Pla de vigilància de la qualitat de les aigües de bany a Catalunya.

Transcripción

1 Pla de vigilància de la qualitat de les aigües de bany a Catalunya. Compliment de la Directiva 2006/7/CE, relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany i del Reial decret 1341/2007 que la transposa Resultats de la temporada de bany del 2011 Període: 14 de juny - 16 de setembre Àrea de Gestió del Medi Novembre de

2 2

3 En aquest document es presenta un resum de les actuacions i resultats més destacats del PLA DE VIGILÀNCIA DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY A CATALUNYA dut a terme per l Agència Catalana de l Aigua durant l estiu del El conjunt de les actuacions del Pla de Vigilància s emmarca dintre de les actuacions de l Àrea de Gestió del Medi. En aquest informe de la temporada de bany del 2011 es recullen i comenten les dades més significatives respecte a: 1) la classificació de la qualitat de les platges i zones de bany interior 2) la vigilància aèria del litoral 3) el seguiment de les poblacions de meduses a les platges 4) els fenòmens i fets destacables de la temporada de bany Finalment, es presenta una resum dels resultats de la Temporada de Bany i s annexa el llistat de la classificació de les aigües de bany corresponent al

4 4

5 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ PRESENTACIÓ DE LES ACTIVITATS DUTES A TERME METEOROLOGIA, ESTIU CLASSIFICACIÓ DE LES AIGÜES DE BANY: PLATGES CLASSIFICACIÓ DE LES AIGÜES DE BANY: ZONES DE BANY INTERIOR RESULTATS DE LA VIGILÀNCIA AÈRIA SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE MEDUSES A LES PLATGES FENÓMENS I FETS DESTACABLES DE LA TEMPORADA DE BANY RESUM ANNEX: Resultats de la classificació de les aigües de bany, estiu

6 6

7 1 INTRODUCCIÓ L Agència Catalana de l Aigua realitza durant la temporada de bany el Pla de vigilància de la qualitat de les aigües de bany a Catalunya, que té per objecte la vigilància, la gestió i la informació de la qualitat de i les aigües de bany, tant costaneres com continentals. En el Pla estan integrats el Programa de vigilància i informació de l estat de les platges, el Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals, el Programa de vigilància de fitoplàncton tòxic i nociu i el Programa de vigilància, recerca i seguiment de les poblacions de meduses a les platges, i tots ells es realitzen de forma coordinada des de la Unitat de Caracterització i Control d Aigües Costaneres del Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics de l Àrea de Gestió del Medi. A diferència d anys anteriors, el Programa de vigilància i informació de l estat de les platges s ha efectuat gairebé exclusivament amb recursos propis de l ACA i no s ha gaudit del servei d embarcacions de neteja. El present document, que conté els resultats més destacats de la temporada de bany del 2011, es publica al web de l ACA. 2 PRESENTACIÓ DE LES ACTIVITATS DUTES A TERME Programa de vigilància i informació de l estat de les platges Inici: any 1990 Període d execució 2011: 20 de juny a 16 de setembre Activitat principal: control de la qualitat de les aigües de bany Mitjans humans: tècnics de la Unitat de Caracterització i Control d Aigües Costaneres Xarxa de control: 248 punts de control a 220 platges al llarg de tota la costa; 12 punts de control de zones de bany continentals. Equip inspectors: Tècnics de les delegacions territorials de l ACA Laboratori intern: ACA Laboratori extern: Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Durant l estiu del 2011, i per primera vegada des de la creació del Programa l any 1990, l ACA ha dut a terme les actuacions de vigilància i control de les aigües de bany amb recursos propis i solament s ha mantingut un servei extern d anàlisis amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, per a casos específics d episodis puntuals de contaminació i per controls extres durant caps de setmana i/o dies festius. Les tasques relatives a les inspeccions i recollida de mostres les han efectuat els inspectors de les delegacions de l ACA a Girona, Lleida, Barcelona, Tarragona i Terres de l Ebre i totes les analítiques programades de les aigües de bany litoral s han realitzat al laboratori de l ACA. En el nou plantejament del Programa de platges del 2011, motivat per un ajust pressupostari, s ha restringit el nombre d inspeccions a les platges i també la freqüència del control analític de 7

8 la qualitat de les aigües de bany, que ha passat de 17 campanyes de mostreig en anys anteriors, a 9 al Tot i això, s han pogut assolir els controls obligatoris que marca el Reial Decret 1341/2007 i s ha fet la tramesa pública de la informació als ajuntaments costaners i al web, mantenint els mateixos formats que en temporades de bany anteriors: qualificació temporal de la qualitat de les aigües de bany i publicació periòdica de butlletins informatius. L adaptació del Programa als nous requeriments implantats durant el 2011 s ha dut a terme des de la Unitat de Caracterització i Control d Aigües Costaneres que, com cada any, ha estat la responsable de coordinar i dirigir totes les tasques de control i d informació durant la temporada de bany. Les tasques de col laboració realitzades per les delegacions territorials i pel laboratori d anàlisis, han estat fonamentals per a la bona execució del Programa de platges, i la predisposició de tot el personal tècnic de l ACA que hi ha participat ha estat extraordinària. Inspeccions visuals Control analític Laboratori La xarxa de vigilància del 2011 ha estat pràcticament la mateixa que la de l estiu anterior, amb els mateixos punts de control tant per a les platges (248) com per a les zones de bany interior (12). El nombre total de platges s ha incrementat en dos (de 218 ha passat a 220) perquè la platja de Malgrat (amb dos punts de mostreig) s ha subdividit en: Malgrat Centre i platja del Astillero i la platja de la Barceloneta, s ha subdividit en: platja del Somorrostro i platja de la Barceloneta. Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals Inici: any 2001 Període d execució 2011: 83 dies consecutius, des del 14 de juny fins al 4 de setembre Activitat principal: vigilància i prevenció de la qualitat de les aigües litorals i les platges Dos vols diaris: ruta nord i ruta sud Horaris vols: 09:30 12:00 h ; 13:00 14:00 h Mitjans tècnics i humans: 1 avioneta, (2 pilots i 4 observadors) Àmbit d actuació: tota la costa catalana Empresa de serveis: Infinit Air, S.L. (avioneta) Amb una avioneta s ha inspeccionat diàriament l estat de les aigües costaneres, amb l objectiu de fer un seguiment de la seva qualitat visual i detectar possibles afeccions motivades per factors naturals (escumes, decoloracions, taques de fitoplàncton...) o antròpics (abocaments de terra a mar, averies dels sistemes de sanejament, taques d hidrocarburs, sòlids...). Aquest servei permet la inspecció del medi de manera eficient i detectar possibles focus de contaminació que poden afectar la qualitat de l aigua. 8

9 Sabadell Avionetta Cessna 172 In ntroducció de dades d 2 rutes de vol ma de vigillància de fiitoplàncton n nociu i tò òxic Program Inici:: any 2000 Perío ode d execu ució 2011: tots t els messos de l any y i intensiu durant d l estiu Activvitat principa al: control i seguiment de les proliferacions de fitoplànctton Àmb bit d actuació ó: tota la co osta catalan na Servvei extern: Grup G de Prrocessos Littorals i Fito oplàncton tò òxic del Departament de d Biologia a Marina i Ocean nografia (In nstitut de Ciències C de el Mar - Consell C Sup perior d Investigacionss Cien ntífiques, ICM-CSIC) Durant la temporad da de bany s ha portat a terme a tota t la costa a catalana e el seguimen nt continuatt de les proliferacions d algune es espèciess de fitoplà àncton (micrroalgues qu ue viuen a les aigüess mariness i continen ntals) que poden p afecttar la qualitat de les aigües a de bany i els ecosistemess marins. Les proliferacions de fitoplàncton n són un fenomen natu ural i freqüe ent en algun nes platgess durant l'estiu i, en la l majoria dels d casos, només form men taques acolorides a l'aigua i no n suposen n anyistes. Ta anmateix, en e cas de detecció d alguna espè ècie tòxica, es disposa a cap riscc per als ba d'un pro otocol d'actu uació per co ontrolar l ep pisodi i inforrmar la pobllació. Durant l estiu del s ha prrioritzat el control c a zon nes d elevatt risc. Microalgues planctòniques p Detecció ó de proliferacions de fitoplàncto on a les zones de bany Co ontrol preventiu u de proliferac cions en aigües s portuàries 9

10 Programa de vigilància, recerca i seguiment de les poblacions de meduses a les aigües litorals Inici: any 2007 Període d execució 2011: durant tot l any i intensiu durant la temporada de bany. Activitat principal: seguiment de la presència de meduses a les platges i aigües litorals. Àmbit d actuació: tota la costa catalana. Servei extern: Grup de Plàncton Gelatinós del Departament de Biologia Marina i Oceanografia (ICM -CSIC). L any 2011 les dades s han obtingut a partir de les tasques d observació i vigilància aèria realitzades per l equip de l ICM-CSIC amb l avioneta de l ACA i de les tasques de vigilància efectuades pels serveis de Salvament i Socorrisme d alguns ajuntaments, que han col laborat amb l ACA i l ICM en el Programa (27 ajuntaments han tramés diàriament les dades d observació de meduses de les seves platges). Observació de meduses a les zones de bany Estudi dels cicles biològics Informació pública Pel que fa a la tramesa de dades als ajuntaments i a la publicació de resultats al web, s han mantingut els mateixos formats dels anys anteriors. S han fet 9 classificacions puntuals de la qualitat de les platges (27/06, 30/06, 15/07, 22/07, 04/08, 11/08, 25/08, 01/09 i 15/09) i 5 de la qualitat de les zones de bany interior. Així mateix, s han publicat 10 Butlletins informatius: 1 al mes de juny, 4 al juliol, 4 a l agost i 1 al setembre. 10

11 3 METEOROLOGIA Temperatura i precipitacions L estiu de 2011 ha estat significativament diferent al de 2010 tant pel que fa a la temperatura ambiental com a les precipitacions: Termomètricament, el mesos de juny i juliol han estat frescos, o fins i tot freds, en general, a tot el litoral (Figura 1). El mes d agost ha estat normal i el mes de setembre ha estat un mes molt càlid, fins i tot més càlid que el juliol, fet que no és habitual. Pel que fa a la pluviometria, ens trobem que durant l estiu 2011 les precipitacions han estat molt irregulars al llarg de l estiu i no s han distribuït de manera uniforme en el territori costaner. La temporada ha estat marcada per les pluges de la primera quinzena de juny, però sobretot les de juliol, al litoral nord i central (Figura 2). Els mesos d agost i setembre, en canvi, han estat secs, tot i que no tant com l estiu de 2007, en plena sequera. Geogràficament, tal i com es pot apreciar al mapa de la dreta de la Figura 1, la distribució de pluges ha estat diferent: la meitat nord del litoral ha acumulat una quantitat de pluja superior a la mitjana, en canvi, a la meitat sud ha estat inferior a la mitjana. Els episodis de precipitació més importants de l estiu s han produït els dies 26 i 30 de juliol. Barcelona va ser el municipi que va acumular més pluja en un sol dia, durant l estiu (90 mm el 30 de juliol). En relació al vent, l estiu ha estat molt poc ventós i el més destacat van ser les fortes ventades durant el temporal del 30 de juliol al litoral central. Figura 1 Mapes de precipitació acumulada durant l estiu de 2011 i de percentatge d aquesta precipitació respecte a la mitjana climàtica (no inclouen el mes de setembre) Precipitació acumulada (mm) Estiu 2011 % precipitació acumulada respecte a la mitjana climàtica. Estiu

12 Figura 2 Calendari mensual de la pluja diària acumulada, per demarcació litoral Inapreciable : <0,1 Minsa: 0,1 5mm Poc abundant: 5 20 mm. Abundant: mm Molt abundant: mm Extremadament abundant: > 100 Temperatura de l aigua de bany La temperatura de l aigua de bany s ha mesurat en cada visita d inspecció a cada punt de mostreig (248 punts), a diferents hores, normalment al matí i migdia. Enguany, com a conseqüència de la reducció del nombre d inspeccions a les platges, el registre de dades de temperatura ha estat significativament menor. Les temperatures mitjanes s han calculat a partir d un registre de dades obtingudes al llarg de l estiu ( l estiu de 2010). 12

13 Temperatures de l aigua de bany a les platges per comarca (mínimes, mitjanes i màximes), temporada de bany 2011 (Període: 20 de juny 15 de setembre) Comarca T mínima (ºC) T mitjana (ºC) T màxima (ºC) Alt Empordà 17,0 21,6 25,5 Baix Empordà 20,0 22,0 25,5 Selva 20,0 21,8 25,0 Maresme 18,0 22,6 27,0 Barcelonès 20,0 23,4 26,0 Baix Llobregat 21,5 24,8 28,5 Garraf 21,0 25,3 28,5 Baix Penedès 22,0 24,4 29,0 Tarragonès 19,0 24,7 28,5 Baix Camp 21,0 24,7 27,0 Baix Ebre 20,0 24,8 28,0 Montsià 21,0 25,1 31,0 En el gràfic de la Figura 3 s observa que la temperatura de les aigües de bany augmenta en direcció nord sud. Les temperatures mitjanes han oscil lat entre els 21,6 ºC a l Alt Empordà i els 25,1 ºC al Montsià. A l estiu del 2010, les temperatures mitjanes van ser un una mica inferiors. Figura 3 Representació de les temperatures mínimes, mitjanes i màximes per comarca (Període: 20 de juny 15 de setembre) Temperatura de l'aigua de bany ºC T mínima (ºC) T mitjana (ºC) Alt Empordà Baix Empordà Selva Maresme Barcelonès Baix Llobregat Garraf Baix Penedès Tarragonès Baix Camp Baix Ebre Montsià En relació a les variacions de temperatura mensuals de l aigua de bany (Figura 4) s observa que, a diferència d anys anteriors, les temperatures del juliol ser similars a les del juny i no van augmentar fins a l agost. Al setembre, la temperatura de l aigua de bany es va mantenir molt similar BAIX a la EBRE de l agost, fet poc habitual ja que normalment al setembre l aigua de mar a la zona de bany ja es torna a refredar. 13

14 Figura 4 Representació de la temperatura mitjana mensual per comarca (Període: 20 de juny 15 de setembre) Temperatura mitjana mensual Temperatures (ºC) 29,0 27,0 25,0 23,0 21,0 19,0 17,0 15,0 Juny Juliol Agost Setembre Comarques 4 CLASSIFICACIÓ DE LES AIGÜES DE BANY: PLATGES Per a la classificació i estat de la qualitat de les aigües de bany corresponent al 2011, s han considerat per primera vegada les dades conjuntes de 4 temporades de bany (2008, 2009, 2010 i 2011) tal i com ho estableix la Directiva 2006/7/CE, que entrà en vigor al Figura 5 Resultats globals de qualitat de les platges a Catalunya, estiu ,7% 1 0,5% Excel lent Bona Suficient ,8% Els resultats indiquen que el 97% de les platges ha obtingut una qualitat, un 3% Bona i només una platja s ha qualificat de Suficient (Figura 5). Totes les platges han assolit els objectius de qualitat de la Directiva d aigües de bany ja què cap d elles s ha qualificat d Insuficient al 2011, i s ha assolit el 100% de compliment de la Directiva, fet que es ve repetint des de l estiu del

15 La platja del Parc del Nord-est, a Sant Adrià de Besòs, és l única platja que ha obtingut la categoria de Suficient i ha empitjorat respecte l any anterior. Les pluges de l estiu i la influència del riu Besòs (amb un increment significatiu del cabal) han estat, molt probablement, les causes d aquesta davallada en la classificació. Les platges de qualitat Bona (6 platges) o qualitat suficient (1 platja) han estat aquelles que s han vist afectades per episodis de pluges i/o per aportacions d aigües dolces de rius, recs o rieres, fet que es dóna tots els estius de forma variable, en funció de la meteorologia. Les platges no qualificades d excel.lents són les de la taula adjunta. Municipi Platja Qualitat microbiològica L Escala del Rec BONA Pals del Grau BONA Arenys de Mar de la Picòrdia BONA Sant Adrià de Besòs del Parc del Litoral BONA Sant Adrià de Besòs del Parc del Nord-est SUFICIENT Deltebre de la Bassa de l Arena BONA Deltebre de Riumar BONA Figura 6 Resultats per demarcacions litorals, estiu 2011 (Directiva 2006/7/CE) Girona 97,5% (77) Barcelona 2,5% (2) 95,6% (65) Tarragona (71) 97,3% (1) 1,5% 2,9% (2) 2,7% (2) Bona Suficient 15

16 Tal i com indiquen les gràfiques de la Figura 6, els resultats de la qualitat de les aigües de bany són força homogenis en les tres demarcacions litorals, i no hi ha diferències significatives quant a les proporcions de platges classificades com a s i Bones. Respecte a la categoria Suficient, com s ha comentat, únicament una platja del litoral de Barcelona ha obtingut aquesta categoria: la del Parc del Nord-est, a Sant Adrià de Besòs. Comparació dels resultats respecte a anys anteriors Els resultats de l any 2011 han estat molt similars als del 2010 pel que fa al nombre de platges de qualitat i Bona i, respecte a temporades de bany anteriors, els resultats també s han mantingut molt estables. Des del 2004, la proporció de platges s sempre ha estat superior al 91% i en els darrers 3 anys, superior al 95%. Com s ha comentat anteriorment, per primer cop la valoració de les platges s ha efectuat considerant les dades conjuntes dels darrers 4 anys i els resultats s han mantingut molt estables, tot i aplicar els criteris de valoració de la nova Directiva. CATALUNYA: Comparació Qualitat Microbiològica Any 2011 Any 2010 Platges Proporció Platges Proporció EXCEL LENT % % BONA 6 2.7% 8 3.7% SUFICIENT 1 0.5% 1 0.5% INSUFICIENT TOTAL % % GIRONA: Comparació Qualitat Microbiològica Any 2011 Any 2010 Platges Proporció Platges Proporció EXCEL LENT % % BONA 2 2.5% 2 2.5% SUFICIENT INSUFICIENT TOTAL % % 16

17 BARCELONA: Comparació Qualitat Microbiològica Any 2011 Any 2010 Platges Proporció Platges Proporció EXCEL LENT 65 95,6% 62 94% BONA 2 2.9% 3 4.5% SUFICIENT 1 1.5% 1 1.5% INSUFICIENT TOTAL % % TARRAGONA: Comparació Qualitat Microbiològica Any 2011 Any 2010 Platges Proporció Platges Proporció EXCEL LENT % % BONA 2 2.7% 4 5.5% SUFICIENT INSUFICIENT TOTAL % % 5 CLASSIFICACIÓ DE LES AIGÜES DE BANY: ZONES DE BANY INTERIOR Per a la classificació i estat de la qualitat de les aigües de bany continentals corresponent al 2011 també per primera vegada s han tingut en compte les dades conjuntes de 4 temporades de bany (2008, 2009, 2010 i 2011). Figura 7 Resultats globals de la qualitat de les zones de bany interior a Catalunya, estiu 2011 (Directiva 2006/7/CE) (11) 91,7% Suficient (1) 8,3% Qualitat microbiològica de l aigua Zones Any 2011 Any 2010 % Zones % EXCEL LENT 11 91,7% 10 83,3% BONA ,7% SUFICIENT 1 8,3% - - INSUFICIENT CONFORMITAT % % 17

18 Igual que al 2010, i com en anys anteriors, la major part de les zones de bany interior són de qualitat i totes elles són conformes amb la Directiva 2006/7/CE relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany (figures 7 i 8). Figura 8 Resultats de les zones de bany interior a l estiu 2011 Emb. St Antoni 3 Emb. St Antoni 1 Emb. St Antoni 2 Riu Segre Emb. de St. Ponç Emb. de la Baells Emb. de Boadella Estany de Banyoles 2 Estany de Banyoles 1 Emb. de Sau 1 Emb. de Sau 2 Emb. de Siurana Suficient 6 RESULTATS DE LA VIGILÀNCIA AÈRIA DE LES AIGÜES LITORALS El període de vigilància aèria ha estat del 14 de juny al 4 de setembre i ha comptat amb 83 dies d inspecció continuats. Cada dia, entre les 9 i les 15 hores, s han efectuat dos vols d inspecció des de l aeroport de Sabadell: un vol de ruta nord (fins a Portbou) i l altre de ruta sud (fins a Alcanar). El nombre de vols efectuats, en total, ha estat de 162, i la mitjana d hores de vol ha estat de 3,5 hores/dia. En el 95% dels dies d inspecció, l aspecte visual de les aigües costaneres s ha qualificat de Molt Bo o Bo, i aquests resultats han estat similars als dels altres estius (Figura 9). Durant el 2011 també s ha observat que és al litoral de Barcelona on s observen amb més freqüència aigües d aspecte moderat. A la Figura 10, es mostren imatges de les aigües litorals al llarg del litoral BAIX de Catalunya, EBRE amb l aspecte de l aigua Molt bo i sense afeccions. 18

19 Figura 9 Valoració de la qualitat visual de les aigües litorals durant l estiu del 2011 Els gràfics mostren la proporció de dies en què s ha observat cadascuna de les tres valoracions de qualitat (Molt bo, Bo i Moderat) Global Catalunya 83 dies inspecció Girona 74 dies inspecció Barcelona 82 dies inspecció Tarragona 77 dies inspecció Figura 10 Fotografies de trams de costa amb aigües d aspecte visual Molt bo ALT EMPORDÀ Platja BAa IX de EBRE la Farella. Llançà. 11/07/2011 BAIX EMPORDÀ Platja de Canadell.Cadaquès.11/07/

20 LA SELVA Cala Canyelles. Cadaquès. 11/07/2011 MARESME Platja del Grau. St. Pol de Mar. 22/08/2011 BARCELONÈS Platja del Somorrostro. Barcelona. 22/08/2011 BAIX LLOBREGAT Platja de Castelldefels.Castelldefels.21/06/2011 GARRAF Platja de St. Sebastià. Sitges. 28/07/2011 BAIX PENEDÈS Platja de St. Salvador. El Vendrell. 18/08/

21 TARRAGONÈS Platja del Barri Marítim. Torredembarra. 20/07/2011 BAIX CAMP Platja de Vilafortuny.Cambrils.29/06/ /2011 Platja de Xelin. L Ametlla de Mar MONTSIÀ Platja de Maricel.Alcanar.01/09/2011 Durant l estiu del 2011 s ha observat, com altres anys, que la qualitat visual de les aigües es veu afectada, majoritàriament, per factors d origen natural. S han pogut observar de l ordre de afeccions, de les quals el 87% han estat motivades per factors naturals, com es comentava anteriorment, (pluges, temporals de mar, proliferacions de fitoplàncton, etc) i el 13%, per causess antròpiques (abocaments de terra a mar, avaries dels sistemes de sanejament, vessaments d hidrocarburs, sòlids flotants, etc). La majoria de les afeccions, tantt naturals com antròpiques, han estat lleus o molt lleus (veure fotografies de les figures 11 i 12). Per altra banda, a la Figura 13 s avalua la naturalesa de les afeccions observades (naturals o antròpiques) a les tres demarcacions litorals. 21

22 Figura 11 Fotografies de trams litorals amb l aspecte afeccions d origen natural Aigües tèrboles per pluges Torroella de Montgrí. Riu Ter. 27/07/11 Aigües tèrboles per onatge Proliferacions de fitoplàncton Platja de Calafell. 06/07/11 Taques d escumes i mucílags Platja Gran de Pals.11/07/11 Platja d Ocata (El Masnou). 22/06/11 Figura 12 Fotografies de trams litorals amb afeccions d origen humà (antròpiques) Taques d hidrocarburs lleugers Platja de la Rubina. Roses. 26/07/11 Platja de Platja d Aro. 30/07/11 22

23 Acumulacio ons de resid dus sòlids antròpics a Platja de d Riudecanyyes. Mont-roig del Camp. 14/06/11 Montgat. 28/08/11 2 Aigües tèrboles pe er obres al litoral Llançà à. 22/06/11 L Ampolla a. 17/06/11 Els tipus d afeccions que s ha an observatt amb majo or freqüènciia han esta at les aigües s tèrboles i oses com a conseqüè ència dels frreqüents ep pisodis de pluges p que s han regis strat durantt marrono l estiu del d 2011 i també per p l efecte e de l onattge, amb una propo orció d obse ervació de e decolora acions natu urals del 47 7% respectte al total d afeccions d. L observa ació de form macions de e taques d escumess o mucílag gs naturalss ha estat d un 20%; les colorracions anò òmales perr acions de fiitoplàncton,, un 15% i la presènciia de restess vegetals tterrestres i marins, un n prolifera 5%. Perr altra band da, i pel que e fa a les affeccions an ntròpiques, la l proporció ó per sòlids flotants ha a estat de el 9%, per hidrocarbur h rs, del 3%, per obres al a litoral, l 1% i per avvaries de sanejament,, menys de d l 1% (Fig gura 14). Aquesta a distribució ó percentua al de les diferents tipologies d afeccions ob bservades al 2011 éss molt sim milar a la de e l estiu del 2010, pel que q fa a les s afeccions d origen na atural. Ara bé, pel que e fa a les afeccions d origen hu umà, s han observat moltes m menyys afeccionss com a con nseqüència a a que al 2011 n hi ha hagut molt poques. En n relació a la presència de sòlidss d obres al litoral, ja burs lleugerrs, no s han n observat diferències d significative es respecte e antròpiccs i taques d hidrocarb a l estiu u del

24 Figura 13 Naturalesa de les afeccions observades en les inspeccions aèries a les aigües litorals Nombre total d observacions: afeccions Afeccions d origen natural: 1) Aigües marronoses i tèrboles per l efecte de les pluges, la influència de les desembocadures de rius o l onatge; 2) coloracions anòmales de l aigua per proliferacions de fitoplàncton, 3) formacions d escumes i mucílags, 4) acumulacions de restes de vegetals terrestres i marins i animals morts. Afeccions d origen humà: Residus sòlids antròpics, taques d hidrocarburs, aigües tèrboles per obres al litoral, avaries de sanejaments i altres. En general, a les tres demarcacions litorals s han observat els mateixos tipus d afeccions i a totes elles les afeccions causades per factors naturals han estat les majoritàries. A les aigües litorals de Girona s han vist principalment proliferacions de fitoplàncton i taques d hidrocarburs lleugers i, en canvi, s han vist menys afectades per aigües tèrboles (per pluges i onatge) que les del litoral de Barcelona i Tarragona. La major freqüència de taques d hidrocarburs lleugers a Girona s atribueix a l intens trànsit d embarcacions esportives que hi ha durant l estiu en aquest tram de costa. Per altra banda, la menor afecció per pluges, riuades i mala mar que es dóna a les comarques del litoral de Girona s atribueix a factors mediambientals vinculats a les característiques hidrogràfiques i geomorfològiques dels fons marins (Figura 14). 24

25 Figura 14 Distribució de les afeccions per tipologia en el conjunt del litoral català i a les tres demarcacions litorals 1% TOT CATALUNYA Nombre total d observacions: afeccions 15% 1% 4% 9% 3% 20% 0, 1% 0,2% 47% Afeccions naturals Decoloracions naturals Escumes Proliferacions fitoplàncton Restes vegetals terrestres Restes vegetals marines Afeccions d origen humà Sòlids Hidrocarburs i olis Decoloracions per obres Sanejament Altres Demarcació de Girona Demarcació de Barcelona Demarcació de Tarragona Nombre total d observacions: 491 afeccions 0, 1% 2% 0,2% Nombre total d observacions: 1534 afeccions 0,1% 0, 1% 2% 0,2% Nombre total d observacions: 1074 afeccions 0, 1% 0,4% 2% 0,2% 1% 6% 10% 21% 1% 10% 3% 9% 54% 9% 0,1% 8% 18% 50% 28% 32% 21% 13% Per altra banda, i en relació al nombre d afeccions observades durant l estiu del 2011 (Figura 15), s observa que hi ha una diferència destacada entre les demarcacions de Barcelona i Tarragona, respecte a la de Girona, fet que normalment s observa tots els estius. Aquesta diferència es déu bàsicament a que les afeccions causades per factors naturals són molt més nombroses i freqüents al litoral de Barcelona i Tarragona, mentre que el nombre d afeccions d origen humà és bastant similars a les tres demarcacions litorals (Figura 15) 25

26 Figura 15 Distribució de les afeccions per tipologia en el conjunt del litoral català i a les tres demarcacions litorals Nombre d afeccions d origen natural (total: 2706 observacions) Girona Barcelona Tarragona Restes vegetals marines Restes vegetals terrestres Proliferacions fitoplàncton Escumes Decoloracions naturals Nombre d afeccions d origen humà (total: 393 observacions) Girona Barcelona Tarragona Altres Sanejament Decoloracions per obres Hidrocarburs i olis Sòlids Per conèixer la distribució al llarg de la costa de les afeccions observades durant l estiu, es presenten uns mapes (Figura 16) relatius a les afeccions motivades per: aigües tèrboles, proliferacions de fitoplàncton, escumes i mucílags, hidrocarburs i sòlids antròpics. En cadascun d aquests mapes s expressa el nombre de dies en què s ha observat un tipus d afecció a cada municipi litoral, durant tota la temporada. Aquesta dada es compara respecte a la mitjana de tots els municipis. Les afeccions d origen natural han estat les més observades, com ja s ha comentat, amb una distribució molt àmplia al llarg de la costa. Entre elles destaca especialment l observació d aigües tèrboles marronoses per pluges o onatge, amb una mitjana d observació de 10 dies per temporada i municipi; alguns municipis de Barcelona i Tarragona han superat clarament, però, aquesta mitjana. Per altra banda, la mitjana d observació de sòlids a les aigües ha estat de 3 dies per temporada i municipi; a les comarques del Maresme, Garraf i Tarragonès alguns d ells han superat aquesta mitjana. Pel que fa a les taques d hidrocarburs, la seva distribució no és tant general a la costa catalana i la mitjana d observació ha estat d 1 dia per temporada i municipi. 26

27 Figura 16 Representació dels trams litorals en els què s han observat des de l aire afeccions d origen natural i d origen humà durant l estiu del 2011 AFECCIONS D ORIGEN NATURAL > 2 x mitjana mitjana < mitjana 1/2 mitjana Mitjana: 10 dies/municipi/temporada Baix Ebre Aigües tèrboles a causa de pluges o per onatge Baix Camp Barcelonès Baix Llobregat Garraf Baix Penedès Tarragonès Sitges Vilanova i la Geltrú El Vendrell Calafell Altafulla Roda de Barà CambrilsTarragona Creixell Maresme La Selva Sant Adrià de Besòs Alt Empordà Baix Empordà Baix Ebre Baix Camp > 2 x mitjana > mitjana mitjana < 1/2 mitjana Mitjana: 4 dies/municipi/temporada L Ampolla Deltebre Proliferacions de fitoplàncton Barcelonès Baix Llobregat Garraf Baix Penedès Tarragonès Sitges Vilanova i la Geltrú Cubelles Vila seca Cambrils Maresme La Selva Alt Empordà Baix Empordà Castelló d Empúries Torroella de Montgrí Pals Palamós > 2 x mitjana mitjana < mitjana 1/2 mitjana Mitjana: 5 dies/municipi/temporada Baix Ebre Baix Camp Escumes i mucílags Barcelonès Baix Llobregat Garraf Baix Penedès Tarragonès Sitges Tarragona Salou Vandellòs i l Hosp. l Infant Maresme La Selva Alt Empordà Baix Empordà Sant Pol de Mar Arenys de Mar St. Andreu de LLavaneres Mataró Premià de Mar Sant Feliu de Guíxols Montsià Montsià Montsià AFECCIONS D ORIGEN HUMÀ Alt Empordà > 2 x mitjana mitjana Mitjana: 1 dia/municipi/temporada Baix Ebre Baix Camp Hidrocarburs Barcelonès Baix Llobregat Garraf Baix Penedès Tarragonès Sitges Vilanova i la Geltrú L Ametlla de Mar Tarragona Alt Empordà Baix Empordà Roses Castelló d Empúries Sant Pere Pescador Torroella de Montgrí Palafrugell Palamós La Selva Castell Platja d Aro Tossa de Mar Maresme Lloret de Mar Blanes Calella Arenys de Mar Mataró Baix Ebre Baix Camp > 2 x mitjana > mitjana mitjana < 1/2 mitjana Mitjana: 3 dies/municipi/temporada Sòlids antròpics Barcelonès Baix Llobregat Garraf Baix Penedès Tarragonès Sitges Roda de Barà Torredembarra Tarragona Barcelona Maresme La Selva Baix Empordà Arenys de Mar Mataró Vilassar de Mar Badalona Montsià Montsià 27

28 7 P OBSERVACIÓ DE MEDUSES A LES PLATGES Es disposa de les dades facilitades pels serveis de salvament i socorrisme dels Ajuntaments que han participat, com anys anteriors, en el Programa de vigilància, recerca i seguiment de les proliferacions de meduses i de les dades de les inspeccions aèries. Informació facilitada pels Ajuntaments A l estiu del 2011, han col laborat 27 Ajuntaments en la recollida de dades de presència o absència de meduses a les platges de Catalunya, ja sigui a través dels seus serveis de salvament i socorrisme o per altres vies. Els ajuntaments participants han estat, de nord a sud: Palamós, Calonge, Castell-Platja d Aro, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, El Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sitges, Cunit, Calafell, Roda de Barà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Salou, Mont-Roig del Camp-Miami Platja, Vandellòs i l`hospitalet de l Infant i Alcanar. S'han rebut un total de registres d informació, dels quals 682 han estat de presència de meduses, que correspon a un 22%. Figura 17 Nombre total de registres, amb i sense presència de meduses, mes a mes. Absència de meduses Presència de meduses Pel que fa a les espècies de meduses observades a les platges durant la temporada 2011 (Fig. 18), l espècie més abundant ha estat Rhizostoma pulmo (413 registres), seguida a molta distància de Pelagia noctiluca (31 registres), Cotylorhiza tuberculata (27 registres), Velella velella (25 registres), Aequorea forskalea (7 registres), Aurelia aurita (6 registres) i finalment Physalia physalis (són els primers dos registres de presència d'aquesta última espècie a la costa Catalana). El nombre d'observacions de meduses en les que no ha estat possible identificar l espècie correspon a 171 registres. 28

29 Figura 18 Espècies de meduses observades durant la temporada 2011 A la Figura 19 es pot observar la dinàmica de les espècies durant els mesos d estiu. Figura 19 Espècies de meduses observades per mes, estiu 2011 Observacions de meduses durant les inspeccions aèries Dintre del període en què s ha efectuat el servei d observació i vigilància aèria (del 23 de juny fins el 4 de setembre) s han efectuat 42 vols en els què hi han participat l equip de Plancton Gelatinós de l ICM-CSIC, que col labora amb l ACA en el marc del Programa. Les tasques d observació i quantificació de meduses des de l aire s han dut a terme amb l ajut d una càmera incorporada a l avioneta, connectada a un ordinador per al processament automatitzat de les dades. D'aquests 42 vols, 25 d'ells s'han realitzat a la ruta nord, començant al Besòs i acabant a Portbou, i els 17 restants, a la ruta sud, des de Castelldefels fins a Les Cases d Alcanar. El nombre d'observacions de meduses va anar en augment cap a finals de juliol, per després va disminuir en ambdues rutes, amb l'excepció de principis de setembre, quan s observà un augment en els albiraments de meduses (Figura 20). 29

30 Figura 20 Nombre d'observacions realitzades per vol a la Ruta Nord i la Ruta Sud. D'altra banda, el nombre d'espècimens de meduses registrats va ser de individus d'un total de 297 observacions. Pel que fa a cada ruta en particular, la ruta nord va presentar un nombre total d'observacions de 119 i el nombre d'espècimens quantificats va ser de 5.083, mentre que a la ruta sud, el nombre d'observacions totals va ser de 178 i el nombre d'individus comptabilitzats, L'espècie predominant ha estat Rhizostoma pulmo, en tots els casos. 30

31 8 FENÒMENS I FETS DESTACATS DE LA TEMPORADA DE BANY En aquest apartat es descriuen els fenòmens d origen natural que s han produït durant l estiu del 2011 i algunes de les incidències ocasionades com a conseqüència de l activitat humana en el litoral, com per exemple: vessaments d hidrocarburs i obres al litoral, avaries en els sistemes de sanejament urbans, etc. Fenòmens naturals Presència de pteròpodes a les platges de Sant Adrià de Besòs i Badalona El dia 10 d agost van arribar a les platges de Sant Adrià de Besòs i Badalona gran quantitat de pteròpodes, organismes marins que els científics de l ICM van identificar com a Creseis acicula. Els pteròpodes són mol luscs planctònics de mida molt petita, d uns pocs mil límetres, que tenen una closca en forma de conus i punxeguda, que pot clavar-se a la pell produint una petita ferida i, si hi ha molts individus, pot donar un efecte de picor tot i que no hi intervé cap toxina. Els banyistes sortien de l aigua amb punxades i els socorristes van hissar la bandera groga de manera preventiva durant tot el dia. Aquest fenomen ja s havia observat algun altre estiu, però és molt poc habitual. Escumes al litoral Creseis acicula La majoria d escumes observades al litoral es generen per la degradació de la matèria orgànica del mar i, per tant, la seva presència està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. Durant l estiu del 2011, la presència d escumes i mucílags a l aigua no ha estat molt freqüent; els episodis més rellevants es van registrar el dia 6 de juliol, al litoral de Barcelona i Tarragona, i entre el 17 i el 19 d agost, al litoral del Maresme. Aquest darrer episodi va provocar algunes queixes, tant de particulars com dels ajuntaments afectats. Tots dos episodis van coincidir amb dies d onatge i mar de fons que, com sabem, afavoreix la batuda de l aigua i la formació d escumes. Filera d escumes a Salou ( ) Filera d escumes i aigües tèrboles per l onatge al Masnou ( ) 31

32 Proliferacions de fitoplàncton Les proliferacions de fitoplàncton, que provoquen coloracions verdoses o groguenques a les aigües litorals, s han observat principalment i com és habitual a les cales tancades i els trams litorals propers a desembocadures de rius i a aigües portuàries (zones més vulnerables a les proliferacions de fitoplàncton) ). Les més destacades s han observat als municipis de Castelló d Empúries, Pals, Torroella de Montgrí, Vilanova i la Geltrú, Vila-seca, Cambrils i l Ampolla. Cal assenyalar que durant l estiu del 2011 s han observat coloracions anòmales de fitoplàncton en algunes platges del litoral del Maresmee i del Barcelonès, fet que no és habitual en aquests trams de costa. Proliferació de fitoplàncton a Torroella de Montgrí ( ) Proliferació de fitoplàncton a Castellò d Empúries ( ) Acumulació de restes vegetals terrestress procedents de les riuades Dels diversos episodis de pluges registrats aquest estiu, els de la segona quinzena de julioll els més abundants van provocar la formació de grans fronts costaners i l arribada a mar de quantitats elevades de restess vegetals terrestres i sòlids antròpics a través de rieres, pluvials i sobreeixidors. Les platges del Maresme i Barcelonès van ser les més adectades. Platja del Parc del Nord-est ( ) Fileres de restes vegetals davant del litoral de Mataró i Cabrera de Mar ( ) 32

33 Avaries s en els sis stemes de sanejamen s nt litorals Durant l estiu del s han detectat algunes incid dències alss sistemes d de sanejam ment litoralss (en alta a o en baixa a) que han alterat a temp poralment la a qualitat de e les aigües de bany. Totes elless han estat de poca importància a i la majoria d elles s han resolt en e molt pocc temps. A continuació c ó es relaccionen les in ncidències més m destaccades de l e estiu. Abocam ment d aigüe es residualss a Palamóss Com a conseqüènc c cia de les obres o de rep paració d un n col lector d aigües re esiduals a Palamós, P ess van havver d aboca ar a mar aig gües residua als sense trractar, des del 19 al 21 de juliol. Les aigüess residuals van sortir pel sobree eixidor de l estació de bombamen nt del Padró ó que està localitzat a l espigó ó de la Marina de Pala amós, lluny de les zon nes de banyy, i per això ò aquestes s no es van n veure afectades. A la imatge s observa una taca més m fosca i den nsa fruit de l abocament ( ) Abocam ment d aigüe es residualss a Palafrug gell El dia 6 de setemb bre es va de etectar una a fuita en la canonada a d'impulsió ó del bomba ament de la a platja de e Canadell.. Per tal de localitzar la a fuita i reparar-la, es va v haver d aturar interrmitentmentt el bomb bament i es van abocar a mar, pell sobreeixid dor, les aigü ües residuals desbastades. La repa aració es va finalitzar el 9 de setembrre. Tres dies despré és, es va comprovarr analítica ament que l aigua de e bany havvia recuperat la seva a qualitat, que habitu ualment éss excel le ent. A la imatge i s obserrva una taca marronosa m fruit de l aboca ament ( ) 333

34 Abocament d aigües residualss a Sant Pere Pescador El 18 de juliol es va trencar la canonadaa de restitució del sistema de sanejament de l'escala i part de l'aigua depurada es va haver d enviar al riuet de Sant Pere fins el dia 22 de juliol, en que va finalitzar la reparació. Abocament d aigües residualss a Sitges Els dies 24 i 25 de maig, per tal de realitzar obres de millora i manteniment de l estació de bombament de la Fragata, es van abocar aigües residuals a mar pel sobreeixidor de la platja de Sant Sebastià i es va tancar la platja entre el 24 i el 26 de maig de maneraa preventiva. Abocament d aigües residuals a Premià de Mar El 4 d agost, i a causa del trencament i embús d un col lector en baixa, es van bypassar les aigües residuals que es van abocar a mar a través del sobreeixidor del port esportiu durant 1,5 hores. Aquest mateix dia es va hissar la bandera vermella de manera preventiva a la platja de Bellamar. Abocament d aigües residualss al litoral de Cambrils L 1 de setembre l avioneta de l Agència va detectar que els emissaris d emergència Pi Rodó i Centurión estaven funcionant. La causaa va ser un embús que va obligar a by-passar l aiguaa tractadaa de la depuradora ( que habitualment s aboca a mar per l emissari de Riudoms) a aquestss dos emissaris d emergència i evitar així l abocament directe a la platja. La incidència va durar 1,,5 hores i en el vol de reconeixement del dia posterior ja no es va observar ploma en cap d aquests dos emissaris. Al centre de la imatge s observa una taca circular més clara ( ) Vessaments d hidrocarburs al litoral Durant l estiu del 2011 s han produït diferents episodis de vessaments d hidrocarburs al litoral, cinc dels quals estan relacionats amb enfonsamentss d embarcacions. Enfonsament de dos vaixells pesquers a Arenys de Mar El primer vaixell es va enfonsar el dia 5 de juny a l interior del port d Arenys i el gasoil que es va perdre es va envoltar amb barreres i no va sortir del port. BA IX EBRE 34

35 El segon vaixell pesquer es va enfonsar el 19 de juliol a l exterior del port, a prop de la bocana, a uns 200 m i es van vessar uns 100 litres de gasoil. Es va generar una extensa taca d hidrocarburs lleugers, d uns 800 m, que es va concentrar a pocs metres de la zona de bany de la platja de les Roques d en Lluc, on es va prohibir el bany de manera preventiva fins que es va poder treure l embarcació de l aigua el matí del dia següent. Taca de gasoil davant la platja de es Roques d en Lluc a Arenys de Mar. ( ) Quitrà a les platges de Palafrugell i Platja d Aro Entre els dies 8 i 11 de juliol va arribar quitrà a les platges de Palafrugell i Castell-Platja d Aro. El quitrà, en forma de galetes d uns 2 cm. de diàmetre, es va dipositar a la sorra i va fer que s haguessin de netejar les platges de manera extraordinària. La bandera groga es va mantenir hissada mentre va durar l episodi; no es va poder determinar l origen del quitrà ni tampoc si el quitrà d ambdós municipis procedia de la mateixa font. Vessament d hidrocarbur a Roses i Castelló d Empúries El 26 de juliol l avioneta de l Agència va localitzar una gran taca d hidrocarburs lleugers a les proximitats de la bocana del port de Santa Margarida, al límit dels municipis de Roses i Castelló d Empúries. La taca d hidrocarbur era d un 1,5 km de longitud i 200 m d amplada. SASEMAR va desplaçar una embarcació a la zona i va dispersar la taca en poc temps. El CECAT va activar de manera preventiva el Pla de Contingències per contaminació marina de Catalunya (CAMCAT) en fase de prealerta mentre va durar l episodi. Aquesta no va ser la única taca que es va detectar a la zona, ja que el dia anterior també es va vessar gasoil a la platja de l Almadrava de Roses que va formar una petita taca a l aigua que va dispersar una embarcació de SASEMAR. En aquest tram de Roses i Castelló d Empúries el trànsit marítim és intens durant l estiu i s hi observen amb freqüència taques d hidrocarburs lleugers a l aigua. Enfonsament de dos vaixells a Sant Feliu de Guíxols i un Sant Pere Pescador El dia 7 d agost es va enfonsar una embarcació pesquera al port de Sant Feliu i es va vessar part del seu combustible. Es van posar barreres però part del combustible va sortir del port cap a la platja de Sant Feliu on es va hissar la bandera groga. SASEMAR va enviar 3 embarcacions per netejar la taca; es va activar el CAMCAT en fase de prealerta, fins que es va reflotar el pesquer. 35

36 El dium menge 11 de e setembre, una emba arcació turís stica de 17 m. d eslora a va topar contra c uness roques prop de l'e entrada del port de Sa ant Feliu de e Guíxols i es va enfonsar. A con nseqüència a d això es e va vessa ar el gasoil del dipòsitt de combustible forma ant una tacca a l aigua que es va a netejar amb l ajut de barrere es de conte enció, làmin nes absorbe ents i disso olvents. Es s va activarr també la fase de prealerta p del CAMCAT que es va mantenir m fin ns a l endem mà, quan es s va reflotarr l embarccació. L 11 d a agost, l ince endi i posterior enfonsa ament d una petita em mbarcació d esbarjo a uns u 500 m. de la desembocad d dura del Fluvià, F va provocar p el vessamen nt a mar d hidrocarbu urs lleugerss formantt una taca d uns m de lon ngitud, dava ant de la platja p de la a Gola de Sant Pere e Pescador. L avione eta de l Agè ència va loccalitzar la ta aca i va info ormar a SAS SEMAR, qu ue es va ferr càrrec del d rescat de la tripulacció i de la ne eteja de la taca. t Barca cremant-s se i embarcació de Sasemar Vessam ment d hidro ocarbur a Pa alamós El dillun ns 29 d ago ost, l avioneta de l Agència va loca alitzar una gran taca d d'hidrocarbu urs lleugerss que s estenia al lla arg de méss 500 m, de es l espigó del d port de Palamós ccap a mar obert, o i que e afectava a les aigüess litorals de el municipis de Palamó ós i Calonge e, però sen nse arribar a les zoness de banyy. Tot i que e la taca ha avia estat originada o pel p vessame ent de com mbustible de es d alguna a embarcació, es desconeix quii la va origin nar. En el trreballs de dispersió de la taca van n treballar a més de SASEMAR R, les embarcacions de e la policia local i de la Creu Roja.. A l endemà, durant la a inspeccció aèria, no o es va dete ectar cap resta d hidroc carbur a l aigua. Tac ca de gasoil al litoral de Pala amós i Calonge e. ( ) 366

37 Actuacions de regeneració de platges i obres al litoral A diferència d estius anteriors, en el 2011 no s han fet obres de regeneració de platges i algunes d elles, com la d Ocata del Masnou, la del Pla de l Ós a Premià de Mar, o la de Vilassar de Mar, s han quedat pràcticament sense sorra. A la platja de la Punta de la Guineu, a Roda de Barà, es va traslladar sorra des de la platja de la Costa Daurada (del mateix municipi), a principis de juliol. Obres al litoral Les obres que han generat més impacte visual durant l estiu del 2011 amb formació de decoloracions han estat les següents: - Construcció d un dic exempt al port de Llançà per esmorteir la intensitat de l onatge, augmentar la protecció del port i evitar llevantades com la del 26 de desembre del Aquestes obres, que s han dut a terme al llarg de tot l estiu, han causat terbolesa però no han afectat les aigües de bany. Aigües tèrboles marronoses per obres al litoral de Llançà ( ) - Ampliació del port de Blanes, també fortament castigat per la llevantada del desembre de L'actuació suposa la construcció d'un nou dic d'abric exterior i el perllongament del contradic per millorar la funcionalitat i les condicions de recer de la instal lació portuària. Les obres s han estat duent a terme al llarg de tot l estiu i les seves conseqüències s han observat a les aigües de bany de la platja de Blanes, que han estat més tèrboles que en passades temporades. Aigües tèrboles marronoses per obres al port de Blanes. Imatges del 14 de juny i 1 d agost respectivament 37

38 - Obres de recondicionament i millora de la franja litoral de l Ampolla, en el tram entre la desembocadura del Barranc de Sant Pere i la platja dels Pinets. Les obres van provocarr decoloracions a l aiguaa costera fins a l inici d agost, però sense afectar cap platja. Aigües tèrboles marronoses per obres al litoral de l Ampolla ( ) Altres fets a destacar Vessament d oli de palma Els dies 1 i 2 d agost va arriba a la platjaa Llarga de Tarragona una substància greixosa de color blanc. Es va analitzar i es va identificar com a oli de palma, que és una substància no tòxica que s utilitza en la indústria alimentària, i que no representa cap perill per als banyistes. L origen més probable del vessament d oli de palma va ser la neteja de tancs d algun vaixelll mercant que transportava aquest producte al port de Tarragona. L estiu de 2008 es va produirr també un vessament d oli de palma però de molta més rellevància, que va afectar el litoral de Barcelona i sobretot el Baix Llobregat; fins i tot es van trobar residuss a les platges de la comarcaa de la Selva. Galetes de greix (producte d oli de palma) a la platja Llarga de Tarragona ( ) 38

39 Abocament de peixos morts al litoral de Vilanova i la Geltrú El 24 d agost va arribar un elevat nombre de bogues mortes a la platges d Adarró i de Sant Gervasi, a Vilanova i la Geltrú, segurament llançades al mar des d embarcacions pesqueres. Episodis d aquest tipus ja se n havien produït en temporades de bany anteriors o fora de la temporada de bany, tot i que sembla que cada vegada són menys freqüents. Bogues a la platja d Adarró ( ) 9 RESUM DE LA TEMPORADA DE BANY En general, les aigües de bany han tingut un aspecte visual Molt bo o Bo durant l estiu del 2011, tal i com han posat de manifest els resultats del servei de vigilància aèria destinat principalment a tasques de prevenció en origen. Per altra banda totes les zones de bany han estat conformes amb la Directiva 2006/7/CE relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany. Des del punt de vista meteorològic, l estiu del 2011 ha estat marcadament diferent al del 2010, tant pel que fa a la temperatura ambiental com a les precipitacions. Les temperatures de juny i juliol han estat inferiors a les habituals i, per altra banda, el mes de setembre ha estat molt càlid, amb temperatures fins i tot més altes que al juliol. Les precipitacions han estat molt irregulars en el litoral i s han produït pluges destacades durant la primera quinzena de juny i sobretot al juliol. En canvi, els mesos d agost i setembre han estat secs. En relació a la classificació de les aigües de bany de les platges, els resultats del 2011 indiquen que el 97% són de qualitat microbiològica i el 3%, de qualitat Bona (213 i 6 platges, respectivament), amb una platja classificada de Suficient. Pel que fa a les aigües de bany interior, el 92% són s i una, Suficient. Totes les aigües de bany han obtingut al 2011, com en temporades de bany anteriors, categories de qualitat que compleixen els requisits de qualitat microbiològica de la Directiva 2006/7/CE, relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany. Des de l any 2004, la proporció de platges excel lents sempre ha estat superior al 91% i en els darrers tres anys, superior al 95%. Pel que fa als factors que més han alterat la qualitat de les platges i aigües litorals durant l estiu del 2011, cal destacar els temporals de mar i les precipitacions. Aquests factors han provocat la formació de fronts costaners, terboleses a les aigües i arribades de sediments i sòlids d origen terrestre, sobretot durant les riuades. Per altra banda, ha estat freqüent en alguns trams costaners l observació durant les inspeccions aèries de taques d hidrocarburs lleugers (irisacions) procedents de pèrdues de combustible d embarcacions, fenomen que s observa tots 39