CAPÍTOL I DIAGNOSI DE LA QUALITAT DE L AIRE

Transcripción

1 CAPÍTOL I DIAGNOSI DE LA QUALITAT DE L AIRE

2 CAPÍTOL I. DIAGNOSI DE LA QUALITAT DE L AIRE 1. Legislació 2. Diagnosi de la qualitat de l aire 3. Condicions de contorn que afecten als nivells de qualitat de l aire 4. Delimitació territorial de les zones de protecció especial 5. Objecte del Pla d actuació per a la millora de la qualitat de l aire horitzó Revisió i adequació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica als requeriments del Reial Decret 102/2011 Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 18

3 1. Legislació 1.1. Normativa comunitària Decisió 2011/850/UE de la Comissió, de 12 de desembre de 2011, per la que s'estableixen disposicions per a les Directives 2004/107/CE i 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació amb l'intercanvi recíproc d'informació i la notificació sobre qualitat de l'aire. Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa. Decisió 1997/101/CE, de 27 de gener de 1997, per la que s estableix un intercanvi recíproc d informació i dades de les xarxes i estacions aïllades de mesura de la contaminació atmosfèrica en els estats membres, modificada per la Decisió 2001/752/CE de la Comissió, de 17 d octubre de Normativa estatal Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l aire i protecció de l atmosfera (BOE núm. 275, de ). Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire, que incorpora a la legislació estatal la Directiva Europea 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa (BOE núm. 25, de ) Normativa autonòmica Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l ambient atmosfèric (DOGC núm. 385, de ), modificada per la Llei 7/1989 (DOGC núm. 1153, de ). Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983 (DOGC núm. 919, de ). Les referències als Departaments de Sanitat i Seguretat Social, Indústria i Energia i Política Territorial i Obres Públiques, incloses a la Llei 22/83 i al Decret 322/87, s han d entendre referides al Departament de Territori i Sostenibilitat: D acord amb el Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l àmbit de competència dels departaments de l Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual s ha modificat l àmbit competencial dels diferents departaments de l Administració de la Generalitat, s ha modificat la denominació d altres, i se n ha reduït el nombre total dels existents. Aquests canvis comporten la necessitat d estructurar el Departament de Territori i Sostenibilitat d acord amb el seu àmbit de competències. D acord amb el Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 19

4 2. Diagnosi de la qualitat de l aire El marc normatiu per avaluar la qualitat de l aire és el Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire. Aquest Reial decret desenvolupa els aspectes relacionats amb la qualitat de l aire de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l aire i protecció de l atmosfera i incorpora a la legislació estatal la Directiva europea 2008/50/CE, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa. L article 5, estableix que l Administració competent, en aquest cas el Departament de Territori i Sostenibilitat, dividirà el territori en zones i aglomeracions en les quals haurà de dur a terme l avaluació i gestió de la qualitat de l aire pels contaminants regulats. La classificació de cada zona o aglomeració del territori s haurà de realitzar pel diòxid de sofre, el diòxid de nitrogen i els òxids de nitrogen, les partícules, el plom, el benzè i el monòxid de carboni, l arsènic, el cadmi, el níquel i el benzo(a)pirè, en relació amb els llindars d avaluació superior i inferior (article 6, apartat 1) i per a l ozó en relació amb els valors objectius (article 10, apartat 1). L avaluació de la qualitat de l aire s ha de realitzar en totes les zones i aglomeracions del territori. L article 6, apartat 3, estableix que l avaluació de la qualitat de l aire ambient, depenent del nivell dels contaminants respecte als llindars d avaluació superior i inferior, es pot realitzar utilitzant mesuraments fixos, tècniques de modelització, campanyes de mesuraments representatius, mesuraments indicatius o investigacions, o una combinació de tots o alguns d aquests mètodes. L article 6, apartat 4, especifica que serà obligatori utilitzar mesuraments fixos a les zones i aglomeracions on els nivells superin els llindars d avaluació superiors. Aquests mesuraments es podran complementar amb modelització o mesuraments indicatius per obtenir la informació adeqüada de la distribució espaial de la qualitat de l aire. L article 2, apartat 5, defineix l avaluació com qualsevol mètode utilitzat per mesurar, calcular, predir o estimar el nivell d un contaminant en l'aire ambient o els seus efectes. A Catalunya l eina principal per l'avaluació de la qualitat de l'aire és la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya creada per la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l ambient atmosfèric és un conjunt d estacions fixes i mòbils per a la vigilància, la previsió i el mesurament de la contaminació atmosfèrica. L Ordre de 20 de juny de 1986 estableix l estructura i funcionament de l esmentada xarxa. L avaluació de la qualitat de l aire mitjançant els sensors de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya es fa comparant els nivells d immissió mesurats al territori amb els objectius de qualitat de l aire definits a l annex I del Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire Normativa que regula els valors límit de qualitat de l aire El Reial decret 102/2011, de 28 de gener, que transposa la Directiva europea 2008/50/CE, de 21 de maig de 2008, estableix els valors límit següents pel diòxid de nitrogen, els òxids de nitrogen i les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10). Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 20

5 Taula 2.1 NO 2 /NO x Valor límit horari per a la protecció salut humana Valor límit anual per a la protecció salut humana Període de mitjana 1h Valor límit (VL) 200 µg/m 3 de NO 2 no es podrà superar en més de 18 ocasions per any civil 1 any civil 40 µg/m 3 de NO 2 Marge de Tolerància (MdT) 100 µg/m 3 reduint 10 µg/m 3 a partir de l 1 de gener de 2001 i posteriorment cada 12 mesos fins arribar al valor límit l 1 de gener de µg/m 3 a partir del 19/07/1999, reduint 2 µg/m 3, a partir de l 1 de gener de 2001 i posteriorment cada 12 mesos fins arribar al valor límit l 1 de gener de Data de compliment del valor límit 01/01/ /01/2010 Nivell crític per a la protecció de la vegetació 1 any civil 30 µg/m 3 de NOx (expressat com NO 2 ) Cap 11/06/2008 Llindar d alerta 1h 400* µg/m 3 Cap *Durant 3 h consecutives, en llocs representatius de la qualitat de l àrea en una àrea, de com a mínim 100 km 2, o una zona d aglomeració sencera. Gràfic 2.1 Evolució del valor límit més marge de tolerància (VL+MdT) horari de NO 2 per a la protecció de la salut humana Gràfic 2.2 Evolució del valor límit més marge de tolerància (VL+MdT) anual de NO 2 per a la protecció de la salut humana Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 21

6 És a dir, com a exemple interpretatiu del gràfic, durant l avaluació de l any 2004 els valors límit aplicables eren, pel valor límit horari 260 µg/m 3 (que no es pot superar més de 18 hores durant un any), i pel valor límit anual 52 µg/m 3. A partir de l any 2010 el valor límit horari aplicable és 200 µg/m³ (valor que no es pot superar més de 18 hores durant un any) i el valor límit anual és 40 µg/m³. Els valors límit aplicables per a les partícules PM10 són: Taula 2.2 PM10 Valor límit diari per a la protecció salut humana Valor límit anual per a la protecció salut humana Període de mitjana 24h Valor límit (VL) 50 µg/m 3 de PM10 no es podrà superar en més de 35 ocasions l any civil Marge de Tolerància Data de compliment del valor límit Cap 01/01/ any civil 40 µg/m 3 de PM10 Cap 01/01/ Zones de qualitat de l aire D acord amb l article 5 del Reial decret 102/2011, 28 de gener, les comunitats autònomes han de delimitar i classificar les zones del seu territori d acord amb la qualitat de l aire. Atesa la impossibilitat de mesurar les concentracions de contaminants a tots els punts, per poder avaluar la qualitat de l aire d una manera eficaç es subdivideix el territori en zones de qualitat de l aire equivalent per extrapolar els valors d'immissió mesurats en un punt a la zona. En la delimitació de les zones de qualitat de l aire de Catalunya, i d acord amb els criteris tècnics establerts, s ha considerat: En primer lloc, les condicions de dispersió dels contaminants, que depenen bàsicament de la climatologia i l orografia. En segon lloc, les emissions a l atmosfera d origen antropogènic, que inclouen l activitat industrial, les infraestructures de transport i l ocupació del sòl urbanitzat. D acord amb l'actual marc normatiu sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire ambient, definit per la Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l'aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa, i el Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire, l avaluació de la qualitat de l aire es fa per zones. Per aquest motiu es va classificar el territori en 15 zones de qualitat de l aire (ZQA) i aquestes zones estan definides per tal que la seva superfície presenti unes característiques similars respecte a la qualitat de l aire considerant elements com: l orografia, la climatologia, la densitat de població, el volum d emissions industrials i de transport. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 22

7 Figura 2.1: Mapa de les zones de qualitat de l aire definides a Catalunya Zona 1 de qualitat de l aire (Àrea de Barcelona) Les condicions de dispersió de contaminants atmosfèrics de la zona 1 de qualitat de l aire, es caracteritzen per la presència de vents entre fluixos i moderats amb règim de brises durant la primavera, l estiu i part de la tardor. Ocasionalment, es donen vents més forts de caràcter sinòptic a l hivern. Els 19 municipis que constitueixen la zona 1 de qualitat de l aire són: Taula 2.3 Municipi Badalona Barcelona Castelldefels Cornellà de Llobregat Comarca Barcelonès Barcelonès Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 23

8 Municipi Esplugues de Llobregat Gavà Hospitalet de Llobregat, l' Molins de Rei Prat de Llobregat, el Sant Adrià de Besòs Sant Boi de Llobregat Sant Climent de Llobregat Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Gramenet Viladecans Comarca Barcelonès Barcelonès Barcelonès Les característiques d aquesta zona són les següents: Taula 2.4 Zona de Qualitat de l Aire ZQA Àrea de 1 Barcelona Aglomeració Nombre de municipis Superfície km² Població 1 Habitants Densitat hab/km² Percentatge de població respecte Catalunya (%) Sí La zona 1 disposava, a 31 de desembre de 2010, de 15 punts de mesurament pel contaminant diòxid de nitrogen (NO 2 ) (10 de trànsit, 4 de fons i 1 industrial) i 23 punts de mesurament per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM 10 ) (13 de trànsit, 6 de fons i 4 d industrials). Taula 2.5 ZONA 1 Punts de mesurament de NOx i PM VL anual NOx 2010 VL anual PM N1 N2 Tipus avaluació* (NOx / PM 10 ) 10Badalona (Guàrdia Urbana) PM U F - / F Badalona (Mont-roig Ausiàs March) NOx 41 U T F / - Barcelona (Ciutadella) NOx 46 U F F / - Barcelona (el Poblenou) NOx PM U T F / F Barcelona (el Port Vell) PM S I - / F Barcelona (Gràcia Sant Gervasi) NOx PM U T F / F Barcelona (IES Goya) PM S F - / F Barcelona (IES Verdaguer) PM U F - / F 1 Anuari estadístic de Catalunya 2010 (Font: IDESCAT) Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 24

9 ZONA 1 Punts de mesurament de NOx i PM VL anual NOx 2010 VL anual PM N1 N2 Tipus avaluació* (NOx / PM 10 ) Barcelona (Parc de la Vall d'hebron) NOx PM U F F / F Barcelona (Pl. de la Universitat) PM U T - / F Barcelona (Sants) NOx PM U T F / F Barcelona (Torre Girona) NOx U F N / - Barcelona (Zona Universitària) PM U F - / F Cornellà de Llobregat (Allende - Bonveí) NOx 39 U T F / - el Prat de Llobregat (Jardins de la pau) NOx PM S T F / F Esplugues de Llobregat (CEIP Isidre Martí) PM U T - / F Gavà (parc del Mil lenni) NOx PM 10 S F i / N l'hospitalet de Llobregat (av. del Torrent Gornal) NOx PM U T F / F Molins de Rei (ajuntament) PM U T - / F Sant Adrià de Besòs (Olímpic) NOx PM S T F / F Sant Feliu de Llobregat (CEIP Martí i Pol) PM 10 S I - / N Sant Feliu de Llobregat (Eugeni d'ors) PM S T - / F Sant Just Desvern (CEIP Montseny) PM 10 S T - / N Sant Vicenç dels Horts (Ribot - Sant Miquel) NOx 38 S I F / - Sant Vicenç dels Horts (CEIP Mare de Déu del Rocío) PM S I - / F Santa Coloma de Gramenet (ajuntament) PM U T - / F Santa Coloma de Gramenet (Balldovina) NOx PM U T F / i Viladecans (Atrium) NOx PM S T F / F N1: urbana (U), suburbana (S), rural (R) N2: trànsit (T), fons (F), industrial (I) *En aquesta columna s especifica el tipus d avaluació segons els objectius de qualitat de les dades que s estableixen a l annex V.I del Reial decret 102/2011. Aquest tipus d avaluació s indica en la taula següent: Taula 2.6 Codi F i N Tipus d avaluació* es considera per a l avaluació de la qualitat de l aire com a mesurament fix es considera per a l avaluació de la qualitat de l aire com a mesurament indicatiu no considerat per a l avaluació de la qualitat de l aire Les estacions d aquesta zona que van superar el valor límit anual pel diòxid de nitrogen (40µg/m 3 ) durant l any 2010 són estacions amb una influència molt directe del trànsit. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 25

10 A continuació a tall d exemple es presenta la ubicació de l estació de Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi). Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 26

11 Zona 2 de qualitat de l aire (Vallès - ) Les condicions de dispersió dels contaminants a l aire es caracteritzen pel règim de brises pertorbat per les muntanyes del litoral. Els 61 municipis que constitueixen la zona 2 de qualitat de l aire són: Taula 2.7 Municipi Abrera Ametlla del Vallès, l' Badia del Vallès Barberà del Vallès Bigues i Riells Caldes de Montbui Canovelles Cànoves i Samalús Cardedeu Castellar del Vallès Castellbisbal Cerdanyola del Vallès Cervelló Corbera de Llobregat Figaró-Montmany Franqueses del Vallès, les Gallifa Garriga, la Granollers Llagosta, la Lliçà d'amunt Lliçà de Vall Llinars del Vallès Martorell Martorelles Matadepera Mollet del Vallès Montcada i Reixac Montmeló Montornès del Vallès Olesa de Montserrat Palau-solità i Plegamans Pallejà Palma de Cervelló, la Comarca Vallès Occidental Vallès Occidental Vallès Occidental Vallès Occidental Vallès Occidental Vallès Occidental Vallès Occidental Vallès Occidental Vallès Occidental Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 27

12 Municipi Comarca Papiol, el Parets del Vallès Polinyà Vallès Occidental Ripollet Vallès Occidental Roca del Vallès, la Rubí Vallès Occidental Sabadell Vallès Occidental Sant Andreu de la Barca Sant Antoni de Vilamajor Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental Sant Feliu de Codines Sant Fost de Campsentelles Sant Llorenç Savall Vallès Occidental Sant Pere de Vilamajor Sant Quirze del Vallès Vallès Occidental Sant Quirze Safaja Santa Eulàlia de Ronçana Santa Maria de Martorelles Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental Sentmenat Vallès Occidental Terrassa Vallès Occidental Torrelles de Llobregat Ullastrell Vallès Occidental Vallirana Vallromanes Viladecavalls Vallès Occidental Vilalba Sasserra Vilanova del Vallès Les característiques d aquesta zona són les següents: Taula ZQA Vallès Baix Llobregat Aglomeració Nombre de municipis Superfície km² Població 2 Habitants Densitat hab/km² Percentatge de població respecte de Catalunya (%) Sí La zona 2 disposava, a 31 de desembre de 2010, d 11 punts de mesurament per al contaminant diòxid de nitrogen (NO 2 ) (4 de trànsit, 3 de fons i 4 d industrial) i de 23 punts 2 Anuari estadístic de Catalunya 2010 (Font: IDESCAT) Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 28

13 de mesurament per al contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) (7 de fons, 9 de trànsit i 7 d industrials). Taula 2.9 ZONA 2 Punts de mesurament de NOx i PM VL anual NOx 2010 VL anual PM N1 N2 Tipus avaluació* (NO x / PM10) Barberà del Vallès (Moragues - Montserrat) NOx 40 U F F / - Barberà del Vallès (ajuntament) PM U T - / F Caldes de Montbui (Ajuntament) PM 10 S F - / N Castellar del Vallès (cal Masaveu) PM S F - / F Castellbisbal (CEIP Mare de Déu de Montserrat) PM U T - / F el Papiol (centre de dia Josep Tarradellas) PM S T - / F Granollers (Francesc Macià) NOx PM U T F / F Martorell (Canyameres - Claret) NOx PM S I F / F Mollet del Vallès (pista d atletisme) NOx PM S T F / F Montcada i Reixac (ajuntament) PM S I - / F Montcada i Reixac (can Sant Joan) PM S I - / F Montcada i Reixac (pl. de Lluís Companys) NOx 48 S I F / - Montornès del Vallès (CEIP Marinada) PM S I - / F Montornès del Vallès (pl. del Poble) PM S I - / F Pallejà (mercat municipal) PM S T - / F Rubí (ca n'oriol) NOx PM U F F / F Rubí (l'escardívol) PM S T - / F Sabadell (Gran Via) NOx PM U T F / F Sabadell (IES Escola Industrial) PM U F - / F Sant Andreu de la Barca (CEIP Josep Pla) NOx PM S I F / F Sant Cugat del Vallès (parc de Sant Francesc) NOx PM U F F / F Santa Perpètua de Mogoda (Onze de Setembre) NOx PM S I F / F Sentmenat (ajuntament) PM S F - / F Terrassa (mina pública d'aigües) PM U F - / F Terrassa (Pare Alegre) NOx PM U T F / F N1: urbana (U), suburbana (S), rural (R) N2: trànsit (T), fons (F), industrial (I) *En aquesta columna s especifica el tipus d avaluació segons els objectius de qualitat de les dades que s estableixen a l annex V.I del Reial decret 102/2011. Aquest tipus d avaluació s indica en la taula següent: Taula 2.10 Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 29

14 Codi F i N Tipus d avaluació* es considera per a l avaluació de la qualitat de l aire com a mesurament fix es considera per a l avaluació de la qualitat de l aire com a mesurament indicatiu no considerat per a l avaluació de la qualitat de l aire Les estacions d aquesta zona que van superar el valor límit anual pel diòxid de nitrogen (40 µg/m 3 ) durant l any 2010 són estacions que estan classificades algunes com trànsit i altres com a industrials. Pel que fa a les estacions que van superar el valor límit i estan classificades com a industrials, cal esmentar que, tot i que la font emissora que impacta més directament és la indústria també presenten una considerable influència del trànsit. A continuació a tall d exemple es presenta la ubicació de l estació de Terrassa. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 30

15 2.3. Avaluació de la qualitat de l aire d acord amb la normativa vigent Evolució temporal dels nivells de qualitat de l aire del diòxid de nitrogen A continuació, es presenten els gràfics d evolució de la mitjana anual i del nombre de superacions del valor límit horari pel diòxid de nitrogen corresponents al període comprès entre l any 2000 i l any També s especifica el valor límit a assolir l'any 2010, així com els valors de referència anuals tenint present el marge de tolerància que permetia la legislació. Els valors límit del diòxid de nitrogen van entrar en vigor l 1 de gener de Zona 1 de qualitat de l aire NO 2 Evolució mitjana anual de diòxid de nitrogen (NO2) a la zona 1 de qualitat de l aire (Àrea de Barcelona- ). Gràfic 2.3 Mitjana anual NO2 (µg/m 3 ) VLa+MdT VLa Badalona Barcelona (Ciutadella) Barcelona (Eixample) Barcelona (Gràcia-Sant Gervasi) Barcelona (Poblenou) Barcelona (Sants) Cornellà de Llobregat El Prat de Llobregat (Pl. de l'esglèsia) Gavà (c/ Progrés) Gavà (Parc del Mil.lenni) L Hospitalet de Llobregat Sant Adrià de Besòs Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Gramenet Barcelona (Parc Vall d'hebrón) Badalona (Montroig-Ausiàs Marc) Gavà Viladecans (Atrium) Evolució de la mitjana anual de NO 2 enregistrada als punts de mesurament de la zona 1. En verd, es mostra el rang de valors inferiors al valor límit anual (VLa). En groc, es presenta el rang de valors dins el marge de tolerància (MdT). En el gràfic anterior s observa com el marge de tolerància (MdT) ha anat disminuint fins l any 2010 i el nombre de superacions ha anat augmentant cada any. L any 2010 va entrar en vigor el valor límit anual pel diòxid de nitrogen (40 µg/m 3 ) que s ha superat a 8 estacions classificades de trànsit urbà (Barcelona (Gràcia-St. Gervasi), Barcelona (Poblenou), Barcelona (Sants), Badalona, el Prat de Llobregat (Jardins de la Pau), l Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramanet), i a un punt de mesurament de fons (Barcelona (Ciutadella)). Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 31

16 Distribució del nombre de superacions del valor límit anual del diòxid de nitrogen (NO2) segons el nivell 1 (urbà, suburbà, rural) i el nivell 2 (trànsit, indústria, fons). Gràfic 2.4 Estacions de la zona 1 amb superació del valor límit anual per tipus d'àrea URBANA 78% SUBURBANA 22% RURAL 0% Gràfic 2.5 Estacions de la zona 1 amb superació del valor límit anual per tipus d'estació TRÀNSIT 89% INDUSTRIAL 0% FONS 11% Gràfic 2.6 Estacions de la zona 1 amb superació del valor límit anual URBANA TRÀNSIT 67% URBANA FONS 11% SUBURBANA TRÀNSIT 22% Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 32

17 Evolució del nombre de superacions del valor límit horari pel diòxid de nitrogen (NO2) a la zona 1 de qualitat de l aire (Àrea de Barcelona- ). D acord amb els valors límit esmentats en el punt 2.1, el gràfic següent presenta l'evolució del nombre de superacions del valor límit horari més el marge de tolerància pel contaminant diòxid de nitrogen (NO 2 ) (VLh+MdT). El nombre de superacions permeses per la normativa ha estat i és sempre de 18 ocasions per any civil. Gràfic Nombre d'hores de superacions del VLh+MdT anys nº màx. superacions/any civil Badalona Barcelona (Ciutadella) Barcelona (Eixample) Barcelona (Gràcia-Sant Gervasi) Barcelona (Poblenou) Barcelona (Sants) Cornellà de Llobregat El Prat de Llobregat (Pl. de l'esglèsia) Gavà (c/ Progrés) Gavà (Parc del Mil.lenni) L Hospitalet de Llobregat Sant Adrià de Besòs Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Gramenet El Prat de Llobregat (Sant Cosme) El Prat de Llobregat (Jardins de la Pau) Gavà Viladecans (Atrium) Badalona (Montroig-Ausiàs Marc) Barcelona (Parc Vall d'hebrón) Evolució del nombre de superacions del valor límit horari de NO 2 enregistrada als punts de mesurament de la zona 1. En verd, es mostra el rang de valors inferiors al valor límit horari més el marge de tolerància (VLh+MdT). En tot el període d avaluació només s observa una superació d aquest límit en un punt de mesurament, concretament al punt del Prat de Llobregat (Pl. de l Església), com a conseqüència de l impacte directe de les grans obres que es van efectuar durant aquest període. El valor límit horari aplicable durant l any 2008, era 220 µg/m 3 i es va superar 26 vegades, és a dir, més de les 18 permeses per la legislació. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 33

18 Zona 2 de qualitat de l aire NO 2 Evolució de la mitjana anual de diòxid de nitrogen (NO2) a la zona 2 de qualitat de l aire (Vallès - ). Gràfic 2.8 Mitjana anual NO2 ( µg/m 3 ) anys VLa+MdT VLa Barberà del Vallès Granollers (av. Joan Prim) Granollers (Joan Vinyoli) Martorell Mollet del Vallès (Pista d Atletisme) Montcada i Reixac Rubí Rubí (Ca'n Oriol) Sabadell (Gran Via) Sabadell (pl. Creu de Barberà) Sant Andreu de la Barca Sant Cugat del Vallès Sta. Perpètua de Mogoda (Av. Onze de Setembre) Terrassa Mollet del Vallès (Plaça Pau Casals) Sta. Perpètua de Mogoda (Mercat Municipal) Granollers (c/ Francesc Macià) Evolució de la mitjana anual de NO 2 enregistrada als punts de mesurament de la zona 2. En verd, es mostra el rang de valors inferiors al valor límit anual (VLa). En groc, es presenta el rang de valors dins el marge de tolerància (MdT). En el gràfic anterior s observa com el marge de tolerància (MdT) ha anat disminuint fins l any 2010 i el nombre de superacions ha anat augmentant cada any. L any 2010 va entrar en vigor el valor límit anual per al diòxid de nitrogen (40 µg/m 3 ), aquest s ha superat a 4 estacions classificades de trànsit urbà (Granollers (Francesc Macià), Mollet del Vallès (Pista d Atletisme), Sabadell (Gran Via) i Terrassa), i a 4 punts de mesurament industrials (Martorell, Montcada i Reixac, Sant Andreu de la Barca i Sta. Perpètua de Mogoda (Av. Onze de Setembre)). Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 34

19 Distribució del nombre de superacions del valor límit anual del diòxid de nitrogen (NO2) segons el nivell 1 (urbà, suburbà, rural) i el nivell 2 (trànsit, indústria, fons). Gràfic 2.9 Estacions de la zona 2 amb superació del valor límit anual per tipus d'àrea URBANA 38% RURAL 0% SUBURBANA 62% Gràfic 2.10 Estacions de la zona 2 amb superació del valor límit anual per tipus d'estació TRÀNSIT 50% INDUSTRIAL 50% FONS 0% Gràfic 2.11 Estacions de la zona 2 amb superació del valor límit anual SUBURBANA INDUSTRIAL 49% URBANA TRÀNSIT 38% SUBURBANA TRÀNSIT 13% Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 35

20 Evolució del nombre de superacions del valor límit horari pel diòxid de nitrogen (NO2) a la zona 2 de qualitat de l aire (Vallès - ). D acord amb els valors límit esmentats en el punt 2.1, el gràfic següent presenta l'evolució del nombre de superacions del valor límit horari més el marge de tolerància pel contaminant diòxid de nitrogen (NO 2 ) (VLh+MdT). El nombre de superacions permeses per la normativa és sempre de 18 ocasions per any civil. Gràfic Nombre d'hores de superacions del VLh+MdT anys nº màx. superacions/any civil Barberà del Vallès Granollers (av. Joan Prim) Granollers (Joan Vinyoli) Martorell Mollet del Vallès Montcada i Reixac Rubí Rubí (Ca'n Oriol) Sabadell (Gran Via) Sabadell (pl. Creu de Barberà) Sant Andreu de la Barca Sant Cugat del Vallès Sta. Perpètua de Mogoda Terrassa Mollet del Vallès (antiga) Sant Fost de Campsentelles Sta. Perpètua de Mogoda (antiga) Granollers (c/ Francesc Macià) Evolució del nombre de superacions del valor límit de NO 2 enregistrada als punts de mesurament de la zona 2. En verd, es mostra el rang de valors inferiors al valor límit horari més el marge de tolerància (VLh+MdT). Des de l any 2000, els punts de mesurament que han presentat valors horaris superiors a 200 µg/m 3 han estat Santa Perpètua de Mogoda, Granollers, Terrassa i Mollet del Vallès, sense arribar en cap cas a superar les 18 superacions permeses per la legislació Evolució temporal dels nivells de qualitat de l aire per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM 10 ) A continuació, es presenten els gràfics d evolució de la mitjana anual i del nombre de superacions del valor límit diari per a les partícules de diàmetre inferior a 10 micres corresponents al període comprès entre l any 2000 i l any També s especifiquen els valors límit, així com els valors de referència anuals tenint present el marge de tolerància que permetia la legislació. Els valors límit de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres van entrar en vigor l 1 de gener de Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 36

21 Zona 1 de qualitat de l aire PM 10 Evolució de la mitjana anual de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a la zona 1 de qualitat de l aire (Àrea de Barcelona- ). Gràfic 2.13 Mitjana anual PM10 (ug/m 3 ) anys VLa + MdT VLa Barcelona (c/ Lluís Solé i Sabarís) Barcelona (Eixample) Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) Barcelona (pl. Universitat) Barcelona (Zona Universitària) Barcelona (Sants) Esplugues de Llobregat (esportiu La Plana) L'Hospitalet de Llobregat Molins de Rei (pl. del Mercat Municipal) Molins de Rei (Ajuntament) El Prat de Llobregat (pl. de l'església) Sant Adrià de Besòs Santa Coloma de Gramenet (Ajuntament) Sant Feliu de Llobregat Sant Vicenç dels Horts (Col legi Sant Josep) Sant Vicenç dels Horts (Verge del Rocío ) Barcelona (Port Vell) El Prat de Llobregat (Jardins de la Pau) Barcelona (IES Goya) Barcelona (IES Verdaguer) Barcelona (Vall d'hebrón) Evolució de la mitjana anual de PM 10 enregistrada als punts de mesurament de la zona 1. En verd, s indica el rang de valors inferiors al valor límit (VLa). En groc, es presenta el rang de valors dins el marge de tolerància (MdT). L 1 de gener de 2005 va entrar en vigor el valor límit anual per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (40 µg/m 3 ). En el gràfic anterior s observa que des de l entrada en vigor del valor límit anual aquest s ha superat en diversos punts de mesurament. Tot i que l any 2010 no es va detectar cap superació del valor límit, atès que aquest fet pot ser generat per elements de contorn (crisi econòmica, meteorologia..) aquest Pla inclourà mesures per reduir les emissions d aquest contaminant. Les dades elevades que es presenten de partícules per al punt de mesurament del Prat de Llobregat (pl. de l Església) entre els anys 2006 i 2008 són conseqüència de l impacte de les obres públiques que es van dur a terme. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 37

22 Evolució del nombre de superacions del valor límit diari pel que fa al contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a la zona 1 de qualitat de l aire (Àrea de Barcelona - ). Gràfic 2.14 nombre superacions VLd+MdT anys Nre. superacions permeses VLd+MdT Barcelona (c/ Lluís Solé i Sabarís) Barcelona (Eixample) Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) Barcelona (pl. Universitat) Barcelona (Zona Universitària) Barcelona (Sants) Esplugues de Llobregat (esportiu La Plana) L'Hospitalet de Llobregat Molins de Rei (pl. del M ercat M unicipal) Molins de Rei (Ajuntament) El Prat de Llobregat (pl. de l'església) Sant Adrià de Besòs Santa Coloma de Gramenet (Ajuntament) Sant Feliu de Llobregat Sant Vicenç dels Horts (Col legi Sant Josep) Sant Vicenç dels Horts (Verge del Rocío) Barcelona (Port Vell) Esplugues de Llobregat (escola Isidre M artí) El Prat de Llobregat (Jardins de la Pau) Badalona (Guàdia Urbana) Barcelona (IES Goya) Barcelona (IES Verdaguer) Barcelona (Vall d'hebrón) Viladecans (Atrium) Evolució del nombre de superacions del valor límit diari de PM 10 més el marge de tolerància per a cada any (VLd+MdT) enregistrades als punts de mesurament de la zona 1. En verd, es presenta el nombre de superacions permès. Aquest gràfic presenta l evolució del nombre de superacions del valor límit diari més el marge de tolerància (VLd+MdT) pel contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10). El nombre de superacions anuals permeses del valor límit establert per la normativa és sempre fix i és 35. Cal tenir en compte que el marge de tolerància diari MdT va anar disminuint fins l any L 1 de gener de 2005 va entrar en vigor el valor límit diari per les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (50 µg/m 3 ). Pel que fa a l evolució del nombre de superacions del valor límit diari més el marge de tolerància es pot observar que durant tot el període d avaluació s ha superat en diversos punts de mesurament. Tot i que l any 2010 no es va detectar cap superació del valor límit, atès que aquest fet pot ser generat per elements de contorn (crisi econòmica, meteorologia..) aquest Pla inclourà mesures per reduir les emissions d aquest contaminant. Les dades elevades corresponents al punt de mesurament del Prat de Llobregat (pl. de l Església) entre els anys 2006 i 2008 són conseqüència de l impacte de les obres que es van executar en aquest municipi. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 38

23 Gràfic nombre superacions VLd anys Nre. Superacions VLd Barcelona (c/ Lluís Solé i Sabarís) Barcelona (Eixample) Barcelona (Gràcia - Sant Gervasi) Barcelona (pl. Universitat) Barcelona (Zona Universitària) Barcelona (Sants) Esplugues de Llobregat (esportiu La Plana) L'Hospitalet de Llobregat M olins de Rei (pl. del Mercat Municipal) Molins de Rei (Ajuntament) El Prat de Llobregat (pl. de l'església) Sant Adrià de Besòs Santa Coloma de Gramenet (Ajuntament) Sant Feliu de Llobregat Sant Vicenç dels Horts (Col legi Sant Josep) Sant Vicenç dels Horts (CEIP Verge del Rocío) Barcelona (Port Vell) Esplugues de Llobregat (CEIP Isidre Martí) Badalona (Guàdia Urbana) Barcelona (IES Goya) Barcelona (IES Verdaguer) Barcelona (Vall d'hebrón) Viladecans (Atrium) Evolució del nombre de superacions del valor límit diari de PM 10 (VLd) enregistrades als punts de mesurament de la zona 1. En verd, es presenta el nombre de superacions permès. Aquest gràfic presenta l evolució del nombre de superacions del valor límit diari (VLd) pel contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) (més de 35 ocasions en què la mitjana diària és superior a 50 µg/m 3 ). L 1 de gener de 2005 va entrar en vigor el valor límit diari per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (50 µg/m 3 ). En relació amb l evolució del nombre de superacions del valor límit diari, es pot observar que des de l entrada en vigor del valor límit anual aquest s ha superat en diversos punts de mesurament. Tot i que l any 2010 no es va detectar cap superació del valor límit, atès que aquest fet pot ser generat per elements de contorn (crisi econòmica, meteorologia..) aquest Pla inclourà mesures per reduir les emissions d aquest contaminant. Les dades elevades corresponents al punt de mesurament del Prat de Llobregat (pl. de l Església) entre els anys 2006 i 2008 són conseqüència de l impacte de les obres que es van executar en aquest municipi. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 39

24 Zona 2 de qualitat de l aire PM 10 Evolució de la mitjana anual de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a la zona 2 de qualitat de l aire (Vallès - ). Gràfic 2.16 Mitjana anual PM10 (ug/m 3 ) anys VLa + MdT VLa Barberà del Vallès (Ajuntament) Caldes de M ontbui (Ajuntament) Castellar del Vallès (Ajuntament) Castellbisbal (av. Pau Casals) Castellbisbal (Mirador del Llobregat) Granollers (Vinyoli-Foix) Martorell (c/ Canyameres - c/ Sant A. M. Claret) Mollet del Vallès (Pista Municipal d'atletisme) M ontcada i Reixac (pl. de Lluís Companys) Montcada i Reixac (Ajuntament) Montornès del Vallès (CEIP Marinada) M ontornès del Vallès (pl. del Poble) Pallejà (Mercat Municipal) Rubí (Ajuntament) Rubí (Ca n'oriol) Sabadell (Escola Industrial) Sabadell (Gran Via - cra. de Prats) Sant Andreu de la Barca (CEIP Josep Pla) Sant Cugat del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Sentmenat (Ajuntament) Terrassa (M ina Pública d'aigües) Terrassa (rambla del Pare Alegre) M ontcada i Reixac (Can Sant Joan) Rubí (Escardívol) el Papiol (centre dia Josep Tarradellas) Evolució de la mitjana anual de PM 10 enregistrada als punts de mesurament de la zona 2. En verd, es mostra el rang de valors inferiors al valor límit anual (VLa). En groc, es presenta el rang de valors dins el marge de tolerància (MdT). L 1 de gener de 2005 va entrar en vigor el valor límit anual per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (40 µg/m 3 ). En el gràfic anterior s observa que des de l entrada en vigor del valor límit anual aquest s ha superat en diversos punts de mesurament. Tot i que l any 2010 no es va detectar cap superació del valor límit, atès que aquest fet pot ser generat per elements de contorn (crisi econòmica, meteorologia..) aquest Pla inclourà mesures per reduir les emissions d aquest contaminant. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 40

25 Evolució del nombre de superacions diàries pel que fa al contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a la zona 2 de qualitat de l aire (Vallès - ). Gràfic nombre superacions VLd+MdT anys Nre. superacions permeses VLd+MdT Barberà del Vallès (Ajuntament) Caldes de Montbui (Ajuntament) Castellar del Vallès (Ajuntament) Castellbisbal (av. Pau Casals) Castellbisbal (Mirador del Llobregat) Granollers (Vinyoli-Foix) M artorell (c/ Canyameres - c/ Sant A. M. Claret) M ollet del Vallès (Pista M unicipal d'atletisme) Montcada i Reixac (pl. de Lluís Companys) M ontcada i Reixac (Ajuntament) Montornès del Vallès (Escola Marinada) Montornès del Vallès (pl. del Poble) Pallejà (M ercat Municipal) Rubí (Ajuntament) Rubí (Ca n'oriol) Sabadell (Escola Industrial) Sabadell (Gran Via - cra. de Prats) Sant Andreu de la Barca (Escola Josep Pla) Sant Cugat del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Sentmenat (Ajuntament) Terrassa (Mina Pública d'aigües) Terrassa (rambla del Pare Alegre) Montcada i Reixac (Can Sant Joan) Granollers (c/ Francesc M acià) Rubí (Escardívol) el Papiol (centre dia Josep Tarradellas) Evolució del nombre de superacions del valor límit diari de PM 10 més el marge de tolerància per a cada any (VLd+MdT) enregistrades als punts de mesurament de la zona 2. En verd, es presenta el nombre de superacions permès. Aquest gràfic presenta l evolució del nombre de superacions del valor límit diari més el marge de tolerància (VLd+MdT) pel contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10). El nombre de superacions anuals permeses del valor límit establert per la normativa és sempre fix i és de 35. Cal tenir en compte que el marge de tolerància diari MdT ha anat disminuint fins l any L 1 de gener de 2005 va entrar en vigor el valor límit diari per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (50 µg/m 3 ). Pel que fa a l evolució del nombre de superacions del valor límit diari més el marge de tolerància es pot observar que durant tot el període d avaluació s ha superat en diversos punts de mesurament. Tot i que l any 2010 no es va detectar cap superació del valor límit, atès que aquest fet pot ser generat per elements de contorn (crisi econòmica, meteorologia..) aquest Pla inclourà mesures per reduir les emissions d aquest contaminant. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 41

26 Gràfic nombre superacions VLd anys Nre. Superacions VLd Barberà del Vallès (Ajuntament) Caldes de Montbui (Ajuntament) Castellar del Vallès (Ajuntament) Castellbisbal (av. Pau Casals) Castellbisbal (Mirador del Llobregat) Granollers (Vinyoli-Foix) M artorell (c/ Canyameres - c/ Sant A. M. Claret) M ollet del Vallès (Pista M unicipal d'atletisme) Montcada i Reixac (pl. de Lluís Companys) M ontcada i Reixac (Ajuntament) Montornès del Vallès (CEIP M arinada) Montornès del Vallès (pl. del Poble) Pallejà (M ercat Municipal) Rubí (Ajuntament) Rubí (Ca n'oriol) Sabadell (Escola Industrial) Sabadell (Gran Via - cra. de Prats) Sant Andreu de la Barca (Escola Josep Pla) Sant Cugat del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Sentmenat (Ajuntament) Terrassa (Mina Pública d'aigües) Terrassa (rambla del Pare Alegre) Montcada i Reixac (Can Sant Joan) Granollers (c/ Francesc M acià) Rubí (Escardívol) el Papiol (centre dia Josep Tarradellas) Evolució del nombre de superacions del valor límit diari de PM 10 (VLd) enregistrades als punts de mesurament de la zona 2. En verd, es presenta el nombre de superacions permès. Aquest gràfic presenta l evolució del nombre de superacions del valor límit diari (VLd) pel contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) (es permet que 35 dies de l any la mitjana diària sigui superior a 50 µg/m 3 ). L 1 de gener de 2005 va entrar en vigor el valor límit diari per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (50 µg/m 3 ). En relació amb l evolució del nombre de superacions del valor límit diari, es pot observar que des de l entrada en vigor del valor límit anual aquest s ha superat en diversos punts de mesurament. Tot i que l any 2010 no es va detectar cap superació del valor límit, atès que aquest fet pot ser generat per elements de contorn (crisi econòmica, meteorologia..) aquest Pla inclourà mesures per reduir les emissions d aquest contaminant Conclusions de l avaluació de la qualitat de l aire D acord amb les dades de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, les superacions del valor límit anual pel diòxid de nitrogen, des de l any 2000 per a la zona de qualitat de l aire 1, tenen una influència, principalment, del trànsit urbà. En concret, durant l any 2010, es constaten superacions del valor límit anual pel diòxid de nitrogen en aquesta zona, predominantment a punts de mesurament que tenen una incidència directa pel trànsit urbà, com es pot observar a la taula següent: Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 42

27 Taula 2.11 NO 2 Zona de Nombre de punts de Nombre de punts de mesurament Tipus de punt de qualitat de mesurament de l any amb superació del valor límit mesurament l aire 2010 anual de l any 2010 Trànsit Industrial 1 0 Fons 4 1 Aquesta taula reflecteix la influència de les diferents fonts de contaminació que influeixen en les superacions del valor límit anual del diòxid de nitrogen a la zona de qualitat de l aire 1 per a l any En el cas de la zona de qualitat de l aire 2 i d acord amb les dades exposades, les superacions del valor límit anual pel diòxid de nitrogen, des de l any 2000, tenen una influència, principalment, del trànsit urbà ja que fins i tot les estacions classificades com a industrials també reben un impacte important del trànsit. En concret, durant l any 2010, es constaten superacions del valor límit anual pel diòxid de nitrogen en aquesta zona a estacions directament afectades pel trànsit urbà, fins i tot reben aquest impacte les classificades com a industrials, com es mostra a la taula següent: Taula 2.12 NO 2 Zona de Nombre de punts de Nombre de punts de mesurament Tipus de punt de qualitat de mesurament per a amb superació del valor límit mesurament l aire l any 2010 anual pera l any 2010 Trànsit Industrial 4 4 Fons 3 0 Aquesta taula reflecteix la influència de les diferents fonts de contaminació que influeixen en les superacions del valor límit anual del diòxid de nitrogen a la zona de qualitat de l aire 2 per a l any Cal remarcar el fet que la majoria d estacions on es detecten les superacions del valor mitjà anual del diòxid de nitrogen reben la influència del trànsit urbà la qual cosa implica la prioritat de prendre mesures adreçades a la reducció de les emissions produïdes pel trànsit urbà per assolir uns nivells de qualitat de l aire d acord amb la legislació europea vigent. Pel que fa a les partícules de diàmetre inferior a 10 micres, les superacions dels diferents valors límit d aquest contaminant des de l any 2000, tant per a la zona de qualitat de l aire 1 com per a la zona 2, tenen una influència directa del trànsit, però també estan molt influenciades per fonts industrials. En els darrers anys, concretament des de l any 2008, aquestes superacions han disminuït i durant l any 2010 no s han produït superacions de cap valor límit d aquest contaminant. Però, tot i no constatar superacions dels valors límit l any 2010, es defineixen, al Pla d actuació per a la millora de la qualitat de l aire horitzó 2015, millores per a reduir les emissions d aquest contaminant, atès que aquest descens pot ser produït per diferents factors de contaminació, meteorologia, crisi econòmica, reducció d emissions. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 43

28 3. Condicions de contorn que afecten als nivells de qualitat de l aire La concentració dels nivells de qualitat de l aire a l atmosfera són fruit de les emissions que hi hagin hagut a l atmosfera, l orografia del terreny i de les condicions meteorològiques Factors meteorològics que influeixen en els nivells de qualitat de l aire Anticiclons Els anticiclons són sistemes de pressió alta que poden estendre s sobre zones molt extenses. Quan es parla d un anticicló, sempre es refereix a nivells de superfície, és a dir, altes pressions a nivell de terra. Tal com es mostra a la figura 1, en la superfície, l aire flueix cap a fora des del centre de l anticicló, mentre que en alçada hi ha un descens d aire. Aquest descens d aire provoca una escalfament per compressió i forma una capa d aire calent que se sobreposa a les capes que es troben a sota. En aquestes condicions es forma una inversió de subsidència. Aquesta inversió de subsidència fa que no es puguin dispersar verticalment els contaminants. Figura 3.1: Moviment de l aire en un anticicló (font: La contaminació atmosfèrica, Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient) D acord amb la informació facilitada pel Servei Meteorològic de Catalunya s han produït des de l any 2005 els següents episodis amb anticicló persistent centrat al voltant de la Península Ibèrica, amb l entrada d una dorsal en altura que provoca un moviment de subsidència. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 44

29 Any Situacions d anticicló persistent situacions gener/ febrer/ desembre situacions gener/ gener/ desembre/ 26 desembre-1 gener situacions gener/ gener situacions gener/ 6-13 febrer situacions febrer/ 9-12 desembre situacions Precipitació Un altre factor meteorològic important que pot afectar els nivells de qualitat de l aire és la precipitació, ja que afavoreix el rentat de l atmosfera Factors econòmics que influeixen en els nivells de qualitat de l aire Disminució de la producció La crisi econòmica té associada una disminució de la producció que amb caràcter general comporta un descens de les emissions de contaminants. A títol d exemple es presenten les dades sobre l evolució de la fabricació de clínquer i ciment a Catalunya i la diferència entre els drets d emissió atorgats a les empreses afectades pel comerç d emissions (assignació basada en la producció dels anys 2005 al 2008) i els drets realment consumits. Gràfic Tones Gràfic Anys PRODUCCIÓ DE CLÍNKER ANUAL PRODUCCIÓ DE CIMENT ANUAL Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 45

30 Tones CO Anys EMISSIONS VERIFICADES (tones CO2) DRETS ASSIGNATS (tones CO2) Consum de carburants La situació econòmica i les polítiques fiscals afavoreixen l ús de determinats combustibles. Com es pot observar al gràfic adjunt, durant el període considerat s ha afavorit el vehicle dièsel enfront del de gasolina. Al capítol II s analitza la repercussió que aquest fet té en la qualitat de l aire. Gràfic 3.3 Tones Anys Gasolines d'automoció Gasoil Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 46

31 4. Delimitació territorial de les zones de protecció especial A l'ordenament autonòmic, concretament a l'article 10 de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l'ambient Atmosfèric, s estableix que el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya ha de declarar una zona determinada com a "Zona de Protecció Especial" si es constata que en aquell sector del territori s'ultrapassen els nivells de situació admissible pel que fa a la qualitat de l'aire i que per a reduir-los no són suficients les accions i les mesures que es poden adoptar en situacions de "Zona d'atenció Especial". El mateix article indica que la declaració de zona de protecció especial comporta la formulació d'un pla d'actuació, que ha d'indicar les mesures que cal prendre, els mitjans econòmics o d'altre ordre que cal emprar i les entitats i els òrgans encarregats d'executarlo. El Decret 226/2006, de 23 de maig, va declarar zones de protecció especial de l ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el, el Vallès Occidental i el per als contaminants diòxid de nitrogen (NO 2 ) zona amb 16 municipis- i per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10µm PM10 zona amb 40 municipis-. Posteriorment mitjançant l Acord de govern 82/2012, de 31 de juliol de 2012, es van declarar 24 d aquests 40 municipis també com a zona de protecció especial per al diòxid de nitrogen (NO 2 ). A continuació es presenta l àmbit territorial objecte d aplicació del Pla d actuació per a la millora de la qualitat de l aire horitzó 2015 amb el llistat dels 40 municipis de les zones de qualitat de l aire 1 i 2 que han estat declarats com a zones de protecció especial de l ambient atmosfèric per als contaminants diòxid de nitrogen (NO 2 ) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10µm (PM10) : Taula 4.1 Municipi 1. Badalona 2. Barcelona 3. l'hospitalet de Llobregat 4. Sant Adrià de Besòs 5. Santa Coloma de Gramenet 6. Castelldefels 7. Cornellà de Llobregat 8. Gavà 9. Martorell 10. Molins de Rei 11. Esplugues de Llobregat 12. el Papiol 13. Pallejà 14. el Prat de Llobregat 15. Sant Andreu de la Barca 16. Sant Feliu de Llobregat 17. Sant Joan Despí 18. Sant Just Desvern Comarca Barcelonès Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 47

32 Municipi 19. Sant Vicenç dels Horts 20. Viladecans 21. Badia del Vallès 22. Barberà del Vallès 23. Castellbisbal 24. Cerdanyola del Vallès 25. Montcada i Reixac 26. Ripollet 27. Rubí 28. Sabadell 29. Sant Cugat del Vallès 30. Sant Quirze del Vallès 31. Santa Perpètua de Mogoda 32. Terrassa 33. Granollers 34. la Llagosta 35. Martorelles 36. Mollet del Vallès 37. Montmeló 38. Montornès del Vallès 39. Parets del Vallès 40. Sant Fost de Campsentelles Comarca Vallès Occidental Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 48

33 Figura 4.1: Mapa dels municipis de les zones de protecció especial de l ambient atmosfèric Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 49

34 5. Objecte del Pla d actuació per a la millora de la qualitat de l aire horitzó 2015 L objecte o finalitat principal del Pla d actuació per a la millora de la qualitat de l aire horitzó 2015 és reduir les emissions d òxids de nitrogen i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM 10 ) per tal de restablir la qualitat de l aire i respectar els corresponents valors límit fixats al Reial decret 102/2011, de 28 de gener. D acord amb el Real Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire estableix que els nivells de qualitat de l aire es defineixen amb l objectiu d evitar, prevenir o reduir efectes nocius per a la salut humana. Aquest fet comporta, d acord amb l article 6, que l organisme competent, en aquest cas el Govern de la Generalitat de Catalunya, hagi d adoptar plans d actuació a les zones i aglomeracions on se superin els valor límit de qualitat de l aire amb la finalitat de reduir aquests nivells. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 50

35 6. Revisió i adequació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica als requeriments del Reial Decret 102/2011 El Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire, estableix a l apartat III, de l annex III, els criteris de microimplantació per a les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha revisat l adequació a aquests criteris dels punts de mesurament de trànsit. Durant el període de vigència el Pla s avaluarà conjuntament amb els ajuntaments dels municipis corresponents l ajust dels emplaçaments a la normativa, en la mesura del possible, per tal millorar-los. S ha de tenir present que d acord amb la normativa cal mantenir la ubicació d aquelles estacions que han superat durant 3 anys els valors límit de qualitat de l aire per a les partícules PM10, excepte si cal fer el trasllat per causes especials com és el cas de l ordenació territorial. Capítol I Diagnosi de la qualitat de l aire 51