiguda generalitzada de l ocupació en aquests sis anys. Només dues comarques tenen graus d ocupació superiors al 2007: el Garraf (+2 pp) i el Berguedà (+ pp). També hi ha quatre comarques que han perdut més de 10 pp d ocupació al llarg d aquests anys: l Alt Penedès ( 22,6 pp), l Anoia ( 21,5 pp), el Vallès Oriental ( 16,6 pp) i el Vallès Occidental ( 11,3 pp).

19 Demanda turística 19 Taula 7. Grau d ocupació turística en els establiments hotelers per comarques (%) * Var. 13/12 pp Alt Penedès 45,2 36,5 21,2 16,4 22,6 6,20 Anoia 36,7 21,3 21,7 24,6 15,2 9,40 Bages 40,5 36,3 3 27,8 32,5 4,70 Baix Llobregat 67,4 51,1 55,8 57,8 61,0 3,20 Barcelonès** 75,9 69,2 72,8 72,0 72,4 0,40 Berguedà 17,4 15,1 15,0 15,6 17,5 1,90 Garraf 51,7 51,3 53,1 55,3 53,7 1,60 Maresme 73,3 67,2 73,3 71,2 70,7 0,50 Osona 31,1 26,7 30,5 33,6 28,2 5,40 Vallès Occidental 61,7 40,9 45,8 46,9 50,4 3,50 Vallès Oriental 52,5 47,3 44,9 41,6 35,9 5,70 Província 71,4 63,5 66,7 66,2 66,4 6 Catalunya 63,6 57,5 60,4 6 60,5 0,52 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Idescat i de l INE. * Grau d ocupació per habitació. ** Inclou els hotels de la ciutat de Barcelona. Pel que fa als càmpings, s han obtingut menys ocupacions que el 2012 en totes les comarques llevat del Maresme, comarca que recupera 1 pp el seu índex d ocupació anual. L ocupació més alta l assoleix la comarca del Berguedà, un 60,9% el 2013, però perd 3,3 pp respecte del 2012, i s allunya encara més dels valors de fa sis anys (72,6% el 2007). Cal dir que el Berguedà és l única comarca que ha augmentat el nombre de places en càmpings durant el 2013 (1.179 places noves). El Garraf, per la seva banda, segueix patint un any més caigudes en els seus valors mitjans d ocupació. El seu índex és del 30,4% el 2013, gairebé 30 pp menys que fa sis anys. La resta de comarques de la província que disposen d oferta de càmping obtenen ocupacions al voltant del 50%: el Maresme amb un 5%, Osona amb un 47,2% i el Vallès Oriental amb un 4%. Aquesta última comarca és l única que ha pogut augmentar l ocupació que tenia el 2007.

20 Demanda turística 20 Taula 8. Grau d ocupació turística en els càmpings per comarques (%) * Var. 13/12 pp Alt Penedès n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Anoia n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Bages n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Baix Llobregat n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Barcelonès n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Berguedà 72,6 6 64,9 6 60,9 3,30 Garraf 58,2 40,4 31,4 34,8 30,4 0 Maresme 56,1 52,0 55,7 49,1 5 1,00 Osona 60,9 53,5 60,9 53,4 47,2 6,20 Vallès Occidental n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Vallès Oriental 40,9 45,0 46,7 46,8 4 2,60 Província 60,4 48,7 47,6 46,0 43,4 2,58 Catalunya 41,9 38,2 40,2 39,1 38,7 0,47 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Idescat i de l INE. * Grau d ocupació per parcel les. n. d.: dades no disponibles per manca d oferta o de mostra representativa. Els establiments de turisme rural de la província de Barcelona han obtingut una mitjana d ocupació del 19,2%, poc més d 1 pp més que la mitjana assolida el Quatre comarques han pogut augmentar l ocupació dels seus establiments rurals respecte de l any anterior, cosa que destaca el bon comportament de l Alt Penedès que, amb un total de 75 establiments i amb gairebé 600 places, ha registrat una ocupació del 21,7%, la més alta de la província, i 6,9 pp més que l any passat. La seva ocupació, però, continua estant lluny de la registrada el El Vallès Oriental, el Berguedà i Osona també han aconseguit millorar els seus índexs, tot i que molt tímidament. El Berguedà continua liderant l ocupació rural a la província (21,2%). L altra cara de la moneda la protagonitza l Anoia, que perd 6,4 pp d ocupació i es queda amb la ràtio d ocupació rural més baixa de la província (13,2%). Durant el període , els valors d ocupació dels establiments de turisme rural de la província s han reduït 9 pp de mitjana.

21 Demanda turística 21 Taula 9. Grau d ocupació turística en els establiments de turisme rural per comarques (%) * Var. 13/12 pp Alt Penedès 28,7 25,7 2 14,8 21,7 6,90 Anoia 29,0 13,3 17,8 19,6 13,2 6,40 Bages 26,3 19,5 20,4 19,5 18,0 1,50 Baix Llobregat n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Barcelonès n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Berguedà 29,5 25,8 25,3 20,3 21,2 0,90 Garraf n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Maresme n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Osona 28,6 20,5 23,7 18,2 18,6 0,40 Vallès Occidental n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Vallès Oriental ,7 12,9 14,6 1,70 Província 28,1 21,7 21,9 18,0 19,2 1,20 Catalunya 26,1 20,7 19,8 18,9 18,3 0,60 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Idescat i de l INE. * Grau d ocupació per habitació. Quatre comarques de la província obtenen ocupacions hoteleres superiors al 50% (el Maresme, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Garraf). La caiguda de l ocupació en càmpings continua en totes les comarques, a excepció del Maresme, comarca que recupera 1 pp el seu índex d ocupació anual. El Berguedà obté l índex d ocupació en càmping més elevat (60,9%) de la província, però perd el liderat en el turisme rural a favor de l Alt Penedès, que recupera part del decreixement sofert en els darrers anys. Osona, en càmpings, i Anoia, en hotels i turisme rural, són les dues comarques amb les caigudes més accentuades el Ocupació en períodes de màxima afluència En els períodes de màxima afluència de la demanda turística (temporada d estiu de 2013), s han obtingut en l àmbit de la província indicadors d ocupació superiors als assolits el 2012, tant en hotels com en càmpings i en turisme rural, i, per tant, la valoració final de la temporada atenent l indicador d ocupació es pot classificar de positiva.

22 Demanda turística 22 En el cas dels establiments hotelers, l estacionalitat presenta un dibuix molt similar als dels anys anteriors (gràfic 2), ja que registra valors ocupacionals per sobre del 69% en tot el període (de juny a setembre), amb les màximes puntes al mes d agost (que superen el 80% d ocupació). El mes de setembre se situa un any més al voltant del 70% d ocupació en hotels. Per tant, es manifesta estabilitat en l ocupació hotelera, molt similar als darres tres anys però amb tendència a créixer. L ocupació en els càmpings es pot valorar també com a positiva, especialment per la millora de la regularitat en l ocupació durant el mes de juliol i el de setembre (gràfic 3). Els càmpings són els establiments d allotjament amb més estacionalitat, factor que es demostra clarament en el període estival. Cal dir, però, que durant el 2013 el diferencial entre el mínim i el màxim del període ha disminuït força respecte del 2012 (dels gairebé 50 pp als 34 pp el 2013). La punta màxima d ocupació segueix sent durant la primera quinzena d agost (75,6%). Els mesos de juny i setembre van ser força més positius que l any anteior, tot i que encara per sota dels valors assolits el Tot i que l ocupació en els establiments de turisme rural ha estat lleugerament superior durant l estiu en relació amb les dades de l any passat, el tancament de temporada ha estat negatiu, ja que ha entrat de nou en decreixement (gràfic 4), amb valors per sota del 30% d ocupació durant les dues quinzenes de setembre. Del comportament del turisme rural en el període, es destaca la tendència a la concentració de l activitat durant l agost, fet que accentua l estacionalitat i perjudica la regularitat del negoci. Gràfic 2. Evolució del grau d ocupació turística en establiments hotelers en períodes de màxima afluència durant el 2013* % a. Juny 2a. Juny 1a. Juliol 2a. Juliol 1a. Agost 2a. Agost 1a. Setembre 2a. Setembre Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Enquesta Flaix d ocupació. * No s inclou la comarca del Barcelonès.

23 Demanda turística 23 Gràfic 3. Evolució del grau d ocupació turística en càmpings en períodes de màxima afluència durant el 2013 % a. Juny 2a. Juny 1a. Juliol 2a. Juliol 1a. Agost 2a. Agost 1a. Setembre 2a. Setembre Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Enquesta Flaix d ocupació. Gràfic 4. Evolució del grau d ocupació turística en establiments de turisme rural en períodes de màxima afluència durant el 2013 % a. Juny 2a. Juny 1a. Juliol 2a. Juliol 1a. Agost 2a. Agost 1a. Setembre 2a. Setembre Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Enquesta Flaix d ocupació.

24 Demanda turística 24 La valoració final de la temporada d estiu 2013 (de juny a setembre) és positiva, atentent l indicador d ocupació en els allotjaments turístics. Els establiments hotelers han assolit durant l estiu ocupacions mínimes del 70% i ocupacions superiors al 80% durant el mes d agost. Els càmpings han registrat valors més alts en totes les quinzenes del període, la qual cosa ha millorat l estacionalitat gràcies, sobretot, a les millores d ocupació durant els mesos de juny i setembre. L ocupació en el turisme rural millora lleugerament de juny a agost, però al setembre cau a valors inferiors als del 2011, amb ocupacions mínimes del 28% Característiques i perfil de la demanda turística Perfil del turista i l excursionista de la província de Barcelona El turista que ha visitat la província de Barcelona és una persona d edat compresa d entre els 25 i els 44 anys (43,2%) que utilitza principalment el cotxe propi (gairebé dos de cada tres) per accedir a la destinació, i es destaca també el 16% que ha arribat per via aèria. La principal motivació del viatge del turista que ha visitat la província de Barcelona és la de vacances o motius d oci (72,2%), per davant de la visita a amics i familiars (1%). La majoria no han visitat mai la destinació (53,9%) i són un de cada deu els que l han visitada 10 vegades o més. En l apartat 8, Fitxes comarcals, es fa una anàlisi de les característiques i el perfil del turista a una escala territorial més concreta (comarques, costa, zona interior, etc.). El gràfic següent (gràfic 6) ens mostra el perfil del visitant que no pernocta a la província, (excursionista o visitant de dia), un perfil amb força pes al nostre territori. L anàlisi ens mostra el dibuix d una persona jove d entre 25 i 44 anys (44%), de proximitat, que es desplaça bàsicament en cotxe (75%) i que ja coneix la destinació (gairebé tres de cada quatre). La majoria vénen per vacances i oci (6%), però altres motius principals del viatge tenen més pes que en el cas del turista, com són sobretot les compres (15,9%). En el gràfic 7, s'indica la valoració dels diferents aspectes de l experiència del viatge dels visitants a les comarques de Barcelona (en una escala de l 1 al 5). La valoració global és molt positiva en ambdós casos (4 i 6, respectivament), lleugerament inferior a la valoració del 2012 (9). Els aspectes concrets més ben valorats són la bona hospitalitat i acollida i la informació turística. Els aspectes a millorar, que a més coincideixen tant els turistes com els excursionistes, són la senyalització i els accessos (la valoració de la seguretat ha millorat força respecte del 2012). 3 En l anàlisi del perfil, no s inclou la comarca del Barcelonès.

25 Demanda turística 25 Gràfic 5. El perfil del turista a la província de Barcelona. Any 2013 Altres Autobús 3,0 4,5 MITJÀ DE TRANSPORT (en %) Home Dona GÈNERE (en %) Cotxe de lloguer 8,6 Tren 8,6 Avió 16,3 Cotxe/Moto 58, Menys de 18 anys de 18 a 24 anys de 25 a 44 anys de 45 a 64 anys més de 64 anys EDAT (en %) Altres motius 8,8 MOTIU DEL VIATGE (en %) Sí 10 o més vegades 11,2 REPETITIVITAT (en %) Compres 3,7 Sí 5-9 vegades 6,3 Professional Visita a amics i/o familiars 9,4 1 Sí 2-4 vegades Sí 1 vegada 1 18,6 Vacances i/o oci 72,2 No visita anterior 53, Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Enquesta EDDETUR. Gràfic 6. El perfil de l excursionista a la província de Barcelona. Any 2013 Altres Avió 1,4 0,3 MITJÀ DE TRANSPORT (en %) Home Dona GÈNERE (en %) Cotxe de lloguer 6,8 Autobús Tren Cotxe/Moto 0 6,5 10,2 74, Menys de 18 anys de 18 a 24 anys de 25 a 44 anys de 45 a 64 anys més de 64 anys EDAT (en %) Altres motius 16,6 MOTIU DEL VIATGE (en %) Sí 10 o més vegades 21,5 REPETITIVITAT (en %) Professional Visita a amics i/o familiars 3,5 11,0 Sí 5-9 vegades Sí 2-4 vegades 10,3 27,9 Compres 15,9 Sí 1 vegada 11,6 Vacances i/o oci 6 No visita anterior 28, Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Enquesta EDDETUR.

26 Demanda turística 26 Gràfic 7. Valoració de la destinació feta pels turistes i els excursionistes de la província de Barcelona. Any 2013 Hospitalitat 5 Valoració global Seguretat Senyalització Conservació de l entorn Accessos Informació turística Relació qualitat-preu Turista Excursionista Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Enquesta EDDETUR. La principal motivació del viatge de turistes i visitants de dia de la província de Barcelona és la de vacances i oci (72,2% i 6%, respectivament). Els turistes que s allotgen en hotels són majoritàriament estrangers i provenen de França, el Regne Unit i Alemanya. França, Rússia i els Països Baixos han crescut durant el 2013, i el Regne Unit i Alemanya perden viatgers. El turisme domèstic ha caigut més d un 5% de mitjana. El cotxe és el mitjà de transport preferit tant pels turistes com pels visitants de dia, seguit de l avió en el cas dels turistes (16,3%) o del tren pel que fa als excursionistes (10,2%). L hospitalitat i l acollida de la destinació i la informació turística són els aspectes més ben valorats de l experiència de turistes i visitants de dia. La senyalització continua sent un dels ítems a millorar de la destinació. La mitjana de valoració global d uns i altres és de 6 i 4, respectivament (escala d 1 a 5) Perfil del turista de Costa Barcelona El turista que visita alguna de les comarques de l àmbit territorial de la marca Costa Barcelona, presenta alguns trets diferenciats del turista en general que visita la província. Es tracta d una persona que té les vacances i/o l oci gairebé exclusivament com a motiu principal del viatge (85,5%), tot i que enguany el motiu professional augmenta força fins a representar el 9% dels turistes allotjats. N hi ha un de cada dos que utilitza el vehicle parti-

27 Demanda turística 27 Gràfic 8. El perfil del turista a Costa Barcelona. Any 2013 Altres Cotxe de lloguer Tren Autocar Avió Vehicle particular 1,6 1,8 6,4 7,7 MITJÀ DE TRANSPORT (en %) 45,3 54,7 35,7 46, Home Dona Menys de 18 anys de 18 a 24 anys de 25 a 44 anys de 45 a 64 anys més de 64 anys GÈNERE (en %) EDAT (en %) Altres motius Visita a amics i/o familiars Professional 1,2 9,1 MOTIU DEL VIATGE (en %) Catalunya Resta Espanya 5,4 26,8 PROCEDÈNCIA (en %) Vacances i/o oci 85,5 Estranger 67, Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Informe de caracterització de la demanda en destinació Costa Barcelona Gràfic 9. Durada i tipologia d allotjament de l estada dels turistes a Costa Barcelona. Any 2013 Durada Una nit 9,4 Més de 10 nits 16,6 De 6 a 10 nits 31,8 De 2 i 5 nits 42,2 % Tipologia d allotjament Altres Pensió / Alberg Casa d amics / de familiars Pis / Casa de lloguer / Apartament turístic Càmping 0,3 1,7 3,7 5,3 19,0 Hotel 7 % Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Informe de caracterització de la demanda en destinació Costa Barcelona 2013.

28 Demanda turística 28 cular, i un de cada tres agafa l avió. El cotxe i el tren són els mitjans que han augmentat més en termes relatius respecte del Els que provenen de l estranger són la gran majoria (67,8%); es destaquen les nacionalitats francesa (en primer lloc, amb un 11,3% respecte del total), britànica (10,4%), holandesa (9,8%) i alemanya (8,5% cadascuna). Aquest ordre de nacionalitats no ha variat respecte del Tres de cada quatre turistes de les comarques costaneres de la província de Barcelona escullen l allotjament hoteler (70%). La segona tipologia d allotjament triada és el càmping, que fan servir un de cada quatre turistes (gràfic 9). L estada mitjana, el 2013, ha sigut de 2 dies, lleugerament superior a la registrada l any 2012 (3,95 dies), però encara inferior a la del 2011 (7 dies). L increment de l estada és el reflex de l augment en el nombre de nits: la majoria de turistes han passat entre 2 i 5 nits al territori de Costa Barcelona (42,2%), un 32% afirmen passar d entre 6 i 10 nits, i un 16,6%, més de 10 nits (aquests són els que han augmentat més). En la planificació del viatge a la destinació, cobra cada vegada més importància l utilització d Internet per part del turista, o bé per buscar informació o bé per reservar o comprar en línia un paquet turístic (45,5%). La principal pàgina consultada és Booking.com (un de Gràfic 10. Planificació del viatge feta pels turistes de Costa Barcelona. Any ,2% 2,0% 0,9% 45,5% 66,8% Sí, per buscar informació Sí, per reservar o comprar en línia el paquet turístic Sí, per altres motius No NS/NC % Booking Tripadvisor Google / Google Maps Trivago Atrápalo Expedia Solman Tours Webs dels establiments Webs oficials de la zona Webs de companyies aèries Altres NS/NC Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Informe de caracterització de la demanda en destinació Costa Barcelona 2013.

29 Demanda turística 29 cada quatre turistes l ha feta servir), per davant d altres pàgines de recomanació, buscadors i operadors turístics (d ara endavant OT) en línia, com són Tripadvisor, Google, Trivago o Atrápalo. Les webs dels allotjaments també destaquen com una font important de consulta (22,4% del total de turistes). El gràfic següent (gràfic 11) ens mostra la valoració dels turistes dels diferents elements que intervenen en l experiència turística del visitant que pernocta a Costa Barcelona. La valoració global és força positiva, amb una nota de 8,16 en una escala d 1 a 10; superior a la nota global del 2012 (7,98) i a la del 2011 (7,77). La millora en la valoració de la destinació és general. Per àmbits, els aspectes més ben valorats són el caràcter i l amabilitat de la població local (8,52), les platges (8,47), la seguretat ciutadana (8,27) i els hotels i els allotjaments en general (8,21); tots quatre amb notes superiors a les registrades el També cal destacar els aspectes que requereixen més atenció i que tenen marge de millora: l entreteniment, el soroll i la relació qualitat-preu dels comerços, tots aquests, però, amb notes al voltant del 7,5. Gràfic 11. Valoració de la destinació feta pels turistes de Costa Barcelona. Anys 2012 i 2013 Valoració global 8,16 Comerços Platges Senyalització / Informació Caràcter / amabilitat Seguretat Hotels / Allotjament Restaurants Sorolls Entreteniment Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Informe de caracterització de la demanda en destinació Costa Barcelona 2013.

30 Demanda turística 30 La motivació principal de la visita del turista que s allotja dins la marca Costa Barcelona és la de vacances i/o l oci, amb més d un 85%, tot i que el motiu professional i el de negocis augmenten força el 2013, i ja representa el 9%. La gran majoria provenen de l estranger, concretament de França, de la Gran Bretanya, dels Països Baixos i d'alemanya, que continuen sent els quatre països principals d origen dels turistes de Costa Barcelona. L estada mitjana dels turistes ha augmentat el 2013 i ja supera els quatre dies (2). Més del 97% de turistes utilitzen alguna web per planificar el seu viatge, com ara Booking.com, la pàgina més visitada Procedència de la demanda Procedència de la demanda en hotels Els turistes que s han allotjat en hotel provenen majoritàriament d Europa (gairebé un de cada dos). Les nacionalitats amb més pes durant el 2013 han estat França, el Regne Unit i Alemanya. França, a més de ser el país principal en nombre de turistes, és el que més ha crescut aquest darrer any (+10,4%), en detriment del Regne Unit i Alemanya, que han caigut entre un 4 i un 8%. Rússia és el quart país en nombre de turistes, que creix un 3%, i els Països Baixos és el cinquè, que creix també gairebé un 2% el Dins dels països no europeus, els turistes de la resta del món augmenten més d un 13% i ja representen un 10% del total: Estats Units és el país que emet més turistes a la província, al voltant de , tot i que han sofert una caiguda del 23% el Els turistes en hotels provinents de la resta d Espanya cauen un 5%, tot i que encara tenen un pes alt sobre el total de viatgers a la província (el 44%). Dins d aquests, els catalans són els més nombrosos (un de cada quatre sobre el total), per davant de la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i Andalusia, les altres comunitats autònomes (d ara endavant CA) que emeten més turistes. Es destaca la caiguda del turisme domèstic a la província des de totes les CA d Espanya, a excepció de Castella-la Manxa, Extremadura i La Rioja. Si analitzem les nacionalitats dels turistes que fan les pernoctacions en els hotels de la província, observem certes diferències en el rànquing dels diferents països. En aquest cas, les nacionalitats amb més pes són Rússia, Alemanya i el Regne Unit, de manera que França passa al cinquè lloc. Els augments interanuals més alts en el cas de les pernoctacions són: Rússia (+10,5%), França (+9,1%) i els Països Baixos (+3,9%). En canvi, tal com passava amb el nombre de turistes, el Regne Unit i Alemanya registren caigudes del 2% i el 3% respecte del Pel que fa a les pernoctacions que fan els turistes de la resta del món, també augmenten significativament (+18,8%). Els nord-americans són els que generen més pernoctacions de fora d Europa, però els xinesos són els que han augmentat més en el darrer any (+95%), tot i que encara no representen un volum significatiu de turistes.

31 Demanda turística 31 Taula 10. Procedència dels turistes allotjats en hotels de la província de Barcelona. Any 2013* Turistes % Var. 13/12 (%) Estat espanyol ,9 5,0 Catalunya ,9 3,4 Comunitat de Madrid Comunitat Valenciana ,7 5,2 Andalusia ,6 8,6 País Basc ,8 10,8 Altres ,9 4,8 Europa (sense Estat espanyol) ,2 França ,4 10,4 Regne Unit ,2 3,9 Alemanya ,3 7,6 Rússia ,3 3,0 Països Baixos ,9 1,6 Altres d Europa ,1 1,8 Resta del món ,9 13,0 Total ,2 Font: Idescat a partir de l Enquesta d ocupació hotelera de l INE. Dades definitives de * No s inclou la comarca del Barcelonès. Les pernoctacions del turisme domèstic en hotels han tingut un comportament negatiu ( 8%), tal com hem vist anteriorment. Les úniques CA que creixen en nombre de pernoctacions respecte del 2012 són les Canàries, Galícia i Castella-la Manxa. Dins d Espanya, Catalunya és la que genera més pernoctacions, concretament més del 15% sobre el total, la qual cosa manté el seu pes respecte de l any anterior. Si fem una selecció dels països amb més nombre de pernoctacions als hotels en el període , observem que el creixement de les pernoctacions internacionals està liderat per Rússia, els Països Baixos, França i Bèlgica. Alemanya i el Regne Unit tenen comportaments interanuals força estables.

32 Demanda turística 32 Taula 11. Procedència de les pernoctacions en hotels de la província de Barcelona. Any 2013 Pernoctacions % Var. 13/12 (%) Estat espanyol ,9 8,1 Catalunya ,2 4,7 Comunitat de Madrid ,7 1 Comunitat Valenciana ,7 10,9 Andalusia ,9 20,2 País Basc ,2 18,6 Altres ,2 8,0 Europa (sense Estat espanyol) ,5 1,5 França ,7 9,1 Regne Unit ,7 2,7 Alemanya ,6 Rússia ,5 10,5 Països Baixos ,8 3,9 Altres d Europa ,8 3,2 Resta del món ,6 18,8 Total ,4 Font: Idescat a partir de l Enquesta d ocupació hotelera de l INE. Dades definitives de * No s inclou la comarca del Barcelonès. Gràfic 12. Evolució de les pernoctacions segons el país de procedència ( ) Resta d Espanya França Regne Unit Alemanya Rússia Països Baixos Itàlia Estats Units d Amèrica Bèlgica Font: Idescat a partir de l Enquesta d ocupació hotelera de l INE. * No s inclou la comarca del Barcelonès.

33 Demanda turística Evolució de les procedències Amb dades des de 2008, i tenint en compte el total de turistes allotjats en les tres tipologies d allotjament reglades (establiments hotelers, càmpings i establiments de turisme rural), el diferencial de turistes domèstics davant turistes estrangers és positiu des del 2008 (287 milers de turistes) fins al 2012 (70 mil). A partir del 2013 el diferencial passa a ser negatiu vers el turista estranger que acumula 19 mil turistes més que el turista domèstic (gràfic 13). Gràfic 13. Evolució dels turistes segons la seva procedència Domèstic Estranger Total Dif. estr/dom domèstic estranger Font: elaboració pròpia a partir de dades de l Idescat. Dades per la província de Barcelona menys la zona de Barcelona (Barcelonès) segons l'ine. El diferencial de les pernoctacions de turistes domèstics davant turistes estrangers ha estat negatiu durant tot el període analitzat i s ha ampliat, fins i tot, de forma significativa. Així, el diferencial entre les pernoctacions estrangeres i les domèstiques ha passat de ser de 2,12 milions, l any 2008, a 3,67 milions, l any 2013 (vegeu el gràfic 14). Gràfic 14. Evolució de les pernoctacions segons la seva procedència Domèstic Estranger Total Dif. estr/dom estranger domèstic Font: elaboració pròpia a partir de dades de l Idescat. Dades per la província de Barcelona menys la zona de Barcelona (Barcelonès) segons l'ine.

34 Demanda turística 34 Els turistes que s han allotjat en hotel provenen majoritàriament d Europa (gairebé un de cada dos). Els turistes en hotels provinents d Espanya cauen un 5%. Després de Catalunya, el 2013, Rússia va ser el principal mercat en nombre de pernoctacions a la província de Barcelona (sense el Barcelonès). Des de 2013, es registra un nombre més alt de turistes estrangers que de turistes domèstics (catalans i de la resta de l Estat). En el cas de les pernoctacions, això ha estat així durant tot el peíode analitzat ( ).

35 4. Impacte econòmic del turisme 4.1. Despesa turística Despesa mitjana del visitant de la província de Barcelona La despesa generada durant el 2013 pel visitant de la província de Barcelona és ben diferent d entre el turista i l excursionista (visitant que no pernocta). Si el turista es gasta de mitjana 73,6 euros diaris (sense incloure el desplaçament i l allotjament), l excursionista per la seva banda fa un consum diari mitjà de 43,6 euros. El valor mitjà en ambdós casos ha augmentat respecte del 2012 (+3,5 pp i +0,5 pp, respectivament). Turistes i excursionistes donen el mateix ordre d importància als principals grups de despesa; prioritzen la despesa en menjar i begudes, molt per sobre de la resta. Aquesta despesa (restaurants, supermercats, etc.) és, doncs, la més alta i representa més de la meitat de la despesa total generada pels turistes i el 47,2% pels excursionistes. El segon grup de despesa és l entreteniment, l oci i la cultura (22% els turistes i 29% els excursionistes). En el darrer any, ha augmentat força la despesa en aquest concepte per part del visitant de dia. Finalment, les compres tenen el mateix pes dins el pressupost de despesa de turistes i excursionistes (18%), tot i que quantitativament té el doble de valor per als visitants que s allotgen (13,6 euros diaris enfront dels 8 euros diaris dels excursionistes). La despesa en compres també ha augmentat força respecte de l any anterior. Gràfic 15. Distribució de la despesa turística per persona i dia a la província de Barcelona. Any 2013* Excursionistes 47, Turistes % Menjar i begudes Entreteniment, oci i cultura Compres Altres Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Enquesta EDDETUR. * No s inclou la comarca del Barcelonès.

36 Impacte econòmic del turisme Despesa mitjana del turista a Costa Barcelona El turista de l àmbit de les comarques que formen part de la marca Costa Barcelona (ja hem vist que representa el 88% del total de turistes que s allotgen a la província) ha generat durant la seva estada el 2013 una despesa mitjana total de 625,6 euros, incloent el viatge (128 euros), l allotjament (267 euros) i les despeses associades a la mateixa estada (230 euros). Tenint en compte que l estada mitjana és de 6,5 nits per turista, la despesa per persona i dia (sense comptar transport i allotjament) és de 35,5 euros, molt similar a la despesa del 2012 (35,3 euros). Augmenta la despesa de l estada, ja que aquesta també s ha allargat. La despesa feta durant la mateixa estada (és a dir, excloent allotjament i transport) es distribueix de la manera següent (gràfic 16): Gràfic 16. Distribució de la despesa durant l estada del turista a Costa Barcelona. Any ,3 30,8 12,2 2,4 % Menjar i Beguda Compres i oci personal Entreteniment Transport intern Altres Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l Informe de caracterització de la demanda en destinació Costa Barcelona El principal concepte de despesa és el menjar i la beguda, que representa més de la meitat de la despesa total de l estada, en línia amb el pes mitjà de despesa del turista de la província. Les compres representen per al turista de Costa Barcelona una despesa del 30,8%, i l entreteniment, aproximadament un 12%. Les compres, per tant, són més importants per al turista de costa que per al turista general de la província de Barcelona. Tenint en compte que no s inclouen transport i allotjament, la despesa mitjana diària generada pel turista a la província de Barcelona és de 73,6 euros, 30 euros més alta que la generada pel visitant que no pernocta (43,6 euros) El turista de l àmbit de les comarques de Costa Barcelona ha generat durant la seva estada una despesa mitjana total de 625 euros, incloent el viatge, l allotjament i les despeses de la mateixa estada. La seva estada mitjana és de 6,5 nits per persona i la despesa d aquesta per dia és de 35,5 euros (no inclou transport ni allotjament).

37 Impacte econòmic del turisme Despesa amb targeta de crèdit dels turistes a la província de Barcelona La despesa generada pels turistes estrangers amb targetes de crèdit internacionals (no s inclouen targetes de terminals 4B) a la província de Barcelona (inclosa la ciutat de Barcelona), durant el 2013, va ser de milions d euros, un 28,7% més que l any anterior, amb la qual cosa s encadenen dos anys seguits amb creixements interanuals superiors al 25%. La província de Barcelona segueix liderant el rànquing de províncies d Espanya amb més volum de despesa turística (Madrid és la segona, amb milions d euros, seguida de les Illes Balears, amb milions). De la despesa total generada a Catalunya, la despesa a la província de Barcelona suposa gairebé tres quartes parts (71,7%); la de Girona, gairebé el 20%; Tarragona, el 6%, i el 3% restant és generada a Lleida (la província catalana de Ponent registra una caiguda de despesa força significativa). Taula 12. Despesa feta pels turistes estrangers amb targetes de crèdit internacionals. Any 2013 Despesa ( ) Total % Var. 13/12 (%) Barcelona ,7 28,7 Girona ,7 9,4 Tarragona ,8 18,2 Lleida ,8 5,8 Catalunya ,6 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Turisme de Barcelona. El turisme estranger segueix incrementant força la seva despesa amb targeta de crèdit durant el 2013, i supera els milions d euros a la província de Barcelona. L increment de despesa a la província (28,7%) està per sobre de la mitjana catalana (22,6%) Rendibilitat hotelera Els principals indicadors de rendibilitat hotelera, l ADR (tarifa mitjana diària) i el RevPAR (ingressos per habitació disponible), es troben disponibles per la marca turística i per la mitjana catalana. L ADR per habitació ocupada a tot Catalunya ha pujat lleugerament respecte del 2012, i se situa en els 80,9 euros. La marca Barcelona (correspon al Barcelonès) ha registrat l ADR més elevat de la província (i també de Catalunya) amb 107,7 euros de mitjana, un 1,6% més que l any anterior. La tarifa mitjana dels hotels de la província de Barcelona se situa entre els 55 i els 60 euros. L ADR de Costa Barcelona cau en un 3,2% i segueix força baixa (56,1 euros), tot i que ja

38 Impacte econòmic del turisme 38 no és la més baixa de Catalunya (el 2013, l ADR de les Terres de l Ebre cau per sota dels 50 euros). En general, els hotels de la província de Barcelona pateixen una regressió en el preu per habitació durant el 2013: 3,2% a Costa Barcelona (sense els Vallesos), un 4,5% a la marca Pirineus i un 6,8% a les comarques de Paisatges Barcelona. També, a excepció de la marca Barcelona, l altre indicador de rendibilitat hotelera, el RevPAR, presenta el 2013 valors per sota de la mitjana catalana a les marques turístiques de la província de Barcelona. Els ingressos hotelers per habitació disponible han baixat força a les comarques barcelonines, especialment a les de Paisatges Barcelona ( 8,8%). Taula 13. Evolució de la rendibilitat hotelera (mitjana anual). Any 2013 ADR* RevPAR** Euros Var. 13/12 (%) Euros Var. 13/12 (%) Barcelona 107,7 1,6 77,9 2,5 Costa Brava 6 1,8 35,9 3,0 Costa Daurada 69,9 45,6 5,5 Costa Barcelona*** 56,1 3,2 36,8 3,1 Paisatges Barcelona 59,9 6,8 23,6 8,8 Pirineus 60,6 4,5 14,7 3,2 Terres de l Ebre 64,8 24,9 3,3 Terres de Lleida 47,8 7,1 13,8 7,0 Val d Aran 76,7 3,9 28,1 2,8 Catalunya 80,9 2,1 48,9 3,3 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, amb dades de l EOH de l INE. * ADR (Average Daily Rate): tarifa mitjana diària per habitació ocupada. ** REvPAR (Revenue per Available Room): ingressos mitjans per habitació disponible. *** La marca Costa Barcelona, en les dades de la Direcció General de Turisme, no incorpora els Vallesos, que estan inclosos a Paisatges Barcelona. Un any més, els hotels de la província segueixen ajustant a la baixa els seus preus per mantenir la seva rendibilitat empresarial. La marca Barcelona té la tarifa mitjana diària per habitació ocupada (ADR) més alta de Catalunya (prop dels 108 euros). Les altres dues marques turístiques que representen la província (Costa Barcelona i Paisatges Barcelona) tenen preus d entre els 55 i els 60 euros, més baixos que la mitjana regional. El 2013, els ingressos hotelers per habitació disponible (RevPAR) han baixat força a totes les marques turístiques de la província, amb més caiguda a les comarques de Paisatges Barcelona.

39 Impacte econòmic del turisme Indicadors turístics empresarials 4 A desembre de 2013, el volum d empreses vinculades al sector turístic a la província és de gairebé , segons dades de l Observatori d Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya a partir de dades primàries de l Institut Nacional de la Seguretat Social (taula 14). L activitat turística a la província emplea un total de treballadors assalariats (règim general) i gairebé autònoms (règim especial de treballadors autònoms), per tant, una quarta part són treballadors autònoms i la resta, assalariats. Taula 14. Indicadors d activitat empresarial turística a la província de Barcelona a 31/12/2013 Subsector Nre. d empreses Pes del total Nre. d assalariats Pes del total Nre. d autònoms Pes del total Transport ,9% ,6% n. d. n. d. Allotjament 493 % ,2% 626 2,5% Restauració ,1% ,7% ,6% Altres ,8% ,5% ,8% Total % % % Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de les dades de l Observatori d Empresa i Ocupació, d acord amb les dades de l Institut Nacional de la Seguretat Social d afiliació al règim general de la Seguretat Social i al règim especial de la mineria del carbó, per secció d activitat econòmica del compte de cotització (CCAE-2009). Dins els principals grups d activitat turística, el subsector de la restauració destaca especialment amb un pes de gairebé el 70% sobre el total d empreses, i amb un 53% sobre el total de treballadors assalariats. El segon gran grup és el del transport, amb un 10%, i el tercer grup representat és el més vinculat directament a l activitat turística, l allotjament, amb un 5%. Quant als serveis de restauració, hem de tenir en compte que són també utilitzats per la població local, la qual cosa sobrevalora el pes del seu ús més turístic. El sector del transport al qual fem referència aquí és el relacionat amb el turisme, i, per tant, no inclou, per la seva magnitud i possible distorsió de dades, les terminals de ports i autopistes ni la manipulació de mercaderies. Gràfic 17. Distribució del pes dels indicadors empresarials turístics per grans branques d activitat. Any 2013 Nre. d autònoms Nre. d assalariats Nre. d empreses % Transport Allotjament Restauració Altres Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l Observatori d Empresa i Ocupació. 4 No s inclou la comarca del Barcelonès.

40 Impacte econòmic del turisme 40 Gràfic 18. Indicadors empresarials turístics per comarques. Any Alt Penedès Anoia Bages Baix Berguedà Garraf Maresme Osona Vallès Llobregat Occidental Vallès Oriental Nre. d empreses Nre. d assalariats Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de les dades de l Observatori d Empresa i Ocupació, d acord amb les dades de l Institut Nacional de la Seguretat Social d afiliació al règim general de la Seguretat Social i al règim especial de la mineria del carbó, per comarca del compte de cotització i per secció d activitat econòmica del compte de cotització (CCAE-2009). Quant a la seva distribució territorial, la meitat de les empreses estan a dues comarques: el Baix Llobregat (24,7% sobre el total) i el Vallès Occidental (23,2%). Les segueixen el Maresme (14,7%) i el Vallès Oriental (11,7%). El 25% restant està repartit entre la resta de comarques. La representació comarcal, pel que fa al nombre de treballadors (assalariats), és gairebé la mateixa, i destaca el pes més alt del Baix Llobregat, que concentra més d una tercera part de tots els treballadors de l àmbit turístic de la província (sense comptar el Barcelonès). A totes les comarques, la restauració és el subsector principal, tant en nombre d empreses com de treballadors. Al Berguedà, l allotjament destaca com a segona gran branca d activitat, amb un pes del 19,5% de les seves empreses i fins al 22% en nombre de treballadors assalariats. L allotjament també és força important al Garraf i el Maresme, no tant en nombre d empreses, però sí de treballadors (entre l 11% i el 19% de la seva força de treball). El transport representa més d un 10% de les empreses de les comarques del Baix Llobregat (un 49% dels seus treballadors) i del Vallès Occidental. El sector empresarial turístic de la província sense el Barcelonès està format el 2013 per prop de empreses, de les quals el 50% té la seva seu a dues comarques, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. La restauració lidera el rànquing d activitats (en l àmbit de la província i també dins de cada comarca), seguida del transport. Al Berguedà destaca especialment com a segona branca d activitat més representada l allotjament, i al Baix Llobregat, el transport.

41 Impacte econòmic del turisme Estudis de cas Impacte del turisme al Berguedà Des del 2009, el Laboratori de Turisme ha generat, amb la col laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona, una col lecció d estudis centrada a valorar el pes i l impacte econòmic que el turisme genera al territori. Durant el 2013, s ha actualitzat el volum 2 dedicat a la comarca del Berguedà (actualització respecte del 2008). L estudi d impacte econòmic de l activitat turística al Berguedà quantifica el pes de les activitats que depenen del turisme a la comarca, copsa l impacte que la crisi està tenint sobre les seves estructures i valora el seu potencial de desenvolupament futur. També compara el que ha passat a la comarca en els darrers anys, ja que es contrasta amb un estudi similar del Les activitats turístiques del Berguedà referides a l any 2012 han generat una despesa valorada en 81,7 milions d euros. La distribució d aquesta despesa segons el tipus de visitant és la següent: un 53% és despesa feta per turistes; un 3%, despesa de segons residents a la comarca, i un 13%, despesa de visitants que no pernocten. A partir d aquesta despesa es calculen les repercussions sobre les magnituds econòmiques de la zona, especialment el PIB i l ocupació. La despesa, doncs, s ha traduït en un impacte sobre el PIB de 5 milions d euros, cosa que representa un 7,1% de l economia comarcal (PIB) i el 9,8% de la seva força de treball. L hoteleria i la restauració són els subsectors més beneficiats i, en una comarca amb una forta incidència de les activitats agrícoles, ramaderes i alimentàries, destaca la seva incidència elevada en la indústria alimentària. La resta d impacte es trasllada a un ventall ampli d activitats de serveis i també industrials. Gràfic 19. Els efectes del turisme sobre l economia de la comarca del Berguedà (per a l any 2012) En percentatge sobre el PIB turístic de la zona Distribució entre les tres tipologies (%) 5 M 7,1% del PIB Visitants 12% Visitants 2a residència Turistes Turistes 54% % 2a residència 33% 5 M 7,1% del PIB Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona.

42 Impacte econòmic del turisme 42 L any 2008 es va portar a terme un primer estudi sobre l impacte del turisme al Berguedà. El 2013, s ha recalculat el pes que tenia el sector turístic en aquesta comarca el 2007, de manera que es pogués comparar amb les dades obtingudes en aquest estudi l any 2012 (vegeu el gràfic 20). El resultat és que, el 2007, el turisme aportava, directament o indirectament, al voltant del 5,7% del PIB de la comarca, i un 7% dels llocs de treball. En els darrers cinc anys, el pes del turisme ha augmentat en un 15,7%, mentre que el PIB global de la comarca s ha reduït en un 7,3%. Per tant, les activitats vinculades al turisme han esdevingut un contrapès en moments de crisi i un dels motors de l economia del Berguedà. En relació amb els llocs de treball, ha passat un fet similar, ja que els dependents del turisme han augmentat, mentre que el global d ocupació al Berguedà ha caigut el 18%. Aquest estudi també fa una prospectiva de futur de l activitat turística a la comarca, que es presenta en tres escenaris (de demanda) diferents. En l escenari tendencial, l aportació del turisme a l economia del Berguedà, a l horitzó 2023, creixeria prop del 21% respecte del Si es produïssin les hipòtesis de l escenari tendencial integrador, el PIB generat per les activitats turístiques a la zona augmentaria un 27%, i un 4,7% per sobre de l escenari tendencial. Finalment, en l escenari anomenat senderisme internacional, el PIB relacionat amb el turisme se situaria en un 13% per sobre de l escenari tendencial, i situaria el pes d aquestes activitats en un 8,4% de l economia del Berguedà. Aquest darrer escenari marca el potencial de la zona, i comportaria un esforç important per accedir a segments de mercat nous. Per tant, hi ha potencial de creixement del turisme a la comarca, sense necessitat de canvis radicals ni en el model ni en l estructura d acolliment. El Berguedà està ben posicionat en temes de natura i patrimoni industrial, segments turístics emergents, i la proximitat i les bones connexions amb Barcelona li dóna una capacitat d atraure visitants de curta durada. Actualment, hi ha molt poca presència de turisme estranger, un segment que es podria potenciar. La comarca també hauria d aprofitar les sinergies que genera el turisme, una activitat amb fortes interrelacions productives, per aconseguir que el seu impacte en l economia local fos superior. Gràfic 20. Evolució del PIB relacionat amb el turisme al Berguedà entre el 2007 i el 2012 (en euros constants del 2012 i en tant per cent) 5 M 7,1% del PIB 43,3 M 5,7% del PIB Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona.

43 Impacte econòmic del turisme 43 L actualització de l estudi d impacte del turisme al Berguedà fa palesa la especialització progressiva del turisme a la comarca, que s ha consolidat com un dels sectors que tenen un fort impacte sobre el PIB i els llocs de treball al territori Estudis de millora turística de les platges de Pineda de Mar i Canet de Mar La Gerència dels Serveis de Turisme, a través de la seva Oficina Tècnica de Turisme, ha estat promovent en els darrers cinc anys (des de 2008) el Programa de millora integral de les platges de la província de Barcelona, en col laboració amb els ajuntaments del litoral de Barcelona (anteriorment hi han participat els municipis de Malgrat de Mar, Calella, Castelldefels, Mataró, Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Badalona i Sitges). El 2013 s han portat a terme dos estudis de millora de les platges: un a Pineda de Mar i l altre a Canet de Mar. Estudi de millora turística de les platges de Pineda de Mar L anàlisi de la demanda feta dins el marc de l estudi ha permès quantificar el nombre d usuaris a les platges de Pineda de Mar. En la temporada 2013, aquesta xifra ha estat de usuaris. Aquests han generat una despesa total directa de 0,7 milions d euros, és a dir, una despesa mitjana per persona d 1,51 euros per dia. Cal dir que dos de cada tres usuaris han afirmat no fer despesa durant la seva estada a les platges. A banda de la despesa en platges, també s ha pogut conèixer la despesa indirecta, és a dir, la despesa generada pels usuaris al municipi, excloses les platges. Aquesta ha estat de 2,7 milions d euros, i, per tant, la despesa total al municipi de Pineda de Mar durant la temporada de platges 2013 analitzada ha estat de 3,4 milions d euros. Taula 15. Impacte econòmic de les platges de Pineda de Mar. Any 2013 Usuaris a les platges (pax) Despesa mitjana per persona i dia a les platges (euros) 1,51 Despesa total directa generada a les platges (euros) Despesa mitjana per persona i dia al municipi* (euros) 11,83 Despesa indirecta generada al municipi* (euros) Despesa total generada (euros) Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona * Excloses les platges. Per nacionalitats, el grup més nombrós d usuaris és el de nacionalitat espanyola (65% sobre el total), seguit de l alemanya i la francesa (10% i 8% sobre el total, respectivament). Dels espanyols no residents, el 22% provenen de la ciutat de Barcelona i el 25%, de Calella.

44 Impacte econòmic del turisme 44 El 50% dels usuaris de les platges de Pineda de Mar són residents del mateix municipi, el 37% són turistes i un 13% han vingut a passar el dia (excursionistes). És interessant veure que aquests últims són els que més declaren fer despesa a la platja. A les platges de Pineda de Mar el grup més nombrós són les famílies (39%). Estudi de millora turística de les platges de Canet de Mar Dins el mateix Programa de millora integral de les platges, el 2013 s ha elaborat també l estudi de la millora integral de les platges de Canet de Mar, que, a banda de conèixer les activitats i els serveis turístics de les platges de la ciutat, estima també el nombre d usuaris i la despesa generada a les platges i al municipi. Durant la temporada 2013, les platges de Canet de Mar han rebut un total de usuaris (estimats). Quant a l impacte econòmic d aquests usuaris, d una banda, la despesa directa en platges s estima en euros i, d altra banda, pel que fa a la despesa indirecta feta en el municipi, l estimació és d uns euros. En total la despesa generada al municipi durant la temporada d estiu 2013 ha estat de prop del milió d euros. Taula 16. Impacte econòmic de les platges de Canet de Mar. Any 2013 Usuaris a les platges (pax) Despesa mitjana per persona i dia a les platges (euros) 1,19 Despesa total directa generada a les platges (euros) Despesa mitjana per persona i dia al municipi* (euros) 6,46 Despesa indirecta generada al municipi* (euros) Despesa total generada (euros) Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona * Excloses les platges. El 28% dels usuaris de les platges de Canet de Mar realitza despesa a la platja. El grup que fa més despesa són els excursionistes (un 52% declaren haver fet algun consum). Aquests representen el 20% dels usuaris de les platges del municipi, per sobre dels turistes, que representen el 18%, però per sota dels residents, que són la majoria (el 62% del total d usuaris). La nacionalitat majoritària dels usuaris de les platges és l espanyola (83%). França és el primer país d origen estranger representat amb un 6% sobre el total, seguit d Alemanya, amb un 3%, i d Holanda, amb un 2%. Dels espanyols residents, el 31% provenen de la capital catalana.

45 Impacte econòmic del turisme 45 Els usuaris de les platges de Pineda de Mar han generat en el període estival 2013 una despesa total directa de 0,7 milions d euros. La despesa mitjana diària ha estat de poc més d'1,5 euros per persona. La despesa total generada al municipi durant la temporada d estiu 2013 ha estat de més de 3,4 milions d euros. Les platges de Canet de Mar han rebut gairebé usuaris el 2013, i han generat una despesa directa en platges de poc més de euros. En total la despesa generada al municipi durant la temporada d estiu 2013 ha estat prop d 1 milió d euros (directa més indirecta) Estudis del perfil del visitant a esdeveniments locals: el cas de Sitges La Diputació de Barcelona ha portat a terme, durant el 2013, dos estudis quantitatius sobre el perfil dels visitants a un seguit d esdeveniments turístics de Sitges. L objectiu és conèixer el tipus de visitants que arriben a la localitat, com és la seva estada a la ciutat i quina és la seva valoració, especialment en relació amb l oferta de serveis i oci. Per aquest motiu, es van enquestar els turistes i els visitants que van anar a la localitat durant dos dels esdeveniments anuals més importants que se celebren al municipi: la Sitges Gay Pride 2013 (del 13 al 17 de juny) i el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 2013 (celebrat entre l 11 i el 20 d octubre). De l anàlisi comparatiu d ambdós esdeveniments, es pot extreure alguns trets destacables. Més d un terç dels visitants de cada un dels events han pernoctat o pensen pernoctar a Sitges, amb un percentatge més alt en el cas del Festival de Cinema (gairebé un 40%). Quant a la procedència, hi ha diferències significatives entre l un i l altre esdeveniments: en el cas de la Sitges Gay Pride, un de cada tres és estranger, en canvi en el Festival de Cinema el pes de l estranger és baix, un 15%. Pel que fa al motiu de la visita, la meitat dels visitants de la Sitges Gay Pride declaren una motivació vacacional, un de cada quatre ha vingut a passar el dia a la platja, i un 10% hi ha anat expressament per la Sitges Gay Pride. En canvi, la majoria dels visitants de Sitges que varen venir durant la setmana d octubre que se celebrava el Festival, han vingut justament per assistir a aquest event, i és més residual aquells que han vingut per vacances o oci i altres motius. La majoria de visitants han vingut amb amics (d entre un 45% i un 55%) i un de cada cinc ha vingut sol; comportaments molt semblants als dos casos. El mitjà pel qual s han assabentat de l esdeveniment és diferent en cada cas: si per a la Sitges Gay Pride predomina el canal Internet (web i xarxes socials), per al Festival de Cinema aquest canal ha representat poc menys d un 12%. La família o els amics són també un canal significatiu per a ambdós esdeveniments, i destaca, en el cas del Festival de Cinema, la informació d altres canals com la televisió o la premsa escrita. Els turistes s estan a Sitges 5,2 nits de mitjana en el cas de la Sitges Gay Pride, i una mica menys, 4,7 nits, en el cas del Festival de Cinema. La despesa mitjana per visitant és també superior en el primer cas (122,2 euros) respecte del segon (87,6 euros).

46 Impacte econòmic del turisme 46 Taula 17. Caracterització del turista/visitant als esdeveniments de Sitges. Any 2013 Sitges Gay Pride Festival de Cinema Tipus de visitant Turista 32,6% 39,6% Excursionista 67,4% 60,4% Nacionalitat Espanyola 64,5% 85,1% Estrangera 35,5% 14,9% Motiu de la visita Vacacional/oci 50,6% 17,1% Platja (visitant de dia) 26,6% 0,9% Sitges Gay Pride 10,2% Festival de Cinema 70,5% Altres 12,6% 11,5% Mitjà prescriptor de l esdeveniment Webs i xarxes socials 45,0% 11,7% Família, amics i coneguts 43,6% 3% Premsa escrita 8,7% 13,0% Televisió % 12,6% Altres mitjans 14,8% 16,7% Cap / Ho coneix de sempre % 18,0% Amb qui ha vingut Sol 18,9% 21,7% Amics 55,1% 45,9% Companys de feina 10,8% 9,8% Família i/o fills 13,6% 15,1% Parella 40,8% 37,3% Quantes nits pensa pernoctar 1-2 nits 29,5% 40,3% 3-4 nits 30,6% 18,2% 5-7 nits 23,1% 19,0% Més de 7 nits 16,8% 22,5% Mitjana de nits 5,2 4,7 Despesa declarada durant l estada per persona Total 122,2 87,6 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona.

47 5. Visitants als llocs d interès de la província de Barcelona 5 Per segon any consecutiu, el Laboratori de Turisme elabora un rànquing dels llocs més visitats de la província, amb l objectiu de conèixer els indrets més vistos del nostre territori. Les dades s han obtingut a través de diferents vies (directament dels recursos i atractius turístics del territori, etc.). La llista del top 10 de la província del 2013 la formen els mateixos recursos que el 2012, però sí que hi ha moviments de posició. Dins la llista, hi ha tres recursos que destaquen especialment: el primer és La Roca Village, el shooping outlet de marques de luxe situat a la comarca del Vallès Oriental, amb 3,3 milions de visitants; en segon lloc, el Monestir de Montserrat, al Bages, amb 2,4 milions de visites (inclou tots els usuaris de l aparcament, els FGC i l Aeri), i, en tercer lloc, a més distància, el Circuit de Barcelona-Catalunya, amb un total de visitants. Tots tres atractius turístics han obtingut resultats positius respecte del 2012 (entre un 3 i un 6% de variació internanual). El quart atractiu turístic és el conjunt de Món Sant Benet, que ha duplicat les seves visites en un any. Hi ha quatre Taula 18. Rànquing dels llocs d interès més visitats de la província de Barcelona Var. 13/12 (%) 1. La Roca Village ,1 2. Monestir de Montserrat ,5 3. Circuit de Barcelona-Catalunya ,8 4. Món Sant Benet ,5 5. Parc Natural del Montseny ,9 6. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l Obac ,1 7. Canal Olímpic de Catalunya de Castelldefels n. d. n. d n. d. 8. Espais Naturals del Delta del Llobregat ,8 9. Parc de la Serralada de Marina ,5 10. Codorniu ,3 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de les dades facilitades per l Oficina Tècnica de Parcs Naturals i per la Xarxa de Museus Locals a través de l Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i pels mateixos equipaments o llocs d interès. 5 No inclou la ciutat de Barcelona.

48 Visitants als llocs d interès de la província de Barcelona 48 espais naturals entre la llista dels deu llocs més visitats, i unes caves, les caves Codorniu. L equipament esportiu i de lleure del Canal Olímpic de Castelldefels ha actualitzat les seves dades i se situa al setè lloc, amb visitants. El 2013 ha sigut un any irregular per als museus i les col leccions de la província de Barcelona. L equipament més visitat segueix sent, durant aquest any, el Museu de Badalona, tot i que ha perdut un 3% de visitants respecte de l any anterior i se situa en els visitants. El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el mnactec, amb seu a Taula 19. Rànquing dels museus i les col leccions més visitats de la província de Barcelona Var. 13/12 (%) 1. Museu de Badalona ,7 2. Museu de la Ciència i de la Tècnica (mnactec) - Seu de Terrassa* 3. Museu de la Pell d Igualada i Comarcal de l Anoia 4. Museu de Gavà - Parc Arqueològic de les Mines de Gavà , , ,8 5. Museu de Terrassa ,6 6. Museu de Sant Cugat ,3 7. Museu Municipal Castell de Rubí Museu Agbar de les Aigües* ,3 9. Museu Torre Balldovina - Santa Coloma de Gramenet Museu d Arenys de Mar ,5 11. Museu d Història de l Hospitalet ,5 12. Museu del Ferrocarril - Vilanova i la Geltrú* ,1 13. Museu Molí Paperer de Capellades Museu de Moià - Coves del Toll ,3 15. Museu de Mataró ,1 16. Museu d Art de Sabadell ,7 17. Museu Episcopal de Vic* ,1 18. Museu de Sant Boi de Llobregat ,6 19. Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya - Vilafranca del Penedès** ,9 20. Museu de les Mines de Cercs ,7 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de les dades facilitades per la Xarxa de Museus Locals a través de l Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. * Museus que no formen part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. ** Durant el 2012, el Vinseum només va romandre obert d octubre a desembre.

49 Visitants als llocs d interès de la província de Barcelona 49 Terrassa i museu nacional des de 1990, el segueix amb prop de visitants. Per sobre dels visitants, també estan el Museu de la Pell d Igualada, el Museu de Gavà (que inclou el Parc Arqueològic de les Mines) i el Museu de Sant Cugat (aquest guanya un 2,3% de visitants). Per sota dels visitants, destaquen aquells que han tingut més creixement durant el 2013: Museu Agbar (+13,3%), Museu d Història de l Hospitalet (+25,5%), el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú (+22,1%), el Museu d Art de Sabadell (+37,7%) i el Museu Episcopal de Vic (+13,1%). El conjunt d espais naturals de Barcelona reben més de visitants a l any. Els dos parcs més visitats són dos dels parcs de l interior de la província, el Parc Natural del Montseny i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l Obac, el primer amb prop de visitants el 2013, i el segon amb gairebé els Els segueixen dos espais naturals del litoral de la província, els Espais Naturals del Delta del Llobregat i el Parc de la Serralada de Marina. Aquests quatre espais estan entre els deu llocs d interès més visitats de la província. N hi ha dos dels deu espais més visitats que perden visitants el 2013, i són el Parc de la Serralada de Marina ( 10,5%) i el Parc del Montnegre i el Corredor ( 12,9%). Taula 20. Rànquing dels espais naturals més visitats de la província de Barcelona Var. 13/12 (%) 1. Parc Natural del Montseny ,9 2. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l Obac ,1 3. Espais Naturals del Delta del Llobregat ,8 4. Parc de la Serralada de Marina ,5 5. Parc del Castell de Montesquiu ,5 6. Parc del Montnergre i el Corredor ,9 7. Parc del Garraf ,4 8. Parc d Olèrdola ,1 9. Parc del Foix ,3 10. Espai Natural de Guilleries-Savassona ,4 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de les dades facilitades per l Oficina Tècnica de Parcs Naturals i pels mateixos equipaments o llocs d interès.

50 6. Productes i serveis turístics 6.1. Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinació (SICTED) El Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinació (SICTED), el model promogut per Turespaña i per la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), es va posar en marxa a la província de Barcelona l any El 2013, el setè any d implantació del sistema a la província, el nombre de distingits (o que han revalidat la seva distinció pel seu compromís amb la qualitat turística) se situa per sobre dels 400 establiments, i el nombre de destinacions turístiques que participen del sistema de millora és de 12. Les destinacions són les següents: Alt Penedès, Anoia, Berguedà, Costa Baix Llobregat, Costa Barcelona-Maresme, Garraf, Moianès, Osona, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vic i Vilafranca del Penedès. Taula 21. Evolució dels establiments SICTED a la província de Barcelona Adherits* Distingits** Destinacions*** Font: Laboratori de Turisme a partir de l Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona. * Establiments adherits al programa SICTED (distingits i/o en procés de ser-ho). ** Establiments del programa SICTED que han superat la distinció de l any anterior. *** Àmbits territorials on es desenvolupa el programa SICTED. La província té empreses adherides o distingides en 24 subsectors d activitat (o oficis) diferents, entre els quals destaquen els hotels, els restaurants, els museus, els establiments de turisme rural, les oficines de turisme i les platges.

51 Productes i serveis turístics 51 Taula 22. Subsectors d activitat de les empreses distingides pel SICTED a la província de Barcelona. Any 2013 Subsectors Nre. de distingits Subsectors Nre. de distingits Hotels i apartaments turístics 69 Càmpings 11 Restaurants 52 Cellers 11 Museus, centres d interpretació 43 Agències de viatge 10 Establiments de turisme rural 41 Espais naturals protegits 7 Oficines d informació turística 38 Palaus de congressos 7 Platges 27 Altres serveis 5 Empreses de turisme actiu 21 Empreses de transport turístic 5 Guies 17 Serveis turístics de salut 4 Comerços 17 Ports esportius 2 Bars i cafeteries 11 Serveis de neteja 1 Seguretat ciutadana 10 Taxis 1 Albergs 10 Convention Bureau 1 Total distingits 421 Font: Laboratori de Turisme a partir de l Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona. Hi ha 439 empreses adherides al SICTED a la província de Barcelona durant el 2013 i un total de 12 destinacions en què s ha aplicat el sistema de qualitat El Cercle de Turisme L any 2013 ha estat el primer any d implantació del Cercle de Turisme, una plataforma publicoprivada creada per la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona per tal de promoure el coneixement, la innovació i les accions de promoció conjuntes de tot el sector turístic de les comarques de Barcelona. El Cercle neix com a evolució dels sis programes anteriors de promoció de productes turístics (turisme rural, càmpings, termalisme, modernisme, turisme industrial i Barcelona Province Convention Bureau), que incorporaren fins al 2012 uns 500 membres. La necessitat de treballar temàtiques noves junt amb el desig que hi hagués més efectivitat en les accions de promoció i un millor servei cap a les nostres destinacions i empresaris, va portar a inicis del 2013 a una fusió d aquests programes en una única plataforma, el Cercle de Turisme, que a finals d any comptava ja amb 440 membres. Les persones que formen el Cercle poden ser membres de diferents taules de treball temàtiques, constituïdes segons uns criteris tècnics, i que tenen com a objectiu treballar en

52 Productes i serveis turístics 52 la creació de productes turístics de qualitat i proposar accions de promoció específiques en funció de les necessitats plantejades pels empresaris i les destinacions. Durant el 2013, s han constituït dins del Cercle vuit taules de treball: hotels, càmpings, turisme rural, golf, enoturisme, museus i patrimoni, modernisme i Barcelona Province Convention Bureau. Algunes d aquestes estan directament relacionades amb els programes antics, però actualment orientades als mercats i a la promoció turística. Taula 23. Nombre d associats al Cercle de Turisme * Total associats Font: Laboratori de Turisme a partir de l Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona. * El Cercle de Turisme es va crear l any Les dades esmentades són la suma dels membres dels programes de promoció turística anteriors. El Cercle de Turisme, la nova plataforma de treball conjunt públic i privat de la Gerència de Serveis de Turisme creada el 2013, compta amb 440 membres, i té com a objectiu donar un millor servei a les destinacions turístiques de la província de Barcelona en l àmbit de la promoció, però també del coneixement i la innovació Oficines de turisme La província de Barcelona, sense comptar amb el Barcelonès, disposava a finals del 2013 d un total de 171 oficines i punts d informació turística. D aquests, 40 estan situats dins o a l accés d alguns dels 12 parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Taula 24. Nombre d oficines de turisme i punts d informació turística a la província de Barcelona A 31/12/2011 A 31/12/2012 A 31/12/2013 Oficines de turisme / Punts d informació turística Centres i punts d informació turística de la Xarxa de Parcs Naturals* Nombre total d oficines Font: Laboratori de Turisme a partir de l Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona. Nota: dades de la província sense el Barcelonès. * Espais naturals que s inclouen a la Xarxa: Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc Natural de la Serra de Collserola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d Olèrdola i Parc del Foix.

53 Productes i serveis turístics 53 Des del 2012, i gràcies al Programa estadístic de gestió de visitants (fruit de la col laboració entre la Gerència de Serveis de Turisme i la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya), disposem de dades sobre el perfil dels visitants de les oficines de turisme de la província de Barcelona. Durant aquest any, s han recollit més de enquestes a les 38 oficines de la província que han participat en el projecte (s hi han incorporat 5 de noves durant el 2013), i ha destacat el nombre d enquestes recollides a les oficines de Sitges (29.615), Malgrat de Mar (24.135), Calella-Estació (16.582), Barcelona-Palau Robert (11.842) i Terrassa (9.752). Les oficines de Vilanova i la Geltrú, Rupit i Pruit, Calella-Sant Jaume i Cubelles, també destaquen per recollir més de enquestes cadascuna. El volum de consultes que s han atès a les oficines (amb dades disponibles de 31 oficines) ha sigut de , un 37% més que l any A banda de les consultes rebudes a les dues oficines de l Aeroport de Barcelona (T1 i T2), que sumen el 82% del total de consultes de la província, les oficines amb més consultes han estat la de Barcelona-Palau Robert (23.211), la de Sitges (7.624) i la de Malgrat de Mar (7.603). El Maresme i el Garraf sumen més del 90% de totes les consultes gestionades a la província sense comptar el Barcelonès. Gràfic 21. Consultes i enquestes a les oficines de turisme de la província de Barcelona per mesos. Any Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Enquestes Consultes Font: Laboratori de Turisme a partir del Programa de Gestió de Visitants de la Direcció General de Turisme. Tot i disposar d un volum d enquestes força significatiu, els resultats i la informació que s extreu des del punt de vista de la província no és publicable per mancances en la composició i la distribució de la mostra.

54 Productes i serveis turístics 54 La província de Barcelona disposa d un total de 171 oficines i punts d informació turística, 38 dels quals participen de la recollida de dades del perfil dels visitants. Durant el 2013, les oficines de turisme de la província han rebut i/o gestionat més de consultes, amb un creixement del 27% en nombre de consultes respecte de l any anterior. L agost i el setembre són els mesos amb més nombre de consultes Indicadors en línia Portal web El portal web de turisme de la província de Barcelona, ha rebut durant el 2013 un total de visites. El nombre total de pàgines vistes és de més de , i cada usuari ha vist una mitjana de 3,3 pàgines. Els arxius que s han descarregat (fullets més programes d esdeveniments a l agenda) han estat en l últim any. 6 Els mesos de més trànsit van ser octubre i novembre (amb una mitjana de visites), que coincideixen amb els mesos de la campanya promocional que es va fer en diferents mitjans (premsa, ràdio, televisió...) del 4 d octubre al 31 de novembre. Els mesos més fluixos han estat l agost i el gener (vegeu el gràfic 22). Gràfic 22. Indicadors de trànsit del web Any Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Visites Pàgines visitades Descàrregues Font: Laboratori de Turisme a partir de la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona. 6 A partir de 2013, la font d anàlisi de dades és Google Analytics, que substitueix el programa Urchin. Per aquest motiu, no es poden obtenir variacions interanuals.

55 Productes i serveis turístics 55 L agenda d esdeveniments és la pàgina més visitada un any més, amb un 37,4% del total de pàgines vistes durant el Més de la meitat de visites provenen de la mateixa província de Barcelona, una de cada tres prové de la resta d Espanya i un 12,5% són estrangers. Taula 25. Procedències i principals pàgines vistes del web Any 2013 Visites % Pàgines vistes % Barcelona ,8 Agenda ,4 Resta d Espanya ,7 Portada ,3 Resta del mòn ,5 Turisme rural Total Allotjaments ,7 Altres ,4 Total Font: Laboratori de Turisme a partir de la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona Xarxes socials La marca «Barcelona és molt més» es va estrenar a les xarxes socials el 13 d abril de 2013, amb els perfils a les principals xarxes socials: Facebook, Twitter, Instagram i Pinterest. Taula 26. La marca «Barcelona és molt més» a les xarxes socials Facebook Twitter Instagram Pinterest Total a 31/12/2013 Nombre de seguidors Font: Laboratori de Turisme a partir de la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona. Durant el 2013, s han organitzat cinc trobades d Instagram a la província de Barcelona, amb força participació i fotos publicades.