La religió egípcia. Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals.

Transcripción

1 La religió egípcia Politeista: adoraven a més d un déu Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals. El Faraó era adorat com un déu. Hi havia un culte oficial, dirigit pels sacerdots i un culte popular La societat egípcia era molt supersticiosa i utilitzava amulets per a protegir-se.

2 Els déus més destacats RA El déu del sol Amb cap de falcó i un disc solar a sobre El déu més venerat

3 Els déus més venerats Amon Al principi era un déu de Tebes. S acabava imposant com el déu de déus. Amon-Ra Aspecte humà i corona de plomes

4 Els déus més venerats Osiris El déu dels morts i de la resurrecció. Representat amb forma de mòmia i una corona blanca amb dues plomes. Un dels déus més importants de l antic Egipte

5 Els déus més venerats Isis Deessa de la fertilitat i la maternitat Germana i dona d Osiris En forma humana i un tron a sobre el cap

6 Els déus més venerats Horus Déu de la guerra Fill d Isis i d Osiris Representat amb cap de falcó i la doble corona

7 Els déus més venerats Thot El déu de la saviesa Inventor de l escriptura Forma humana amb cap d ibis.

8 Els déus més venerats Anubis Déu de la mort Forma humana amb cap de xacal

9 Característiques de la religió egípcia Els déus habitaven els temples i es reencarnaven en l estàtua que hi havia al santuari del temple Els sacerdots eren els encarregats de retre culte als déus i d obsequiar-los amb ofrenes Els antics egipcis creien en la vida del més enllà, en la vida eterna.

10

11 La vida després de la mort Pels egipcis els éssers humans estaven formats pel cos i per l ànima (ka) Un cop la persona moria el cos i l ànima se separaven momentàniament Perquè cos i ànima és poguessin reunir de nou al més enllà el cos havia de restar incorrupte, per tant calia momificar-lo. Al seu temps les ànimes havien de superar el judici d Osiris.

12 La momificació

13 El procés de momificació Primer es retirava el cervell pels orificis nasals. S extreien els intestins, es netejava l abdomen i es purificava el cos amb vi i plantes aromàtiques. S omplia el ventre amb serradures, espècies i plantes i es cosia Es recobria el cos amb carbonat sòdic durant 60 dies. Per últim es rentava el cos i s embolicava amb benes molt fines

14

15 Els vasos canopis

16 Els vasos canopis eren 4 recipients on els embalsamadors dipositaven les vísceres del difunt El del cap de xacal guardava l estomac (est) El de forma humana guardava el fetge (sud) El de cap de falcó els intestins (oest) El de cap de babuí els pulmons (nord)

17 L arquitectura egípcia Arquitravada: coberta plana aguantada per grans columnes No hi ha ni arcs ni voltes El principal material de construcció és la pedra Tendeix al monumentalisme Regles fixes i inamovibles Principals construccions religioses: temples i tombes

18 El temple Tenia tres espais principals Un pati porticat (on hi podia accedir el poble) La sala hipòstila o sala sota columnes (on hi podien accedir les classes privilegiades El santuari (on només hi podien accedir els sacerdots i el Faraó i la seva família) Al temple era un lloc sagrat ja que era l espai on habitaven els déus

19 Altres espais del temple La casa de la vida : només hi tenien accés els escribes i els sacerdots. Servia com a biblioteca, escola d escribes, arxiu i era la sala on es copiaven els manuscrits El graner: guardava tot el gra pagat pels pagesos com a impostos La casa del Summe Sacerdot: La màxima autoritat religiosa que custodia un déu concret.

20 Les tombes egípcies La creença d una vida més enllà de la mort va portar als faraons a construir-se grans tombes. Eren grans construccions funeràries que servien per protegir el cos i el repòs del Faraó. Més endavant les classes privilegiades, la noblesa, també van construir-se grans tombes. La major part del poble, però, eren momificats i enterrats a la sorra del desert o en fosses comunes.

21 Les mastabes Hi ha tres grans tipus de construccions funeràries Les piràmides Els hipogeus

22 La mastaba

23 Característiques de la mastaba Eren construccions rectangulars de 30 a 50 metres de llarg, no massa altes. Consten d una sala amb l estàtua del difunt, una capella La cambra funerària amb el sarcòfag està construïda sota terra entre 15 i 18 metres

24 Les piràmides

25 Característiques de les piràmides Comencen com una superposició de mastabes. Les més importants són les de Keops, Kefren i Micerí, a Gizeh. Tots Faraons de la IV dinastia (2630 ane-2500 ane) Les piràmides eren plenes de laberints i cambres falses

26 Hipogeus

27 Característiques dels hipogeus Es construeixen durant l Imperi Nou (1550 ane ane) Hipogeu vol dir literalment sota terra Són tombes excavades sota terra o dins les muntanyes per evitar els robatoris i saquejos

28 Els tresors

29 L escriptura jeroglífica Els egipcis començaren a adoptar un sistema d escriptura pictogràfica cap al ane A diferència dels mesopotàmics que van simplificar l escriptura pictogràfica creant l escriptura cuneïforme, els egipcis van optar per una forma més complexa i artística, l escriptura jeroglífica

30 Una escriptura molt complexa

31 Finalment desxifrada! L escriptura jeroglífica es va poder desxifrar gràcies a la troballa de la Pedra de Rosseta. Era una pedra amb un text escrit en alfabet jeroglífic i grec. A partir d aquesta troballa (1799) es poden començar a desxifrar els jeroglífics

32