Gairebé 5 de cada ciutadans té algun tipus de problemàtica de mal allotjament

Transcripción

1 Comunicat de premsa Gairebé 5 de cada ciutadans té algun tipus de problemàtica de mal allotjament Gairebé la meitat dels casos detectats es relacionen amb situacions derivades del context de crisi, com ara famílies que han hagut de deixar casa seva i anar a viure amb familiars o amics Al conjunt de Catalunya gairebé 5 de cada ciutadans té algun tipus de problemàtica de mal allotjament. Aquesta és una de les conclusions de l estudi Anàlisi de l exclusió social residencial a Catalunya, encarregat pel Departament de Medi Ambient, i que s ha donat a conèixer avui en la jornada Reptes i respostes a l exclusió residencial. L objectiu de l informe és quantificar i localitzar territorialment la població mal allotjada a Catalunya i analitzar les característiques d aquesta població. Segons les dades recopilades (que són de l any 2008), hi ha diverses tipologies d exclusió residencial entre els casos detectats: Tipologia d'exclusió residencial ( 1 ) Nombre de persones Percentatge Sense sostre ,3 Sense habitatge Habitatge insegur ,9 Habitatge inadequat ,8 Total Gairebé la meitat de les situacions detectades es classifiquen dins la tipologia d habitatge insegur. És a dir, el 41,9% dels casos de mal allotjament es relacionen amb situacions d impagament dels habitatges, és a dir, persones que han hagut de deixar casa seva i anar a viure a casa de familiars o amics; també haver rebut ordres de desnonament o viure sota l amenaça de violència per part de la parella o la família. Aquestes realitats s associen amb el context de crisi econòmica actual, considerant-les situacions puntuals que es podran resoldre en uns mesos. Pel que fa al perfil de les persones en situació de mal allotjament l estudi diu que és canviant i heterogeni. Tot i això, els homes tenen una presència majoritària entre les persones sense sostre, sense habitatge i en situacions d habitatge inadequat, mentre que entre les situacions d habitatge insegur hi ha un lleuger predomini de les dones. 1 Per fer l estudi s ha utilitzat una metodologia europea de treball anomenada ETHOS que reconeix 4 categories: sense sostre, sense habitatge, habitatge insegur i habitatge inadequat. Els sense sostre engloben les persones que viuen en un espai públic i les que dormen en un refugi nocturn i/o es veuen obligades a passar moltes hores al dia en un espai públic. Els sense habitatge són aquelles que es troben en albergs, allotjaments temporals o institucions d internament. Les persones en habitatges insegurs són les que estan sense pagar el lloguer, les que tenen una ordre de desnonament i les que viuen sota l amenaça de violència de gènere. I l habitatge inadequat engloba les situacions de barraquisme, infrahabitatge o sobreocupació.

2 A més, i contràriament al que es podria pensar, la major part de les persones en situació de mal allotjament acostumen a tenir ingressos propis, normalment inferiors als euros provinents de l atur o pensions, excepte en el cas de les persones sense habitatge que acostumen a no tenir ingressos propis. Una part de l estudi també s ha dedicat a recollir la informació de les entitats i municipis consultats per elaborar les dades. Així, les peticions més mencionades per tal de millorar el problema del mal allotjament és l increment dels pressupostos municipals destinats als problemes de mal allotjament per poder donar suport econòmic a les persones en aquestes situacions, construir equipaments i contractar personal especialitzat. Pel que fa a la territorialització dels casos de mal allotjament, segons les dades obtingudes el 74,4% dels casos es concentren als municipis de més de habitants, el 18,5% als municipis de a habitants i només el 7,1% als municipis de fins a habitants. Les solucions del Pacte nacional per a l habitatge El repte 5 del Pacte nacional per a l habitatge fa front, precisament, a les situacions de clara exclusió social motivades per la no disponibilitat d un habitatge propi, o la no disposició d un habitatge digne, entenent que es troben en aquestes situacions les persones sense sostre, les que viuen al carrer, les persones que viuen en infrahabitatges, les que comparteixen habitatges amuntegadament (sobreocupació), les que han estat víctimes d un desnonament injustificat, les persones separades amb recursos escassos, les persones víctimes de maltractaments i les persones afectades per atur sobrevingut, entre d altres situacions assimilables. Per donar-hi solució el pacte es planteja: Garantir una xarxa suficient d habitatges d urgència per eradicar el fenomen dels sense sostre Garantir un habitatge digne als col lectius mal allotjats per eradicar la sobreocupació dels habitatges i l infrahabitatge, amb ajuts a persones En aquest sentit, des del s ha impulsat la creació de la Xarxa d habitatges d inclusió, que té la funció de facilitar un habitatge als col lectius que es troben en risc d exclusió residencial. La xarxa aplega en aquests moments un conjunt de 108 entitats sense ànim de lucre que disposen de 745 habitatges i amb presència a 73 municipis de Catalunya. Del 2006 al 2009 el Departament ha destinat 2,3 milions d euros per al manteniment i/o rehabilitació d aquests habitatges. Com a complement d aquesta tasca social el Departament ha cedit, des del 2007, 280 habitatges als ajuntaments per a polítiques socials. A més: S han incrementat els ajuts al pagament del lloguer i els ajuts d emergència per evitar situacions de desnonament, que aquest 2010 arribaran a famílies. Es reserva un 10% de les promocions d habitatge amb protecció oficial per a persones amb risc d exclusió residencial. El Pla per al dret a l habitatge inclou, per primera vegada, ajuts per fer allotjaments col lectius temporals (destinats a col lectius amb

3 necessitats especials d allotjament de caràcter transitori, i necessitats de serveis o tutela) Els ajuts per comprar sòl inclouen també per primera vegada la possibilitat que els ajuntaments els demanin per comprar habitatges en situació d infrahabitatge o sobreocupació. I el Pla per al dret a l habitatge permet també finançar els habitatges d acollida. Tipologia d exclusió residencial Detallant els resultats per col lectius, el sense sostre engloben tant a aquelles persones que viuen en un espai públic com aquelles que dormen en un refugi nocturn i/o es veuen obligades a passar moltes hores al dia en un espai públic. L any 2008 s han detectat un total de casos de persones sense sostre al conjunt del territori català, la qual cosa suposa el 9,3% del conjunt de problemàtiques de mal allotjament. La major part d aquests casos es concentren a Barcelona ciutat (53%), seguit de molt lluny pel Vallès Oriental (6,3%), la Plana de Vic (5,5%), el Barcelonès sud (4,1%), el Camp de Tarragona (3,9%), Girona-Salt (3,6%) i Lleida (3,3%). Aquests més de casos suposen un augment del 27,6% respecte les dades de 2002, quan es van detectar un total de casos de sense sostre al conjunt del territori català. El perfil de les persones sense sostre és: homes sols amb una edat mitjana d entre 35 i 65 anys, del territori espanyol, amb uns ingressos inferiors als euros

4 anuals, cobrant l atur o una prensió i amb una mitjana de resolució del cas superior als 3 mesos. Les persones sense habitatge són aquelles que es troben en albergs per a gent gran sense llar/allotjament temporal, alberg per a dones/refugi, allotjament per a sol licitants d asil o immigrants, institucions d internament o allotjament amb suport d especialistes per a gent sense llar. L any 2008 s han detectat un total de casos de persones sense habitatge al conjunt del territori català, la qual cosa suposa el 15% del conjunt de problemàtiques de mal allotjament. La major part d aquests casos es concentra al camp de Tarragona (17%), seguit de Barcelona ciutat (15,1%), Tortosa (14%), Vallès Occidental (6,2%), Barcelonès nord (4,6%), el Delta del Llobregat (4%) i Solsona (3,6%). Aquests més de casos suposen un augment del 18,1% respecte les dades de 2002, quan es van detectar un total de casos de sense habitatge al conjunt del territori català. El perfil de les persones sense habitatge és: homes sols amb una edat mitjana d entre 34 i 64 anys, majoritàriament del territori espanyol, sense ingressos o cobrant l atur o una pensió i sense possibilitat de resoldre el seu cas al centre o entitat. Les persones en habitatge insegur són aquelles que estan sense pagar el lloguer i acudeixen a la família, amics o a un lloc sense estatus legal per a viure; les que tenen una ordre de desnonament i les que viuen amb l amenaça per part de la parella o de la família.

5 L any 2008 s han detectat un total de casos de persones vivint en habitatges insegurs al conjunt del territori català. Aquesta és la problemàtica d habitatge més freqüent, representant el 41,9% del total de problemàtiques de mal allotjament. La major part d aquests casos es concentren a Barcelona ciutat (29,9%), seguit de lluny d una part del Gironès (6,7%), el Barcelonès Nord (6,6%), el Camp de Tarragona (5,4%), Lleida (4,1%), una part del Baix Llobregat (3,8%) i una altra del Vallès Occidental (3%). El perfil de les persones amb habitatge insegur és: lleuger predomini de dones amb una edat compresa entre els 35 i els 64 anys, pèrò amb una proporció similar de joves de 18 a 34 anys; de nacionalitat espanyola; en parella i amb fills; amb uns ingressos inferiors als euros anuals provinents en la major part dels casos de l atur i pensions; situacions que gairebé a la meitat dels casos espodran resoldre ne un període comprès entre 1 i 3 mesos. L habitatge inadequat engloba a aquelles persones que viuen en una estructura temporal (caravanes, barraquisme), les que viuen en un allotjament impropi perquè les seves condicions no s ajusten a la legislació estatal, i les que viuen en situació d amuntegament. L any 2008 s han detectat un total de casos de persones vivint en habitatges inadequats al conjunt del territori català. Aquesta és la segona problemàtica d habitatge més freqüent, representant el 33,8% sobre el total de problemàtiques de mal allotjament. La major part d aquests casos també es concentra a Barcelona ciutat

6 (28,9%), seguit del Vallès Occidental (7,7%), el Barcelonès nord (5%), el Pla de Bages (4,6%), el Vallès-Collserola (4,1%) i el Barcelonès sud (4,1%). El perfil de les persones en situació d habitatge inadequat és: lleuger predomini dels homes; amb una edat compresa entre els 35 i els 64 anys; de nacionalitat espanyola però amb importants contingents de persones provinents del Magrib i Llatinoamèrica; en parella i amb fills o homes sols; amb uns ingressos inferiors als euros anuals provinents en la major part dels casos de l atur o pensions o de l economia submergida; situacions que en gairebé la totalitat dels casos es podran resoldre en un període superior als 3 mesos o bé no es podran resoldre al centre o entitat. 4 de maig de 2010 PREMSA.DMAH@GENCAT.CAT Telèfon de contacte