BUTLLETÍ INFORMATIU N. 7

Transcripción

1 BUTLLETÍ INFORMATIU N. 7 Període de control: del 19 al 25 de juliol de 2006 METEOROLOGIA Al llarg d aquest període de control els dies han estat assolellats i molt calorosos arribant a temperatures de l ordre dels 40ºC. Els vents han continuat essent febles de component sud al llarg de tota la costa catalana, com el període anterior, excepte el dia 21, que van bufar vents d intensitat moderada de garbí. L estat del mar ha estat bo al llarg de les primeres hores del dia, arribant a marejol de component sud, de forma generalitzada cap al vespre. Al Nord del Cap de Creus s ha arribat a maror amb component nord. QUALITAT SANITÀRIA DE L AIGUA DE BANY Els resultats d aquest període de control han indicat que el 95% de les platges (228 punts de control) han presentat una qualitat sanitària Molt Bona i el 5% Bona (13 punts de control). A les zones de bany interior els resultats han indicat que el 67% de les zones han obtingut una qualitat sanitària Molt Bona (10 punts de control), el 20% Bona (3 punts de control) i un 13% Moderada (2 punts de control). Totes les zones de bany controlades compleixen les exigències de qualitat de la Directiva d aigües de bany 76/160/CE i són aptes pel bany. Els resultats de les analítiques es poden consultar al web de l ACA: TEMPERATURA DE L AIGUA DE BANY DE CADA COMARCA Comarca Tª mínima (ºC) Tª màxima (ºC) Tª mitjana (ºC) Alt Empordà Baix Empordà Selva Maresme Barcelonès Baix Llobregat Garraf Baix Penedès Tarragonès Baix Camp Baix Ebre Montsià Dades obtingudes a través d una mesura diària a la zona de bany de les platges, de les deu del matí a les cinc de la tarda.

2 ESTAT DE LES AIGÜES LITORALS Litoral de la Demarcació de Girona Les aigües de les platges gironines han presentat, en general, un bon aspecte. Puntualment, s han observat acumulacions poc importants de sòlids flotants i taques d escumes. En algunes platges, sobretot, a Sant Pere Pescador, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, ocasionalment, s ha observat la presència d algues surant a l aigua. Destaquem les decoloracions de l aigua degudes a proliferacions de fitoplàncton (algues microscòpiques) a les platges de Castelló d Empúries, de la badia del Ter, a cala Montgó de Torroella de Montgrí, a la Fosca de Palamós i a Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols, donant a l aigua una coloració verd-marronosa. Aquest és un fenomen ben conegut a la zona que s observa tots els estius, i no comporta cap risc sanitari per als banyistes. Algues surant a la platja de Sant Pere Pescador. 25 de juliol de 2006 Proliferacions de fitoplàncton a la platja de la Fosca. 25 de juliol de 2006 Litoral de la Demarcació de Barcelona L aspecte de l aigua d aquestes platges ha estat, en general, bo. A les platges del Maresme s han observat alguns dies escumes i sòlids flotants, però no en quantitats importants. En aquest tram de costa destaquen també proliferacions de fitoplàncton observades a les platges d Ocata del Masnou, Castelldefels i al litoral del Garraf. Litoral de la Demarcació de Tarragona Escumes d origen natural a les platges de Cavaió (Arenys de Mar) i Vilassar de Mar. 19 i 21 de juliol de 2006, respectivament.

3 Litoral de la Demarcació de Tarragona Aigües netes i transparents a la majoria de les platges tarragonines. S han observat sòlids flotants, sobretot plàstics, a les platges entre Roda de Barà i Torredembarra, i en algunes platges entre Cambrils i l Ametlla de Mar. Al port de Tarragona s ha continuat observant una important proliferació de fitoplàncton, ja detectada en les setmanes anteriors i que en algunes ocasions s ha estès cap a les platges de Vila-seca. Destaquen les fileres de restes vegetals i de mucílags observades entre el Delta de l Ebre i el Cap de Salou (veure l apartat d Altres informacions). A les platges del municipi de Deltebre (Marquesa, Bassa d Arena i, sobretot, Riumar) una setmana més es continuen observant, com és habitual en les zones deltaïques, grans quantitats d algues verdes a l aigua i a la sorra i per això la coloració de l aigua s observa tan verdosa. Sòlids flotants amb restes vegetals a la platja de l Esquirol, a Cambrils. 24 de juliol de 2006 Aspecte de la platja de la Marquesa, a Deltebre, amb gran quantitat d algues acumulades a l aigua i a la sorra. 25 de juliol de 2006 Filera de mucílags davant l Hospitalet de l Infant. 26 de juliol de 2006

4 ACTUACIONS DE LES EMBARCACIONS DE PREVENCIÓ I NETEJA Des del 15 de juny al 23 de juliol les embarcacions de prevenció i neteja han recollit un total de 435 m 3 de sòlids flotants, principalment plàstics i fustes: SÒLIDS FLOTANTS RECOLLITS Quantitat (m 3 ) Repartiment en percentatge Plàstics 137,6 31,7 Fustes naturals 38,2 8,8 Fustes home 92,1 21,2 Matèria orgànica (*) 62,1 14,3 Restes de vegetals marins 69,6 16,0 Altres sòlids artificials 34,6 8,0 Olis i greixos 0,3 0,1 Total 434,6 100,0 (*) Majòritàriament escumes (74%) Tant les quantitats totals recollides com les dels diferents tipus de sòlids, són similars als valors mitjans de temporades anteriors. Les dues darreres setmanes s ha incrementat significativament la recollida de restes vegetals marines ALTRES INFORMACIONS Durant aquests darrers dies s estan observant a les aigües litorals i a les platges dels municipis de l'ampolla, l'ametla de Mar, Vandellòs i l'hospitalet de l'infant, Mont-roig del camp, Cambrils i Vila-seca grans taques marronoses-groguenques, d'aspecte gelatinós, que estan causant alarma als banyistes. Les fotografies i mostres recollides pels inspectors de platges de l Agència Catalana de l Aigua de la zona han indicat que es tracta d'una SUBSTÀNCIA MUCILAGINOSA atribuïda a la presència de proliferacions de fitoplàncton (algues microscòpiques), segons informació d'especialistes de l'institut de Ciències del Mar, tot i que encara no es tenen els resultats definitius. Aquest fenomen no és gens desconegut en les nostres aigües ja que altres estius s'han donat casos molt similars. Concretament, l'estiu de 1990, la presència d'aquests mucílags va ser particularment espectacular, afectant inclús al sector pesquer, ja que les xarxes quedaven obturades i això impedia la pesca. Aquests mucílags es va desplaçant i poden acumular-se en llocs determinats, en funció dels corrents marins, i en ells es poden enganxar restes vegetals i/o residus d'origen humà, com plàstics. Aquests dies s'estan donant les condicions idònies perquè es doni aquest fet: altes temperatures i mar bastant tranquil la. Hem d'informar que la presència d'aquests mucílags no suposa cap risc pels banyistes, tot i que degut al seu aspecte i quantitat poden causar alarma.

5 Taca de mucílag a la platja del Torn de l Hospitalet de l Infant. 27 de juliol de 2006 Els dies 24 i 25 de juliol van arribar grans quantitats de peix mort a les platges de Castell, La Fosca de Palamós i a es Monestrí de Calonge, provinents de descarts de vaixells pesquers. Aquest fet s ha produït en diverses ocasions al llarg d aquesta temporada, en diferents platges del litoral català. Recollida de peixos morts arribats a la platja de Castell. 25 de juliol de 2006 Durant aquest període de control la presència de meduses ha estat important en algunes platges dels municipis de Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Gavà, Castelldefels, Sitges i Calafell. S han seguit produint casos d erupcions i irritacions cutànies als banyistes de les platges Sant Vicenç de Montalt, Gavà, Castelldefels i les Botigues de Sitges, tot i que en menor quantitat que la setmana anterior. La millor recomanació en cas de que hi hagin meduses a les platges és NO BANYAR-SE i seguir les indicacions de les banderes que col loquen els serveis de salvament i socorrisme de les platges. Unitat d Aigües Marines Departament de Control de la Qualitat Àrea d Inspecció i Control