En la prehistòria, garantir la supervivència del grup, va ser cosa exclusivament d homes?

Transcripción

1 En la prehistòria, garantir la supervivència del grup, va ser cosa exclusivament d homes? 1. Observa aquestes vinyetes on es reconstrueix el que podria ser un dia a la vida quotidiana d un grup humà a la prehistòria. Il lustracions extretes de la guia didàctica de l exposició Les dones en la Prehistòria, Museu de Prehistòria de València 1

2 1. Compara aquestes dues imatges: Fes un llistat de les activitats que es veuen en cada imatge Imatge A Imatge B Activitat 1 Activitat 2 Activitat 3 Activitat 4 A la imatge A, quines activitat fan les dones i quines els homes? A la imatge B, quines activitat fan les dones i quines els homes? Creus que només hi ha una imatge correcta o que les dues ho poden ser? Raona la resposta 2. Quines activitats semblen més importants en els dibuixos? A la imatge 1: A la imatge 2: Quina de les dues imatges et sembla més correcta? Per què? 2

3 2. Posa t a la pell d una persona de la Prehistòria i fes un llistat de les activitats que feien, després classifica-les segons qui les creus que la realitzava els homes o les dones o bé tots homes i dones. 1. Tenir cura dels fills i de la llar- DONES a) Com creus que decidien al grup prehistòric qui feia cadascuna de les activitats? b) Quina activitat realitzaries tu si fossis una persona del grup? Per què? 3

4 3. Estudi de cas. La dona enterrada a Saint Germain-la Rivière A l any 1929, a una balma prop de Bordeus (França) es va descobrir un jaciment del final del Paleolític (fa entre i anys). Allà es va trobar l esquelet d una dona sota unes grans lloses de pedra. En aquesta sepultura, la dona estava enterrada acompanyada d un conjunt d objectes, que es coneix amb el nom d aixovar funerari. 4

5 L aixovar funerari estava format per: 3 eines d os (1 costella de cérvol i dos punyals fets de cornamenta) Una desena d eines lítiques (burins, gratadors, un nucli, laminetes,...) més de 70 denes de collaret (la majoria dents perforades de cérvol) També es va trobar molt a prop una cornamenta de cérvol i un crani de bisó amb ocre. 5

6 DESCRIU a) Els objectes que composen l aixovar. Classifica ls segons siguin de caràcter pràctic o sumptuari. b) Quina utilitat podien tenir aquests objectes en la vida quotidiana? 6

7 FORMULA HIPÒTESIS a) En què creus que es basen els arqueòlegs per afirmar que aquest esquelet és una dona? b) Quin significat atorgaries al fet que enterressin als seus morts? Podria aquest fet formar part d un ritual funerari? c) Quina simbologia pot tenir el fet d acompanyar el cadàver amb un aixovar funerari? d) Aquest aixovar podria ser un indicador de les primeres diferències socials? e) A quin període situaries aquest enterrament segons el tipus de eines que s hi ha trobat? 7

8 VERIFICA LES HIPÒTESIS a) Dimorfisme sexual HOME DONA HOME DONA b) Els enterraments Des del Paleolític Superior, existeixen nombrosos casos demostrats d enterraments humans, on el cos o cossos han estat sepultats dins d una tomba excavada, de vegades acompanyats d elements d ornament personal. El fet mateix de l enterrament suposa un cert tipus de respecte o sentiment per la persona morta i potser algun tipus de creença en una vida posterior. 8

9 c) Vida més enllà Civilitzacions com l egípcia van convertir la mort en una segona vida. L egipci es preparava al llarg de tota la seva vida per a aquesta segona existència: manava cavar la seva tomba i havia de preveure tot el que allà quedava esperant-lo i acompanyant-lo quan ressuscitava, per a que tot li resultés familiar. d) L estudi dels aixovars En l estudi realitzat sobre un cementeri prehistòric d Eslovàquia, anomenat Branč, es van assignar punts a cada objecte que formava part dels aixovars de cadascuna de les tombes. Els objectes tenien més o menys punts depenent del temps que es necessitava per fer-los o de si estaven fets amb materials que procedien de llocs llunyans o eren difícils d obtenir. A partir d aquests càlculs es va veure que hi havia un grup de persones que es diferenciaven de la resta de morts i que, probablement, eren membres de les famílies que dirigien el grup. e) Calculant el temps a partir dels objectes A cada període de la història hi ha uns objectes o construccions que són habituals. Aquests objectes i construccions ens mostren els seus coneixements tecnològics i les seves formes de vida. Si ordenem tota aquests informació és possible fer un quadre cronològic. 9

10 A ÀFRICA A EUROPA FA ANYS NEOLÍTIC Agricultura i ramaderia Poblats PALEOLÍTIC SUPERIOR Enterraments intencionals freqüents Aparició del pensament simbòlic: pintures, gravats, escultures i instruments musicals Aparició dels primers humans moderns a Europa Extinció dels neandertals PALEOLÍTIC MIG Primers enterraments intencionals Aparició dels primers humans moderns a Àfrica Aparició dels neandertals a Europa Control del foc PALEOLÍTIC INFERIOR Aparició de les primeres eines de pedra Aparició dels homo ergaster a Àfrica Aparició dels homo ergaster a Europa ,5 milió 2,5 milions Aparició dels primers homínids a Àfrica 6 milions 10

11 Observa aquesta imatge de la reconstrucció d un campament del paleolític superior i escriu un relat d un dia en la vida d aquesta dona enterrada a Saint Germain. 11

12 12

13 3. Pensant en tot el que hem pogut saber sobre aquesta dona i de quan i com vivia perquè creus que cal protegir i difondre les restes arqueològiques com a patrimoni de la humanitat? 13