QUALITAT DE LES PLATGES DE CATALUNYA PROGRAMA DE PREVENCIÓ I NETEJA DE LES AIGÜES LITORALS I LES PLATGES

Transcripción

1 APARTAT I QUALITAT DE LES PLATGES DE CATALUNYA APARTAT II PROGRAMA DE PREVENCIÓ I NETEJA DE LES AIGÜES LITORALS I LES PLATGES RESULTATS DE LA TEMPORADA DE BANY 2005 Unitat d Aigües Marines Departament de Control de la Qualitat Àrea d Inspecció i Control

2 APARTAT I QUALITAT DE LES PLATGES DE CATALUNYA

3 INDEX 1. Presentació Resultats de les platges, estiu Grau de compliment de la Directiva d aigües de bany 76/160/CEE a Catalunya Qualitat de les platges de Catalunya Qualitat de les platges de Girona Qualitat de les platges de Barcelona Qualitat de les platges de Tarragona Qualitat de les zones de bany interior Annex 1. Qualificacions globals de la qualitat de les platges a Catalunya l estiu de Annex 2. Qualificacions globals de les zones de bany interior controlades a Catalunya l estiu de

4 1. Presentació El Programa de Vigilància i Informació de l estat de les platges i zones de bany interior s ha realitzat, l estiu de 2005, per 16è any consecutiu. Els seus objectius han estat, com en anys anteriors, controlar la qualitat sanitària de l aigua de bany segons la Directiva europea 76/160/CEE i facilitar, periòdicament, durant la temporada de bany, els resultats de la qualitat de les platges i zones de bany interior a l opinió pública i als Ajuntaments. La xarxa de vigilància durant l estiu de 2005 ha estat formada per 211 platges amb 241 punts de control i 15 zones de bany interior*. Al litoral de Girona s han controlat 79 platges, al de Barcelona 59 i al de Tarragona 73. Respecte a les zones de bany interior, s han controlat 4 zones a Girona, 5 a Barcelona, 1 a Tarragona i 5 a Lleida. La temporada de bany per a les platges s ha establert des de l 1 de juny al 23 de setembre i per a les zones de bany interior, del 23 de juny al 9 de setembre. Les tasques d inspecció i control, així com de recollida i transport de les mostres, han estat realitzades per un equip de 14 inspectors repartits al llarg del litoral. Les platges s han controlat durant 17 setmanes consecutives (de maig a setembre) i cada setmana s han realitzat, de mitjana, unes 600 inspeccions. Totes les setmanes (sempre en dissabte) s ha analitzat la qualitat sanitària de l aigua de bany i el nombre de mostres analitzades durant la temporada de bany ha estat de S han efectuat determinacions analítiques dels indicadors de contaminació fecal que estableix la Directiva 76/169/CEE. Totes les analítiques s han realitzat, com en anys anteriors, en un únic laboratori d anàlisi, el de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, per garantir la qualitat i l homogeneïtat dels resultats. Durant la temporada de bany, l Agència Catalana de l Aigua ha informat, setmanalment, de la qualitat sanitària de l aigua de bany de totes les platges controlades i de la temperatura mitjana de l aigua. Amb una freqüència quinzenal, també s ha informat de la qualitat sanitària de les zones de bany interior. Les dades de qualitat s han expressat utilitzant cinc categories diferents: Molt bona, Bona, Moderada, Deficient i Dolenta, i els resultats s han publicat al web: Enguany, a més a més d aquesta informació, s ha publicat cada setmana un BUTLLETÍ INFORMATIU amb l objectiu de resumir l estat de les platges i destacar les informacions més importants de la setmana. Al finalitzar la temporada de bany, s ha procedit al tractament i valoració de totes les dades de la campanya d estiu i s ha elaborat una diagnosi global de l estat de les platges que es presenta en aquest document. A l annex de la pàgina 22 es presenten els resultats de les valoracions de cada platja. (*) El nombre real de zones de bany interior controlades l estiu de 2005 ha estat 14 ja que no s ha pogut valorar la zona de bany de l embassament de la Baells, degut al baix nivell de l aigua. 3

5 2. Resultats de les platges, estiu Grau de compliment de la Directiva d aigües de bany a Catalunya El grau de compliment de la Directiva d aigües de bany 76/160/CEE ha estat del 100% a totes les platges controlades a Catalunya, i per tant, totes elles són aptes pel bany. Respecte els anys anteriors, el 2005 és el quart any consecutiu en que es dóna un compliment de la Directiva del 100%. Grau de Compliment de la Directiva 76/160/CEE % mitjana U.Europea Catalunya Nota: no es disposa encara dels resultats de la Unió Europea corresponents al

6 2.2 Qualitat de les platges de Catalunya QUALITAT SANITÀRIA DE L AIGUA DE BANY El 91.9% de les platges (194 en total) ha obtingut la categoria MOLT BONA de qualitat sanitària i el 8.1% (17 platges) ha obtingut la categoria BONA. Respecte a l estiu anterior, els resultats han estat molt similars (191 platges de qualitat Molt Bona i 20 de qualitat Bona). QUALITAT D ASPECTE VISUAL DE L AIGUA El 39.3% de les platges de Catalunya ha obtingut la categoria MOLT BONA (83 platges), el 52.6% la categoria BONA (111 platges) i el 8.1% la categoria MODERADA (17 platges). Cap platja ha obtingut la categoria de Deficient. La major proporció de platges correspon a la categoria BONA (52.6% l any 2005 i 63% l any 2004). QUALITAT D ASPECTE VISUAL DE LA SORRA El 10.9% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (23 platges), el 76.8% (162 platges) la categoria BONA, el 9.0% la categoria MODERADA (19 platges) i el 3.3% ha obtingut la categoria DEFICIENT (7 platges). La major proporció de platges correspon a la categoria BONA (76.8% l any 2005 i 71.6% l any 2004). En l Annex 1 d aquest informe es mostren els resultats globals obtinguts en cadascuna de les platges controlades l estiu de 2005, per a la qualitat sanitària, l aspecte visual de l aigua, l aspecte visual de la sorra i l estat dels accessos. 5

7 QUALITAT DE LES PLATGES A CATALUNYA. ESTIU 2005 Any 2005 Any 2004 Qualitat Sanitària Platges Proporció Platges Proporció MOLT BONA % % BONA % % DEFICIENT DOLENTA CONFORMITAT 76/160/CEE % % NO CONFORMITAT Qualitat Any 2005 Any 2004 Aigua Platges Proporció Platges Proporció MOLT BONA % % BONA % % MODERADA % % DEFICIENT DOLENTA TOTAL PLATGES % % Qualitat Any 2005 Any 2004 Sorra Platges Proporció Platges Proporció MOLT BONA % % BONA % % MODERADA % % DEFICIENT 7 3.3% 2 0.9% DOLENTA TOTAL PLATGES % % 6

8 Qualitat Sanitària LITORAL CATALÀ Estiu % Molt Bona Bona 8.1% de l'aigua 52.6% Molt Bona Bona Moderada 39.3% 8.1% de la Sorra 76.8% Molt Bona Bona Moderada Deficient 10.9% 3.3% 9.0% Total de Platges Inspeccionades: 211 7

9 2.2.1 Qualitat de les platges de Girona QUALITAT SANITÀRIA DE L AIGUA DE BANY El 91.1% de les platges (72 en total) ha obtingut la categoria MOLT BONA i el 8.9% restant (7 platges), ha obtingut la categoria BONA. QUALITAT D ASPECTE VISUAL DE L AIGUA El 60.8% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (48 en total), el 36.7% la categoria BONA (29 platges) i el 2.5% la categoria MODERADA (corresponent a dues platges). QUALITAT D ASPECTE VISUAL DE LA SORRA Els resultats de l aspecte visual de la sorra, mostren que el 16.5% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (13 platges), el 81.0% la categoria BONA (64 platges) i el 2.5% (2 platges) la categoria MODERADA. En termes generals, les platges de la demarcació de Girona, han presentat un nivell de qualitat similar al de la temporada de bany de

10 QUALITAT DE LES PLATGES A GIRONA. ESTIU 2005 Any 2005 Any 2004 Qualitat Sanitària Platges Proporció Platges Proporció MOLT BONA % % BONA 7 8.9% % DEFICIENT DOLENTA CONFORMITAT 76/160/CEE % % NO CONFORMITAT Qualitat Any 2005 Any 2004 Aigua Platges Proporció Platges Proporció MOLT BONA % % BONA % % MODERADA 2 2.5% 1 1.3% DEFICIENT DOLENTA TOTAL PLATGES % % Qualitat Any 2005 Any 2004 Sorra Platges Proporció Platges Proporció MOLT BONA % % BONA % % MODERADA 2 2.5% 5 6.3% DEFICIENT DOLENTA TOTAL PLATGES % % 9

11 LITORAL DE GIRONA Estiu 2005 Qualitat Sanitària 91.1% Molt Bona Bona 8.9% de l'aigua 60.8% Molt Bona Bona Moderada 36.7% 2.5% de la Sorra 81.0% Molt Bona Bona Moderada 16.5% 2.5% Total de Platges Inspeccionades: 79 10

12 2.2.2 Qualitat de les platges de Barcelona QUALITAT SANITÀRIA DE L AIGUA DE BANY El 86.4% de les platges (51 en total) ha obtingut la categoria MOLT BONA i el 13.6% (8 platges) la categoria BONA. QUALITAT D ASPECTE VISUAL DE L AIGUA El 6.8% (4 platges) ha obtingut la categoria MOLT BONA, el 79.7% (47 platges) la categoria BONA i el 13.6% (8 platges) ha obtingut la categoria MODERADA. Cap platja ha obtingut la categoria de Deficient. QUALITAT D ASPECTE VISUAL DE LA SORRA El 1.7% (1 platja) ha obtingut la categoria MOLT BONA, el 81.4% (48 platges) la categoria BONA, el 15.3% (9 platges) la categoria MODERADA i el 1.7% (1 platja) la categoria DEFICIENT. En general, les platges de la demarcació de Barcelona, han presentat un nivell de qualitat similar al de la temporada de bany de

13 QUALITAT DE LES PLATGES A BARCELONA. ESTIU 2005 Any 2005 Any 2004 Qualitat Sanitària Platges Proporció Platges Proporció MOLT BONA % % BONA % % DEFICIENT DOLENTA CONFORMITAT 76/160/CEE % % NO CONFORMITAT Qualitat Any 2005 Any 2004 Aigua Platges Proporció Platges Proporció MOLT BONA 4 6.8% 1 1.7% BONA % % MODERADA % % DEFICIENT DOLENTA TOTAL PLATGES % % Qualitat Any 2005 Any 2004 Sorra Platges Proporció Platges Proporció MOLT BONA 1 1.7% 4 6.8% BONA % % MODERADA % % DEFICIENT 1 1.7% - - DOLENTA TOTAL PLATGES % % 12

14 LITORAL DE BARCELONA Estiu 2005 Qualitat Sanitària 86.4% Molt Bona Bona 13.6% de l'aigua 79.7% Molt Bona Bona Moderada 6.8% 13.6% de la Sorra 81.4% Molt Bona Bona Moderada Deficient 1.7% 1.7% 15.3% Total de Platges Inspeccionades: 59 13

15 2.2.3 Qualitat de les platges de Tarragona QUALITAT SANITÀRIA DE L AIGUA DE BANY El 97.3% de les platges (71 en total) ha obtingut la categoria MOLT BONA i el 2.7% (2 platges) la categoria BONA. QUALITAT D ASPECTE VISUAL DE L AIGUA El 42.5% (31 platges) ha obtingut la categoria MOLT BONA, el 47.9% (35 platges) la categoria BONA i el 9.6% (7 platges) la categoria MODERADA. Cap platja ha obtingut la categoria de Deficient. QUALITAT D ASPECTE VISUAL DE LA SORRA El 12.3% (9 platges) ha obtingut la categoria MOLT BONA, el 68.5% (50 platges) la categoria BONA, l 11% (8 platges) la categoria MODERADA i el 8.2% (6 platges) la categoria DEFICIENT. Globalment, les platges de la demarcació de Tarragona, han presentat una millora de l aspecte visual de l aigua respecte a l estiu de 2004, ja que al 2005, 31 platges s han qualificat amb la categoria Molt Bona mentre que en el 2004 eren 14 platges. 14

16 QUALITAT DE LES PLATGES A TARRAGONA. ESTIU 2005 Any 2005 Any 2004 Qualitat Sanitària Platges Proporció Platges Proporció MOLT BONA % % BONA 2 2.7% 3 4.1% DEFICIENT DOLENTA CONFORMITAT 76/160/CEE % % NO CONFORMITAT Qualitat Any 2005 Any 2004 Aigua Platges Proporció Platges Proporció MOLT BONA % % BONA % % MODERADA 7 9.6% % DEFICIENT DOLENTA TOTAL PLATGES % % Qualitat Any 2005 Any 2004 Sorra Platges Proporció Platges Proporció MOLT BONA % % BONA % % MODERADA % % DEFICIENT 6 8.2% 2 2.7% DOLENTA TOTAL PLATGES % % 15

17 LITORAL DE TARRAGONA Estiu 2005 Qualitat Sanitària 97.3% Molt Bona Bona 2.7% de l'aigua 47.9% Molt Bona Bona Moderada 42.5% 9.6% de la Sorra 68.5% Molt Bona Bona Moderada Deficient 12.3% 8.2% 11.0% Total de Platges Inspeccionades: 73 16

18 2.3 Qualitat de les zones de bany interior GRAU DE COMPLIMENT DE LA DIRECTIVA D AIGÜES DE BANY A CATALUNYA El Grau de Compliment de la Directiva d aigües de bany 76/160/CEE ha estat, com en anys anteriors, del 100% a les zones de bany interior. Enguany, cal destacar que no s ha pogut valorar la qualitat sanitària de l aigua de l embassament de la Baells ja que en tot l estiu el nivell ha estat tant baix que no ha estat possible recollir mostres d aigua. QUALITAT SANITÀRIA DE L AIGUA DE BANY El 57.1% de les zones de bany interior (8 en total) ha obtingut la categoria MOLT BONA i el 42.9% (6 zones de bany) ha obtingut la categoria BONA. A l Annex 2 d aquest informe es mostren les valoracions globals atorgades a cadascuna de les zones de bany interior controlades l estiu de 2005, per a la qualitat sanitària, l aspecte visual de l aigua i l aspecte visual de l entorn. QUALITAT DE LES ZONES DE BANY INTERIOR A CATALUNYA. ESTIU 2005 Any 2005 Any 2004 Qualitat Sanitària Punts Control Proporció Punts Control Proporció MOLT BONA (A) % % BONA (B) % % DEFICIENT (C) DOLENTA (D) CONFORMITAT 76/160/CEE 14* 100% % (*) El nombre real de punts de mostreig de zones de bany interior era 15 però, degut a la important sequera que es produeix durant aquest any a Catalunya, no s ha pogut valorar cap setmana la qualitat sanitària de la zona de bany de l embassament de la Baells degut al baix nivell de l aigua. 17

19 ANNEX 1. Qualificacions globals de la qualitat de les platges a Catalunya l estiu de 2005 Municipis Platges Qualitat Sanitària Aigua Sorra Accessos PORTBOU de Portbou Molt Bona Molt Bo Bo Bo COLERA d'en Goixa Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Garbet Molt Bona Molt Bo Bo Bo LLANÇÀ de Grifeu Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo del Port Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo de la Farella Molt Bona Molt Bo Bo Bo EL PORT DE LA SELVA CADAQUÉS ROSES CASTELLÓ D'EMPÚRIES del Cau del Llop Molt Bona Bo Bo Moderat del Port de la Vall Molt Bona Bo Bo Bo del Port de la Selva Molt Bona Bo Bo Bo del Pas Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo de Tamariua Molt Bona Moderat Bo Moderat d'en Ros Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo Gran de Cadaqués Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo es Llané Gran Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo Cala Montjoi Molt Bona Molt Bo Bo Deficient de l'almadrava Molt Bona Molt Bo Bo Bo Canyelles Petites Molt Bona Molt Bo Bo Bo dels Palangrers Molt Bona Molt Bo Bo Bo de la Punta Molt Bona Bo Bo Bo de Roses Bona Bo Bo Bo de Santa Margarida Molt Bona Bo Bo Bo de la Rubina Molt Bona Bo Bo Moderat d'empuriabrava Molt Bona Bo Bo Molt Bo desemb. de la Muga Molt Bona Bo Bo Molt Bo de Can Comes Bona Molt Bo Bo Bo de la Gola Molt Bona Molt Bo Bo Moderat SANT PERE PESCADOR de St. Pere Pescador Bona Molt Bo Bo Bo L'ESCALA del Moll Grec Molt Bona Molt Bo Bo Bo de les Muscleres Molt Bona Molt Bo Bo Bo del Rec Bona Bo Bo Bo la Platja Molt Bona Bo Bo Bo TORROELLA DE MONTGRÍ PALS BEGUR de Riells Molt Bona Moderat Bo Bo cala Montgó Molt Bona Bo Bo Moderat de l'estartit Molt Bona Bo Molt Bo Bo de la Gola Bona Bo Moderat Bo del Grau Bona Bo Bo Bo Gran de Pals Molt Bona Bo Bo Molt Bo del Racó Molt Bona Bo Bo Bo d'illa Roja Molt Bona Bo Bo Bo de sa Riera Molt Bona Bo Bo Molt Bo de sa Tuna Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo 18

20 Municipis Platges Qualitat Sanitària Aigua Sorra Accessos BEGUR Fonda Molt Bona Molt Bo Bo Bo d'aiguablava Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo PALAFRUGELL de Tamariu Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Llafranc Molt Bona Bo Bo Molt Bo del Canadell Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Port Bo Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo del Golfet Molt Bona Molt Bo Bo Bo MONT-RAS del Crit Molt Bona Molt Bo Bo Bo PALAMÓS cala Estreta Molt Bona Molt Bo Bo Bo de Castell Molt Bona Molt Bo Bo Bo de la Fosca Molt Bona Bo Bo Bo cala Margarida Molt Bona Molt Bo Bo Bo Gran de Palamós Molt Bona Bo Bo Bo CALONGE d'es Monestrí Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Sant Antoni Molt Bona Bo Bo Molt Bo de Torre Valentina Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo Cala Cristus-Ses Torretes Molt Bona Molt Bo Molt Bo Moderat CASTELL-PLATJA cala Rovira Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo D'ARO de Platja d'aro Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo SANT FELIU DE GUÍXOLS STA CRISTINA D'ARO TOSSA DE MAR LLORET DE MAR BLANES de sa Conca Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Sant Pol Molt Bona Bo Bo Bo de Sant Feliu Molt Bona Bo Bo Molt Bo dels Canyerets Molt Bona Molt Bo Moderat Bo del Senyor Ramon Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo Cala Salionç Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo cala Giverola Molt Bona Molt Bo Molt Bo Bo de la Mar Menuda Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo de Tossa Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo d'es Codolar Molt Bona Bo Bo Molt Bo de Llorell Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo cala Canyelles Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Lloret Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Fenals Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo de sa Boadella Molt Bona Bo Bo Bo de Santa Cristina Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Sant Francesc Molt Bona Bo Bo Molt Bo de Blanes Molt Bona Bo Bo Molt Bo de Sabanell Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo MALGRAT DE desemb. de la Tordera Molt Bona Molt Bo Moderat Bo MAR de Malgrat Bona Bo Bo Bo STA SUSANNA de Santa Susanna Bona Bo Bo Bo PINEDA DE MAR de Pineda Bona Bo Bo Bo CALELLA de Gran de Calella Molt Bona Bo Bo Bo de Garbí Bona Bo Bo Bo de les Roques Molt Bona Bo Bo Deficient 19

21 Municipis Platges Qualitat Sanitària Aigua Sorra Accessos ST POL DE MAR CANET DE MAR ARENYS DE MAR CALDES D'ESTRAC ST VICENÇ DE MONTALT ST ANDREU DE LLAVANERES MATARO de la Platjola i el Morer Molt Bona Bo Bo Bo de Sant Pol Molt Bona Bo Bo Bo del Grau Molt Bona Bo Bo Bo del Farell Molt Bona Bo Bo Deficient del Molí Molt Bona Bo Bo Deficient de Canet Molt Bona Bo Bo Bo de Cavaió Molt Bona Bo Bo Bo de Cavaió Molt Bona Bo Bo Moderat d'arenys Molt Bona Bo Moderat Moderat de la Riera Molt Bona Bo Bo Bo dels Tres Micos Molt Bona Bo Bo Bo de St. Vicenç de Montalt Molt Bona Bo Bo Bo de S.A. de Llavaneres Molt Bona Bo Bo Bo de Sant Simó Molt Bona Bo Bo Bo del Callao Molt Bona Bo Bo Molt Bo del Varador Molt Bona Bo Bo Molt Bo CABRERA DE MAR de Cabrera Molt Bona Bo Bo Bo VILASSAR DE MAR de Vilassar Molt Bona Moderat Moderat Bo PREMIA DE MAR de Llevant Molt Bona Bo Bo Bo del Pla de l'ós Molt Bona Moderat Bo Bo EL MASNOU d'ocata Bona Bo Bo Bo del Masnou Molt Bona Moderat Moderat Bo MONTGAT de Montgat Molt Bona Bo Bo Bo BADALONA de Badalona Molt Bona Bo Bo Bo ST ADRIA DE BESOS del Parc del Litoral Molt Bona Bo Bo Bo del parc del Nord-est Molt Bona Moderat Deficient Bo BARCELONA de la Nova Mar Bella Bona Bo Bo Bo de la Mar Bella Molt Bona Bo Bo Bo del Bogatell Molt Bona Bo Bo Bo de la Nova Icària Bona Moderat Moderat Bo de la Barceloneta Molt Bona Moderat Moderat Bo de Sant Sebastià Molt Bona Bo Moderat Bo EL PRAT DE LLOBREGAT del Prat Molt Bona Moderat Bo Bo VILADECANS de Viladecans Molt Bona Moderat Moderat Bo GAVA de Gavà Molt Bona Bo Bo Moderat CASTELLDEFELS de Castelldefels Molt Bona Bo Bo Moderat SITGES de les Botigues Molt Bona Bo Bo Bo del Garraf Bona Bo Bo Bo d'aiguadolç Molt Bona Bo Bo Bo dels Balmins Molt Bona Bo Bo Deficient 20

22 Municipis Platges Qualitat Sanitària Aigua Sorra Accessos SITGES VILANOVA I LA GELTRÚ CUBELLES de Sant Sebastià Molt Bona Bo Bo Bo de la Ribera Molt Bona Bo Bo Bo de l'estanyol Molt Bona Bo Bo Bo de la Barra Molt Bona Bo Bo Bo de Terramar Molt Bona Bo Moderat Bo del Far de St. Cristòfol Molt Bona Bo Bo Moderat de Ribes-roges Molt Bona Bo Bo Molt Bo d'adarró Molt Bona Bo Bo Molt Bo de Sant Gervasi Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo Llarga d'ibersol Molt Bona Bo Bo Bo Llarga Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de la Mota de Sant Pere Molt Bona Molt Bo Bo Bo CUNIT de Cunit Molt Bona Bo Bo Moderat CALAFELL de Segur de Calafell Molt Bona Bo Bo Bo de l'estany-mas Mel Molt Bona Molt Bo Bo Bo de Calafell Molt Bona Bo Bo Bo EL VENDRELL de Sant Salvador Molt Bona Molt Bo Bo Moderat de Coma-ruga Molt Bona Molt Bo Bo Bo del Francàs Molt Bona Molt Bo Bo Bo RODA DE BARA de la Costa Daurada Molt Bona Molt Bo Molt Bo Bo de la Punta del Guineu Molt Bona Molt Bo Bo Bo de Roda de Barà Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo CREIXELL de Creixell Molt Bona Molt Bo Bo Bo TORREDEMBARRA dels Muntanyans Molt Bona Molt Bo Bo Bo del Barri Marítim Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo de la Paella Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo ALTAFULLA d'altafulla Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo TARRAGONA de Tamarit Molt Bona Molt Bo Bo Moderat de la Móra Molt Bona Molt Bo Bo Bo Llarga Molt Bona Molt Bo Bo Moderat de la Savinosa Molt Bona Molt Bo Bo Moderat de l'arrabassada Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo del Miracle Molt Bona Molt Bo Bo Bo VILA-SECA dels Prats Molt Bona Molt Bo Deficient Dolent de la Pineda Molt Bona Molt Bo Molt Bo Bo del Racó Molt Bona Bo Bo Bo SALOU cala Crancs Molt Bona Bo Bo Moderat cala Font Molt Bona Bo Moderat Moderat Llarga Molt Bona Bo Bo Bo Capellans Molt Bona Bo Bo Moderat de Llevant Molt Bona Bo Bo Moderat de Ponent Molt Bona Moderat Bo Molt Bo 21

23 Municipis Platges Qualitat Sanitària Aigua Sorra Accessos CAMBRILS MONT-ROIG DEL CAMP VANDELLÒS I L'HOSP. DE L'INFANT L'AMETLLA DE MAR EL PERELLÓ L'AMPOLLA DELTEBRE de Cap de Sant Pere Molt Bona Moderat Moderat Bo de Vilafortuny Molt Bona Bo Bo Bo de l'esquirol Molt Bona Bo Bo Bo del Prat d'en Forés Molt Bona Bo Bo Molt Bo Horta de Santa Maria Molt Bona Moderat Moderat Bo de la Llosa Molt Bona Moderat Bo Bo de l'ardiaca Molt Bona Bo Bo Moderat de la Dorada Molt Bona Bo Bo Moderat de la Pixerota Molt Bona Molt Bo Bo Bo de la Porquerola Molt Bona Molt Bo Bo Moderat de l'estany Gelat Molt Bona Bo Bo Bo cala Vienesos - Platja dels Molt Bona Molt Bo Bo Bo Espenyals Cristall Molt Bona Molt Bo Bo Bo de la Punta del riu Molt Bona Molt Bo Bo Bo de l'arenal Molt Bona Molt Bo Bo Bo del Torn Molt Bona Molt Bo Bo Deficient de l'almadrava Molt Bona Molt Bo Bo Bo de Calafató Molt Bona Bo Molt Bo Moderat de St Jordi d'alfama Molt Bona Molt Bo Molt Bo Moderat cala Forn Molt Bona Bo Molt Bo Deficient de Pixavaques Molt Bona Moderat Bo Bo de l'alguer Molt Bona Bo Bo Bo de l'àliga Molt Bona Bo Moderat Moderat de Santa Llúcia Molt Bona Bo Moderat Bo cala de la Buena Molt Bona Bo Deficient Moderat del Cap Roig Molt Bona Bo Bo Deficient d'avellaners Molt Bona Bo Bo Bo de l'arenal Molt Bona Moderat Bo Moderat de la Marquesa Molt Bona Bo Deficient Moderat de la Bassa d'arena Molt Bona Bo Moderat Moderat de Riumar Molt Bona Bo Bo Moderat del Migjorn Molt Bona Molt Bo Moderat Moderat SANT JAUME D'ENVEJA del Serrallo Molt Bona Bo Deficient Deficient AMPOSTA des. Bassa de la Platjola Bona Bo Moderat Deficient de l'eucaliptus Bona Bo Bo Bo SANT CARLES DE LA del Trabucador Molt Bona Bo Deficient Deficient RÀPITA de l'aluet Molt Bona Bo Deficient Deficient del Parc de Garbí Molt Bona Moderat Bo Bo ALCANAR de les Delícies Molt Bona Bo Bo Bo de la Fàbrica de ciment Molt Bona Bo Bo Bo del Maricel Molt Bona Molt Bo Bo Moderat de les Cases d'alcanar Molt Bona Bo Bo Bo del Marjal Molt Bona Bo Bo Bo 22

24 ANNEX 2. Qualificacions globals de les zones de bany interior controlades a Catalunya l estiu de 2005 Municipis Punt de Control Qualitat Sanitària Aigua Entorn CONCA DE DALT Emb. de Sant Antoni Bona Bo Bo SALÀS DE PALLARS Emb. de Sant Antoni Molt Bona Bo Moderat TALARN Emb. de Sant Antoni Bona Bo Bo CAMARASA Emb. de Camarasa Molt Bona Bo Moderat Riu Segre Molt Bona Bo Bo DARNIUS Emb. de Boadella Molt Bona Bo Bo BANYOLES Estany de Banyoles Bona Bo Bo Estany de Banyoles Molt Bona Molt Bo Bo CLARIANA DE CARDENER Emb. de Sant Ponç Molt Bona Bo Deficient BORREDÀ Riera de Merlès Bona Moderat Moderat OLOT Fluvià Bona Deficient Deficient CORNUDELLA DE MONTSANT Emb. de Siurana Molt Bona Molt Bo Bo VILANOVA DE SAU Emb. de Sau 1 Molt Bona Moderat Bo Emb. de Sau 2 Bona Moderat Moderat 23

25 APARTAT II PROGRAMA DE PREVENCIÓ I NETEJA DE LES AIGÜES LITORALS I LES PLATGES

26 Índex Pàgina 1. Presentació Actuacions en incidències Sòlids flotants recollits Total recollit Tipologia dels sòlids flotants recollits Distribució per demarcació litoral Resum de resultats

27 1. PRESENTACIÓ El Programa de Prevenció i de Neteja de les Aigües litorals i de les Platges s ha desenvolupat, al llarg de 89 dies, des del 15 de juny a l 11 de setembre, dintre del període de la temporada de bany de Els seus objectius han estat: efectuar el control de l estat de la costa; la prevenció i actuació davant de possibles episodis de contaminació que puguin alterar la seva qualitat, i la recollida de sòlids flotants a les aigües litorals i a les platges. La Unitat d Aigües Marines, encarregada de complir els objectius d aquest programa, va crear des del seu inici, l estiu de 2001, el Centre de Coordinació i Control, des d on es dirigeix tota l operativa dels mitjans aeris i de les embarcacions, en funció de les necessitats que dicta la situació del litoral, dia a dia. Dintre de les actuacions del Programa s han realitzat, diàriament, inspeccions aèries de tota la costa catalana per a la detecció d alteracions de la qualitat, principalment les que es poden detectar visualment, com la presència de residus sòlids o altres materials flotants, en general. Com en altres anys, s han distribuït 52 embarcacions de prevenció i neteja al llarg de la costa, de les quals 40 han treballat a línia de costa (majoritàriament, a la zona de bany), i 12, a partir dels primers 500 m, mar enfora. Totes les dades obtingudes durant el programa de prevenció i neteja, tant pel que fa a les observacions de problemàtiques com a les quantitats de sòlids flotants recollits, han quedat emmagatzemades en bases de dades per al seu posterior anàlisi. Les dades relatives a les quantitats de sòlids flotants s han fet públiques, setmanalment, durant la campanya a la pàgina web de l Agència Catalana de l Aigua destinada a la difusió dels resultat obtinguts en els programes que es desenvolupen durant la temporada de bany. 2. ACTUACIONS EN INCIDÈNCIES Durant la campanya d estiu de 2005 el Centre de Coordinació i Control va coordinar i gestionar l actuació dels mitjans tècnics (embarcacions i aeronaus) en un total 192 incidències. Els avisos d incidències s han rebut fonamentalment dels observadors aeris i dels patrons de les embarcacions, que han informat, respectivament, del 24% i del 48% del nombre total d avisos. De la resta, la major part (un 18% del total), han estat comunicades per tècnics d ajuntaments, patronats de turisme, policia local i per vigilants de platges de la Creu Roja, un 5% pels inspectors de platges i tècnics de guàrdies de l Agència i per SASEMAR, particulars i altres. L actuació més freqüent, davant de les incidències, ha estat la recollida de flotants per part de les embarcacions de neteja. Per altra banda, també s han realitzat actuacions de control de les zones afectades i en alguns casos s han efectuat recollides de mostres per determinar la naturalesa de la problemàtica observada (analítiques d hidrocarburs, d escumes, de fitoplàncton, etc). Les incidències més freqüents han estat acumulacions i fileres de sòlids flotants d origen humà (76 incidències), taques d hidrocarburs (33 incidències, la majoria taques de gasoil) i les degudes a restes vegetals terrestres troncs i canyes (30 incidències) (figura 1). 3

28 Classificació en tipologies de les incidències: Sòlids: Acumulacions o fileres de sòlids flotant d origen humà com fustes, plàstics, llaunes... Escumes: Fileres o taques d escumes Troncs i canyes: Restes vegetals d origen terrestre Hidrocarburs i olis: Taques d oli, benzines, quitrà... sobre la superfície de l aigua Decoloracions: Presència a l aigua de materials fins en suspensió que poden tenir diversos orígens (obres, riuades, desembocadures de rius...) i que determinen un canvi de coloració a l aigua. Sanejament: Abocaments ocasionals d aigües residuals per avaries, trencaments d emissaris... Organismes marins: Proliferacions de fitoplàncton, meduses, animals morts, acumulacions de restes vegetals marines... Altres: Materials generats per l home, de grans dimensions, com restes d embarcacions, bidons... També s inclouen dins d aquesta categoria els animals morts no marins TIPOLOGIA INCIDÈNCIES Nombre total: 192 incidències Decoloracions 3% Org.marins 6% Sanejament 5% Altres 6% Sòlids 40% Troncs i canyes 16% Hidrocarburs i olis 17% Escumes 7% Figura 1.- Tipologia de les incidències en les que han actuat els mitjans tècnics 4

29 3. SÒLIDS FLOTANTS RECOLLITS 3.1. Quantitat total L estiu de 2005 les 52 embarcacions de neteja han recollit un total de m 3 de sòlids flotants. Els tipus de sòlids flotants que s han recollit en més quantitat han estat els plàstics (372 m 3 ) i les fustes (naturals i d origen humà, 349 m 3 ) (figura 2). En la taula 1 es detallen les quantitats totals recollides per tipologia i demarcació provincial. Taula 1.- Quantitats totals de les diferents tipologies de sòlids flotants recollits per les embarcacions de litoral i de platges durant l estiu de 2005 EMBARCACIONS DE LITORAL Volum total: m 3 Tipologies (volum en m 3 ) Girona Barcelona Tarragona Total Plàstics Fustes Matèria orgànica Algues Altres Olis i greixos TOTAL EMBARCACIONS DE PLATGES Volum total : m 3 Tipologies (volum en m 3 ) Girona Barcelona Tarragona Total Plàstics Fustes Matèria orgànica Algues Altres Olis i greixos TOTAL TOTES LES EMBARCACIONS Volum total: m 3 Tipologies (volum en m 3 ) Girona Barcelona Tarragona Total Plàstics Fustes Matèria orgànica Algues Altres Olis i greixos TOTAL

30 400 TOTAL ACUMULAT (15 de juny a 11 de setembre) 1135,2 m 3 Volum (m 3 ) Plàstics Fustes Matèria orgànica Algues Altres Olis i greixos Figura 2.- Quantitat total acumulada i tipologia dels sòlids flotants recollits durant l estiu 2005 (del 15 de juny a l 11 de setembre) Com en anys anteriors, la major part dels sòlids flotants han estat recollits per les embarcacions de litoral (69% del volum total de sòlids flotants) (figura 3). Platges 31% Volum total: 1135,2 m³ Litorals 69% Plàstics: 372,1 m ³ 40% Fustes: 349,4 m ³ 27% M at. Orgànica: 160,2 m ³ 13 % 60% 73% 87% 46% Algues: 138,8 m ³ Altres: 112,5 m ³ 20% Olis i gre ixos : 22,2 m ³ 2% 54% 80% 98% Figura 3.- Quantitats relatives de sòlids flotants recollits per les embarcacions de litoral i per les embarcacions de platges durant l estiu 2005 (del 15 de juny a l 11 de setembre) 6

31 3.2. Tipologia Classificació dels sòlids flotants en funció de la seva naturalesa: Plàstics: tot tipus d'objecte fet de plàstic Fustes: Naturals (fulles, branques, troncs, canyes, plantes...) i d origen humà (tota fusta tractada per l'home: pals de la llum, palets, caixes, mobles...) Matèria Orgànica: Bosses de brossa plenes, restes de menjar, peixos morts i altres animals morts Algues: algues i herbes marines Altres: vidre, metall, alumini, paper, cartró, roba, etc. I tot el que estigui fet de diversos materials. Olis i greixos: quitrà, petroli i boles de greix Globalment, entre els sòlids flotants recollits hi ha hagut una clara predominància dels plàstics i de les fustes (naturals i d origen humà) que han acumulat, respectivament, un 33% i un 31% del volum total recollits. A continuació amb quantitats més baixes i similars entre sí, s ha recollit matèria orgànica (14%), algues (12%) i altres sòlids (10%). Els olis i greixos han representant només un 0,1% del volum total (figura 4). Per tant, aproximadament un 60% del volum total de sòlids recollits han estat d origen humà (plàstics, fustes d origen humà i altres sòlids artificials) i el 40% restant d origen natural (principalment restes de vegetals terrestres i marins). TOTES LES EMBARCACIONS: 1135,2 m³ Olis i greixos 0,2% Plàstics 33% Altres 10% Fustes 31% Algues 12% Matèria orgànica 14% EM BARCACIONS DE LITORAL: 783,7 m ³ O lis i greixos Plàs tic s 0,3% 28% Altres 12% A lgues 10% Matèria orgànica 18% Fustes 32% EM BARCACIONS DE PLATGES: 351,5 m ³ O lis i greixos Plàs tic s 0,01% 43% Altres 6% A lgues 18% Matèria orgànica 6% Fustes 27% Figura 4.- Tipologia dels sòlids flotants recollits durant l estiu de 2005 (del 15 de juny a l 11 de setembre) i detall de la seva quantitat relativa respecte al volum total recollit. 7

32 La predominància de plàstics i de fustes entre el sòlids recollits ha estat una característica comuna de les embarcacions de litoral i de les embarcacions de platges, però en aquestes últimes, cal destacar que els plàstics han representat fins a un 43% del volum recollit Distribució per demarcació litoral Les quantitats totals recollides a les tres demarcacions litorals han estat les següents: m 3 a Girona, m 3 a Barcelona i m 3 a Tarragona (figura 5). Això representa que fins a un 45% del volum total recollit, a Catalunya, correspon a la demarcació de Tarragona, un 31% a la de Barcelona i un 24% a la de Girona. Aquest increment en quantitats recollides des de la demarcació de Girona a la de Tarragona, s ha observat en totes les tipologies de sòlids a excepció de les fustes, que han tingut el valor més alt a la demarcació de Barcelona Plàstics Fustes Matèria orgànica GIRONA (268,9 m 3 ) Algues Altres Olis i greixos 3 ) Volum (m Plàstics Fustes Matèria orgànica BARCELONA (348,3 m 3 ) Algues Altres Olis i greixos TARRAGONA (518,0 m 3 ) 0 Plàstics Fustes Matèria orgànica Algues Altres Olis i greixos Figura 5.- Quantitats dels diferents tipus de sòlids flotants recollits a les tres demarcacions litorals durant l estiu 2005 (del 15 de juny a l 11 de setembre) 8

33 Pel que fa la composició tipològica dels sòlids recollits a cada demarcació, s ha observat el següent: A la demarcació de Girona s ha recollit principalment fustes (111.0 m 3 ) i plàstics (78.8 m 3 ), quantitats que corresponen respectivament al 41% i 29% del volum total recollit a aquesta demarcació (figura 5). A la demarcació de Barcelona, s ha recollit principalment fustes (152.1 m 3 ) i plàstics (125.3 m 3 ), quantitats que corresponen respectivament al 44% i 36% del volum total recollit a aquesta demarcació (figura 5). A la demarcació de Tarragona, s ha recollit principalment plàstics (168.0 m 3 ) i algues (122.8 m 3 ), quantitats que corresponen respectivament al 32% i 24% del volum total recollit a aquesta demarcació (figura 5). 4. RESUM DELS RESULTATS Els mitjans tècnics han actuat en 192 incidències. Les més freqüents s han degut a: acumulacions i fileres de sòlids (76 incid.), taques d hidrocarburs i olis (33 incid.) i troncs aïllats i acumulacions de restes vegetals (33 incid.). L estiu de 2005, la quantitat de sòlids flotants recollits ha estat de m 3. Els tipus de sòlids predominants han estat els plàstics (33%) i les fustes (31%), essent aquestes proporcions molt similars a les de les temporades anteriors ( ). Com en anys anteriors, la major quantitat de sòlids ha estat recollida per les embarcacions de litoral que han acumulat un 69% del volum total La quantitat de sòlids flotants recollits als litorals de Girona, Barcelona i Tarragona ha mostrat, també, com en anys anteriors, un increment en sentit nord-sud. A la demarcació de Girona, s han recollit m 3, a la de Barcelona, m 3 i a la de Tarragona, m 3. A la demarcació de Tarragona s han recollit les majors quantitats de tots els tipus de sòlids a excepció de les fustes, que han tingut el màxim valor a la demarcació de Barcelona. Cal destacar també, la gran quantitat de restes vegetals marines que es recullen a la demarcació de Tarragona en comparació a la resta del litoral. 9